DOCUMENT N

FRfilfllR TRAITÉ DU 14 FÉVRIER DE i/ ANNÉE 1270 DE J.-C.

Sapien tocs homeas qui aquesla carta venran, corn pau e trêves foron traictades entre nos Eu Jacme, per la gracia de Deu rey d'Artgo, de Malorcha et de Valencia, comte de Barcelona e d'Urgel, et senyor de

564 HISTOIRE DESPAGNE.

Môntpesfer, d'unapart; e*l noble e honrat Miramomni Aboabdille, rey de Tuniz, de Faltra ; per mai* so es assaber e per terra, segons que daval escontengut.

Premierament, qoe tôt Sarrahin de la terra del dit Miramomni, de calque loc sia de la terra, so es assaber, de Zinetha Debenniaccor ( à Benniaccor) entro à la senyoria del senyor rey de Tenez, qui veorra aies terres nostres, so es assaber, à Montpeslier, Ganet, Cochliure, Cadaguers, Roszes, Gastelk) d'Ampuries, Torezela de Mongriu,. Sant Feliu, Barcelona, Tomaric, Tarregona, Tortosa, Paniscola, Borriana, Valencia, Coylera, Dénia, e altre calque nostre , de Galsos tro al loc qui es apellat Torres e parteye terme ab Alacant,o a Mallorchas, o a Ci usa, o en calque loch d'aquelles billes, o en calque altre loch de nostra terra, sia salvs e segur en cors e en aver, axi que nul hom no 11 pos fer dan ne sobres mentre aquesta treva durara. E si alcu o alcus volien exir d'alcu loc de nostra terra per fer dan ad alcun de la terra del dit Miramomni, o ad alcuns de sos ports o de ses riberes, Sarrahins o alcuns homens aqui vinens o anans o estant, en cors o en haver, nau gran o pocha, o galoa, o leyn o barcha, que nos que vedem e fasam vedar que nol pusca fer per neguna maneria. E si per aventura alcuns homens dels locs de la terra nostra damont dita o d'altres Jocs de nostra terra, fahien dan ad alcuns d'aquels damont dits de la terra et de la senyoria del dit Miramomni, en cors o en aver, que nos siam.tengus de retre e de restituir totaquel dan als prodons, els juras quai séria laprodoa aquella, o monstron ; e que totz aquels de la terra del dit Miramomni vinens à la nostra terra o en alcuna illa de les nostres, o en qualque loc de la nostra senyoria, sien sanls e segurs en cors e en aver, segons que dit es, tambe so es assabier de les gens de la terra corn d'els richs-homens qui aqui seran, o d'altres.

Item, que nul hom de nostra terra no ajut alcuns altres persones à fer mal à la terra del dit Miramomni de Tuniz, ni à negunes coses qui sues sien.

Item, si alcuns leyns de la senyoria del dit Miramomni se perdien en alcuns locs de nostra terra, o alcun Sarrahin de la sua senyoria qui fos en alcuna nau de Ghristrans venia'en alcuna de les illes nostres, qu'els homens d'aquel logar garden e deffenen aquel o aquels Sarrahins e lurs cosés, e'is fasen retre tots aquelles coses qui lurs fossen, qui ixissen de la mar.

Item, que Iota nau que sia en qualque port dels ports del dit Miramomni, dels homens de la terra sua o d'altres, que y aia aquel dret quel» •eus homens auran.

appendice m. 565

Item, que negun mercader de nostra terra no vaja en neguna nau armada, si -no o fahia pus, l'armament ne fos toit. *

Item, que negun mercader de nostra terra ne compre neguns coses, de «negun altre hem, lesquals fosseo estades toltes de alcuns Sarrahins de ta terra del dit Miramomni, ni negun de lurs ootius. E si per aventura alcunës mercaderies o coses qui fossen toltes ad alcuns Sarrahins de la terra del, dit Miramomni, après lo katendar d'aquesta pau, eren trobades en alcuns locs detedamontdits de nostra terra, que aquels qui o aurien, que fossen destrets à retre aquelles coses.

Item, si per aventura l'estol del dit Miramomni encalçavaalcun leyn armât de Ghristians que no fos de nostra senyoria ni de nostra terra, e aqiiel leyn armât se metia en alcuna villa de la nostra terra o en alcuna ailla de les noslres, qu'els homens diaquel loch no adjuden ad aquels Ghristians del leyn armât, ni fassen negun embarch ad aquel estol.

