I. LA DÉCLINAISON PROVENÇALE

...Li cas son seis : nominatius, genitius, datius, accusatius, vocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per lo, si cum : « lo reis es vengutz. » Genitius per de, si cum : « aquestz destriers es del rei. » Datius per a, si cum: « mena lo destrier al rei. » Accusatius per lo, si cum : « eu vei lo rei armat. » E no se pot conoisser ni triar l’accusatius del nominatiu sinon per so quel nominatius singulars, quan es masculis, vol s en la fi, e li autre cas nol volen ; el nominatius plural nol vol, e luit li altre cas lo volen el plural... Pero de la régla on fo dit dessus qel nominatius cas no vol s en la fi quan es plurals, voilh traire fors totz los feminis, que non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que son semblan el plural per totz locs, sitôt s’es contra gramatica.

...E devetz saber que tut aquill queus ai dit, don lo nominatius singulars fenis en aire e en eire, fenissen totz lor cas singulars en dor, trait lo vocatius, qe sembla lo nominatius, si cum es dit desus.

Hug. Faidit, Donatz proensals, éd. Guessard (1858), p. 4, 6.