EPISODE D'UGOLIN
La boqua sosleva d'aquell fer past
Lo pecador, torquant se la [del sang vermeil)?
Als pels del cap qu'havia per darrer gast.
Puys comença : Tu vols qu'io renovell Desperada dolor, qui'im prem lo cor, Ja pur pensant abans que parle d'ell.
Mas s'il parlar meu deu esser labor Qu'infamia fruyt al traydor qu'io rou, Veuras parlar enssems mesclat ab plor.
lo no se qui tu es, ni per quin mou Es tu vengut ça jus : mas Florenti Ressembles bé veramen a qui t'ou.
Tu deus saber qu'io fuy compte Ugoli, E aquest es Tarcevesca En Roger ; Ara't dire perqué son tal vehi.
Que per l'afecte del seu mal saber, Fiant me d'ell, cert io fuy axi près E pux fuy mort, ja dir no es mester.
Pero cell que no pots baver entés, Co es, en com la mia mort fo cruda, Ohiras et sabras si m 'ha ofés.
Un breu pertus de dintra de la muda, Hon de la fam per mi titol s'es dat, E hon convé qu'encara altri s'encluda,
Me demostra per un seu poch forât , Pus llumens ja, quant io fiu lo mal son Que del futur lo vel m'ha déclarât.
Aquest paria a mi mestre e don Cassant un llop ab llobetons al mont Per qui Lucha als de Pisa s'escon.
Quant fuy desper primer en lendema Plorar senti entr'el son mos fillols Qu'eran ab mi, e demanar del pa.
Ah ! ets cruel certes si ja not dois Pençant aço quel meu cor se pençava ; E si no ploras, de que donchs plorar sols?
Ja eram desperts e l'ora s'acostava Quel menjar nos soUa esser adot ; E per lo seu somni cascu duptava.
E io clavar senti'l portai dessot A l'orrible torre, hon io guardé En la cara mos fills sença dir mot.
lo no plorava axi dins m'empedré ;
Ploravan ells, e Ancelmucio meu
Dix : pare, qu'has qu'axiiis guardes? Perqué?
Per ço re no ploré, ne respos eu En tôt cell Jorn, ne en la nit après, Fins quen lo mon altre sol claror feu.
E com un poch del seu raig ge fo mes Al doloros carcer, e io scuUi, Per quatre visatges lo meu messes.
Ambduy les mans per dolor me mordi, Hon ells pensant qu'eu fés per voler pa 0 per manjar, tantost llevarensi,
Dien : pare, molt menys dolor sera Que tu menjes à nos, car tu'ns donist Estes mesquines carns ; despuUéns ja.
Galle llavores per no ferlos pus trist. Cell dia e l'altre estiguèren tots muts. Ay, dura terra, ay perqué no t'obrist !
Mas pusqué fom al quart dia venguts Gaddo se gita a mi estes als peus, Dient : pare, ques que tu no m'ajuts !
A qui mori ; e axi com tu m'veus
Viu io morir los très de u en u
Entre' 1 quint e'I sext dia, hon cech e leus
lom pris a grapponar sobre cascu ; Dos jorns los cridé pus que foren morts Pus mes pogué quel dolor lo deju.