Abbeville

des besoîgnez à eulx commises aucun des hostaiges noz enfans, ne autre, pour les causes touchées ou Conseil.

Item, se les messages peuvent bonnement, en passant par le pais, délivrer Langle et le résidu du comté de Guynes, se aucun y a à délivrer, qu'il le facent senz eulx destourber de leur voiage et en aient lettres de commission i.

17 novembre 1365, Barcelone.

Mandement de Pierre le Cérémonieux, roi d'Aragon, à frère Guillaume de Guimerâ, des Hospitaliers de Saint-Jean-de- Jérusalem, commandeur des maisons de ïortosa et de Granena, pour l'approvisionnement des lieux où doivent passer les Compagnies. — (Archivo de la corona de Aragon, reg. 1212, fol. 4-5.)

En Père, per la gracia de Deu rey d'Arago, etc. Al religios e amat nostre frare G. de Guimera salut e dileccio. Com nos haiam procurât e tractât que alcuns grans barons e cavaliers de les partides de Ffrancia, d'Anglaterra e d'Alamanya, amichs e servidors nostres, ab certes persones e companyes darmes en gran nombre, breument deven venir al nostre servey e per fer a nos valença contra lo rey de Castella, e haiam ordenat e vullam que les dites companyes dejen passar per Rossello e per les altres terres nostres fins en la ciutat de Saragoça, on se deven tots ajustar, per tal con es lo pus apte loch e covinent per endreçar nostre proposit, e vullam que, continuant lur cami, venguen fins a la ciutat de Barchelona, e après dalli avant, segons quels sera ordenat e sera necessari, que per los camis e lochs on passaran haien bastament de viandes e altres coses quels seran necessaries , per tal

1. Ce dernier paragraphe est barré sur le manuscrit, et on a écrit en travers le mot Vacat.

quels lochs per on passaran e los altres circumvehins sien préservais de escandols, con sia de nostra reyal dignilat defender e guardar nostres sotsmeses de perills, perço ab la présent ordenam e a vos comanam que, preses a vos per assidenls lo veg"er e lo balle e los paers de la vila de Cervera, en la dila vila e en los lochs de la sua vegeria façals fer lot aquell inforcimenl e embarrerament que fer se puga que les dites companyes, se alcunes ni havia que volguessen mal usar o sobreiar, no ho puxen fer, ne haien leer ne avinentesa de dampnificar los lochs ne los habitans en aquells, e aço fels axi con mils e pus saviament fer se puxa, a be e profil dels dits lochs, enderrocan, si mester hi sera, alcunes parlides dels dits lochs, per les quais, si romanicn a enderrocar, los lochs ne romanguessen meyns forts, e seyha alguns alberechs que sien forans o en partida flaca, fets que meten les persones e los bens mobels dins lo loch que sera enforcit, per restauramenl lur, car, entre tan gran nombre de gent con aquesla deu esser, es presumptio quen hiaia alguns que no estan a capdell ne régiment de maior. Per que es bo que no sia lexat a lur costmenl, empero sia provehit que haia copia de viandes e de lots altres coses que sien necesaris aies dites companyes, per lurs diners, axi con pan fresch e bescuyt, vi, civada, paylla, lenya, carns fresches e salades, ferradures e claus de ferrar, pex fresch e salai, volaleries, legums e lotes altres coses, que sien o puxen esser a us de persones viandants. E fets per guisa que les dites viandes sien taxades tempradament e rahonablament, esguoardant lo temps el stament de la terra, e que dels lochs circumvehins que no son de cami m o nii lègues, ne sien aportades als dits lochs, sisvol los altres lochs circumvehins sien de prélats o persones ecclésiastiques, o de barons, o de cava- 1ers, o de quais se vol altres persones, forzan e constrenyen aquells dels dits lochs circumvehins a tenir e seguir en azo les vostres ordinacions e manaments, als quais

