CAPITOL PRIMER

Com lo bon conte de Barcelona exella mossenyor Guillem Ramou dé Muncada.

Diu lo comte que, quant lo bon comte de Barcelona hac conquesta tota la fort terra de Catalunya per gran forc e per gran prohesa, e bac gitatse morts tots los Serrayns delaterra, tro a Leyda e tro a les muntanyes de Prades e de Siurana qui est molt fort terra, ana asetjar Leyda que es una richa ciutat, que Ila donchs era de Serrayns. E esdevench se que, abags quel bon comte de Barcelona fos al setge de Bey, havia en la cort del bon comte de Barcelona, hun senescal de molt gran linatge de la terra de Catalunya, qui havia nom En Guillem Ramon de Moncada, senescal. E fon ventura que, per alguna raho que no vull ara comtar, quel comte de Barcelona lo gita de la sua terra e l'exella. Aquest senescal, En Guillem Ramon de Moncada. anassen en Arago e presentas denant lo τὸν "ΒΕ saludal molt attament :

« Senyor, dix ell, Deu vos saul a vos e ἃ vostra cort. Yo 80 vengut a vos que sots refugi de exellats, e prech vos, senyor, que hajats merce de mi e quem vullats sostenir en vostra terra, que honrat hom e de alt linatge son; e mon s@yor lo comte de Barcelona, per falses lausengers? qui m’han acusat ab ell, ham exellat de sa terra e ham tolt tot quant havia. Per que yo-us prech, senyor, que vullats que yo-us serveixcha axi com vasall deu servir noble senyor. »

Quant lo rey entes que aquest era En Guillem de Moncada, senescal, levas del siti en que seya e pres lo per la ma e assech lo prop si.

«“ Senyor, dix lo rey, ben siats vos vengut, axi com a bon cavaller e de honrat linatge que vos sots. Per ma fe! moltes de veguades he desijat que-us pogues veher e tenir en ma cort, per

le-Batailleur, maria, le 41 octobre 1137, sa fille Pétronille, âgée sculement dé deux ans, à kaymond Bérenger IV, comte de Barcelonne, qui en avait alors vingt-quatre, el il retourna immédiatement dans son couvent d'où il était sorti, en 1134, malgré lui, pour devenir roi, Bérenger ne voulut porter que le titre de prince d'Aragon et ne prit jamais celui de roi

{1} Alphonse Ier, dit le Batailleur, Gils de Sanche-Ramire 1er et de Félicie, comtesse de Rouci, Alphonse l** devint roi d'Aragou en 1104, δὲ épousa en 1109 Urraca, qu'il répudia sans en avoir eu d'enfants.

(3) D'où le vieux mot français loscngier, auteur.

CAPITOL IL

lo gran linatge e noblea de cavalleria qui en vos es. E sapiats que res que mester vos-sia no-us fallira en ma cort. »

E d'aqui avant lo rey feu li donar ço que mester hac, que no li falli res que mester li fos en la sua cort. E de aqui avant lexarem a parlar d'En Guillem Ramon de Moncada, senescal, ἃ parlarem del reÿ d’Arago.

CAPITOL II

Com lo rey d'Arago assetja Fraga 6 y mori

Esdevench se, ἃ cap de un poch de temps, quel rey d’Arago mana corts ἃ la festa de sent Johan a Saragosa qui es la mestra ciutat del regisme de Arago{. E aqui vingueren tots los barons e los cavallers de tota la terra. Elo rey aquell jorn feu molt gran festa, e feu cavallers, e dona grans dons a cavallers e juglars. E quant vench lendema, ell tench parlament ab cavallers e ab homens de ciutats e ab bisbes e ab prelats :

“ Barons, dix lo rey, per tal vos he fets ajustar e-us vull dir paraules que seran a honor de Deu 6 a profit de mi e de vos altres ; quel meu profit e la mia honor es vostra, e el meu dan es vostre; 6 lo vostre profit e la vostra honor es mia, e el vostre dan es meu. Be sabets que totes aquestes encontrades entorn de nostra terra son de Serrayns, e fan nos Caseun jorn gran dan, e majorment aquells de la ribgra de Sincha entro a Tortosa, Ara, per tal com yo he nobla cavalleria e bones gentsd’armes e leals a lur senyor, ab consell e ab voluntat de vos altres, volria quens aparellassem de guerrejar contra ells, e quens vengassem del dan quens fan caseun dia. »

Sobre aço se assech en son siti. E levas lo bisbe de Saragosa e dix :

“Senyor rey, (0 que vos havets dit son obres de Deu, e no y deu ni y pot hom millorar. Per que tot hom se deu forçar de persona e de haver que-us ajut. E yo-us proffir valenca de cent cavallers e de dos milia homens a peu a ma meéssi0. »

Quant aquest bisbe hac parlat, Ilevaren se de altresbisbese abats e d’altres clergues, e proferiren li valença de tot quant ells poguessen bas-

(1) Alphonse 1er s'était emparé, le 48 décembre 1118 de ka ville de Saragosse et y avait établi aussitôt sa cour.

tar. E puix levas hun honrat hom de Arago, e parla, e dix :

« Senyor, co que vos havets dit es gran profite gran honor vostra, e hanch en nengun temps no oym res hon pus alegres fossem.

Per que yo-us dich, per tots los cavallers e per los richs homens de Arago que m’han dat lur poder que-us ho digua, que prenais ells e lur haver en ajuda e en valença de fer ço que honor sia de vos e de vostre regne. E pensats de menar lo fet avant, que nos farem co que vos manarets.

— Barons, dix lo rey, vos altres me havets respost axi com ἃ bons vasalls e lcals. Don yo 80 molt pagat de vos altres. Mas, volria me aconsellasets en qual Iluch commencarem de tenir nostre setge. »

Dix hun cavaller : « Senyor, lo [loch hon vos haveu pres mes de dan, ço es de la vila de Fraga, hon ha grans gents e bons guerrers. E si nos podem baver aquella villa primerament, havrem despuix tota l’altra encontrada.

