CRONICA DEL REY EN

CAPITOL VI

En qual moncra mori lo rey En Pere d'Arago, aquell ue fon ἃ la batal!a de Ubeda,

Diu lo comte que, quant lo rey En Pere fo vengut de la batalla de Ubeda, si comença guerra ab Francesos 6 ab lo comte de Tholosa{ qui li ajuda; e anassen ab gran cavalcada

de Catalans e de Aragogesos ἃ Tholosa?, E |

prop de Tholosa enclobiren en hun castell que havia nom Morell* hun comte frances que havia nom comte de Monfort#; e era contra le rey de Arago En Pere ab be trecents cavallers. E lo rey atendas aqui en torn del castell e assetialo. Ecellsdel castell volguerense retre a merce. E lo rey nols voleh pendre a merce, sino per fer sa volentat. Sobre aço aquells del castell hagueren Mur consell; e digueren que mes los valia morir combatent que si aqui morien vilment5,

« Barons, dix lo comte que era al castell, nos ho farem axi. Armem nos tots, mas los cavallers sien desarmats ; e quant vendra sus al mati,

qu'ells seran desarmats e seran venguis de les

guaytes, 6 dormiran desospitadament, nos tots plegats devallem del eastell e pensem nos en de anar ; que, abans que ells se sien reconeguts ne sien muntats a cavall, ja serem nos luny.»

Tot en axi com ho hagueren dit ho feren.

Quant vench al mati, al sol exit, comencaren a exir del castell 1015 plegats en los cavalls, e pensaren de brochar e de anar. E quant cells dela ost ho veren, comencçaren cridar : « Armes! armes! cavallers! que los cavallers del castell s'en van.» E en aço caseu s'en ana ἃ armar. Elo rey que aço hacentes pres ses armes e munta a cavall, e comença a correr apres d'ells. E no foren pus de vint cavallers ab ell, quels

(1) Raymond VI, comte de Toulouse, avait épousé Éléonore, sœur de Pierre d'Aragon, ἢ est question ici de La guerre des Albigoois.

(ee Η Ὑ arriva le 40 septembre 4815, (Voyez la strophe 135, page 206 du poëme cn vers provençaux sur la croisade des Albigeoks, publiée dans la Collection des documents sur l'histoire de France.)

(3) Muret, près de Toulouse,

(4j Simon, comte de Montfort.

(5) Le poëme aligeois met la méme pensée dans la bouche du comte Baudoin parlant au comte de Montfort :

Que mais vol rmortiz ondrada que vius mendigueinr. (P. 218, νυ. 3051.)

PERE, PER B. D'ESCLOT. [0212]

alires no eren encara aconseguits ni aparellats ; tantost. El rey era molt bon cavafer e coratjos

e era molt be encavalcat ; si quels altres ca-

vallers no podien tant correr com ell; si quel ! rey fo molt avançat de tota sa companya; δ | consegui aquells que fogien, si quels fo molt | prop. E aquells regiraren se 6 conegueren que aquest era lo rey.

+ «Barons, dix lo comte, aquest es lo rey quins encalsa, e es molt prop e coratjos, e nos | no li podem scapar en altra guisa. Tornem ἃ j ell, que axi com axi som morts. »

E axi giraren se vers ell, e ell feri en ells. E el primer colp feri un cavaller frances ab la Ilança e abatel mort en terra. Puix veu que la lança no li valia res, tant era la presa quels Francesos li feyen; e mes ma a la spa; e aqui fe de grans colps, si que ocis tres cavallers ab la spa. E encara los seus cavallers no eren venguts. Sobre aco vengueren li ben deu ca:

vallers justats; e anaren lo ferir, si quel abateren en terra, 6 δαὶ mori!.

E quant veren quel rey havien mort, pensaren se de anar per cames de cavall. E quant les companyes del rey vengueren, trobaren lur rey mort ; e no hagueren cura en cavalcar, mas que faesen molt gran dol aqui sobre lur senyor. E aportaren lo s'en ἃ les tendes. E levas la ost de aqui. E aportaren lo rey en Catalunya; e soteral hom molt honradæment en huna abadia que ha nom Sexona.

Aquest rey En Pere esmenya grans terres, (0 es assaber : lo regne de Arago, e tota Catalunya, e Carcases, e Badares, e Monpeller,

{1} Le poËme sur les Albigeois raconte eu ces termes la mort * du roi d'Aragon dans la 440e strophe, page 218 :

Tuit s'en van ἃ las tendas, per anvias las palutz,

Senliciras desplegadas els penos destendutz.

bels cscutz € dels clmes ou es Hors batutz,

E d'ausberes € d'espazas tota la prea s'eu lutz.

El bos rois d'Arago, cant los ag perceubutz, ‘Ab petits companhos es vas lor atendutz,

El omc de Tolosa à sou tuil corrcgulz,

Que auc nl coms ni rels nou fon de ren creutz.

Ἐ anc non saubon mot trols Frances son vengutz.

E van trastuit lai on fol reis conogulz,

El escrida : « Eu sol reis ! » mas no i es entendutz

E fo si malanent € nafralz 6 feruts

Que par meia la terra s'es lo sancs espanduls,

E loras cazec mortz aqui Lotz estendutz.

Jacques - le - Conquérant, en racontant aussi la mort de son père, dans sa Chronique, dit que sa falisue du jour était due à quelques excès de la veille; car ἢ était fort armoureux d'une belle dame des environs, du château de laquelle il n'était revenu que ce même malin,

e tota Prohenca aytant com d’emperi era. Ε si vols saber per qual raho ell era marques de Probenca, aqui avant ho trobarets en qual manera lo bon comte de Barcelona la guanya per prohea.

CAPITOL VII

Com lo comte de Barcelona ana en Alamanya sol ab hun cavalier per compauyo, per scusar la emperadriu de Alamanya.

Diu lo comte que hun rey havia en Alamanya, qui era molt noble e prous de ses armes 6 larch hom de donar. Els quatre princeps de Alamanya, per manament del apostoli, elegiren lo emperador ; el apostoli conferma lo y el corona. E puix pres muller, la filla del rey de Boemia qui era molt bella e agradable. Esdevench se que, en la cort dglemperador havia hun cavaller de gran paratge e de gran prohea e molt bell hom e jove e infant. E la emperadriu enamoras de aquell cavaller, si quels honrats homens del consell del emperador s’en preseren guarda de la cosa aquella, e digueren la bu al altre : « Certes, aquesta cosa no es de soferir. Que pus traydors seriem nos que ell, si nos celavem nulla res que dan ni desonor fos del emperador nostresenyor, Que nos vehem tal començament en aquest fet que, si pus se celava , ell vendria a fi. Per que nos no som certs si hi ha res avançat del fer. »

Sobre aço anaren se al emperador e digueren li:

«Senyor, nos no-us volem celar nulla cosa que dan ne desonor fos vostra. Per que-us fem assaber, que madona la emperadriu, segons que nos altres havem apercebut, es enamorada de aytal cavaller e ques fan entresenyes ab dos. D'aqui avant nos no sabem si y ha altre avançat. E per tal que mils ho cregats, prenets vos en esguarda e conexerets que nos vos diem veritat. »

Abtant lo emperador se pres sguarda de aquella cosa ; e viu 6 conechqueaquellsli havien dit veritat de aço que ells li havien dit. E feu se venir l’emperadriu ; e quant fo denant ell, axi com a yrat e despagat que era, per co com ΕἸ} la amava molt mes que nulla res, parla li molt fellonament.

« Dona, dix l’empérador, molt son irat vers vos; que yo cuydava haver la millor dona € la

Crox, prr B. n'Escror.

CAPITOL VII

pus 168] que fos al mon e ἃ son marit; mas par me que nom val honor ne tresor ne paratge ne enfortiment, que vos no ho hajats tot menyspreat e desonrat. E, certes, vos sots venguda al punt que, segons costuma del emperi, vos ho comprarets car, si donchs no havets qui-us en deffena per batalla. Certes, dix mes l’emperador, yom son apercebut del vostre fet, que vos amats ἃ tal cavaller. D’aqui avant crehem que del fe haga enantat.

— Certes, dix la emperadriu, salvant la vostra gracia, no es pas ver. Vos podets dir com a senyor (0 que-us volets, mas si null hom altre ho diu, e sia qual se vulla, ell ment falsament e deslleal ; que hanch no hagui en cor ne en volentat de nulla res que a tant gran desonor tornas ἃ VOS. »

Sobre aço vengueren aquells barons que aco havien manifestat al emperador, e dixeren li:

« Senyor, aquesta cosa que nos vos havem dita es vera,e nos combatrem ho a dos cavallers per dos, que ella no s’en pora escondir.

— Dona, dix lo emperador, de ço que yo he a fer so molt despagat. E sapiats que, si d’aqui a hun any e hun dia no havets trobats cavallers que de aquesta cosa vos desenculpen per batalla, vos serets cremada denant tot lo poble.

—Senyor, dix la emperadriu, yo prech Deus que mi ajut, que, de aço que aquests falsos Ilausengers me acusen ab vos, yo no mir mal. »

Ab tant lo emperador la feu metre en una cambra e ben guardart. La dona feu cercar cavallers que la desenculpassen per batalla, e non podia trobar qui per ella se volgues combatre. E havia molts cavallers grans dons donats e gran honor feta ; e en aquella saho tots la desconegueren.

Esdevench se que en aquella cort del emperador havia hun juglarets molt avinent hom. E quant veu que la emperadriu fo en preso e que no atrobava cavaller que la volgues desencolpar, fon molt yrat, e ixques de la cort, e

(ι) Ce chapitre est entièrement romanesque. Il serait possible qu'il eût pour principe les bruits qui coururent lorsque l'empereur Heori I, qui est l'empereur mentionné ici, At emprisouner sa seconde femme, Praxède, fille d'Usevalad, prince russe, el non roi de Bohéme, après avoir autorisé ses favoris à l'insuiter jusqu'au point de lui faire violence, Praxède se sauva de sa prison en 1097, et Raymond Bérenger, comte de Barcg« lonne avait alors quinze ans.

ana de cort en cort, dieñt com la emperadriu dé Alamaänya havien falsament reptadä dé à ytal vosa; tant que vench lo juglaret en la noble eiütat de Barcelona; e presentas derant lo comte, e estech com a hom rat ὁ despagat:

Lo comte demaña li quin hoin era.

ὦ Senyor, dix ell, yo son juglar; ὃ son dé molt longä terra véngut, per la gran noménada que de vos he oyda Ilonch de temps ha.

— Amich, dix lo comte, be siats vos vengüt. E préch vos quem digats pet qüe hi sots 6 per 406 stats axi consiros.

— Senyor, dix lo juglar, si vos sabiets la raho, ja no-us maravellariets de mi com son consiros.

— Amich, dix lo comte, prech vos que m'hô digats ; e si yo vos hi puch aydar en res, yo ho fare molt volenter.

—Senvyor, dix lo juglar, yo so stat longament en la cort del emperador de Alamanÿa ; ὁ ra falc Ilausengers han acusat a madona la emperadriu ab lo emperador, ab hun cavaller qui es en la cort del emperador. Per que ell la ha mesa en preso, ὃ ha li donat terme de bun anÿ e hun dia que haga atrobat qui la desenculpe per batalla de dos cavallers per dos, sin que la fara cremar. E ha ja passat sis meses, € no troba cavaller qui per ella se combata. Per que yo, senyor, ne son Mmolt despagat, car molt es bella, ὁ franca, δ covinent, e de gran linatge, filla del rey de Boemia, e cella que ha fet gran be e gran honor ἃ molts cavallers e ἃ juglars. E null hom πὸ pot dir mal d'élla. Mas, per éfiveia 6 per mal voler al rey de Boemia, e que aquells que la han acusada son dels pus honrats homens de Alamanÿa, null cavaller no la'gosa deffendre, per paor d'ells.