pugals posar aquelles pênes queus parra e levar dels contrafahents , car nos sobre totes aquesles coses e altres tocans vos comanam plenerament nostres veus. E per la gênerai jurisdiecio que avem, axi com a princep e senyor aquis pertany en aytal cas ordonar aquestes cosses e semblants en tota nostra senyoria, manam per la présent sots incorriment de la nostra ira e indignacio, e sots les dites pênes per vos imposadores, a tots los habitadors, axi de la vila com dels dits lochs altres circumvehins per m o per un lègues, que avos e als vostres substituts enles dites cosses e sobre aquelles obcequan axi com a la nostra persona, e axi matex manam a tots e sengles officiais e sotsmeses nostres e als senvors dels dits lochs circumvehins que avos donen sobre les dites cosses e per execulio de aquelles conseil, favor e ajuda, axi com per vos o vostres substituts ne seran requests. Dada en Barchinona a xvii dies de noembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCLXV. — P. Cancellarius.

30 octobre 1365, Barcelone.

Dispositions édictées par Pierre IV le Cérémonieux, roi d'Aragon, pour l'entrée des Grandes Gorapagnies en Espagne et leur passage à travers la Gatalogne. — (Archivo de la corona de Aragon, reg. 1386, fol. 163 v°-165 v°.)

En Père, etc. Al honrat pare en Christ lo bisbe de Gerona e als noble et amats nostres en Francesch de Cerveria e en Johan Berenguer de Raiadell, cavaliers, veguer de Gerona^, salut et dileccio. Com nos haiam procurât e tractât que alcuns grans barons e cavaliers de les partides de Ffrança, d'Angleterra et d'Alamanya, amichs e servi-

1. Sic. Il faut probablement lire : « cavalier [e] veguer de Gerona... »

dors nostres, ab certes companyes darmes en gran nombre, breument deven venir en nostre servey e per fer a nos valença contra lo rey de Castella, qui, axi com sabets, iniquament e cessant tota justa raho, se esforça de esvahir e conquerre nostres règnes, e haiam ordonat e vullam que les dites companyes deien passar per Rossello e per les altres terres nostres fins en la ciutat de Saragoça, on se deven tots ajustar, per tal com es lo pus apte loch e covinent per endreçar nostre proposit, e vullam que continuant lur cami venguen fins a la ciutat de Barchinona, e après dalli a avant segons quels sera ordonat, e sia neccessari que per los camins e lochs on passaran haien bastament de viandes et altres coses quels seran necessaries, per tal quels lochs per on passaran e los altres circumvehins sien preservats de scandols, com sia de nostra real dignitat defensar e guardar nostres sotsmeses de perills, per ço ab la présent comanam e manam a vosaltres e a casqun de vos que, preses a vosaltres per assidents e coajudadors vostres lo batle de Gerona e son lochtinent e los jurats de la dita ciutat, e ensemps ab los feals nostres en P. dez Prat, savi en dret, maestre Bernât Cariera de casa nostra, en G. Vinnyoles, en G. de Belloch e en Bernât dez Cigar, ciutadans de Gerona, als quais tots manam ab la présent sots pena de nostra ira e indignacio que ab vosaltres e sans vosaltres, ensemps e cascun per si, exeguesquen e façen exeguir les provisions dejus scrites e totes les altres, que vosaltres farets e ordonarets sobre les dites coses, segons queus sera expédient e la pratica del fet vos mostrara. — G. de Palou.

E primerament, volem, ordonam et manam que metats en stament la ciutat de Gerona, e que façats fer totes obres, que novellament entenats que si deguen fer, e acabar les altres obres començades, e si entorn dels murs haura alcunes obres dampnoses e contraries a defencio de la ciutat que les façats enderrochar, e no res menys en lo

raval o barri ques ten continu ab los murs vells dessa lavga de Onyar, per salvament del dit barri, facats fer aquelles clausures o barreres e obres queus sera semblât que si deyen fer. — G. de Palou.

