‹ Histoire de Sisteron, tirée de ses archives. À laquelle on a joint deux mémoires, sur les origines et révolutions des noms de famille en Provence, et sur l'état et les progrès de la sociéte dans cette même province, an 15e siècleChapitre 77 sur 134 · VIII. Item con lo sia causa que la cort maior et las autras · texte numérisé non relu

VIII. Item con lo sia causa que la cort maior et las autras

APPENDICE

cors rais {sic) ayan greuion el greuion la glcysa cl autres abeus, temporalitatz, en prennentaquellaala inan de la cort et arrestant aquella sensa causa coneguda et appcllada partida en grans greuges daquels aqui toca 5 supplican los sobrcdichs a la dicha ni âges ta t que li plassa que dayssi auani deguns ullicicrs non deyan pendre deguna teraporalitat a la man de la cort sensa conoyssenssa de drech et appellar partida.

Responsio. Placet quod temporalitas prelatorum aut aliorum eccicsiasticorum non ponaïur ad manus curie sine partis vocacione et cause cognicione, prouiso tant en quod in laxacionc causarum ccclesiasticarum prématuré et contra juris ordinem non procédant.

IX. Item que li plasse de redurre los seruens bo comessaris de la cort de la cambra ral dAvs al nombre de doze con si conten en lestatut de la cambra , et sian del dich, pays de Prouensa et de Forcalquier, et aqucls queseran del dich nombre deyon pertar un escusson de las armas del rey al piechs et rauba partida, et non renmens deyan seruar los status de la dicha cort et los capitols consentis en los conselhs générais autras ves tengus sobre lo fach de lur salari dautrament si fasian lo contrari non lur sia obesit.

Responsio. Placet regine quod statutum seructur et

Î[uod comissarii signa portent, quod quia si contrarium ecerint puniantur, per hoc tamen non intendit auferre facultatem partibus impetrandi literas caraere suas proprias et <piod nil habeant pro portu seu expensis, nisi causa sapita juxta taxacionem judicis.

X. Item supplican a la dicha magestat que con lo sia causa que diuerses comessaris de la dicha cambra fasent lurs exequeions prenion diuersas gaiaria* per rason de lurs salaria et per lur propria autoritat lasquals gaiarias ho gages trahon dels luocs et amsi los en portan que valon a las ves plus que lur salari non monta grandament; supplican que li plassa de donar prouesion que aytals

APPENDICE

comessaris aytals gage* non deyan trayre dels luocs si non que ayan corregut lur* cors coma las gaiarias presas per lo deute principal.

Responsio. Placet regine.

XI. Item con lo sia causa que d'alcun temps acnsa la cort de la cambra aya costumât de tirar a si las causas per vigor de las obltgansas générais ja sia avsso que la cambra non y sia expressada en preiudici dcl dich pays et contra la costuma antiqua , supplican a la dicha inagestat

Sue li plassa de ordenar que dayssi avant degun non eya esscr compellit per la cort de la cambra si non que en la obligansa de la dicha cort fos expressada.

Responsio. Stillus et consuetudo caraerc inveterata in conlrarium notorium se habuit et habet.

XII. Item con lo sia causa que los notaris de las cors de las appellacions fassan pagar a las partidas certa rata per la vision de las actas lasquals actas an una vegada pagat al notari que a fach las aichas actas ja sia aysso que (os dichs notaris de las appellacions non y ayan ren trabalhat. Supplican a la dicha magestat que li plassa de comandar que tais notaris de las appellacions de la vision de las acta* en que non auran ren trabalhat non deyan ren pendre et que la vision lur sia consentida sensa Costa.

Responsio. Domina nostra Regina intendit reduci facere excessum predictum si quis sit hoc comiltens faciendi et exccquendi consilio suo quod bene super boc prouidebit ad uülilatem rey publice sed requiritur maius tempus.

XIII. Item attendut los opprobris et iniurias que los Cristians soffertan per los Jusieus et los damages que sen son enseguis dal temps que an agut salua gardia que non solien auer , supplican que plassa a la dicha magestat aytals saluagardias reuocar et totas autras saluagardias ccsson et la diena senhoria non las consenta si non appellada partida

et ausida, si sembla a la senhoria de consentir que las consenta.

