FORS ET COUTUMES DE GUIZERIX
In nomine Domini, amen. Noverint universi et singuli présentes paritcr et futuri , quod cxistens et personaliter conslitutus anno et die infrascriptis, mei nolarii publici et testium infrascriptorum presentia, etapudlocum Castri Noui Manohaci, Auxis diocesis,vi-
^ Guiierii ou Guizerils, commune des Hautes-Pyrénées, arroadissemenl de Ba> gnères-de-Bigorre , n*a qu'une population de âoo à 5oo âmes. Elle faisait partie des quatre vallées qui ont appartenu, à certaines époques, à la Bigorre.
L'original des fors, retenu, le 5 avril i/io5, par Bernard de Velin, notaire à Castelnau-Magnoac, ne se retrouve plus. Une copie en forme, composée de 8 feuillets, écrite sur parchemin, signée G. Bergier, notaire, qui délivra ceUe grosse , le 1 /i février 1 553, existe encore aux archives de Guixerix , et c'était sur cette pièce que j'avais fait mon travail. M. Alcide Curie Seimbre, ancien sous-préfet, fort versé dans l'étude des chartes pyrénéennes, a eu l'extrême obligeance de me conBer une copie authentique des fors, coUationnée par un conseiller du roi, rapporteur référendaire en la chancellerie près le pariement de Toulouse. C'est cette copie, écrite sur papier timbré, revue et coUationnée encore par M. Curie, que uous reproduisons littéralement ici. On remarquera que les mêmes mots sont souvent écrits de différentes manières. Nous avons cru ne pas devoir corriger l'or- Ihographe.
delicct nobilis et poiens vir, doiuinus lohanncsdc Labariha , miles , doiniiius locoruin de MonU^Cornelio, de Guiscrco, de Belio Podio et de Organo , et senescalius Aure et Manohacî pro inclito principe et domino nostro domino comité Armaniiaci, audita et intellecta supplicatione verbothenus proposita per cousules et alios singulares predicti looi deGuisrico, dicendo quod, cum ipsi consules una cum bajulo dîcti loci sint judtces in pertiuentiis dicti^loci^ in omnibus causis ci\ilibus et criminalibus in diclo loco et cjus pcrtinentiis emergentibus, habentesquc eorum consuetudines scriplas, usus et libellâtes quibus usi sunt a tanto tcmpore citra quod de contrario memoria hominum non existit ; ac tamen quod a casibua fortuitis dictas eorum consuetudines descriptas amiserunt, supplicando eideni et quasdam consuetudines scriptas in quodam papiro abstractas a consuetudinibus predicti loci Castri Novi , in cujus castellania predictus locus est situatus, vcllet eis concedcro aprobareet iilis in posterum uti permitterc. Quibus lectis et datis ad plénum intelligi per honorabilem viruni magislrum Guillermum iNepotis, in legibus baccallarium , judicem teirc Aure et Manohaci y habita débita et matura deiiberatione consilii , de sua certa scîentia et gracia speciali, dictas consuetudines eisdem consulibus nomine universitatis et dicte sue universitati dédit, concessit , aprobavit, omologavit, et laudavit, voiuit et consenciil ut illis utantur et secundum iilas judicent, justiciam ministrent, mandando michi notario infrascriplo ut eisdem consulibus nomino universitatis dicti loci de Guisrico retinerem instrumentum seu instrumenta eis neccssaria et opportuna. Ténor vero dictarum consuetudinum sequitur et est talis.
Senseguen se las. costumas del loc de Guiseritz.
I. Lou prumicr article es que en lodit loc de Guiseritz sian elegitz, cascun an, très cossosper la communitat deudit loc segon que es acostumat, losquals juren en la man deu senhor ho de son baile lou prumé digmenge après Touz Sanctz, losquals cossos ensems ab lo bayle ou la major partida deusdits cossos ayan poder, coma juges ordinaris deudit loc et de sas pertenensas , de ausir, de
termiDar, coDeysse et diffiair totas causas et negocis, en lodit loc ou sas apertenensas, emergem et émerger poden, tant civils cum criminaus, et totajuridiccion hauta, bassa et moyena , meriet mixti imperii a lor autreyada per lodit senhor.
II. Item, que lo senhor deudit loc ni sos officiers no fassan ne poscan far, ny mètre tailhas , aubergas , ny autres carx , ni prenguan prest ni servici sino de voluntat deus habitans deudit loc.
III. Item, que lo senho deudit loc ni sos successors las suas gens ny officiers no prenguan en lodit loc degun habitador deudit loc, otra sa volontat, pan, bin ny cams dedeguna condition que sian, fées, pailhas, ortalicias, frutz,'quenhz que sian, ni deguna autra causa, et si fasian lo contrari , que sian punitz las gens ou officiers segon la ordenanza delsdits cossos.