— Guarda, dix lo comte, 406 sia verität axi com ho dius.

— Certes, dix lo juglar, que vull perdre la testa si axi no es. ν

Ab tant lo comte de Barcelonä mana corts e ajusta sos cavallers :

ὦ Barons, dix lo comte, yo he oïdes novelles, que la emperadriu de Alamanya es encolpada per richs homens de Alamanya de hun cavaller del emperador, per enveia e per mala volentat , e deu esser cremada , si no ba trobat a hün any e hun dia cavaller que la deffena per batalla. E no troba qui la’n def-

fena. E vull hi anar ab hün cavaller solament; aquell que yo demianare. E coman vos la terra e mosinfants, quem guardets 6 ho salvets, axi com vosaltres mateix.

— Senyor, digueren los cavallers, molt volenters! Feu foll assaig que axi anets ab hun companyo solamient ; qué vos séguirem ab cincents ὁ ab mil cavallers a nostra messio; δ fareu la batalla dos per dos, o deu per deu, Ὁ cent per cent, Ο axi com vos manets

— No placia a Deu! dix lo comte ; que ja ab mi no ira mes dé hun companyo e deu scuders quim serveixquen. E si a Deu plau, y6 sere al jorn de la batalla, e combatrem per ella. E no vull que hi sia conegut, »

E si volets saber qui fo lo cavaller qui ana ab lo comté per companyo, ell havia nom En Bertran de Rocha - Bruna, e fo de Prohença de honrades gents, e bon cavaller de ses armes ; e l’emperador havial exellat de sa terra, per tal com li fo acusat que era estat ἃ la mort de hun senescal que stava en Prohenca per l'etnperador.

Quant lo comte fo aparellat, cavalca ab son companyo ὃ ab deu scuders,e a grans jornades molt cuytosament!, que grand pahot havia que no fallis al jorn de la batalla. E cavalca tant que fo en Alamania, en huna ciutat que avia hom Colunya*, E aqui fo l’eperador.

E lo comte mes se en un rich hostal. E depuix que fo aqui no havia anar al jorn de la batalla pus de tres jorns ; le ancara la emperadriu no bac atrobats cavallers que la desenculpen per batalla.

El comte, quant hac reposat hun jorn, lendema ana a parlar ab l’emperador, ell e son companyo; mas no vol que null hom sabes qui era ell, que ell n'havia castigada sa compa nya. E quant fon denant lo émperador, saludal; e lo emperador acollil molt gint, per tal com li semblava hom honrat.

« Senyor, dix lo comte, yo son hun cavaller de Spanya. He oït dir en ma terra que madona la emperadriu era reptada de hun cavaller de vostra cort, e se à hun any e hun dia no havia trobat Cavaller qui la defenes per

(1) Notre vieux mot français coflier, se häter, vieut de ce mot roman cuylar,

{2} Cologne. D

{3} C'est du même mot que vient notre vieux mot français casioiement, iustruction.

Μαΐδ!!α, qué serit erémada. E per lo gran be que ÿo he oÿt d’ella dir, so vengut de ma terra ab mon companyo per fer la batalla per ella.

— Senyer , dix lo emperador, be siats vos vengut! Certes, gran honor e gran amor li havets feyta ; ἃ n6 Ὑ haviets ops pus a tardar, que de aci à dos jorns dévia esser éremada, segons costum del emperi.

— Senyor, dix lo comte, digats aquells cavallers que la han reptada, ques aparellen € que sien al jorn dé la batalla ; que gran peccat seria per Îlur parlar fos aytal dona cremada, ans costara mes ἃ la huna part ὁ ἃ laltra. E prech vos, senyor, quem lexets parlar ab la emperadriu, que yo conexere be en les sues paraules si mir mal en aquésta cosa. Que certes, si ella es culpable en aquest fet, yo je: nom combatria per ella. E si yo conech que ella no ÿ mir mal, yom combatre ardidament, nos dos per altres dos éavallers quals sia vullen de tota l'Alamanya.

— Senyer , dix lo emperador , bem plau. »

Ab tant lo comte ana parlar ab la emperadriu, e mes la en rahons de aquell fet de que era reptada.

« Madona, dix lo comte, yo son vengut dé longa terra ab mon companyo per vos a deffendre, per lo gran be que yo he oït dir de vos. Per que yo-us prech quem digats la veritat de aquest fet, e yo-us promet, per la fe que yo deig a Deu ne per la cavalleria que yo he rebuda, que yo no fallire a la batalla, ne serets dexellada per mi.

— Senyor, dix la emperadriu, be siats vos vengut! Prech vos, senyor, quem digats vos que sots ne de qual terra.

— Madona, dix lo comte, si fare, sols que vos nom dexelets, menys de ma voluntat.

— À bona fe, dix la dona, no fare.

—Yo son hun comte de Spanya a qui dien lo comte de Barcelona. »

Com la emperadriu entes que ell era lo comte de Barcelona, del qual ella havia oît parlar moltes veus, per la gran noblea que en ell era, fo molt alegra e pagada, e comfortas molt ; e mes mans a plorar molt fortment. E dix ella :

« Senyer, yo null temps no-us pore guardonar aquesta honor e aquest servey que vos me havets fet, Be es ver que hun cavaller havia

CAPITOL VII. 579

en la cort del emperador, molt prous e agradable en tots sos fets, e de gran linatge. Eper la prohea qui en ell era, certes, amaval molt, sens mal enteniment e sens null altre fet que ΠΟΥ͂ ha hagut ne parlat. E dos cavallers, consellers del emperador m’han acusats. E per co com ells son homeñs hontats e nobles cavallers, negun cavaller no m'en gosa scondre.

—Madona, dix lo comte, certes, bem plau aco que vos me havets dit, e en son molt alegre. Estats segurament; que, si a Deu plau, nos los farem desdir. E prech vos, madona, que tingua algunes joyés vostres, per tal que yo sia vostre cavaller.

—Senyor, dix ella, tenits aquest meu anell, e tot quant vullats de mi.

— Madona, dix lo comte, gran merces ! »

Ab tant torna s’én lo comte al emperador, ἃ dix li :

ἃ Senyor emperador, yo he parlat ab madona la emperadriu , e son molt pagat de τὸ que m'ha dit. E sens tota falla yo puch fer ardidament la batalla per ella, e retre morts ὁ vencuts, ab la volentat de Deu e ab la sua drecera, aquells qui falcament la han encolpada.

—Senyer, dix lo emperador, molt son pagat de co que vos me deyts, sol que axi sia. E dema siats aparellat de la batalla. »

CAPITOL VIII

Com to companyo del come, que πανία âmenat en Alämanya, li fogi; e com lo bon comte de Barcelona entra en lo camp.

Ab tant lo comte se parti denant lo empera dor ὁ ana s’en a son hostal. E l’emperador trames per aquells cavallers qui havien reptada la emperadriu, e dix los :

ὦ Barons, aparellats vos dema de la batalla a fer; que a la emperadriu han venguts dos cavallers.

— Senyor, digueren aquells, nos som aparellats. »

Quant vench lendema, l'emperador hac fet fer lo camp hon se combatessen , els dos cavallers que eren contra la emperadriu foren aparellats de la batalia e de entrar al camp. E lo emperador trames missatge al comte de Espanya, si era aparellat ell e son companyo, que entrassen al camp. E esdevench se que quant vench aquell mati, aquell cavaller quel

comte havia amenat per companyo que fos ab ell ἃ la batalla, s'en fugi , que hanch lo comte nos sabe ques fo fet. E sperava que vingues, | tant que lo terç dia era ja passat. El comte | conech quel companyo li era fuyt e li havia | fallit ; fo molt irat; e guarnis molt gint ; € aparellas, puix ana s’en al emperador; e lo emperador dix li si era aparellat de entrar en lo camp.

« Senyor, dix ell, yo-us dire com m'es sdevengut. Lo companyo que yo havia amenat ab mi m'ha fallit e m’es fuyt. Per que no es pas cosa rahonable que yo combata ab dos cavallers ensemps, mas combatrem ab la hu, e puix ab l’altre, si tant dura la batalla, si Deus me ajat. »

Dix lo emperador : « Axo es raho. »

L’emperador trames ἃ dir als altres cavallers que reptaven la emperadriu co que era esdevengut al comte, per ques combatria ab la hu e puix ab l’altre, e que li paria raho. E els dos cavallers atorgaren ho, e dixeren la hu al altre: « Quel que sia millor cavaller de nos ab dos e pus fort se combata primer. » E aço se empres entre ells dos cavallers. E lo emperador dix al comte que entras al camp e que combatria ab la hun cavaller e puix ab l’altre.

Eab tant lo comte entra primer al camp, axi com es costum, e puix vingueren los dos cavallers. Mas no y entra sino la hu al camp, aquell qui era millor cavaller. Mas nall hom no sabia en la terra, que aquell fos lo comte de Barcelona.

CAPITOL IX

Com lo comte de Barcelona guanya la batalla e com s'en torna a Barcelona

Quant vench quels dos cavallers foren en lo camp, lo cavaller alamany se comoch primer per scometre lo comte de Barcelona. E axi com es acostumat, que cell qui repta deu escometre primer ἃ aquell qui es stat reptat, lo comte puny dels sperons son cavall, e mesa

‘la Ilanca denant, ana ferir lo cavaller, de

tal manera que la [lança li ana a passar dal altra part per mig lo cors, e abatel mort ἃ terra; e puix pres lo cavall per les regnes e menal a buna part del camp; e puix torna sobrel cavaller, e veu que mort era del tot.

Elcomite dix a aquells que guardaven lo camp que fessen venir l’altre cavaller , qui ab aquell havia enantat ço que devia ; e aquells dixeren ho al emperador. E lo emperador mana a aquell cavaller que degues entrar al camp, puix que ell veya que son companyo era mort al camp.

«“ Senyor, dix lo cavaller, no y entraria quim donava tot lo mon ; e feu de mi co que-us placia, que mes am star a vostra merce € de madona la éemperadriu que del cavaller strany.

Molt es noble cavaller, e yo dich denant tota la cort : que ço que nos havem dit de madona la emperadriu, deyem per enveja e per mala volentat. E prech vos, señyor, que hagau merce de mi.

— Certes, dix lo emperador, no havrets altra merce, sino aytant com la emperadriu yolra. »

Ab tant mena lo hom denant la emperadriu qui stava en huna casa de fusta que hom li havia feta denant lo camp ; e aqui de prop havia bastit hun gran foch; que si lo comte fos estat vencut, que fora cremada. E quant lo cavaller fo denant la emperadriu , devalla de son cavall ὁ fica los genolls en terra, e dix li : que hagues merce d’ell, que falsament e desleal havia dit d’ella co que avia dit, e que faes tot ço que volgues. :

« Amich, dix la emperadriu, anats vos en sa e 58], que yo de vos no penre venjança nela’n fare pendre; mas Deu la’n pendra quant a ell plaura ; e partit vos denant mi. »

Ab tant lo cavaller se parti d'avant la emperadriu e ana s’en al hostal. E lo emperador fo molt alegre; e entra al camp, e dix al comte:

« Senyor, dix l'emperador, l'altre cavaller nos vol combatre ab vos ; es vengut a la emperadriu clamant merce, e ha dit que falsament 6 desleal la han acusada. E la emperadriu ha li perdonat francament, per co com Deus e vos li havets feta tanta de honor.