Responsio. Saluagardia non conceditur nisi pro via facli vitanda et non afTert preiudicium juridictioni alicujus que consueuit ecclesiis et ecclesiasticis et etiam miscrabilibus personis sine aliqua cause cognicione ubique in terras vero prelatorum baronum et nobilium non consueuit dari aliis personis saluagardia nec aliquam dare intendit domina nostra Regina nisi insit justa causa timoris et cum cause cognicione et parte vocata.

XIV. Item supplican coma desus a la dicha senhoria que con per lestatut prouensal sia statuit que nengun Jusieu

fireslant a vsura non ausi pendre si non v déniai1* per ieura cascun mes et sus certa pena contra plus demandant que en obseruacion daquel et conseruacion et protection de las gens del pays ampliant lo mays lur deya statuir et ordenar que degun Crestian et Jusieu dayssi avant

Suescan compcllir ni en la corl de la cambra ni autra egun debitor per cayna maniera que sia obligat a pagar maior vsura que la contenguda en to dicli statut, supplican en apres que tôt contrach vsurari puesca prescrieure per lespasi de xx ans en la cort de la cambra et autra non obstant tôt stilh et statut en contrari et reuocacion de contrach.

Responsio. Nullum creditur esse taie statutum licct fortassis inhibitum fucrit ne inquiratur contra eos nisi excederent ad racionem quinque solidorum pro libra per annum. Piacet tamen domine nostre reginc quod contractus debitorum judeorumctaliorum manilestorum vsurariorum prescribantur per dictum spacium viginti annorum non obstante quacumque renouatione contractus quod quia semper haDentur respcctus ad inicium contractus et quod curia camere cum ipsi contractus presumantur vsurarii propter calitatem personarum.

XV. Item que plassa a la dieba reginal magestal de donar et consentir licencia als ciutadans et babitans en los luocs

APPENDICE

del dcmani del dicli pays auens hostals, annexas et prop dels barris del dicbs loocs que pnescan cubrir murar et aussar de sus aquellus layssant la corsicra ho passagi conucnbablc per los dicbs barris sen demandai' autra licencia laquai sera niuys proliebosa que damaiosa per conseruacion dcls dicbs barris.

Responsio. Isla spectant ad ollicium magistrorum racionalium quibus precipit domina nostra Regina quod quibuscumque pro premissis ad eos recurrenlibus seu recursum habentibus prouideant.

XVI. liera supplican que iota persona ecclesiastical , nobla ho popular que volra auerla copia dcls capitols contengus en la letra consentida per lo Rey Loys lcrs de bona memori bo la copia duqucllas letras la puesca auer dcls notaris del conselb dels très statz a la quai copia tabellionada et sota escricba per las mans dels dichs notaris en tota cort si done tant de fe coma faria als original» et que tos utlicials las deyan cxcquir, obesir etobseruar et raetre en cartoiari raaior quant lur seran presentadas per calque sian personas may que sian tabellionadas coma dich es, quar trop séria al pays sumptuos si fasian far en las cors vidimus bo si volian lo vidimus que aquel que lo volria lo puesca auer.

Responsio. Placet Regine.

XVII. Item supplican a la dicha magestat que attendut la longa justicia que si fa en lo dich pays que puevs que cascuna de las partidas aura demandai scntcncia et sera assignat terme ad ausir aquclla que passât n bo in termes la dicha causa non sia determinada per lo dich juge que aytal juge defferent aquclla sia condampnat en cent marcs d’argent fin et priuacion de lurs olficis, et que lestatut prouensal facb sus labreuiament dels plays si obserue sus la dicha pena et aysso si entent que la premiera instanciasia determinada denfra un an , la segonda dsnfra vi mes et la lersa denfra très mes.

Responsio. Domina Regina vult et mandat quod ornnes

APPENDICE

et (]uicuiuquc olliciales jurisdiclioneiii excrcentes ministrcnl justiciam intra icmpora i nsi i tu ta et ca$u quo non faciant requisitî et pereos steterit cause atl proxinium superiorem deuoluantur.

Page 1