‹ Histoire de Roussillon; comprenant l'histoire du royaume de Majorque (volume 2)Chapitre 258 sur 271 · EL JUSTO · texte numérisé non relu

EL JUSTO

Juslus périt, et non est qui recogilet in corde suo. ( Isa. 57. )

Muere el justo, y es muy justo Que ajuste su vida al fiel De un christianissimo fiel Quien ve muerto a rey tan justo.

AL MATEIX ASSUMPTO, SOHETO FUNEBRE.

Maquina ardent, montanya de llums tristes Ab funèbres vayetes endolada, Que a no serlo pensara traslladada La de esteles en nit serena vistes :

O diguera , ères roca de ametistes Entre diamans refulgents posada ; Pero la mort que en mitg veig coronada » Ho desment ab lo horror de nègres iiistes :

Tôt es doi , tôt es plor, tôt es trîstessa , Fins les llums ploren liagrimes de cera, Yl fum lestrau als ulis, si prop les mires.

O tu , caminant savi , no te admires , Plore lo poble , plore la noble.ia , Y ploren tots ab voluntat sincera ,

Vent que (a Parca fera

Ab tisores fatals, pocb advertida,

Injusta, de un rey just talla la vida.

Page 1