LT

bagut sobre mar hun temps, yo-u agraesch a Deu quil m'ha donat. E he sperança quel me dara eneara, a defendre lo dret de mon senyor lo rey d’Arago e de Cecilia. E car vendre lo tort que pren, no degudament. E nom fets reguart , quant deyts quel rey de França l’altre any armara trecests cos de galeres. Yo creu be que eli les pora armar aquexes, e mes encara. E yo, a honor de mon senyor lo rey d’Arago e de Cecilia, si el rey de França n’arma trecents, yo n'armare cent, sens pus. E quant aquelles cent haga armades, pens ne de armar lo rey de França trecents ὁ deu milia sis vol, que nom tem ques gos am mi atrobar en nenguna part ; ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago ; ne encara no solament galera ne leny; mas no creu que negun peix se gos alcar sobre mar, sino porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia. »

E el comte de Foix, quant hac oyda la resposta ἀ Ἐπ Roger de Lluria, pres se a sonriure. E puix quant hagueren parlat huna peça de Ilurs affers, partis d’ell lo comte de Foix, e ana s’en al rey de França qui jaya malalt a Castello d’Ampuries. E En Roger romas ἃ Cadaques.

Ara lexarem ἃ parlar de la armada e de les batalles de la mar, 6 parlaren del rey de França e de la ciutat de Gerona e dels altres affers ques feyen per terra.

CAPITOL CLXVII

Com lo rey de França mori, e los Francesos ixqueren de la terra de Catalunya, e s'en toruaren ab gran dan que y prengueren , que tots hi moriren Ὁ gran res,

Quant lo rey de França hac oyt e entes, segons que d’amunt es dit, que la sua armada era desbaratada e destroida, per dolor e fellonia gitas al Ilit, e hac tanta de tristor ab sien leix que hanch no fo pus ardit. E enfortis sa malaltia sobre ell; e feu se treer de la ost e del setge de Gerona celadament, 6 feu se aportar ἃ Castello de Ampuries; e aqui jaech e malaveja hun gran temps. E entretant En Felip, fill seu

À (a) s'il ne porte la queue écussonnée des armes d'Aragon Je regrette de ne pas trouver celle rodomontade enregistrée dans le récit de Muntaner,.où elle irait si bien d'accord avec l'habitude de sou allure gasconne.

CAPITOL CLXVII

major e els consellers seus que eren romasos en la ost, trameseren a dir ὃ a pregar a’n Ramon Folch, pus los terminis eren tots passats que havien empresos, segons que d’amunt es dit, que retes ἃ ell la ciutat de Gerona, segons les covinences fetes e atorgades. E En Ramon Felch, qui viu que als no podia fer, per lo destret e per la fretura que havien dins la ciutat, ultra per ço com ho havien promes, ab volentat del rey d’Arago dix e respos : que volenters ho faria axi eom promes ho havia. E mantinent trames missatge al rey d’Arago, que li trameses adzembles ab quen pogues traure la roba e l’arnes. E el rey d’Arago apparella be mil adzembles, e trames les a’n Ramon Folch ἃ Gerona. E En Ramon Folch, dins tres dies que hac, descombra, endreças e apparellas ab tota sa companya e ab sos cavallers. Al terc dia, feu ne exir tots los malalts primerament , e tots cells qui no podien aportar armes; e puix ixqueren totes les adzembles ; e apres ixque En Ramon Folch ab los altres cavallers. E vingueren tuyt en fila, tro que nengu no romas dins la ciutat. E eren la millor arreada companya del mon. E els Francesos quils miraven els guardaven, maravellaven se com tan pocha companya havia hagut tant d’enfortiment que te tan Ilonch temps; e hanch nols faheren nels dixeren negun mal ensenyament al exir, ne nulla vilania ; ans los honraren aytant com pogueren. E puix, quant tuyt foren de fora, que nengu no hac dins la vila, En Ramon Folch ab sa companya foren luny de dues milles de la ciutat de Gerona, ab gran alegria, e ab grans crits, e ab gran gatzara, los Francesos entraren Îlavors en la ciutat de Gerona. Mas nols dura Ilongament ne posseyren gayre aquella ciutat,

E En Ramon Folch d’altra part ab sa companya vench s’en al rey d’Arago, quil atroba en hun Iloch del Espital‘ qui ha nom San-Saloni, qui es a set Ilegues de Barcelona. E quant lo rey d'Arago los vehe, hac gran goig com cobrat lo bavia. E stegueren se aqui lo rey e En Ramon Folch e tota la cavalleria algans dies. E hagueren sabidoria e certenitat quel rey de França era malalt a Castello d'Ampuries, que tota la ost dels Francesos s’era partida de Gerona, e que s’en eren tornats en Ampurla,

(4) Appartesant à l'hôpital de Saint-Jeanu-de-Jérusajem.

sino docents cavallers francesos e cinch milia servents de Tholosa qui eren romasos en la ciutat de Gerona en establiment, dels quals era capitani e governador lo senescal de Tholosa, per nom N'Estatxat, E quant lo rey d’Arago hac sabudes per cert estes novelles, hac son consell ab sos cavallers e ab sos richs homens, e ordena que s'en anas ab tota sa gent atendar al coll de Panisars, per tal quels Francesos no poguessen exir de la terra sens gran mal.

