LES
répertoire populaire, notamment dans les montagnes calalanes
et dans le Haut-Aragon; comme nos mystères valenciens, elle
avait pendant trois siècles ininterrompus occupé les tréteaux.
Or, elle débute par un auto! de 130 vers, qui « représente
comment Adam mangea, sur les conseils d'Eve, du fruit dé-
fendu, faute pour laquelle il fut chassé du paradis terrestre ».
Deux exemples montreront le parallélisme de cet aulo et du
mystère valencien ?.
Misrent.
Eva. — Adam, Adam, Adam, (Despertas dormillos & diu.) ADam. — Eva.
Eva. — Ab gran plaer vos vull contar
lo que no us puc amagar, Apam. —hies.
Eva. — que he menjat del fruit aquell quems a vedat nostre Señor.
ADpam.— Eva, digau que tal error aveu comes.
(Alcahali, p. 112.)
Deu.
Sobre tos pits aniras, serpent maleita,
ton past sera que menjaras la terra ;
tindra mon fill la mare tan beneita
quet rompra el cap id dara mortal guerra. Y tu, Eva, multiplicats seran tos parts a pena i a ton marit seras dona sormesa.
Esterils añis, Adam, sera la tua estrena