GS

taria, e no y combateren pus. Mas atendaren | Rosello a nostra volentat, pus que hagam la

se allens prop aquella nit; e lendema mati veach hun avolot en la ost del rey de Francça, mentre ques dinaven, co es assaber : quel rey d'Arago ab tot son poder e ab deu milia Serrayns ginets, 6 ab be cent milia homens de peu, que passaven d'amunt per la montanya, e que veniena entrar en Perpinya, per co com deyen, quels homens de la vila de Perpinya li devien Ilivrar la vila , e puix lo ΤΟΥ d’Arago ques meses alli, e vedaria lo pas als Francesos que no passassen deca ; 6 axi tendria al mig Hoch aquells qui passats eren, e quels donas batalla. E quant la ost del τὸν de Franca hac oyt 860, desatenda e yxques yvas ὁ tost de aquell Iloch: que haneh no fo ἃ temps a replegar tota Ilur roba, ans lexaren aqui cells de la ost matelaffs e tendes, e altres caxes plenes de cayrells e armes moltes que no podien axi tost carregar ; € partiren se de aqui, e vengueren s'en atendar prop la vila de Perpinya. E cells qui eren en establiment en la vila de Volot ixqueren deffora e preseren aquella roba e aquelles armes que havien lexades los Francesos, segons que d'amunt es dit, e meseren les dedins en la vila. E els Francesos vengueren se atendar, segon dit he, prop la vilade Perpinya, e veren que aço quehavienentesdelrey d'Aragonoera res,elengueren se per fort escarnits. E el rey de França hac son consell ab lo cardenal; e dix li que, si no prenia consell al fet dels homens de Perpinya, en guisa que fossen segurs d'ells 6 ques poguessen en ells fiar, que tot Ilur fet era perdut; per ço com Lots jorns se mouria ravato en Îlur ost, axi com ara havia fet; e axi farien gran perdua : « Certes, dix lo cardenal, vos deyts ver. E es meéster que y prenau consell. E podem lo pendre en esta manera. Vos trametrets missatge als homens de Perpinya : ques ixquen tots, ὁ la major partida d'ells, aci deffora, que vos volets ab ells parlar de alguns affers; e ells faran ho. E vos, d'altra part, havrets fet entrar abans, poch a poch, gran res de nostra gent en la vila, ascusa de comprar vianda, E axi com los homens seran de fora ab vos e am mien parla-

vila de Perpinya. »

E respos lo rey de Franca al cardenal e dix li : que aço nos podia fer per nengun tall , per (0 car ell havia jurats e assegurats ab sagrament e sobre sa fe los homens de Perpinya , 6 no seria bo que ell trencas sa fe, car tot princep deu tenir e observar a amichs e a enemichs sa fe. E dix li lo cardenal : que no fos en res de aço, que ell tenia Ioch de apostoli que era vicari de Deus; e axi, de part de Deu, ell lo absolia del fet aquell e de tot sagrament que ell fet los hagues ; que mes valia fer aço, que sila sglesa de Roma ne la corona de França romanien ahontats ne escarnits. « Ara, co dix lo rey, pus axi ho deyts, façam ho axi com ho havets consellat, »

E mantinent trames lo rey de França hun cavaller qui era companyo del comte de Foix, per nom En Ramon Roger, a la vila de Perpinya, qui dix als promens de la vila, de part del rey de

. França : que aquell rey de França los requeria

ment, sis poden avenir ab nos ne volen fer tot :

ço que nos vullam, sino retendrem los nos tots presos. E aquells qui seran dels nostres en la vila, barregaran tota la vila. E havrem pus 1ost

δ Le Boulou.

Cnox. pe B. D'EscLor,

els pregava, e el cardenal atressi, que ixquessen a parlar deffora, la major part d'ells si tots no podien, que ells volien parlar ab ells de coses que serien profitoses al rey de Mallorques. E quant los homens de Perpinya hagueren oyda la missatgeria del rey de França, sol nos sospitaren de res, per Co com ja eren assegurats, mas que tots ensemps, Ο la major partida, ben arreats de vestits nobles, sens totes armes, ixqueren deffora per oyr ço quel τὸν de França volia dir. E quant foren denant lo τὸν de França, besaren li la ma e feren li reverencia aquella que pogueren, e demanaren li per quels volia. E ell dix los :

“ Barons, vos altres sabets que yo son vengut en esta terra per manament del apostoli qui m'i fa venir per conquerir la terra de Pere d'Arago, qui es donada e atorgada ἃ mi e a mon fill Carlot per lo apostoli. E sabets encara que yo son vengut ab volentat e ab consentiment de vostre senyor natural En Jaume, rey de Mallorques. Ara yo vull esser segur de vos alires, en mancra que yo € mes gents nos puxam en vos fiar. »

E respos hu dels homens de Perpihya qui parla per tots: « Senyor, nos crehem 6. sabem tot co que vos deyts; mas, si-us membre ἃ vos, nos vos havem fet sagrameni Ὁ homenatje que

᾿ no-us nojam a vos 6 ἃ vostra gent En nullares,

e no-u havem fet depuix que promes vos ho haguem. E ara, co quedeyts no sabem per quin enteniment vos ho deyts, que nos, co que havem promes, nos atendrem sens falla. E altre

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

sagrament no-us ne poriem fer, sino aytal com |

ja-us havem fet. »

E respos lo cardenal, que aqui era present, e dix al rey de Franca : « Sire, no facam longues noves ab aquests homens, que yols dire breument co que vos los havets en cor de dir, si ho volen fer per grat, sino facen ho per forca. — Ara, digats los ho vos, co dix lo rey de França. »

E Ilavors giras lo cardénal als homens de Perpinya, e dix los axi :

« Barons, lo τὸν de Franca ja-us ha dit que vol esser segur de vosaltres; e mana-us que façats axi com ell o yo vos direm. E yo aytambe dich vos ho, e man vos, de part de Deu, en esta manera; Co es assaber : que Ilivrets en ostatges cent homens dels millors de La vila, aquells que yo vos anomenare per escrit, al rey de Francça, e que ell los puxa trametre en França ὁ Îla hon se volra ; e ells haguen de ques fassen llur obs, sis volen. E encara deman mes: que tot hom qui vulla albergar en la vila, dins de Perpinya, en vostres alberchs, que-u facen, e vosaltres quels donets compra e venda de τοῖα res que hajats, axi com conexera lo senescal del rey de Franca. »

E quant lo cardinal hac dit aco, se tengueren los homens de Perpinya per perduts, e hagueren llur acort, e no gosaren sols tornar paraula contra ço que dit era; mas, axi com homens presos e forçats, atorgaren tot son enteniment al rey de França; e tornaren s'en ἃ la vila, e feren gran dol, ells e Ilurs mullers ὁ Ilurs infants, per ço car no sabien quals serien aquells quel rey de França s’en menaria en ostatge. E puix, com vench al vespre, fogiren s’en molis, per paor dels ostages, de nit, a peu; que s’ixqueren de la vila, e lexaren tots 508 bens, e vengueren s'en al rey d'Arago, al coll de Panisars. E lendema mati, lo rey de Franca

demana los cent homens d’ostatges, e livrals li ! amenaven homens presos, e beslies, e moltes

hom, axi com ell volch demanar. E puix los Francesos entraren en la vila e meseren se en 105 alberchs; e prenien se tot co que volien, e forcaven les dones e les donzelles, e feren aqui molta de mala vêntura, que seria longa cosa de retreer. Mas hun comte qui era de Picar-

dia ho compra tot molt be; per co. com ell alberga en hun alberch de hun rich hom de Perpinya que havia la pus bella dona de Perpinya per muller ; e aquel comte pres la per la ma, e mes la en huna cambra, e volia la forçar per ço que jagues ab ella, E ella, axi com ἃ bona e prous, no lo y volch consentir per nulla res. Ε quant aquest comte viu que no acabava res abella , trach se lo coltell e degolla la aqui mateix, e lexa la star. El marit, com lo comte s'en fon exit, entra en la cambra e troba sa muller degollada e morita, e fo molt dolent en son cor; mas s0l no-u feu res aparer, ne 50] no-u feu res semblant que s'en donas cura. E quant vench al vespre, al sopar, ell trames ses presentalles de vin blanch al comte; e el comte bech tant ab sa companya que tuyt foren embriachs, E sempre quant foren mesos als lits dormiren tuyt. E aquell hom oste seu, a qui aquell havia morta sa muller, arreas e trames de nit sos fills a peu vers lo coll de Panisars, ab los diners e ab l’altra roba que pogueren aportar, E ell, ab dos ncbots seus, romas en l’alberch seu. E quant ell veu que tots los Francesos dormien ben ferm, ana s'en ab son coltell tret als Ilits, de hu en hu, e al comte tot primer ; e ell los degolla tots, ço es assaber lo comte, ab trenta dos de sa companya, entre cavallers e scuders ; e lexals star, e vench s'en darrere sos fills al coll de Panisars al rey d'Arago, e comta lo y tot.

Ara lexa a parlar lo libre del rey de França e parla del rey de Arago qui es al coll de Panisars, :

CAPITOL CXLI

Com los Francesos prengucren Ja clulat de Euna per força d'armes, 6 mataren toles les geuts de la ciutat,

Diu lo comte que, quant les gents del rey de Arago foren ajustades € replegades al coll de Panisars, e el rey de Arago sabe quel rey de França era tornat atras, sabe li molt greu com axi s’en era tornat, menysde colp. Mas tots los almugavers 6 els cavallers e els servents feyen ardits molts en la ost del rey de França, ὃ

altres coses; mas tot Rosello, aytant com tot lo pla era, se tenia per lo rey de França, salvant la ciutat d'Euna! quis reclamava per lo rey

{1} Eine, du nom d'Hclena, mère de Constan(in. C'est là que mourut l'empereur Constance son petit-fils. (V. Munt., p, 555.)

d'Arago. E aqui eren se recullides grans gents de les terres, ab prou vianda e ab Îlurs infants e ab Ilurs mallers; mas feyen que folls, per ço com en aquell Hoch no havia tal forca que jas pogues tenir al poder del rey de Francça, combatent encara sens ginys, ἃ scut e Îlança.

Els homens d'Euna trameseren missatge al rey d’Arago al coll de Panisars, quels trametes homens a cavall, aquells que pogues, per guardar la eiutat d'Euna ab ells ensemps; per ço car ells no havien null hom a cavall en aquella saho. E lo rey d’Arago, com ho hac oyt, trames hi hun cavaller de Catalnuya, per nom En Ramon d'Urig ab trenta cavallers ab Ilurs cavalls armats, E huna nit avallaren Îla jus e en traren en la vila, que hanch nols veren los Francesos. E quant vench sempre per lo mati, fon lo rey de França denant Euna atendat, ab ses osts que tenien de aqui tro a Perpinya, que per poch hi ha dos legues ; e feu dir als homens d'Euna : ques retessen a ell per fer d'ells sa volentat, sino ques aparellassen de la batalla. E els homens d’Euna respongueren li : que nos retrien pas a ell, mas que eren aparellats de la batalla e de tota res que volguessen. E els Francesos qui veren que homens a cavall hi havien, cuydaren se que mes n’i hagues; e nols donaren batalla ne altre, sino quels feyen algunes esdemeses tro al mur ; e no y guanyaven res ; que tota vegada ni romanien qui trenta, qui quaranta o pus. E puix, quant vench lo tercer dia, lo τὸν de Francça e lo cardenal foren despagats; e ordenaren que lendema los donassen bataHa ἃ totes parts, e, si sabien morir, que prenessen la vila per força. E aquells de dins hagueren sabuderia de aço. En Ramon d'Urig comfortals fort e mes los bon cor a tots. Mas los companyons qui eren ab En Ramon d'Urig robaren los alberchs dels homens de la vila ; e prenien ço ques volien, e no s’en volien capdellar per aquell En Ramon d'Urig. E els homens de la vila qui-u veheren que axi era, cuydaren se que En Ramonét d'Urig hi consentis, e anaren tot lo dia per lo mur, murmurant entre ells, e feyen consells ça e Ila ab ells mateixos. Ε En Ramonet d'Urig qui viu aco, cuydas quels homenshaguessen parlat plet

ab los Francesos menys d'ell, e quels Ilivrassen !

la vila; e ell tench se per perdut; e pensas que

fos trayt. E quant vench al vespre, sus ἃ la Ὁ

miga nit, ixques de la vila ab sos cavallers qui

CAPITOL CXLI

ab ell eren venguts; mas no cregats que s’en portassen armes ne s’en menassen los cavalls ; ans s'en hagueren a exir, e no sabut, per huna corda. E se assogaren per lo mur, per aquella part hon era pus baix. E axi anaren s’en, que hanch nols sentiren dins ne de fores, tro que ja foren en [loch saul. E Ilavors les scoltes dels Francesos los sentiren anar, e concgueren que de la vila eren e que s’en exien, e cridaren grans crits darrere ells. E cells qui eren en la vila, qui sentiren aço, anaren vers aquella part hon solia estar En Ramon d’Urig, e no y trobaren nengu; e tengueren se per perduts, car bes cuydaven que s’en fossen passats als Francesos e que consentissen la tracio contra ells. E puix, quant vench per lo mati, conegueren los Francesos que qull hom a cavall no y havia, acostaren se al mur de totes parts molt fortment e dura. E preseren hi gran mal ; € hun rich hom de França, molt honrat, hi fo ferit ab hun cayrell de ballesta de dos peus, e sempre caech mort fret; si que tants s’iajustaren per Ilevar aquell, que aquells de Ila dins se cuydaven que fos lo rey de França o son fill. Mas lo poder de fora era tant, e donaren los tantes batalles, que, ans que de aqui partissen, preseren la vila per força, e entraren dins. E aqui lexaren se anar ἃ homens 6 ἃ fembres e ἃ infants, axi que no y guardaren res; ans entraren en les sgleyes de la vila e robaren les, e trencaren les creus 6 les ymatges dels sants que y eren, e gitaren ho tot a perdicio ; e gitaren les reliquies dels sants que y eren. E prenien los infants petits, e batien ne les parets, e puix jahien e forçcaven les fembres vidues e poncelles e les altres, que no y guardaven reverencia de sgleya ne de altar; ans jahien ab elles aqui e leix. E puix com hi havien jagut tant com volien, occien les e nafraven les malament; que no y valia merce clamar ne cridar nulla res; que hanch tan gran legea, ne tan gran crueltat no fo feta per gens de nenguna ἰὸν de crestians, ne juheus, ne pagans; que major crueltat fo que aquella del rey Erodes, com feu occiure los ignocens en la ciutat de Betlem. .

E quant la vila d'Euna fon presa, e els Francesos hagueren morts tots los homens e les fembres qui eren en la vila, enderocaren totes les cases e els alberchs de aquella vila, que hanch no y romas quaix peira sobeesaltra;

descobriren les sgleyes e meteren hi foch, 6 cremaren tota la vila, que legea era qui la veya; 6 puix lexaren la estar. E partiren se de aqui totsensemps abgran goig e alegre. Mas sol aquest peccat los deguera destroyr tots, coms sis feu ; aquest ab d’altres e puix ne feren, 6 compraren ho be. E puix vingueren les novelles al rey d'Arago que la ciutat d'Euna era presa. E ell fo molt despagat, no per la perdua del Iloch, mas per les gents qui s’erien perdudes ; mas ell sabia be que be-u havien comprat, tants e de bons n’i havia morts dels Francesos.

CAPITOL CXLII

Quant lo rey En Pere d'Arago ana ἃ Copliiure per haver lo castell de Copiliure.

Mentre quel rey d'Arago estava en estes paraules, vengueren li missatgers de hun castell ben fort, qui es riba mar e es del τὸν de Mallorques , sus al entrant de Rosello vers aquella part de Catalunya; e lo castell aquell ha nom Coplliure. E dixeren li aquells missatgers, de part de tots los homens de Coplliure : que si ell anava ab companya ἃ cavall e a peu, en manera que pogues be stablir aquell castell, que ells lo y donarien. E quant lo rey d'Arago hace oyda la missatgeria, dix als missatgers : que s’en tornassen, que ell no volia emparar aquell castell; que reguart havia que no fos escarnit per los homens mateix de la vila. E los missatgers tornaren s'en ἃ Coplliure als homens de la vila, ab la resposta quel rey los bavia feta. E los homens de la vila tantost, los demes, dels grans tro als menors, volien de tot en tot la senyoria del τὸν d’Arago; mas alguns n'i havia qui contrastaven. E quant saberen aço, feren ho assaber a hun cavaller qui tenia lo castell de Coplliure per lo rey de Mallorques. E ell cavaller aquell havia nom Arnau de Sagra. E feren li assaber axi : quels homens de Ja vila quaix tots volien tenir lo castell e la vila per lo rey d’Arago e que li volien Ilivrar. E l'altra partida dels homens de la vila qui eren de volontat ab lo rey d'Arago nos cuydaven que nengu sabes aco que ells tractaven. E arrearen altra vegada Îlurs missatgers, co es assaber los millors quatre homens de aquell Hoch ; € tramescren los al rey d’Arago ; e dixe-

CRONICA DEL REY EN PERE, PER Β. D'ESCLOT

ren li : que molt se maravellaven de la sua saviesa, com ell, segons los affers en que era, rebugava de pendre tan bon castell com Cop- Iliure, e majorment com hom lo li volgues livrar, que res no li costaria. E el rey d’Arago respos : que puix axi-u deyen, assajaria si deyen veritat, axi com ho havien dit, e que seria tal dia ab aquella companya que millor li fos. E los missatgers, quant hagucren oyda la resposta del rey, ab gran goig tornaren s'en a Coplliure. E lo rey d’altra part arreas lendema mati tro ἃ cinquanta homens a cavall e ab mil a peu, en tal guisa que, al sol exit, fo denant lo castell de Coplliure en huna vinya. E lo rey cuydas que aquell qui tenia lo castell consentis en 800 quels homens de la vila havien fet e parlat. E mana a les companyes qui eren ab ell quel sperassen aqui. E ell, ab hun companyo, Cavalcant ab son cavall e ab son perpunt vestit, acostas al mur de aquella part del castell e demana si era Arnau de Sagra. E ell respos li : que hoc esser, 6 qui era ell quil demanava? E lo rey dix li : « Yo son lo rey d’Arago ; e son vengut aci pendre lo castell, si Ilivrar lom volets, axi com me havets trames a dir dues vegades. » E el cavaller qui era en lo castell maravellas molt com aço ΟΥ̓ dir; e dix li: que no conexia que ell fos lo rey d'Arago e que s’acostas mes avant. E lo rey dix li : « Nom conexets vos a mi! E yo be conech a vos, e vos si-us fets a mi atressi. Que veus mon perpunt e mos senyals 6 ma sella e tot mon arnes, » E el cavaller respos li altra vegada : que nol conexia, mas que s’acostas mes avant. El rey acostava se poch a poch, e parlava alt per quel cavaller lo conegues en la paraula. Mas lo cavaller li deya : que ell nol conexia, tant li era luny. El rey qui viu que escarn se treya d'ell, dix li : que si volia fer axi com promes li havia, sino 408 - ἃ digues. E quant ell hac aço dit, hu de aquells qui staven al mur del castell dix a hun ballester qui li estava apres, que li tiras e que nol scoltas pus. E lo ballester va deserrar la ballesta, E lo rey qui viu aço punyi son cavall dels sperons ὃ torna s’en a sacompanya, e tench se molt per escarnit de aquest fet. E puix devalla s’en ab sa companya tro sus a la vila qui es riba mar, en torn lo port qui y es; e trencaren les barreres e barbacanes que y havien fetes, e per forca esvairen la vila tro sus al mur vell, e meseren foch a tot, e cremaréh

galeres e barques e altres vexells qui eren al port. E quant aço hagueren fet, torna s’en lo rey ab sa companya al coll de Panisars. E los homens de Coplliure, aquells quis tenien de la sua part, tengueren se per fort maravellats, com axi havien fet venir aqui lo rey d’Arago de bades. E volgueren hi trametre altra vegada missatgers; mas entretant, aquell qui tenia lo castell hac fet aco saber al rey En Jaume de Mallorques qui era en la ost del rey de França, e trames li a dir : que pensas de correr e venir ell personalment, sino lo castell de Coplliure havia perdut. E elrey de Mallorques, que ον aço, Cavalca mantinent e vench se vers Cop- Îliure; e lendema mati, com los missatgers e els homens de la vila devien tornar al rey d'Arago, veren quel τοὺ de Mallorques llur senyor era a les portes e venia. Tengueren se per sobre presos; 6 axi la missatgeria romas ; e lexaren entrar lo rey de Mallorques dins en la vila, ab convinences que feu als homens de la vila, que ell no Ilivraria aquell castell als Francesos.

CAPITOL CXLIIH

Dehua gran ardit que feu N'Uguet comte d'Ampuries contra los Françesos.

Quant lo rey d’Arago, segons que d’amunt es dit, s'en fon tornat al coll de Panisars, trametia tots dies cavallers e servents a la ost del rey de França; e guanyaven hi molt ; e feyen de grans ardits. Entrels altres ardits s’en feu hu N'Uguet, comte de Ampuries, aytal. ΕἸ] hac espiat hun dia, que mil e cincentes besties eren vengudes de la ost del rey de França prop de Coplliure, per aportar vi a la ost, de hunIleny de Mallorcha qui l’havia aqui aportat per mar e descarregat. E quant lo comte d'amunt dit hac aco espiat , aparellas tro ab cent servents e ab cinquanta homens a cavall, e partis de nit de la ost del rey d'Arago, que nengu no sabia quin ardit se volia fer. E quant vench lendema mati, Ἰὰς tant anat ab sa companya d’amunt dita, que fo fora de tot Ampurla, e de tota la vall de Banyoles e fo passat de Ila lo castell de Coplliure, en guisa que nengu nol vee. E aqui οἰ parti sa companya en tres parts, si be s’era pocha ; e feu metre les servents en aguayt, levat ell que romas, ab si set caval-

CAPIFOL CXLHE

lers; e feu manament que nengu nos mogues tro que ell hagues ferit e desrengat.