En aquesta saho eren ja venguts quaix tots 105 richs homens d’Arago eells cavallers de Catalunya, e totes les osts replegades, per raho del manament e dels prechs qu’ell los havia feyts per Îletres sues e per sos missatgers, segons que d’amunt es dit. E puix lo rey d’Arago, fet aquest ordenament , partis de San-Saloni e vench s’en a hun Iloch qui es al cap de la orta, qui ha nom Vil-Alba. E aqui estech atendat hun jorn. E passa denant la ciutat de Gerona. E l’altra jorn vench s’en, ab sa cavalleria e ab sa gent, cavalcant per dreceres 6 per camins qu’ell sabia; e passa per Gerones e per Ampurla, d'amunt per la montanya, 6 vench s’en per lo monestir de Banyules. E mantinent aquells de Banyules reteren se a ell. E aqui pres Francesos be cent 6 vint qui eren aqui venguts per comprar vi. E puix, per tots los llochs hon anava, sempre se retien a ell. En apres vench s'en en hun Iloch qui es en la muntanya, prop lo coll de Panisars miga Jlegua ; 6 aqui estech atendat per quatre o cinch jorns. |

El rey de França, segons que d'amunt es dit, jaya malalt a Castello, e era tan regeu agreviat que no podia donar consell ne ajuda a sa gent. Per que los Francesos se tengueren per morts, com saberen quel rey d'Arago se era atendat en la muntanya per hon ells devien passar, majorment com no poguessen aturar longament en la terra, per tal com no havien vianda, nels no podia gens venir per mar ne per terra. E trameteren missatge, ab consentiment del rey de França e d’En Felip son fill, en tota la terra de Tholosa 6 Carcases e Narbones : que venguessen totes les gents a cavall e a peu al pus tost que poguessen 6 que la hu no esperas al altre; car sabessen de cert quel rey d’Arago los tenia assetiats. E manti-

(Ὁ) Eustache de Beaumarchais.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

nent vengueren grans osts e grans gents de aquelles terres d'amunt dites ; mas no-us cuydets que gosassen entrar en Catalunya, ans estavena Mont-Canigo, e per los monts qui son entre Rosello e Catalunya. E los Francesos d’altra part asmaren si podien exir per altres parts, que no haguessen a passar per lo coll de Panisars. E ordenaren que, si podien haver la vila e lo castell de Besalu, que, ans sabut, en huna nit exirien de la terra. E trameseren hi dos'milia cavallers e quatre milia servents ab llurs armes. E vengueren s’en a Besalu, e parlaren ab N'Ambert de Mediona, quitenia aquell castell per lo rey d'Arago. E parlaren li molts pleyts si porien haver aquell castell: mas

N'Ambert nols ho volch atorgar ne consentir.

E quant ells veren que res no y feyen, e y hagueren estats alguns dies, assajaren de combatre hun dia a seut e ἃ Ilanca ; e prengueren hi gran mal, e res no acabaren. E l’altre jorn, N’Ambert de Mediona va obrir la huna porta de la vila, e feu semblant que nengu no y hagues. E els Francesos combateren. E quant veren que nengu no y havia quils ho defensas, entraren dins la vila per la porta que trobaren uberta. E quant n'hagucren entrats tro a xixanta, tancaren la porta als Francesos cavallers ; que hun hom estava sobre la porta e ana la a soltar, e caech la porta; e los xixanta cavallers romangueren dedins presos. E els servents qui eren dins la vila lexaren se anar a aquells xixanta cavallers, e occiren ne los demes, e prengueren los altres. E d'altra part, N'Ambert de Mediona dona salt de fora ab huytanta cavallers armats e ab des milia servents. Els Francesos quils veren venir, cuydaren se que y fos lo rey d’Arago ab tota sa gent, e meseren se en fuyta a peu 6 a cavall; 6 lexaren hi gran res de ses tendes e de Ilur roba, e gran gent que y mori per nafres; € atressi molts dels que ca ygueren en hun torrent qui era prop lo vall de la vila al fogir e moriren aqui; e els altres tornaren s’en a Castello d'Ampuries ahontats, ab gran dan que y hagueren. E aqui hagueren acort los Francesos que farien. E quant veren que 85 no podien fer, 6 que a fer los covenia de exir, partiren se de Castello ab lo rey de França que s’en portaven en huna ga. bia de fust, e gran res atressi de richs homens

(1) La plupart.

ede comtes et de barons malalts que s’en portaven axi mateix ; que be hi havia huytanta gabies, totes plenes de homens honrats.

E quant se foren partits de Castello, vengueren s’en en hun Iloch qui es en la orta de Peralada, qui ha nom Vila-Nova ; mas no s’en portaren gens de tota Ilur τοῦδ, E hom no podia pensar ne estimar quant valien les coffres, 6 els matalaffs e els draps de seda e el vexellament d'argent e d’aur, 6 les altres coses que lexaren a Castello d'Ampuries e per los altres Jochs de la terra, mal Ilur grat; car no s’en podien aportar, per defalliment de besties e de adzembles ; car tantes ne havien perdudes en lo setge de Girona que, cell qui era vengut, al entrant de Catalunya, ab vint adzembles carregades, non menava al exir pus de dos o de tres; que totes les altres li eren mortes. E axi bavien a lexar la roba.

E quant vench que los Francesos foren a Vila-Nova, ordenaren e bastiren gabies e altres esturments en que portassen lo rey de França e d’altres malalts que y havia. E estigueren en 860 ἃ fer be quatre o cinch dies, atendats a Vila-Nova. E, segons que es fama publicha e continua, En Felip, fill major del rey de França, qui era nebot de aquest rey En Pere de Arago e de Cecilia, fill de sa sor, trames Îlavors hun missatge a son oncle lo rey d’Arago, per que li feya assaber : que son pare lo rey de França era fortment malalt, e que scapar no podia de aquella malaltia que no moris; hon, com ell hagues en volentat de exir de la terra de Catalunya ab tota sa gent, pregava e requeria ἃ aquest rey d’Arago, oncle seu, que no livedas lo pas al exir, e que asseguras a ell e a tots cells que ab ell s’en tornarien, car seria profit seu e de tot lo mon. E el rey d’Aragorespos a En Felip, per aquell seu missatger : que ell lo amava el honraria el duptaria en tota res, axi com a hom honrat e nebot seu; e per ell duptaria tots los altres; e axi que ell los assegurava de sos cavallers; mas dix, que dels servents assegurar nols podia, qui venguts eren alli, car nol ne obedirien en aytal cas.