—Senyor, dix lo comte, puix axi es, bem plau. »

E lo emperador pres lo per les regnes del cavall e menal d'avant la emperadriu.

ὦ Dona, dix l’emperador, ve-us aci lo cavaller qui-us ha defençada di mort. Nos parteixcha de vos, e fets li aytanta de honor com puxats; e no y guardes res que mester haga de ma terra; e amenats lo a vostre palau, e aqui menjareu ensemps.

— Senyor, dix la emperadriu, axi sia fet com vos haveu dit. »

Lo emperador s'en ana a son hostal 6 la emperadriu atresi ; e amenaren s’en ab gran honor lo comte al palau. E aqui menjaren ensemps. E puix lo comte ana s'en a son hostal; e quant vench a la nuyt, elle feu donar civada ab joræ, e semia que fo envesprit cavalca ab sos scuders 6 tench son cami tota la nit per tornar en Catalunya.

Quant vench lendema , trames l'emperador missatger al comte que vengues al palau ; mas no sabia que ell fos lo bon comte de Barcelona, mas que fos un altre cavaller strany.

El senyor del hostal dix al missatger, que anat s'en era la nit que passada es, e que ja podia haver cavalcades deu legues. Los missatgers tornaren al emperador e digueren li:

« Senyor, lo cavaller que feu la batalla per madona vostra s'en es anat; que be pot aver cavalcades deu legues. »

Quant l'emperador ho hach oyt, fon molt irat ; e parla ab la emperadriu :

« Dona, dix ell, lo vostre cavaller s'en es anat sens de ma sabuda, e no se si s’ha pres comjat de vos, que molt ne son despagat. »

Quant la emperadriu entes quel comte s’en era anat, per poch no exi de son seny.

“ Ha! senyor, dix ell, malamñent som scarnits ; car vos pas n0 sabets aquest cavaller qui era.

— Cert, dix l'emperador, no pas, sino que ellme havia dit que era hun cavaller de Spanya.

—Senyor, dix la emperadriu, aquest cavaller que voshavets dit e vist, 6 qui ha feyta la batalla per mi, es lo bon comte de Barcelona, de qui moltes veguades havets oyt parlar de la gran noblea e del gran ardiment que en elles, e dels grans fets, e de les grans conquestes que ha fetes de Serrayns.

— Com! dona! dix l’emperador, es ver que aquest fos lo bon comte de Barcelona? Si Deu m'ajut, la corona del emperi no pres james tan gran honor com aquesta es, que de tan longa terra sia vengut tan honrat comte, per deffensar tan gran deslealtat, la qual era gran dan e gran vergonya de vos e de mi. E la merce de Deu e del comte! ha lans levada dessus. Per que a mi es curt terme que james lin puxa retre guardo. Hon yo-us dich, que james ma amor ne ma gracia no havrets null temps, si nol cer-

CAPITOL X

, Cats tant tro quel trobets e quel amenets aci ab vos. E aparellats vos al mils que puxats, e anats honradament axi com a vos tany ne a nos. E en aco no trigues gayre. »

CAPITOL X

Com la emperadriu de Alamanya ana cercar lo bon comte de Barceloua, € com l'emperador li dona lo comitat de Prohença.

L'imperadria se aparella de anar per cercar lo bon comte de Barcelona; 6 amena cent cavallers honrats, e cent dones, e cent domzelles, e scuders, e altres companyes aytant com menester ne havia; e cavalca tant per jornades

*que vench en la noble ciutat de Barcelona. E lo comte, com sabe que madona la emperadriu de Alamanya era venguda en Barcelona, fon molt maravellat ; e cavalea, e ana la veure en son hostal. E aytantost com ell la hac vista, ell conech que era aquella dona per qui ell havia feyta la batalla. E la emperadriu conech de mantinent ell. E abdosos abraçaren se, e hac cascu gran goig. E lo comte demana li qual ventura la havia amenada en aquella terra.

« Senyer, dix la emperadriu, aytant com yo viva sia, null temps no gosare toruar d'avant lo emperador, menys de vos, ne puch haver sa amor ne sa gracia. Que quant ell entes que vos erats lo bon comte de Barcelona que tanta de honor haviets feta ἃ mi e a ell, de tan longua terra erets vengut per mi deffendre, dix que james no seria alegre, tro que-us hagues retut guardo de la honor que fetahaviets a la corona del emperi. Hon yo, senyer, qui so serva vostra, vos prech homilment quem dejats acompanyar denant lo emperador, si volets que yo sia apellada emperadriu.

— Madona, dix lo comte, per co com tan mal n'havets tret, e per fer honor a vos, que bo fare volenters. »

D'aqui avant feu li gran honor mentre fo en sa terra; e puix aparellas molt honradament al mils que poch, e ab docents cavaliers segui

| la emperadriu tro que fo en Alamanya. E l'em-

| perader, quant sabe que la emperadriu venia

e quel comte venia ab ella, exils a carre-

ra, e menals s’en a son hostal, e hac molt gran

goig de sa venguda. E tota la gent de la terra feren ben huyt jorns gran festa e foren molt alegres. E lo emperador acolli lo comte molt

gint e al mils que poch. E puix dix li l'emperador :

“ Senyer, molt nos havem que a graïr del gran honrament que fet nos havets. E, si Deus m'ajut, tos temps havia οἷα parlar gran be de vos, mes encara n'es cent tant mes que hom no poria dir. E es obs que yo-us ne faça tal guardo que a mi sia honor de donar e ἃ vos de pendre. Yo he huna terra que marcha assats prop de vos, qui es nostra e de nostre emperi. E yo don la a vos e als vostres. E vull que siats marques de Prohença!. E yo fas vos en bona carla fermada e jurada per nos e dels princeps de Alamanya,

— Senyor, dix lo comte, aci ha molt bell do Gran merces!» .

D'aqui avant les cartes se feren, jurades 6 fermades e molt be sagellades ab lo sagell del emperador. E quant lo comte hac estat en la terra bun gran temps, e 1018 los barons de Alamanya lo hagueren vengut a veure, ell pres comjet del emperador e de la emperadriu qui li dona molt richs donatius e presents, e vench ea Prohenca, e entra en possessio de la terra. E la gent de Prohença hac ne gran goig je feren li gran honor e tengueren lo per senyor.

Ara lexarem a parlar del bon comte de Barcelona, e parlarem del infant en Jaume, fill del rey en Pere de Arago.

CAPITOL ΧΙ

De la coronacio del infant En Jaume, Gill del rey En Perc de Moret.

Mentre aquest infant En Jaume se nodria en Arago, l’abat de Mont-Arago, qui havia nom En

{1) Ce n'est pas ainsi que mn Provence arriva entre les mains de Raymond Bérenger I, comte de Barælonne, fils de Raymon Bérenger IL Tête d'Etoupe. La Provence , qui ue relevait plus que nomisativement de l'empire, avait fini par étre divisée en lambeaux que s'étaient distribués quelques chefs hardis. Les deux plus furles parties avaicol conservé, lue Je tire de marquisat de Provence, limitrophe des Alpes, l'autre celui de comté de Provence, L'héritière de cette dernière parue, bouce, l'apporta eu dot à Raymond Bérenger ΠῚ, comte de Barcelonne, Raymond Bérenger, né à Rodez le 11 ovembre 1082, épousa en premières noces Marie Rodriguê, fille de luiz biaz del Blvar, connu sous le nom de Cid Campeador (Bofarull, LU, p. 466); en secondes noces, en 1106, Almadiz, et en troisiomes uoces, le 11. février 1112, Douce de Provence, qui Jui fit douation de tous ses droits sur la Provence. De cetle derère il cut trois fils et quatre filles. Raymond Bérenger I,

Ferrando e era oncle de aquest infant, se ex. de la abadia e parla ab En Guillem Ramon de Moncada t € ab altres capdals de Catalunya e de Arago: e partiren tota la terra entre ells, e volgueren deseretar l’infant En Jaume. E dixeren li, que aquell assats havia que ell fossenyor de Monpeller que era estat de sa mare. E aquest infant En Jaume fo ja eregut, e ja havia be vint anys; € ana s’en à Saragossa, e coronas rey ; € senyoreia tota la terra, e mes mans a guerejar ab En Guillem de Moncada e ab aquells quil volien deseretar. E a la fi posaren se tots ab ell. El comte de Rosello, En Nuno?, qui era son cosi, tenial en son poder e era son cavaller.

CAPITOL XII

De les fayçons del rey En Jaume qui pres Mallorques δ Valencia e Lots los regnes

Aquest rey de Arago En Jaume fo 10 pus bell hom del mon; que ell era major que altre hom bun palm, e era molt be format e complit de tots sos menbres ; que ell havia molt gran cara e vermella e flamencha. e lo nas llonch e molt dret, e gran bocha e ben feyta, e grans dens ὃ molt blanques que semblaven perles, e los ulls negres, e los cabells rosos, semblant ἃ fil d’or, e grans spalles, e llonch cos e delgat , e los braços grocos e ben fets, e belles mans, e Honchs dits, e les cuxes grosses e ben fetes, ὁ les cames longues e dretes € groses per lurs mesures, e los peus Ilonchs e ben feyts e gint calsats, E fon molt ardit e prous de ses armes ; e fo valent ὁ larch de donar, e agradable ἃ tota gent, ὁ molt misericordios; e ha tot son cor e sa voluntat de guerejar ab Serrayns.

Lo rey En Jaume pres per muller la germana del rey en Ferrando de Castella, e hace ne hun fill qui hac nom N'Amfos, E sempre departils hom, perco com eren parents3.

surnommé le Grand, à cause de ses conquêtes et de sa valeur, mourut le 49 juillet 1451.

(1) Vicomte de Béarn, de 1315 à 1225.

(39) Nugnès Sanche, comté de Roussillon et de Cerdagne, de 1221 à 1254.

(5) Jacques se maria avec Éléonore de Castille le 6 février 123}, à l'age de 44 ans, et après en avoir en un fils ἢ fut séparé d'elle par lc pape qui déclara son mariage nul pour cause de pareuté, tous deux étant petits-enfants d'Alphonse VUE de Castille et de Léon, δὲ aussi parce que la pertaission ne lui avait pas été demandée.

[1227] CAPITOL XIII

Quant lo τὸν En Jaume assetja Paniscola.

En aquell temps havia hun castell molt fort, riba mar, de la part de Tortosa, que havia nom Paniscola, qui era de Serrayns. E aqui tenien frontera los Serrayns ab los crestians de la ciutat de Tortosa e del regne de Arago. E lo rey En Jaume ajusta ses ostse ana asset jar lo castell de Paniscola. Aquest es molt fort, e seu en una roqua sobra mar, que no temen nul! hom, per gran poder quehaga, sol quehaguen que menjar.

Lo rey stech aqui gran temps, que no li poch res fer , quel castell era molt be aparellat de vianda ὁ d'armes ὁ de ço que mester μανία. E quant viu lo rey que no hi podia res acabar, leva s’en e torna s’en ab ses osts.

CAPITOL XIV

Com lo rey d'Arago En Jaume tench parlament en Barcelona per lo passatge, per pendre la ylla de Mallorquies.

