CHAPITRE CCLXX1I
Il contient le sermon en vert que moi , Ramon Muntaner , envoyai au roi , relativement au passage de Sardaigne et de Corse , pour donner quelques conseils au seigneur infant N’Anfos (En Alphonse) , ou du moins pour le faire souvenir de tout ce qu'il avait à faire *.
En nom d’aycfell Ver Deas qui Feu Io cel e’I thro ,
En so de geneniul , faray un bell scrmo A honor e a Haus del casai d’Arago :
E per tal queaxî sia la salulacio Diga cascu, s’il plalz , que la Verge nos predo Seny e enteniment quen laçant nostre pro Per est mon e per l’altre, e que a salvacio
Vengan trestuyt li compte , vescompte e baro Qui en est bo passatge de Serdenya habando Métré si , c sa terra , e sa provesio.
E segran laut enfant N’Anfos qu’es guanfano E de tota Espanya creximent e crezo.
De llevaula poonent, mig-jorn , septentrio Temlara tota gent, qui en sa gepcio
i. Comme cette pièce sert surtout è faire connaître le talent de Muntaner, comme troubadour, j’ai cru plus convenable de donnes ici le texte original
(,îl6) DE RAM01T MUNTANBU. 3
De sos payres Talents reys En Jaymes , janozo.
E vull sapiats cascu , que aquest es lo lleo Que Sibella nos dits , que, ab senyal de basto Abatria l’argull de mant alla mayzo ;
Que jes hor non diray que be m’entendon pro.
Earas vull que sapiats lo meu entendiment ,
Que trestuytli presich estant tant solamcht En très causes, que eu vos diray verament:
La primera es la persona qui presicha la gent ;
La secunda del poble qui l’au be e l’entent;
La tercera es la rayso qui del sertno dexent. Adonchs delà primera vos dich que follamcnl Puje altre en trebuna que sap certanament Dire pro e encontra a tôt son moviment ,
E quesapia salvar lo seu proposament.
La secunda del poble que, sens marmurament,
Lo devon escoltar cascuns molt bellament Qu’eu sapia retre a son milorament ;
Que en estes pauch valria tôt son presicament ; Que la vangeli dits : qu'es pert la sement
Quis gita entre peyres , e espines , e xament.
A la terça vos dich que deu ferfundameut
Al proposit que parla , s’es totveyarament; Perqu’eu fundaray mon presich , e breument ,
En aquest bo viatge quens es a tuyt plazent.
Adonchs , senyor infant, com a vostre vasayll E entendrets ma rayso , que assals de trebayll Hay vist en aquest mon , pus que nul de mon tayll ,
E per i^o en la mar vullats pendre mirayll ,
De li vostre secor qui feron mant assayll.
Que trezol no metats en Ieus col , e sttlayll.
Vos vendran vostres feyts , que es berch , ne capmayll Nous estaran davant, s'al xx que l’almyrayll
348 CHilON IQUES ( 1 3 1 6)
Galees faça fer lieu gérés com aventayil ,
En axils ballesters yran com a fibayll :
Nols falra de Uurs armes , ans forts coma batayll
Los trobarets als ops , quasi com presta prayll
Que tôt quant les davant tira, que res non fàyll,
Fos en la vostra gent, senyor, no hi ba mescayll,
Que trestuyl son de un cor , e nul non s’en barayll j
Eaxi es la verilats quel valent d’un christayll.
No pren l’als del mon mag del fi corayll
Qu’en Serdenya se pesca ; es apres del matayll
Vos puscon far, senyor; si que, ab un sogayll
Vos ameno davant tuyt selvazent e guayll.
Pcrço ay comensat en lo feyt de la mar
Cor la mar vol tenir oel qui vol aqui estar Lo régné de Serdenya , e si ho fay trembrar,
E ara trestoyt lo mon e sens ço nos pot far :
Sens menar la gent fresca , per ferir e per dar s E jamay ab tresols freschs no pot hom anar ,
Notxer , ne ballester, quels fayts san aparar,
Ne proher , ne remer ayço no cal provar ,
Que'l ballester en taula juguen a tôt llevar ;
Que per mar, ne per terra nols pot res contrastar:
E sobre aquest partit yo poria alegrar.
Perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar , Toia la vostra gent tenets en ait encar ,
E honor e poder al almirayll donar Vullats , e que nul altre no hi haja comandar ,
Mas ell apres de vos ; e en axi honrrrar Vos Tara de tots feyts que vullats comenrar.
Cent galees , o pus say que porets menar,
Lenys armais , sageties com no pot albirar-
Sinquanta naus, senyor, say que vos memarets,
Lenys . lerides débandés , cura» d Vitres lenyets,
(■3i6) DE 11AMON MUNTANEK. 34
Que lots lia Deus marce de vostra gent liavcts.
