‹ Voyage pittoresque et archéologique dans la province d'Yucatan (Amérique Centrale), pendant les années 1834 et 1836Chapitre 17 sur 41 · QUELQUES PHRASES A L'USAGE DES VOYAGEURS · texte numérisé non relu

QUELQUES PHRASES A L'USAGE DES VOYAGEURS

ESPAGNOL

Pareil ustedes

Vamos-vamonos

Para

Veté

Ven aca

Cuidado

Esperati o espéra 1

Hay carne fresca?

Hay, no hay

Anda a comprar medio

— un réal

Oye muchacho ?

Enciende vela

ïrae vela o luz

Lleva esto

Ponlo alla 6 alli

Traelo aqui

Esta cerca ?

Cerca

Léjos ■.

"No léjos

Cuanto dista?

Media légua, una légua

Dos léguas , très léguas

Quatro léguas, cinco léguas

Al N or te

Al Oriente

Al Poniente

Al Sur

Que nociones conservai! ustedes de los an-

tiguos habitantes de estos pueblos?

Ecsisten restos de sus habitantes? Por donde

estan ?. . .

Los han visto ustedes?

Si ustedes me conducen a donde estan los

ofresco pagar

Cuanto quieres para limpiar estas paredes ,

estas piedras ?

Te doy un , dos reaies , très reaies , quatro

reaies

Quieres ?

Nececito Indios de carga

Nececito servientes

Quiero una molendera y cocinera

Buenos dias o buena noche

Aca esta el cura ?

Donde vive ?

Llevame a verle

No sea que te vallas , sin esperarme

Ve , aqui te aguardo

Apresurate, date prisa

Si no vienes prouto, te castigo

Oyes , di al alcalde que venga aqui

Estoy indispuesto

Ve a hablar al medico

FRANÇAIS

Arrêtez-vous

Allons-nous-en

Arrête

Va-t'en

Viens ici

Prends ou prenez garde

Attends ou attendez

Y a-t-il -de la viande fraîche?

Il yen a , il n'y en a pas

Va m'en acheter pour un medio

— pour un réal

Ici, écoute garçon

Allume la chandelle

Apporte la chandelle ou la lumière

Emporte cela, ôte cela

Mets-le là ou ici

Apporte-le ici ,

Est-ce près d'ici ?

Tout près

Loin, Éloigné

Pas loin.

A quelle distance, Combien y a-t-il?

Demi-lieue , une lieue

Deux lieues , trois lieues

Quatre lieues, cinq lieues

Au Nord

A l'Est

Au Couchant

Au Sud

Que savez-vous des anciens habitants de ces villages?

Existe-t-il des restes de ces habitants ? Où sont-ils ?

Les avez-vous vus?

Si vous me conduisez où ils sont, je vous payerai bien

Combien veux-tu pour me nettoyer ces murailles, ces pierres

Je te donnerai un , deux , trois ou quatre réaux

Veux -tu ?

J'ai besoin d'Indiens de charge

J'ai besoin de domestiques

Je veux une broyeuse et une cuisinière

Bon jour ou Bon soir

Le curé est-il ici ?

Où est sa maison? Où demeure-t-il ?

Conduis-moi vers lui

Ne t'en va pas , attends-moi

Va , je t'attends ici

Dépêche-toi

Si tu ne reviens pas vite, je te châtierai. . .

Ecoute , dis à l'alcade qu'il vienne ici

Je suis indisposé

Va parler au médecin

MAYA

Oualenech.

Cooch ou Coonech.

Oualen.

Chen.

Cooten ouayé.

Ylabalacaj.

Patiqué ou Pâté.

Yan bagk béjélaé?

Yan, minan.

Chen man medio.

Chen man junpil tumin.

Ouye pal.

Tab-kib ou quib.

Taies quib.

Bines léla.

Tza teela.

Taies teela.

Nasaan ou natzaan yamil ?

Nasaan.

Naach .

Ma naachi.

Bajuch ou tal uayé ?

Tancoh luub, hun luub.

Ca luub, och luub.

Can luub, ho luub.

Nohol.

Lakin.

Chikin.

Chanian.

Baach a ouoleech ti la ouchben maacoob caali-

coob ouallé?

Tzucaan yalaïl u ouchlen otochoob? Tunuch

bei eu lubloob ?

A malahma ech ua?

Oua ca bisquenech le tunchob yno lélimbootqueiché.

Bahun à katé tiolal a choie lé pakooba , lé

tunichcooba ?

Quin zec tich humpel tumin, caapel tumin

ochpel tumin, canpel tumin.

A katé ?

Yan oubeten maacoob outial cuch.

Kabeeten meyahoob.

In kabs humpel chuclh yelel chamen banal.

Quiquitantaba.

Ouayan yun cura?

Tuuch cahaan ?

Bisen in uilaé.

Bic chiiquetch chaîna a paatiquen.

Chen te quin paatquech.

Peecnen.

Oua ma ta seeb tal guin hatzquecb.

Uyé oal te yun alcalde ca talac ouayé. Ma oulz in ouol.

Cben tan tzac yah.

VOCABULAIRE MAYA

ESPAGNOL

Que me venga a ver

Estoy enfermo

Me duele lo cabeza

Ve a hablar al cura

Quiero irme al pueblo, la ciudad

Que me llevan a Merida

Tengo calentura

FRANÇAIS

Qu'il me vienne voir

Je suis malade

La tête me fait mal

Va parler au curé

Je veux aller au village

Qu'on me transporte à Mérida J'ai la fièvre

MAYA

Ca talac u yilen.

Kohaanen.

Tun chiibal in pol.

Chen tanten yun cura.

Yn katibinel cah nohoch cah.

Ca bisaacquen tho ou io.

Yan ten chocuil.

■ — moita i — -

Page 1