IV. Item, que los habitans deudit loc et los que hy habitaran en futur pouscan da et vendre et aliéna toutz los bées mobles et no mobles liberalamente a qui lor plaira , exceptatz que los no mobles no poscan aliéna a persona prohibida de dreict.
V. Item , que lo senho deudit loc ny sos officiers no prenguan degun habitado deudit loc, ny près no lo delenguan , ny s6os bées ab tant que bailhe fremensas de estar a dreict, sino que tan que deguos prene mort ou mutilation de membre et sos bées degossan estre encorrutz au senho, et quant se endeviere losdits cossos feicta diligent inquisition et information, segon lo merit de la causa et segon forma de dreict couescan et ordenen, ny per negun crim» degun habitado deudit loc no sia menât fora la juridiction deudit loc , an sia detengut et encarcerat a la ordenansa dels cossos.
VI. Item, que a la denunciation de augun no fasen partida contra augun habitado deudit loc de Guiseritz sobre aucun crim, quenfa que sia, no sia procedit en deguna maneyra sino précèdent informacion ou que lodit criminos fos trobat fasen lo crim et lo crim fos de tau natura que emportes pena corporala.
VII. Item, quanlo baile se crée nouellementes tengutdejura, en
presentia de deus cossos que en lodit son oflicî ben et degudament se portara, et las costumas et libertalz gardara et observara bertaderas relations et expleictz Tara.
Vin. Que lo balte deudit loc ni autre officié no cite ne posca cita degun habitant deu4.it loc per ung feict, sin que una betz en ung dia et de ters joms en ters jorns, et en cas que lo fassa, que lo citât no sia tengut de compary ne en deguna ley per la contumacia, sino que per los cossos fossa ordenat.
IX. Item, si augun habitant deudit loc de augun autre se clamo ou rencura per augun deute et aquet deute en la cort deusdits cosmos ^ présent lo baile, lodit deute confessa, ly sian datz quatorze jours de terme a pagua, dens los caus aya paguat, ou autrement acourdat ab lo cresedor en deguna ley, lodit deute no sia tengut au senho sino en dus dines tholozas per la scriptura , clamo et confessio, en dus autres, et si lo deute es neguat, sia procedit entro la sentencia segon justicia , et lo bcngut sia condempnat en vingt dines tholosas au senho per la ley.
X. Item , que de la clamo simpla ou de un pleict lo senho ne prenera sino una ley de vingt dines tholosas pausat que tropas coneyssensas ho ordenansas hy sian feictas.
XI. Item, que chascun defailhent a la court deusdits cossos au jorn a la assignation sera punit en vingt dines tholosas au senhor per la contumacia , sino que aguos leal defensa sobre la eau sera audit.
XII. Item , que degun habitado deudit loc no sia punit en deguna pena ny ley ordinaria , ny extraordinaria, pecuniaria, ny corporau, sino que en la maneyra que los cossos jutgaran.
XIII. Item que negun sirvent ou officie deu senho no prengua degun salari de degun habitant deudit loc per lebar las rendas, leys, contumacias, et autres dreictz deu senhor deudit loc, et si degun au seruido biolentament estrema lo guatge audit seruent en dets sos tholozas sia punit, applicados au senho.
XIV. Item, que en lodit ioc no sia metut ban en deguua ina> neyra en las pocessios ou autres bées deus Itabitans deudil Ioc al> lanl que lodit habitado balhe ou oflresca de balhar fremansas de eslar a dreict a la coneyssensa deus cossos, et si era metut, que sia lebat sens deguna pena.
XV. Item , que degun habitado deudit Ioc no sia queslionant en lodit Ioc ny apertenensas per lodit senho, sos officies, en degun cas , sino que los consols sian présents , et conegut et jutgat sus aquet per els et sus la forma de la question et tortura , et que tant sie questionat et torturât coma aus cossos sera vist fasedo, autrament no.
XVI. Item, que cascun habitant deudit Ioc posqua fe bosc deflenut et bedat en sa possession, segon la ordenansa deus cossos, regardada la quantitat de la terra et deu negocii la qualitat, et cascun que trencara ou dara dampnatge en lodit bosc sera punit en vingt dines tbolosas, satisfeicla partida lesida et autrament punit de la ordenansa deus cossos.
XVII. Item, que si degun habitant deudit Ioc moris sens hereté leyau que per dreyta linha deben succedy et no aya feict testamenl, que los cossos ensemps ab lo bayle prenguan toz sos bées et los (enguan en lor man per ung an et un dia, feict envenlari sufUcientement, et si dedens lodit terme no si es mostrat heretë, losdits bées et heretaige sia la meytat au senho et Tautre meitat a la voluntat deusdits cossos.