E aquestes paraules plogueren molt a En Felip; e apparellas, e feu guarnir sos cavallers; e foren, entre tots, tro a quatre milia cavallers de paratge, jat-si a que, al entrar que faeren en la terra de Catalunya, foren mes de de-sept nilia e cincents homens ἃ cavall, segons que

CAPITOL CELX VI.

d'amunt es dit. E quant vench que tots foren apparellats, los Francesos ordenaren que lendema passassen lo coll de Panisars, si podien.

E partiren se de la Vila-Nova ; e vengueren se atendar prop de hun Iloch d'En Dalmaü de Rocaberti, qui ha nom la Jonquera. El rey d’Arago d'altra part, ab tota sa cavalleria e ab tota sa companya, anava per la montanya a Ilats dels Francesos e tenials be a prop. E quant ells anaven, ell anava ; e quant ellsse aturaven, ell se aturava. Per que, aquell dia quels Francesos se atendaren prop la Junquera, lo rey de Arago se atenda prop de hun puig, en aquell Hoch hon ells se eren atendats. E aqui ell appella tots los barons e tots los cavallers, e tots los altres que oyr ho volgueren, e en presencia de tots generalment parlals axi :

« Barons, gran honor nos ba feyta Deus Nostre Senyor, no gens per merits nostres, mas per la sua pietat; car segons que tuyt sabets, lo rey de França entra en esta terra ab gran goig e gran alegria, e ara es hi exit ab gran dolor e ab gran perdua que y ha feyta de gents e de haver. E yo reconech be, per raho de mi, que molt hom de ma terra ha pres gran mal sens culpa e ha perdut ço que havia; e especialment yo so tengut fort de aquest fet ; car hanch null temps no volgui eonsell de vos altres quil me donavets bo e Ieal, e tal que, per aventura, lo dan que nostres enemichs han fet a miea vos altres foren menys que no son estats, si demanat vos hagues de conseil. E dich vos : que si hanch fet se poch menar desordenadament per negun hom, aquest fo per mi.

Mas Deu, Notre Senyor Deu Jesu-Crist, a qui no plau ergull, mas humiltat, nos ha en nostres affers endreçat, a mi 6 a vos altres, que, segons que tuyt sabets, no es cosa de creure, a null hom que vist no-u hagues, les aventures e els desastres que nos son esdevenguts en esta guerra. E de tot nos ha be pres, la merce de Deu! E puix yo conech e reconech ma culpa e la gracia que Deus m'ha donada, ab la bona ajuda 6 ab la bona voluntat que vos altres me havets haguda e feta tots temps. E prech e requir vos altres tuyt : que si hanch fiu nengunes coses qui-us vinguessen a desplaer, quem sia tot perdona@@ÿ no πιο guardets en aquest pas. E puix Deus nos ha mostrada tanta de honor, que nostres enemichs, qui son totes les gents del mon, nos vehen vencuts denant, menys

de colp, prenam ne venjança, que sien castigats de semblants coses a fer que han fetes. E tota vegada haguem merce e misericordia d’ells, puixe Deu l'ha haguda de nos. E si tuyt vos acordats de aquest fet, enteniment n'he de aquesta voluntat. E si no, digats m'ho ades, sens allongament, co que vijares vos en siaf, »

Quant lo rey d'Arago hac dites aquestes paraules e hae [δὲ hun Ilonch sermo de aquesta raho, hagueren breument [lur acort tots los richs homens de Arago e de Catalunya, e donaren la paraula a Ramon de Moncada, senescal de Catalunya e ἃ hun altre cavaller de Arago, qui respongueren per tots. E aquests dos acordaren se a la resposta ; e puix En Ramon de Moncada parla per si e per son companyo e per tota la universitat dels barons, e dix axi: “Senyor, la vostra demanda es tal e les nostres pregaries, que, sens acort, poguerem ὁ deguerem respondre a aquells. Mas empero que vos siats mes pagats de nos altres 6 concgats que tots som de hun acort e de huna voluntat, havem hagut nostre acort sobre la resposta que fer vos deyrem. Don yo-us responch sus aci, per nom de mi e per tota la universitat de Catalunya e de Arago : que les paraules que vos havets dites son justes, 6 tals que, per huñ cor que haguessem enans de servir a vos, ara n'’havem deu, sens tot si. E no cal retraer les bones paraules que vos havets dites ades a nos, e no cal aquelles singularment respondre; mas breument per tal, per mi e per tots los altres, vos dich : que ab cors e ab haver e ab nostres infants e ab tot co que hagam en aquest mon, , som apparellats de seguir la vostra voluntat per Lots temps, e majorment en est cas present, hon vehem vostra honor enostre profit. E pensats de manar 00 que-us vullats, que, sens altre embelliment de paraules, farem e direm co queus plaura. E quant no voirets aventurar aquest fet, que nos no-u aventurem mas, jatsia que nou cal aventurèr, car ja-u haveu tot guanyat.

E yo, senyor, per tal çom es costuma de Catalunya, per co com son senescal, deig haver la davantera de tot fet d'armes quis fa en Catalunya. E prech vos, senyor, que vos que lam donets e que lam atorguets en aq fet que

(1) Ce discours, prononcé par un roi vainqueur, en pré sence d'un eoucmi en fuite, est une des plus belles pages qui € trouvent dans d'Esclot et aucun autre historien moderne,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOZ

enteneu ara de fer, E aço no falla per res. »

Quant En Ramon de Moncada hac dites estes paraules al rey, lo rey demana a tuyt sils playa co que En Ramon de Moncada havia dit.