— Certes, dix lo rey, aqueix consell tinen yo per bo. »

Dixeren tots los altres barons : « E nos pe.

bo! mas manats, senyor, de euantar lo fet abans que ells no sien apercebuts. »

Esdevenchsequeen Aragohavia hun cavaller qui era fort mal factor, e robava camins, € feya grans mals als reys. E lo rey perseguil tant tro quel pres, e tolch li tota sa terra, € tench lo gran temps en preso, e puix lexal anar per prechs de honrats homens quil demanaren al rey ; mas no li rete res de co que li havia tolt. E quant lo rey hac hagut son consell per anar ἃ Fraga, aquest cavaller se pensa que aras podia vengar del rey; e pres sou cavall e ses armes, e exis de la terra e anassen ἃ Fraga a parlar ab lo rey Serray senyor de la vila :

« Senyor, dix ell alrey serray, yo so vengut a tu axi com ἃ hom quel rey d’Arago ha tolt tot quant havia; e vull esser ton cavaller e ton soldader. E sapies per veritat quel rey d’Arago ajusta ses osts per venir ἃ Fraga e per fer guerra ab vos altres. E si tut vols tenir a mon consell, tu desbarataras lo rey 6 tota sa ost.

—Amich, dix lo rey serray, be sies tu vengut. Yot fare tant de be que be valra ço quel τὸν d’Arago εἶπ tolt. E digues me en qual guisa me conselles que facam nostres afers.

— Senyor, dix ell, tu trametras per lesencontrades totes ; e met en la vila dels millors homens d'armes que trops, ἃ peu 6 ἃ cavall, aytant com puxes; e fes assaber per tota la terra, que, a dia sabut, aquells sapien que lo rey d'Arago ha assetjada Fraga, e quant veuran 10 senyal que tuls faras en la torre major, que pensan de ferir en la ost ardidament. E axi com ells se combatran ab ells de fora, nos exirem ab tot nostre poder de la vila; de la qual cosa ells nos pensaran en res. E ferixquen unells; e axidesbaratar-los-hem, cls vencrem.»

Tot axi com aquest malvat cavaller ho dix, axi fon ordenat. Lo rey d'Arago hac ajustades ses osts e asselja la vila de Fraga. E quant vench un jorn, totslos Serrayns de la encontrada foren ajustats; e foren molt grans gents, tantes que null hom no podia saber lo nombre ; e van ferir en la ost del rey d'Arago; e lo rey d'Arago armat, ab tota sa gent exi fora les tendes per combatre ab los Serrayns. E mentre la batalla era molt gran, quels Serrayns se coinencaven ja de vencer, aquells de la vila comencçaren de exir, que foren grans gents ὁ be armats; 6 feriren en la ost; els altres Serrayns cobraren vigor € tornaren vers los crestians, si quel rey d'Aragon se perde, que nol trobaren mort ne viu!,

Aquest rey de Arago no havia infant negu, mas havia hu germa? en una abadia; e dixeren a aquell son germa: que [0 ΤΟΥ͂ era mort, e pus no havien senyor, que volien haver ell per senyor e per rey. E dix los : que molt de temps havia stat fora del segle per servir Deu, e que dura cosa li semblava de dexar la orde.

« Senyor, digueren los barons de Arago, aco es cosa de la qual vos no-us podets seusar; que nos havem perdut nosire rey, € gran res de gents, e som romasos sens hereu e sens govern, per que la terra sta en gran perill.

— Barons, dix lo monge, si fare, ab huna cosa : que, sempre que yo haga hagut hun fillo huna filla de qualque muller, que sempre me puxa tornar en l'orde. »

(+) Alphonsc-le-Batallleur fut battu devant Fraga, le 17 juillet 1154, et, suivant l'art de vérilicr les dates, il en mourut de Chagrin, le 7 septembre suivant.

8) Ramire 11, troisième fils de Sanche-Ramire, Il s'élait fait moine au monastère de Sait-Pons de Thomières,' dans le diocèse de Narbonne, C'est de là qu'on le retira malgré lui pour le faire roi en 1134 οἱ le marier.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

Ε διὸ li atorgaren los barons de la terra ; e tagueren lo de la abadia, e levaren lo rey, ὁ douaren li per muller huna dona qui era filla del rey de 1100". E de aquesta dona hac una filla?, E a poch de temps que la filla fo nada, la regina mor; e puix lo rey desempara lo regisme e tornasen en la abadia hon solia star5.

E ἃ poch de temps com en la abadia tornat fo, moris, E axi τοῖα los terra romas sens rey gran temps5,

E fo aventura que En Guillem Ramon de Moncada, senescal, scapa ab pochs d'altres cavallers de la dita batalla dels Serrayns, per tal com cren be encavalcats; e tornaren en Arago; ὃ aqui stigueren gran temps, fin que la filla del τὸν fon de edat de casar la.

CAPITOL III

Cu lo Lou comte de Barcelona pres huna fila del rey d'Arogo per wuller, ἃ là qual era romas lo regne,

Los richs homens de Arago tengueren consell a Saragoca, en qual manera porien be maridar aquella infanta qui era lur dona, ni qui porien haver per senyor don fossen honrats ὁ que la terra ne valgues mes. À aquest consell fun En Guillem Ramon de Moncada senescal ; e levas en peus, e dix : |

« Senyors, si vos altres vos volets, yo-us mostrare qui porets haver, lo major senyor el pus*honrat de negunes gents qui sien al mo.

E porets conexer que, coque yo-us endire, que no-u dich per amor que li haga, ne per be ne profit que yo haga hagut d’ell , ans n'he hagut dapnatge e desonor. Mas per ço com conech que sera gran honor 6 gran profit de nosira terra,

{tj Suivant Fart de vérifier les dates, il épousa Agnès, fille de Guillaume IX, duc d'Aquitaine, Bofarull l'appelle Inés , ἐπ du comic de Poitiers (p, 182, L. H).

{2} Nommke Fétrouille,

13) Kawire abdiqua la couronne et en laissa Padministration au comte de Barcelonne, flancé ἃ Pétronille, en présence des nobles d'Aragon, le 43 novembre 1137, à Saragosse. (Bofarull, 1.1, p. 484.) La consommation du mariage n'eut lieu qu'eu 1150.

{5} 1 ne mourut que le 16 août 1147, dans le monastère οὐ il était rétourné aussitôt après le mariage par provision de sa fille avec Raymond Bérenger.