XVIII. Item , que lo senho deudit Ioc ny sos officies no poscan le ordenansa ny mettre en lodit Ioc statut, ordenansas, constitucios en deguna maneyra ses voluntat deus cossos, et si se fasia lo contrari , que degun habitant deudit Ioc no sia tengut de tenir ny observar losdits estatuts, ordenansas, ny costumas.
XIX. Item, que los cossos deudit Ioc ho lor messatgë poscan, de lor propria auctoritat, culhir et levar collectas , tailhas en lodit Ioc fasedoras, et los habitans deudit Ioc de quinha condition que sian compelli et penhera, et los gatges preses vene et encanta aliéna ayssi cum lor sera vist fazedo.
XX. Ileni , que cascun que lenga faus pës ou fausa mesura et ab aquera ben a plus que sia statuit et ordeuat per losdiU cossolhs en iodit loc de Guiseritz et sas apertenensas, que sia puuit en Lx sols tholoxas au senho, et que no use de ung an dequet offici, et los pës et mesuras coma faussas sian mesas au pilloret.
XXI. Item, si degun demanda xsols tholosas en la cort deusdits cossols et voilha refferi lo juramenl au reu* et estar sobre aquera pétition a son sagrament, si lo reu aquo révoqua que sia per confessât et a satisfe las causas demandadas, sia condempnat sino que lo reu voilha 16 jurament defferi à Tactor, et si a fe et Iodit actor reloga a prene Iodit jurament que per la maneyra susdita Iodit actor sia connegut et de la demanda lou reu sia absot , et en \x dines tholosas per la ley au senho sia condempnat.
XXII. Item, que cascun habitado deudit loc puosca de sa propria auctoritat, en Iodit loc et sas pertenensas, tôt layron notari en son hostau et en totas sas autres possessios ou dcfTora, en cas que fuga ab lo furt, et si naflra Iodit layron ou lo occis, que no sia tengut en deguna pena si en autra maneyra no podia ti(> las causas panadas, ni podia aretie^. Lou layron deu jour ou aquel que rapina si an lo furt ho rapina fugiva, ho si se deflende ab armas et probat per testcmouis lo furt ho la rapina, deu estre cresut lo desraubat de las causas que a perdusas a son sagrament.
XXIII. Item , que los maseres sian tengutz de bene bonas carns et suflicientas à lastimation deus cossos, et si an veududas carns corrompudas, no vendables et no suflicientas, que lasditas carus sian presas per lo baylc et cossos, ou foragitadas ou aux paubres distribuidas am plasé deus cossos, et qui las ben sia punit en X sols tholosas, la meytata la villa et l'autre meytat au senho.
' Défendeur.
* Après le moi aretiê, on lit à la suite du corps de Tacle la ligne suivante, qui a été barrée : «Et si lo feris et sanc ne ges pausat que no sia leyau en vingt sos «lEolosas applicados au senho sia punitlo layron. "? On a mis en marge, de la niénii* écriture, ces mots latins : «Presens clausa est nihil, ideo hic vacat.T?
XXIV. Item, que lo tabemë siu tengut de bene bon bin et sufficient segon lo pays aforat que sia per lo baile et cossos, etsy y metia aygua ou autrament io corrompia, que sia punit en x sols tholosas , divisidors la meytat au senho, et lautra meytata la viella, et lo bin conGscat au senhor, et pot lo tabemer foragitar los bevedors quan auran begut lo vin, de iour ou de neyt, de la taberna, sens deguna pena, et si lo bevedor au mandament deu tabemë no ne vol salhir de lostau, que pague dus sos au senhor et cossos.
XXIV. Item, que degun taberné no venda bin en la taberna a gens deudit loc depuys ÏAve Maria sera toquada, sus pena de cinq sols au senhor et cossos aplicados.
XXVI. Item, que degun habitant deudit loc no estonca ne demore en la taberna despuis ladita hora per heure, sus ladita pena de v sols applicadors coma dessus.
XXVII. Item, que lo senhor deudit loc perpetualament aya per agradable lot aquo que per lo baille ho son loctenent ho officiers, quinhs que sian, deudit senhor sera feict a utilitat deus habitans deudit loc, et enmoable se persévéra aysy cum si per lodit senhor en sa propria persona fossa feict en tant quant toqua lo oflicii exercissi daquet sino que sia apellat sus aquo legilimamens.
XXVIII. Item , lo pay en lodit loc no sia penhorat ne molestât en deguna maneyra per losdeutës ny excès de son filh , ny lo filh per lo pay, ni la molhé per los deu marit, ny lo marit per los de sa molhé, sino que en aequo fossan obligatz.