Etuyt respongueren ἃ huna veu : que och allo, 6 tota res que ell volgues ne manas. El rey que-u oy dix los : que be conexia la naturalea e la feeltat que ells havien a ell, e ques tenia molt per pagat d’ells, e quels agraya molt co que li havien dit. E dix : que, puix axi era, en nom de Deu e de la sua beneyta mare, Nostra Dona Santa Maria, ell faria desplegar la sua senvera aquell dia, la qual no havia desplegada en negun affer pus que fo rey coronat. Puix lo rey giras an Ramon de Moncada e dix li :

« En Ramon, be se que, si bon cavaller ne enfortit ha en Espanya, vos sots la hu. E quant deyts que sia vostra la davantera, dich vos que vostra deu esser, segons usansa de Catalunya. Empero yon planch a vos; e no-us en gosava amprar, per (0 car 8015 hom antich. Mas empero, per tal com no-us sia greu, yo la-us atorch sus aci ; elivrar-vos-he per companyo hun honrat cavaller de Arago. E no-us desplacia quant dich que companyo vos Ilivrare ; que no-u dich per defalliment de cor ne per minua de poder, que no haga en vos; mas dich ho per co quels Aragonesos no s’en tenguessen per ahontats ; car yo vull que en aquest fet Catalans e Aragonesos sien com ἃ germans en {ota res. »

E quant lo rey hac aço dit, En Ramon de Moncada dix li : que ben conexia per quin enteniment ho deya; que no li desplaya en res que ell rdenas, ans era be pagat seu.

E en apres quel rey hac dites estes noves, e moltes de altres semblants d’estes, ploraren tots los cavallers de pietat, com axi veyen lo rey homilment e benigne parlar. E puix lo rey ordena sa cavalleria e sa gent, e apparellas axi com vigares li fo. Ab tant aquella nit passa, que hanch lo rey nels cavallers nels cavalls no hagueren begut ne menjat, car no trobaven de que, e nos volien partir de aqui, per tal quels Francesos no poguessen exir de la terra menys de colp.

Entretant fo vengut l’altre jorn, co es assaber lo diumenge apres la festa de sent Miquel, en l'any de Nostre Senyor 1285. Els Francesos desatendaren alla jus, al pla prop la Junquera hon s’eren atendats; e començaren a pujar vers lo coll de Panisars amunt. Mas los servents e

εἶδ almugavers del rey de Arago, qui-u veren, | mal grat del rey d'Arago cuytaren se e foren enans al pas quels Francesos. Mas‘. nols feren | negun mal, per tal com ho havien promes a’n Felip, segons que d’amunt es dit. Mas los almugavers ne els altres servents nos volien capdellar per lo rey, ans anaven ferir tro sus en los Francesos; e occiren los vint ὁ trenta homens, qui de cavaliers qui d’altres, ἃ cop; e mantiment Îla hon veyen la mota e la pressa dels Francesos qui aportaven les gabies hon anaven los malalts; e puix lexaren se anar a les adzembles qui venien de tras, e occiren ne tants que tot lo cami ne jaya ple a totes parts. E ab destrals que aportaven, trencaven los cofrens e prenien aur e argent e moneda e escuts 6 nobles que aportaven alli, que tant ne havien que no s’en podien aportar, ans romania tot en la carrera plena de roba; axi que faula paria de dir, qui vist no-u hagues, lo dan quels Francesos prengueren aquella vegada, en bens e en persones e en haver, tant que nos poria dir bonament per escrit. E embargaren tant los servents del rey d'Arago los Francesos, que, en tot aquell dia del diumenge, no pogueren anar sino de la Junquera tro al coll de Panisars hon no ha sino miga legua. E ja tant luny no foren anats, sino quel rey d’Arago ho vedava, aytant com podia, que nols fessen mal,

E quant vench al vespre de aquell dia del diumenge, los Francesos se aturaren ; eromangueren al coll de Panisars la major partida, car alguns, qui volgueren anar avant, trobaren de Ila el coll de Panisars En Roger de Lluria, almirall de les galeres del rey d'Arago, ab be deu milia servents que hac amenats de les galeres, quils donaren salt e occiren los tots aquells homens qui passats eren, e tolch los la roba e les adzembles que amenaven.

El rey d'Arago, ab sa cavalleria e ab sa companya, atendas aquella nit prop dels Francesos en hun puget. E lendema, quant los Francesos

(Ὁ) 11 est évident que le coplste du manuserit catalan n° 1684 aura omis une ligne dont le sens doit être que : ἐξ roi n'avait pas pris Les devants comme l'avaient fait les Almogavares, mais continuait à suivre les Français sans leur faire aucun mal, conformémeut à la promesse faite par lui à son neveu Philippe, : fils du roi de France. La traduction fort abrégée de Cervera, faite d'après un autremanuscrit, donne lei une phrase dans le méme sens: Pero el rey, detenida su ον λογία. marchava por | una lidera de la sierra al ygual de los Franceses, sin pelear Ϊ

oo prometio ἃ Felipe,segun deximos.

CAPITOL CLX VII

volgueren avant anar, ell feu desplegar la sua senyera e crida a grans crits :« Arago! Arago!» E Ilavors los cavallers e els servents se lexaren anar als Francesos poderosament, 6 feriren e tallaren a Ilur guisa e Ilur volentat, e seguiren los Ilats a Ilats del cami per hon los Francesos passaren, tro que foren part lo coll prop de huna legua. E En Roger de Lluria ab los servents de les galeres ixqueren a carrera d’altra part; 6 occis ne tants que tot lo cami jaya de homens morts e de adzembles e de cavalls e de roba e de armes.