{5j Raymond Bérenger IV, comte de Barcelonne, mari de pétronille, ne voulut en effet jamais prendre que le titre de priuce et domisateur d'Aragon et non celui de roi, qui fut pris ensuile à sa mort en 1162 par son fils Alphonse qu'il eut de Pétronille.

CAPITOL IV. ὃν

vos ho consell, e si ho volets, 6 si ell ho vol, que la y donets; ço es lo bon comte de Barcelona, lo nillor cavaller e el pus prous, e del pus alt linatge que sia al mon. »

A aquestes paraules , hagueren lur acorl tots los barons, e tengueren per ho co que En Guillem Ramon de Moncada havia dit, E pregaren in Guillem Ramon de Moncada , senescal, que ell [05 missatger e parlador de aquest fet, e que degues anar al bon comte de Barcelona, que era a Leyda que havia conquistat poch temps havia. μὰ

E sobre aco En Guillem Ramgn de Moncada se aparella molt honradament , ὁ cavalca, e anassen ἃ Leyda, e munta al castell, la hon lo bon comte era. E quant foren a la porta, los porters anaren al comte e digueren li :

«Senyor, En Guillem Ramon de Moncada, senescal, es a la porta ab gran res de cavallers de Arago, e vol parlar ab vos. »

Quant lo comte entes que En Guillem Ramon de Moncada era aqui, maravellassen fort, ὃ mana que hom lo lexas entrar. E los porters reberen lo molt honradament, e als cavallers tambe ; e menaren lo d'avant lo comte, e lo comte rebel molt agradablament, e demanali per quals afers li era tornat denant.

« Senyor , dix En Guillem Ramon de Moncada, yo son vengul aci denant vos, axi com cell qui porcassa vosire profit e vostra honor, que en altre cas yo no-us vendria denant, sino clamant merce, Senyor, los richs-homens d’Arago m’han trames a vos, per co com vos Lenen per lo pus honrat comtee per lo pus prous que sia al mon e cell qui mes ha conques. E presenten vos lo regne de Arago,e que prenais la doncella per muller de qui es lo regne, e ells preguen vos que siats Îlur senyor e Ilur rey.

— Certes, dix lo comte; aci ha bell present, e tal que no fa a rebujar. Yo, dix lo comte, reb la donzella en aytal manera que, aytant com yo viva, no vull esser apellat rey ὁ; car yo son ara hu dels millors comtes del mon, 8 si era apellat rey, no seria dels majors, ans seria dels menors.

(1) Quoiqu'il gouveruät l'Aragon sans aucune intervention de Pétrouille, il ne voulut en effet jamais prendre que le Uitre de prince et dominateur d'Aragon. 11 mourut le 6 août 4162, à quarante-sept ans, à Borgo San-Dalmazio de Génes, en allant à Turin conférer avec l'enipereur Frédéric Barbe rousse; son corps fut transporté au monastère de Ripoll.

— Senyor , dix En Guillem Ranon de Moncada, tot axi sia com vos vullats. E pensats de avançar lo fett, »

Sobre aço les cartes se feren e los sagraments de ab dues les parts. E lv comte cavalca ab gran cavalleria , e éntra en Arago. e pres la donzella per muller , e livraren li lo regisme. E de aquesta dona bac hun fill que hac nom N'Amlos?, que, apresdelcomte, forey de Arago, 6 hun altre fill que hac nom don Sancho?, qui era comte de Rosello, lo qual mori mentre lo rey En Jacme tenia assetiat lo castell de Moncada, ὁ fo pare d'En Nuno.

CAPITOL ΤΥ

Eu qual manera lo rey En Pere de Arago eugenra sou fil, lo rey Eu Jaume que prech lo regne de Mallorques.

Aquest rey N'Amfos# hactres fills5, ço es lo rey d'Arago En Pere, lo comte de Prohenca, e l'abat de Mont-Arago qui havia nom En Ferrando; e la emperadriu dona Costança, muller del emperador Frederich, e altres dos filles. Ε fo la huna muller del comte de Tholosa ; e l'altra fo muller del comte de Tholosa, lo qual havia hagut altre muller ; e apres, mori lo comte major e la dona; e lo fill romas comte de Tholosa , e hac huna filla sens pus de la sor del rey d'Arago.

Aquesta filla del comte de Tholosa , neboda del rey En Pere, fo parlada per muller al rey de Franca; e remes la li hom; e lo apostoli veda que no la prenes per muller, que dix que filla era d'aquell qui era contra la sgleya. E lo comte, com ho sabe, volch la cobrar ; e πο la li volgueren retre; e donaren la al frare

(1) Bien que le mariage ceclésiastique eût été contracté dés 4137, le mariage réel n'eut lieu, suivaut Bofarull, qu'en 4150 ou 1151. (V. p. 486.) Pétronille avait à cette dernière époque quinze ans elle comte trente-cinq.

(3) Ce fils ainé, ne le 4 avril 1152, porta d'abord (Bofaruil, τ Π, p. 486) le nom de Raymoud comme son père et son aieul, et ce ne fut qu'après la mort de son père que sou nom fut chaugé en celul d'Alphonse.

(5) Pétronille avait eu un second fils appelé D. Pedro, mais il était mort jeune (Bofarull, ibäd. p. 189). Sanche, qui fut je troisième, hérita des avantages faits à son secoimt frère.

{4} Alphouse dit le Chaste, épousa Sanche de Castille, fie d'Alphouse VII de Castille ct de Léon et de Riche, le 18 jan. vier 4174.

(5) Voyez les notes du prologue (p. Gui}.

del rey de França qui havia nom N'Amfos' ; e no havia mes de un ull; e fo puix comte de Tholosa; e no hac infant negu; per que la terra devia tornar a la corona de Arago. El rey de França pres per muller la filla del comte de Prohencça?, neboda del réy de Arago En Pere ; de la qual dona bac hun fill que hac nom Felips ὁ fon rey de França, ὁ hac la neta del rey En Pere 6 filla del rey de Arago En Jaume per wuller#,

Aquest rey de Arago En Pere fon. noble rey e bon cavaller e prous de armes; e era senyor de tot Carcases e Baderes tro a Monpeller e marques de Prohença. Esdevench seque a Monpeller havia huna dona Maria. Era dona de Monpeller e era filla del senyor de Monpeller e de la filla del emperador de Constantinobles. El pare e la mare eren morts, eera sens marit; mas ja havia hagut marit6, E losrichs homensde Monpeller hagueren lur consell e digueren que bo seria que donassen marit a la dona. E pensaven se que bo seria que parlasen al rey d'Arago En Pere, queera lur vihi ὁ marchava abells; e si ell la volia pendre, mes valria que ell la hagues, e major honor los seria.