El comte, ab los d'amunt dits set cavallers, lunyas molt de sa companya, e ana s’en coste-rejant vers lo cami hon se pensava que aquella requa dels Francesos devia venir ; 6 ell cuydavas que encara no fossen anats en Îla. E quant hac molt cavalcat, ells veren venir aquelles + adzembles qui s'en anaven ja carregades de Ilur vi. E el comte qui-u να, aturas e mes se de tras de hun puig, prop del eami, ab los dits set cavallers, per tal que aesmas quina compan ya eren los Francesos qui anaven ab les adzembles. E quant ell se fo dexat del cami, les adzembles dels Francesos foren ateses. E havia ab elles dos milia homens a peu ὁ cent xixanta homens ἃ Cavall, qui venien en la reguarda de les adzembles. E quant los cavallers del comte les hagueren vistes, dixerenal conte : que no era bo que ferissen en ells, que be n'i havia a hu trenta ὁ quaranta dels altres. Mas lo comte respos : que pus venguts eren, e tant avançats s'eren, que ferissen en ells, en los primers; per ço com n0 y havia null hom ἃ cavall, que tots eren en la reguarda; 6 ans que aquells de tras hi fossen attesos, hi havrien ells fet gran dan e mal. E toits respongueren que farien sa volentat, jat sia que massa fos gran ardiment de fer. Ab tant, quant de les adzembles dels Francesos bac passades tro a cent e dels servents be mil, lo comte ana desarengar ab los set cavallers; e ixqueren del aguayt cridant tuyt : « Arago! Arago! » E anaren ferir ardidament sobrels Francesos e servents. Eels cavallers dels Francesos primers ὁ derrers qui veren aço, cuydaren se quel rey d'Arago fos aqui en aguayt ab gran companya, e foren fort espaordits com axils havia lrom saltegats soptosament 6 a no sabut, en Iloch honells cuydaven anar sauls e ab salvament ; e tantost meseren mans a fogir los primers , tot dret per lo cami amant. E els darers , co esa saber los xi= xanta cavallers, quant veren aço, cuydaren se quels primers foren desbaratats ; e preseren la volta atravers. E com pogueren anar per cames de cavalls, passaren tro als primers. E puix al cami, com mils pogueren, ab los altres en semps meseren se en fuyta ; e fogiren be miga legua , que hanch no gardaren quils encaltsava.

ΕἸ comte de Ampuries hac entretant mort gran res dels servents, que no pogueren fogir,

viu que axi fogien los cavallers francesos, donals de tras al dos e encalsals gran res. E com molt los hac encalsats, hun cavaller dels Francesos qui'era cap Ilur, molt prous e espert de ses armes , giras de tras e veu que nols encalsaven sino set cavallers, e per set cavallers eren fuyts be miga legua e havien pres tant gran mal; e tench se per pech, e aturas tro ab cinquanta cavallers, e replega, mala ἃ sos obs! E puix gira la cara ab los cinquanta cavallers ; 6 vengueren com a desesperats vers lo comte de Ampuries. E el comte de Ampuries, quils veu venir, si tots s’eren 6 molts altres , no creets que fogis ; ans , ab los sct cavallers, ixque a carrera als cavallers francesos quils venien d’amunt. E dresçaren Ilurs Ilances vers ells ab Ilurs βου 8 denant los pits ; 6 feriren poderosament en aquells ; si que, en la primera ferida, qui ab lances, qui ab los pits dels cavalls, ne abateren a terra deu cavallers francesos, qui morts qui nafrats malament. E els cavallers altres francesos se calcaren fortment ἃ totes parts environ vers aquells ; si que tant eren en mig la pressa que nos podien valer ab Ilances. E trasqueren les spases ; e ben deu cavallers francesos acostaren se regeament al comte, si quel s’en menaren, mal son grat, be mig tret de ballesta, jatsia que ell se defensas fortment ab la espa, e fes sobre aquells de grans colps e de mortals ; mas no li valia res, tant era en lo estret.

E entretant los cavallers e els servents quel comte havia lexats en lo aguayt, hagueren entes aquest desbarat, e tengueren se per molt mal exits, car no y eren estats, ne no sabien de Ilur senyor lo comte si era mort ὁ viu ; e pujaren en Ilurs cavalls aquells qui-u saberen primers ; si que foren tro a trenta cavallers cells qui s’acostaren ἃ la mescla hon era lo comte de Ampuries Îlur senyor. Mas, ans que ells hi fossen per ben tres trets de ballesta , hun germa del comte de Ampuries, qui era fort infant e qui encara no havia pus de setze anys, 6 havia bon cavall, fo adenantat primer de tots. E quant veu quel comte de Ampuries son frare era en aquélla pressa e quels s’en menaven per forca, mes se la Ilança denant, e vench corrent

en son bon cavall ferir sobre los Francesos qui | tenien lo comte son frare pres. El comte, quel !

tant eren guarnits, e d'altres de les adzembles | qui eren romases de tras al dos. E puix, quant |

veu venir axi espert, hac gran goig ; e nome- ὯΔ] per son nom, e dix que feris ardidament.

; E ell feu ho be, que hanch nol gosaven sperar ; los cavallers francesos, ans li feren tots Iloch ; si que de oltre passa. Lo comte lo crida que tornas altra vegada. E ell feu ho de tal virtut, que cells qui havien aturat lo comte, per forca l'hagucren a lexar. El comte ques senti dellivre e solt, punyi lo cavall dels esperons e ixques de la pressa.

E entretant los cavallers del comte foren atesos; 6 feriren ab lo comte ensemps ardidament altra vegada sobre ells, e hagueren hi gran mescla. Mas ἃ la longua los cavallers francesos veren que no podien mes soferir la batalla ; e cells qui pogueren meseren mans a fogir. E lo comte ab los seus encalsaren los gran res ; e puix,quant los hagueren moltencalsats,tornaren s'en la hon era estada la batalla e la major mescla d’ells. E los servents del comte quieren .romasos en aguayt € l’altra companya foren atesos entretant, e foren ajustats tots ensemps ; e Ilevaren lo camp; e atrobaren hi, entrels primers 6 els darrers, que havien morts dels Francesos vint e set homens a cavall e be huytanta servents. E puix anaren pendre les adzembles qui eren romases dels Francesos; ὃ trobaren, entre huns e altres, sicentes trenta dues besties. Mas del vi no s’en portaren gens; per co com los Francesos qui les menaven, com veren que no podien als fer, effondraren ab los bordons tots los odres! en que aportaven lo vi, 6 tenia prop de miga llegua.

El comte, quant hac Ilevat lo camp e la pressa aturada, reconech sa companya ; e no troba que y hagues perdut sino hun servent e hun cavaller, qui fo naffrat ab hun bordo comper mort per les spatles. E puix lo comte ab tota la presa tornaren al coll de Panisars denant lo rey, 6 comtaren li l’ardite la presa que amenava. E el rey 6 tuyt alegraren se molt fort; e -feren gracies ἃ Deu, com axils donava poder sobre Îlurs enemichs. Ara e moltes d'altres vegades feren de molts bells ardits e assaigs entre los Francesos tots dies, que seria longa cosa de recort?.

{4} Les outres,

{2} La rotation de d'Esclot et celle de Muntaner se complétout l'une par l'autre, d'engage tous les lecteurs qui voudro: t Lien se rendre compte de tous les détails de cette lutéressante 1, à counparer toujours entre eux les deux récits.

[1385] CAPITOL CXLIV

Dels missatgers quel rey de França 6 el cardenal trameteren al rey En Pere d'Arago.

Esdevench se que, hun dia, lo τὸν d'Arago stava dins en sa tenda al coll de Panisars; e vengueren li missatgers del rey de França e del cardenal. E digueren li que ells li deyen eli manaven, de part de Deu e de aquell rey de França : quenols embargas lo pas, e quels lexas entrar per lo coll de Panisars en la terra de Catalunya,quiera donada a aquell rey de França 6 a son fill Carlot. « Certes, ço dix lo rey als missatgers, fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l'ha donada a altre, e menys aquell qui la ba presa ; car monlinatge l'ha conques ab espa. Per que sabreu tuyt que : qui la volra, costar-li-ha. »

Ab tant los missatgers s’en tornaren al rey de Franca, 6 comtaren li la resposta quel rey de Arago los havia feta. E apres lo rey d’Arago bavia be establit lo coll de Panisars, e havia fet tot son forç en aquell establir, per tal com nos sospita que de nenguna altra part los Francesos poguessen entrar en Catalunya. E hanch sol nôs dona cura de stablir los altres passos, sino ab servents que y feu estar, fort pochs ; per que litorna a gran dan, segons que veurets.

Ara lexem a parlar del rey de Arago e de sa ost, 8 pariarem del rey de França.

CAPITOL CXLY

Com les gents de la ost del rey de França s'en torncu molls en llurs terres.

Diu lo comte que, quant los Francesos hagueren presa la vila d'Euna, hagueren mogut gran goig e gran alegria per raho de la dita presa ; ὁ puix, quant veren que nos podia passar los munts ne entrar en Catalunya, e veyen d’altra part los ardits quels cavallers e els servents del rey d’Arago los feyen, tengueren se fort per scarnits; 6 quaix desesperaven se, que guardaven ἃ cap-munt vers la muntanva, tant la veyen alta; per que s’en tornaren molts d’ells en Ilurs terres. E al tornar, prenien tres pedres; 6 gitaven les vers lo coll de Panisars de huna en huna; e deyen que la huna gitaven per l’arma! de Ilur pare, e l’altra per l’arma de llur mare, e l’altra per Ilur perdo a guanyar. E puix prenien de la terra del peu de la mon-

(1) Aime.

CAPITOL CXLVI

tanya, e aportaven s’en hun bosot ple, e tenien

! Ilur carrera ; e deyen quel perdo havien gua-

nyat, puix que la terra havien vista e s'en portaven. E axi per aquesta raho tornaren s’en granres, huns ques morien per malalties e per fam , e alguns quen occien ἃ vegades, tant se encontraven ab la companya del rey de Arago.

Si que la ost del rey de Franca se minua regeament. E el cardenal qui viu e sabe aco, vench s’en hun dia denant lo τὸν de França en sa tenda, e dix axi:

«“ Sire, vos sots vengut aci ab gran gent e ab molt bell apparellament, per conquerir la terra de Pere d’Arago. E, segons que vostre poderes, vos no havets tan be menat lo fet tro aci com deguerets, ne axi com yom pensava ; que tres semmanes havem aci estat o pus, € no havets passat lo coll de Panisars ne la muntanya. Que se axi-u fets, mes val quens en tornem en França que si guastavem lo tresor vostre πὸ de la sgleya, menjant e bevent, e no fem res de nostre enteniment. Per que yous dich e-us man , de part de Deu e del apostoli a qui vos havets jurat de pendre la terra de Pere d’Arago : que vos, dins tres dias, passets lo coll de Panisars; que gran mal fets a vos 6 ἃ vostres gents, estant aci en hun loguar. »

Quant lo cardenal hac aço dit, respos lo ΤΟΥ͂ de França en axi: « Sire cardenal, leu es de dir a vos que passem lo coll de Panisars, δ vos que-us estiguats en vostra tenda a gran ayre. Mas nos sabem mes de guerra que vosno fets ; 6 sabem quina gent ha Pere d’Arago, n quin treball es de passar lo coll de Panisars ; per que nos pot fer axi leu co que vos deyts. Pero vos, que lo Iloch del apostoli e de Deu tenits, 6 havets ab vos sis milia cavallers, € volets tenir la davantera e que-us metats primer, e yo 6 tota ma gent vos seguirem aylant leu, si tots hi sabiem morir; e d’altrament nos pot fer. »

CAPITOL CXLYVI.

Com los Francesos entran en Catalunya per bun mal pas qu'es sobre la vila de Peralada,

Mentre quel rey de França 6 el cardenal estaven en aquest parlament, vench los dertant hun abat de huna abadia de monges negres qui es en Catalunya ὁ ha nom Sent-Pere-de-Roses;

Δ) Facile,

e vench ab hun cavaller qui hanom En Guillem ,

de Pau ; e dix los de part del rey de Mallorques :

«“ Senyor, nostre senyor lo rey de Mallorques nostrametacia vos, e fa-us assaber que ell s’es treballat e studiat a profit vostre e de vostra gent, com pugau entrar en Catalunya mal grat de Pere d'Arago; e ha trobada carrera ques po ra fer, si a Deu plau.»

Quant aquesis missatgers hagueren dites Ilurs paraules, dix los lo cardenal :

« Bells fills, be siats vos venguts ; que be es nostra fe, quel rey de Mallorques daria ὁ faria tota res que fos a honor e profit de la sgleya de Roma ὁ de la corona de França; € nos retrem lÿn guardo en breu, si Deus ho vol. E deyts vostra missatgeria, de part de Deu. »

E Ilevas l'abat de Sent-Pere-de-Roses d'amunt ditt; e dix : com lo rey de Mallorques d'amunt dit li havia trames missatge que parlas ab los homens de la terra del comte de Ampuries, e specialment ab alguns homens de Castello de Ampuries; com ell li havia ja parlat, e promes a ells gran be e gran profit Ilur que seria, si donaven e mostraven via e carrera com lo rey de Franca pogues entrar en Catalunya ;e quesi-u feyen aquells, havia promes que serien franchs, ells e aquells de Coplliure, e tot Ilur Ilinatge per tots temps, e si consentir no hi volien, quels en seguiria gran dan.

Dix encara : com havien trobat ab ells e ordenat : que ells farien en guisa, si hom los assegurava ells e Ilurs coses, quel rey de França poria entrar en breu en Catalunya, sobre hun pas qui es sobre la vila de Peralada, per tal com les gents de Catalunya ne el rey d’Arago nos sospitava que allens poguessen entrar, per raho de la malea o de la estretura e de la legea de la carrera qui era en aquell pas.

E dix encara : com lo τὸν de Mallorqueshavia fet obrar be per deu dies a piques en aquell Hoch per adobar les carreres, e com hun piquer de Castello, qui era bandeiïat del comte de Ampuries, havia mostrat e trobat e espiat aquell cami, per mil sous de tornesos que hom li havia promesos.

Quant l'abat de Sent-Pere-de-Roses hac dit

a missatgeria, ὃ ses paraules finades, lo car-

tengueren tot Îlur fer per guanyat. E hagut Ilur consell, ordenaren ques arrassen lendema tots

{1} Voyez Munlancr, p. 535 οἱ 556.

cells del consell e de la ost, e quels ho fes hom assaber; e quant vingues al vespre, ques partissen de aqui, e farien segons que trobarien aparellat.

Ab tant fo lo consell tengut. El rey de França feu cridar que tots fossen arreats lendema mati ab llurs armes. E carregaren les adzembles de Ilur roba e Ilur vianda ; e sus a ora de vespres, començaren de s'atendar ; e meseren foch a les baraques ; 6 partiren se tuyt d'aqui, e vengueren s’en aquell vespre a Îlats de la muntanya, entro que foren aquell Π οἷν hon lo rey de Mailorques los havia trames a dir que porien passar; e aqui ells se attendaren aquella nit, E quant fon ja alta nit be, lo rey de França exi de sa ost, troa huyt milia cavallers ab Îlurs armes € tro a deu milia servents; € aportaren cascu vianda trosada per quatre jorns; e ma- “pals que passasen per aquell lloch, e que dexasen de Iloch en lloch ses spies e ses talayes; e si veyen que nos pogues fer lo passar, que s’en tornassen tot quet ; e si passar podien per la montanya, que passasen, € que no s’en tornassen per nenguna manera ne per nenguna res, si tots hi sabien morir ; que ell hi seria en breu ab tota sa companya e ab totes les osts, Îla hon ells fossen.

Quant lo rey de França hac fet aquest manement, anaren s'en tantost los huyt milia cavallers, ab los servents quel rey de Franca los llivra ; e passaren per aquell Hoch ; que hanch contrast no y trobaren, tro que foren al pus stret Ioch del coll, hon havia trenta servents de Castello d'Ampuries qui estaven en guarda. Mas nos sospitaren res d’aço, n'en saberen mot, tro quels Francesos foren de part d'amunt. E ells quils veren hanch no hagueren cura deres, ne de pendre sols Îlur roba ne Ilurs armes, mas que mils pensaren de fogir per la muntanya avall vers Castello e vers Peralada.E els Francesos ques veren d’alt, e que al pugar no havien trobat empaig , tengueren se per estorts ; € podien ho ben fer. Ab tant poch a poch devallaren s’en tro Îla jus baix, prop del pla, en hun puget qui es assats prop de la vila de Peralada. E aqui attendaren se tots justats en hun Iloch be

| stret, ab gran regart que havien. Empero tradenal e el rey de França hagueren gran goig e !

meseren missatge al rey de França : com eren

. passats, e que eren en a tal lloch atendats; e lo

ΤΟΥ de França hac gran goig. Mas no-us cuydets que gosas ell ne el cardenal passar encara,

que hanch no gosaven aventurar de passars-tro a cap de tres dies. Mas trames missatge ἃ la armada, a les galeres que eren en Narbona e en Coplliure, que venguessen al pus tost que poguessen, e prenguessen terra entre Castello e lo monestir de Sent-Pere-de Roses. E los almiralls de les galeres del rey de França, quant bagueren hagut lo missatge, feren mantinent recollir los mariners e tota lur gent per los vexells ; e quia rems e qui a veles, vengueren s’en dins dos dies Ila hon havia manat lo rey de França; e portaren molta vianda ἃ Ilur obs e a cells qui venien per terra.

Ara lexa ἃ parlar lo Ilibre del rey de França e de sa armada, e parlara del rey d'Arago e de sa ost.

CAPITOL CXLVII

Com lo rey Eu Pere d'Arago ab totes ses osts se Ileva del coll de lanissars € trames alguus dets seus al pout de Girona.

Quant los huyt milia cavallers del rey de França foren passats per lo Iloch d'amunt dit es foren attendats prop la vila de Peralada, les novelles vengueren aytantost al rey d'Arago, per hun cavaller del comte de Ampuries qui les aporta. Elo rey, quant les hac enteses, romas tot vermell en la cara, e estech hun poch torbat entre si; no gens per (Ὁ que ell n’hagues regart, mas quant sabia que les gents de la terra se perdrien totes. Εἰ mantinent aparella alguns de sos richs homens e de sos éonsellers ; e mes se en jochse en estatgeries ab ells, e feu semblant que no ço preava gayre, 6 puix dix los axi :

«Barons, vos devets saber que be ha quinze dies passats que yo havia pensat que no seria bo que nos estiguessem aci, car nostres enemichs han gran poder e tendrien nos hi de aquests deu anys. E nos sabem be que no-u porien durar, per raho de la fretura e de la pobrea que esen Catalunya, E axi, cuydar-los-iem destroir, menys de colp 6 de costada. Per que yo havia ordenat entre mi e leix, que si les messes cren fetes e les gents havien recollits Ilurs blats : quens partissem de aci e que lexassem entrar los Francesos; que nos porien gran dan fer, car establiriem les forces els castells, e ells havrien estar al pla ; e moriren ne be la terça part per malalties ; e la terça que nos n'auciriem en mescles e en torneigs; ὁ la terca que

CAPITOL CXLVII

romanguerien, pensavem que be los poguerem nos donar batalla. E axi com yo-u havia pensat 68 esdevengut ; mas es fet abans que yo no-u volguera, quels Francesos son ja entrats de ça e son attendats sobre Peralada. »

E quaat los cavallers hagueren entes les novelles oides, foren tots trists e despagats, e cuydaren se que tota la terra fos perduda, E paria que-u degues, si Deu no ajudas al rey d'Arago e a sa gent. Mas lo rey, que viu que tots eren descomfortats, començals de comfortar e de preycar a tots, e feu bella cara e rient, axi com si hagues vencuts tots sos enemichs. E puix hac elegides ses osts, tro a cent cavallers e a huyt cents servents, tots cuberts de ferre ab Ilursarmes ; e dix los ques n’anassen per la serra de la muntanya, per asmar quants eren aquells qui eren passais ne si eren tots, per tal que, si fer se pogues, quel rey d’Arago se metes ab ses osts al mig Iloch entre los huns 6 els altres, axi com aquests que passals eren no poguessen baver gens de vianda. E quant lo Τὸν de Arago hac fet aquest manament, anaren s’en los cavallersels servents, als quals hac manat que passasen per la serra de la muntanya; e venguerentro en vista dels Francesos qui eren passats ; e veren que debades se treballaren, tants eren los Francesos e havien tan be establit lo pas. E axi tornaren s'en al rey d’Arago al coll de Panisars. E el rey havia Ilavors gran sospita quel comte de Ampuries hagues consentit aquest fet, per co com aquest comte era Îlavors a Castello.

El rey aquella nit trames missatge a totes les osts de Leyda e de Barcelona e de Girona e de Cervera e de Monblanch e de Tarega e de Vila-Franca e de Manresa, e de tots los altres logars de Catalunya : que venguessen quatre promens de caseuna ost parlar ab ell lendema gran mati. E tantost les noves anaren per tota Ja ost : quel rey havia feta pau ab los Francesos. E lendema inati, que era dia de diu-menge, de cascuna ost foren venguts quatre promens denant lo rey, axi com ell havia trames a dir.

El rey dix los de ses paraules, e parlals per exemples e per proverbis de moltes rahons ; e puix dix los les paraules semblants que havets oydes d'amunt, que havia dites als cavallers; ço es assaber : quels Francesos eren passais. E tuyt estigueren torbats; e pensaven se de tot en tot, quel rey hagues fet ab ells pau, mas que digues aço per cuberta, per tal que negu no sabes res

de son coratge!. E ell dix los despuix axi:

“ Barons, 800 que Deus vol, no y pot hom contrastar, E puix axi es que nostres enemichs son passats de ça en Catalunya, no fariem res sino dapnatge a nos tot sols. Per que, anats cascuns a vostres osts e fets desatendar, en guisa que no-us aravatels. E aço sia fet sus ades. E vets vos en tuyt al pont de Girona; mas no facats la via de Figures, ne passets per Ampurla ; que reguart he quel comte de Ampuries no consenta en aquest fet contra nos. E si passavets per sa terra, poria-us fer gran mal. Per que anats vos en esta nit d’amunt dita, per lo cami de la muntanya, al monestir de Banyoles, e dema serets al pont de Girona axi com yo-us he ja dit ; e yo lexar-vos-he aci cavallers, ab lo comte de Pallars que-us guardaran de rebat. E yo m'en ire sus ades al pus tost que puxa a la vila de Figueres, per saber ardit del comte de Ampuries en quina voluntat es. »

E quant aco hac dit lo rey, partis de aqui ab los demes cavallers, e vench s'en vers la Junqueres, qui es entre Figueres e el coll de Panissars. E les novelles vengueren a totes les osts : quel rey s’en anava 6 qu'en manava partir a tots. E la ost de Barcelona, qui era pus prop atendada del rey, sabe primerament l'ardit. E cascu de aquella ost, qui a peu, qui a cavall, pres ço que portar s’en podia manues; 6 cuytosament partiren s'en mantinent, e lexaren les tendes parades, e dins molta bella roba e molt bell arnes que no s’en podien aportar, per tal com no y havien adzembles , car tota la havien aportada per mar.

Mas nocreats que la ost de Lleyda ho faes axi, si tot sera pus lany e pus en perillos Iloch; que ans menjaren e begueren tuyt; e a Îlur espau carregaren les adzembles de Ilur roba, que hanch no y lexaren estacha ne tenda nenguna, axi com feyen les altres osts ; ans, aquells qui no y bavien adzembles prenien les tendes e los pavellons, e partiren les per peces; 6 aportaven les s'en entre molts ;e puix, senyera Ilevada, partiren se de aqui e passaren allens hon era estada la ost de Barcelona, e veren les tendes parades e plenes de roba e de vianda e de armes; e no y havia negu. Maravellaren s'en molt, e dels promens de Barcelona com axi ho

(1) intention, Ce mot ἃ le même sens dans le français des treizième et quatorzième siècles.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

havien fet. E puix ells e totes les altres osts anaren s'en vers Banyoles, si no los almugavers e els servents e alguns qui romangueren per baregar la roba que havia lexada la ost de Barcelona e-de les altres osts.