E per ço com seria longua cosa de retrer en quina manera ne quants hi moriren, lexar-ho-e star, que non parlare pus; mas be sapiats que baoch tan gran perdua no faeren los Francesos, de gent ne de aur, en negun feyt que començasen, com en aquest feren ; que no poria esser dit ne asmat lo tresor ne la riquesa ne les gents que y perderen en aquell pas al tornar, ultra aço que ja havien perdut dins la terra de Catalunya.

Ab tant los Francesos s’en anaren, cells qui estorces ! pogueren; que hanch nos tengueren per segurs tro que foren a Perpinya. E aqui, aytantost com hi foren entrats, en l’altre jorn mori lo rey de França de la malaltia que havia guanyada en Catalunya, jatsia que alguns digueren que mori ἃ Castello de Ampuries; e altres deyen que mori a Vila-Nova prop Peralada?; e altres deyen que mori al passant del coll de Panisars, en la gabia hon lo portavem malalt; mas la primera raho es pus vera5,

E aqui, quant lo rey de França fo mort al Perpinya, En Felip, fill seu major, e el cardenal e els barons de França faeren gran dol per la mort del rey de França Îlur senyor. E acomjadarem tota la cavalleria e totes les osts; e puix tornaren s’en en França”al mils que pogueren ab Ilur senyor mort. Mas be cregats per veritat, que mes gent mori depuix que hagueren passat lo coll de Panisars tro que foren en Narbona, que no havien d'abans, mentre que passaven, que paria@hy e pestilencia que Nostre Senyor Deus los donas ; queels huns per nafres que havien preses, els altres per malalties, los altres per fam, tants ne moriren en aquell lloch

(4) S'échapper.

(3) De ce nombre esi Muntaner, (Voy. page 356, note 5.)

(3) Bernard d'Esclot a raison; ce fut à Perpigoan que Philippe-le-Hardi rendit le deruier soupir.

que havem dit, que de Narbona tro a Buelo!

tot lo cami era ple de homens morts. Axi que, be hagueren comprat los Francesos los sobres e el tort que havien fet al noble rey de Arago En Pere, car no degudament eren entrats en sa terra.

Aralexaremd'uy mes a parlar dels Francesos, puix que s’en son tornats en sa terra ahontats e avilanits, e parlarem del noble rey d’Arago e de sos afers.

CAPITOL CLXVIIL.

Eo qual manera lo noble rey En Pere de Arago cobra Gerona 6 (οἵα la sua lerra; 6 en qual manera mori; e del gran dol que fou fet per [0165 les sues Lerres € per toles les sues

geuts.

Diu lo comte que, quant los Francesos hagueren passat lo collde Panisars e s’en foren tornats, e lo rey d’Arago hac replegada sa cavalleria e sa companya, 6 els almugavers e els servents hagueren levada la roba e les armes quels Francesos havien lexats, lo rey d'Arago mana a’n Roger de Lluria que s’en tornas ab sa gent en les galeres ; 6 ell feu ho mantinent. E lo rev vench s’en mantinent per Ampurla ; e sopte que fo a Castello d'Ampuries, obriren li les portes, e tuyt clamaren li merce quels perdonas e quels faes perdonar al comte de Ampuries Ilur senyor, de co que havien fet no degudament contra εἰ}, E el rey perdonals, e prega lo comte que-u fahes atressi; e el feu ho. E tantost la terra, aytanta com los Francesos n’havien presa, retes al rey d'Arago; e clamaren li tuyt merce, e ell hac lals a tuyt. E els promens de Torella de Mon- Griu,segonsqued’amuntesdit,havienembargat los cofrens e el tresor del rey que havia en lo castell. E quant lo rey los bac perdonat, reteren li lo tresor e les joyes,e tot co que y hagues, que hanch res ño lin falli, salvant qu’en aco de moneda que havien despesa.

E puix lo rey, quant hac tota la terra en pau, trames missatge a la cintat de Gerona, a aquells quel τὸν de Franca hi havia lexats en establiment que, si volièff retre la ciutat, ὁ ells ques Ilivrassen ἃ ell a bona merce ; si no, si Εἰ! los podia pendre per força, que non scaparia nengu que tost no prenguessen mort. E els missatgers del rey d’Aragoanaren dir la missatgeria al senescal de Tholosa, qui era capitani de aquells qui eren romasos en la ciutat de Gerona.

{+} Le Boulou. :

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

E quant ell hac oyda la missatgeria, e sabe quel rey de Franca era mort , e tots los Francesos desbaratats 6 fuyts de la terra, e que nnil

.consell no li havia lexat per que ΕΜ pogues tenir

establida aquella ciutat, feu apparellar al rey d’Arago : que fos sa merce que li atorgas vint dies de espay, dins los quals ell pogues remetre sos missatgers en França; 6 si dins aquells vint jorns li havia venguda tal ajuda de Franca, de vianda e de armes e d’altres coses, que ell se pogues defensar e tenir la ciutat de Gerona, que-u faes; e sino, aquells vint dies passats, promes que retria la dita ciutat de Gerona al rey d’Arago, 0 a aquell que ell se volgues, sens tot contrast ; e que li Ilivraria tots los cavalls e les armes dels cavallers e dels servents qui eren allien establiment, e tota Ilur roba que haguessen dins la ciutat; que no domanaven als, mas que hom los lexas anar sauls e segurs en Ilurs cases.