XXIX. Item, si degun contra autre en lodit loc maliciosament tiré cotet pausat que no ferisce, ny fassa senhan de enbasye ne de feri, en v sols tholosas applicadors au senhor sia punit; et si fe senhan de feri en deguna maneyra se irruis contra degun maliciosament am lo cotet treyt, en x sols tholosas applicadors au senhor sia punit; et si lo feris et sanc ne gés pausat que no sia leyau , en XX sols tholosas applicadors au senho sia punit, feicta prumé
ciamo per acquêt que aura prés lo domatgë et no en aiitra maneyra, sino que aquosia feict en presencia deu bailië et iabets sia punit sent de clamo en y sols tholosas applicadors au senhor; et si lo plaguat moria, acquêt qui aura feict sia punit segon forma de dreict, et qui no a bées que passé pena corporau a la ordonansa deus cossos.
XXX. Item , que degun delinquent en deguna maneyra no sia tengut en deguna ley pagua sino que prumé sia convengut et jutgat per losdits cossos satisfeict prumerament a partida lesida.
XXXI. Item, siaque]s que playdaran ou la ung sian paubres, ho las causas que playdeyaran sia de petite valor, losdits cossos sommariament et de plan scriuta la pétition a la sentencia, poscan las causas entre lasditas partidas paubras sentencriaument defferi , et si la causa la eau se playdeyra entre lasditas partidas es de petite valor» que sia leyssada à Tarbitrë deusdits cossos pausat que las partidas sian poderosas per playdeyar.
XXXII. Item, que de causa encartada' no sia tengut degun habitant deudit loc bailhar libeu.
XXXIII. Item , si degun habitant deudit loc crompa dedins lo loc ho sas pertenensas deguna possession ho honor, que lo baile posca lausa la venda susdita audit crompador ou alz sos , laquau laudation sia tengut de far tant tost que sia requerit, et si la récusa de fe , lodit crompador se posca mètre en possession sans de pena.
XXXIV. Item, que cascun habitant deudit loc posca teni gasalha en lodit loc et sas pertenensas bestia de quinha condition que sia en la maneyra que so acordara ab partida , sens degun carc de forastatgé que no pague ne degun autre carc.
XXXV. Item, que si degun home molherat sia trobat ab femna maridada ou no maridada , ho home no molherat ab femna ma-
' Cause inscrite an ràle.
ridada , en hoslau ou ^utre loc suspeitës entrams nudis ho ia ungou aulrament que aparisca que cometut ayan io crim, et que lo home aya treitas las braguas, ho en tota autra maneyra, que per dus ou ires testimonis dignes de fe se trobé lodit crim estré cometut, que a tais homes carceren ' en la villa, ho paguen lx sois thol. au senho.
XXXVI. hem, si degun home fornicado fama maridada tre deudit loc de Guiseritz et acquera en autra part ab consentiment et Yoluntat de ladite femna la transporta > lodit fornicado en lx sols tholosas applicadors au senhor sia tengut, et np remens au marit, parens ou enfans de ladita femna , ho heretes, sia tengut de fe emmenda à la coneyssensa deus cossos ; et si la femna no es maridada et entrams son solutz, lodit homi sia tengut de contrase ab ela matrimoni juxta la maneyra deius scriuta en lo segond article contenguda, et si contrase lo matrimoni no vol ,enLX sols tholosas au senhor sia punit, et no remens aus parens et amicz de ladita femna en amenda a la coneyssensa deus cossos, regardada la condition et la qualitat de las personas.
XXXVn. Item , si degun en lodit loc ho en sas pertenensas forsa ou desflora deguna femna , ou a mau son grat camaument la conoys, si esta ferm per testimoniis dignes de fe ho autrament per effusion de sanc, berberation, ho autres senhaus legitimz, ho per presumptions violensas, si entrams son engans et solutz aquels que aquo auran feict sian tengutx de prené en molhé ladita femna , et si ladita femna no lo vol prcne per marit que lo sian tengulz de da oc sols tholosas per marida ; et si lo home bau plus que aquera femna , que la sia tenguda de dota a coneyssensa deusditz cossos , et si rhome reffusa de fer aquo ho ladita femna esta de mas valo que rhome , sia punit lodit home segon dreit a la coneyssensa deus cossos.
XXXVIII. Item, que si degun feris autre ablo punh ses que no gesca sanc, sia punit en v sols tholosas au senhor, et si sanc ne gës,
* Le mot carceren est écrit très-lisiblement. N ^est-ce pas une erreur du copiste qui aura mal interprété le mol corren écrit peut-être en abrité dans l'original ?
eu \ sols lliolosas, et si feris ab bastou ho ab aulra causa sino que y eulrevcnga plagua leyau, ho mutillation de membre, eu xx sols tholosas, feicta la clamo, autrement en v sols tholosas sia punit.