Equant forena Banyoles, tuyt estiguerenaqui aquella nit ; e al bon mati, partiren s'en ὁ vengueren s’en alguns atendar al pont de Girona. E elrey d’Arago, ségons que d'amunt es dit, quant fon a la vila de Junquera, feu manament als homens que y eren : que s’en aportassen tota Ilur roba al castell de Rocha-Berti, per tal que la haguessen en pus saul Iloch; e tuyt feren ho.

CAPITOL CXLVII

Com lo rey En Pere d'Arago s'en vonch a Figueres.

Puix lo rey d’Arago partis de aqui e vench s'en ἃ Figueres; e troba quels homens de Figueres havien desemperada la vila e que no y havia nengu, sino lo bisbe de Oscha ab sa companya, quel esparava. Lo rey que-u viu fon mok despagat, com axi havien desemparaila la vila, menys de son manament, e mana que y metessen foch a totes parts. Mas lo bisbe de Oscha 6 el comte de Pallars, e els altres richs homens de la terra qui eren ab ell, lo pregaren que no-u faes per res; 6 axi romas que no-u feu.

E tantost lo rey trames missatge al comte de Ampuries qui era ἃ Castello, e quel prega que vingues a Figueres a parlar ab ell. El comte, quant ho hac oyt quel rey era ἃ Figucres, vench mantinent denant ell. E lo rey ajusta son consell, e denant molts dix al comte aquestes paraules :

« En comte, hu sots dels millors e dels majors homens de ma terra, per noblesa e per riquesa de terra e de gents; 6 atressi vos € vostre linatge 8015 estat aytant fins ὁ aytant leals per tot temps vers mi 6 mos entessessors Com neguns altres fossen james a lur senyor;e creu, si a Deu plau, que si-us sereu d’aci avant, Ara es esdevengut aquest fet, co es : quels Francesos son passats deca, segons que ja havets entes; e volria saber de tot en tot de vostre coratge e de vostra voluntat, en quin enteniment sots de aquest feyt, ne si yo ni mes gents nos porem fiar en vos ne en los vostres ? que yo he be fe en vos, que siats ara e tots temps aytal com

devets esser. E si als hi fets, ço que Deus no vulla, no paria vostre. E ja no-us faça null reguart nulla res. Que si vos perdets per aventura al començament gran res de vostra terra, e la-us tolen los Francesos, no la perdrets per tots temps ; car, si a Deu plau, nos la cobrarem en breu, e yo pore-us ne donar lanta, e aytan bona, e ab aytanta renda e d'altres logars, tro que la vostra hagats cobrada. »

E quant lo τὸν d’Arago En Pere hac dites aquestes paraules al comte de Ampuries, levas lo comte; e vengueren li tots los ulls en aygua ; e quaix plorant de pietat que havia del rey d’Arago, e de [65 paraules-que dites li havia, respos li axi :

ὦ Senyor, les paraules que vos haveu dites a mi, yo les he be enteses ; e creu que vos les aveu dites al bon enteniment; e yo prench les-ho en tan bo o en millor, E no cal retrer la naturalea que vo e mon linatje havem ab la vostra ajuda tots temps; que vos ho bavets molt ben tocat. Per que en breus paraules yo-us responch sus axi : que son molt dolent ὁ despagat com tan gran desastre vos ha esdevegut, com axi son passats los Francesos ; 6 vos, senyor, no-uscuydets que yo haga en aço consentil; que mes amara haver perduda la testa, € valguera-u mes sens falla ; ans son e vull esser tots temps de bon cor 6 de ferm en tota res contra tots homens, si tot quant he hi sabia perdre en hun dia ; que mes me val haver fe, que si tot lo mon guanyava. E se, quant vos deyts quem donarets e m’esmenarets en altre logar aytant com yo perda de ça, que tal senyor sots, que tola vegada ne sabrets guardar mi de dapnatge ὁ vos de vergonya.

— Certes, dix lo rey, En comte, molt son pagat de vos e de la resposta que feta me havets. E donar-vos-ho-he a conexer, si a Deu plaura, com n'haga loch e ayna. Mas deman vos, si sabets dels vostres homens de Castello e de l’altra terra d'Ampurla, en quina volentat son ne en quin cor vers vos?

— Si Deus me ajut, dix lo comte, dich vos, senyor, que en mal molts n'i ha ; e he reguart d’ells que no fasen cosa que tots temps nos e ells ne vallam menys. Per que, senyor, si ho vovolets, yo m'en ire primer, de mantinent, sus a Castello, e parlare ab los homens, e preycarlos-he, e conexere en Ilur resposta en quina volentat son de aquest fet; e puix vos ven-

CAPITOL CXLVIIE,

drets, e endreçarets lo fet a vostra guisa, car yo fare manament a tots mos homens, cavallers e servents, que obeixquen en totes coses axi ἃ vos com a mi.

—Ara, ço dix lo rey, de part de Deu, que yo so be pagat vostre ; e fets ço que vegares vos Sera. »

Ab tant lo comte se parti denant lo rey,e vench s’en a Castello d'Ampuries. Mas lo rey, ques ques dixes, no havia bona sospita en lo comte, 6 majorment com axi s'en era volgut anar Lot primer.

E quant lo comte s'en fo vengut a Castello d'Ampuries, ordena ses guaytes per los murs, e feu fer bastides e barbacanes de fust en gir de los valls, e enforti la vila si res li valgues. E el ΤΟΥ͂ d’altra part, qui era romas a Figueres, mana quel seguissen de pres tota la companya ; e ab tots cells qui poch, cavalca ; e entra s'en a Peralada qui es d'En Dalmau Roqua-Berti. Mas en tot Iloch hon era, entrava ab dos cors; car nos fiava ben en lo comte de Ampuries, tant lo havia sospitos d’aquell fet, entro quel hac be assagat. Per que, en negun lloch hon fos de mati, no y aturava de vespre. E axi, quant vench al vespre, ell se ixque de Peralada tot sol ab hun companyo, e lexa estar aqui tota la cavalleria ; e ell vench s'en a Castello, e aqui ell parla ab lo comte e ab los homens de la vila. Mas be hi havia alguns que havien alsen volen. ἰδὲ que no parlaven de bocha. E puix, quant vench per lo mati, sus en l'alba, lo rey se parti de Castello e torna s'en a Peralada. E aqui parti los cavallers e la companya per los murs de la vila, 6 feu ses barreres de fusta, e endrecar e enfortir la vila al mils que ell poch. E fo hi be mester; car en aquell dia mateix, encara no era be ora de tercia, hac denant Peralada be huyt milia cavallers francesos armats e be cinquanta milia homens a peu qui s'acostaren al primer vall fortment e combateren regeament. Mas los de dins havien bones ballesters, e faheren los tornar atras ; e axi aquell dia lexaren se de combatret,

{1} Muntaner ἃ raconté d'une manière tout-à-fait dramatique toute cette affaire de Castellon. (VOÿ, p. 340 et suiv., οἱ ch, cu de d'Esclot.)

CAPITOL CXLIX

Com lo rey En Pere de Arago teoch consell ab sos barons € cavallers en la vila de Peralada,

Lo rey d'Arago que veu que axi era, conech que no seria bo que ell se aventuras de estar en aquell Iloch pla, e si per desastre se prenia, que ell {05 perdat e puix tota la terra per ell; eapella tots 505 cavallers e sos barons que y eren, (0 es assaber: lo comte d'Urgell e lo comte de Pallars, e En Ramon Folch vescomte de Cardona, e En Dalmau viscomte de Roca-Berti, sen yor de aquella vila de Peralada, e En Ramon de Moncada, sen yor de Fraga, e En Guillem de Moncada, senescal de Catalunya, e En Pere de Moncada, senyor de Aytona, e En Berenger d'Entenca, senyor de Mora e de Falset, e En Berenguer de Pug-alt, En Ramon de Cervera, senyor de Guneda e de Castell de Seu, e En Ramon Berenger e En Guillem de Anglesola, e gran res de altres richs-homens e cavallers de Catalunya qui eren aqui ab lo rey ; 6 el rey parlals e dix axi :

« Barons, tots temps he baguda ma fe en vos alires, axi com a naturals vassalls meus; 6 se, quant yo-us demanas de consell, quel me darieu tal, que seria ἃ vos 6 ἃ mi e a tota la terra util ὁ profitos. E ara es mester quel me donets. Vos altres vets com som aci en aquest logar, yo e vos altres, hon es tota Catalunya, per ço com yo son lo rey ὃ senyor, e vos altres capdals e senyors apres de mi de la terra. E vets encara com nostres enemichs nos son ja a les portes ens combaten règeament, ens han ja combatuts el Iloch. Aquest no m'es vigares que sia Lal que a la longua se puxa tenir al rey de França e a tan gran poder com ell ha ab si amenat. Per que, si vos altres ho tenits per bo, reconegam la força. Si y ha prou vianda, e sis pot stablir a mig-any de la vianda que y es, aventurem nos, € lexem hic aquelles companyes qui mester hic sien, e nos façam 6 partixcam nos d’aci, que nons devem metre a hun punt de perdre ; que no seria ardiment, ans seria follia. E si per aventura vehem 6 conexem que no hic pugam tenir stablida, per defalliment de vianda, desemparem tuyt lo logar, 6 façam (0 que millor nos sia de fer. E no-us cuydets que-u digua per flaquea de cor; que, si-us volets, no hic ha negu qui mils se

aventur n’en git tot ἃ hun punt com yo-u fare. Mas no seria bo ; que en tota guerra a mester saviesa 6 seny.»

Quant lo rey hac dites aquestes paraules, estigueren totslos richs homens pensius ; e hagueren Îlur acord qui parlaria per tots. E donaren la paraula al comte de Pallars. E el comte de Pallars parla Ilavors, e dix per ell e per tots los altres al rey :

“ Senyor, molt som tuyts pagats de vos, ens tenim a gran honrament car volets enantar en aquest fet ab nostre consell, jatsia gran raho que axi ho facats. Ara, senyor, ΠῸ es mester que moltes paraules façam de aquest fet, que no havem temps. Per que yo-us responch sus axi, per me e per tots los altres que aci son: que tenim per bo co que nos havets dit; mas pregam nos tuyt, que vos, sus ades, vos hic ixquats al pus tost que porets, e-us ne anets ἃ Castello, o Ila hon vos placia; e nos romandrem aci e reconexerem co que vos havets dit. Que ben sapiats que, aytant com hic havets estat nos desplau molt, car vos no-us devets tant aventurar com nos altres. Que, si la major partida de nos altres, Ὁ encara tots cells qui aci som, eren morts, gens la terra per aco no seria perduda. Mas, ço que Deus no vulla! si de vos esdevenia als, nos 6 tota la terra seriem perduts; per que, ja-us siats vos hun hom sols, la vostra persona, en tot loch hon sia present anant, mes es 6 fa mes de enfortiment quedos milia cavallers, eencara mes, que fossen ab nos en ajuda. Per que, senyor, vos pregam altra vegada € altra vegada : que-us hi ixquats, que nos llevarem de aço nostre deute que dit havets.

— E com 800} diXlo rey ; no y puix yo aventurar ἃ tota res axi com vos altres?

— Senyor, dixeren tuyts, no! que no-u devets fer; que en vos esta tota nostra salut. E al menys si no-us en volets lexar, per amor de nos altres, pregam vos homilment que-us ixquats ara. »

Co dix lo rey : « Pus que de consell vos he demanat, e vos altres me deyts aco, consellant e pregant, debades vos ne havria demanat si no feya co quem consellats. E puix axi es, fare vostra volentat. »

E tuyt besaren li la ma ὁ agrayren lo y molt. E mantinent ixques lo rey de Peraluda ab si tere de cavallers, e vench s’en a Castello d’Am-

CAPITOL CL

puries. Mas, ans que s’en ixques, dix als richs , sera al vespre, yo parlare ab los homens de la

homens qui romanien en Peralada : que pus no volien nels plauya que alli aturas, que volguessen que N'Amfos, son fill major, romangues aqui ab ells. E tuyt dixeren : que no calia. Mas lo rey no s’en volch lexar per ells ; 6 mana ἃ N'Amfos que romangues aqui ab ells; e mana al comte de Pallars que ell fos sobre tots, e guardas co que millor seria de fer e pus profitosa cosa.

CAPITOL CL

Com les gents e els cavaliers del rey d'Arago desempararen la vila de Peralada.

Quant lo rey de Arago En Pere, segons que d'amunt es dit, s’en fo vengut a Castello de Ampuries, el comte de Pallars e N’Amfos, fill del rey, e els alires richs homens que y eren romasos a Peralada dixeren a’n Dalmau de Rocaberti qui era senyor de aquella vila : que fes cercar per les alberchs si hi trobaria hom tanta vianda que poguessen establir la vila a quatre meses. E mantinent ana s'en En Dalmau, senyor de Peralada d'amunt dit , per cascun alberch de la vila singularment, e enquera en suma quina vianda havia en la vila? E aquell vespre ells reteren resposta a N'Amfos e al comte de Pallars e altres gentils homens; e dix los axi :

« Senyors, si Peralada podiem salvar que no vengues en mans de nostres enemichs, negu no y guanyara tant COM yO, Car yo son senyor de la vila aquesta, e val me mes que tot lo romanent de ço que yohe. Mas nos vehem e havem entes quina merci han los Francesos a null hom que prenen per forca. El Iloch aquest es assats forts, e farias bon aventurar que hom hi lexas establiment, si vianda hi hagues ; mas yohe feta encercar la vianda quanta n'i ha, e no he trobat que bastas a cincens homens sino a cinch dies. Per que, val mes que vo perda Peralada, que si mon senyor N'Amfos qui es aci, e yo,e vosaltres ensempsnos perdiem. E co que fer ne devem, val mes que-u faça sta nit, ans quels Francesos nons tinguen de totes parts assetiats, que lavors no hi poriem exir que tots no perdessem los cossos. E si vos altres ho volets, nos ho farem axi. Quant vendra al mati, quels Francesos seapparellaran quens donen batalla, nos altres atressi farem semblant, en guisa que ells ho coneguen, que nos nos aparellem de defendre ; e quant

vila ὁ farels hi tots exir, homens e fembres e infants; e quant vingua lo bon mati, quels Francesos se cuydaran que nos vullam sperar la batalla, nos altres pensar-nos-n-em de anar ab nostres armes a Castello d’Ampuries. E axi, pus que la vila no podem salvar, almenys, si a Deu plau, salvarem nostra vida.»

E quant En Dalmau hac dites aquestes paraules, tuyt foren despagats, car tan bona vila com Peralada ells havien a desemparar, menys de colp. E lo comte de Pallars Ilevas, e parla per tots les altres. E dix a’n Dalmau : que, en les paraules que dites havia mostraria gran fe e gran amor al senyor rey e a tots los richs homens de Catalunya; 6 puix axi era, e als no podien fer, que tuyt eren pagats de son seny, e que fahes en aquella manera que dit havia.

Ab tant lo comte posa ses guaytes, e parti sos cavallers e les altres companyes per los murs e per les barbaquanes, com li fo vigares que fos fahedor. E faheren semblant als Francesos que s'apparellassen de la batalla, sils Francesos lals volien dar. E quant vench aquell ora mateix, a ora de vespres, huna companya de la ost dels Francesos, qui eren entro a cinch cents cavallers e entro a cinch milia homens de peu, vengueren tro al mur de la vila de Peralada per combatre e per assajar quina companya hi havia dedins, car bes pensaven los Francesos quel ΤΟΥ͂ d’Arago fos aqui; e bavien ordenat que lendema, de mati, assetiassen la vila tot en torn, e que y estiguessen tant tro que haguessen pres lo rey, ques cuydaven que y fos, e tots los altres. E quant lo comte de Pallars e cells qui eren dintre la vila de Peralada viren aquella companya que axi se era acostada al mur, guarniren se tuyt, Cavallers e servents. Eren entro a cent cinquanta cavallers armats e be tres milia servents. E van obrir les portes de la vila, e donaren tuyt saul deffora ardidament, e feriren en aquella companya de Francesos. E los Francesos quils verén exir axiespertament, meseren se en fuyta. E aquests encalsaren los hun terç de ballesta fora les barreres totes, e occiren los set cavallers e trenta quatre servents que romangueren

; al camp, qui morts, qui nafrats malament.

E puix lo comte e tots los altres tornaren s’en a la vila. E entre tant la nit fon venguda; e meseren les escoltes e les guaytes fora al

vall 6 hanch nengu que y fos per dellivrar ne per sajornar no dormi aquella nit, ne li ixque lo guarniment de la esquena ; e faeren semblant que deguessen aqui aturar Ilonch temps. E entretant En Dalmau de Rocha-Berti parla ab los homens de la vila, e manals ques aparellassen tots, homens e féinbres e infants, tot gint e suau, en guisa que no fossen sentits, € que s’en anassen com hon los ho faria assaber, ab tot co que s’en poguessen aportar, car la vila volien desemparar tuyt.

E quant En Dalman hac dites aquestes paraules, los homens de la vila mogueren gran plor e feren gran dol entre si; e no era maravella, car veyen tanta bella riquesa e tanta bella mercaderia que havien a lexar, 6 llurs alberehs 6 Ilurs possessions a derelinquir. Pero tant havien goig com la vida podien salvar, que quaix nols membrava d'als. E apparellaren se ab Ilurs mullers e ab Ilurs fills, e ab Ilur companya, € aparellaren aquella roba que aportar s’en pogueren. E quant la nit passa e l’alba s’aclari, los cavaliers qui eren en Peralada meseren grans crits, € feren semblant que s’enfortissen e se apparellassen de la bataila e del deffendre. E foren se tots guarnits ab Ilurs cavalls, cells quils havien , e l'altra gent fon tota aparellada; e obriren les portes, e meseren foah a moltes parts de la vila ; e ixqueren tuyt de fora, e pensaren se de anar qui mils, E erals ben mester; que a penes fo lo dia esclarit, quels Francesos foren en gir de Peralada a totes parts; e veren que la vila era desemparada e que cremava. Maravellaren s’en molt e ἃ gran goig. e no sera maravella.

Mas la companya del rey de Arago hac prou que plorar e que planyer; car, aytal llioch com Peralada havien hagut a lexar, menys de colp, per defalliment de vianda. E els homens de Peralada e les fembres e els infants que no eren de edat de portar armes vingueren s’en ἃ la ciutat de Girona. E quils vees, no n'i ha nengu, per dur cor que hagues, que no ploras de pietat, quant les dones de paratge e les altres e les donzelles, venien a peu totes ploroses e Ilasses, ὁ havien a anar mal liur grat ; e cells qui la nit passada ixqueren de Peralada eren riclis e riques de mil marchs d'argent e lavors no havien cinch sols valents, salvant co que portaven a la esquena. E quant aquestes gens totes foren partides de Peralada e vengueren vers Girona,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1985

los cavallers, 60 es assaber. N'Amfos fill del rey d'Arago, e el comte de Pallars e els altres richs homens e cavallers e gens d'armes vengueren s'en a Castello d'Ampuries al rey d’Arago que y era; e comtaren li com havien desemparada la vila de Peralada, per defalliment de vianda que no yhavia. E el rey fon molt despagaten son cor; mas non feu sol aparer, car no y podia als fer. E entretant fon arreat lo diner, e menja lo ΤΟΥ e tots los altres.

E les novelles vengueren al τὸν de França, quel rey de Arago era a Castello de Ampuries ab tots los richs homens de Catalunya; e el rey de França hac ne gran goig, car ell e el rey de Mallorques havien ja parlat ab alguns homens de Castello ; que, si lo rey de Arago se aventurava de estar aqui sol dos jorns, quel trayssen ell e tots cells qui eren ab el; els livrassen al rey de França. Mas Deu, qui no vol sino dretura, no voleh que Hurs parlaments ne llurs tracions venguessen ἃ acabament.

CAPITOL CLI

Com lo rey En Pere de Arago léuch consells ab los homens de Castello.

Quant lo rey d’Arago e tots los richs-homens, segons que d'amunt es dit, hagueren menjat, tench consell ab sos cavallers ; e<dix al comte de Ampuries : que faës ajustar los homens de Castello en hun Hogar, que ell volia parlar ab ells. El comte trames sos missaiges : que venguessen tuyt. E vengucren los demes de la vila, e ajustaren se a la sgleya major, e el rey parla los e dix los axi:

« Barons, tots temps sots stats fels 6 leals a vostre senyor lo comte de Ampuries 6 als 5008, € hanch null temps no-us partits de la sua carrera. ΑΓΔ som en aquest fet, segons que veëts, qui es tan gran, € no poria estar major. Lo comte vostre senyor reconeix la fe e la naturalea que deu haver a mi e mon linatge tots temps; € ara ham promes que nos partiria de la mia carrera, co que lin prengues, si tot quant ha sabia perdre. E pus vos altres sots estats tots temps feels e obedients al comte vostre senyor, per que ara, com es mes{er a mieaelle ἃ tota Catalunya generalment, que no li dejats fallir ne haver cor vayr ab ell. Mas si per ventura no-us es vigares que vullats per mi ne per vostre senyor lo comte

[1285] sofferir tant de mal, ço es assaber, tala de

CAPITOL CELL

vostres bens que-us faran per aventura |

los Francesos, ne volets metre ne aveniurar los cossos ne (0 que havets, per amor de vostre senyor, quem digats sus ades vostra volenlat.»

E quant lo rey hace dites totes aquestes coses e paraules, cells qui eren del poble pus sotil, que no consentien ne sabien 80] la tracio que havien parlada los majors, respongueren tuyt ἃ buna veu : que ja null temps nos partirien de la carrera de lur senyor lo comte, per nulla res, si tots sabien morir.

« Ara, co dix lo comte de Ampuries, be se que vos altres del poble menor sots de bona voluntat vers mi 6 al rey d’Arago; veiam que dien aytals e aytals qui son dels majors. »

E el comte apella ne ben deu ὁ dotze de aquells que li fo vigares; e dix los que responien a aco quel rey d'Arago los havia proposat.

E quant aquells volgueren respondre, les guaytes qui estaven per los murs cridaren:

«“ A les armes, cavallers e servents ! que veus los Francesos a les portes, e les galeres del rey de França qui ban presa terra aci denant nos, prop de hun stany!»

E axi com lo rey e els altres hagueren oyt, lexaren star lo consell e anaren s’en guarnir a cavall 6 a peu. E ixqueren a huna companya de Francesos qui eren riba de hun stany prop la viln de Castello, e occiren ne alguns, e meseren los altres en fuyta, e puix tornaren s'en en la vila de Castello. E puix vench la nit, e sopa lo rey e les alires companyes per Ilurs alberchs e per Ilurs establides hon estaven.

CAPITOL CLII

Coin lo rey En Pere d'Arago ab sa σῶν; e vengucren s'en à

ria se exi de Galette sirona.