Ordonets que tots los habitants en lo barri ques len continu ab lo monestir e casa dels frares menors, degen apparlar lurs robes mellors e lurs viandes e mullers e infants, e que ho meten dins la força de la ciutat, entenenls e volents que no desemparen del tôt lo dit barri, ans es mester quey façals romanir los hostalers quey son e altres mes avant, qui per ordinacio vostra degen tenir robes per a certs lits en los quais acullen de les dites companyes, e ven[d]an e ministren a ells les viandes que hauran necessaries, en la manera devall scrita. E si alcun o alcuns contrastaran o no volran exiguir les dites ordinacions, volem eus manam que encontinent e de fet occupets tots los bens dels contrafaents, los quais ara per ladonchs confiscam a nostre fisch, car pus expédient es que nos haiam lurs bens que si per défendre aquells contrastaran ab les dites companyes, de ques poria seguir que perdrien lurs bens e les persones, part altre escandel que se poria seguir. E noresmenys procehits contra aquells axi com a inobedients e trencadors de nostres manaments. — G. de Palou.

E semblant ordinacio volem que facats en tots los altres lochs de la vegueria de Gerona, es assaber de Ffigueres fins a Hostalrich, sis vol los dits lochs sien nostres odeprelats[e] persones ecclésiastiques, o de barons, o cavaliers, o de homens de ciutat e viles, los quais lochs o mases o borges sien en lo cami que les dites companyes faran vinent a Barchinona, o encara que sien circumvehins al dit cami per un leugues, e que dels masos e lochs uberts sens clausura facats apartar les viandes e besliars menuts e grosses, e les fembres e infants e les facats recollir en les forces. E si algun hi contrastara volem quey proceeschats per la forma damunt dita. — G. de Palou.

Item, es necessari, e volem e manam que façats fer en la dita ciutat, o en los altres lochs on les dites companyes vendran menyar o jaure, provisions de moites viandes, axi com de pa e farina, vi, civades, palla, carns fresques e salades, legums, peys freschs e salats, volateries, cuyna, vers, lenya, fruytes sequez, ails e cebs e altres salses, ferradures de cavalls e claus de ferrar, e cabales groses e primes, estivals e totes altres coses que a elles seran necessaries segons vostre bon arbitre, axi empero que totes les dites provisions estiguen dins les forces dels dits lochs on les dites companyes faran cap de jornada sin hi haura, e si no en altre loch pus prop on haia força, salvant que aquells, de aqui sera la provisio o la vendran poch a poch, ne pusquen en degen traure aquelia que hauran necessaria per avendre a les dites companyes, en los dits ravals o barris de la ciutat e dels altres lochs. E aço provehim per tal que nos pusquen barrejar, e aço es necessari ques faça ab temps e ab gran diligencia e cura, deputanhi persones industrioses qui ho tinguen a prop e ho metren en execucio, e que vosaltres que ho regonegats e veiats a ull ques faça. — G. de Palou.

Item, que forcets o façats forçar per vostres assidents tots e sengles homens de quaissevol lochs de la vegueria de Gerona, sis vol s[i]en nostres propris o de prélats e persones ecclésiastiques, de barons e cavaliers, de homens de ciutats e de viles, circumvehins per iiii leugues a cascuna part a la dita ciutat e als altres lochs del cami per on passaran les dites companyes, que cascun loch dege aperpellar e trametre a la ciutat o a aquelles lochs, quels farets saber vosaltres o vostres assidents, aquelles robes e viandes e coses quels seran notificades esser necessaries a les dites companyes, en aytanta quantitat e pes e en aquell temps quels farets saber, sots pena dels corsors e dels avers. E de les robes quen aportaran sien tenguts de cobrar albara testimonial del batle del loch on les aportaran. E si alcun

loch recusara aço fer, volem eus manam que tantost faça'ts executio contra ells e los singulars daquell per la manera damant dita, car en culpa o confiança lur nostres règnes porien encorrer gran perill. — G. de Palou.

Item, que façats pastar pan continuament, axi en lo loch que sera en lo cami coin encara en los altres lochs circumvehins a un lègues, a tots aquells qui han acuslumat de vendre pan, e si aquells non basten que façals livrar farina a pes als altres dels dits lochs queus sera semblant, los quais sien cureses de pastar o fer pastar la dita farina e vendre lo pan quen exira, e respondre dels preus entegranient a aquells de qui sera la farina. — G. de Palou.