XXXIX. Item, si degun home ou femna maliciosament tira augun ou auguna per los peus paguë au senhor v sols tholosas, Teicta la clamo per aquet que aura près lo dampnatgé.
XL. Item, si degun habitant deudit loc aya panât deguna causa no puyan la vaior de xii dines tholosas, en \ sols au seuho sia punit, si es foran ou la causa monta plus de xu dines tholosas sia punit segon forma de dreict, a la coneyssensa deus cossos.
XLI. Item , si degun en lodit loc apera augun lebros ^, traido , layron, ou cocut, ou femna maridada puta, sino que probe so que aura dict, en sols x tholosas sia punit, la meytat au senhor, fautra meytat aux cossos, et no remens emmenda competenta de la paraula injuriosa que aura dita sia tengul à la conneyssensa deus cossos.
XLII. Item, si degun au baille, cossos, autres officies fasen lor offici fe ny ditz degune offensa , injuria , ou paraula enjuriosa, en xsols tholosas sia punit, la meytat au senhor et Tautraaux cossos; et qui romp lo saget ou autre senhau metut en la porta, en x sols tholosas cum dessus sia punit; et si los feris ab la man ho ab autre amés et no gesca sanc, en xxx sos cum dessus applicados sia punit ; et si ne ges sanc , pausat que no sia plagua leyau , en lxv sos applicados cum dessus; et si es feicta plagua leyau ou mutillation de membre, arbitrideusdits cossos sia punit hotra pena leyau , satisfeict d'abant tout au dampnatgat, a la coneyssensa deus cossos regardât la persona et la qualitat deu cas.
XL1II. Item, que cascun haben borda ho maison en lodit loc puesca mudar ladita borda ou maison de sa propria auctoritat sens de licencia deu senho fuizan^ aqui ou se volera.
' Lépreux.
* Fuizan, fuyant.
XLIV. Ilem , que los cossos deudil loc ab io conseilh et consenlment ab lo bayle poscan fe estatutz penaus et no penaus, de la caa pena en lodit statut pausadora sia ia meytal deudit senho et Tautra meytat deudit ioc, et los soberditz statuts revoca, muda, corrigir et annuUa totas et quantas betz lor sembiara bist et fasedo , sens de licencia deu senhor ny de son bayle.
XLV. Item, que los susditz cossos poscan coneysse de totz excès cometutz perla familia deu senho exceptât sos Glhs naturaus, et son juge ordinari, et las sententias dadas executarsens deguna contradiction a lor coneyssensa et ordenansa.
XLVI. Item, que los fiualers tenens possessions et terras au fin de senhor deudit loc ou d'autres, et que lo fin esse paguat sia deneguat, losditz fiuates sian cresutz a lor sagrament, lo eau feict et prestat en presentia deusdits cossos , sian liberatz.
XL VII. Item , si lo percuray deudit senhor de las sentencias et ordenansas dadas per losditz cossos se apera et cay de la causa et bencut en Tappel, sia tengut de paguar los despens a partida apellada sens deguna contradiction.
XLVIII. Item, los cossos deudit ioc de lor propria auctoritat fassan et poscan far et constituir huca ^ publica et aquela destituir quant lor semblera , laquai huca jure en las mas deus cossos de ben et degudament exerci son offici et de estre obedient ans mandamens deus cossos.
XLIX. Item , si degun en lodict loc sia penhorat a la requesta de degun cresedo son degudament, ho lo deutë de sa propria auctoritat a son cresedo balha gatges mobles, io cresedo los es tengut de tie quinze jours; losquaus passatz, si no son sobuts^, los pot balhar a Tencantado deudit loc per los enquanta et bene, et que anen de très en très dias a lenquant et a tant livra lo hom y aura dict en losditz gatges, et que acquera lo ters jorn a tant cum
' Valet commun.
' Sobtf conserver une chose vendue à faculté de rachat.
PIÈCES JUSTIFICATHES. 465
venda, balha et tengua valor et fermetat, ayssi mm por iodit deiito et penherat fossa personalament feicta, citât que sia lo deuto a beze bene suflScientament; et si los gatges eran inmobles, so es a saber : maisos, vinhas, pratz ho autras possessios, quelo ci*esedosia tengut de tie et serva per trenta dias; losquaus passât, si entretant no son sobatz, Iodit cresedo feyta prumer requ^ta deuto si el ia vol sobe ios posca fe encanta a Tencantado deudit loc et losdits gatges bene a lenquant pubiicament en Iodit ioc per Tencantado, a hauta botz, per très dias de Testa, a qui on aura amas de gent, et que de castrina perconisation se aretengua public instrument; et ayssy fasen, que au ters iour ladita causa sia valhada en aquet que mes y aura dict, corne plus offrent, et ayssi metys ans cossos deudit loc et que la susdita vendition valha et tenga aquera fermetat ayssi cum per lo deuto era feicta personalment et de sa propria auctoritat, et que Iodit encantado aya et prengua per chascuna proclamation de bées mobles ung dine tomes et de bées immobles uug dine tholoza, exceptât de las causas que venera per los cossos et per las coeitas de la viela en lasquallas deu penhera et enquanta franquament, cum ausditz cossos sera vist fasedo.