Quant hagueren sopat, ordenaren Ilurs guaytes € Îlurs escoltes; e volien anar ἃ dormir lo rey e els cavallers qui no eren aquella nit a la guayta. E quant foren anats dormir, hun iissaiger de la vila vench denant lo comte d'Ampuries e dix li :

“ Senyor, mon senyor 8018 natural, e no consentiria nenguna Cosa contra vos, e majorment que ma fe ne pogues menys valer. E fas

vos assaber per cert : que, si vos aturats acitro |

ἃ dema ora de tercia, quel rey e quants caval-

lers hic son, seran traïts e Ilivrats als Francesos ab la vila ensemps. E en aco, senyor, nom menys-preels. »

Quant lo comte hac enteses les novelles, no ho tench a poch, e cuytosament vench s'en al ΤΟΥ d'Arago; © trobal ques volia ja colgar; 6 dix li les novelles que aquell hom li ha via dites ; e el ΤΕΥ estech torbat en si, e estech, que banch nos volia despullar; mas trames per lo comte de Pallars e per tots los altres richs homens, ὁ feu los se venir denant; e dix los quel comte de Ampuries li μανία dit aço ; e tuyt hagueren gran temor, car creyen que, quesque lo comte dixes, que ell volgues consentir en la tracio. E puix trameteren celadament per la vila, e trobaren quels homens estaven de vint en vint, de trenta en trenta, en parlament per les places e per los carrers de la vila.

E quant lo rey e el comte e els altres cavallers bagueren aço entes, tengueren ho a mal senyal; e tot secretament trameseren missaigers a les companyes dels cavallers 6 dels servents qui no eren de la vila : que, quant oyrien repicar los senys bon mati, fossen arreats, tuyt ab llurs armes, e tost dellivre vinguessen ἃ aquella porta vers Torrella de Mon-Griu. E ells ordenaren d’altra part, ab lo rey quels ho consella : que, bon mati, sus en l'alba, ans que fos be de dia clar, faesen metre vers aquella part hon eren los Francesos ; el comte faria exir los homens de la vila ab se; e el rey, ab sos cavallers 8 ab totes ses companyes, que s'ixquessen de la vila tost yvac ab IÎlurs armes; e que desemparassen la vila, e que tenguessen llur carrera.

E quant aquest ordenament fo fet, estigueren tota la nit, el rey e els cavallers e l’altra companya, lots guarnits; e replegaren tota Ilur roba soptosament ; e lendema mat, lo rey feu exir hun hom de sa casa deffora la vila, vers aquella part hon eren los Francesos, e dix li ques metes son elm.

Feu ho axi com lo rey ho hac manat, E quant fo deffora, pres se a cridar a grans crits : “ Via fora! cavallers e servents, que veus aci los Francesos! » E el rey feu mantinent repicar lo senys, e mana que tuyt ixquessen al so.

El comte de Ampuries cavalea en son cavall e ana per tola la vila, e feya exir de fora al so tots los homens de la vila estadans. E el rey e ses companyes guarniren d'altre part, E els

homens de la vila, cells que y consentiren, co es aquells que en la tracio eren consents, quant veren guarnir lo ΤΟΥ͂ e los cavaliers, hagueren gran goig,e meseren se primers ; car cuydaven se quel rey ab ses companyes los seguissen apres, 6 puix quant serien de fora, quels lexassen al camp, e ells que s’en tornassen en la vila e quels trayssen als Francesos,

E axi com tots los homens de la vila, o la major partida, foren exits al so, lo rey ab tots los cavallers e ab l'altra companya sua foren guarnits entretant; e ixqueren de fora Ilurs ostals, e anaren s’en tuyt ensemps a les portes vers aquella part hon s'en volien anar; mas trobaren les tancades. E lo rey feu trencar les cadenes mantinent e les barreres, e ixqueren de fora la vila ab gran res de cavallers, Els homens de la vila regiraren se; e com veren aço, tingueren se per escarnils; 6 tornaren s’en en la vila, e aturaren gran res de la companya del rey e adzembles carregades de roba. Mas lo comte de Ampuries era romas tot de tras, 6 lexas anar a ells ab huna gran maça que tenia al puny. E los homens de la vila vergonyaren lo, per co com era Ilur senyor natural, e feren li tuyt loch, e lexaren mal Ilur grat ço que havien aturat. E axi lo comte, com via que tota la companya del rey e les adzembles foren Îla defora la vila, punyi son cavall dels sperons e dona salt defora ; e els homens de la vila faeren semblant ques tinguessen tots per morts e per desemparats, e ploraren e deyen que s’en yrien ab lo comte Ilur senyor e que farien ab ell mort e vida, hon que anas. Mas ells no eren despagats per ço com lo comte s’en anava, enans eren dolents com lo rey e els cavallers los eren axi escapats, que nols havien poguts trair ne Ilivrar al rey de França a qui-u havien promes.

E el comte quils oÿ que axi li ploraven darrere, giras de tras a ells e dix los axi ;

«Tornats vos en, en mal punt 6 en mala ventura que Deu vos do, a fur de vilans, barst e traydors que sots! »

E ells qui-u hagueren entes obeyren lo y be, que mantinent s'en tornaren ἃ la vila. E apres, com lo rey, 6 el comte, 6 cells qui eren ab ells hagueren huna milla cavalcat, giraren se e veren aue ja havien posada la senyera del

(1) Infâmes.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

rey de França e del cardenal en los murs de Castello, e y hagueren recollits los Frances0s, e cridaven per los murs :« França! França! Monjoy ! Monjoya!» E el τὸν d'Arago, qui-u vehe e-u ΟΥ̓, dix al comte de Ampuries : « Per ma tésta ! En comte, nons haviem mes a trigar ; que veus ja los Francesos en Castello. »

E axi lo rey ἃ sa companya parlant e cavalcant vengueren s’en a hun scu castell qui es prop de Girona, qui ha nom Pontons. E aqui apella hun cavaller seu, qui ha nom Berenguer de Mont-Pao, e dix li : que anas tost e ivac a Torella de Mon-Griu e que s’en menas los tres fills del rey En Jaume de Mallorques, quel rey d'Arago hi havia fets metre en preso quant vench de Perpinya, e que s’en aportas los 60frens e el repost del rey de Mallorques quesque y cra. E el cavaller feu lo manament del rey de mantinent. E ana s'en a Torrella de Mon-Griu, e amena s’en los tres fills del rey de Mallorques d’amunt dits. Mas no-us cuydets quels cofrens ne la altra roba nel tresor quel rey hi avia acomanat s’en portas gens; car los homens de la vila, quant hagueren oyt quel ΤΟΥ d'Arago havia desemparat Castello e tot Ampurla, tengueren se per morts, e empararen se del castell e de tot co que trobaren, per tal que-u livrassen als Francesos e que atrobassen merce ab ells. Axi que, de guisa se empararen del castell los omens de Torella que a penes fo a temps En Berenguer de Mont-Pao d'amunt dit que tragues los fills del rey de Mallorques. Mas aquells s'en mena per força, Puix vench s’en al rey. E el rey trames aquells infants!, aquells tres, a la ciutat de Barcelona; puix οἱ] cavalca e vench s’en a la ciutat de Girona. E aqui ell atroba totes les osts de Catalunya que ell havia aqui fetes venir, com se partiren del coll de Panisars. E troba encara que los almugavers robaven ja lo call juhich ? de Giruna, e los homens de la vila qui desemparaven ja Ilurs alberchs e que s’en anaven per pahor dels Francesos. E lo rey, com aco viu, fon molt despagat ; e ab huna maça, ell punyi son cavall ; e cavalcant lexas anar als almugavers que barregaven lo call, e nafra ne molts, e feu ne penjar dos 0 tres ; e axi romas aquell fet.

(1) Muntaner 56 tait toujours sur tout ce qui est relatif aux débats entre les deux frères, La narration de d'Es lot com plète les faits avec lmpartialité,

(3) La rue des Juifs,

11985] - CAPITOL ΟΠ]

En qual manéra lo rey En Pere d'Arago feu cstablir la clutat de Girona, € com la acomana a'n Ramon Folch.

Quant vench lendema mati, lo rey apella de cascuna ost quatre promens que vinguessen parlar ab ell. E quant foren venguts d'avant ΕἸ}, dix los axi :

“ Barons, no es temps que longues paraules vos deia fer, jat-sia quel fet ho demana. Ja veets com son entrats los Francesos en Catalunya, sens mal nengu que no han pres al passar, per la raho de la traycio que han feyta a mi 6 a vos altres alguns homens de Castello de Ampuries. Mas be he fe en Deu, que no vol que falsia ne tracio vingua a bona fi, que a la Ionga nos havrem victoria de nostres enemichs. E no-us cuydets que, per (0. com yo he dessemparats e fets desemparar molts Ilochs d’Ampurla, que y haia res feyt per flaquea de cor; que no-u he. Mas axi ho he atrobat de consell ab mi en leix e ab mos richs-homens.

Que mes val que nos haiam desemparats los lochs 6 els castells ; que per força los nos porien tolre los Francesos. Que si y haguessem mes stabliments, perderem la vianda els homens que y meterem; e ara no y podem perdre sino los logars. Si tots los Francesos son en la terra nons ha que fer ; e si nos los ne podiem may gitar ab honrament, nons seria tan gran proflit ; per tal com si ells estan longament aqui, despendran tota quanta vianda han ajustada. Axi bavran s’en a tornar, que nohavran res acabat. E no havem reguart que ja hi puxen tornar altra vegada de aquests tres anys, Car no porien haver compliment de vianda ; ellavors, qui morts qui vius. E majorment, com yo-us he dit altra vegada, que no creats que tornen tots vius en França cells que hic son exits Ὁ passats; car los huns per malalties, los altres per mescles, los altres per guerra plana, ab valença de Deu, cuydarem en guisa aminuar lurs osts, que, ans de dos mesos, si tant hi aturen, sins ho acordam ne podem replegar nostres osts Ὁ gens, los porem donar batalla, e exir en camp a dia sabut. Per que, esenteniment meu, que yo no tingua aci sino homens d'armes sabuts a cavall € a peu, € vos altres tuyt que-us en tornets, de part de Deu. Mas per tal com yo no he be apparellat de tenir aci aquelts homens que y ha-

Caox. pen B, D'EsCLOT,

CAPITOL CLII

vria mester, es obs que vos altresme facats socors de homens sabuts ; e si no atrobats los homens qui romanre hic vullen, donats me huna cantitat sabuda cascuns, que sia competent o soficient de donar ἃ vos 6 a mi de pendre, e yo trobar-los-he. E de aquest servey no m’en digats de no, que menys de vos altres no poria deffendre la terra. E sapiats que, si yo hagues ab que pogues fer aço sens vostra ajuda, sols no-u de-manara a vos altres; mas no-u he, sapiats per cert. »

Quant lo rey hac parlat, hagucren los promens de la ost Ilurs acort ab si, e veheren que en negun tall nos podien seusar bonament de aquest fet, tan gran obs hi era, 6 tant benignament los ho havia demanat lo rey. E responeren li axi al rey : Que be veyen lo seu treball, e reconexien l'estament de la terra de Catalanya, 6 que tot hom devia fer son effore de ajudar al senyor rey en aytal cas; mas la pobrea 6 la fretura era tan gran'en Catalunya que no-u podien fer en manera que devrien ; per que, pregaven al senyor rey que hagues en aco son esguart, € ells farien li aytant acorriment com porien, mas no aylant com volrien.

Ε axi com los promens de les osts hagueren aco parlat ab lo rey, lo rey fo ben Ilur pagat. E ans que partissen de aqui avengueren se ab ell cascuns de certa cantitat de diners que li donaren, segons lo poder de cascun Ilogar. E lendema mati partiren les osts de les ciutats e dels Hlochs e de les villes de Catalunya, e vingueren s’en cascuns ἃ Îlurs ostals. E el τὸν romas en Gerona ab sos cavallers e ab sos richshomens e ab alguns servents que y romangueren, (Ὁ es assaber almugavers e adalits e altres servents de frontera. E aqui hac son consell e son acort, e ja que faria de la ciutat de Gerona, si la derenclirien ! o si la establirien. Quant a acort e consell que farien de la ciutat ? digueren : que bo seria que s'establis, sitrobava lo rey qui hi volgues romanir.

E ab tant, quant tuyt hagueren dit Ilur enteniment e parlat, e foren scusats al rey de aturar en establiment de Gerona, levas.En Ramon Folch, vescomte de Cardona, e dix al rev :

“ Yo son castella de Gerona; e per dret e per üsansa de Catalunya nom puch seusar, ne

(1) S'ils l'abandonneraient, de derclinquere.

he en voluntat que faça. E romandre, si-us volets, en Gerona. E Ilivrats me aquells cavallers e aquella companya que mester hi sia, ab prou vianda; que o tuyt perdrem lo cors, ὁ sens vostra sabuda e sens vostra voluntat nos no lexarem aytal força com es la ciutat de Gerona, si donchs per defalliment de vianda no ho feyem. E maravell m'ho molt, senyor, com negun n'havets amprat de romanir aci, sino a mi que-u deig fer per les rahons d’amunt dites. »

E quant aco hac dit En Ramon Folch, respos li lo rey en axi :

«Sapiats, En Ramon Folch, per cert, que yous ho agraeix molt les paraules que dites havets; e profert de paraula ho farets de feyt. Mas yo no volria amprar vos, que sots hu dels millors homens de ma terra.—Senyor, dix En Ramon Folch, yo-us fas gracies de aço que vos deyts e de la planyenca quem fets ; mas si yo son aytal com vos deyts, mester es que mostrem los meus fets. Per que-us dich sus aci : que si volets establir la ciutat de Girona, que no y ramandra negu, sino yo que son castella de aquest Iloch. — Ara donchs, ço dix lo rey, yous Ilivrare huytanta cavallers ab servents e ab Jlurs armes de cos de cavall ; e seran los servents dos milia e cinch cens, bons e triats; eatrels quals havra si-cents ballesters ab ses bones ballestes. E lexar-vos-he prou vianda d’aci a la festa de Nadal. E si tro Ilavors podets tenir la ciutat, ja despuix no he reguart que la perdam. — Senyor, co dix En Ramon Folch, grans merces com m'ho havets atorgat. E yo, si a Deu plau, fer-ho-he en tal manera que yo ὁ mon linatge de Cardona seran tots temps en bona nomenada de aquest fet. »

E lo rey encontinent feu fer manament en Gerona : que tot hom que fo estadant en la ciutat, clergue o lech, ὁ crestia ὁ juhev, que dins tres jorns hagues procurat que pogues exir d’allen; e que no y romangues nengu, sino cells quel rey hi metria en establiment.

E quant los homens de la vila hagueren oïda la crida, sabels' fort bo, car havien gran reguartdels Francesos, que poca havia que s’en foren tuyt anats, si gosassen. E mantinent aparellas cascu al mils que poch, e ixqueren se tuytde la ciutat. E el rey feu ajustar tota quanta vianda poch atrobar de la terra de Barcélona

{ta Ha en surent bon gré; cela lqur sembla fort bon,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

en Îla, e mes la en Gerona; e mes hi, moltons salats e porchs vius, e gallines per els malalts, e tota res que poch atrobar que fes bo a stabliment; € Ilivra pèr companyons a En Ramon Folch, En Guillem de Castell-Auli, En Guillem de Anglesola, e alguns altres richs-homens ; e feu li compliment als huytanta cavallers que li havia promesos de livrar ; e encara de mes, ἃ Ilivrar li trenta ballesters ἃ cavall. En axi que, entre tots, eren cent homens ἃ cavall ab Ilurs armes. EIlivra li d’altra part dos milia e cinch cents servents bons e triats e de bon tall, ab Ilurs armes, entre Ilancers e ballesters. Entrels quals ni havia si-cents qui eren ballesters serrayns del regne de Valencia, e aportaven tots ballestes de dos peus.

Quant aço Πᾶς [οἱ lo rey, partis de Girona ab tota sa cavalleria. E En Ramon Folch, vescomte de Cardona, romas en Girona en stabliment ab la companya d’amunt dita. E tantost feu barreres e barbacanes de fusta per los murs e per carreres de la ciutat, e feu descobrir aquelles que eren defora lo mur vell a totes parts; e meteren la fusta dins la ciutat.

E devets saber que la ciutat de Girona es posada en hun recost qui es riba de huna aygua,e ha nom Teher! ; 6 es murada en gir de bon mur e forts, que es be antich ; e sus alt, al cap de la ciutat vers levant, es la sgleya de Santa- Maria qui es la seu major. E als Ilats de la sgleya, vers mig jorn, es lo palau del bisbe. E d'amunt sobre tot, al pus alt loch de la ciutat, a man dreta del palau del bisbe, ha huna torre qui es molt bella e fort e alta, de gros mur, de pedra e de cale. E ha nom la torre Geronella ; e aqui es la major força de la ciutat. E En Ramon Folch establi be la ciutat segons d’amunt es dit, aytant com lo mur antich eneloya; e tot l'als desempara, levat la sgleya de Sent-Feliu qui es fora lo mur vell, sus al peu de la escala par la qual hom munta a la seu. Establi aquella esgleya, mas no y poch tenir molt longament.

E el rey d’altra part ab tota sa companya ἃ cavall e a peu, com se fo partit de Gerona, vench s’en a la ciutat de Barcelona. E tota la gent de la terra, aytant com es huna jornada de Bercelona a en Ila, qui veren e saberen quel rey

(1) Le Ter, L'atlas pour les campagnes du marechal Gouvion Saiut - Cyr dans ces provinces,en 4808 et 4809,est indispensable pour se rendre bien compte de la campagne de 1285

era vengut a Barcelona, tengueren se per desesperats; e lexaren tots los alberchs, e desempararen les viles e els castells, e els masos, e els logars, que nengu no y romas; e atenien versles muntanyes e vers les forests dels munts. Mas totes aquestes forces se tenien encata per lo ΤΟΥ d'Arago; primerament : Castell-Nou e Mont-Squiu, e huna altra força de huna dona qui ha nom Na Stella de Casa Nou ; les quals forces son en Rosello. Teniem se encara en Ampurla ; primerament : lo castell de Roca-Berti, e Requesens, e Carmenco, e lo castell de Lerz, 6 la força de Sent-Salvador. E totes aquestes forces son del comte d'Ampuries e d'En Dalmau de Roca-Berti, e reclamaVen se per lo rey d’Arago. E en Gerones se tenia, primerament : la ciutat de Gerona, e lo castell de Besaldu, e Camp-Redo. E en Valles se tenia lo castell

+ de Monsoriu, qui est hu dels bells e dels nobles del mon, e es del comte de Ampuries; item, lo castell de Moncada, qui es del vescomte de Bearn ; item, lo castell de Moncornes, qui es de Berenguer d'Entenca.

E exceptades aquestes forces d’amunt serites e nomenades, tots los altres lochs, de huna jornada en Îla de Barcelona, eren desemparats € havien lexats rovechs; que nengu ΠΟῪ era romas, tant eren espaordits, car oïren dir quels Francesos tenien tot Ampurla e quel rey d’Arago s'en era vengut a Barcelona.

Ara lexem a parlar del rey d’Arago, e parlarem delrey de França e de sa ost e de les sues galeres e dels altres vexells que havien armat sobre mar.

CAPITOL CLIV

Com les galeres del rey de França vengueren a Blanes qui es a quatre legues prop de Barcelona , e com los Francesos prengueren lo castel de Lerz.

Diu lo comte que, quant los Francesos hagueren ἃ Ilur volentat la vila de Castello de Ampuries, que mantinent, segons que d'amunt es dit, sens tota deffencio, anaren per tot Ampurla que hom nols ho veda en res, Ilevades les forces d’amunt dites. Ede aquelles sihaguerenalgunes, axicom la forca de Sent-Salvador qui es sobre lo monestir de Sent-Pere-de-Roses, per tal com aquella força no era be establida de vianda; e axi aquells qui dins eren reteren se a bona merce alrey de Franca e al cardinal, E quant los Fran-

UVAaPITOL CLIV.

gran alegria; 6 no fo maravella. Emantinent lo rey de de França feu manament que les galeres 6 la sua armada anassen per tota la ribera tro sus a la ciutat de Barcelona, e que s’emparassen dels ports e de les viles riba mar; 6 si atrobaven en negun lloch defencio, que occisen tots quants homens hi trobarien, e que prenguessen los Ilochs per força.

Quant los almirals del rey de França hagueren oïît lo manament, anaren s’en per tota la ribera, aytant com es lo castell de Cop-Iliure, entro a Blanes 1 que es prop de Barcelona huyt legues, e hanch no trobaren nengu qui res los defeses; car los huos Ilochs trobaven desemparats, que no y estava nengu, los altres se retien a ells mantinent quels veyen; 6 axi nols calia sino pendre. E puix quant hagueren la riba de tota la mar a [ur guisa, huna partida de aquella armada romas al port de Roses, e l’altra anava tot dia a Narbona e en Prohença aportar vianda, e descarregaven a Roses.

E el rey de França 6 el cardenal trameseren missatgers per tots los logars de la terra, ques retessen a ells, levats los castells dessus nomenats. Mas mantinent ques foren retuts, fogiren tots per les muntanyes, levat cells d’Ampurla. E puix lo rey de França hac de consell que combates lo castell de Lerz, per ço car ell havia entes que no era be establit de vianda. E trames δὲ huyt milia cavallers, e be cinquanta milia homens de peu. E combateren lo castell tan regeament que, entre dia e nit hi donaren quatorze batalles, en les quals moriren tants de Francesos a cavall e a peu que tots valls eren plens e arasats de homens morts, si quels homens de peu se podien acostar als murs del castell. E quant cells de Ilains veren que nos podien mes tenir, que totes les armes havien perdudes, e tuyt que eren IÎlasos per raho de tantes batalles que havien fetes, a una ma reteren se, sauls lurs cossos 6 Ilurs armes , al rey de França.

Axi los Francesos hagueren aquell castell. E vench s’en alli lo rey de França ab lo cardenal 6 ab totes ses osts, per tal com aquell Iloch era lo primer que havien pres en Catalunya los Francesos combatent per forca.

(1) Consultez la planche xn de l'allas du maréchal Gouvion- Saint-Cyr, destiné à servir à l'intelligence du septième corps de la grande armée en 4808 οἱ 1809 dans celte partie de la

cesos hagueren aquesta força presa, hagueren | catalogue.

CAPITOL CLY

Com lo cardenal mes en possesio de la terra de Catalunya ἃ Carlot, Gll del rey de França.

Lo cardinal feu alli coronar a Carlot, fill del rey de França, e mes lo en possesio de tota la terra; e aqui faeren grand festa per dos jorns. E Carlot parti tota la terra de Catalunya, de paraula, a sos barons e ἃ sos cavallers, e posa son senescal en la terra. En apres lo rey de Franca hac son acord ab sos cavaliers e ab lo cardenal. E hagut consell, entengueren del rey de Arago, que μανία stablida la ciutat de Girona, e que y era lo vescomte de Cardona e molt bon cavaller e servent de Catalunya. E hagueren ne gran goig, com jals tenien per Îlurs, e nos pensaven que hom los pogues sperar.

CAPITOL CLYI

Com lo rey de França ab tota sa ost s'en vench attendar apres Gerona.