Adonchs lo recullir sia plazent e nets :
E que a port Fangos sien trcsytut alets,
Que vengon a jorn cert , e les grans naus forets , Senyor, métré en escala , e apres los panquets ,
Perço que nengun dan l’enamich questa guets Nous poguessen donar dany, ço us prech qu’eus guardcts : Que ab gent folsamestre say que contrastants ; Perque dayço es ops, senyor, que us adonets
Que en les llurs paraules ne en élis nous liets.
E tôles les galees près de terra lindrets.
En axi per escala los appareyllarets,
Que sion ordonals : e en guarda melrets
Uns quatre lenys armais , a cuy senyal darels.
Que feson aytant lieu e pays yano duptets.
Que dan vos pusca dar hoine que no amets :
Ans en guarda de Deus gint vos recullirets
Qui us do honor, e gaug, e tôt ço que volrcts.
Es encarus sopley la reyal magestat ,
Qu’en cascuna galea que sion liordoDat Dos notxer e prohers qui sens tôt barat
Penson de li cavayll , que sol un oblidat No sia , que sos ops nols sia bc donat :
Car la gent tarasaua tro que sion usât De si ban proafor; ans sion be pensât
Cascuns en sou davcr, axils sia mandat.
En axi yran tuyt freschs e rcpausat.
E tuyt li cavayller sion acostumat ,
Que Uay hon son cavayll yrat, sia mudat
Ab tuta sa companya , per tal ques aviat Fosson en llur cavayll tuyt molt guint arreat.
E si als s’en fozia séria vanilat.
Quel passai je es breus , don alegre pagat ;
35o CHRONIQUES l,Sl6)
Yra ab toi li seu, e sin era lunyat,
Yria li lo cor que tôt fos mal menât £ no estia mut qui vol esser lanzat :
Qui son cavayll se Uuna'pot se tenir per fat ,
Qu’en Uoch pora fallir don sera menyspreat.
E per vostra alleza hordonarets, senyor,
Que li Almugaten , etl’alire cap major De l’Almugaveria, qui son del mon la flor,
Vajen en les galces , e dets companyes abllor De cascu : e li autre yran ab gran bandor,
Examen en les naus bon lo fasson honor.
La vinnda s’ordone que segons sa valor
N’ajon assats trestuyt , axil gran col menor :
E s’en cascun vexell haja ordonador
De totes estes causes que donen a salbor.
E s’en cascuna nau feyts métré par teror
Très ballesters de torn, e qui’us vol mal simplor;
E trebuchs.manganells.ayço prech, non demor.
Exades, palafangues, ab mil bon llavrador,
Vos, senyor, menarets , e cent tapiador,
Carpenier e ferrer, qui no temon calor :
E pnys, Diu mijanzant, no us cal haver pahor
Que viles , ne castells , ciutals , casais , ne tor,
Que nos renda a vos, si donchs ab gran dolor No volion morir e perdre llur honor.
E quant ayço, senyor, sera feyt c complet,
En nom del Payre , el Fill, e el Sant-Esperit E de sa dolça Mayre que prech no us oblit,
E de tresiuytli Sant ab joy eab délit Vos tengon en sa guarda e sa ma , com’es dit.
Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit , Que trestuyt vos diran , que res no hi ha fallii.
E s’en apres, senyor, quai Sebylla n’escrit.
(' 3l6) DE RAMOïf MUKTANER. 55 1
A la ilia Sent Pere ab fe, el larch , e trit Refrescats li cavayll , si eron afeblit ;
E se entretant Fescol sera a mannit
De passar en Serdenya tresinyt , gran e petit.
A y qui cell jorn veyra de joy sera complit ,
Que tans coms , c vescoms , e vcrvasor exit ,
Axi gent arreat , qui de cor son playit
Servir laul senyor infant, qui es molt benesit ,
De tota res qu’il ve , el pus exarnit
Qui hanch fos, ni hanch raays , nul hom vac marif , E d’armes say quel mon non es tan sa délit.
Trestuyt li cavayller qui ab vos anaran Son vostre natural , e valen , e presan Cascu d’onrrat paratge, que no bi nul suan :
E son sat II miller que nul rey no s’en van,
Qu'en ja n’aja tan bons; eexament seran
Dets miles de Almugaves qui tos temps vos segran, E man d’altre servent qui nous demandaran
Quels donets re del vostre , car en llur cor no han Mas que uspugan servir corn cel qui s’ens engan;
Son vostre natural , e faran ho semblan ;
Si negu vos contrasta a lo vostre deman.
Adonehs , senyor, quant tuyt en Serdenya seran , En nom del Payre , cl Fill , e del Esperit-San Pensais d’anar per terra en Caller , affegan Viles, castells e borgues que nos obeyran.
Examcnt l’escol al dit castell se van ;
E s’en la palisada qu’en el port trobaran
Metensc per escala , si com ay dit davan :
E vayrets ballester qu’el murets combatran ,
Que del ayre abatrion un auselet volan.
E cal sera aycel qui dins Caller sera
Qui en son cor sepans quant en terra xira ?