De aqui aparellaren se lurs missatgers, δ trameteren los al rey de Arago; e parlaren ab ell, e donaren li a entendre que Monpeller era noble loch , e que era cap de son regne, e que aqui poria tenir frontera a sos enemichs. El ΤΟΥ͂ entes Îlurs paraules, e abellili Monpeller ; e pres la dona per muller. E quant vench a poch de temps, ell lexa la dona, que no volch esser ah ella, ne la volch veure en Iloch hon ell fos; car penedis com la havia presa per muller, que cell era hu dels pus alts reys del mon. E dix

que molt se era abaxat en ella, car sols per | Monpeller la havia presa; e encara, que noera | filla de rey. Mas aquesta dona era de molt bona

vida e honesta, e plaent a Deu e al segle.

{1} Alphonse, comte de Poitou, fils de Louis VIII et frère de |

Saint-Louis, (3) Marguerite de Provence, mariée en mai 4934 à saint Louis, était fille de Raymond Bérenger, comte de Provence. (3) Philippe ΠΙ.

(4) ILépousa, le 28 mai 1262, Isabelle, fille de Jacques I°°, roi d'Aragon.

(ὦ, V. Ch. de Morée, note de la p. 62, οἱ Muntaver, ἡ, p. 219, (6) Elle avait épousé en premières noces Bernard, comte

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

de Comminges, de qui elle avait eu deux filles, Mathilde et Ϊ

l'etrona ; mais ce mariage [αἱ anauké pour cause de parenté. (Bofarull, LH, p. 234.)

Esdevench se quel rey estech lonch temps que no fo ab ella. E quant vench a cap de hun gran temps, lo rey fo en hun castell prop de Monpeller, e aqui ell amava huna dona de gran linatge , e feu tant que la hac per amiga!. E en aquell castell ell las feya venir a hun majordom seu qui era de Monpeller, lo qual era son privat de aytals coses ; empero era bon hom e leal. E madona Na Maria de Monpeller sabe aço, e remes missatge ἃ aquell majordom del rey que era son hom natural. E vench denant ella :

« Amich, dix la dona , vos siats be vengut!

Yo-us he fet venir ara, per tal com vos 8015 mon natural e conech que sots hom leal e bo, e cell qui hom se pot fiar. Yom vull celar ab vos, e prech vos que, de co que yo-us dire, que vos mi ajudets. Vos sabets be quel rey es mon marit e no vol esser ab mi. Don yo son molt despagada, no per altra cosa, mas per tal com d’ell ne de mi no ha exit infant que fos hereu de Monpeller. Ara, yo se quel rey ha affer ab aytal dona, e que las fa venir en aytal castell, e vos sots ne son privat. Hon yo-us prech que, quant vos la y dejats amenar , que vingats à mi privadament, e quem menets en la cambra en lloch d’ella, e yo colgarem al seu lit. E fets ho en tal guisa que no y haga Ilum; e digats al rey que la dona no ho vol, per tal que no sia coneguda. E yo he fe en Deu que en aquella nit concebre hun tal infant de que sera gran be e gran honor a tot son regne.

— Madona, dix lo majordom, yo son aparellat de fer tot ço que vos me manets, ὃ majorment coses que sien a honor de vos. E sapiats que, ço que vos deits ne m'havets manat, que yo ho aportare a acabament ; mas he grand pahor que no vinga en yra del rey.

— Amich, dix la dona, no-us cal tembre; que yo ho fareen tal guisa que vos havrets mes de be e de honor que hanch no hagues null temps.

— Madona, dix lo majordom, gran merces! Sapiats que yo fare tant co que vos manets. E puix axies, no ho tardem pus, e aparellats vos, quel rey ha empres que al vespre li amen a ytal dona la qual vossabets;e yo vendre a vos, e tot celadament amenar-vos-he al castell, e me-

{11 Le roi Jacques raconte tui-méme, à peu près de la même manière, au commencement de sa chronique, l'événement

© qui amena sa naissance.

tre-us en la Cambra; e puix vos sapials que ler.

— Amich, dix la dona, bem plau ço que deits. Adonchs anats vos en, e pensats de vostre affer, ὁ al vespre venits a mi.»

Lo majordom pres comjat de la dona e anassen. E quant vench al vespre, lo rey parla ab elle αἷς lique li amenas aquella dona ab qui havia empres aquella nit fos ab ell.

« Senyor, dix lo majordom, molt volenters!

mas la dona us prega que null hom del mon non sia privat, ne dona, ne donzella.

—Vos, dix lo rey, ho fets que puxats ; que yo ho vull tot axi com ella ho vulla; e pensats de anar. »

Lo majordom ana a la dona mauller del rey, e amena la ab huna donzella e ab dos cavallers, e mes la en la cambra del rey, e aqui ell la lexa. E la dona despullas, e mes se al Jlit del τὸν, e feu apagar tota la Ilum.

Quant lo rey hac sopat, e tots los cavallers s'en foren anats, lo rey s’en entra en huna cambra que era apres de aquella hon dormia, e aqui ell se despulla es descalsa, e puix, abrigat ab son mantell, en camisa, ell s'en entra en aquella cambra hon la dona sa muller era colgada. E lo rey colgas ab ella sens Ilum, que no y havia. El rey cuydas que fos aquella dona ab la qual havia empres que vengues a 6}, Veus quel rey mena son solaç ab la dona sa muller; ὁ ella no parla gint, per tal que no la reconogues tro que hagues jagut ab ella. E aquella s’enprenya de hun fill. La dona era molt savia e certa; e sempre conech que era prenys, e descobris al rey.