Paix esdevench se que, a poch de temps, dues sageties! de Taragona entraven en cors en Spanya. E quant foren en Ayvica, una ylla que es prop de Mallorques, encontraren una galera 8 unatarida del rey de Mallorques, serray, quicaregaven de fusta per fer galeres a Mallorques; e prengueren la tarida. E la galera fogi. E vench s'en a Mallorques ; e degueren al rey de Mallorques aquestes novelles, com los era esdevengut, e com dues sageties de Catalans havien presa la tarida caregada de fusta. El rey serray de Mallorques fon molt despagat : e, a cap de pochs dies, vench una nau de Barcelona qui venia de Bugia a Mallorques. Lo rey de Mallorques pres la ab tot l’haver que y era, e puix arma galeres en la ylla de Ayvica, e prengueren huna altra nau de Barcelona molt richa qui anava a Cepta, eamenarenla s’en a Mallorques.

Sobre aço les novelles vingueren a Barcelona quel rey serray de Mallorques havia preses dos naus ab tot l'haver e les persones. E els prohomens de Barcelona dixeren ho al rey qui era Ilavors en Barcelona. Si quel rey ne fo molt despagat ; e sempre feu armar hunlleny armat de xixanta rems, e trames missatge al rey mallorqui : que li degues trametre «quelles dos

(1) Sagittaires, espèce de bâliments rapides {v. p, ὅ29.}}

CAPITOL XIV

naus ab tot lo haver e les persones, e si no ho volia fer, ques tengues per acuydat.

E axi lo missatge ana al rey mallorqui, e dix lila missatgeria, ço quel rey lihavia dit. E ell respos, que’n havria son acort ab son consell.

En la ciutat de Mallorques havia molts mercuders Genovesos e Pisans e Prohençals. El rey mallorqui feu los se tots venir denant, e dix los :

“ Barons, vas altres sots mercaders creslians, e venits en la mia terra, e guanyats hic, e fets hic vostre prou, e sots sauls e segurssobre la mia fe. E yo dich vos que me consellets Ilealment de ço que yo-us demanare. Lo τὸν d’Arago n'ha trames missaige que yo li dega trametre dos naus que yo he preses de Catalans, si no quem tengua per acuydat. E yo deman vos : Lo rey, quin poder ha, ne si m'en cal tembre, e si les hi retre? E de aço vull quem aconsellets. »

Sobre aça Ilevas hun rich-hom genoves, e parla per tots los altres, e dix al rey mallorqui :

« No-us cal haver temor ni pahor del rey de Arago, car ell es rey de poch poder ; que no gran temps ha que tench assejat hun catiu castellqui ha nom Paniscola, e hac s'en a partir, que nol poch pendre. Per que, no li retats res que hajats pres de les syes gents. »

E aquests Genoves € Pisans li donaren malvat consell a sos obs, e ells no-u faheren sino per co que ells mils poguessen comprar e vendre ses mercaderies e que Catalans no poguessen anar per mar. Lo rey mallorqui rete resposta al missatge del rey d’Arago, e dix li:

que no li retria gens de les naus ne de roba, e que no apreava res sos acuydaments, ne res que fer li pogues.

Lo missatge s’en torna ἃ Barcelona 6 rete resposta al rey d'Arago de aço quel rey mallorqui lihavia dit. Equant lorey hacentesaço, fon molt irat ; e jura per Deu que no volia haver nom de rey si ell nol prenia per la barba.

Ab tant lo rey feu ajustar 805 barons de Catalunya e de Arago, e homens de ciutats e de viles, e prelats de la santa sgleya a Barcelona. E aqui tench parlement ab ells en les festes de Nadalf. E dix los :

“ Barons, be sabets lo mal el dan quel rey mallorqui fa tots jorns a les mies gents; e yo

4) Noël

he lin trames missatger ; 6 ell ha m’ho tengut en vil. Per que he en core volantat que, a plaer de Deu, per tal que son servir hi sia encara fet, que si vos altres m'i volets aydar, que yo vaja a pendre la ciutat de Mallorques ab tota la ylla. E de aço vos prech tuyt, que hagats bon cor δ quem retats tal resposta que Deu ne βία beneyt e pagat, e yo, e tots vos altres. »

CAPITOL ΧΥ͂

Com respos l'arquebisbe de Taragona.

Quant l'arquebisbe de Taragona hac oyt aco quel rey hac parlat, levas en peus, e plora molt tenrament de pietat que hac del rey, qui tant jove era e havia tan gran fet comencat.

« Senyor, dix l’arquebishe, molt son pagat de coque havets dit ;ecreu sens falla que de Deu mou e del Sant-Sperit, ees en vos. Epar be quel linatge que vos movets, co es del prous comte de Barcelona ὃ de sos hereus, qui son stats de gran core han fetde grans fetse de nobles; e vos, senyor, volets a ells semblar. E sia plaer de Deu, qui aquest tan ardit fet vos ha mes en cor de comencar, que ell la-us leix acabar, a honor sua 6 ἃ profit vostre e nosire,e de tota ereslian dat. E yo don vos mil marchs d'argent e cincents muigs de civada, e docents cavallers, e bons mil servents ab Ilances e ab ballestes, qui seran bons en terra een mar; e donar-los-he bon sou, 6 fer-los-he Ilur ops, e tot quant haguen mester, tro que la terra sia conquesta, »

Ab tant l'arquebisbe calla, e volch oïr ço quels altres dirien.

CAPITOL XVI

Com parla lo bisbe de Barcelona.

Lavors lo bisbe de Barcelona :

« Senyor, dix ell, tal ardit havets començat que es gran honor ἃ tola la crestiandat, e sera gran profit a vos ea nos 6 ἃ tots qui apres de nos venran. E yo promet vos denant tots, que y ire ab cent, menys hun cavaller, e ab mil servents ; e donar-los-he bon sou, e prou pa e vi ecivada, 6 tot co que mester los sera ; e no m'en venre tro que Deus vulla que hagau laterra conquesta. E Deu que-us en do gracia e poder!»

{1) Ce que vous dites vient, etc, ; ce mot est dérivé du latin | movere 1

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

Ab tant lo bisbe torna a seure, per saber dels altres lur volentat.

CAPITOL XVII

Com parla lo bisbe de Girona.

Lo bisbe de Girona se leva en peus e dix :

« Beneyt sia Deu que aquest ardit vos ha mes al cor. E sia lo seu plaer que lo-us leix acabar, a honor sua e profit de nos e de tota crestian dat. E promet vos, senyor, que yo ire ab vos abtrenta cavallers e ab trecents servents a qui donare bon sou, 6 fer-los-he Ilur obs, aytant com Îla stigam; e no m'en venre entro la ciutat e tota la terra hajam presa. »

Adonchs torna ἃ seher, per oir dels altres que dirien.

CAPITOL XVIII

Com respos l'artiacha de Barcelona.

Puix après respos l’artiacha ! de Barcelona :

« Senyor, l'ardit que vos havets comencat de Deu vos es vengul'; 6 tot ço que de Deu es, ἃ bona fi deu tornar e venir. Per que tuyt nos devem efforcar que-us ajudem de tot nostre poder. E yo promet vos, senyor, que-us seguire ab deu cavaliers e ab docents servents, sens scuders e altra companya; 6 donar-los-he bon sou 6 Îlur obs de tot quant mester havran, tro de ça siam tornats. »

Ara calla l’artiacha e vol oïr co quels altres diran.

CAPITOL XIX

Com respos lo sagrista de Barcelona:

Apres respos Ὁ sagrista € dix :

« Senyor En rey, tant es gran la honor e el profit a nos 6 a tota crestiandat de aquest [οὶ que havets començat, que tuyt bi devem metre al cor, ὁ el cors e el haver e tot ço que hagam. E γὸ promet vos valença de mi ab quinze cavallers qui seran molt be aparellats ; e donarlos-he bon sou, 6 fer-los-he Îlur ops tro de ça siam tornats; e menar molts servents qui seran bons a batallar, e ballesters e altra companva per servir Cavallers. »

{t} archidiacre

[1231] CAPITOL XX

Com parla lo sagrista de Girona.

Ab tant Ilevas lo sagrista de Girona e dix :

« Senyor rey, (0 que voshavets començat vos

es lleugera ! cosa de fer e de aportar a bona fi, per co con es obra qui a Deu plau; etotes nostres gents ne son molt alegres e de gran volentat. E promet vos yo, que y ire ab deu cavallers bons e be aparellats, e donar-los-he? bon sou, e prou pa, e prou vi, e prou carn 6 civada; e amenare molts servents, que seran bons en terra een mar, e seuders, e altra companya bona per servir mie mos cavallers e tots los altres. »

Ara calla lo sagrista, que no vol pus dir, e

vol οἷν dels altres que diran.

CAPITOL XXI

Com respongueren los prelats e [05 clergues,

Levarense canonges e clergues seglars e monges e priors e prelats desanta sgleya edigueren al rey : que pensas de anantar e de menar lo feyt ἃ acabament ; que ells li donarien civada e forment, e irien ab ell, e menarien cavallers e servents qui servirien al rey al mils que porien, e nos partirien d’ell entro aquella terrahagues-

sen guanyada.

CAPITOL XXII

Com respongueren los Templers.

Paix respongueren los Templers, dels quals n'i πᾶς hu qui respos per tots los altres.

ὦ Senyor rey, dix lo comanador, nos som homens de relegio, e som nos retuts en orde per servir Deu e per defendre la fe de Jesu- Crist. E pensats de anar a Mallorques ὁ Îla hon anar vullats sobre Serrayns, que nos irem ab vos ab trenta cavallers e ab vint ballesters, e cavallers be aparellats de bons cavalls e d'armes, € tot co que mester haguen ;eamenarem de bons servents que seran bons en terra e en mar.

(1) Facile.

(3) Get usage de séparer la terminaison d'un verbe de sa racie par des pronoms, de manière à ne former qu'un mot du tout, est très fréquent aussi dans les auteurs portugais.

Ὁ) ἢ s'appelait Bernard Champani.

CAPITOL XXIV

CAPITOL XXII

Com parla lo cumte En Nuno.

Quantlos Templershagueren parlat, respos lo comte En Nuno, qui era oncle del rey{, ἃ dix :

«Senyor, molt son alegre de vos, qui sos tan jove e de tan pocha edat?, que tan bon ardit e tan noble fet vos ha Deus mes al cor E dich aytant : Per ço com vos sots tan jove e no sots usat de les armes ἃ portar ne dels colps a soferir, que vos que romangats, e nos irem a Mallorques, e conquerirem la terra, e puix vos porets hi anar. E si tant s’es que no vullats romanir, yo ire ab vos, e tots los altres, queus defendrem de nostre poder, mentre vida nos bast, axi com bons vasalls deven servir Ilur bon senyor. E menare docents cavallers be aparellats, e donzells e fills de cavallers qui seran cent e hun cavallers com serem a Mallorques, e menare molts servents qui seran ballesters, qui seran bons en plans e en muntanyes; e aportarem molt pa 6 molt vie carn e civada ; e no m'en tornare tro que vos ho vullats. »

CAPITOL XXIV

pe ço que dix lo comte d'Ampuries,

Quant bac parlat lo comte En Nuno, torna seher, e Ilevas lo comte d’Ampuries, 6 dix :

«“ Senyor rey, co que vos havets començat no sembla gens 5 que de vos sia vengut, segons los dies que havets; mas fets atreyt al bon linatge don sots exit. Per que yo,senyor, ne son molt alegre, com tan be començats. E seguir-vos-he ab huvtanta cavallers e ab vint

(1) Nuño Sanchez etait fils de Sanche, troisième fils de Ray mond Béreuger ΕΥ̓͂ οἱ de Pétronille d'Aragon. Le premier fils, Alphonse, d'abord nommé Raymour (Bofarull, 1, 188), avait reçu l'Aragon; Pierre, le second, la Proveuce, substituée après sa mort au troisième fils, nommé Sanche, qui épousa Sancha Nuñez de Lara et fut père du Xuño Sanchez mentionné ici. Alphonse, frère de Sanche, lui ft don en 1203 des comlés de Rodez, de Gévaudan et de Carl, et Pierre 1°, fils d'Alphonse, et par conséquent cousin-germain de Nuño Sanchez, fils de Sanche, lui fit don en 1211 des comtés de Roussillon, de Cerdagne et de Couflent (Bofarull, 1, 490). Nuño Sanchez élait ainsi ce que nous appelons oncle à la mode de Bretagne de Jacques ler,

(3) Jacques avait alors 83 ans.

