LX
(1) Ce sont les exercices que nous décrira, avec quelque ironie, le valencien JaAcuE Roic, dans son Spuill, composé vers 1460 :
Un cavaller fuy caçador,
gran bandoler cavalcador d’antich linatge dels bons dels regnes, me pres per patge : bona mà n regnes, ab ell vixqui peu, y sperons, fins que n'ixqui de tots falcons
ja home fet. y de sparver,
Ab l’'hom discret, ginet, coser, temps no hi perdi : de cetreria,
d’ell aprengui menescaha,
de ben servir, sonar, ballar, armes sepuir : fins a tallar,
cell m'en monstrà.
(En. Roque Cnasas, v.971-995).
60 cHap.