‘ « Seayor, dix ella, prech vos que no-us sia greu, si aquesta nit vos he amblada ; que certes no-u he fet per nenguna malvestat ne per nengun malvat desig que yo hagues ; mas per tal que de vos e de mi ixques fruyt que plagues a Deu e que fos hereu de nostra terra e de nostre regne. E sapiats per verilat que, segons que yo creu, yom 850. [δία prenys en aquesta hora. E fets scrivre la nit 6 la hora , que axi-u trobarets. »

Quant lo rey entes que ella era la dona sa muller, tench se per sobre-pres ; mas non feu semblant; e feu de belles paraules ab la dona, entro al mati. E al mati Ilevaren se e stigueren ensemps aquell jorn, e puix lo rey cavalha e anassen en Catalunya. E ladona engruxa, ;

CAPITOL V

stech tant en aquell castell fins que hac bun fill que hac nom Jaume.

Lo rey havia de honrats homens en Catalunya 6 en Arago qui eren sos parents, e havien fiança quel rey james no hagues infants, e que la terra romangues a ells. E quant saberen que la dona havia hagut hun fill, foren ne molt despagats, e pensaren se quel ocisen. Ε hun jorn, mentre l'infant dormia al breçol en huna casa, hac hom feta una trapa endret del brecol; e trames li hom d'avall sobrel breçol huna gran pedra, per tal que moris. E plach a Deu que nol tocha, mas dona tal colp al copol del brecol quel trencha. E no poch hom saber quiτῷ feu ; mas bes pensa hom que aquells qui eren sos parents ho havien fet. E la dona conech quel iufant havia mal volents, e guardalo al millor que poch, e nodrilo molt gint. E a poch de temps ella mori en Roma 3, que era anada al apostoli per co com lo rey En Pere son marit la volia lexar 5, E aqui es ella soterrada molt honradament Ilahins, en la sgleya de Sent- Pere.

Ara lexa a parlar lo Ilibre del rey En Pere ὁ del infant En Jaume son fill, e parlare dels fets qui sdevench als tres reys de Spanya, dels quals fon la hu lo rey d’Arago En Pere.

CAPITOL v.

Com Miramoli, serray molt poderos, feu passatge en Spanya, e com los tres reys de Spanÿa lixeren al encontre, e desbarataren tots los Serrayus, 6 preagueren certes cialats © villes ; 6 fon ἃ XVI de joliol 1212.

Diu lo comte que, en la ciutat de Marochs havia hun Serray quehavianom Miramoli4, qui era senyor molt poderos de tresor e de gents, e destranya molts grans terres, co es assaber de Tripol de Barberia tro a Tunis e tro a Alger, e ἀὸ Alger tro a Cepta, e de Cepta tro a Marochs, e tota laterra de Fes tro ἃ la terra de Goliamesça, e de Goliamesca tro a la

(1) Jacques 196 naquit à Montpellier le 1** févrierft308.

{2 En l'an 4218. Son mari, Pierre I, était mort à la bataille de Muret, Le 13 septembre 1215.

5} Elle avait obtenu une sentence favorable du pape à crt égard, en 1215, mais elle ne quitta cependant jamais Ronve pour retourner en Espagne, Pierre étant mort cette méme année, et elle passa le reste de sa ve à Rome.

(4) L'Emir Amuminio, Sun nom était Mubamad, fils de Ja

CRONICA ΠΕΙ, REY EN PERE, PER Β. D'ESCLOT

ciutat d'Orguena, e tota la terra de Guineag | 6 aqui stech quatre anys, que no foren ajus£

la qual es de mig jorn. E encara hirexiat de

Spanya : Sibilia e Cordova, ὁ Gaent "6 Ubeda, |

e tot lo regisme de Granada e de Murcia tro a Valencia. Aquest Miramoli sarray hac son consell ab sos savis homens, ὁ dix los que ell havia en cor de passar en la terra de Spanya ab son poder, e que gitas tots los crestians de Spanya, que molt li semblava, segons lo gran poder que ell havia, a conquerir tota la crestiandat. E sos savis e sos cavallers atorgaren li ço que ell deya ; e dixeren li, que molt be havia dit, e bon acort havia pres ; que mes gent staven en lo quart de la sua terra, que no feya en tota la crestiandat. Ab tant, aquest Miramoli se aparella que passas en Spanya 5; 6 trames 505 missalgers per toles ses terres ἃ totes les gents que armes sabessen portar : que venguessen 6 que passasen en Spanya ab ell, que ell volia gitar tots los crestians de Spanya e que conquerria tota Roma.

Quant les gens de les terres de Affrica e de Orguena e de Tunis e de tota la Barberia e de Spanya hagueren oïdes aquestes novelles de voluntat de Ilur senyor, fo a ells semblant que ya fos tot guanyat. E apparellaren se de passar en la terra de Spanya. E Miramoli vench en la terra de Spanya. E de Tanger passa la mar streta, e anassen a Sibilia#;

οὐδ, fils de Juzef, fils d'Abdelmumen, de la race des Almohades, 11 commença à régner en 1166 (Conde, hist. de los Arabes, ἃ. N, p. 410}. Sou arrière grand-père, le célèbre Abdelmumen, avait fondé un vaste empire en Afrique et en Fspagne par la conquête, Conde (366) parle en ces termes de l'étendue de ses possessions :

α Sus conquistas en España : Almeria, Ebora, Berja, Baeza, Badajoz, Cordoba, Granaula, Gien, todas cstas por fucrza de armas en España; en Africa lodo «su imperio. Obedeclanle lantas tierras que habia espacio de cuatro meses de camino en sus estados de oricule à poniente, esto es desde Atrabol hasta δὺς Alaksa, y de Alguf hasta Alkibla, esto es, de norte à medio-dia era la anchura de sus estados desde la ciudad deCorduba en Andaluclia hasta Sigilmesa, camino de 50 dias,

(4) 1 héritait.

(2) Jacn.

(5) Suivant Conde, Muhammad, surnommé Anasir Ledinala ou defenseur de la lol de Dieu, et portant le titre d'Émir Amumimi , défisuré en celui de Mir-Amolin, partit de Maroc pour l'Espagne en 1210 (Conde, p. 414). Dés l'année 1208 il avait conquis sur Les Almozavides, rivaux des Almohades, les iles de Wajorque, Minorque et Yvice (p.413).