Quant lo rey hac entes lo pleyt quels Francesos li feyen parlar, sabe li fort bo; e amals mes conquerir per grat que per forca. Per que atorga aquell pleyt en aquella manera que dessus havem comtat. E en apres, quant les covinences foren fetes e atorgades sobre aquest fet, entre lo rey d’Arago per huna part, e lo senesçal de Tholosa d'altra, qui era capitani dels Francesos, lo dit rey d'Arago s’en vench per jornades ἃ la ciutat de Barcelona. Ε aqui ell atroba En Roger de Lluria, almirall de la sua armada, e dix lie mana li que faes anar tot lo navili al port de Salou, qui es prop la ciutat de Taragona, e que endrecas e apparellas les galeres e los altres vexells, en tal guisa que, tota ora quel rey los demanas, que fossen apparellats de complir la volentat de Ilur senyor lo rey d’Arago. E el rey d’altra part elegi 6 tria de sa terra tro a docents cavallers, e manals que stiguessen apparellats tota ora que ell los ho manas, per entrar en armada. -

E devets saber que volentat era del rey d’Arago, de passar ell personalment en la ylla de Mallorques ab tota sa companya, de la qual era senyor llavors son frare En Jaume, e quel prengues per força Ὁ per grat aquella yllaf.

Mas no plach a Deu que ell personalment hi anas; que, mantinent que aquestes coses hac ordenades, lo pres el agreuga malaltia, e en-

(t) Voyez Muntaner, pages 360 et suiv.

fortis regeament sobre ell. E ell, qui viu que axi era, partis de la ciutat de Barcelona e vench a Saragoca. Ε hun dia, quant ell se fo partit de Barcxlona, e tenia son dret cami, e hac cavalcat tro tres o quatre Jlegues, sentis tan fort agreugat de sa malaltia, que hanch no hac poder deænar mes avant, ans hac ἃ romanir las e hujat e

* fort affeblit en hunlloch qui es a quatre legues de Barcelona, per nom l’Ospital de Cervello; e de aqui hagueren lo ἃ menar homens, en bastiment de fusta, tro a huna vileta sua qui es a mig lloch entre Barcelona e Taragona ; 6 la vileta aquella es appellada Vila-França de Panades.

E quant lo hagueren amenat aqui a gran treball e a gran pena, meseren lo en son palau ; e gitas al Ilit. E la malaltia se enforti tota vegada dia e nit sobre ell durament. Mas no-us cuydets que si faes res per culpa sua, car hanch no ves null hom pus obedient a son metge que ell era; que, tot co que li consellava son metge que degues fer segons medecina, tot ho feya e no volia altra cosa.

E quant lo rey vehe e conech que la malaltia era en pujament, e que ell anar no podia personalment a Mallorques, mana ἃ son fill major N’Amfos que anas Ila, ab aquella companya que ell proposava de menar si ell personalment hi anas. E dix li sa volentat e son cor; e ensenyal, e adoctrinal com se degues captenir en aquell viatge.

E tot acço feya lo rey d’Arago, no gens per mala volentat que hagues a'n Jaume son frare; car de tot perdonava a ell e a tot hom que mal volgues, segons que dei-us e oyrets; mas aço feya, per tal que trobas carrera e via com se pogues adobar e avenir ab la sgleya de Roma e ab los altres princeps seglars, e que son principat ne fos tota ora millor, quant tingues ell d’ell altruy darere si; jatsia que, aquest fet que ell manava fer, de anar e de pendre la ylla de Mallorques, pogues a dret e sens peccat fer, per tal com En Jaume son frare li havia trencades les covinences que eren entre ab duys, de les quals, si be-us membra, vos havem ja parlat, e s’era menat contra ell no degudament, segons que pogues oyr en 860, segons que d’amunt vos havem recomtat. -

Quant lo τοὺ d'Arago hac ἴδε aquest manament ἃ son fill N'Amfos, N'Amfos se apparella de anar. El rey d’altra part membra li de Deu; 6 volch se avenir ab ell, segons son poder e en

CAPITOL CLXVIIL.

LS

aco que li era tengut. E mantinent feu se venit déffant l'arquebisbe de Tarragona 6 el bisbe de Valencia e el bisbe de Osca, qui eren aqui, e gran res d’altres prelats e barons e cavallers seus ; e dix los : com ell era passat en Cecilia, no gens per desonor ne en perjudici de la sgleya de Roma; ans cuydava aco fer a son dret; e elapostol com havia enantat contra ell e sa terra molt eruament e sens colpa en que no era, ell ne sa terra ; empero, per co com scrit es, « que la sentencia de son pastor justa deu esser servada », per Co ell havia servat tota via la sentencia del vet{ que contra ell havia gitada l’'apostoli; don demanava molt homilment axi com podia, que de aquella sentencia fos absolt per lo arquebisbe de Tarragona, qui ab ell era aqui ; 6 ell era apparellat en son poder, de jurar manament de sgleya, e de fer tot co que fos dret ne raho en aquell fet, e de scusar si per-sonalment quant pogues, e per missatgers solament que y trametria al apostoli sobre aquest fet que mal no meria.

E quant lo rey hac dites aquestes paraules, no y hac nengu que no ploras de pietat, per dur cor que hagues, quant veyen tanta humilitat en aquell qui era estat dels enfortits e dels ardits cavallers del mon e mils de son cor. E manilnent l’arquebisbe hac son consell ab los bisbes e ab los prelats qui allieren ; e, hagutsonacort, pres del rey d’Arago sagrament de estar a manament e voluntat de la sgleya. E aço fet, absolguel de aquella sentencia d’amunt dita. E lo rey, com aço fo fet, mana que tuyt s’en ixquessen de fora, car sentis regeament agreugat, que tant era feble que a penes podia parlar.