Item, si alcun leyn de Ghristians o d'altres homens volien mal fer à la terra del dit Miramomni o ad alcun de sos homens, et les galoes del dit Miramomni encalçaven aquels, e avien à venir en alcun loch de nostra terra, qu'els homens (f aquel loch nols lus deffenen si en mar los podien pendre ; mas si aquels Ghristians podien venir à terra, que aquels d'aquel loc nostre no fossen tenguts de delivrar aquels als Sarrahins, mas que venguen en poder nostre.

Item, si per aventura vent portava alcuna de les galees de Miramomni en alcuna de les riberes, o venien aqui per encalçar enemics, que pogossen aqui pendre aygua e refrescament, e que ayso no ls fos vedat.

Item, si negun Sarrahin avia clams de Ghristians de nostra senyoria, que el provan la cosa, que li sia fet so que fer déjà.

£ aytambe SEMBLABLEMENTque tôt Ghristia fie nostra senyoria e altre home del locs nostres, so es assaber d'amontdits e de tots altres locs de nostra terra, qui venran à les terres del dit Miramomni, so es assaber de Zioetha î Benniaccor entro à la senyoria del senyor de Tenez, sia salv e segur en cors e en aver, axi que nul nom no li gos fer tort ni sobres, mas que pusquen vendre, els puscha hom vendre, e que no aien nul dan ni embarch mentre aquesta treva durara. Et si per aventura alcun d'els prenian en alcun d'aquels locs dan en cors ni en aver, qu'eldit Miramomni o esmen tôt complidament si que foses devengut aquel dan per alcun dels bailes o altres ofûcials seus, o per alcuns altres homens de sa terra. Aquels perdens juran per so que auran perdut o mostran.

666 msimai d'uwu&wb.

ftam, q*e tas friees nTls leyus armais del 4K M» anftnMM 09 fcpen mal en la terra nostra ni ajoden negun qui mal hi volgues fer. • Item, que si alcun o aleuns volien eiir en nau gran o pocha* 0 galea, o leyn, o barcha, d'afcun loc de la terra del dit Miramomni pet; fer dan ad alcun de la terra nostra o de la senyoria nostra, o ad aleuns dels nostres ports o de nostres riberes, Christian* o d'altres homens qui «qui vinens, o aftans, o estans, en cors o en aver, qu'el dit Mira-* momni toc e fessa vedar que nos pusca fer nef ma maneria.

Item, que tots los homens de la nostra senyoria que venrran en la terra del dit Miramomni, sien honrats e gardais a» eo* los altres mereaders christians qui son ab el en pan e en treva, e que nol sia feta neguna costuma nova, si no axi com aeostmnat e usât es sa an rere. e qu'els sia cregut t'alfondech faon solon poiar en Tuniz ; e jpe no'te sia vedat de dlr lnrs bores, ni de sebelir iurs cornes.

Item, qne ajen fora per coure lar pan ; ete dits homens nostres no dejen devalar en altres locs sino en aqueb in quels es dada licencia de devdlar, sino o fehien per obs, axi com de rafresear «vianda, e peralcuna cosa qne aguessen obs à iur leyn, o à lnr nau, o à lnr barcha, mas qne aqoi no poguessen res vendre ni comprar, pi per asso aver nouer ab (es hommes tPaquel loch.

Item, que negnn mercader de la terra no vaia en nau armada, sine « fahia pus, l'armament ne fos toit.

Item, que negnn mercader de la terra del dit Miramomni m titre home ne compre negms coses de nul altre hom lesquais fossen esttf<# toltes ad alcans homens de ia terra nostra, ni negun de lnrs eatius; e si per aventura alcunes mercaderies o coses qui fossen tolt£? ad aleuns homens de nostra terra, après la kaleirtter d'aquçst* pan, «ren troades en alcun loch de la terra del dit Miramomni o 49 Ja sm &* nyorîa,que aquels qui o aorien, que fossen d*stret» à rétre «gteles coses.