() Luego que cstas tropas cstdvicron listas {dit Conde,

tats ne pogueren esser aparellades ses gents. E Miramoli trames 805. missatgers al rey de Castella e als tres reys de Spanya : que s’aparellassen de dessemparar la terra. e sino que manava batalla a ells e a tots cells que la creu adorassen.

Quant lo rey de Castella! els altçes reys?

hagueren entes aquestes novelles, ajustaren se tots e hagueren Ilur consell, e trameteren Ilurs missatgers al apostolis e al rey de Françat e al rey de Anchlatérraÿ, e per tota la crestiandat, com sabessen : que Miramoli de Marochs era passat en Spanya ab totes ses gents que null hom no podia saber lo nombre, e que havia manada batalla a tots los crestians del mon, ὁ que li Ilivrassen la terra.

Quant lo apostoli hac vistes e enteses les cartes quels missatgers li hagueren aportades, trames 608 cardenals e sos legats per tota la crestiandat, que fessen assaber ἃ les gents aquell fet, e quels fessen absolre de lims peccats, per tal que y anassen

Quant Miramoli hac ajustades totes ses gents, e foren aparellades, commencçaren à exir de Sibilia e de Cordova e de totes les encontrades hon eren albergats ; que tantes gents eren que tenien lurs albergades quatre jornades entorn de Sibilia. E anaren s’en a poques jornades vers Castella tro al entrant dels ports

p. 414), salid Anasir de la corte de Marruecos et 49 de Xaban lustre del año 607 (1210) hasta que llegaron à Alcasar Algaz. Ali campè y estuvo mieutras el paso del cjercilo y de 1odus las tribus, caballeria, armas, municiones y todo apresto de guerra. Principi el pasage en la luna de Xewal hasta fin de Dylcada del mismo aûo; y cuando acabaron depassar los Almohades, se embarcè el Amir Aruuminin Anasir detras de ellos, y descmbarcd con felicidad en las playas de Tarila en dia lunes 25 de bylcada, y le viwieron alli à recibir los caudillas de Audalucia y sus alfakies, y le saludaron y dicrou et parabien. Se detuvo en Tarifa tres dias y luego pasd ἃ Scvilla con un cjercito inamerable.

{t} Alphonse Lt, surnommé le Noble et le Bon, roi de Casülle de 1158 à +214. Il avait épousé Eléonore, fille d'Henri 11 et d'Eléonore duchesse d'Aquitaine.

{2} Les deux rois de Navarre el d'Aragon. Le roi de Navarre était Sanche, dit le Fort, roi de 1494 à 1254, et qui laissa la succession à Thibaut le Posthume, comte de Champagne. Le roi d'Aragon était Pierre dont il est parlé à la suite de ce c'rapitre.

(3) innocent Hi, pape de 4198 ἃ 1246.

τ} Philippe-Auguste, roi de 4180 à 1253,

5) Jean-saus-Terre, roi de 1199 à 1216.

de Muradal; e aqui ells se atendaren tro que totes les gents foren ajustades.

Quant lo rey de Castella sabe que Miramoli venia ab ses osts, trames sos missatgers al rev de Arago En Pere e al rey de Navarra : quels Serrayns venien 6 que eren ja prop del entrant dels ports de Muradal e de sa terra, e axi que s'aparellassen de venir al pus tostque poguessen.

Quant lo rey En Pere de Arago e lo rey de Navarra tengueren aquestes novelles, aytantost trameteren lurs missatgers als cavallers e als homens de peu qui eren ja aparellats, que venguessen al pus tost que poguessen. Si que en pocha hora foren toits ajustats cascu dels reys ab ses gents; 6 partiren de Ilurs terres; 6 cavalcaren tro que vingueren la hon lo rey de Castella era ab ses gents. E axi tots ensemps anaren vers los ports de Muradal hon los Serrayns devien entrar. Mas empero hanch tant nos euytaren los tres reys de Spanya quels Serrayns no haguessen passats los ports de Muradal. E los tres reys de Spanya atendaren se a huna legua prop la ost dels Serrayns e stabliren lurs batalles en aquesta manera , que caseu dels tres reys volien baver la davantera; mas acordaren se entre ells que, per honrament, car los Serrayns eren venguts en la terra del rey de Castella, e com la batalla se feya er sa terra, fon ordenat que ellhagues la davantera, e lo rey de Navarra la segona schala, e lo rey d’Arago En Pere fos en la reguarda ab la cavalleria de Catalunya e de Arago.

E de aço fo molt agreugat lo rey de Arago En Pere, com no hac la davaniera. E lendema devia esser la batalla, quels Serrayns eren aparellats de combatre aquell jorn ab los crestians; que volien se cuytar, per tal que, abans que fossen creguts de gents e de socos, los haguessen veneuts 6 desbaratats. Mas a Deu no plach.

Quant lo τοῦ d’Arago En Pere viu quel covenia esser en la reguarda, pensas en si mateix com ho poria fer que hagues la davantera e que no hagues la reguarda. E feu se venir hun honrat cavaller de Arago, e dix li tot lo que havia en cor de fer.

“ Vos, dix lo rey, darets civada ab jorn als vostres cavalls, e farets armar trecents cavallers e docents ballesters a cavall, e yo llivrarvos-he bons adalilst que saben be la terra els passos. Cavalcarets tant tota la nit tro siats

(1) Guides; ce mot vient de l'arabe,

CAPITOL VY

! prop de les tendes de Miramoli que sta en la | reguarda, e aqui metets vos en aguayt, en lul | manera que la ost dels Serrayns no-us vegen ] E quant vendra dema, que abdos les osts serau | mesclades e ajustades, e la nostra davantera | ferra en la ost dels Serrayns, yo-us fare hun senyal en aquell puig, e vos altres sempre exits del aguayt ab vostres senyeres esteses, e anats ferir en la reguarda molt ardidament. ΕἸΣ Serrayns pensar-s-an que nos lagam esvaïda la lur ost e que siam passats ultra tro a la reguarda ; e desbaratar-s-an, e fugiran. Mas guardat vos que de aquest fet no parlets ab null hom vivent, 1ro que siats en lo aguayt. »

Tot axi com lo rey ho hac manat, si fo fet.