Lendema mati, partiren se tots los Francesos del castell de Lerz e vengueren se attendar apres Gerona de part lo pont. E En Ramon Folch, vescomte de Cardona, qui era dins en l'establiment sobre tuyt, feu manament : que nengu nolsixes ni passas lo mur ne les barreres qu’ell havia posades, si ell no-u manava. E axi com vingueren los Francesos e foren atendats, lo rey de França trames lo comte de Foix 1 per missaiger a’n Ramon Folch : sis volia retre ἃ ell, que ell li faria tant de be que seria lo millor hom e el pus honrat que fos en Spanya apres del rey ; e si fer no-u volia, que lendema que s’aparellas de la batalla.

El comte de Foix que aportava la missatgeria vench a parlar ab En Ramon Folch e dix li axi :

«En Ramon Folch, hu sots dels millors ὁ dels majors homens de Catalunya, per raho del linatge e de naturalea, e sots parent meu e acostat, per que yo 80 tengut de aconsellar vos en tota res que fos per profit e honor vostra , e als no-us consellaria per res. Ara, maravell me molt de vos e de vosira saviesa, com vos sots mes aci en establiment ; que be veets que

(1) Roger Bernard II. I avait épousé Marguerite, seconde fille de Gaston, vicomte de Béarn, qui lui donaa en dot le Béarn dont il hérita en 1290, à la mort de Gaston.

CRONICA DEL:-REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

no-us podets tenir al poder del rey de França, que en negun Iloch no hac atrobat contrast ni quil haga gosat esperar, si aci no. E per tal son yo molt despagat de vos, car lo rey de França es molt yrat e mogut contra vos; e he reguart que, si per forca-us pren, que ja ln puxa nengu estar a preu, que vos, e tots cells qui son aci ab vos, no perdats tots la testa. Per que, Yo, axi com amich etengut vostre, vos prech eus consell que-us retats al rey de França, e salvarets la vida a tants bons cavallers que axi son ab vos. E d’altra partlorey de França fer-vos-ha tanta de honor e tant de be que hanch linatge de Cardona non pres tant per null temps. E no-us faça reguart, que puxats esser reptat en nenguna cort de fe, ne de baya que hagats feta an Pere d'Arago; car vos sabets que major es Deus que null princep terrenal; e sabets quel apostoli pot solre e ligar de fe e de sagrament, per co com te Iloch de Deus en terra. Per que yo-us fare absolre al cardenal, qui es aci legat e te lo Iloch del apostoli, de fe e de sagrament que baiats fet a’n Pere d’Arago. E consell vos que-u façats. E no-us ho consellaria, si no veya gran vostre profit. »

Quant lo comte hac dites totes aquestes paraules, respos li En Ramon Folch en axi :

« En comte, tots temps fos mon amich e yo vostre. Em fets semblança de amich de fet e de paraula per tots temps, sino ara. E vos deyts que vos vos maravellats molt de mi, com yom son mes aci en establiment per ajudar a mon senyor lo rey d’Arago; mas yom maravell molt com vos m'havets dit e consellat que yo traixcha aquest Iloch a mon senyor quil m'ha acomanat, 6 que per mi perde tots temps linatge de Cardona bona nomenada, e guany nom de bar! e de falsia e de tracio. E quant deyts que vos me farets absolre al cardenal de fe e de sagrament, yo creu be quel cardenal me poria absolre quant a Deus, mas som be cert que no poria absolre de mala fama e que les gents tots temps no parlassen de mi. Don, yo-us responch breument sus aci, sens altre acort : que, ara ne d'aqui avant, de aquest fet nom parlets; que fort me seria greu, e donarvos-ho-ia a conexer mantinent ; que be vos dich que, Ilevat vos, no es hom null al mon que de a ytal raho m’hagues res dit ne parlat, qui ja

(1) Infâme; le dernier terme de l'outrage. (Yoy. p, 599,

valgues guiatge ne sagrament que fet li hagues, que mantinent nol fes tot lancegar. E ab aytant tomat vos en de part de Deu ἃ cell qui-us hi ha trames, e guardats vos d'uy mes que no m'aportets aytal missatge. »

E respos lo comte de Foix: « En Ramon Folch, massa' sots rebeu e cuytos en vostra resposta ; que bem plaguera que-us fossets acordat ab vostres cavallers, si aço que yo-us dich seria vostre profit ὁ no. E creu que, si-u fassets, no haguerets respost axi. Ara, mal e greu quem sab, dich vos ho-de part del rey de França:

que-us apparellets dema mati de la batalla.»

E respos En Ramon Foleh : « En comte, yo no son tan rebeu en ma resposta com deguera esser, segons la demanda quem feyets. E si yo n’hagues demanat de consell a mos cavallers, creu qu’ells lom donaren bo 6 leal sens tot si. E si dixexen als, nols ne creguera. Per que-us dich co que ja-us he dit altra veguada. Per queus prech que d’aqui avant nom parletsde aqueix fet. E pensats vos 6 el τὸν de França e tot son poder de donar quantes batalles vos vullats ; que yo son aparellat, huy e dema, e tots temps quel cor vos ho digua, de esperar aquelles, e encara de donar batalla e batalles a vos altres com vigares me Sia. »

Quant aco bac dit En Ramon Folch, partis lo comte denant ell 6 torna s'en al rey de Francça e al cardenal; e dix los la resposta que li μανία feyta En Ramon Folch; e ells foren ne molt yrats. E com ho hagueren oît, dix lo cardenal : que ans no vendria deu dies que ells lin havrien car ves sus al cos, a ells e ἃ tots cells qui ab ell eren.

Ab tant lo vespre fon vengut, e els Francesos hagueren parades lurs tendes e Ilurs pavellons sus al pla, riba de l’aygua qui passava denant Girona; e puix soparen e vegueren a llur guisa; 6 sol nos guardaren de res, car nos pensaven que res los pogues noure?. En Ramon Folch, segons que d’amunt es dit, μανία fet dedins manament : que nengu nols ixques de fora per avinenteha quen ixques ne hagues. Mas los serrayns ballesters no se volgueren estar per ell; ans, com no s’en pogueren exir per les portes, trencaren celadament huna paret5 que

{1) Trop rebelle et hätif. C'est la même racine que le casuillan demasiado,

(2) Nuire.

(5) Paret est une muraille de pierres maçonnées ; tapia une

CAPITOL CLVI

havien feta fora lo mur, prop la barbacana, e feren hihun forat sotil; e per aquell forat ixqueren ne tro ἃ xixanta homens de peu, ab Ilurs ballesters e ab Ilurs coltells à la cintura. Æ quant vench al primer son, anaren s’en tots ajustats a les primeres tendes que trobaren. E esdevengueren a huna tenda de hun cavaller de Normandia, que sopava Ilavors ab companya de cavallers francesos que ell havia convidats aquell vespre. E quant foren a la porta de la tenda, pararen Îlurs ballestes e entraren dins ab Ilurs ballestes parades; e occiren hi einch cavallers, e prengueren vius trenta huyt homens de la companya d’aquell cavaller de Normandia, e ligaren los be. E ans que fossen sentits, tornaren s’en dins la vila per aquell forat que havien fet apres la barbacana. E En Ramon Foleh ne negu non sabien res de aquest fet, e maravellaren s’en molt; e fo despagat dels Serrayns com eren gosats exir, menys dé sabuda sua, fora la vila. Mas d’altra part, com veu que tan bels n'havia pres, perdonals e hac ne gran goig.

E lendema mati, quant los Francesos se Ilevaren, trobaren aquells cinch cavallers morts dins en les tendes; e maravellaven se molt qui-u havia fet; e cuydaren se que alguns Catalans qui eren ab ells venguts de la terra del comte de Foix, ho haguessen fet ; e prengueren ne dos, e peniaren los per la gola.

E En Ramon Folch, qui veu que dos homens havien peniats, conech en lo vestir que Catalans eren; e sabe li molt greu. E per fellonia pres aquells trenta huyt homens que havien amenats los Serrayns en la ciutat, e feu los tots peniar per los peus en torn del mur de la eiutat. E els Francesos conegueren que aquells de Ja vila havien fet aquell mal, que havien morts aquells cinch cavallers. E guarniren se huna companya de cavallers, qui eren tro a quatre cents a cavall, ὁ entraren dins aquella vila que es fora lo mur vell; e vengueren ἃ huna placa gran e ampla qui es al entrant del call Juich!, e acostaren se a les portes, E aquells de dins estigueren arreats, e nos mogueren tro que los Francesos foren a les portes. E [lavors En Ramon Folch feu obrir les portes e baxar les ca-

muraille de terre très épaisse, retenue par deux couches de

plâtre de côté et d'autre. Beaucoup de vieilles maisons sont

aiosi construites, C'est ce qu'on appelle en France du pisé {1} La rue des Juifs, placée en dehors de la ville.

. denes de aquella part ; e donaren salt deffora, tro ἃ xixanta cavallers armats, e tro ἃ quatre cents servents ab [lurs armes; 6 feriren ardidament en los Francesos ab les astes esteses; que nols valch guarniment que aportassen, que a la primera ferida abateren mort lo nebot del senyowde aquells quatre cents cavallers; e ells Francesos giraren lurs costes e meseren mans a fogir. E puix reconegueren quel nebot de Îlur capitani era romas, e tornaren altra vegada tro sus ἃ la porta per Ilevar aquell qui jaya mort al camp. E entrels altres acosta s’i mes l'oncle, ço es assaber lo senyor de aquells cavallers, E acostas tant al mur que huna pedra li vench d'amunt, de la bestorra qui es sobre la porta ; e dona li tal colp sobre l’elm que aportava al cap, que del cavall lo abate a terra mort fret. E axi romangueren hi lo oncle e lo nebot. E los altres cavallers francesos, qui veren Ilur senyor mort jaure en terra, ajustaren se tots a huna mota e poderosament esperonaren tro sus a les portes. E En Ramon Folch quils veu venir recollis ab tota sa companya dins la vila. E tancaren les portes. Mas los ballesters foren per les ballestes e per los murs d'altre part. E deserraren les ballestes que havien, ben forts; e gitaren cayrells e pedres sobre aquella mota de cavallers francesos, axi quen occiren molts en nafraren gran res. E hanch no hagucren poder los Francesos de Ilevar Ilur senyor qui jaya mort en terra ; ans dues vegades lo havien quaix levat; e soptaven los tant los ballesters qui eren la dins, que lexar l'hagueren. E quant veren que nol podien levar e que y havien molta companya perduda, e que res ΠΟῪ guanyaven, tornaren s’en, envergonyts de Îlur senvor que hagueren perdut e d’altra part companyaassats, e vengueren al rey de Franca, ab gran dol que mogueren per Îlur senyor.

E el rey de França fo molt trist e despagat, car aquell cavaller era mort qui era hu dels nobles cavallers que ell hagues en sa ost, e son nebot atressi, dels millors cavallers del [οἱ d’armes que fossen en França. E tuyt plangueren lo tot aquell dia, que pus no combateren.

E En Ramon Folch feu exir servents al vespre deffora, e feu aportar los cossos de aquells cavallers morts sus al peu del mur, E tuyt dixeren li per que-u feya, que mes valria que hom los gitas luny del vall fora, per tal que no faessen pudor. E ell dix que non faria res, per tal

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

com los Francesos se aventurarien de Ilevar aquells cavallers morts, e ans que nols ne havrien Îlevats, moririen dos tants, com sis femen,

Quant vench en l’altre jorn, los Francesos, co es assaberhuna companya de cavallers e de servents, volgueren Ilevar aquells cossos qui jahien al peu del mur, mas non hagueren poder, Ans tota vegada que s’i acostaven ne morien aytant e pus. E quant veren los Francesos que axi era, lexaren los estar hi, qui s’i jaya que 5 jagues!. Mas lo rey de França feu parlar pleyt a’n Ramon Folch : que li donaria hom cincentes livres torneses, e puix proferiren lin mil, e que lexas levar aquells dos cavallers, oncle e nebot, que jayen morts al peu del mur be havia tres o quatre dies. E En Ramon Folch respos : que, si hom li donava cent milia Ilivres, que nols porien haver, nels lexarien levar del camp; car ell dix que havia prou moneda a tota res, mils que ells que eren deffora. Mas trames a dir al rey de França que, per ço car havia oît dir que aquells dos cavallers morts eren estats bons homens e honrats, e per co, e no gens per guardo que ell volgues n’esperas haver del rey de Franca ne de nengu, mas, per valor de si mateix e per cortesia, quels levassen si levar los volien.

De les quals coses fo molt pagat lo rey de França d'En Ramon Folch, e tench lo molt per prous, 6 agrai-l-ho-y molt ; puix trames hi tro a deu servents, menys d'armes, qui, ab voluntat d'En Ramon Folch, levaren los cavallers d’'amunt dits.

E puix los ardits e les mescles se feyen tot dia entre cells de Ilahins e cells deffora, los quals tants foren que longa cosa seria de retrer. E per tal lexarem ἃ parlar huna peca del setge de Gerona, e parlarem de les galeres e de la altra armada del rey d’Arago e del rey de Franca, primerament dels frontalers quel rey d’Arago establi entorn Gerona.

CAPITOL CLVII

Dels ardiments que feyen los cavallers de Catalunya quis po saren en froutera ὁ corrien Lot dia à for mal a la os del rey de França.

Diu lo comte, que, quant lo rey d’Arago s'en fo vengut a la ciutat de Barcelona, e hac desemparat tot Ampurla e tot Girones, levats los castells e les forces d’amunt dites, e puix hac

(1) Qui git y gise.

estat hun temps aqui, hac entes quels Francesos tenien assetiada la ciutat de Gerona; e trames missatgers, dos otres vegades, en Arago, per los quals feya assaber a homens de viles e deciutats, ea richs homens e barons de Arago ço quels Francesos havien fet contra ell e sa terra ; per quels pregava, com a bons vasalls, que li vinguessenajudar totsensemps, que ab, sa bona ajuda, ell se cuydava venjar de sos enemichs e car vendre ἃ ells co que fet li havien. Mas los Aragonesos, aquella saho, 6 be havia hun any passat, que no eren be ab lo rey per algunes franquees que li demanaven, segons que d’amunt es dit en aquest libre mateix!; per que hanch negun molliment ni negu no y voleh venir, sino tan solament don Pedro, frare del rey d'Arago, ab sos cavallers. E el rey qui viu que no li acorrien be ses gents, ne era be ajudat per aquells, no gens per flaquea de cor, mas per no poder, car los seus ajudar no li volien, gita aquest fet a no cura, 6 pensava y menys que si guerreias ab hun soil cavaller de sa terra; mas que caçava e menjava e bevia e sajornava ἃ Barcelona e no havia cura de res. Mas los barons els richhomens de Catalunya, qui tots temps foren feels e obedients ἃ lur senyor lo ΤΟΥ͂ d’Arago, axi com a bons vasals e naturals, quant veren quel ΤῸΝ nos havia cura de aquest feyt, per fellonia hagueren Ilur acort e vingueren li denant hun dia; e dixeren li axi :

« Senyor, nos veem 6 conexem que vos sots despagat de algunes gents vostres, e no menys de raho. Si alguns fan vers vos coses que a vos no placien, mas gens per tot aco no deu tornar en dapnatge de nos altrestuyt e de nostra terra e de vostra, qui mal no y mir. Nos vehem e sabem lo poder ab quel rey de França es passat en Catalunya; sabem encara mils, que no volriemque, per astre?o per desastrenostre, havem perdut, menys de colp e menys de ferida, mes de terra dins hun mes que no deguerem haver perduda dins deu anys. E ara tot dia estam a ventura de perdre lo sobre pus quins es romas, e majorment si vos ho gitats a no curae sots nechligent d’aquest fet. Per que, senyor, pregam vose clamam vos merce tuyt ensemps ; quelexets estar vostra felonia e vostre despagament, 6 fets

(1) Voyez page 670.

(3) Ge mot est perdu en Français; nous n'avons conservé

que le composé désastre, dont la signification est opposée à :

celle d'astre.

CAPITOL CLVII

vos socoriment de aco que porets, en guisa que puxam vivre, nos € nosires cavallers que no volen als; e puix acostar-nos-hem als Francesos, 6 metrem los frontales en torn del setge a totes parts, 6 irem los fer alguns ardits e algunes esdemeses tots dies, que no parrega que haguen ells atrobada en Catalunya gens sens cor; car gran res valria mes a nos que haguessem perduts los cossos 6 (0 que havem en aquest fet, per raho d'armes, que si per nos, que estam ara 6 sajornam en les ciutats com a mercaders, era ahontada e menys-preada tota la cavalleria de Spanya. Per que, senyor, vos pregam e-us requerim altra vegada que : vos nos façats a aco tan soficient resposta de fet e de paraula, que sia ἃ honor vostra e profit nostre e de tota vostra terra per tots temps. »

E quant aquestes paraules hagucren dites los richs-homens de Catalunya al rey d’Arago, respos lo rey d'Arago axi :

« Barons , no creu que sia null rey de crestians al mon que tantes per tantes haga tan bones gents ne tan bons vasalls e tan naturals a son senyor com yo he de vos altres. E mostren ho primeramentlosfetse les obres, e puixlesparaules ab que mostrats lo bon cor e la bona voluntat que vers mi havets tots vos altres. Agraich vos molt ço que dit havets, e son be pagat vostre. Ara, es esdevengut que, en aquest fet que es entre nos, som nos de la huna part, e puix tot lo mon de l'altra, En la qual, jat-sia que bagam pres hun poch de dan, ἃ la fi, si a Deu plau, nos tornara en honor e en gloria de mi e de tots vos altres e de tot hom que sia en ma terra; car si perdem en aquest fet, cell qui menys hi perdra sere yo, Îlevat la desonor. E quant ἃ mi, tota vegada tench en ma ma de fer aquell plet que yo vulla ab los Francesos; mas guart a vos altres e l'estament de la terra, que no seria bo ne profitos. E yo, barons, no son sino bun cavaller. E entrels altres, sim pot romanir lo cavall e les armes, aytan ben cuyt vivre de cavalleria com nengu qui hic sia # ; mas no seria bon euydat ne bon pensament aquest ἃ vos altres. Per que, pus que tan be ho havets dit de paraula, yo-us ho agracixch molt, e grayr-vosho he molt messi en obra ho metets. E no es enteniment-meu que altra força vos ne faca ; mas,

{1) Les discours que d'Rsdot fait tenir à ses personnages sont toujours pleins de sens. Ici il y ἃ hauteur d'âme et οἷο quence

si fer ho volets, que-u façats, 6 si no que-us ne lexets. Mas, si-u fets 6 si res me roman, (Ὁ que he em romandra partire tots temps ab vosaltres. E pensats vos de aparellar ab vostres cavalls, que yo-us dare e-us quitare en aquella manera; e vosaltres ne pasarets be, e es acostumat en Catalunya tots temps. En breus dies, pus despertats men havets, sere ab vos altres. Mas ertretant farce aparellar galeres e alguns quins defenen la ribera de la mar, si venien aquelles dels Francesos. E vos altres yrets vos en; e fets co que vigares vos sia. Mas tench per bo, si vos altres ho conexets, que bo seria que estigats los huns a Estalrich qui es prop de Girona a cinch Îlegues, e los altres a Besalu. E axi porets correr dia e nit, e fer mal en la ost dels Francesos, salvant que no dich gens que aventurets lo fet, tro yo puxa esser ab vos altres. »

E quant lo rey hac dites aquestes ,paraules, ells lireteren grans gracies. Ab tant lo rey apparella de quitar los cavallers; e aparellaren se 1ots, e anaren se vers Estalrich. E aqui trameseren N'Ambert de Mediona ab xixanta cavallers armats e ab dos milia servents que estiguessen per frontalers a Besaldu, e los altres richshomens e cavallers romanguessen a Estalrich.

E faeren venir molta vianda de Barcelona, e estigueren aqui en frontera, e feyen aqui tots dies molt bells ardits; e corrien tots dies tro sus en les tendes de la ost dels Francesos, 6 occien los homens a cavall e a peu; e corrien tots dies los camins, e prenien ne com cent com dohents adzembles, o mes o menys, segons ques esdevenien, que aportaven les hunes viandes, e les altres armes, e les altres moneda a les osts dels Francesos. E feyen aqui gran guany en moltes maneres que seria Ilonga cosa de recomtar; e amenaven presos, com cinch, com deu homens, Ὁ mes Ὁ menys, segons que atrobaven ; els servens venien{ los, axi com si fossen Serrayns ; que, per menys de cinch sols, havia hom hun Frances, qui comprar lo volgues. E axi staven tots dies los cavallers catalans del rey d’Arago en fer ardits e encontres. E prenials ne tambe que, nulla veguada, per pochs que ells fossen e los altres molt, no trobaven quils gosas esperar.

El ΤΟΥ͂ d'Arago d’altra part qui era romas en la citat de Barcelona, feu endreçar e apa-

rellar en deu dies onze galeres que y havia alli.

{1} Les vondaient.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B, D'ESCLOT

E foren almiralls En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol, ciutadans de Barcelona. E aquelles galeres estaven surgides en la plaga per deffendre la plaga, si altres ni venien d’altra part. E per co quels homens de Barcelona haguessen menys de reguart, lo rey feu fer hun vall ample e pregon en gir de la ciutat, ab mur de terra que y feu fer riba la mar e tot trancat de ballesteries. E de vint en vint braces feu fer cadafals de fusta riba lo vall; e entre dos castells feya fer huna brigola ; e axi enforti la ciutat, en manera que paria que no temes nengunes gents. ᾿

E d’altra part, lenys armats e barques armades de cossaris de Valencia e de Barcelona e de Taragona 6 d’altres logars, ab volentat del rey, anaven tot dia costeregant la ribera entro sus a Narbona, amagadament, que nols ves l’armada del τὸν de Franca. E atrobaven barques e lenys cuberts, carregats de viandes e de robes e d’altres coses qui venien de Macella e de Monpeller e de Prohenca a la ost del Francesos ; e amenaven los s'en ab gran guany que y feyen, e donaven la quinta al rey.

