CHAPITRE CCLXXII
Il contient le sermon en vers que moi, Ramon MunUner, envoyai au roi , relativement au passage de Sardaigne et de Corse , pour donner quelques consuls aa seigneur infant N’Anfos (En Alphonse) , ou du moins pour le faire souvenir de tout ce qu’il avait à faire *.
En nom d’aycell Ver Deas qui feu lo cel e’I thro ,
En 80 de genentul) faray un bell sermo A honor e a llaus del casai d’Arago :
E per tal qneaxi sia la salutacio Diga cascu , s’il platz , que la Verge nos predo Seny e enteniment quen façam nostre pro Per est mon e per l’altre, e que a salvacio
Vengan trestuyt li compte, vescomptee baro Qui en est bo passatge de Serdenya habando Métré si , e sa terra , e sa provesio.
£ se grau laut enfant N’ Anfos qu’es guanfano E de tota Espanya creziment e crezo,
De llevant a poonent, mig-jorn , septeiltrio Temlara tota gent, qui en sa gepcio
I. Comme cette pièce sert surtout à Faire connaître le talent de Muntaner , comme troubadour , j’ai cru plus convenable de donner ici le texte original
(i3i6) de RAMOTI MÜHTANEU. 347
De SOS payres valents reys En Jaymes , janozo.
E vnll sapiats cascu , qne aqnest es lo lleo Que Sibella nos dits , que , ab senyal de basto Âbatria l’argull demant alla mayzo ;
Que jes hor non diray que be m’entendon pro.
E aras vull que sapiats lo meu entendiment ,
Que tresluytli presicb estaut tant solament En très causes , que eu vos diray verament:
La primera es la persona qui presicha la gent ;
Lia secunda del poble qui l’an be e 1 entent ,
La tercera es la rayso qui del sermo dexent. Àdoncbs de la primera vos dicb que follament Pnje altre en trebuna que sap certanament Dire pro e encontre a tôt son moviment ,
E que sapia salvar lo seu proposanaent.
La seconda del poble que , sens marmurament,
Lo devon escollar cascnns molt bellament Qu’en sapia retre a son milorament j
Que en estes paucb valria tôt son presicament ;
Que la vangeli dits : qu'es' pert la sement
Quis gita entre peyres , e espines , e xament.
A la terça vos dicb que den fer fundameut
Al proposit que parla , s’es totveyarament; Perqu’eu fundaray mon presicb , e brenment ,
En aquest bo viatge quens es a.tuyt plazent.
Adoncbs , senyor infant , com a vostre vasayll E entendras ma rayso , que assals de irebayll Hay vist en aquest mon , pus que nul de mon tâyll ,
^ E perço en la mar vullats pendre mirayll ,
De li vostre secor qui feron mant assayll,
Que trezol no meuts en leus col , e satayll.
Vos vendran vostres feyts,quees berch , necapmayll Nous eslaran davant, s'al xx que l’almyrayll
348 CHBONIQUBS ('3'6)
Galees faça ferlleugeres com aventajll ,
En axils halleslers yraa com a âbayll :
Nols falra de llurs armes , ans forts coma batayll Los trobarets als ops , quasi com près ta prayll Que tôt quant les devant tira, que res non fàyll»
Fos en la vostra gent, senyor, no bi ha mescayll.
Que trestuyt son de un cor , e nul non s’en barayll ;
Eaxi es la verilats quel valent d’un christayll.
No pren l’als del mon mag del û corayll
Qu’en Serdenya se pesca ; es apres del matayll Vos puscon far, senyor ; si que, ab un sogayll Vos ameno davant tuyt selvazent e guayll.
Pcrço ay comensat en lo feyt de la mar
Cor la mar vol tenir cel qui vol aqui estar Lo régné de Serdenya , e si ho fay trembrar ,
£ ara trestuyt lo mon e sens ço nos pot far :
Sens menar la gent fresca , per ferir e per dar :
E jamay ab tresols freschs no potbom anar ,
Notxer , ne ballester, quels fayts san aparar ,
Ne prober , ne remer ayço no cal provar ,
Que'l ballester en taula juguen a tôt llevar ;
Que per mar,' ne per terra nols pôt res contrastar :
E sobre aquest partit yo poria alegrar.
Perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar ,
Tota la vostra gent tenets en ait encar ,
E honor e poder al almirayll donar Vullats , e que nul altre no hi haja comandar ,
Mas ell apres de vos ; e en axi bonrrrar Vos fara de tots feyts que vullats començar.
Cent galees , o pus say que porets menar,
Lenys armats , sageties com no potalbirar.
Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets ,
Lenys , terides débandés , e mas d'alires lenyels,
Digilized by Goc^Ie
DE IIAMOS MÜNTANER, 54
Que tels lia Dens marce de voslra gent havets.