L. Item, si degun habitant deudit loc sia compellil per lo baile ho autre officie per los canis ou baratas deffora deudit loc feictas ho comeses, ou aucunes causas, que los gatges deussusditz deudit Iodit bayle ou officie tie en la man de la cort per quatorze dias en loc segu; loscaus passatz, si entretant losdilz gatges no son soubutz, per lencantado publiquement sian venutz ayssi coma dessus es dict; et si degun losdits gatges per biolensa a Tofficie estrema, en x sos tomes au senhor sia punit.
LI. item , que negun habitant deudit loc ne de las pertenensas no sia tengut de segui ab armaduras ne en augun maneyra Iodit senho ne las suas gens de fora la terre de Maignoac, per causa de guerre, sino que per ung iour en lo eau (tomar) posca de jour cla a sa mayson en que demora, sino que sia de sa propria Yolontat.
LU. item , que si a degun obre de son logue ou aiïanaigé lu luguade lo récusa a pagua, et per causa de maleva ou autramenl, que los cossos deudit loc sens deguna quereiha au senho fasedora et sens deguna pena encorredora lo poscan et fassan en tal maniera que lo obre sia paguat de son tribailh.
LUI. Item, en tems dis guerra quan conviera la villa guarda per paor deus ennemicz ou autrament, de neyt ou de jour, losditz cossos poscan manda per fe manda las gens deudit loc ayssi cum a lor sera vist fasedor, et los reveiles a la gueyta manda, et cascun defailhent penhera en v sos tomes petitz ausditz cossos applicadors liberaument; sian punitz de pena ayssi coma ausditz cossos meilho sera vist fasedo.
LIY. Uem , que negun habitant deudit loc no sia tengut de pagua degun carceratge si per augun cas es prés au senhor deudit loc ny deguna exaction autra.
LV. Que predicta acta omnia et singula licet prout superius sunt expressata dictus dominus loannes de Labartha, miles et dominus dicti loci de Guiserico , pro se et ejus ordinio^ et successoribus universis, data, grata et firma in perpetuum voluit et concessit; et hoc fecit dictus dominus lohannes de Labartha, dominus dicU loci de Guiserico pro se et successoribus suis de gratia speciali et propter amorem quem habel erga habitatores dicti loci de Guiserico qui nunc sunt et qui pro tempore futuro erunt , et predictas consuetudines modo et forma superius scriptas et concessas promisit tenere et servare, et non contra facere, dicere nec venire per se nec aliquam aliam personam interpositam, nec contra facienti, dicenti seu venienti consentire ullo modo, uUis temporibus in fulurum, et hoc totum sub expressa ypotheca et obligatione omnium bonorum suorum mobilium et immobilium presentium et futurorum, cum omni refectione dampnorum, gravaminum, sumpluum et expensarum curie litis et extra ac etiam interesse, et sub omni juris et facti rennnciatione ad hec necessaria qualibet pariter
' Ordinùtm , raro. Ordo sîgiiiGail souvent (eslanicnl.