6) En rien, nullement.

ballesters ἃ cavall e ab mil servents. E donarlos-he bon sou, e fer-los-he Ilurs ops tro que de ça siam tornats. »

CAPITOL XX

Com respos lo prous vescomie Eu Guillem de Moncada.

Ab tant levas lo prous vescomte En Guillem de Moncada, e dix :

“ Senyor ver Deus! beneyt siats vos que co he trobat ara, que quant havia cerquat com po gues servir a mon senyor 6 tornar en sa amor e en sa gracia don hom me havia gitat a gran des-llealtat, mas ara lo servire tant de mon poder que sera son plaer quem perdonara. Mas dich vos, senyor, que molt sou jove per tan gran fet a comencçar. Mas, per mon consell, vos romandrets; e nos irem ἃ Mallorques, e conquerrem la terra; e puix porets hi vos anar, Mas, si tant s’es, senyor, que no vullats romanir, yo ire ab vos e amenare cent cavallers bons e ben aparellats de bons cavalls e d'armes, 6 de ballesters e de servents, aytants com obs ne havrem ; e a tots dare bon sou ; e fer-los-he Ilur ops de tot ço que mester havra ; e servir-vos-he, senyor, ab tota ma companya tro que la ciutat hagam presa, 6 puix, aytant com vos vullats. »

CAPITOL XXVI

Com respos En Guillem Ramon de Moncada.

Puix apres respos en Guillem Ramon de Moncada e dix :

“ Senyor rey, be es veritat co que tots temps he oït dir: « que de bon arbre bon fruyt n'ix ;» axi com es esdevengut de vos, segons los bons fets que començats. E sia a plaer de Deu, quils vos fa comencar , quels vos faça veure ab bon acabament. Mas de mi vos dich aytant : que tant soalegre de aço que vos havets comen. cat, que y vull metre e despendre tot co que he ne puxa haver, e vos servir e honrar. E menare vint e cinch cavallers ab bons cavalls e ab bones armes; e dar-los-he bon sou, 6 ferlos-he Ilurs ops de pa e de vi e de carn e de civada, e menare de bons servents ab ballestes e abllances, 6 mariners, 6 d’altra companya, que seran bons en mar een terra. E no m'en vull | venir tro que la terra hagam presa. » Ϊ

CRONICA DEL REY ΕΝ PERE, PER Β. D’'ESCLOT

[1327] CAPITOL ΧΧΥΤΙ

Com parla En Pere Berenguer 0 Ramon Berenguer.

En Pere Berenguer s’es Ilevat en peus e ha dit al του:

« Senyor, aquest fet que havets començat, no sens gran honor , se acabar la podets, mas no romanga per nulla res que nos, que som vostre, hi puxam fer. » E pensats de enantar al pus τοδί que puxats, quetuyt vos ajudarem de tot quant hagam , e-us seguirem Ila hon anar vullats. E yo ire ab vos e menare vint e cinch cavalls bons e ben aparellats, e servents e ballesters e llancers, e donar-los-he lur ops#, de (Ὁ que mester havran, e no m'en partire de vos tro que vos ho vullats. »

CAPITOL XX VIII

Com parla En Bervat de Septa-Eugenia.

Quant hac parlat En Ramon Berenguer, Ilevas En Bernat de Santa? Eugenia de Torella de Mont-Griu, e ha dit al rey:

«Senyor, 60 que vos havets dit de vos, mou de gran valor, que-us volets treballar per donar profit e honor ἃ vostres gents en Lola la crestiandat, e volets venjar lo dapnatge que vostres homens han pres. Per que es ma fe, que Deus, que aquest cor vos ha donat, vos hi ajudara.

E tots nos altres devem fer nostre poder. E de mi-us dich aytant : que y ire ab vos, € amenare vint cavaller valents e abrivats qui son per a guerres, ab bons cavalls e ab bones armes, Ὁ servents de muntanya aylants com obs ne havrem, ὃ mariners, e d'altra companya. E dar-los-he bon sou, e fer-he Ilurs ops, de mentre lla siam, de tot ço que mester havran. E no m'en vull tarnar entro que vos ho vullats e la terra hagau conquista. »

CAPITOL XXIX

Com los barons del comtat de Barcelona han feta lur resposta. E Lorna ἃ parler hun poch del comte dé Barcelona.

Ara han feta los barons del comitat de Barcelona Ilur resposta al rey, que iran ab elbcaseu

(4) Écrit à tort hops dans le ms.; ce mot vient du latin ops. {2 Les a pour les € au milieu des mots; l'omission ou addition des ἢ, les ἢ", Δ et ss pour f, 1,s, se succèdent presque arbitrairement dans ce manuscrit. J'ai pensé que cette varicté de formes orthographiques nuirall quelquefois au sens, et je m'en suis LCou autant que possible à une seule de ces formes. (3) Du latin movere.

ab son poder. Per que lo rey n’es molt pagat e alegre. E no fon maravella, per ço com tants richs homens se veu denant ajustats, tots alegres e joyosos per servir ell, e quel volien seguir ἃ tota sa volentat sobrel fet de Mallorques. E si a Deu plau, vendra lo fet ἃ acabament en tal guisa que Deu ne sera pagat.

Mas, si los Genovesos haguesen retut ço quel bon comte de Barcelona havia guanyat, ja aquesta guerra no fora, ne calguera al rey treballar, ne ἃ sos barons. Que diu lo comte : que el bon comte de Barcelona passa ab sa dst a Mallorques e conques la ciutat de gran forg e fet d'armes; e quant la hac presa, hun missatge li vench de Barcelona, que li dix : que tots los Serrayns de les muntanyes de Prades e de Siurana e de tota la terra eren venguts asse-

tiar la ciutat de Barcelona. E quant lo comte ho°

hac entes, feu se venir los Genovesos qui eren venguts ab ell a Mallorques :

# Barons , dix lo comte, yo-us coman la ciutat de Mallorques; que grans affers m’han creguts ἃ Barcelona, e conve m’i anar. Mas n0 m'istare gayre, que Lost tornare de ça ab bon recapte,

—Senyor, digueren los Genovesos, anats en bona ventura. Nos guardarem he la ciutat. »

Ab tant lo comte se recolli ab sos cavallers e ab sa gent ; e feren vela; e anaren tant que prengueren terra entr’el cap de Lobregat e el castell de Fels. E devallaren en terra, e ells e llurs cavalls. E quant los Serrayns que tenien assetiada la ciutat de Barcelona saberen quel comte havia presa terra e que venia , Ilevaren Ilurs tendes e comencaren de anar vers Martorell. E lo comte sabe quels Serrayns s’en anaven euylats, tant que fo abans a Martorell ; quels Serrayns, qui eren sens nombre, nos pogueren guardar de la ost del comte quils era d'avant, ne les gens de la ciutat quils donavan de tras. E axi moriren n’i tants aquella hora, que l'aygua de Lobregat n’era tota vermella fins ἃ la mar. E puix-lo comte vench s’en a la ciutat de Barcelona , e ordena sos fets, 6 tornar-s-en. ‘Aparellava de anar à Mallorques, missatge li vench de Mallorques : quels Genovesos hævien desemparada la terra de Mallorques e quels Serrayns la havien cobrada.

Per que lo comte ne fon molt irat; mas no y poch als fer

CAPITOL XXX

CAPITOL XXX

Com lo rey En Jaume de Arago mana fer galeres 6 lenys e altres vexells per passar ἃ Mallorques.

Diu lo comte que, quant los barons de Catalunya hagueren feta resposta al rey : que iria caseu ab Îlur poder ἃ Mallorques, lo rey ne fo molt pagat e alegre , 6 si los dix :

* Barons, molt son alegre e pagat de la bona resposta que feta m'havets ; e conech be que de gran cor hi venits; e fa-us ho fer gran amor 6 gran lealtat que m'havets. E yo amenare docents Cavallers de Arago, molt bons e valents egint arreats de bons cavalls e de riques armes, e cinch cents donzells que seran bons a cavall e valents, e homens a peu tants com mester n'havre. E aportarem molts ginis', e amenarem de bons ginyadors?. E yo promet a Deu que, sol que vidam bast, que abans de hun any sere passat ἃ Mallorques. E prech vos que emprenam lo terme que cascu sia aparellat, com abans pugua, »

Ab tant tuyt respongueren a huna veu, ab gran alegria : que ἃ Santa-Maria de agost fossen luyt ajustats ἃ Tarragona. E lo rey tench ho per bo, 8 tuyt ensemps ab ell. E tots los barons que havien fetes Îlurs profertes, faheren aportar hun Ilibre missal e juraren ho denant lo rey, e lo rey atressi.

E puix partis lo parlament e anaren menjar.

E quant vench a la nuyt, aço fo la vespra de Nadal, lo ΤΟΥ͂ ana a vellar, ab tota sa cavalleria e molts d’altres gents a la sgleya de Santa-Creu de Barcelona, ab molts brandons e ab moltes entorches de cera e ab grans Ilums. E ab grans alegries vellaren aqui tota la nuyt e oïren la missa; 6 puix anaren deportar, e menjaren tots ab lo rey de festes, e bornaren, e tiraren a taulat, e menaren molt gran alegria. Puix caseu pres comjat delrey, e tornaren s’en en Ilors terres per aparellar se del [οἱ de Mallorques. E lo rey feu se venir En Ramon de Plegamans, bun rich hom de la ciutat de Barcelona, e dix li : que fos procurador de son fet , e que fes fer galeres e tarides e Ilenys per aportar cavalls e cavallers e vianda e civada e ginys.

E aytantost com lo rey ho hac manat, En Ramon de Plegamans feu fer galeres e tarides e altres llenys; e feu fer beseuyt, e ajustar farina e forment e civada e peix salat. E puix lo

(4) Machines. (3) Ingénieurs, construcieurs de machines.

ΤΟΥ͂ partis de Barcelona e ana s’en ἃ Lleyda E aqui troba hun cardenal quel apostoli havia trames al rey. E foren hi tots los barons de Arago et de Ribagorça e de Pallars. E el rev acollil molt gint, e honral al mils que poch al cardenal. E lo cardenal fon molt alegre e pagat de la vista del rey e de son capteniment. E demana li de sos affers. Eelrey comta li tot son fet, en qual guisa havia ordenat de passar a Mallorques.