Lo cavaller s’en ana a sa tenda, e feu manament a cavallers triats, que lo rey li havia dit que donassen ab jorn civada a lurs cavalls, ὁ que s’aparellassen e se armassen. Quant los cavalls hagueren menjada la civada, los scuders armaren los cavalls els ensellaren; els cavallers els ballesters foren armats e aparellats. Muntaren als cavalls, e calvacaren tant de bell pas tota la nit ab los adalils que sabien los camins els passos, que al mati foren de tras hun puig assa(s prop de les tendes de Miramoli. E quant vench al mati, los Serra yns se aparellaren de la batalla; e foren tantes gens ἃ cavall e ἃ peu, que null hom no podia saber lo nombre, que los plans e les muntanyes n'eren totes cubertes. Si de veure era gran feredat.

La primera squadra dels Serrayns era de deu rengues de Serrayns negres, graos e forts e be armats ab lances grans ὁ feros Iluents. Els Serrayns tenien los aristols fermats en terra, e los feres denant; e aquests eren xixanta milia per nombre.

E apres de aquests scales de Serrayns negres, bavia tres scales de camells, encadenats la hu ab l'altre ab cadenes de ferre. E dintre los camells encadenats, havia e staven ballesters e cavallers, etota l’altra gent, partida per batalles.

Quant la ost dels crestians fo armada e aparellada, e cascu d’ells se fon comfessat e penedit de sos peccats, els bisbes els prelats de santa sgleya los hagueren absolts de tots lurs peccats, e totes les batalles foren stablides, cavalcaren tant tro que foren ajustats a la ost dels Serrayns. E lo rey de Castella, que havia la davantera, ponyi son cavall ab la sua gent e esvahi la ost dels Serrayns. Mas no poch entrar avall-

per raho de les lances qui eren tant speces, quels Serrayns negres a peu tenien fermades en terra, e per los camells que eren encadenats. E quant veu lo τὸν e tota l’altra gent que no bo podien svair ne anar avant, hagueren aytal consell : que girassen lurs cavalls, que fessen semblant de fugir atras ; e los Serrayns començarien se a desrenguar, e obririen les scales dels camells encadenats; e puix girarien sobre ells, e axi svahir-los-hen.

Totaxi com ho hagueren dit ho feren; que giraren los caps als cavalls e speronaren atras en semblanca de fugir. Els Serrayns se desrengaren e obriren les scales dels camells ; e aytantost la ost dels erestians giraren sobre ells; e comencaren de ferir en los Serrayns si fortment quels cavalls eren afaynats de passar sobre los Serrayns morts.

Quant la bandera quel τὸν d’Arago bavia feta estar al puig d'amunt dit veu que les osts eren ensemps ajustades e que la batalla era gran, feu senyal als cavallers del aguayt del ΤΟΥ d'Arago que havia tramesos, que deguessen ferir en la reguarda. E aytantost aquells ixeren del aguayt ab Ilurs senyeres esteses, 6 ana ren ferir en la reguarda de la ost dels Serrayns, hon era Miramoli. E feriren tant poderusament, que tota la squena de la reguarda hon era Miramoli romperen e amenaren à mal.

Quant Miramoli e los altres Serrayns veren aco, cuydaren que aquells cavallers haguessen esvaïda tota la ost, e que fossea passats per mig, e que Ilurs gents fossen desbaratades. E Miramoli comencça de fogir ab totes ses gents, e los crestians donaren al dos, encalsantt ὁ matant, tro a Ubeda, huna richa ciutat hon se recolliren los trenta milia. Mas Miramoli fogi, que nol pogueren aconseguir, car era be encavaleat. E los crestians asetiaren la ciuta. 6 prengueren la per força; e moriren hi xixanta hun milia Serrayns, menys les fembres e les infants. E aço fo a 16 dies ans del mes de joliol, y en l'any de Nostre Senyor 12123,

(1) Leur tombèrent sur le dos en chassant el Luant, οἷο,

(2) Cette bataille, si célèbre dans les annales espagnoles sous le nom de bataille de Muradat, d'Ubeda où des Naras de Tolosa, et dans les annales musulmanes sous celui de Aisn Alacäb (Conde, p. 433 et suiv.), fut le signal de la décadence de la puissance musulmane en Espagne. A dater de ce jour, elle we pui se relever. Cardonne place celte bataille en l'an 1210; mais Conde, qui fat autorité, la place le luudi 45 de

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

Puix anaren avant, 6 conqueriren de Serrayns: Calatrava*, Alcors, Pedra-bona, Tholosa, Bonas, Alforat, Vilques, Malagon, e Pocerna, e Alcaras. Totes aquestes viles e ciutats guanyaren aquella saho de Serrayns, e poblaren les de erestians.

Quant lo rey de Castellae el τοὺ de Navarra e tota la gent hagueren vist lo portament del fet de armes, e la prohea el ardiment del rey Pere d'Arago, e saberen lo fet dels trecents” cavaliers e dels docents ballesters a cavall que havia tramesos en la reguarda dels Serrayns, digueren e atorgaren que, per Deu 6 per aquell eren stats vencuts los Serrayns, e havien guanyada la batalla. Per que, lo rey d’Arago hac lo preu de la batalla e del fet de armes ὁ de cavalleria de aquella batalla.

Quant hagueren desbaratats los Serrayns ὃ conquestes moltes ciutats, viles e castells, lo ΤΟΥ de Arago e los altres reys de Spanya s'en tornaren cascuns en sa terra. E axi com lo rey d'Arago s'en tornava en Arago, ell troba cavallers Francesos e Anglesos 6 Alamanys, e moltes d'altres gents que venien ἃ la batalla; mas molt se foren tardats. E vengueren denant lo rey, e demanaren li del [δὲ dels Serravns com era ni com no. E ell respos los : que nols calia mes avant anar, quels Serrayns eren stats desconfits e morts per los reys de Spanya « Mas yo, dix lo rey de Arago, no y son stat, que ja era stada feia la batalla abans que yo fos alla.