E entre los altres cosaris si n’i hac hu, qui era de Alacant, qui havia nom N'Albesa. Eaquest N’Albesa, ab alguns companyons arma hun lenyate de vint e huyt rems; 6 aquest leny era be spalmat; e era millor de rems que leny que hom sabes en tota la ribera. E puix partis hun dia de Barcelona, e pres molta de la mar a enfora, 6 golfeia atravers, per tal que nol vees l'armada del rey de França qui era a Roses e a Sent-Feliu de Guixolse a Coplliure ; e vench s’en a la punta del Guerau de Narbona; 6 acostas tant a terra prop de huna rocha que de la huna part batia de rems en terra. E feu donar tants grans Ilats al leny que tota la carena mostrava vers la mar; axi que de luny paria que fos rocha, per tal com lo leny era de fresch espalmat e blanquejava. E mentre que ell estava axi, vench huna caravana de barques de Macella, carregades de vi e de roba dels Francesos, e eren tro ἃ tretze barques; € hanch sol nos guardaren del leny armat, car cuydaven se que fos rocha ; 6 les set de aquelles barques surgiren en mar foral Guerau e ormegaren se dins. E quant vench al vespre, N'Albesa feu drecar lo leny armat, e bate de rems, e entra s’en dins lo Guerau; 6 troba y aquelles set barques d'amuntdites, e d’altra partonze que ja y eren, sens defensio que no trobaren, Cells

[1380] del leny d’En Albesa ab ell ensemps muntaren en les barques, e prengueren les, e ligaren tots los homens que y trobaren mercaders, e huns e alires, e puix carregeren lo leny de les pus belles robes que y trobaren, e de moneda vella d'argent, e de altres coses nobles; e dues de aquelles barques atressi carregaren de la millor roba que y sabien ; e puix N’Albesa feu metre | ἃ fons les quinze ; ὁ axi, ab lo seu leny e ab dues barques carregades de roba, ixques del Guerau, e occis tots los homens que atrobar hi poch, Ilevats aquells qui eren de gran rehemcio; e puix, ab aquell guany que havia fet, vench s’en a la ciutat de Barcelona ab gran alegria. E aqui feu encant de la roba per huyt jorns. E entre la altra roba troba-y tres tendes, les pus belles que hanch fossen vistes en nengunes terres; de les quals la huna era del rey de Franca ; e caberen hi be mil cavallers ἃ gran ayre dedins ; 6 preava la hom be quinze milia sous barcelonesos. E quant hac fet son encant, troba que havia guanyat en aquell viatje prop de cent milia sols de Barcelona. E puix estech en Barcelona ab sos companyons, asolaçant e deportant se ab la moneda dels Francesos. E puix torna hi moltes vegades ab lo seu leny, ab aquesta maestria que ja havets oïda; e prenia barques e tarides e altres lenys e vexells, e venia s’en a Barcelona. E de aquests ardits e d’altres pus bells feya N’Albesa sobre mar, e algus cosaris que y havia, que seria longa cosa de comtar.

Quant En Ramon Marquet e En Berenger Mallol, almiralls de les galeres del rey d’Arago, veyen que N’Albesa e els altres cosaris guanyaven tant ab lenyatons e ab barques armades, tengueren se per fort mal exits, car ells no podien res guanyar ab aquelles onze galeres, ne havien fet encara negun ardit. E vengueren s’en denant lo rey hun dia, e demanaren li licencia quels lexas anar ἃ la armada del rey de Franca. E lo rey respos e dix los axi :« Barons, vos altres sabets aytant be com yo qu’en la armada del rey de Franca son be cent galeres o pus, 6 d’altres lenys be altres cent, qui Ila, qui ca; e vos altres no sots sino onze galeres 6 no pus. E ÿo no menys creu que, si eren les altres dos tantes que vos altres, guanyassets, ab Deus qui-us ne ajudas! Mas tant de les altres ni ba, a huna de les vostres deu o pus, no m'es vigares que sia faedor que vos altres anets Ila per nengun tall ; que basta que defenats la plaga |

CAPITOL ΕἸ τὶ

de Barcelona. E si fer ho podets, no havrets fet poch. Mas he ja trames, segons vos altres sa bets, tres o quatre vegades en Cecilia missatger, que vingua la armada que y es; e creu que hi sera en breu. E Ilavors porets fér co que vos altres deyts. Mas yo conech lo vostre bon cor, € agraeixch vos ho molt ço que dit m'havets. »

E respos En Ramon Marquet per si e per En Berenger Mallol : « Senyor, si Deus ho vol, la armada de Cecilia vendra en breu ab guany molt per mar e per terra, si a Deu plau; mas entretant, si vostra merce es quens lexets anar per assajar quina armada es aquella tan gran del rey de Franca? » E respos lo rey : « Barons, puix aço ho deyts, no-us ho vedare. E anats hi en nom de Deu; e fets co que vijares vos sia; que del fet de la mar mes ne sabets que no vo.»

Ab tant los almiralls d'amunt dits feren recollir los mariners e tota Ilur companya, e les galeres partiren se dè Barcelona e prengueren de la mar molta en fora, jer tal que no fossen vistes, tro que fossen en la armada del rey de França. E quant se foren be empelegats! e hagueren anats be tres jorns Ὁ pus sobre mar, trameseren huna barcha armada per seusir la armada del rey de França. E els de la barcha, quant se foren acostats ἃ la armada, veren la, que paria que fos bosch, tanta e tan gran era. E tornaren ho ἃ dir a’n Ramon Marquet 6 a°n Berenger Mallol : que no seria ardiment, mas follia, si ferien en aquella armada ; e que aytant los valia ques gitassen en mar; que nengu no poria escapar per res, si ho feyen. E axi los almiralls del rey d'Arago d'amunt dits veren e conegucren que no porien res fer, e tornaren s'en a Barcelona. E quant hagueren estats en Barcelona tro a quinze jorns, tornaren hi altra vegada per aquell cap mateix ; e hagueren sabuderia que la armada del rey de França era ajustada axi com d’abans, 6 tornaren s’en envergonyais ἃ Barcelona. E ἃ cap de dies tornaren hi altra vegada, e pres los axi com ja havets oyt. Per que algyns homens de Barcelona, e majorment lo poble que axils veyen anar e tornar tot dia, e no feyen res, maldeyen los, e metien los en fama que En Ramon Marquet e En Berepger Mallol havien presos diners del rey de Franca 6 eren logats? que no ferissen en la sua armada.

E quant los almiralls del τὸν d'Arago d’a-

(1) Avancés δὴ mer. (3) Recevaient uu loyer, récompense,

munt dits hagueren enteses aquestes paraules e que esta fama corria contra ells en la ciutat de Barcelona, hagueren gran reguart. E hagueren llur acort entre si : que mes los valia morissen ab bon nom, que si tan mala fama se seguia contra ells. Per que ordenaren que, si ells als no podien fer, e que si sol eren ab dos galeres, si devien ferir en l’armada del rey de França ques quels en preses, e que null temps no tornassen en Barcelona, pus huna vegada ne fossen partits, tro que ferit hi haguessen, o fossen tots morts, o guerrejassen ab llurs enemichs. Ab tant, com vench hun di-vendres a vespre, los almiralls del rey d’Arago ab Ilurs mariners, ab Îlurs ballesters e ab Ilurs sobre senyals, recolliren se en les galeres, e partiren se de Barcelona, e vengueren s’en aquella nit denant Sent- Feliu de Guixols; e dexaren de tras l’armada del rey de França major, e puix trameseren huna barcha armada per espiar si la armada major del rey de França se era tota ajustada axi com d’abans!. E hagueren sabuderia per la dita barcha : quel rey de França havia triades de la sua armada vint e quatre galeres, en les quals havia mesa tota la Ποῦ de la sua armada, axi com dels millors mariners e ballesters que ell hagues en la armada ; 6 aquelles vint e quatre galeres, que s’eren apartades entre Roses e Sent-Feliu e que volien anar a Barcelona.

CAPITOL CLVIII

Çom onre gaseres del rey d'Arago desbarataren vint 8 quatre galeres del rey de Framça.

Quant los almiralls del rey d’Arago hagueren aço entes, e saberen aço per cert, hagueren gran goig e gran alegria ; e no se trigaren gayre, mas que bateren de rems, e sus, ἃ ora de vespres, hun poch abans, foren Îla hon aquelles vint e quatre galeres eren. E sempre que les veren, cridaren los ques aparellassen de la batalla. E l'almirall de les vint e quatre galeres, qui veu que aquestes onze demanaven batalla, e que non venien pus, hagueren gran goig etengueren les per Ilurs. E meterense en escala ab les vint e quatre galeres. E les onze galeres del rey d’Arago totes ensemps feriren en mig Iloch de aquelles, la hon veren estar l’estandart maÿor en la galea del almirall; e feriren de tal virtut que d’oltra les passaren totes, e partiren les en

(1) Comparez le récit de Muntaner si vif et si vrai { p. 345) avec celui-ci.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

tres parts, mal llur grat; axi que les set galeres de aquelles vint e quatre romangueren en mig de les onze galeres del rey d’Arago. E aqui los Catalans de les galeres del rey d’Arago, ab 808. coltells al puny, saltaren en aquelles set galeres ; e axi com ἃ homens folls que no guardaven nulla res, ans sol nos guardaren ne duptaren nulla cosa, mas que ferien ab Ilurs coltells de ça e de Ila, 6 d’amunt 6 d’avall, a tots parts, de popa a proha; axi que alguns per morts e altres per nafres mortals vuydaren aquelles set galeres, que no y romangucren entre tots los cos, docents homens; e preseren los, e puix lexaren se anar a les altres; e primerament a aquelles qui eren de la banda de mig jorn, les quals eren armades de homens de Narbona. E hagueren ab ells gran batalla. Mas a la longa los Narbonesos no pogueren soferir la batalla, enans se reteren tots. E los altres de Masella, qui estaven de la banda vers Ilevant, que veren aco, bateren de rems 6 fogiren al mils que pogueren vers la armada major del rey de França; e totes les altres romangueren desbaratades e preses. E eren per comte aquelles que preseren e retengueren set; mas, si be les altres s’en anaren, be havien perduda la mitat de la gent e del arnes. E En Ramon Marquet e En Berenger Mallol, almiralls de les galeres del ΤΟΥ d'Arago, quant hagueren preses les set galeres d’amunt dites, reconegueren aquelles qui eren preses, 6 trobaren hi entrels altres, que y era romas pres l’almirall major de aquelles vint e quatre galeres del rey de França. Era cavaller, per nom En Guillem de Lodeva. E preseren ell e los altres qui los fo vigares e fossen de reemsio, e meseren los en huna galera. E puix triaren de aquelles set galeres les cinch ; e les dues que romanien meseren hi los mariners e els galiots que havien presos; e puix ab ells ensemps meseren les a fons; e ells vengucren s’en , ab lesllurs onze e ab les cinch que hagueren guanyades, vers Barcelona.

E quant hagueren anat tro a deu milles, la armada major del rey de Franca, qui era a Palamos, ixque denant ells. E los almiralls del rey d'Arago qui veren aço, no pogueren als fer; e desempararen les cinch galeres que s’en menaven, e trasqueren ne l’almirall En Guillem de Lodeva d’amunt dit, ab d’altres, e puix meseren les ἃ fons. E quant 800 hagueren feyt, bateren de rems e feren la via de Mallorqua, e em-

pelegaren se fort ἃ la mar. E ab tant la nit sobrevench, e la armada del rey de França no sabe quina via se feyen les galeres del rey d’Arago, car no les veyen. E axi hac a romanir l'encalç aquella vegada.

E les galeres del rey d’Arago, tota aquella nit, a rems 8 a veles, anaren tant que lendema, ora de tercia, foren en Barcelona. E entraren per la plaga ab gran goig e ab gran gatzara. E puix los almiralls Ilivraren los presos al rey e reconegueren quin mal havien pres. E no trobaren que haguessen perdudes sino quatre persones, salvant que y havia propade quatre cents persones nafrades, de les Qüals ni moriren prop de trenta-cinch. E el τὸν d’Arago guarda los presos; e rete gracies a Deu, com tan gran victoria havia donada a les sues galeres contra cells de sos enemichs.

E mantinent lo rey d’Arago trames huna barcha armada en Cecilia, e feu assaber aquesta batalla e,aquest desbarat de les galeres del rey de FrancCa a la regina 6 a’n Jaume son fill e a tots los homensde Cecilia, per tal que haguessen goig tuyt e que s’en alegrassen. E feyals assaber encara : comellse maravellava moltcomla armada de Cecilia no era venguda en Catalunya; per quels deya els manava: que, vistes les presents, la armada vengues a totes passades. E tantost com lo rey hae fet aquest manament, los missatgers anaren en Cecilia e comtaren aquestes noves ἃ madona la reyna 6 a°n Jaume son fill; e ells hagueren ne gran goig e alegria gran; e no fo maravella. Mas la armada de Cecilia no podia venir tant yvac en Catalunya, car havien a fer altres coses que avant oyrets.

Ara lexarem a parlar del fet de la armada e del fet dels ardits e de les batalles que feyen s0bre mar, e parlarem altra peça de ça ques feya en terra.

CAPITOL CLIX

Com lo rey d'Arago ab Lota sa cavalleria passa denant la ost dels Fraucesos ; aço fo lo sau jorn de santa Maria d'Agost, en lo any de Nostre Senyor 1285,

Quant lo ΤΟΥ͂ d’Arago hac estat lonch temps en la ciutat de Barcelona, segons que d’amunt es dit, e hac ordenat sos fets per mar e per terra, hac en volentat de anar ell personalment vers Gerona e de donar als Francesos batalla, si les sues gents pogues replegar. Per

CAPITOL CLIX

als cavallers e ἃ homens de ciutats 6 de viles e de tot lo comtat de Barcelona generalment, per les quals los feya assaber l'estament de la ost dels Francesos, com eren minuatsdellur poder, per raho de malalties e de pestilencies que Deu los havia donades en llurs osts, e per raho de molts assaigs e de molts ardits quels cavallers seus havien fets sobre ells ; e per co era enteniment seu donar batalla a ells en dia sabut ; don requeria 8 pregava a tuyt generalment, e singularment a caseu , per la fe e per la naturalea que a ell havien haguda tots temps, que ell los assignava dia que ells fossen ajustats Ila hon ell fos, per fer lo seu manament ; e aço per res no fallissen.

El rey, quant hac trames per aquesta raho sos missatgers per Catalunya e per tot lo comdat de Barcelona, trames N'Amfos, fill seu major, en Arago ab Iletres e ab#pregaries de aquella raho mateixa a tots los Aragonesos. E ell apres partis de la ciutat de Barcelona, e vench s’en a hun monestir de monges negres qui es en Catalunya, e es Iloch de gran devocio hon Deus ha fet a tot hom moltes miracles e vertuts; e el lloch aquell es apellat Senta-Maria de Monserτα", Ε es Iloch molt salvatge e agrest, e entre grans muntanyes e feres assetiat. E aqui lo rey estech, e vella tota huna nit denant l’altar de madona santa Maria; e pregala de bon cor e de bona volentat molt homilment : que li acabas merce, ab lo seu fill Jesu-Crist, que ell li fes ajuda e valença, en tal manera que sos enemichs portassen la penitencia de les sobres que fetes li havien ; co es assaber, car li eren entrats en sa terra no degudament ; e coneguen se que major cosa es lo poder de Deu e de la sua santa virtut que d'ells, que havien [lur fe 6 Ilur esperança en superbia 6 en orgull, e per raho de les gents moltes e del tresor gran que havien ab si.

E quant lo rey hac vellat tota huna nit, lo bon mati, oyda la missa, oferi ses presentalles a madona santa Maria. E puix partis de aquell lloch ab tota sa companya, e vench se d'amunt per lo cami de les montanyes, entro que fonch vengut a Estalrich. E aqui ell troba Los barons e los richs homens de Catalunya que estaven aqui en frontera. E tuyt hagueren gran goig de la sua venguda, E aqui ell se pensa que, si ell po-

(1) Ce lieu de pèlerinage est encore très fréquenté , et il existe en langue catalane un volume fort curieux contenant

que mantinent trames ses Îletres als barons € 1 rhisioiredela vie et des miracies de Notre-Dame de Mont-Serrat

dia establir hun paig qui es prop de Gerona,qui ha nom Tudela , que seria gran profit seu, per tal que, si stablir lo podia, nos temia que nengunes gents l'en gitassen. Era Iloch hon pogueren estar los barons tots de sa terra, a dia sabut de la batalla, mils que en negun altre Iloch. Per que, quant lo rey hac estat a Estalrich alguns dies, hun dia feu manament a tots los cavallers e altra companya, que lendema fossen tots apparcllats, ab llurs armes, de seguir a 6} Ila bon ell volgues. E tots feren la sua volentat; mas no sabien res de son cor hon volia anar, mas que ell anava primer, els seguien lo, axi com fan les ovelles a Ilur pastor.

E quant vench lendema mati, foren tuyt apparellats, axi com lo rey havia manat. Ε οἱ rey allonga lo ardit tro al vespre; que quant foren

dos otres ores passades de la nit, e els cavalls hagueren rosa la cifada, el rey e els cavallers hagueren dormit hun poch, guarnis lo rey, e feu guarnir tots los altres cavallers a cavall e apeu. E quant foren tots guarnits, eren tro a cincents Cavallers ab Ilurs armes, e tro a cinch milia servents, entre almügaverse hunsealtres. E meseren se al cami tot dret vers Girona. E cavalcaren tan la nit que, al jorn, com lo sol comencava de exir e de apparexer sobre la terra, foren sus d'amunt Girona ; 6 passaren denant la ost dels Francesos, axi prop que no y havia hun tret de ballesta entre los huns e los altres ; ans, si parlassen alt los huns, pogueren oyr los altres co que deyen; que no ÿ havia sino huna aygua en mig, qui ha nom Teer.

E axi com passa lo rey ab sa companya, feu anar primers los servents ab Ilanses ὁ ab ballestes, e cent cavallers quils livra per guarda. E ell ab trecents cavellers posas al mig floch. E de tras vengueren les adzembles’ ab Ilurs ambles e ab cent cavallers en guarda. E passaren ben esperts e afrontats, que hanch no trobaren qui res los digues; ans los guardaven los Francesos, es maravellaven, axi com si vesen hun ase volar ; e nos pensaven gens los Francesos quel ΤΟΥ͂ d’Arago fos aqui. E En Ramon Folch e cells qui eren en stabliment en Girona conegueren be quel rey era aqui ; car bes pensaven que negun hom del mon no gosaria passar allens, ne aventurar se tan fortment, sil noble τὸν d’Arago no y fos. Per que, aytant com los veren, cridaren tuytsa grans cris: « Arago! Arago! » E cuydaven se quel τον d'Arago volgues ferir

CR

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

‘en la ost. Mas lo rey passa gint e βυδ ", se-

gons que d’amunt es dit. E quant veu que

nengu no li exia, ne a ell atressi no li era fahe-

| dor que feris en ells, pus ells, que tants eren, no

! li deyen res, ana s’en avant ab tota sa companya, tro que la ost del rey de França les bagueren perdut de veer. E puix ell travessa per hun cami e puga s'en al puig de Tudela de queus havem ja parlat d’amunt. E estigueren alli tot aquell jorn.

El rey de França d’altra part ajusta sos cavallers e demanals de consell, que creyen que fossen aquelles compyes ; e tuyt dixeren llur seny?. E axi com foren molts, foren de molts enteniments. Mas lo rey de França, quant tuyt hagueren dit, dix son enteniment :

“ Barons, yo he be entes 00 que cascun de vos altres havets dit. E pot esser que co que algu ha dit que sia veritat e s'esdevingua axi. Mas yo no-u creu ; ans me pens , saul lo consell de vos altres, que aquella companya qui es allens passada , sien cavallers de Pere d'Arago

qui van correr al cami de Castello d’Ampuries ; car per ventura han espiada alguna requa de

adzembles e alguna altra cosa, en quels es vejares que puxen guanyar. Per co facam axi, si vos altres ho tenits per bo. Trametam los de tras cent ὁ docents cavallers, per veer que faran τὸ que tinguen ses talayes ca e Ila per los puigs; e, si mester los es, facen senyal; 6, si mes n'i ha mester, trametrem los prou companya. E si per ventura en Ampurla los podiem encloïr, gran cosa seria. »

Quant lo rey de França hac aco dit, atorgaren li tuyt son enteniment, e consellaren ques faes axi. Ell mantinent hac e tria quatre richs homens de sa ost, e Ilivrals cent xixanta cavallers ab ΠῸΓΒ armes, tots los millors ὁ tots los pus sperts que ell sabiaen totf sa ost. E anaren s’en, 6 faeren axi com lo rey havia manat. E cuydaren se quel rey d’Arago fos entrat correr en Ampurla Anaren s’en via dreta vers Castello, e hanch non trobaren nengunes ensenyes ne nenguna certenitat en toi aquell dia; e puix travesaren per munts e per plans e per muntanyes tota la nit seguent ; e encara no saberen res del rey de Arago, hon sera ne que s’era fet.

E el σὸν d’Arago, segons que d’amunt es dit, quant se fon atendat al puig de Tudela, estech

(1) Doucement, de stars.

(3) Louravis, Icur sontinint,

donar levada de bona ora als cavallers. E quant los cavalls hagueren rosa la civada, e fo miga nit, feu ensellar lo seu cavall, e vestis hunes espatleres de cendat ; e ab la sua spa cinta sens altres guarniments, e ab deu o dotze cavallers, partis de aqui; e feu sonar la sua botzina, per tal que tuyt lo seguissen. E ell devalla s’en per lo puig avall ; e tench lo cami de Besalu hon volia anar aquell dia, per endreçar e ordenar aqui sa frontera. E els richs homens e los altres cavallers qui oyren sonar la botzina del rey d'Arago, conegucren que ell s’en anava. E maravellaren s’en molt, com nols ho havia fet assaber. E tost e yvac ensellaren Ilurs cavalls. E hanch no foren a temps a guarnir. Mas, tots desguarnits, meseren se al cami. E erraren la carrera per la qual lo rey s’en anava, car lo rey s’en era anat pel pla e ells prengueren per la muntanya. E ab lo rey, segons que d'amunt es dit, no bavia pus de deu ὁ dotze cavallers, entrels quals no y havia negun rich hom, sino Don Pedro son frare, e hun altre rich hom d’Arago. Ε d’amunt per la muntanya eren aquests richs homens : primerament, N'Armengoll, comte d'Urgell, EnRarmon de Moncada, senyor de Fraga, e En Simon de Moncada, fill del senescal de Catalunya, En Pere de Moncada, senyor de Aytona, e En Berenger d’Entenca, e En Ramon de Cervera, senyor de Guneda, En Berenger de Puig-Vert, e En Guerran de Cervello, e En Alamany de Cervello, son frare, e En Berenger de Anglesola, e tota l'altra cavalleria, que eren be, entre aquells e aquests, e huns e altres, quatre cents huytanta cavailers. E els servents, qui anaven primers, foren se tant cuytats per la muntanya que, quant foren al pla devallats, foren primers delsdelrey,anant per la carrera hon lo rey venia avant, be miga legua. E els cavallers d’amunt dits qui venien per la muntanya hanch no pogueren saber ne oyr negun ardit del rey en tota aquella nit, pef que n’eren fort despagats. E quant vench sus al mati, com l'alba aclaria e el sol devia aparer sobre terra, ells foren sus alt en la serra de buna muntanya; eoyen tocar denant ells la botzinà del rey ; e regiraren se, e veren lo rey qui era lla jus, e hagueren gran goig ; e devallaren s'en a ll. E aço fon lo jorn de santa Maria de Agost en l'any de Nostre Senyor 1285.

E els servents, segons que d'amunt es dit,

CAPITOL CLIX

hi tot aquell jorn; e paix, aquell vespre , feu :

| anant. E quant veren quels servents hagueren |

eren se ades enantats per les dreceres de les muntañyes, ὃ anaven s’en primers. E sus, com lo sol comencava de exir sobre terra, ells guardaren dénant ells e veren sus, al cap de huna serra hon ells sempre devien pujar, aquells cavallers francesos que d’amunt vos havem parlat, ab d’altres qui ab ells se foren ajustats, que tot lo dia passat e la nit havien cavalcat d'amunte d’avall per saber del rey d’Arago noves. E com ΠΟΙ haguessen trobat, lavors tornaven s’en vers Gerona, a la ost del rey de França. E axi, per cas de ventura, eren esdevenguts alli. E els servents del rey d'Arago d'amunt dits, qui veren aquests cavallers d’amunt dits, nos cuydaven gens tuyt que fossen Francesos; mas deyen los huns que eren cavallers del rey d’Arago qui eren venguts d'amunt per lo cami de Vich, 6 venien ajudar al rey d’Arago ; los altres deyen : que ans era Ν᾽ Ambert de Mediona que exia a carrera per acompanyar lo rey d’Arago, ab los cavallers que eren en lo stabliment a Besaldu; los altres deyen : que ans eren Francesos.

