TRANCHER
TRONÇON. — Tronc.
tranchée. — Se retrancher, enclore.
Gall.
Br.
Tryçuy v.
Trwc, a.
Tnvnç, v.
Trop, a.
Tronch'a, v Tronjen ) Tronchen ) T
Couper.
Tronqué.
Tronquer.
Coupé.
Trancher, diviser.
s. Tige d'un arbre.
reujen, s.
Gaël éc. Trainnse, s.
Truinnsich , v.
Truinnsear, s.
Truinnse, s.
Gaël ir. Trainse , s.
Trognon.
Tranche.
Enfermer, enclore.
Tranchoir.
Tranchée.
Tranche.
Trninsighim , v. J'enferme.