Item, que si aleuns leyns, o naus, o hanches de nostra senyoria se perdien en aleuns locs de la terra del dit Mkamainnf,*o alcun hnm de nostra terra qui fos en alcana nau de Sarrahtns ténia en alcnna de les billes sues, qtfels homens duquel locgaNen e deleiie* aqnel o aqncis homens nostres e lnrs coses, els fossen reflre iotes aquelles coses qm lors fosseri, qui ixissent de la mar.

Item, que tota nau qui sia en quelque port dels ports de ia terra nostra, delà bomens de ia nostra terra o d'aferes, ajaaquei dret qtftte nostres homens auran.

Item, que de les mercaderies dels homeus de la nostra terra sia^rés

delnp P nug-deljne 4e sç que porlaran en or P en ttKftttt m <W OT»tumat es.

Ifem, que tota mgrcaderia que portas en calque lpcfc de la tçrra (Jel (lit Mirarapmni, ci no la poden aqui vendre o baxatar ab allra, que; la puscan d'aqui trer e portar en qualsque altre^ terres se volrran, sen? q«e no paguen delme.

Item, que de forment jri d'ordi que y porten no paguen delme.

Item, que de so que compraran los senyors de les naus, o dels leyns, o de les barques, de So que auran de loguer de ta nau, o del leyn, o de labarcha, que non paguen per dret sino mig-delme.

Item, que de tôt so que vendran de lurs mercadgries en la duana ab testimonis de la duana, o per man del torçimayn, que' la duana pia tengnda del preu.

Item, qu'els homens de la terra o de la senyoria nostra ajen ? Tjunjrç un consol 0 dos, qui demanen tots lurs drets e lurs costumas en la duana e en altre loch, losquals sien lurs especials. Aytambeque y ajen un escrivan especial, que no y aja res que fer ab altre* wmfm H no ab els.

Item, que si per aventura Miramomni avia obs lurs naus e lurs leyns à portar los delmes 0 altres coses, que sia près à ell lo terç per rason del nolit.

Item, si per aventura Festol nostre encalçava alcun leyn armât de Sarrahins que no fos de la senyoria ni de la terra del dit Miramomni, e aquel leyn armât se metia en alcuna vila de la terra del dit Miramomni, qu'els homens d'aquel loch no'ls lus deflfenen si en mar los pudien pendre; mas si aquels Sarrahins 0 altres homens podien venir à terra, <jue aquels d'aquel loch no fossen tenguts de delivrar aquels als Ghristians, mas que venguen en poder de Miramomni.

Item, si per aventura vent portava alcuna de les galees nostres en alcuna de les viles de Miramomni 0 en alcuna de les riberes, o venien aqui per eacalçar enemics, que pogessen aqui pendre aygua e nefrescameitt e aço que no fos vedat.

Item, que si negun Christian avia clam d'alcu Sarrahi que sia de la terra del dit Miramomni, que el provan la cosa, que li sia fet so que fer s'en déjà.

£ aquesta pan e treva que déjà durar de la feata de scent Johan premier qui ven à X ayns. £ si per aventura sobre aquesta pau e treva avia contrast en re entre nos el dit Miramomni, que y aja spasj per declarar aquel contrast per très messes pus la devenl dita treva $era

568 HISTOIRE DESPAGNE.

Laquai pan e treva nos en Jacme, per la gracia de-Deu rey d'Aragon damont dit, loam e atargam per nos e per l'enfant en P. e per l'enfant en Jacme fila nostres, e per los richs-homens nostres o altrès homens de nostra terra. £ prometem per nos e per els à tendre e compUr aqaella pau e treva segons que d'amont es dit, à bona fé nostra, secs negnn mal engan, tambe per mer corne per terra sobre la nostra seynoria.

Datom Valenciae, XVI kalendas mardi anno Qomini millesimo ducentesimo septaagesimo. Signum [ ] Jacobi Dei gratia régis

Àragonum, Majoricae et Valenciae, comitis Barchinonae et Urgelfi et domini Montpelieri. Testes sont FFerrandus Sancii filins domini régis ; Petrus Ferrandi filius domini régis; Raymundus de Montechateno, Gaucerandns de Pinos, Berengarius de Anglaria. Sig [ ] num Barfholomei de Porta, scriptoris domini régis prxdicti, qui mandato ejusdem hoc scripsit et clausit loco, die et anno prenais.