‹ Choix de chroniques et mémoires sur l'histoire de France, avec notices littéraires (volume 2)Chapitre 181 sur 569 · IT · texte numérisé non relu

IT

LA BERTAT :.

A DONA CLAMENGA.

Donna Clamença, se bous plats, Jou bous diré pla las bertats

De la guerra que s'es passada Entre Péy, lou rey de Leon, Henric, soun fray, rey d'Aragon, E dab Guesclin soun camarada,

E lous moundis qu'eron anats,

E les que noun tournen jamas, S’es qu'ieu demande recompença, Perço que nou meriti pas

D'abe de flous de bostos mas, Suffis d’abe bost'amistança.

L'an mil tres cens soixanto-cinq, D’'eu boule d’eu rcy Charles-Quint, Passec en aquesla patria,

Noble. seignou, Bertran Guesclin, Baron de la Roquo Clarin,

Menan ambet gent-d'armaria.

L'honor, la fé, l’amor de Deu, Eron touts Jlous soulis moteus Qu’ els portavan d'ana fa guerra Contra lous cruels Sarrazis; Aquo fec que nostre moundis Se boutéguen jouts sa banera.

Deu, qu’ero aquo en aquet tems!

Las fennas qu'eron labets prens,

Bouleban eslar ajagudas,

E que lours enfans fouron grans, Per poude pourta laurs carcans,

D'ambe bellas lanças agudas.

Les fils ne quitteguen lous pays; Força ne quittegon l'arays,

E d'autres quitleroun las letras, Belcop quitegon lous mouilhes, Qualqu’un n’escapec lou couilhe, Per prene l'arc ct las pharetras.

Le tout se fasio per la fe.

Nou cal donc s'estouna de que

Le mounde abio tant de couralge, Pusqu'on a bist en autre temps Per ella peri tant de gens,

E mas encaro de maynatge.

La vérité.

APPENDICE

Page 1