XCIII. Per los dospens de i teslimoni citai canl deu recebe

Item mes, segonl lo foo e coslumn de las corlz deu senhoo

mayoo que i testîmoni cilat fora lo baylatye per ios despeDs e destachs feyts qui avéra feyts per anar e per tomar a son hostau , receba per iega vi dines tornes tant solamens sies plus, sino que voluntat fossa deu qui laura citât de dar Ion mes.

XGIV. Si augun prépara gatges dauans greu.

Item mes , en nostre foo e costuma , que si un home qui deya dar certa quantitat d'argent ha un autre, que si lo deutôo prépara gatges dabantgreu, e que lo gatge balha lo tertz mes que lo crededoo lac deu prene per la soma qui deu prene deu deutoo, e si lo crededoo fase greu queu se passe.

Item mes, em en nostre foo e costuma que si lo bayle deu prene daugun home, que si lo deutoo prépara gatges per augun argent que lo bayle deya prene, que si lo deutoo lo prépara gatyesdauant greu e que Ios gatges o lo gatge balha o balhan lo tertz mes que lo bayle lac deu prene, quin que gatge se sia, que lo deutoo lo prépare audit bayle e lo bayle no sen deu prene autre gatge, sus la pena de este perjurii.

XGVI. Item mes que no dea portar mes greu per greu.

Item mes, em nostre foo e costuma de ara e de toz temp , que si augun es obligat per neguna cautioo ho autre deute que partienca au senescauch de Begorra ho a sa cortz , que per aquera obligansa qui lome auera feyta no deq portar plus greu, sino que fasan la exsecutioo deguda ayxi cum per deute fiscau ni en aquet capito saperthe.

XGVII. Item per un arbe fnitee si las arramas penen en autra part

Item mes , em en nostre foo e costuma de tost temps mes del mon, que si un arbe frutee sia plantât en una terra, e que las arramas del arbe pena enta autre terra, que lome de qui la terra sera ni las arramas del arbe penen en so terra, que deu frut que Tarbe lebara no deu tocaa, sino que tant cum ne podera atenhee ah ta

inaa e de aquet frut la meylat, e Tautra meytat de aquet qui fera Tarbe frutee , e si aquet de qui sera Tarbe abat la fruta , que la meytat deu fruit de las arramas que sian de aquet de qui sera la terra e que non deu podar las arramas sino que no podos passar.

XCVIII. Per un notari si ha a gardar sos lib«s a requeala de partidas.

Item mes , en nostre foo e costuma, per los senhoos mossen lohan Rochis, cavalher, e per mossen lohan de Laas, iesensiat , que si augun notari es requerit per augunas partidas de mostrar los libes de la sua notaria o d'autre , si et los ha per augunas cartas gardar que recebe lo notari i sos tome e après la scriptura si ascribe a.

XCIX. Per UDa donalioo per fondament de terra lo bayte quant ha a Ihevar.

Item mes , abem en nostre foo e costuma que si de una pocessio de terra fe donatioo un home ha un autre , que lo bayle no y ha a demandararre sino que lantrada, e que se laude en sa maa e quen despulhe al qui fe la donatioo e quen meta en corporau pocessioo a la autra partida.

C. Si lo bayle pot arcsta aies de mandament deu senhoo mayoo.

Item mes, abem en nostre foo e costuma de tos temps mes del mon, que lo bayle no deu ni pot arestar ha una persona sies de mandament deu senhoo mayoo, mandament scriut e sagerat deu saget de la cort de senescauch de Begorra o deu compte.

Après diverses chartes copiées dans le même cartulaire, on lit à la fin :

Losquaus foos e costumas e cartas susditas io Ârnaut deu Troc, habitant deu loc de Marsoos , clerc e notari public per la auctoritat imperiau, a la requesta de tôt lo poble d'Assuu o la mayor partida e la plus sana , congregat e aiustat en lo loc aperat lo Hoom d^ Aucun, a la receptioo deu bayle qui entraba per la begada , so es assaber lohan de Mcnbiella deu loc de Gees, a mi feyta de treslatar, copiar los sosditz foos e costumas et cartas susditas en la forma susdita laquau requesta , et requisitio a mi feyta per lo susdit poble.

hbà HISTOIRE DU DROIT DANS LES PYRÉNÉES.

Son testimonis dasso maeste Bernât de la Lobera, maest Guiilem Dabesio deu loc de Marsous , notaris , e maeste Borthomiu de Sastrada deu loc d'Ârrens , notari. E fo feyta ladita requesta io xxix jour deu mes de jun en lo susdit hoom d'Aucun , Tan m gccc xcvii , et io susdit deu Troc que a la susdita requesta per mon offici seguin ta sillaba deusdits foos, costumas e autre carias susditas de mot a mot visitadas e consultadas au plus de tôt mon poder no defferin en neguna causa de la sillaba deusdits foos e costumas et de lasditas cartas ab lo susdit fidelitat au segrament qui thient a mon offici, hey feyt lo susdit instrument tal per la forma que dessus ronthe, e per maior fermessa de bertat mon senhau acostumat hi e pausat. «