El cardenal guarda lo en la cara, e veu lo tant infant que donas gran maravella com tan gran fet havia comencat :

“ Fill, dix lo cardenal, certes, aytal fet com es aquest no es mogut de vos, ans es mogut de Deu qui-us ha spirat e tramesa la sua gracia. E placia a ell que-us ho leix acabar axi com lo vostre cor desija! »

Quant aco fo fet , lendema lo rey mana que tayt fossen al palau ἃ parlament : 6 tuyt foren aqui, cavallers e ciutadans e clergues e homens de orde, per οἷν lo rey e ço que volia dir. Mas ja enans de aco los barons de Arago els homens de Lleyda havien pregat lo cardenal que degues pregar lo rey que mudas lo viatge a Valencia, 6 aqui farien tot Îlur pertret e Ilur poder, que del fet de Mallorques non havien cura.Quanttots foren ajustats, lorey parlaedix:

“ Barons, per co vos hic he fets venir e ajustar que-us vull dir co que he en cor de fer.

Certa cosa es que lo rey serray de Mallorques ha fet grans dans a les mies gents e fa en cascuns jorns, qui te mos homens presos; e per missatgers que yo li haga tramesos, nols me vol retre. Per que es mon cor e ma volentat que pas ἃ Mallorques ab tot mon poder, a honor de Deu e de la crestiandat.»

Quant lorey bac parlat, lo cardenal se leva 6 parla e dix :

« Senyor , los barons que δεῖ son 6 els richs homens de aquesta ciutat m’han pregat que yo que-us dega dir e pregar que mudets lo viaige

a Valencia, e seguir-vos-an tots, efaran tot ço |

que vos manets. Que del anar a Mallorques no han voluntat ne cura.

— Senyor, dix lo rey, lo viatge de Mallorques no lexaria, ne ja ! no passare lo sagra-

{1} Le g et le j sont indistinctement employés par le copiste pour indiquer le son doux du j, méme devant les voyelles fortes a, 6, u. L's est souvent aussi substitué au € devant les voyelles douces δ, ἐ, ou le c employé avec le son doux de l's

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

ment. E qui seguir me volra, fara ço que devra, e yosere lin mils son amich. E qui seguir nom volra, havran abans guardo que fi. »

Abtant lo rey pres hun cordonet que tenia e feu ne buna ereu, e dix al cardenal que la li cosis. E lo cardenal cosi la li, e beneil , e donali sa gracia, e dona grans perdons a tots aquells quel seguirien. E puix lo bisbe e el artiacha el sacrista e d’altres richs homens qui ab lo rey eren venguts de Barcelona eroharen se de la ma del cardenal.

Quant los richs homens de Arago e les gents de Leyda veren quel rey fo cruat! e molt d’altres, foren maravellats; e fo los molt greu com no hac mudat lo viatge a Valencia; e no y hac nengu que hanch li fes proferta de res.

CAPITOL XXXI

Com lo rey de Arago En Jaume se parti de Leyda ὁ ana s'en en Arago

Ab tant lo rey ; quant hac endrecat a Leyda ço que y havia a fer, ana s’en en Arago e pensa de sos cavallers e de sa gent aparellar. El bisbe de Barcelona torna s’en a Terol ; e aqui troba EnGuillem de Moncada ab gran res de cavallers. E demanali del rey hon era ne que feya. E lo bisbe dix li, que havia presa la creu 6 puix que s'en era entrat en Arago.

Quant En Guillem de Moncada οὐ dir quel rey havia presa la creu, dix al bisbe son cosi, que, al nom de Deu, que li creu. E lo bisbe feu ho molt volenters, e puix a tots los altres cavallers. E quant hac aqui stat dos jorns, ana s'en a Barcelona e pensa de sos affers ; e trames per tots sos amichs; e pregals quel seguissen a Mallorques ; e ells atorgaren lo y molt volenters, e prengueren la creu. El bisbe aparellas de cavalls e d'armes e de tot ço que mester li fo, e feu capdelladors e caps de sa companya En Guillem de Moncada son cosin germa e En Ramon de Solsona, En Ramon de Tayava e Arnau Desvilar, cavallers honrats e prous.

CAPITOL XXXII

Dbels companyons que mena ab si lo comtË En Nano. Lo comte En Nuno mena ab si per, capdella-

devant les voyelles fortes a, ὁ, τι. Je n'ai pas cru devoir con server religiensement ces irrégularités qui se rétrouvent souvent rapprochées dans la méme page,

(1) Croisé.

dors e per companyons, hun comanador molt honrat, En Jofre de Roca Berti, En Oliver de Termens , En Ramon de Canet, En Gisbert de Barbera, e En Ponc de Vernet, e En Pere Arnau de Barbera, e En Bernat Spanyol, e En Beren.

guer Mont-Squiu, En Arnau de Vernet e En Cascalla Rois, e dos honrats barons de Castella.

CAPITOL XXXIII

Dels companyons que meua ab si En Guillem de Moncada.

En Guillem de Moncada mena ab si per companyons e per capdelladors de sa companya, hun comanador molt honrat, En Guillem de Sent-Marti, En Guillem de Cervello e En Ramon Alamany, e En Guillem de Clarmunt, e N'Uch de Mataplana, En Guillem de Sent- Vicens, e En Ramon de Belloch, e En Berenguer de Centeylles, e En Guillem de Palafols, e En Berenguer de Senta Eugenia. Tots aquests que-us he nomenats eren comanadors e honrats homens de Catalunya.

CAPITOL XXXIV

Com lo rey En Jaume de Arago se recoili ah 1ota sa ost per passir ἃ Mallorques.

Quant vench lo pastor!, tots los lenys e les tarides foren fetes e aparellades de varar, e lo bescuyt fo fet, e totes les altres coses aparellades, vararen los lenys, e carregaren, per tota la ribera , de tot co que mester los fo, e puix anaren s’en al port de Taragona que ha nom Salou; e aqui tots los navilis se ajustaren. E quant vench a sancta Maria de agost, lo rey fo vengut ab tots sos cavallers de Arago, e ab tots sos barons de Catalunya e foren ajustats a Taragona, et a Salou aparellats de recollir, e les naus 6 los xelandrins? els lenys 6 les tarides foren stablides e carregades de bescuyt e de farina e de civada e de carn e de formatges e de vi e d’aygua,e les stablies dels cavalls foren aparellades , lo rey mana que tuyt recullissen los cavalls e Ilurs coses e que s’en pensassen de anar.

Quant lo rey ho hac manat , si fo fet ; e tots se recolliren, Ilurs cavalls e Ilurs armes 6 llurs

{1} Le second dimanche après Pâques, dont l'évangile commence par : Ego sum pastor bonus.

(2 En grec χαλάνδρα, en vieux français chaland, ΓΖ se prononce en catalan avec le son du ch.

CAPITOL XXXV

| persones, e feren vela, e partiren de aqui. E aço fo ja dins setembre. E anaren tant perla mar a bun vent e ab altre que arribaren a la primera terra de la ylla, qui ha nom la Palomera. E aqui ormegaren totes les naus eelslenys e les tarides e los altres navilis. E lo rey devalla en huna ylleta prop de terra que ha nom Pantalew, e feu aqui parar tendes. E tots los barons qui no eren usats de la mar reposaren aqui tro que Îlur temps fo.

E los Serrayns qui veren venir los navilis en aquell lloch, cuydaren se que aqui volgues pendre terra lo rey e ses gens. E ajustaren se denant elis en terra be deu milia Serrayns. E mentre que slaven axi, una barcha de la ost del rey ana ἃ terra ab huyt homens armats.

Els set devallaren en terra; e lo huyte tench la barcha aparellada. E quant los Serrayns ho veren, anaren vers ells tro ἃ quaranta. E los crestians mesclaren se'ab ells e occiren ne tres, e nafraren ne molts. E puix, mal grat dels Serrayns, recolliren se en la barcha, que no hagueren mal ni dan, sino la hu, que fon naffrat hun poch en la cama. E quant cells de la ost de terra ho veren, volgueren los acorrer. E ells se foren aytantost recollits e tornaren s'en.

CAPITOL XXXV

Com la ost del rey d'Arago pres terra eu la ylla de Mallorques ἃ hun Ποῖ al qual dieu Senta-Pouça.

Diu lo comte que, quant tots los navilis foren ajustats a la Palomera, el rey fo exit a la ylla de Pantaleu ab molts de richs homens e d’alires gents per deportar e per esduir se!, com la mar los havia treballats, co fo un diu-menge mati, quels Serrayns de la terra se foren ajustats d’avant la ylla de Pantaleu, tro a quinze milia Serrayns ἃ cavalle ἃ peu ab Îlurs armes. Dels quals Serrayns s’en parti hu, e gitas en mar, 6 nadent vench a la ylla hon lo rey era. E quant fo exit de la mar, vench denant lo γον. e agenollas ἃ ell, e saludal en son lati?. El rey feu li donar vestidures, e puix demanali del feyt de la terra e del rey serray. El Serray dix li :

« Senyor, sapies per cert que aquesta terra es tua e a ton manament. Que ma mare me

(1) Se déduire.

{2j Ce mot ἐπείη, se prend ici pour langue étrangère. On le trouve aussi employé dans le méme sens par nos vieux chroniqueurs français et par 3. Froissart en particulier, De ce mot est venu latinier interprète, Voyez mon glossaire de Froissart,

prega em dix que yo que y vengues 6 que t’ho digues; car ella es savia fembra e ha conegut en la sua art d’astronomia que aquestä terra deus tu conquerir. »

Dix lo rey : « Com has tu nom?— Senyor, dix ell, Ali me apella hom; e son majordom del rey de Mallorques. — Digues me, dix lo rey, lo rey hon es, e que fa?— Senyor, dix lo Serray, lo rey es en la ciutat 6 ha ajustats per scrit, que yols he tots comtats, quaranta dos milia homens; δ son bé armats. Dels quals n’i ha cinch milia a cavall, els altres son bons servents e molt valents e ardits. E cuyden te vedar la terra, que no la prengues en null loch de la ylla de Mallorques. Per que faras gran seny, sit cuydes de, pendre terra al pus tost que puxes , abans que ells sien exits de la ciutat. — Amich, dix lo rey, be sies vengut! e sapies que yo fare gran be ἃ tu ὁ ata mare € a tos fils, en tal manera que tu t'en tendras per pagat. »

Quant lo rey e els barons de la ost hagucren entes co quel Sertay los hac dit, hagueren lur consell : quel vespre que s'aparellassen del anar, tant trobassen Iloch hon poguessen terra pendre; que a la Palomera no podien terra pendre, per raho dels Serrayns qui molt hi eren ajustats. E ab tant lo rey feu manament a cells de les naus 6 dels lenys e de lesterides 6 de les galeres : que a la nuyt, quant seria envesprit, que deguen mouret de aqui per cercar la ribera, tro que haguessen trobat loch hon poguessen pendre terra. ᾿

Quant vench a la πανί, les terides 6 les galeres els lenys foren aparellats. Lo rey se recolli ab En Guillem de Moncada, el comte En Nuno e tots los capdals de Arago ὁ de Catalunya; e mogueren de aqui; € anaren tant la nuyt a veles e ἃ reims, costerejant la ribera. Mas en les naus eren romasos gran res de cavallers e d’altres gents moltes d'armes, don fo gran dan 6 gran minua al rey 6 a tota sa ost. Quant hagueren anat axi τοῖα la nit, el jorn del di-Huns fon esclarit, ells veren denant ells hun bell port, qui ha nom Senta Ponca, en que podien molt bel exir ; car no y havia dels Serrayns nengu. E aqui ells prengueren terra, al post que pogueren, cavallers e servents. E aqui veren hun bell puig alt e scarit; e hun servent? !