Adonchs lo reculiir sia plazent e nets :
E que a port Fangos sien tresytnt alets,
^ Que vengon a jom cert , e les grans naus farets ,
' Senyor, inetre en escala , e apres los panquets ,
Perço que nengun dan i’enamich questa guets Nous poguessen donar dany, ço us prech qu’eus guardets : Que ab gent falsamestre say que contrasiarets ; Perque dayço es ops, senyor, que us adonets
Que en les llurs paraules ne en élis nous liets.
E totes les galees près de terra tindrets.
En axi per escala los appareyllarets,
Que sion ordonals : e en guarda metrets
Uns quatre lenys armats , a cuy senjal darets.
Que feson aytant lieu e pays ya no dnptets.
Que dan vos pnsca dar home que no amets :
Ans en guarda de Deus gint vos recuUirets
Qui ns do bonor, e gang, e tôt ço que volrets.
Es encarus sopicy la reyal magestat ,
Qu’en cascuna galea que sion hordonat Dos notxer e probers qui sens lot barat
Penson de li cavayll , que sol un oblidat No sia , que sos ops nols sia be donat :
Car la gent tarasana tro que sion usât De si ban proafar; ans sion be pensât
Cascuns en son daver, axils sia mandat.
En axiyran luyt fresebs e repausat.
E luyt li cavayller sion acostumat ,
Que Ilayhon son cavayll yrat, sia mudat
Ab tota sa companya , per tal ques aviat Fosson en llor cavayll tuyt molt goint arreat.
£ si als s’en fazia séria vanilat.
Quel passatje es brens , don alegre pagat ;
Dir ; 7. ' -J C
35o CHRONIQUES ('3»*)
Yra ab toi li seu, e sin era lunjat,
Yria li lo cor qne tôt fos mal menât £ no estia mut qui vol esser lan^zat :
Qui son câTayll se lluna pot se tenir per fat ,
Qu’en llocb pora fallir don sera menyspreat.
E per Tostra alteza hordonarets, senyor.
Que li Almugaten , etl’altre cap major De rAlmugaveria, qui son delmon la flor,
Vajen en les galees , e dets companyes ab llor De cascu : e li autre yran ab gran bandor.
Examen en les naus bon lo tasson honor.
La vinnda s’ordone que segons sa xalor
N’ajon assats trestuyt , axil gran col menor :
E s’en cascun vexell haja ordonador •
De totes estes causes que donen a salbor.
E s’en cascuna nau feyts métré par teror
Très ballesters de torn , e qui’us vol mal simplor ;
£ trebuchs,manganells,ayço prech, non demor.
Exades, palafangues, ab mil bonllavrador.
Vos, senyor, menarets , e cent tapiador,
Carpenler e ferrer, qui no lemon calor :
£ puys, Diu mijanzant, no us cal barer pahor ' Que viles , ne castells , ciutats , casais , ne tor.
Que nos renda a vos, si doncbs ab gran dolor No volion morir e perdre llur bonor.
£ quant ayço, senyor, sera feyt e complet.
En nom del Payre , el Fill, e el Sant-Esperit E de sa dolça Mayre qne precb no ns oblit,
E de trestuyt li Sant ab joy e ab délit Vos tengon en sa guarda e sa ma , com’es dit.
Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit,
Qne trestuyt vos diran , que res no bi ba fallit..
E s’en apres, senyor, quai Sebyila n'escrit,
('3*®) DK KàMOn MüNTAHER. 35l
A la ilia Sent Pere ab fe , el larch , e trit Refrescats li cavajll , si eroa afeblit ;
£ se entretant Tescol sera a mannit
De passar en Sèrdenya tresluyt , gran e petit.
Ay qui cell jorn veyra de joy sera complit ,
Que tans coms , c vescoms , e verrasor exit ,
Axi gent arreat , qui de cor son plavit
Servir laul senyor infant, qni es molt benesit ,
De tota res qn’il ve , el pas exarnit
Qni hanch fos , ni hanch mays , nul hom vac maril , E d’armes say quel mon non es tan sa délit.
Trestnyt li carayller qui ab vo^ anaran Son Tostre natural , e valen , e presan Casca d’onrrat paratge, que no hi nul suan :
E son sat II miller que nul rey no s’en van,
Qu’en ja n’aja tan bons; eexament seran
Dets miles de Almugaves qni tos temps vos segraii, E man d’altre servent qui no us demandaran
Quels donets re del vostre , car en llur cor no ban Mas que us pugan servir com cel qui s’ens engan ;
Son vostre natural , e faran ho semblan ;
Si negu vos contrasta a lo vostre deman.
Adonchs , senyor, quant tuyt en Serdenya seran , En nom del Payre, el Fill, e del Ësperit-San Pensais d’anar per terra en Caller , aHegan Viles, castells e borgnes que nos obeyran.
Exament l’escol al dit castell se van ;
Ë s’en la palisada qu’en cl port trobaran
Metense per escala , si com ay dit davan :
E vayrets ballester qu’el murets combatran ,
Que del ayre abatriou un auselet volan.
E cal sera aycel qui dins Caller sera
Qui en son cor sepans quant en terra xira ?
