V. 201. Quandi de cwmdus
POEME SUR BOECE. 3l
Ella se fez, anz avia plus de mil; Tan no son vel , miga lor prez avil.
Ella medesma telset so vestiment 190
Que negus om no pot desfar neienz.
Pur 1' una fremna qui vert la terra pent
No comprari' om ab mil liuras d' argent.
Ella ab Boeci parlet ta dolzament ;
Molt mederramen donzellet de jovent : ip5
« Que zo esperen que faza a lor talen ,
« Primas me amen , pois me van aissent.
« La mi' amor tta mal van deperden. »
Bel sun li drap que la domna vestit :
De caritat e de fe sun bastit; 200
Il sun ta bel e ta blanc e ta quandi ;
Elle se les fît , mais avait plus de mille ; Tant ne sont vieux, mie leur prix baisse.
Elle-même tissut son vêtement
Tellement qne nul homme ne peut défaire rien
Pourtant l'une frange qui vers la terre pend
N'achéterait-on avec mille livres d'argent.
Elle avec Boece parla si doucement;
Moult modérément causa de jeunesse :
« Qui cela espèrent que je fasse à leur désir ,
« D'abord m'aiment , puis me vont haïssant.
« La mienne amour tant mal vont perdant. •
Beaux sont les habits qne la dame vêtit :
De charité et de foi sont bâtis ;
Ils sont si beaux et si blancs et si brillants :
32 PO.KME SUR BOEtt.
tant a boecis louis esuanuit. que el zo pensa uél sien amosit.
El uestiment un lor qui es représ, de sôz auia escript û pei .II. grezésc. zo signifiga la uita qui en ter es. sobre laschâpla escript auia û tei 0 grezesc. zosignifiga de cél la dreita léi. antrellas doas depent sun les chalô. daur nosun gés mas nuallor nosun. p aqui monten cent nnri auzello. al quant sen tornen aual arrenso. mas cil qui poden montar al 0 al cor. enepsa lora se sun daltra color. abla donzella pois an molt gran amor.
V. 2o5. « Harum in extremo margine II, in supremo vero © legebatur intextum ; atque inter utrasque litteras , scalarum in modnm , gradus quidam insigniti videbantur , quibus ab inferiore ad superius elementum erat adscensns. » De Consolât. , lib. I.
V. 210. Nuallor, comparatif de nuallos , qu'on trouve au vers 3o , vient de non valent , en roman no ualen , ne valant , vaurien , méchant. Les troubadours avaient même le verbe que ce mot pouvait fournir :
Mos cors no s'awcalha.
Peyrols : Manta gens.
L'ancien idiome français avait pareillement adopté cette expression.
On lit dans la Vulgate : Rois, liv. 3, chap. 16 :
« Operatas est nequiter. »
L'ancien traducteur des livres des Rois s'est exprimé en ces termes :
- Uvered.... asez hualz. *
Tant a Boecis lo vis esvanuit Que el zo pensa uel sien amosit.
El vestiment , en l' or qui es repres ,
Desoz avia escript un pei II grezesc :
Zo signifiga la vita qui enter' es.
Sobre la schapla escript avia u tei 0 grezesc :
Zo signifiga de cel la dreita lei.
Antr' ellas doas depent sun l' eschalo ;
D' aur no sun ges , mas nuallor no sun :
Per aqui monten cent miri auzello ;
Alquant s'en tornen aval arrenso :
Mas cil qui poden montar al 0 al cor,
En epsa l' ora se sun d'altra color ;
Ab la donzella pois an molt gran amor.