(1) Du latin movere.

€) 1 se nommalt Bernard de niu de Meya.

CRONICA DEL REŸ EN PÈRE, PER B. D'ESCLOT

en camisa ὃ ab avarques als peus, e ab un peno, partis de la ost e ana s’en al puig enans quels Serrayns hi fossen. E quant cells de la ost ho veren, foren molt alegres. E axi com devallaven en terra ab Ilurs armes, muntaven al puig, que la hu no esperava l'altre; si que En Ramon de Moncada fo aparellat dels primers, € fo al puig ab gran res de cavallers. E veren venir los Serrayns tro a deu milia quels anaven seguint.

“ Barons, dix En Ramon de Moncada, yols ire descobrir tot sol; e la huna partida de la gent romandra al puig, e l’altra devallara al pla. E per res que vehesets no-us moguessets d’aqui, en tro que yo sia tornat a vos altres. »

Ab tant En Ramon de Moncada devalla del puig ab huna partida de la gent. E quant foren al pla, partis deis cavallers 8. dels servents e ana s’en tot suau*, de bell pas, tot armat en son cavall, vers los Serrayns, e scusils® quants eren. Quant lo veren los Serrayns tant aproismar”, donaren se fort grän onta; e desrengaren ne tro ἃ quaranta e tornaren vers ell. Mas En Ramon de Moncada, com a prous, guardas d’ells molt gint e torna s’en als seus barons ὁ dix ell :

« Los Serrayns son grans gents, mas Deu sera ab nos; e cascu haga ferm cor ὁ bona esperança en Deu; e si firam en ells ardidament. »

A aquest consell se acordaren tots, e anaren ferir als Serrayns, cavallers e servents. La ba talla fo molt gran; mas los Serrayns no pogueren durar, 6 comeñcaren de fogir vers les muntanyes qui eren molt grans. E los crestians ferint e tallant encalsaren los tro a la muntanya, car no pogueren anar mes avant, per les muntanyes qui eren altes e els boschs grans.

En aquesta batalla moriren be deu milia Serrayns, menys de aquells que tengueren en preso. E quant hagueren Ilevat lo camp, tornaren s’en a la ost; e aqui trobaren lo rey e En Guillem de Moncada e el comte En Nuno ὁ molts d’altres barons qui no eren stats en aquella batalla, n'en sabien res. E quant ho saberen, foren molt irats com ells no y eren

(} boacement , du latin smavis.

(21 Les aperçut: coisir, acoisir οἱ choisir ont k& méme sens dans notre vieille Jaugue du xme et du xt siècle,

Γ᾽ Approcher de quelqu'un. Nous avons conserve le mémté dérivé de praximus, sous la méme forme, en parlant des pa + rents ou proches, dans le vieux mot proïsmes.

stats. E aytantost prengueren tots lurs armes e muntaren en lurs cavals, e corregueren vers les muntanyes; mas los Serrayns se eren enboscats en les muntanyes; e non trobaren gayre; mas aquells mateix moriren tots. E puix lo rey € Lota sa companya tornarens’en a Senta-Ponca, 8 atendaren se aqui, riba de una aygua.

Ara lexarem a parlar del rey e dels altres barons qui son a Senta-Ponça e tornarem a parlar de les naus romases.

CAPITOL XXXVI

Com la ost del τὸν d'Arago se mescla ab ἴῃ ost del rey serray, € com mori Eu Guillem de Moucada.

Quant les tarides ὃ les naus e les galerés ὃ los lenys plans foren partits, lo diu-menge en la nit, de là Paloinera, ab lo reÿ 6 ab molts d’altres barons, les naus e los lenys romänguereri tro al alba que no faeren vela per anar la hon lo ΤΟΥ͂ fos; mas ells nos pensaven ne sabien qué a Senta-Ponca haguessen presa terra. E faheren la via de la Poraca, qui es bon port e ἃ dos legues prop de la vila. E quant foren prop del port, ells veren huna barqueta a réms, e calaren les veles, e speraren la per saber novelles del rey hon era. Quant la barcha fon venguda, contals novelles del rey qui era ἃ Senta-Ponça, e com havien haguda batalla ab losSerrayns, ells havien vencuts 6 desbaratats e morts. Quant aquells de les naus haguéren entes €o quels homens de la barcha hagueren dit, foren molt desconfortats com no eren ab lo rey né com no erenstats a la batalla. Ab tant meteren les veles ὃ entrarens’enel portdela Poraçà; éaquiormegaren se. E axi la ost fo partida en dos partides, per que fon gran dan ὃ gran dapnatge a tota la ost.

Ab tant lo vespre fon vengüt, e stiguërén axi tro al di-marts mati, que caseuns se staven en les naus, cavallers e servents, qui staveti molt coriosos com axi eren départits del rey. E mentre staven axi, ells veren venir de vers orient lo rey serray ab tota sa ôst, molt honradament e aparellat de batalla. E foren iolt grans gents. E denant anaven corrédors qui descobrien los valls els torrens que no ÿ hagues aguayts. E quant foren ajustats denant lo port de la Poraça, preseren lo recost dé la muntanya, 6 aqui aturaren se, aparellats de la bâtalla.

Ara lexem a parlar de aquests ὁ parlem del rey que era a Senta-Ponça.

CAPITOL XXX VI

Quant vench lo di-marts, de mati, lo rey se feu venir denant tots sos barons els cavallers, e dix los :

«Tots deveu esser molt alegres e deveu fer moltes gracies a Deu de la honor que feta nos ha, e que, mal grat dels Serrayns, havem presa terra els havem vencuts 6 desbaratats. Per que, ara nos aparellem e anem nos en; e caseu pens de confessar e de penitenciar ὁ treballarse per Nostre Senyor, que ell soferi molt gran treball per nos tro ἃ la mort, »

Aquest consell han tengut tuyt pet bo; e aharen oïr les misses e confessaren e combregaren!, e puix anaren s'en dinar molt tost. E quant foren dinats, armaren se ells e Ilurs cavalls, e plegaren Ilurs tendes e l'arnes, e carregaren Îlurs adzembles, puix muntaren ἃ cavall. E el τὸν dona la davantera a’n Guillem de Moncada. E quant En Guillem de Moncada hac aguda la davantera quel rey li hac donada, ajusla sos cavallers e sos barons e sos parents, e tots aquells que sos tengutseren, e dix los :

ὦ Barons, tots sots mos parents 6. mos tenguts, e bons cavallers ὃ prous; e molt vos es gran honor que nos siam en les primeres ferides; per que tots devets esser molt alegres e coratjosos de combatre contra los enemichs de Jesu-Crist. E null hom nos parteixcha de la mia senyera. »

Quant En Guillem de Moncada hac parlat, tots foren molt alegres e scalfats en la amor de Deu, e coratjosos de morir per ell, si mester los fos.

Ab tant tots foren muntats ἃ cavall e armats, e ab les adzembles caregades, els servents aparellats de anar, mogueren se tots d’aqui per anar de vers la ciutat. En Guillem de Moncada fo en la davantera ab tota sa companya, e la cavalleria del Temple qui fo ab Εἰ}. El rey e En Nuno foren en la reguarda ab tots los altres barons. Els servents foren tots primers; e anaren tant avant que foren en un trescoll. Els servents que anaren primers veren la ost dels Serrayns, qui era part lo trescoll apres d'ells. E per la gan multitut de gent qui veren, ἃ cavall a peu, e qui axils fo prop, tornaren atras, e digueren a’n Guillemde Moncada , quels Serrayns eren de tras la coll grans gents.

Ab tant anaren avant; ὁ quant foren, en-

41) Comanuniérent,

592 CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

contraren se ab la ost dels Serrayns e anaren ferir en ells; si que la batalla fo molt gran e fort. E En Guillem de Moncada veu hun puig denant si, e conech que si los crestians podien pendre aquell, que tot lur fet seria guauyat, els Serrayns serien perduts; e si los Serrayns lo prenien, quels crestians havrien perduda la batalla. Ab tant partis de la sua senyera ab huna partida de sos cavallers, e ana ferir entrels Serrayns, si quels esvahi, e mal grat d’ells munta se per huna Carrera amunt sus al puig.

E quant fo al puig, e los Serrayns veren quel puig havien pres, foren moltirats ; e partiren se de Ilur ost ben dotze milia, e muntaren s’en vers lo puig hon En Guillem de Moncada era. E quant En Guillem de Moncada los veu venir, dix a sos cavallers :

“ Barons, anats los ferir,e yo romandre aci ab sols hun cavaller; que, si lo puig podem retenir, la batalla havrem guanyada.»

Ab tant los cavallers punyren vers los Serrayns, e anaren ferir en ells, si quels svairen e passaren ultra. Mas tanta era Îla gran pressa dels Serrayns que no pogueren tornar al puig a’n Guillem Ramon de Moncada ; els Serrayns muntaren al puig; e En Guillem Ramon de Moncada quels veu venir volch los escapar, per ço com no era mes de ab hun cavaller. Mas no poch devallar ἃ cavall, que la muntanya eras arrocada ; e torna atras; e volch pendre altra Carrera, mas los Serrayns lo soptavent tan fort de totes parts que nos poch deffendre. E pres hun colp en la cama? ab cantera, quel peu li caech en terra; e puix occiren li lo cavall, 6 caech de tot en terra, e aqui mori.

El cavaller que aqui era3, mentre quels Serayns se combatien ab En Guillem de Moncada, defencas al mils que poch; e puix, quant viu que son senyor fo mort, scapa dels Serrayns; e malament nafrat al cap e en la cara torna s’en als crestians.

Ab tant En Ramon de Moncada segui la senyera, e ana avant firent e tallant e donant de grans colps; el cavall encepeja, e caech en la pressa qui era molt gran, e aqui mori.

{1} Cernaient.

(3) jambe.

(5) ἢ s'appelait Guillaume de Mediona.

[1328] CAPITOL XXX VIL

Com lu rey Eu Jaume d'Arago desbarata lo rey serrayn € asselja la ciutat de Mallorques.

Lo rey qui era en la reguarda sobrevench en la batalla e ana ferir entre los Serrayns ab tota sa cavalleria. E mentre que la batalla era molt fort e dura, e cells qui eren en les naus foren devallais en terra, e ajudaren al rey e als altres barons, lo rey, que viu quel puig havien perdut los crestians e quels Serrayns lo havien stablit, dix a sos cavallers qui apres li eren : « Anem amunt al puig, e devallem ne los Serrayns. E si lo puig podem haver, tot nostre ἴοι es restaurat.—Senyor, digueren los cavallers, vos n0 y muntarels ja, que la pressa es molt gran, mas nos hi muntarem, 8 vos romandrets aci ab huna partida de la cavalleria. »

Ab tant lo τὸν poni lo cavall dels sperons e messe l'escut denant, e munta s’en per la costa amunt ; els cavallers qui veren que no lo y podien vedar, brocaren avant e meteren se al seu dos. E el τὸν, firent e tallant, ab sos cavallers, muntaren sus alt al puig hon trobaren la gran pressa dels Serrayns ; si que la batalla fo molt gran sus alt al puig de totes parts. Els Serrayns no pogueren soferir lo rey ne la sua companva que al puig foren muntats, que tants Serrayns hagueren morts que la sanch corria per lo puig avall, axi com si fos flum de aygua. E devallaren del munt fugent e tots desbaratats.