Ementre contenien axi, dix hun servent que y havia, molt spert, si bo e espert ne havia en Spanya, e havia nom en Guillem Scriva, e en aquell dia, anava cavalcant sobre huna egua a la gineta : « Yo, dix ell, que son a cavall, ire entro ἃ ells, e scosir-los-he qui son, ne quants poden esser. » Ab tant puny la egua en que cavalcava dels sperons, e vench corrent tro sus en los cavallers francesos, tant los fos prop, tro a mig tret de pedra. E conech als sobre senyals que Francesos eren. E apres crida a grans crits : « Arago! Arago! via a ells! Traydos! que Francesos son!» E los servents qui aço hagueren entes, lexaren se anar a ells ab pedres e ab Ilances 6 ab darts. E los cavallefs, axi com a homens desesperats e que als fer no podien, ajustaren se en huna mota e estremaren se del cami; e tot gint e suau de Îlur pas cavalcaren tant, anant a poch ἃ poch, e anaven tan estrets que no paria que n'i hagues xixanta, que sol nos desmallaven nes desrengaven; mas soferien los colps quels servents los feyen. El servents, com ἃ folls, pensaven de despendre llurs armes. E los Francesos cavalcaren poch ἃ poch

| despes totes Ilur@ armes, cridaren : « Mont-

Joya! "6 desrengaren, e dexaren se anar pode- | rosament als servents, axi que tots los desbalrataren taatost. E els servents fogiren de ça 6

de Ila per les muntanyes, e gitaven les pedres de tras, mas poch los valia.

E el rey d’Arago, segons que d’ ani es dit, era romas de tras, ques’en venia cavalcant poch a poch ab tota sa cavalleria. E ell estant axi, vench li denant cavalcant sobre hun roci hun frare de la orde de Calatrava, e dix li axi : «“ Senyor, acorrets γνᾶς, que tots los servents que van primers son perduts. — E com! dix.lo ΤΟΥ͂, ques aco?— Senyor, dix lo frare, be cinch milia cavallers francesos quils han donat salt aqui denant vos part a aquel puig, al pujant de huna serra. » El rey que ΟΥ̓ aço, per ço com los demes delscavallers eren desguarnits, aturas per guarnir ; e appela En Pere de Moncada, senyor de Aytona; e dix li que replegas tots los cavallers que ja eren guarnits e que se adenantas tot primer per capdellar los servents, e quels fes sperar, tro que ell fos ab ells ab tota sa cavalleria. E En Pere de Moncada replega, entre hunse altres, a huytanta cavallers, e denantas, axicom lo rey li havia manat. Mas no y fo a temps; que, quant ell fo alla, los servents foren ja desbaratats, si quen jahien en lo camp be huyt o nou morts. E En Pere de Moncada, quant veu aço, trames missatge al rey que cuytas. E lo rey encara no era guarnit; mas trames hi En Ramon de Moncada, senyor de Fraga, tro ab xixanta Cavallers. E En Pere de Moncada d'amunt dit vench esperonant tro sus als Francesos 6 feri ardidament sobre aquells. Mas los seus cavallers no eren guarnits be, per ço com no cren estat a temps al guarnir. Axi, moriren en aquella ferida quatre cavallers, de aquells qui eren abell venguts. E En Ramon de Moncada, qui veu que tots los servents eren desbaratats e quels cavallers se desmallaven, pres a travers e volch esperar lo rey. Mas, tantost com ell se fon gitat, veu de tras si lo rey que venia tro ab cent cavallers ; e ell quil veu venir volch altra vegada ferir als Francesos. Mas hun Frances li vench al costat a junta ab hun bordo, e feril per les costelles, axi que les cuyraces li esvay, e de tras li passa be quatre dits.

Ab tant, lo rey fo aconseguit, e vench ah sos cavallers esperonant ab [lurs hastes esteses; e vengueren a junta als cavallers francesos; e feriren ardidament sobre a@uells, axi que, la primera ferida, ne abateren be xixanta ab los colpsdelesIlances. Masellseren tan guarnits que no havien pres altre mal, sino que eren cayguts.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

E no y havia servents quis mesclassen ab ells, sino fort pochs. E axi tornaren s’en tuyts en Îlurs selles, sino tres ὁ quatre qui romangueren al camp'e moriren puix, E axi, quant hagueren fetes les juntes ab les lances, segons que d'amunt es dit, feriren se regeament ab les masses € ab les espases, de grans colps e de mortals ; axi que en tan pocha d’ora no fon hanch tan regea mescla ne pus fort batalla.

Entrels altres colps que s’i feren, sin feu lorey d'Arago dos molt bells e naturals: que, axi com vengueren a la primera junta, lo rey ana ferir hun senyaler frances!, qui aportava huna gran senyera vermella ab huna bara blancha de argent que y havia de Ilonch en aquella senyera. E elrey dona li tal colp per mig los pits, que no li valgucren cuyraces, ni buch, ne negun guarniment que portas; que be lin passa de tras miga brassa; si que la senyera caech en terra. E els cavallers del rey d’Arago, qui veren la senyera dels Francesoscaure, hagueren gran goig e tengucren Îlur fet guänyat.Mas los Francesos alçaren mantinent tres senyeres, axi com a homens quis tenien per morts e no guardaven nulla res, mas ques deffensassen maravellosament. E cridaren a grans crits : « Mont Joya! Mont Joya! Bons xivallers avant! » E entrels altres vench hun Navares® qui era ab los cavallers francesos e vestia hun esberc3 de ferre ab son cap mall 6 ab huna cervellera ὅπ son cap. E vius quel rey d’Arago les feya gran mal de ses mans; € acostas a ell, e trames li huna escona muntera que aportava en la ma; e dona li tal colp en l’arço de la sella denant que de l'altra ln passa be hun dit. E no plach a Deu que lifes negun dan ne mal; car be sapiats que, si dos dits fos venguda pus alta la esquona, e lo rey que no era ben guarnit, de part a part lo haguera tot passat sens tot si. E lo rey pres la escona ab la ma, e tira la tant fort que dos trocços feu del ferre, si quen lo arço ne romas be tres dits, € de aco fa testimoni cell qui aço recomta en aquest libre, qui vehe la sella del rey e el ferre que y era romas#, E puix lo rey puny son ca-

(ἢ) Banneret.

(2) C'est celui que Muntancr désigne à tort comme comte de Nevers. J'ai indiqué dans une note à ce chapitre (p. 551) com ment Muntaner devait s'être trompé. La méprise 86 trouve ex pliquée ici par la ressemblance des deux mots.

(3) Haubert,

(4) γοϊοὶ le seul passage où d'Esclot parle de lul,

vall dels esperons e acostas poderosament vers aquell qui la escona li havia tramesa. E dona li tal colp de la massa de coure sus al cap, que sempre lo abate a terra mig mort per lo coll del cavall. E el rey, que viu lo cavaller aquell qui era ca ygut € no era mort encara, ne ell no portava Îlanca ab quel feris, apella huo servent, per nom Guillem Seriva, de que-us havem ja parlat, ecavalcava sobre huna egua a la gineta ; e elrey dix li, que devallas e quel occis aquel cavaller. E lo servent devalla mantinent, e mes tot son coltell per la paltrina del cavaller qui jaya en tèrra; si que mantinent mori. Mas al encorbar ques feu a fer aquell colp, altre cavaller frances li fo vengut de la part d'amunt, e trames li hun bordo que aportava, e feri lo per les lonzes, si quel servent romas mort al camp. Elrey, qui viu aço, acostas al cavaller qui havia mort lo servent, e volch li donar de la massa al cap; mas nol estevench ; 6 feri al cap del cavall, ὁ dona li tal colp entre les orelles ab dues que el cavall e lo cavaller caygueren en terra tantost, Si quel cavaller hanch no pogue pujar en sella, mas que mori a pochs dies com la batalla fon finida. E aquell cavaller era molt bonrat home de gran poder, e appelaval hon senyor de Claramunt.

E puix la batalla s’enforti regeament; mas los cavallers del rey d’Arago per veritat havien gran reguart que no y hagues gran aguayt, 0 per astre? Ὁ per desastre Ilur, desbarataren se los demes de aquells ; axi que, com vench al estret mercat, nos atroba ab lo rey al camp ne eren romasos ab ell pus de vint e dos cavallers, entrels quals era don Pedro, son germa, e En Berenger d'Entenca, e En Simon de Moncada, fill del senescal de Catalunya; e hanch no yhac mes richs-homens de aquests. Mas lo rey, ab aquests richs-homens e ab los altres qui eren ab ell romasos, ho menaren tan be que hanch Rotla5 nos mena mils en fet d'armes. Si que nols romas Îlança ne espasa sancera. E puix, quant la batalla hac durat huna peca, los Francesos havien gran reguart que ΠΟ y hagues aguayt de cavallers del reyÿ de Arago; 6 el rey d’Arago atressi havia reguart que no y hagues aguayt

(1) Muntaner ἃ décrit aussi (p.361) la mort de Guillaume Escrivan, et son récit rappelle les combats d'Homère et du Tasse.

(3) Nous avons conservé le composé désastre, Ὧι nous avons perdu le radical astre, dans le sens opposé à désastre,

ΟἹ Roland, notre célèbre paladin,

CAPITOL CLIX

de cavallers francesos. E axi cascuns se estremaren del Iloch hon la batalla era estada a hun depart, los huns de ça, los altres de Ila. E lo rey cavalca en son cavall, € acostas Îla hon jahien los cavallers morts al camp, per reconexer qui eren aquells que havien perduts de sa companya. E troba que havien perduts dels seus homens tretze a cavall, entre homens de vila e cavallers; e dels Francesos, que jahien alcamp, qui morts qui naffrats, vint e dos, entrels quals jahien morts quatre richs-homens, que preaven imes que la noble que havien; e era major dan com eren morts, que si y bagues morts einch cents cavallers d’altres.

E quant lo ΤΟΥ hac conegut los seus que jahien al camp, entrels altres viu jaure hun burges de Barcelona qui era seu e de sa casa, per nom En Romico Durfort, lo qual lo rey lo amava molt, per ço com era gran familiar seu en ses privadences. E οἱ rey veu lo que jahya sots l'escut, 6 encara no era be mort, ans vixquera si hom lo pogues be Ilevar. E Lo rey tocal ab lo cap de la massa en l’escut, e veu ques mena e estes se bun petit. E lo rey qui aço viu hac ne gran pietat, e volch devallar a Εἰ}, e quel s’en pujas al coll del cavall. E axi com ell volch devallar, crida hun cavaller a grans veus : « No devallets, senyor, no devallets per res, que la regna del cavalles trencada per colp de spa, a mon semblant.» E lo rey qui-u oy torna s’en als seus; e devalla hun cavaller, per nom En Tomas de Vernet, e nuali laregna. Mas, per co com la regna era nova e grosa, nos poch tenir, que sempre fo desnuada !. E axi lo rey hac se a devallar, e nua les ell mateix ; e paix gint e suau, ab s0s cavallers qui ab ell eren romasos, partis de aquens e puja s’en sus alt en la serra a l’altra companya qui Ila sus esperaven.

E els Francesos estigueren, que no gosaren anar avant ne atras, car havien paor de aguayÿt, tro que veren quel rey ab sa companya los fo luny prop de huna milla. E Ilavors vingueren al camp hon la batalla era estada, e Ilevaren cells quis volgueren; e tornaren s'en ab gran goig, jatsia que, llevada la honor que hagueren de Îlevar lo camp, haguesen pres a vint veguades

{1} Je recommande la lecture de ce combat dans Muntaner {p. 351) pour qu'on voie tout le parti qu'un écrivain habile peut Urer du fait le plus simple. I faut remarquer toutefois que Muntauer donne l'avantage du champ au rui Pierre, tandis

"que d'Esclot le concède aux Français,

sens comparacio mes mal que fet no havien,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

[1285] no-u hagueren volgut commencar per nulla

segons que d’amunt es dit. El τὸν d'Arago | res d’est mon; mas, pus feyt s’era, hagueren se

aquell dia anas dinar a hun lloch que ha nom Santa-Pau; mas hanch no vehes tant alegre hom ne tant joyos, ne tant estatger com lo rey fo aquell dia.

Ara lexa ἃ parlar lo libre del γον d’Arago, e parlara de la ost del rey de França e d’En Ramon Folch e dels altres qui eren en lo stabliment de Gerona.

CAPITOL CLX

De la gran pestilencia de les mosques que Deus trames sobre los Fraucesus.

Diu lo comte que, quant los Francesos hagueren estat hun [lonch temps 6 tengueren assetiada la ciutat de Gerona,el'en-de-mig hagueren gran mal pres los Francesosen aquella ost e prenien tot dia, perraho deles mesclese dels assaigs e de les esdemeses quels feyen los frontales quel ΤΟΥ͂ d’Arago havia posats ἃ Besalu, ἃ Estalrich e en los altres Hochs de frontera, eperlesrequestes quels feven tot dia cells qui eren en stabliment en la ciutat de Gerona, Nostre Senyor de altra part, que tota vegada mante los homils e poneix los ergullososos, trames en aquella ost d’amunt dita pestilencia e malalties, e fam, e totes males ventures ; car primerament los trames pestilenοἷα de mosques , que y hac tattes, que en tot lo romanent del mon no foren hanch tantes vistes ensemps. E eren mosques be tan grans com hunaungla ; e entraven per les narils als cavalls e d’avall per la boca, sens que no y valien mantes ne tanques de cuyro; ne per negun giny que ells fahesen nols ho podien vedar. E mantinent queelles erenentrades per la hu dels Hochs d'amunt dits, no y havia tan fort ne tan poderos cavall que tantost no caygues a terra mort fret. Axi que moriren en aquella ost per les mosques tres ὁ quatre milia cavalls de preu e be vint milia de altres besties sens tot si; que hanch la plaga que Deus trames en Egipte αἱ ΤΟΥ Faraho no poch esser major que aquesta.

En apres Deus dona sobre les gents de aquella ost diverses malalties ὁ mortaldats, axi quel terç de aquelles gentes tan grans, especialement dels comtes e dels barons, moriren de diverses malalties que Deus los donava, que no y bastava hom a sepellir, tants n'i morien tots dies. Per que, si vergonya nols fos, s’en foren tor-

nats los Francesos volenters en Îlurs terres; e !

a estar axi, tro que Deus los dona sentencia definitiva ; que mori lo rey de França, e los altres foren desbaratats e ahontats, segons que oyrets. Mas lexarem 800 estar e parlarem de altres affers.

CAPITOL CLXI

Com lo rey de França feu fer huna gran cava per enderocar lo mur de la clutat de Geroua.

Quant 10 rey de França hac molt estat en lo setge de Gerona, e vehe que no acabava res per combattre a escut e ἃ Ilança, ne per tirar de ginys, que y tiraven be set o huyt, ordena ab son consell faes fer huna cava de jus lo mur de la ciutat, per tal que caygues ; car be veya que d’altrament no podia res acabar de son enteniment. E los mestres, de mantinent, qui sabien fer aquella cava, per cas de aventura, esdevengueren se sempre en aquell Iloch hon Ieus ! la podien fer; per que, en negun Iloch de la ciutat nos podia fer, si alli nos faes ; per co car la ciutat de Gerona es posada tota sobre rocha ferma. E los maestres faheren la cava gran 6 longa, e estalonaren lo mur. Mas En Ramon Folch, qui sabe aco, feu semblant que res non sabes. E d’altra part, de grans pedres e de groses que atrobaren en la.vila, faheren bun gros mur de pedra secha, dintre aquell qui ja y era. E axi, quant los mestres del rey de França bagueren estalonat ab gran afany lo primer mur, e aquell puix fo caygut, e clls veren que altre mur hi havia dins, lexaren se de la cava a fer; car be veyen que no tenien via; ne co que havien fet nols valia res, si bels havia costat tot lo mon.

CAPITOL CLXII

Dels guasts quel rey de França feu fer en la ciutat de Gerona,

En apres lo rey de Francça fo molt despagat de aco, e feu fer hun giny que hom appella Gates ?, qui era tot emborbotat de cuyros de bou e de grossa fusta, en guisa que hom se podia acos tar al mur de la ciutat per hon comenca la cava, pus prop. E quant aquelles gates foren fetes 6 aparellades al peu del mur, huna nit, sus al cap del vespre, En Ramon Foleh feu apparellar tro a cinch cents servenis, toits guarnits e cuberts ἀδ ferre, ab los scuts abracats; e porta

{1} Facilement, :

(3) Chat, catus, machine de guerre,

cascu hun canterell ple d'oi en sa ma, en l’altre huna falla de thea ; e ixqueren aquells servents

de la ciutat be spertament ab liurs faiies ence- |

ses. E ans quels Francesos de la ost se foren reconeguits, ja foren venguts los servents a ies gates e hagueren les untades ab agueil oli que aportaven. E tantost meseren hi foch ab los dits falions a ies gates, e cremaren les totes, ab :o maestre que les havia fetes e ab alguns altres qui dormien dins. E hanch nengu de la ost n0 y gosa venir ne acostar per deffendre. E puix ios servents tornaren s’en en la vila sauis 6 sans, sens mal que no y hagueren pres.

CAPITOL CLXIII

Dels castels e dels cadafals quel rey de França feu (er per pendre la clutat de Gerona.

El rey de França fo molt irat e fello com veu que aco no li valgue res; e feu fer castells e cadafal de fusta; e feu los acostar al mur, ab homens que metia en aquells castells per combatre lo mur. Mas los ballesters serrayns qui eren en la ciutat dins havien Ilurs bones ballestes de dos peus, e feyen en guisa que nengu no podia treher lo peu ni la ma ni lo cap en aquells castells o cadafals, que sempre no fos ferit de dos o de tres treyts. E axi nengu ΠΟῪ gosava parer, tant los feyen paor les ballestes dels Serrayns. Si que bun dia, hun honrat hom frances e comte, que era fort malalt en la ost, per tal que fos pus segur, jaya en son Ilit, en huna sgleya que era prop de la ciutat de Gerona, la qual lo rey de Francça li havia livrada per tenda, per tal com era honrat hom e que hi pogues fer a sa guisa. E mentre ell jaya axi malalt en son Ilit, hun Serray lo veu jaure en son [lit del mur de la ciutat, per la fenella de les portes de huna finestra que havia en aquella sgleya. E el Serray, quel veu axi jaer malait, jura per sa Îley, qu'ell li daria tal bevratge que sempre seria guarit. E asma per hon li poria tirar, que nol erras. E no trobava nengu Iloch, sino aquella fenella que no havia pus de hun dit e mig de ample. E quant veu que als πὸ podia fer 6 altre Iloch no atrobava, aparella be sa ballesta; e asma be lo malalt ; e vehe que seya Îlavors en son Ilit e que li estava hun escuder denant, ab hun ventall de ploma de pago per ostar les mosques; 6 aquell comte que tenia huna

scudella de argent plena de brou que bevia. E :

Cros. rer B. D'EscLor,

CAPITOL CLXIV

quant lo Serray lo hac be asmat , va desparar la bona ballesta de dos peus que tenia, e passa la treta per aquella fenella de les portes de la finestra ; e dona tal cclp al scuder que tenia lo ventall per la ma, que ultra passa la treta, e puix va ferir lo comte que bevia lo brou, e dona li tal colp per los pits que ultra passaren les empenes de l'altra part, si que sempre caech en sobines, mort fret.

E de aquella ora en ça los Francesos temien molt los Serrayns ballesters, mes que neguos altres qui fossen dins la ciutat de Gerona, que hanch nos gosaren emparar dels castells ne dels cadafals quel rey de Franca havia fets fer prop del mur.

CAPITOL CLXIVY.

Com lo rey de França feu fer scales de moltes maneres per scalar los murs de la ciutat de Gerona.

El rey de França qui veu aco fon molt dolent e despagat, car negun giny que faes no li valia. E hagut son consell, feu bastir grans scales e altes, e posts grosses ab escales redones, per tal que pujassen al mur. Mas En Ramon Folch, qui conech aço, feu fer entorn lo mur sus alt, a moltes parts, hun giny que hom appella Llebreres, ço es huna gran biga, ἃ cada cap huna mola de pedra, de mola redona. E puix carrega hom be la biga de pedres , per tal que haga gran fexuguea. E quant aquests ginys foren fets e les scales de fora, ordenaren los Francesos que donassen batalla e que muntassen per les schales. E el dia de la batalla, En Ramon Folch feu manament : que nengu, per ayna que vehes, no tiras ab pedres ne ab cayrells ne ab nenguna res, tro que ell fahes tocar la nafil!, ans faessen tuyt semblant que no y hagues nengu ; e axi fot fet. E quant vench quels Francesos hagueren dreçades e acostades les scales al mur, e veheren que nengu nols ho deffenia, cuydaren se que aquells de Ila dins s’ent fossen fuyts amagadamen la nit trespassada , e van pujar per les schales a amunt. E quant n'hagueren pujats per les schales de trecents cinquants fins en quatrecenta, 6 foren be al mig lloch, En Ramon Folch feu tocar la nafil; e los de Iladins van gitar leg llebreres d’a munt dites per les scales avall, de tal virtut que, tots quants n'ieren pujats, tots ne anaren en terra, qui ab la cuxa , qui ab la carna, qui

(4) Flûte arabe, :

ab lo cos, qui ab lo bras specegat, que hanch nengu non scapa sancer, que tots mala hi pujaren, que hanch pus nols pres desig de escales a pujar ne a fer.

CAPITOL CLXWV.

Com lo rey de França feu fer parlar pleyt a En Ramon Folch, € com En Roger de Luria, ab la armada qui era en Cecilia, vench en Barcelona.

El rey de França, qui via que tot son poder ne tot son giny no valia res, tench se molt per escarnit e per gaubat, car tant hi havia treballate despes, e tantes persones perdudes 50bre aquella ciutat , e res no y havia feyt. Ab tant apella lo comte de Foix e dix li axi : « En comte, pus males gents ha en la terra de Pere d’Arago que nos non pensavem. Vos vets quant havem aci estat e quant nos costa debades; e res no havem fet, ne creu que façam james per forca, si algun pleyt no parlam, en guisa quen romangam ahontats. Don, yo-us man que anets parlar ab En Ramon Folch qui es vostre parent, e assajats lo, sins retra la ciutat per prechs, sino per amor ne per servey ne per temor, E fets aquell pleyt que puxats ab ell. »

Quant lo rey de França hac fet aquest manament, ana s’en lo comte de Foix ab En Ramon Roger, e vench a parlar ab En Ramon Folch.