Item, que vosaltres, ab conseil dels dits vostres assidents, taxets a vostre bon arbitre tôles les dites viandes ques vendran en la dita ciutat e lochs, e null hom les gos vendre mes avant de ço que per vos sera ordonat, guardant tota vegada que la taxacio sia rahonable esguardat lo temps e lestament de la terra. — G. de Palou.

E ultra, les provisions damunt dites vos comanam que, ab conseil dels dits vostres assidents, puscats ordonar e fer totes altres provisions en persona vostra, queus seran semblants e expédients a bon stament de la ciutat e dels altres lochs e de la terra. E aquelles metats en pratica e en execucio, car nos ab la présent comanam a vosaltres e a cascuu de vos, sobre les dites coses e dependents daquells, plennament nostres veus e gênerai administracio. — G. de Palou.

E manam ab aquesla letra a tots e sengles officiais e sotsmeses nostres e altres qualssevol persones de qualque stament, sien poblades o habitants dins la dita ciutat e vegaria, que les provisions damunt scrites e altres que vosaltres hi ajustaretz, tengen e observen sots pena de la feeltat quens son tenguts, e sots aquelles pênes que vosaltres hi volrets posar, e sin seran requests donen a vosaltres e a vostres assidents conseil, favor e ajuda. E si per ven-

tura alcuii o alcuns, ignocentament o de certa sciencîa, contravendran en res a les dites ordinacions o manaments vostres, volem que contra aquells aytals façats exequtio per les dites pênes. E encara contra ells proceeschats per la manera que esacostumat es deu pi^ocehir contra rebelles e inobedients e trencadors de nostres manaments, sens tota remissio, la quai vosaltres nols puschats fer, ans la reservam a nos de certa sciencia per ténor de la présent. Dada en Barchinona a xxx dies de octubre en lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCLXV. — G. de Palou.

Jacobus Conesa ex precepto facto in consilio per dominum Regem.

15 novembre 1365, Barcelone.

Autre ordonnance du roi d'Aragon pour le même objet. — (Archivo de la corona de Aragon, reg. 1386, fol. 169-170.)

En Père, etc. Al noble e amat conseller nostre mossen Bernât de So, salut e dileccio. Be sabets com altres grans barons de les parts de Ffrança, d'Anglaterra, e d'Alamanya, amichs e servidors nostres, [ab] certes companyes darmes en gran nombre, deven venir breument en nostre servey e per fer a nos valença contrai rey de Castella, e com haiam ordonat e vullam que les dites companyes vinguen per Rossello e perles altres terres nostres ffîns a Barchinona e dalli avant fins a Çaragoca, on se deven tots ajustar, per tal com es lo pus abte loch e pus covinent per endreçar nostre proposit, e sia necessari que per los camins e lochs on passaran haien bastament des viandes e quels sien donades posades e totes altres coses quels seran necessaries, per lurs diners, e que per nostres gents lus sia fet bon acculliment, axi com a aquells qui venen per servir a nos e en defensio de nostres règnes e terres, e haiam ordonat quels sien deputades certes persones de compte quels

acompanyen els guien per los lochs on passaran de nostra senyoria els facen ministrar viandes e ço que hauran mester, per lurs diners, e fer bon aecullinient, axi com dit es, entre los altres vos siats députât a aco fer, axi com aquell qui per vostra industria e circuinspeccio sots apte e covinent a aquestes coses fer e endreçar. Perço per ténor de la présent vos dehim e manam que anets personalment a la vila de Perpenya, o encara, si mester sera, entre al loch de Salses, qui es començament e entrada del principal de Cathalunya e per on deven entrar, e aqui vos emparets dells, ensemps ab lo governador de Rossello, qui daço haja manament nostre, o sens ell si mester hi sera, e com en aço sien deputats mossen P. Guillem d'Estanybos, mossen Jacme de Cornella, mossen Bertran de Gallifa, mossen Barthomeu de Vilafrancha, mossen P. de Monsonis, en Ffrancesh Dolms, Galceran Dortals, Gispert de Barbara e P. de Perapertusa, volem e a vos comanam que assignets cascun dells per anar, esser e star ab las dites companyes, ço es cascun dells ab aquell capita que a vos parra. E manam als dessus nomenats que sobre aço estiguen a vostra ordinacio, en axi que, com les dites companyes seran a Salses o a Perpenya, vos deputets e assignets cascun dels dessus nomenats a fer lo dit acompanyament a aquells capitans que vos direts e ordonarets, lo quai acompanyament facen de Perpenya entre a Saragoça, e vos axi mateix que romangats ab aquell capita, que semblant vos sera per fer lo dit acompanyament, e sius parra que ultra les persones dessus nomenades lus en dejats deputar e assignar altres, axi com dels ordinaris dels lochs o altres persones de bon compte, ciutadans o homens de vila, que ho pugats fer, car nos per la présent manam expressament e de certa sciencia, e sots encoriment de la nostra indignacio e sots aquelles pênes que vos volrets posar, a tots e sengles ordinaris e altres sotsmeses nostres, bon se vol sien costituhits, que a vos o a vostres manaments e ordinacions obees-