PIÈCES JUSTIFICATINES. 407
et cauth.ela ; reuuuciavit inde dictus douiinus loaiiiies de Labartha, dominu» dicli loci de Guiserico, exceplioni dictarum consifetudinam modo predîclo, dicliB consuiibus et aliis babitatoribus et universitati dicti loci de Guiserico uon datarum et son concessaram, et exceptioni omnium aliorum premissorum non ita factorum , non promissorum et non conventorum modis et formis jam dictis et hic scrlptis. Mandavit insuper et promisit prodictu» dominus loannes de Labartha , dominus dicti ioci de Guiserico pro semet et ejus ordinio, predictis consulibus presentibus pro seipsis et hominibus quibus supra stipulantibus, quod non veniet contra predicta vel aliqua de predictis per se nec per alium seu aiios in judicio vel extra judicium» cum scripto vol sine scripto, occulte vel manifeste, nec modo aliquo qui dici possit seu etiam cogilari. Imo promisit et mandavit esse bonus, verus et firmus et legalis guirens et facere nunc et semper bonam , firmam et legitimam guirentiam ab omnibus personis ibi aliquid in futurum contradicentibus. Et hoc totum sub consimilibus ypotheca , obligatione et dampnorum defectione quibus supra. Et predicta omnia et singula tenere, complere, et observare et non contra facere per se vel aliam personam extraneam vel privatam, occulte vel manifeste, predictus dominus loannes de Labartha, dominus dicti loci de Guiserico, juravit et ad sancta Dei quatuor Evangelia ejus manu dextra a se gratis rorporaliter tacta; necnon predictum instrumenlum consuetudinum predictarum dictus dominus loannes de Labartha, dominus dicti loci do Guiserico, suo sigillo corroboraro et sigillare promisit pro majori securitate premissorum. De quibus omnibus universis et singulis predictis dicti consules dicti loci de (luisericonomine que supra petierunl et requisivorunt sibi fieri et relineri publicum instrumentum per me notarium publicum infrascriptum ; quod et feci. Acta fuerunt bec apud dictum locum Castri Novi Manhoaci, die quinta mensis nprilis, anno ab iucamatione Domihi miliesimo quadringcntesimo quinto, illustrissimo principe et domino nostro domino Karolo, Dei gratia Francorum rege, régnante, et inclito principe et domino nostro domino loanne, comité Armanhaci, dominante, et revoreudissimo In Christo paire ot
domino Philîppo, mîseratione divina Auxis archiepiscopo, présidente, in presentia et testimonio venerabilis et discret! viri magistri Guilhermi Nepotis, in iegibus baccailarii, judicis Aure et Manhoaci pre dicto domino nostro comité Armanhaci ; Vitaiis de Aspello, receptoris Manhoaci; lohannis de Clauso loci Gastri Novi Manhoaci, et loannis Cavalerii, servitoris dicti domini loannis de Labartha, habitatorum, testium ad premissa vocatorum, et mei Bernardi de Velino publici auctoritate dominorum de capitulo Thoiose notarii , dicti loci Castri Novi Manhoaci habitatoris, qui de premissisrequisitus presens instrumentum retinui, in modum predictum scripsi , grossavi et in banc formam publicam manu mea propria redegi, et facta primitus diligenti collatione cum original! hic me subscripsi et signum meum auctenticum apposui in fidem et testimonium omnium et singulorum premissorum. B. de Velino.
Et ut nemini vertatur in dubium et ad securitatem omnium premissorum et roboris firmitatem habendam et obtinendam, dictus dominus loannes de Labartha , miles, dominus dicti loci de Guiserico, sigillum suum armorum huic présent! instrumento consuetudinum predictarum in illis in pendenti apponi fecit, in loco Gastri Novi Manhoaci, die septimo mensis madii, anno Domini miilesimo quadringentesimo quinto, in presentia domini de Ripperia, Guilhermi de Debesia, Oddetti de Garrola, Bertrand! Fabri, Vitaiis de Bodraco et Raymond! de Maseriis, dicti loci Gastri Novi Manhoaci habitatorum, et mei B. Velino, notarii.
Présentes sue judicature fuerunt vise, periecte ac visitate per me Guilhermum Nepotis, judicem vaiiis Aure ac Manhoaci , scnitatorem sive reformatorem totius domaynii et repertum per me consules dicti loci de Guiseritz illis usos fuisse pristinis temporibus et nunc utuntur. Ideo hic me subscripsi in testimonium premissorum. Actum in Castro Novo Manhoaci, die septima mensis decembris, anno Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo. Guilhermus Nepotis, judex et reformator predictus.
Le présent doble a été extrait de son propre original, script et signe par feu M* Bernard Velin , notaire, quant vivoit, de Gastelnau
PIECES JLSTIFICATIVES. 469
Magnoac, par main d^aiitruy à nioy notaire royal soubssignë, contenant le présent huiot fulhes scriptes et faite deue collation avec ledit original. En foy de ce dessus, me suis soubssigné, le xiiii de febyrier i553. G. Bergier, n** signé.
Collationnë par nous consul du roy, référendaire de la chancellerie près le parlement de Toulouse.
GOCTLMES DE MACBOURGUET' (1309).
In nomine Dammi^ amen. Conegude cause sie aus presens e aus abiedors que nos Bernard , per la gracia de Diu compte d'Armagnac è de Fezensac e de Rhodez, e senhor de la terre d'Aibere, donam e autreyam, per nos e per nostes successors, a la vielle e au locq e aus pobladors de la vielle nostre de Maubourguet, franqaesses, fors e perdurables costumes.
Aqueres que dejus se seguen.