E quant vench lendema bon mati, feu se ve air denant lo bisbe de Valencia ἃ qui ell molt amava, 6 l'abat de Poblet, e l’abat de Sentescreus, que son del orde de Cistell, En Uguet de Mata-Plana, pabordre de Masella 3, qui era son clergue e gran son amich e de sa casa. E vengueren li denant tots quatre sens pus que no n'i hac. E ell giras vers lo bisbe de Valencia, e, en presencia de tots los altres qui eren aqui, dix li axi :

« En bisbe, hun sots que yo he molt amat tots temps, e en qui yo he hagut totstemps ma fe, e en qui yo he de mosaffers comfiat, e quant yo-us demanava quem consellassets, m'havetsconsel-

(1) Interdit, (3) Depuis évêque de Sarägusse,

lat bee Ilealment enmosafferstota vegada. Ara, per ço com yoheen vos aquella feeenleix, e@ses que en nengun altre, prech vos e-us requir quem consellets, ara que-us he major ops. E nom consellets axi com ἃ ΤΟΥ, mas axi com ἃ hom mort, o ἃ hom qui spera breument a morir; que yo be se 6 tropen mi en lleix, que d'esta malaltia no puix guarir. »

E quant lo rey hac dites aquestes paraules, foren tots trists e despagats, e els ulls los vingucren en aygua per pietat. E puix respos le bisbe de Valencia al rey, e dix li axi :

“ Senyor, gran merces com a vos plau dir com en mi havets major fe que als altres, e quant a mi demanats especialment de consell. Per que no es mester quel vos do en aquella manera que vos havets dit, ço es assaber com a hom mort o que espera en breu a morir; car axo, senyor, quens havets dit es dol e tris- {or e desconfort de nos e de tota nostra terra, e que seriem tots perduts. Mas ja, si a Deu plau, ne sera axi; que vos serets en breu guarit e de vostre mal dellivrat. E aquesta malaltia no es sino senyal de amor que Deu Vostre Senyor vos mostra, per tal quel reconegats, e, si li tenits tort, que li esmençgts. Don yo-us consell que semblets a vostres antecessors reys de Arago, qui tots temps foren bons crestians e amichs de Nostre Senyor Deu, e especialment vostre pare 6 vos si-us sou estat fins aci. Mas per ço com no es null hom al mon, e majorment axi com vos qui sots princep de terra e rey, qui no haia ἃ fallir a les vegades, axi prech vos e consell vos : que prenats huna penitencia, e avenits vos ab Deu e ab homens, segons vostre poder, de torts, si alguns los entenits, e que perdonets a tot hom qui mal vos haia fet ne a qui vos haiats portada mala volentat nengun temps, axi com feu Nostre Senyor Jesu-Crist. E aço, senyor, es fet que no devets alongar; que com enans serets ab ell avengut, enans vos havra merce, e serets de vostre mal dellivrat. »

E quant lo bishbe de Valencia hac dites estes paraules, respos li lo rey axi com se poch, car a penes podia parlar, tant era feble ; edix li: que molt li playa, e que fort lo havia aconsellat, e que son consell ne faria, E trames mantinent Îletres e missatgers a Barcelona e per los altres llochs de la terra : que lexassen anar tots los presoners que ell tenia en preso per

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1985

raho de aquesta guerra que ell havia haguda ab lo rey de França, co es assaber, que aquells presos no fossen tals que per Ilur preso speras hom haver pau, axi com lo princep de la Morea{ e molts d’altres barons assenyalats; car jatsia que a aquests e ἃ tots los altres perdonas de bona voluntat dins son cor, empero no fora merce, ans fora dapnatge e peccat si anar los en lexas, ἃ destraiment de sa terra; 6 ja-” mes no fora en pau. Mas mana solre tots los altres presos qui non fossen capdals ni barons ni homens assenyalats, qui eren, qui ça quilla, be mil e cincents.

E quant aquest manament hac fet lo rey d'Arago, dix que comfessar se volia de sos peccats, e tenias tant per enculpable a Deu, que, si onesta cosa fos de fer, dix que denant tots se comfessaria. Mas, per ço com no seria covinent cosa de fer, volia al menys que fossen dos ἃ sa comfessio, (Ὁ es assaber lo guardia dels frares menors de Vila-Franca, e frare Galceran de Thous, monge del monestir de Sentes-Creus del orde de Cistell.

E axi com lo rey ho hac dit se segui. E entraren denant ell lo dit guardia dels frares menors e En Galceran de Thous, monge de Sentes-Creus ; e lexaren los tots los altres. E aqui lo rey se comfessa molt homilment e devota, segons que a ell fo vigares, de totes coses que havia fetes abans de la guerra e de les altres que feu apres, tro al dia de sa mort. E axi li feren testimoni en poblich sermo lo guardia dels frares menors e frare Galceran d'amunt dits. E quant lo rey se fo comfessat de tots sos peccats be e complidament e devota, giras a lo guardia d'amunt dit, e dix li axi: « En guardia, totes les gents de ma terra 6 d’altres moltes m’han mes en fama que yo son stat tots temps mal crestia, e especialment ara com defenia ma terra al apostoli 6 al rey de França, que, segons mon semblant, me feyen tort gran. E yo be conech e atorch, que son estat molt peccador e he fallit contra Deus; € hanch null temps nol reconegui sino ara ; e son tants los pétcats de tot hom, que hom se deu pensar e reconexer en si, que no es digne de

(1) Charles-de-Boîteux, fils de Charles 1e de Naples, seigneur supérieur de Morée, Son frère, qui avait épousé Isabelle de Ville-lardouin, princesse de Morée et d'Achale, était mort en 1271, et Isabelle ne se remaria qu'en 1204, à Naples, à Florent de Hainaut.