no APPENDICE.

quen sobre totes aquestes coses. E per semblant forma volem que pugats manar a tost e sengles porters nostres, e aquells de i en i o de ii en ii, segons que tendrets per be, per anar e esser continuament ab les dites companyes e ab lurs capitans, e que facen e exeguesquen tôt ço quels sera dit e manat per vos e per los altres dels dessus nomenats, quils seran deputats per fer lo dit acompanyament, als quais porters manam sots les dites pênes e altres per nos posadores que facen e exeguesquen tôt ço que per vos, e los altres dessus nomenats e cascun d'ells, lus sera dit e manat, e totes altres ordinacions, provisions e manaments, que vol rets fer eus parran fahedors, pugats, fer sobre les dites coses e sguardats aquelles axi com nos personalment fer poriem. Comananls a vos plenerament totes nostres veus axi com mils e pus coniplidament se pusque dir e entendre a exuqucio de les dites coses, e noresmenys, quant serets en los lochs principals dels camins lion nos per altres letres havem deputades certes persones per fer provision de viandes a les dites companyes, volem que vos e los dessus nomenats cascuns siats diligents en saber, veer e regonexer, ab les dites persones per nos allô deputades, e ab los regidors dels lochs siy haura bon recapte de viandes e daço que fara mester a les dites companyes, sino que ho façats fer a merce en execucio e obra, de guisa quey haja bon recapte. E manam fermament e destreta, sots les dites pênes, a tols e sengles officiais, sotsmeses nostres, que a vos donen conseil, favor e ajuda, en totes les coses dessus dites e en cascuna daquelles, e a vos obeesquen a fer e exegir aquelles, axi com farien en la nostra persona. Dada en Bachinona a xv dies de noembre en lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCLXV. — P. Cancelarius.

Jacobus Conesa ex precepto facto in concilio per dominum regem.

APPENDICE. m

9 janvier 1366, Barcelone.

Donation faite à Bertrand Du Guesclin par Pierre IV le Cérémonieux, roi d'Aragon, du comté de Borja' et de Magallon^, ainsi que des vallées dElda^ et de Novelda'. — (Original perdu. Copie contemporaine à l'Archivo gênerai de la corona de Aragon, reg. 913, fol. 57-60. Publié d'après une copie du 22 février 1552, des archives de la ville de Borja^, par dom du Coëtlosquet, Chartes inédites, tirées des archives de Borja, etc., relatives à Du Guesclin et à ses compagnons d'armes, etc. Vannes, 1891, in-S", p. 7-13.)

Donacio facta nobili Bertrando de Glerquino de comilatu Burgie et Magallouis et de Valiibus Elle et Novelle. In Christi nomine. Noverint universi quod nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, [Valencie, Majoricaruni, Sardinie et Corsice, comesque Barcinone, Rossilionis et Ceritanie]'^, intra pectoris nostri scrinium débita meditatione pensantes

1. Borja (prov. de Saragosse, diocèse de Tarazona, ch.-l. de partido judicial) , petite ville située presque à la limite de l'Aragon, de la vieille Castille et de la Navarre, à vingt kilomètres au sud-est de Tudeia, est le berceau de la célèbre famille de Borgia, dont le nom primitif a été italianisé.