E devets saber que en aquella saho havia gran destret de vianda en la ciutat de Gerona, per co com ja havien despesa aquella quel rey hi havia mesa. E be veya En Ramon Folch que ἃ retre se havria per fretura de vianda. E quant Jo comte de Foix li hac dites aquestes paraules, e altres que vigares li fos, ço es que li parla pleyt, En Ramon Folch n’hac gran goig, per co com lo pleyt movia de la part del rey de França. E enans que respongues, tench se acort de tres dies. E entretant, en aquells tres dies, trames hun troter amagadament al rey d’Arago, per que li feu assaber lo destret e la fretura que havien en la ciutat, e aytambe lo pleyt quel rey de Franca li havia fet parlar. E el rey d'Arago , qui sabe e vee qu'En Ramon Folch no podia als fer, e que be n’havia levat son deute, trames li a dir : que faes aquel pleyt que pogues, saul que s’esperas vint jorns, e si dins aquells vit dies, lo ΤΟΥ d’Arago li havia pogut metre vianda dins la ciutat de Gerona,

ue no fos fet lo pleyt.

Puix, quant En Ramon Folch hac haguda

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

resposta del rey, rete resposta al comte de Foix de ço que parlat li havia. E apres de moltes paraules que y hac dites de ça e de Ila, lo pleyt se parla en esta manera : que En Ramon Folch, dins vint dies, contados del diumenge avant, livras la ciutat de Gerona al rey de França axi: que pus de sis dies nengu no y entras dels Francesos, mas quels de Iladins poguessen baver aquells sis dies tro fossen passats ; e que En Ramon Folch, ab tots sos cavallers, e ab tota l'altra companya, 6 ab totes llurs armes, e ab tot llur arnes, e ab tota Îlur roba , que s’en poguessen anar sans e sauls, sens null embarch que hom nols faes; e puix quel rey de França pogues entrar en Gerons ab los seus a La sua volentat. E si per ventura, dins los vint jorns d'amunt escrits, lo rey d’Arago, ὁ altre per ell, podia metre vianda mal grat del rey de França dins la ciutat de Gerona, que no y hagues res feyt, ne lo pleyt d’amunt dit no hagues nenguna valor.

E quant aquestes paraules foren atorgades entre En Ramon Folch de huna part e el comte de Foix de l’altra per nom del rey de França, foren ne fetes cartes publiques, jurades e atorgades de abdues les parts. E de aquella ora avant los Francesos no combateren Gerona , sino que s’estaven de fora al setge, per guardar que no y pogues hom metre vianda. E el rey de Arago qui sabe que aquest pleyt era parlat, pensa de apparellar com pogues metre vianda en Gerona, dins los vint dies d'amunt dits.

E mantinent feu molre be sis milia quarteres de forment, e feu fer molts sachs sotils en que metessen aquella farina. E eren los sachs tan sotils que hun servent podia be aportar hu en sos braços, que no lÿn calia lexar ses armes. E era ordenat axi : que, bun dia sabut, devien esser tots los cavallers e tots en la ost a Besalu ajustats ; e huna nit, a no sabut, que ferissen hunacompanya de cavallers en la ost dels Francesos ; e mentre los Francesos corrien de aquella part hon los cavallers havrien fcrit, quels ser vents, qui eren ben quinze milia o pus, se acostassen al mur de Gerona; ecascunsdelsservents aportassen hu de aquells sachs de farina e gitassen los al peu del mur, e puix que s’en tornassen. E aços podia fer lleument ab la ajuda de aquells de lla dins; e lo faeren.

Quant lo rey de Arago hac estat alguns dies a Estalrich a aquestes coses a ordenar, hun dia,

ço es assaber lo dia de la festa de sent Berthomeu, mentre ell se anava deportant en son cavall, gran mati, per huns plans qui son sots vila d’Estalrich, vench tost hun missatge denant ell, qui era porter seu, per nom En Esteve de Oseta. E dix li axi :

“ Senyor, albixeres! me donats, que bones noves vos aport. —Digues, dix lo rey, co que saps; de part de Deu, que tu les havras.— Se nyor, ço dix lo porter, sapiats per cert que yo parti esta nit qui passada es de Barcelona, a ora de miga nit; e com yo parti, eren vengudes e arribades trenta galeres de la armada de Cecilia ab En Roger de Lluria qui es almirall, e les ha amenades®, E son les millors arreades que altres que hanch fossen vistes en nengunes ports. E devien ne venir nom se quantes encara, qui eren romases de tras, per Ilevar bescüiyte vianda; per tal com aquestes galeres han estat sobre mar hun gran temps, e han despesa la vianda; car sapiats per cert que peça ha que féren vengudes en esta terra, mas mentre venien costejant la ribera de Napols, e de aquella encontrada passaren denant hunà ciutat5 , e no volgueren retre la vostra lau ne clamar a vos per senyor, e destroyren tot aquell Iloch, e cremaren be tres jornades de terra tot en torn'; 6 han guastat tot lo principat de Taranta ; e han fet tant de mal a vostres enemichs, e han tan guanyat ab ells, que no poria esser dit ne asmat. E aquestes noves son certes, δ crehets ho be per veritat. »

Quant lo ΤΟΥ d’Arago hac enteses estes noves, fo molt alegre e pagat; e punyi lo cavall dels esperons, e menal hun poch pel pla, e feu be semblants de hom alegre. E ab tant anas dinar. E quant se fon dinat e hac dormit hun poch,notriga poch, mas que mantinent feu ensellar ; e cavalea tot lo dia; e la nit seguent, axi que a ora de matines tocades, fo en Barcelona en son palau ; e reposas δαὶ tro lendema mati, que era di-sapte. E al mati, el cavalca riba mar, per veure les galeres qui eren vengudes. E les galeres foren totes trenta ta huna prop l’altra, de Ilats arrengades. E eren mils aparellades que galeres que banch fossen, car | trobarets les totes pintades ἃ senyal del rey

(Ὁ) Donnez-mol des étrennes, faités-mol un présent. | (2) Zarita dit que Roger de Loria arriva à Barcelonne le | #1 septembre, | (δ) Cotrone.

CAPITOL CLXVI.

d’Aragoe de Cecilia, eescuts que y havia tants, de popa ἃ proa ἃ dues parts, que no y podien mes caber ; 6 entre dos scuts hi havia huna ballesta; puix estaven les bandories els penells per Τ᾿ orla de les galeres, de popa tro sus en la proa a totes parts; € bells draps de preset vermell e de seda qui estaven esteses sobre los castells en la popa de les galeres, que quaix no poria esser dit, tant clarament e tant noble eren apparellades{.

E quant lo rey les vehe, hac ne gran goig;

‘e no fo maravella. E tots los Cecilians qui eren

venguts en les galeres de Cecilia atressi havien gran goig de la sua vista. E lo rey trames aytantost missatge a En Ramon Folch, com li feya assaber de la armada de Cecilia que era venguda, 6 atresi, pus axi era, que faes aquell pleyt que pogues ab los Francesos ; que, si bes perdien ara Gerona , que ells la cobrarien en breu, ab la ajuda de Deu. E puix lo rey ordena tot aquell dia ab En Roger de Lluria quin ardit porien fer per mar.

Don lexarem parlar dels fets 8 dels ardits de la terra, e parlarem de la armada del rey d'Arago e de Cecilia, e de la armada del rey de França, e de les batalles que foren sobre mar.

CAPITOL CLXVI.

Com en Roger de Lluria, ab la armada del τὸν d'Arago € de Cécilia, desbarata la armada del rey de França.

Diu lo comte que, quant les onze galeres del ΤΟΥ͂ d’Arago hagueren desbaratades 6 vencudes aquelles vint e quatre galeres del rey de Franca, segons que d’amunt es dit, 6 foren tornades en la ciutat de Barcelona ab gran goig e ab gran alegria, mantinent , per tal quels mariners no anassen de ça ne de Îla e nos amagassen, En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol, almiralls de aquelles, feren recollir tots los mariners, e armaren les deu galeres de aquelles onze ; car la huna hagueren dexar, per tal com era regeament cassada. E axi estaven se sorgides en la plaia les galeres, denant la ciutat de Barcelona. E quant hagueren estat aqui alguns dies, partiren se d'aqui e anaren s'en

{1F Voici une description qui est plus dans les habitudes de Muntaner que de B. d'Esclot. Peut-être B. d'Esclot Ctait-i allé voir cespectacle, quiavait laissé une prolonde impression dans son esprit. Dans tout ce chapitre la narration est d'une viva= dté et d'une vérité qui annoncent l'écrivain maitre de son

ἡ sujet,

amunt vers aquella part hon eren les galeres e la armada del rey de Franca, si per ventura porien guanyar ab ells, axi com d’altres vegades havien fet. E quant foren denant hun Iloch qui ha nom Sent-Pol del Maresme, qui era assats prop de aquell Ioch hon era la armada del rey de Francça, tiraren les galeres a terra, per ço que les spalmassen. Ε ells estigueren se aqui, tro que haguessen avinentesa que poguessen fer algun bon ardit.

E quant aquelles galeres del rey de Arago, foren en terra, hun falc prior de aquell mones- !

tir qui era prop lo port, qui havia nom Sent- Pol e era de la orde de Cartoxa!, per tal que

pogues entrar en gracia del rey de França e del cardenal, trames los a dir per son missatge: | que deu galeres del rey d’Arago havia aqui a |

Sent-Pol e que les havien tirades en terra per espalmar; don, si venir hi volien, ques cuytassen yvac, que les galeres e els homens porien leument ? haver.

Quant lo rey de França sabe 800, que lo rey :

de Arago πὸ havia que aquelles deu galeres ἃ nenguna part, feu desarmar tota la sua armada sino vint e cinch galeres, les quals arma de ho-

mens triats 6 [6518 de tosts los altres; e apparella !

les axi que aportaven apparellament de quaranta; e feu se venir losalmiralls seus, e dixlosaxi : « Barons, gran vergonya devets haver tuyt ensemps, car onze galeres de Pere d'Arago, qui eren armades de vils gents e mal arreades, desbarataren l'altre jorn vint e quatre galeres de les nostres; e fogis vos altres que y erets, e venços vos per aquella vil gent. Per que, baguera gran sospita, si Pere d'Arago fos rich hom, que no haguessets pres son servey. Mas yo - crea que no sia flaquea de cor vostre; per que no es imester que axis faça d'uy mes5; car devets saber que ja he hagut missatge de hua prior de Sent-Pol, que aqui, denant lo seu monestir, son vengudes deu galeres de Pere d’Arago, qui son en terra per espalmar, e han hi estat be dos jorns. Don vos dich e-us man, que ab aquestes vint 6 cinch galere anets a aquelles; e, si les sabiets seguir per lo mon, null temps no tornets aci tro que les me amenets preses ab los homens que y son. E no occiats los homens, si guardarvos ea podets; car mes

(1) Chartreux.

{2) Facilement.

(3; A dater d'aujour hui, en vieux français mes-huy, :

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’'ESCLOT. [1386

valra, que puix los justiciarem a nostra voluntat els retam guardo dels mals quens han fet.E sapiats per cert que, si null temps tornats denant mi menys de les galeres preses, tots quants ne puxa aconseguir de vos altres los fare penjar en hun pal ; car gran vergonya es deu galeres estorcer vint e cinch galeres, arreades axi com aquestes que yo-us Îlivre. — Senyor, dixeren los almiralls, tot co que vos deyts, deyts veritat; eatorgam vos ho, quegran desaventura es nostra ; Car axins desbarataren l’altre jorn les galeres de Pere d’Arago. Mas ara, pus axi es, 0 morrem tots, 0, ans que vinguen sis jorns, havrem aci amenades preses aquelles galeres que vos deyts que son a Sent-Pol. E d’aço no Cal mes parlar, que, o tots hi morrem, Ὁ nos los vos aportarem aci. »

Ab tant partiren se los almiralls denant lo rey de França e vengueren s’en a la mar, e recolliren se ab tota Ilur companya en les gale-

| res, e ab gran alegrança partiren se d’aqui.

En aquesta saholestrenta galeresdelaarmada de Cecilia eren vengudes a Barcelona ; mas no havien sabuderia de aço aquelles del rey de França. E aço fo hun dia de diumenge, a vespre, que En Roger de Lluria, almirall de les trenta galeres del rey d’Arago se parti de Barcelona ab aquelles galeres a ora de prim son; e feren ho a saber a aquelles deu galeres qui eren a Sent-Pol. E axi hagueren gran goig e ajustaren se totes ; e foren pernombre quaranta cos de galeres ; 8, entre lenys armats e barques armades e sageties, foren be altres quaranta; axi eren be huytanta veles. E aquella nit golfejaren, e prengueren tanta de mar que, al jorn, foren tant passats avant que aquelles vint 6 cinch, quel rey de França havia armades, foren romases entre ells a la ciutat de Barcelona. E quant vench al jorn mateix, gran mati, quatre galeres vengucren de Cecilia a Barcelona, ultra les trenta qui ja eren vengudes. E era almirall de aquelles quatre galeres hun cavaller de Catalunya del linatge de Montholiu. E quant lo almirall de aquestes quatre galeres vehe 6 sabe que tota la armada era partida de Barcelona lo vespre passat, hanch no lexa exir nengu dels mariners en terra, masell solament, qui parla ab lo rey algunes paraules. E puix recollis mantinent e torna s'en en la sua galera. E hac bon vent; e feu fer vela a aquelles quatre galeres e partis aytantost de Barcelona,

CAPITOL CEXVI.

E seguiren les alganes barques 6 lenys que ha- ,

vien armats servents a Barcelona. E axi foren entre totes dotze veles. E quant s’en foren partits no hagueren nenguna sabuderia certa de la armada major, quina via havien feyta ; per que anaren s’en a veles e a rems costerejant la ribera, entro que foren hora de vespres sonades. E quant se foren reconeguts, ells ixqueren ἃ huna punta de hun cap de huna muntanya, e veren aquelles vint e cinch galeres del rey de França que venien en ca, que cuydaven trobar ἃ Sent- Pol les deu galeres del rey d’Arago. E aquells de les galeres del rey de França, qui veren aquestes dotze veles denant si, cuydaren se que fossen les deu galeres. Per que ells anaven ab gran goig ; e ab grans crits e ab gran gatzara ixqueren los al cami. E aquestes del rey d’Arago quils veren venir no-u tengueren en festa, e donaren a rems e a veles tots justats, e meseren mans ἃ fogir. E ells fogien; e les vint ὁ cinch galeres del rey de França los encalsaven. E dura tant l’encale quel sol fo colgat e la nit fo venguda. E Ilavors los almiralls del τὸν de Franca hagueren Ilur acord , e devinaren entre sien leix co que despuix les esdevench. E per la nit quels ho tolch, lexaren se del encalc.

E les quatre galeres de Cecilia anaren tant avant tro ques atrobaren ab la armada del rey d’Arago e de Cecilia; 6 aqui hagueren gran goig. E mantinent parlaren ab En Roger de Lluria qui era almirall sobre tots ; e dixeren li com vint e cinch galeres del rey de França los havien encalsats, e eren alli prop. E En Roger qui-u hac oyt, hac gran goig, e no vebe la ora que y fos. E feu tots los homens armar per donar batalla. E partiren les galeres de aqui totes, axi que, ἃ hora de prim son passat, {oren ben prop de aquelles vint e cinch galeres del rey de França. E En Roger trames buna barcha armada per missatge, e feu assaber aquelles vint e cich galeres del rey de França que s’apparellassen de la batalla. Mas aquelles del rey de França que-u oyren tengueren se per perduts e per morts, e apparellaren se molt flacament.

Ab tant les galeres del rey d’Arago van tocar les trompes 6 los tabals, e cridaren a grans srits : « Arago! Arago! » Eels de les galeres del rey de França qui-u oyren, cridaren atres-

ren cridaren : « Cecilia! Cecilia! » E els Prohencals qui eren en les galeres del rey de França cridaren atressi : « Cecilia! Cecilia! » axi que, quant foren tots mesclats, no podien bonament conexer quals eren del rey d'Arago ne quals eren del rey de França. E En Roger qui veu aço feu encendre en les galeres qui eren del rey de Arago hun faro en la popa de cascuna galera. E els Prohençals qui eren en les galeres del rey de França feren atressi. E En Roger de Lluria qui viu que no y podien pendre altre consell : « Via! ço dix ell, puix axies, guart se cascu com mils puxa que no faça mal als seus ; 6 via a ells, en nom de Deus! »

Ab tant ana ell ferir ab la sua galera; e feri de tal virtut con la proha en lo Ilats de huna galera de Prohençals, quel primer colp se vuyda d'armes tota la banda de aquella, tal Ilats li feu pendre; axi que no y romas de aquella part, sobre-sallent#, ne ballester, negaliot, levatcinch o sis, que tots ne anaren en la mar. E totes les altres galeres atressi, quant En Roger hac ferit, feriren poderosament e mesclaren se totes. E nols calia sino ferir € tallar ; car, tant eren espaordits los Prohençals que eren en les galeres del rey de França, que nols deya lo cor de deffendre; mas los buns se gitaven en mar, los altres cayen de ça 6 de Ila tots nafrats e morts.

E quant aquesta mesela hac durat huna peca, dotze galeres de aquelles vint e cinch, totes desarmades de homens, al mils que pogueren bateren de rems e amblaren se de la batalla, axique, per raho de la nit, nols poch hom veure ; e tengueren Îlur via; e fogiren se, que hanch no gosaren aturar del port de Aygues-Mortes en ça. E les tretze galeres que romangueren de les vint e cinch foren preses e aturades, ab los homens que y eren 6 ab Îlurs almiralls e honrats homens que yÿ havia.

E mantinent En Roger de Lluria, qui veu e conech que dotze galeres s'eren amblades de la batalla, volch les seguir de pres; mas puix hac de consell que no-u fes, per tal com era nit, ne aytant poch les pogueren trobar ; e axi romas, que nols segai. Mas aytantost reconech los homens que tenia presos en les galeres, e tria ne a huna part cinquanta dels millors que y erer, almiralls e cavallers e homens de gran rehem-

si: « Arago! Arago! » per tal que nols po- |-cio, e posals a part; e puix tria los homens

guessen conexer, ne quals eren hunes galeres, ne quals eren les altres, Els Cecilians que-u oy-

{1} Sursaillants, matelots chargés de monter aux cordages ΕΥ̓ p. 280, note 1, et page 350.)

nafrats ἃ altra part, qui eren be cinch cents xixanta ; e no y troba pus homens en totes aquelles tretze galeres, car tots eren morts los altres, que be atrobaven que havien morts € + perduts en aquella batalla de cinch milia o pus dels Prohençals e dels Francesos. E puix aytantost En Roger de Lluria feu mudar tot l'arnes e la roba de les galeres sues en aquelles tretze que havia preses, e arma les, per tal com eren pus noves 6 pus sanceres que les 5068 ; © puix trames aquelles desarmades a la ciutat de Barcelona. E vengueren aqui ab gran goig 6 ab gran alegria. Mas quant foren apres de Barcelona, al sorgider de les naus, al cap de la plaja, Ilevas gran vent e gran fortuna en mar, axi que per hun poch nos perderen aquelles tretze galeres e tots cells qui les amenaven. E hanch no gosaren sorgir en la platja, sino tres o quatre que si aturaren; mas les hunes sorgiren al cap de Llobregat, eles altres al port de Salou; mas foren totes salves, a la merce de Leu, que hanch mal no prengueren. El rey d’Arago qui era Ilavors en la ciutat de Barcelona, e tots los de la ciutat, quant saberen les novelles, hagueren molt gran goig ; e no fo maravella. E al bon mati feu pendre aquells trecents homens naffrats que havia presos en les galeres, 6 traguels en terra, 6 feu los infilar en huna corda, e puix ligals a huna popa de huna galera, e feu los rastrar dins en mar a vista de tot hom que veure-u volgues. E moriren tots aquit. E puix pres tots aquells docents xixanta homens que romanien que no eren naffrats ; e feu los traure a tots los ulls, e enfilals en huna corda ; e hac hun hom de aquells en leix, a qui no trasch sino la hun ull, per tal que menas los altres. E tots enfilats la hu denant l'altre, trames los per presentalles al rey de França; e los cinquanta que romanien, tench los per prisoners, per tal com eron bons homens 6 honrats. Ε aquells docents xixanta que eren tots cechs vengueren al rey de França e presentaren se a Εἰ]. E quant lo rey de França e el cardenal los verén e hagueren entes que

{1} Muntaner se garde bien de raconter cette noyade de trois cents blessés, ordonnée par le roi d'Aragon et exécutée sous ses yeux. 11 ne parle pas non plus des deux cent soixante autres prisonniers non blessés auxquels il δὲ arracher les deux yeux en leur donnant pour guide l'un d'entre eux auquel il se contenta de füre arracher un œil, Bernard d'Esclot raconte tout cela, sans s'en étonuer.

CRONICA DEL-REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

tota Îlur armada era desbaratada, per hun poch no perderen lo seny. E el rey de França donas tant de mal saber que sempre fon malalt, 6 hanch pus nos Ileva tro que fo mort, segons que avant oyrets.

E En Roger de Lluria, quant totes aquestes coses foren fetes, vench s’en ab les galeres e ab l'altra armada costerejant la ribera, e correch tro sus al Guerau de Narbona, per veher si trobaria les dotze galeres qui s’eren amblades de la batalla ; 6 puix hac sabuderia que al port de Aygues-Mortes eren. E quant no les troba aqui, no 8 volch pus destorbar. E torna s’en al port de Cadaques qui es del comte de Ampuries ; mas tenias tot en aquella saho per lo rey de França. E mantinent, quant lo veren cells de Cadaques e saberen que tota la asmada del rey de França era desbaratada, reteren li lo castell de Cadaques hon ha gran força; 6 pres en lo port huna nau que atroba de Prohençals, e d’altres lenys moll, carregats de viandes e de armes ; e retengucren se de la vianda aytanta com mester los fo; e el sobre pus, ab aquella nau e ab los altres vexells, trames ho a la ciutat de Barcelona. E puix quant En Roger tench la vila e el castell de Cadaques, romas se aqui dins la port,

El comte de Foix e En Ramon Roger ven gueren assegurats a parlar ab ell, per manament del rey de França e per demanar treves hun temps ; e demanaren les a En Roger de Lluria. E En Roger de Lluria respos los : que null temps no havria treves ab Francesos ne ab Prohençals, aytant com viu fos, encara quel rey d’Arago les hi hagues. E el comte de Foix qui-u ΟΥ̓ fo yrat e fello e dix axi

« En Roger, fort sots mal e esquiu, que na atorgariets vos treves ἃ tan gran senyor comes lo rey de Franca, E guardats vos que no-us en penidats. Si tot vos havets hagut gran astret hun temps sobre mar, nol havrets tots temps ; que, ans que vingua hun any, fara fer lo rey de França trecents cos de galeres ; e puix veurem lo vostre enfortiment hon sera. Que be sabem que En Pere de Arago no les poria armar ab tot son poder. — Senyor, ço dix En Roger, saul la vostra honor, yo no son pas mal ne esquiu; mas dich vos encara ço que ja-us he dit : que no vull haver treves ab lo rey de França. E quant deyts que gran astre he

{1} Boubeur, opposé à désastre.