302 CHRONIQUES (>3i6)
Lo valent En Garros , almirayll , que hi métra ,
Tant valent Catliala qui de mar hi avra ,
Que nous dira gens Caller qu’es el mon tremblara.
Pus lo mon fo formats negu nom mostrara Que nul fes tal passatge ab lo seu que tengra.
No hi ha mes negu altrene ah si nomenara ,
Sino gent de sa (erra ; adonch quai rey pora Si mateix avausar que hi so contra i^ara.
Ay quant veyran en Caller l’eslandart qui parra Sus ait, en la mutanya, qui tant fiamejara ,
E tras tola lo host ab manta senyera
Demant hom honrrat qui l’acompanyera;
• E se apres descampayr say que se atendara
Lo prous senyor l’infant , qui be s’alegrara Quant per grat , o per força , dins Caller entrara.
E puys daqui avant mon couseyll cessara Car no havria lloch que nul tans hi sabra
Cascu de son conseyll , e Deus qu’il guiara.
D’uns causa , senyor, vos remembra , sius play ,
Qu’en oblit no metats ayço que vos diray :
Que nul hom de comuna no llexets say nellay En castell , ne en vila , e no m’en callaray Car no saum bo qu’es fes , perque llur cor veray No séria jamays ; perque ne csciariray Mas de llurs malvestats, qu’en mon temps vist hay ;
C’al sant rey vostre pajrre han fayt man foll,assay; El sant rey Fraderich meteron en esmay ;
Cabcuberta de iladre fan tota res, ço say ,
E recobraron monech, de que foren tuyt gay.
A tuyt vostre sessor ne feron don , se tray ,
Que ser Deus los carvendra , que d’als en mon esglay , Mas de llur fais presich, de que no ii ; amay ;
Mas no fes abaya , e als noy trobaray
DE HAMOH MÜHTASER. 553
Mas li Sart son estrayt de vostra gent desajt Perqne farets marces quels siais lum e ray ,
Car lleyal gent seran en qner dir vos sabray Qu’en Corsega metats de la gen vas Monçay,
£ de la sarrania cusqueebs abet^ rciray.
Er as lo meu presich vull que sia ûnats ;
E precb a Dens , qui es llum, e vera clardats ^
Que laut senyor infant li sia comandals ,
Coras , e vescoms , barons e trestnyt li prélats Qai ab lluy anaran , c trestnyt li bernats ,
£ ques en bren ne sia ab gran gang enviats Bon novella sos payres, lo sant rey , que assats Avra de pensaments tro sapia vertats.
Adonebs, senyors e doues qui es sermo escoltats , Faytpreguera a Deus que vengalbon mandats De cascu a sa casa , earaiebs , e privais.
E perco que ab Deus ayço sia acabats ,
Cascu se lieu en peus j e trestuylqiie diats ,
De Pater Noster très per Santa Trinitats ,
A honor a sa Mayre qui for sens lots peccats ,
Qu’en precb lo sen cbar Fi 11 qu’en sia atorgats £ quel nom d'Arago ne sia csalsats,
£ que Pisans , ne altres nols puseba falsedats Bastir , ne bordonar , e Sent Jordi alats
Del ait senyor infant li sia accompanyats.
J’envoyai ce sermon au roi d’Arragon et au seigneur infant N’Anfos (En Alphonse), pourqu’ilsse souvinssent de ce qu’ils avaient à faire; et si mon conseil ne suffisait pas pour tout ce qui pouvait se présenter, au moins il rappelait beaucoup dechoses, et un bon conseil mène à un meilleur ; car on doit dire le pour et le contre. Et, grâces à Dieu,. tout ce que j’avais conseillé danscesermon s’accomplit,
CllBOHlQÜES. T, IV* — R. Müstaner //. 20
354 CHnOHIQüES (>3i6)
excepté deux choses ; ce dont je ftistrès fâché , et le suis encore , et le serai toujours. La première est qu’on ne construisit pas les vingt galères légères , et l’amiral et l’armée souffrirent un très grand nombre d’ennuis et d’humiliations par les galères des Pisans et des Génois, qu’ils n’auraient pas soufferts si on eût eu les vingt galères légères. Laseconde est que, quand le seigneur infant eût pris terre avec toute sa cavalerie et ses hommes de pied , il n’alla pas tout droit à Caller (Cagliari) , lui par terre et la flotte par mer; mais la flotte ne vint pas. Et si tous ensemble fussent allés à la fois par mer et par terre à Caller, ils auraient sur-le-champ conquis cette villé, avant de se rendre maîtresde Villa DesGleyes. Et ainsi ceux qui auraient été sains et frais auraient eu toutes leurs aises , vivres , vins , linges , et les choses délicates que chacun avait sur les galères , tandis qu’ils ne purent se servir de rien à Villa Des Gleyes (Iglésia) . Ainsi ils omirent l’exécution de ces deux choses seulement; mais cependant , grâces à Dieu , tout leur vint à bien ; mais il y a du bien et du mieux.