I. E la prumere franquesse es que nos prediit compte autreyam aus pobladors de la nostre vielle prédite de Maubourguet e aus lors presens e abiedors lo perchoo de la carrere deus bosc tro lou buad per ung diner de Simonatge, cascun an, que hom losees de Simonatge.
n. Ab ayso que uz dam e uz autreyam a tots los presens e aus abiedors per nos e per nostres successors, que nos sian tenguts de dar, ni de prestar, ni de malevar per dever si no bolen.
' Mauboiirguet, cbef-iieu de canton dans les Hautes-Pyrénées. Ses coutumes datent de i Sog. J^en ai trouvé une copie andenne. Elle diflféniit beaucoup de celle que Larcher a mise dans ses Glanagei. J*aî consulté les archives de la mairie de Maubourguet, j^y ai vu deux copies signées par des notaires. L^une, la plus ancienne, faite en 168 &, est évidemment la meilleure; c^est la leçon adoptée par Larcher. L'autre, faite le i3 août 1790, reproduit toutes les fautes d*unc copie conservée aux archives de Pau.
III. En après los dam e autreyam que, si augun home se clame de uulli bezin de la vielle de Maubourguet, ni de cap de hom, ni de fons de terre que sie en territori de la vielle de Maubourguet, ni en la desmarie de las gleyses de la avantdiite vielle, qu'en deu clamar e fermar dret en nostre maysoo e deus autres senhors qui après nos seran, e que deu estre judjat et destremiat per los jutges de la vielle de Maubourguet.
IV. E sobre ayso que dam e autreyam que, si lo senhor ni autre home ère clamant de wflx home de la vielle de Maubourguet, que dens las cadenes fasse dret com debra e que sia jutjat c destremiat per los jutges de la vielle de Maubourguet
V. E sobre ayso que dam e autreyam als borges de la vielle de Maubourguet que totz los embars pusqueu provar sens ba^talhe, ab testimonis locals de la vielle per gaarda dels jutges, ho ab ung julge de la vielle de Maubourguet.
VI. E dam e autreyam a la vielle de Maubourguet que, si negun home hi bien per besin estre , e sera mustrat en besiau per besiu ,. e après aura estât un an e un die sens nulle réclamation, qu'om deu emparar com besin e adjudar en senhor defener.
VII. E sobre tôt ayso dam e autreyam aus borgès de Maubourguet expleict a lors obs e a lors bestials e vet pastenc en las herbes, en las aiguës, e vet pastenc e usatge franquament
VIII. E sobre tôt ayso dam e autreyam aus borgès de Maubourguet que ttulh home fora la terre ne tregua blat de la vielle, de la festa de sent Johan Baptiste entre la festa deTots Sancts , sino a fare per cambi de sau.
IX. E sobre tôt ayso que los dam e autreyam que ni senhor ni autre besin draps de Iheyt no pusca treyar de maysoo.
X. Ë encares los dam e autreyam per lors franquessas que, si augun home estrani ho augun aute home ho femne de la vielle amenavc en son guisonage a la vielle de Maubourguet, que en la
PIECES JLSTÏFICATINES. 471
vielle de Maubourguel ly home nou a mort ko près parc »i uulli home de fora ave tort a besin de la vielle d embarcs ho dautes domatges que Tagos feyt qu el ^enhor ni nulh bezin no lo poinin capturar.
XL E encare autreyam exemption , per ares e a james , a totz lo8 pobladors, de pagar auguu cap^o de auguno vente que se Tara en nostredite vielle de Maubourguet.
XII. E sobre tôt ayso dam e autreyam qu el senhor ni nulh besin no meten tota sorte de gens eslranjes de la vicie de Mauborguet que domatge pusquen aber la vielle c la senhorie.
XIII. E encare dam e autreyam que nulh senhor ni aute hom no deu tener nul hom estrani dens los dex, si no es proado ho layrou clare e manifeste, entro que sie enquestat per los borgès si fermera dret ho non.
XIV. E encare dam e autreyam aus borgès de Mauborguct que totes las causes que benerau puscan guisar de senhor et de besin, e quel crompador ag âge en loc saub.
XV. E plus dam e autreyam aus borgès de Mauborguet que, si nul home cabalgan debanave a borgès ni a borgeze rum tab sin sere en la carrere per embarcx, ne sie penherat.
XVI. Encare dam e autreïam per for als avantditz borgès que toutes lors terres e lors possessions lasquaus tenen a fins puscan en totes causes miliorar, saub lo fiu au senhor.
XVII. Que uz autreyam plus qu en senhor qui pot tier taberne de S08 biis en caresnte bii agre, ni bii poueyrit, ni magoulent non deu vene.
XVin. E uz dam e autreyam que si nulh hom estrani fase barat a augun borgès dens las cadennes, que no podos provar la sobre si no ab besins stagjans en las cadenes.