N" XVIII
CONCESSION DU DROIT DE VINDICTE OU DE MAIN ARMJÉEy FAITE PAR CHARLES- QUINT AUX VILLES DE PERPIGNAN ET DE THUIR (PTRÉNÉES-ORIENTALES).
(Communiquée par M. Rbsâbd db SÂiax-MALO, oorrespoûdaiit du comité, à Perpignan.)
'l5 DISCEMBRE iSlQ.
Nos doD Carolus, favorint la divina clementia, rey de Romans y emperador sempre Augusto, dona Joana, sa mare, y lo mateix don Caries, son fill, per la gracia de Deu rey de Castella, de Àrago, e de les Dos Sicilias, de Hierusalem , de Navarra, de Granada, de Toledo, etc., comptes de Rossello y de Cerdanya :
Los autepassats reys de Ârago, de digne recort, volent preservar sos vassalls y subdits de oppressions, vexations , assengaladameot la Bdelissima vila de Perpinya, a laquai per molts barons y potents y altres persones eren fêtes moites oppressions; per ço, dits serenissipes reys consentiun a la dita vila de Perpenya lo privilegi e privilèges vulgament dits de ma armada^ ab moites prérogatives y facultats pera poder se défendre de oppressions, e castigar aquells. E per que tenim relatio que la vila de Thuir, per sedar molts mak que contra. ....
(Deux mots qui ne se lient pas avec le sens) en lo comptât de
Rossello , es moites vegades oppressa de molts qui attent en ultrajar los poblats en dita vila, y convenen molts delats, y se fan mais, dels quais se porien défendre, si lo dit privilegi de ma armada los es.con* sentit. Per ço , volent provehir a la indemnitat dels poblats en dita vila de Thuir, y sedar molts mais que contra los poblats .en dita vila se perpetran, y que de aquells se puguen défendre, y castigar los malfactors, ab thenor de aquestnostre privilegi durador : a bene placir de nostra real benignitat, de nostra certa sciencia, deliberadament y consulta, y de nostra real autoritat, atorgam a la dita vila de Thuir lo privilegi e privilegis de ma armada per dits autepassats reys
de Ârago, de digne reçoit, à la fidelissima vila nostra de P«*pinya atoi^ais, ab totes les jurisdictious, y en lo modo e manera que es estât atoi^t a la vila de Perpenya, us, costum y pratica que fins assi ne han usât los de Perpenya , en axi que ios poblats en dita vila de Thuir pugan usar del dit privil^i e privil^is de ma armada atorgats a la dita vila de Perpenya , us y pratica de aquell , com si fos atorgat a la vila de Thuir. Yolem empero , entenem y declarem que la coneyxensa e judicatura del dit privil^i, si baura loch o no, y la executio del dit privil^i com se haura de usar de aquell, sie del vesuer, batlle y consols de la vila de Perpenya, aixi com ells ne acustumen usar ; o si voldran, del procurador real ab conseil del jutge del patrimoni real , o de altre jutge no suspecte ; puguen encara si volran recorrer al battle, o consols de la vila de Thuir, los quais ne sien jutges tos temps que a ells se recorrera, los quais puguen y hayen a declarar dit privilegi de ma armada baver Uoch , segon declaran dits consols en favor de la dita vila, y en la forma acostumada, per ells en fer los enantament y procehiments , si y segons los dits consuls de Perpenya han acostumat fer y fim en semblants casos, y fisissan per lo semblant la execucio del dit privilegi. Per tant alsvenidor lochtinent gênerai en lo présent nostre principal de Cathalunya portant veus de gênerai gobemador en dits comtats de Rossello y Cerdanya, procurador real dels dits. comptais, y a son Uochtinent veguer de Russello y de Vallès* pir, batlle y consols de Perpenya, batlle y consols de Thuir, y a tots y sengles altres officiais y persones subdits nostres a qui pertanguen o pertanger puguen , de la mateix a autoritat real, diem y manam que lo présent nostre privilegi, y totes coses damont dites y expressades, tin-* guen, guarden, y observen, tenir, guardar y observar inviolabiement £aoen , e no hi contrafacian , o contravinguen per qualsevol causa , o raho, per quant nostra gratia tenen cara, e ultra la ira e indignacio nostres , la pena de mil florins de or de Arago desijen evitar. En tes* timoni de la quai cosa manam fer lo présent ab lo nostre sagell coma de que usaven abans que fossem elets al règne de Romans y sacre imperi , com los altres encura no sien fabricats , en pendent munit.
Dat en lo lloch de Molin de Rey, a x dies del mes de dezembre, en lo any de la Nativitat de Nostre Senyor Jesu-Christ de M. D. y xix , e
de nostre regoe^ es a saber, de la eleccio del sacre imperi, any primer ; de la reyna de Castella , de Léo, de Granada, any xvi; de Navarra, quinto; de A.rago, de las Dos Sicilias, de Hierusalem y de la altres, any quart; rey de tots any, quart. — Jo el rey.
