‹ Auzias March et ses prédécesseurs. Essai sur la poésie amoureuse et philosophique en Catalogne aux XIVe et XVe sièclesChapitre 54 sur 327 · LX · texte numérisé non relu

LX

(1) Ce sont les exercices que nous décrira, avec quelque ironie, le valencien JaAcuE Roic, dans son Spuill, composé vers 1460 :

Un cavaller fuy caçador,

gran bandoler cavalcador d’antich linatge dels bons dels regnes, me pres per patge : bona mà n regnes, ab ell vixqui peu, y sperons, fins que n'ixqui de tots falcons

ja home fet. y de sparver,

Ab l’'hom discret, ginet, coser, temps no hi perdi : de cetreria,

d’ell aprengui menescaha,

de ben servir, sonar, ballar, armes sepuir : fins a tallar,

cell m'en monstrà.

(En. Roque Cnasas, v.971-995).

60 cHap.

Page 1