APITOL CLXVIIL.

rebre tant honrada e nedea e preciosa cosi :

com es lo cos de Jesu - Crist. Per que yo δῦη |

aquell qui-u pens e-reconech be. Mas he fe e speranca en Deu que ell me havra merce. E si per ventura yo son tengut pus e pus indigne que null altre hom de rebre lo cors de Jesu- Crist, per raho de aço que les gents dien de mi, prech vos que, abans quel cos de Jesu- Crist aportets, que-us ne anets ἃ vosire monestir e que façats especial oracio a Nostre Senyor Deus, que yo, qui indigne son vers ell mes que null hom, que no degue rebre lo seu cors precios, que ell, que sab mia volentat e de tot hom, vos en degue mostrar algun seny al vesible o no vesible, en guisa que puxats esser cert. »

Quant lo rey hac dites estes paraules, respos lo guardia d’amunt dit tot plorant, axi:

«“Senyor, per los senyals que hom mostra de fora coneix hon lo cor e la volentat de dins moltes vegades. E nos, senyor, qui aci som denant vos, per les obres que havets fetes de alguns dies en ça e per les paraules que havets dites a nos, conexem be que Deus vos havra merce sens tot si; Car be vehem quin cor havets envers ell; e crehem sens falla que puxats rebre lo seu cors precios. Empero yo fare vostra manament, axi com m’havets dit e pregat. » |

E mantinent quant aço hac dit lo guardia, partis denant lo rey e vench s’en ἃ son monestir, e feu tancar les portes de la sgleya, que nengu no y romas sino ell e sos frares; 6 feu dir missa del Sent-Espcrit; e puix cascu de aytants frares com hi havia, que fossen preveres!, dixeren ses misses privades, en que pregaren Dea de ço que el rey hac pregat lo guardia. E quant hagueren fet tot Ilur ofici be e complidament e devota, no trobaren dins Ilur cor ne veren negun senyal vesible ne invisible per que lo rey d'Arago fos indigne de rebre lo cors de Nostre Senyor Deu Jesu-Crist,

Emantinent vench lo guardia ; e pres ordenadament lo cors de Jesu-Crist, e aportal denant lo rey, Ia hon jaya malalt. E el, jatsia que fos feble, efforcas, quant veu lo cors de Nostre Senyor denant si, e Ilevas de son Ilit ab huna cota vestit, e agenollas sobre hun malataf que hon li hac apparellat. E estech aqui huna peca

(1) Frêtres

que res no dix ne parla, sino que plorava dins son cor, e pregava Nostre Senyor Deus. E quant hac estat aci huna peca 6 feyta sa oracio, rebe aquell cos molt homilment ab gran devocio dins son cor. E aço fet, romas lo rey en sa cambra malalt, e los altres anaren s’en a Ilurs ostals. .

E la malaltia s’enfortia e s’agreviava s0brel rey d’Arago durament. Axi que aço lo aporta que tant lo afebli que quaix nos veya nésoya, sino a gran pena. E a cap de dos o de tres dies que aquestes coses foren fetes, vench li missatge quels Francesos s’en eren anats e havien desemparada la ciutat de Gerona, e les altres coses axi com en les covinences que dessus vos havem parlat era contengut. PI missatge qui aporta les novelles dix les al rey ; e lo rey, quant ho sabe, sabe li molt bo, no per mala voluntat que hagues als Francesos, que del tot los havia perdonat, mas per tal com ell se moria € que sa terra no romangues en treball ne en guerra. E lendema apres de aquest missatge que fo vengut, vench hun altre missatge al rey, qui li feya assaber : que el princep de la Morea, qui era pres en Cecilia e havia hom amenat en Barcelona, quel saludava molt, e que havia gran desig de la sua vista, si veher lo pogues. E quant lo missatge hac dites les novelles denant lo rey, lo rey entes ho a males penes; que tant era feble que ja havià perdut lo veher, e lo oyr gran res. E no y poch respondre res de paraula; mas que gita los braços encruats sobre los pits, e obri los ulls vers lo cel, e feu senyal que molt ho agraya ἃ Deu. E lo rey d’Arago hanch no dix moltes paraules, car no podia. E estech axi tro lendema a ora de Completa, que passa de aquest segle. E aco fo en dia de di-sapte, que era la vespra de Sent-Marti!, en lo any de Nostre Senyor 1285.

E quant fo mort aquell noble reÿ En Pere d’Arago e de Cecilia, ajustaren se en la cambra hon ell jaya tots los prelats e els richs-homens de la terra ; e mogueren aqui lo major plor e el major dol que hanch hom ves; que gran cosa fo ; e seria major de fetraer e de recomtar lo doi e el plor que menaren alli bisbes e abats, e prelats, e comtes, e richs-homens, e cavallers de la terra, e homens de orde e de religio.

" Le 2 novembre 428%

En apres apartaren se del cos l’abat e els monges de Sentes-Creus, hon havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rey En Pere de Arago ὁ de Cecilia ; e banyaren lo ; e adobaren lo; e vestiren lo axi com a monge. E hac hom huna caxa ; e fora la hom dedins e de fora de bell preset vermelk; e mes hom Ila dintre lo honrat cors de aquest rey d’Arago e de Cecilia. Ab gran honor trasch lo hom de Vila- Franca. E aportaren lo los richs-homens e cavallers al coll, tro-sus que foren al monestir de Sentes-Creus; e aqui mogueren sobrel cos Hur dol e Ilurs erits e Ilor plant; que hanch semblant dol no fo vist ne oyt. E aqui, quant lo hagueren aportat al monestir d’amunt dit e fet Ilur plant sobrel seu cors, los barons e els

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’'ESCLOT

richs-homens sebolliren lo, axi honradament cofh se tanya per a tant noble cors, denant l'altar major del dit monestir; e estigueren aqui tots, per dos dies, en fort dol e plant; puix trists e despagats partiren se de aqui e anaren s’en ἃ Îlurs ostals,

Ab tant saberen per tota la terra les males novelles, quel noble rey En Pere de Arago e de Cecilia era mort. E menaren gran dol 6 gran plor cavallers e burgezos e ciutadans 6 altres homens de vila, de la mort de aquell noble senyor d’amunt dit; e plangueren lo mes que banch rey que fos estat en Espanya. Tant ne fo plangut que sols no poria esser dit ne comtat lo dol ne desconfort que romas en la terra.