—Senyor, digueren los Francesos els honrats homens de Anglaterra et de Alamanya, nos non sabem res, mas nos vem venir vosires cavalls nafrats e vostres seuts romputs, e vostre elms® rots e specals, € los cavallers els servents nafrats e esmayats. Per que, par be que en alguns ops siats stats. »

À aquestes paraules lo rey nols respos res, sino aytant quels dix, si havien res mester d’ell ne de sa terra, que pensasen de pendre. Ab

safer de l'au 609, qui répond à 1212, calcul conforme à celui donné ici par d'Esclor.

{1) Suivant Conde (p. 420), Calatrava fut conquise par ΑἹphonse de Castille avant la bataille. Ce fut Ubeda, voisine du champ de bataille et qui Jui donna aussi son non, qui succomba la première sous l'ascendant des Espagnols vicloricux.

13) Heaumes.

CAPITOL V

tant feren li gracies e preseren com jat, e tor- 1 raho. Per que los barons de Castella e de Leo naren s'en cascuns en sa terra, e tengueren ; € de tota la terra lo deposaren de la senyoria,

se per mal contents com no eren stats a la batalla.

E puix apres, lo rey don Ferrando de Castella qui fo lo terc rey de Castella (apres cell de la batalla d'Ubeda, qui μανία nom N’Amlost, qui fo avi del rey don Ferrando, per raho de

sa filla dona Berenguera?, qui fo muller del rey*

de Leo) e pare del rev don Ferrando de Castella, eonques de grans terres, Cordovañ, Jahent# e Sibilia®, ὁ pobla les de crestians.

El τὸν N'Amfos6 qui fo fill del rey don Ferrando e de la reyna dona Johana , conques de Serrayns una ciutat que es prop de Sibilia, que ha nom Nebla, e pobla la de crestians. Aquest γον N'Amfos hac per muller la filla del rey d’Arago En Jaume’, aquell que conques lo regne de Mallorques e de Valencia, e conques al rey de Castella son germaf lo regne de Murcia ab tota la encontrada.

Aquest rey de Castella fo lo pus Iarch hom de donar que hanch fos null temps. que no fon hanch null hom que demanar li degues quen ,anas fatigat. Per que la sua terra ne valia molt menys, 6 les gens no podien soferir los greuges nels dans qu’ell los feya, axi com de molts mals furs que metia en la terra, co es de monedes sovint a cambiar e ἃ fer; ὁ ques prenia aço que havien, forcadament e sens

11} A Alphonse M, le vainqueur d'Ubeda, succéda sur le trône de Castille son δὶς Henri 111, qui mourut ἃ treize ans, en 127; à défaut d'héritiers mâles, la couronne, de Castille resiot au (ils de Bérangère sa sœur, qui fut Ferdinand.

(3 Bérangère, fille du roi de Castille Alphonse IH dit le Noble et le Bon, épousa en 1197 Alphonse IX, roi de Léon, De ce mariage sortit Ferdinand ΠῚ, dit ke Saiot, qui réuuit, du droit de son père et du droit de sa mère, les deux couronnes de Léon et de Castille.

5) Ferdinand s'empara, le 26 juin 176, de la ville de Cor doue, dont les Maures étaient maîtres depuis leur invasion de l'Espagne de 714.

{4} Jaen fut pris en 1240,

(Ὁ) Séville fut prise par Ferdinand, le 33 novembre 1248,

(6) Alphonse X de Castille, dit le Sage ou plutôt le Savaut, fils du second mariage de saint Ferdinand avec Jeanne, fille de Simon, comte de Ponthieu,

{7} Alphonse X épousa en 1249 Yolande, fille de Jacques ler, C'est lui qui δι faire le recueil des Siete Partidas.

(8) C'est son gendre qu'il faut lire, Jacques 1°*, après avoir conquis le royaume de Murcie en 1266, le donna à Alphonse X, son gendre, {Voyez la Chronique de Muntauer, qui précède celle ci}

que no li romas res, sino Sibilia e Murcia. Ε llévaren son fill En Sancho rey e senyor; δ dixeren li que, si ell no ho volia pendre, ells Ilivraren lo regne ἃ alire. E sobre acço ell pres lo regne, per tal com son pare lo rey N'Amfos era desmemoriat e volia destroïr la terra.

Quant En Sancho! veu la volentat de les gents, trames 505 missalgers a la ciutat de Sibilia al rey son pare, que li diguessen de la sua part, molt homilment soplicant e pregant, ques dexas del enteniment que havia contra les gents sues, que nols destroïs nils metes malvades costumes dessus, que ells eren molt agreugats dels mals furs e de les males costumes quels havia meses dessus, e que no ho podien soferir ; per que no volgues que la terra se perdes ἃ 508 obs ne a sos fills.

Quant lo rey N'Amfos hac entes les paraules dels missatgers que son fill En Sancho li hace trameses, [Ὁ molt irat, e dix : que ell compliria sa volentat de co que volgues fer, ὁ si null hom li parlava, ne fill ne altre, d'uy mes?, que ell ne faria tal justicia que hanch no fo feta.

Quant los missatgers hagueren aço entes quel rey los havia dit, hagueren gran pahor d'eil, ὁ digueren li :

«Senyor, nos vos dehim, de part de tots los barons de Castella, que d’uy mes no-us entrametes del fet del regne, ne-us treballets de res, mas que-us stigats en Sibilia e que vivats honradament, axi Com rey e senyor que-us tenen, ab que mal ne dan no facats a ells ne a l'altra terra. E volen que vostre fill, En Sancho, sia governador e capdellador de la terra. Esi no-u vol pendre, livraran la terra ἃ altre. »

Sobre aço los missatgers se partiren del rey, e lo rey romas tot fello ; e mes en la terra de Sibilia lo senyor de Mallorques be ἃ vint milia homens ἃ cavall; e guerreja ab son fill En Sancho € ab tota Castella; e destroï molts crestians de Castella e de Cordova. E a la fi lo rey de Malorcha e lo rey de Granada veren que tota la terra era en guerra e en discordia, no volgueren l'amistat del hu ne del alre, e guerrejaren ab lo rey e ab tota la terra de Castella ; e faheren bi gran mal.

111 Fils d'Alphonse-e-Savant οἱ d'Yolande d'Aragon {2} A dater d'aujourd'hui.