CCXLII INTRODUCTION
Adoncs venc santz Magonz en Tost am compaynia De l'evesque Turpin que, per embayssaria D'alcunas grantz ciptatz, volon parlar al rey.
Charlemagne reçoit ces ambassadeurs avec les plus grands égards. « Ah! » dit-il, en s'adressant à saint Magons, « si du moins saint Honorât était avec moi, j'aurais bientôt pris la ville !
« E say ben que, s'ell fos en aquest' encontrada, « Près agra la ciptat que tant ay assejada. »
« Ne craignez rien, » répond le saint archevêque de Vienne; « j'irai visiter saint Honorât et ses compagnons. Si vous avez confiance en leurs prières, vous vous rendrez maître de Narbonne.
« al partir que faray
« De vostra nobla cort, los santz vesitaray; « E s'aves bona fe els ' santz benaliratz, « Deman ad aquest' hora si penrra la ciptatz. » Karlles ac mot grant gauch, car desesperatz s'era De penrre la ciptat, tant era li gent ^ fera, E creset sant Magonz. L'endeman mantenent Desplegua Fauriflama e fay armar sa gent, Pueys lur donet bataylla. A Thora d'aquel jorn, Fetz tan gran terra tremol quel barri tôt entorn Son casuch, el ciptatz es mantenent conquisa. Intran s'en crestian que tant l'avian assisa. Karlles vi lo miracle el poder dels cors santz; Cent tans ' i ac plus fe que non avia enantz,