‹ Essai sur l'histoire de la littérature catalaneChapitre 22 sur 23 · DE LA COMEDIA DE LA GLORIA DAMOR · texte numérisé non relu

DE LA COMEDIA DE LA GLORIA DAMOR

1 Pyrrhus Dante l'a mis aussi dans le cercle des tyrans.

Enf. , ch. XII.

2 D'el llach Dante a dit également : // lago del cuore. Enf.,

ch. 1.

3 Venus sabent Virgile , envoyé de même au secours de

Dante par Béatrix , lui dit :

E venni a te cosi , com'ella \o\se.-^ Enf. , ch. II.

* Très douas , probablement les trois Grâces. — En tout cas,

souvenir de Dante. Enf., oh. II, ou canzone IV. — Voir Ginguené , tom. I , pag. 463.

^ Reyna Amazona Antiope qui épousa Thésée. Voir la

Théséide de Boccace.

^ C'est dans Darès que le poète a pris cette tradition sur Achille : « Et quant le temps et jour sont venuz ausquelz Hector a esté inhumé, Priam, Hecuba , Polyxène et autres princes troyens visitans le tombeau dudit Hector , s'est rencontré Achilles qui contemplant Polyxène incontinent a esté espris de son amour. » Un peu plus loin, l'auteur ajoute : que « Hecuba incite sonfilz Alexandre à prendre Achilles par espies et à le tuer. Ce qui se pourroit facilement faire, pourtant que icelluy Achilles avait par singulier désir demandé Polyxène en mariage. Adonc a esté délibéré mettre gens en embusche dans le temple d'Apollon Thymbreus , jouxte la porte de Troie , là où Achilles devait se trouver pour parlementer de ce mariage. » Achille est tué, en effet, dans ce guet- à- pen s par

Alexandre. — La vraie histoire de la ruyne de Troie, escrite en grec, par Darès Phrygius ; in-32. Paris, 1553.

' Briseyda,,.,.. Le manuscrit offre en marge la note suivante : « Fon filla de Calchas bisbe de Troya. » « Elle était fille de Calchas , évêque de Troie. » Quant à son supplice , il est emprunté à Dante. Enf. , ch. XII :

lo vidi un' ampia fossa in arco torta

, . ed essa in traccia

Correan Centauri armati di saette, Como solean nel mondo andare a caccia.

8 Irena Il s'agit ici delà fameuse impératrice Irène , plus

célèbre encore dans les romans que dans l'histoire, et qui passa, dit-on, ses dernières années dans un couvent. Nous la retrouverons plus loin.

9 Antiotxa Il est facile de reconnaître, dans cet épisode,

l'histoire d'Antiochus remaniée en tant de façons par les poètes et les romanciers du moyen âge. — Voir le Violier des histoires romaines , édit. Jannet, pag. 324.

10 Ffrança Quels sont ces trois poètes français vaincus par

Pétrarque? Chartier est de la partie, à coup sûr. Les deux autres sont peut-être Guillaume de Lorris et Michaud.-— Voir noire Essai, pag. 60.

" Encore un souvenir de Dante. Enf. , ch. III.

^2 Personnages d7/ Filocolo de Boccace.

13 Rambaud de Vaqueiras, Geoffroi Rudel, Arnaud Daniel, trou^ badours célèbres dont l'histoire est trop connue pour qu'il soit besoin de la raconter ici.

1* Les Visconti de Milan avaient une vipère dans leurs armes.

FMGIEKTS INEDITS

TRADUCTION DE LA DIVINE COMÉDIE D'ANDREU FERRER (Essai, pag. 61

ENFER, ch. 1.

En lo mig d'el cami de nostra vida Me retrobi per una sel va escura, Que la directa via era fallida.

Ay ! quant a dir quai era es cosa dura Esta sel va selvatge, aspera e fort, Quel pensament nova por me procura

Tant amargant que poch es pus la mort ! Mes per tractar d'el be qu'eu hi trobé Dire Tais que hi descobri mi record.

lo no scé be redir com hi entré, Tant èra pie de son en aquell punt.

Que la vera via io abandoné.

Mas pus qu'eu fuy al peu d'un gran coll gunt Hon termenava aquella escura vall Qui m'havia de por lo cor compunt.

Guardé en ait e vi'l sender qui sali Pus ait vestit ia d'els raigs d'el planeta Qui mena hom dret per cascuna call.

Llavores fon un poch la pahor quêta Qui'ns en lo llach del cor m'era durada La nit avant, ab pietat estreta,

E axi com cell qu'ab elena afanyada Ix d'el pelec for d'el mar a la riva, Mira Taygua perillosa e malvada,

Axi '1 meu cor qui enqueres fugiva

Se régira a remirar lo pas

Qui no lexa jamay persona viva ;

E reposât un poch lo meu cors las

Pris lo cami per la playa déserta

Axi qu'el peu ferm sempre era el pus bas.

E vêts vos quasi al començar de l'erta Una llonçaparda presta e lleugera Qui d'un gay pel virât era cuberta.

E no'm lexava ans m'anava primera, Empatxant me tan fort lo meu cami, Que mantas veus fuy per tornar arrera.

Temps era d'el principi del mati ; E'I sol muntava ab aquestas senyals Qu'eran ab ell lia com l'amor divi

Mogué primer les coses mundanals; Si com fo be d'esperar occayso La gaya pell de semblants animais

L -hora d'el temps e la dolça sazo ; Mas no per tant que pabor no'm fahes La vista qui'm aparech dun leo.

Aquest sembla que contra mi vengués La testa alçant ab fam molt rabiosa Si que aparech que l'aer ne temés ;

E una lloba flaqua e bramosa Segons parech en la sua magreza Qui molta gent feu ya viura confosa.

Aquesta'm mes tanta de gravidesa Ab la pahor qu'eixia de sa vista Que io perdi tôt Tesper de l'altesa.

Et axi com cell que volenter acquista E ve en temps que tôt perdre li'n fa, Qu'en tôt son cor se complany e s'entrista,

Aytal me feu cella bestia lia

Que venent me encontra poch a poch

Me'n espenyia Ha bon may sol no ha.

Page 1