352 CHRONIQUES ('î'6]
Lo valent En Carros , al mi ray 11 , qne hi métra ,
Tant valent Calliala qui de mar hi avra ,
Que nous dira gens Callcr qu’es el mon tremblant.
Pus lo mon fo Connais negu nom mostrara Que nul fcs tal passatge ab lo seu que tengra.
No hi ha mes negu altre ne ab si nomenara ,
Si no gent de sa (erra ; adonch quai rey pora Si mateix avansar que hi so contra Tara.
Ay quant veyran en Caller l’estandart qui parra Sus ait, en la mulanya, qui tant flamejara ,
E iras toia lo host ab manta senyera
Demant hom honrrat qui l’acompanyera;
E se apres descampayr say que se atendara
Lo prous senyor l’infant, qui be s’alegrara Quant per grat , o per força , dins Caller entrara.
E puys daqui avant mon conseyll cessara Car no havrialloch que nul tans hi sabra
Cascu de son conseyll , e Deus qu’il guiara.
D’una causa , senyor, vos remembra , sius play ,
Qu’en oblit no melats ayço que vos dira j :
Que nul hom de comuna no llexets say nellay En castell , ne en vila , e no m’en callaray Car no saum bo qu’es fes , perque llur cor veray No séria jamays ; perque neesclariray Mas de llurs malvestats, qu’en mon temps vist hay ;
C’al sant rey vostre payre han fayt man fol 1 as say ; El sant rey Fraderich meteron en esmay ;
Cabcuberta de iladre fan toia res, ço say ,
E recobraron monech, de que foren tuyt gay.
A tuyt vostre sessor ne feron don, sc tray ,
Que scr Deus los carvendra , que d’als en mon esglay , Mas de llur fais presich , de que no ix ; atnay ;
Mas no fes abaya , e als noy trobaray
t,îl6) DE KAMOH MUHTANER. 353
Mas li Sart son estrayt «le vostra gent desay.
Perquc farets marces quels siats lum e ray ,
Car lleyal gent seran en quer dir vos sabray Qu’en Corsega meiatsde la gen vas Monçay,
£ de la sarrania cusqueclis abcu rctray.
£r as lo meu presich vull que sia finats ;
E prech a Deus , qui es Hum , e vera clardats ,
Que laut senyor infant li sia comandats ,
Coms , e vescoms , barons e trestuyt li prélats Qui ab lluy anaran , c trestuyt li bernais ,
E ques en breu ne sia ab gran gaug enviais Bon novella sos payres, lo sant rey , que assats Avra de pensaments tro sapia vertats.
Adonchs , senyors e doues qui es serino escoltats , Faytprcguera a Deus que vcngalbon mandats De cascu a sa casa , e amichs , e privais.
E perco que ab Deus ayço sia acabats,
Cascu se lieu en peus , e trestuyt que diats ,
De Pater Noster très per Santa Trinitats ,
A lionor a sa Mayre qui for sens tots peccats ,
Qu’en prech lo seu char Fill qu’en sia atorgats E quel nom d’Arago no sia exalsats,
Ë que Pisans, ne altres nols puscha falsedats Bastir , nehordonar,eSentJordi alats
Del ait senyor infant li sia accompanyats.
J’envoyai ce sermon au roi d’Arragon et au seigneur infant N’Anfos( En Alphonse), pourqu’ils se souvinssent de ce qu’ils avaient à faire; et si mon conseil ne suffisait pas pour tout ce qui pouvait se présenter, au moins il rappelait beaucoup de choses, et un bon conseil mène à un meilleur ; car on doit dire le pour et le contre. Et, grâces à Dieu, tout ce que j’avais conseillé dans ce sermon s’accomplit,
Chroniques. T. IV, — R. Mu n taxer II. 2ô
excepté deux choses ; ce dont je fustrès fâché , et le suis encore , et le serai toujours. La première est qu’on ne construisit pas les vingt galères légères , et l’amiral et l’armée souffrirent un très gTand nombre d’ennuis et d’humiliations par les galères des Pisans et des Génois, qu’ils n’auraient pas soufferts si on eût eu les vingt galères légères. La seconde est que, quand le seigneur infant eût pris terre avec toute sa cavalerie et ses hommes de pied , il n’alla pas tout droit à Caller (Cagliari) , lui par terre et la flotte par mer ; mais la flotte ne vint pas. Et si tous ensemble fussent allés à la fois par mer et par terre à Caller, ils auraient sur-le-champ conquis cette ville, avant de se rendre maîtresde Villa DesGleyes. Et ainsi ceux qui auraient été sains et frais auraient eu toutes leurs aises , vivres , vins , linges , et les choses délicates que chacun avait sur les galères , tandis qu’ils ne purent se servir de rien à Villa Des Gleyes (Iglésia). Ainsi ils omirent l’exécution de ces deux choses seulement; mais cependant, grâces à Dieu , tout leur vint à bien ; mais il y a du bien et du mieux.