Quant lo rey serray e tota sa ost veren quels crestians havien pres lo puig, e que tant mal los menaven, foren molt desconfortats e tengueren se per morts, € començaren ἃ girar e ἃ fogir vers la montanya. El rey de Arago ab tota sa gent donals al dos, e encalsaren los tallant e firent, tro quels Serrayns se foren mesos en les montanyes e en les selves. E puix lo ΤΟΥ͂ 6 tota sa gent tornaren s’en alegres 6 jausens, 6 faeren gracies ἃ Deu. E quant s’en foren tornats, levaren lo camp, 6 cercaren los crestians morts, e portaren los a la mar, per co quels soterrassen ἃ Mallorques.

Ab tant los lenys e les tarides e les galeres qui eren a Senta-Ponça foren vengudes, 6 cascuns anaren reconexer Îlurs amichs. E qui vius los atroba, eren molt alegres; e no era mara-

| vella. E certes, en tota aquella batalla, no y mo- | riren pus de quatorze cavallers, dels quals fo la

δ hu En Guillem de Moncada e l'altre En Ramon de Moncada e N'Uguet de Far e N'Uguet de Mataplana; e dels homens de peu hi moriren pochs, segons que la batalla fo gran. Quant tots foren ajustats!, lo rey se mes primer ab tota sa ost, € anaren s’en vers la ciutat de Mallorques; e les naus els Ilenys plans faeren vela e anaren s'en atresi vers la ciutat. E tuyt axi com mils pogueren, anaren s’en vers la ciutat, tant que foren a Port-Opi. E prengueren les torres e tot quant hi fo, e entraren al port, e ormegaren se denant la ciutat.

Quant lo rey ab sa ost foren prop de la ciutat, foren molt Ilassats e hujats per la mar quils havia treballats, e per lo treball que hagueren hagut en la batalla. Era gran pietat qui veva los cavallers, qui tant eren hujats que a penes podien anar ; si que atrobaren apres de una ballestada apres de la ciutat hun jardi! qui era del rey serray, molt gran, que be tenia de cascun cayre dues ballestades, e era clos de totes parts de fort mur, de hun star de lança en alt; e havia y hun bell alberch ; e passava l'aygua per mig. E tota la ost entra s’en dins, e aqui atendaren se; e menjaren de la fruyta que trobaren al jardi aquella nuyt, que d’als no soparen, per co com no havien als. E donaren als cavalls palla e erba, que als no trobaren. E aqui assats reposaren, car molt eren treballats, mas no per tant que aquella nit se desguarnissen ne llevassen les selles als cavalls, ne res de guarniments ; ne null hom en tota la ost no dormi; ans stigueren tota la nit aparellats de batalla, si los Serrayns los volguessen assetjar. E axi stigueren tota la nit tro al di-mecres mayti. Aco fo en l’entrant de setembre, que tuyt se guarniren e muntaren als cavalls e anaren s’en vers la ciutat, e cercaren la tota en torn per trobar loch hon la ost pogues mils star. Si que atrobaren hun tal Iloch com ells havien mester ; e aqui atendaren se, e feren cabanyes e remades ; e ordenaren Îlur ost axi be com si fos una ciutat. E puix partiren lurs guaytes, e ordenaren que cascuna guayta fos de cent cavallers armats e mil servents. E atendaren se prop de la ciutat, quels manganells qui eren dins la ciutat abataven en la ost; si que la tenda del comte En Nono e del Spital trencaren abdos.

(1) Le jardi est un jardin clos de murs; l'orta est un jardin non fermé de murs el entouré soit de haies vives, soit de Canaux.

Caux. PER δ. b'EscLor.

CAPITOL XXXVIIT.

Quant hagueren aquell jorndel di-mecresllurs tendes.parades, e hagueren cascuns fetes cabanyes e remades en que albergassen, faheren venir de la mar pa e vie civada, e tot co que mester hagueren ; e desguarniren se, emenjaren, e reposaren, es guaytaren cells quis degueren guaytar, tro que vench lo di-jous mati, quel rey hac son consell, que vallegassen de totes parts la ost. E feu manament a tuyt que y ajudassen; si quel vall fo fet en pocha de hora, gran e bell. E puix stigueren fermament e segura ἡ, 6 guaytaren tan fort la ciatat per terra 6 per mar que null hom non podia exir ne entrar que no fos mort o pres.

Ara lexarema parlar de la ost del rey de Arago 6 parlarem del rey serrahi.

CAPITOL XXXVII

Com lo ΤῸΝ serray de Mallorques entra en ciutat celadament,

Quant lo rey serray fo ἴα γι de la batalla e s’en fon muntat en les muntanyes, si stech amagat al bosch quatre jorns; que ne fo atrobat, tro quels Serrayns qui foren scapats de la batalla, ben huyt milia, lo atrobaren, E puix ab ell ensemps vingueren s'en vers la ciutat, de nit, per tal que poguessen entrar dins. Si que, aquella nuyt que vench apres fo molt scura e torbada. Els Serrayns de la ciutat que sabien quel rey venia, [lur senyor, e volia entrar en la ciutat, per tal quels crestians de la ost no s’en apercebessen, aportaren moltes falles e moltes lums enceses, e de aquella part hon la ost era, e cridaren molt fortment en Ilur Ilati, si quel cel ἃ la terra tot s'en entras en aquella hora. Ε lo rey serrahi ab sa gent, aquesta hora, que era algall cantant, recollis en la ciutat, que cells de la ost non saberen res aquella nit, tant staven maravellats dels erits e dels fochs quels Serrayns feren.

{1) Au lieu de segurament, Le sigoc adverbial se met seu lement sur le premier des adjectifs. C'est une forme usitée aussi quelquefnis en français, comme dans cette locution : «ils le firent bel et bonnement,» pour bellement et bonnement. On en trouve plusieurs exemples dans Froissart, ainsi: «il en échappa quitte et sauvemeut. » Je les ai rucntionnés dans mon édition. 1, comme on le voil, un seul des deux adjectifs qui prend ici le signe adverhial; et l'usage voulait alors que ce Mt le dernier; eu catalan et aussi en portugais c'est le premier,

δ94 CAPITOL XXXIX.

Com lo ΤΟΥ d'Arago sabe quel rey serray era tornat en la ciutal, € com se acunsa hu rich Moro de les munlanyes ab lo reyÿ d'Arigo.

Quant lorey d'Arago sabe quel rey serray 8 sa gent eren tornats en la ciutat e que no s'en eren apercebuts, fo li molt greu, mas no y poch als fer. E feu venir trabuchs e d’altres ginys, e feu los dreçar per tirar en la ciutat. E axi caseun jorn combatien la ciutat ab ginys e ab ballestes, si que gran res del mur havien ende-

rochat; mas no valia res, que la ciutat era |

molt be murada de totes parts de dos murs, e era vallegada tota en torn de valls molt grans e pregons.

Mentre quel rey stava axi e tenia asetiada

la ciutat, levas hun Serray molt gran rich hom |

e honrat qui stava en les muntanyes, e havia nom Ben-Abet. E vench s'en al rey d’Arago, e dix li que ell havia huyt cents aiberchs de Serayns qui staven en les montanyes e volien baver pau etreves ab ell, e que li donarien bons ostatges, e que aportarien a la ost pa e civada e carn 6 formatges e gallines e bestiar a vendre, e que poguessen anar e venir sals e segurs.

Quant lo rey hac διὸ entes, plaeh li molt; e assegura los Serrayns. E los Serrayns donaren li bons ostatgers de Ilurs fills e de Ilurs filles. E puix d’aqui avant los Serrayns venien eascun jorn en la ost, e aportaven pa e civada, bestiar

e gallines, e fruyta ; e feyen assaber al rey tots |

los ardits quels Serrayns volien fer en la ciutat ; si quels crestians guanyaren molt, de aço quels Serrayns los feyen assaber.

Sdevench se quel rey serrahi trames cavallers e servents fora la ciutat a les montanyes, que ajustassen totes les gents de la terra de Mallorques, e que assetiassen la ost dels crestians, 6 que, a hun jorn sabut, que ferissen en la ost ab aquells de la ciutat atresi. Mas tot aquest ardit sabe el rey d'Arago; e feu aparellar la sua ost, e ordenar, e guaytar al mils que poch. Quant vench hun jorn, tots los Serrayns de la ost de la terra foren ajustats a cavall e ἃ peu, e foren be huyt milia, e vengueren s'en ἃ hun puig qui era a miga legua de la ost dels crestians, 6 aqui ells se atendaren. El rey de Arago sperava ques partissen de aqui e que venguessen combatre la ost. E axi stigueren deu jorns que no s’en

CRONICA DÉL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

mogueren. E trencaren la aygua qui venia a la

| ost,

“ Barons, dix lo rey d’Arago, prenam .consells, que aquells enemichs qui en aquell lloch se son posats, quels ne facam llevar. — Senyor, dix lo comte En Nuno, bo es ço que vos deyts. Yo ire molt volenters ab docents cavallers e ab dos milia servents, e per companyo lo comte de Ampuries, e si a οἱ! hi plau anar;e vos, senyor, ab l’altra gent guardarets la vostra ost, Ὁ starets aparellats quels Serrayns de la ciutat no-us poguessen soptar. »

Ab tant lo comte En Nuno e lo comte de Ampuries se aparellaren ab docents cavallers e ab dos mils servents, e anaren s’en vers los Serrayns. Lo comte de Ampuries cavalca celadament per un vall, e mes se en aguayt ab cent cavallers en hun olivar, entre ells e la muntanya. El comte Nuno vench abrivat vers ells.

Els Serrayns quels veren venir, aparellaren se 6 van se mesclar ab ells. El comte de Ampuries exi del aguayt e feri d’altra part, si quels Serrayns foren tots morts e presos; que non scaparen que dos milia quen fugiren per les muntanyes e lexaren lurs tendes 6 llurs armes.

Quant los crestians hagueren vencut los Serrayns, prengueren les tendes e co que dels Serrayns era, e ab gran alegria feren gracies ἃ Deue tornaren s’en vers la ciutat. Mentre quels dos comtes foren fora de la ost, els Serrayns de la ciutat hagueren vist que aquella cavalleria era exida de la ost, tengueren la ost per guanyada; e aparellaren se tots a cavall e a peu ; e acordaren se que ferissen de dues parts en la ost ; e axi desbaratar-los-hien. Ab tant exiren de la ciutat de dues parts, de ponent e de Îlevant, los Serrahins per cor de ferir en la ost. Quant lo rey els altresdela ost, qui eren guarnits e aparellats, los veren venir de dues parts, feren se dues mans dels cavallers e de la gent ; exiren de les tendes e corregueren vers los Serrayns de dues parts. E los Serrayns, quant los veren venir, nols gosaren sperar, ans fogiren tro als portals de la eiutat. Els crestians speronaren vers ells, e retengueren ne hun Serray a cavall, e puix tornaren s'en a llurs tendes alegres 6 pagats.

Ab tant los dos comtes ab Ilurs companyes foren tornats a la ost ab gran guany. Axi aquella nuyt reposaren alegrament e en pau.

E havien ho ops be, que molt havien aquell jorn treballat.

CAPITOL XL

Quant lo rey feya combatre fort la chutat, e com lo rey serray feu metre los catius creslians al mur, pér que no tirasseu, € com començaren à fer caves.

Quant vench lendema, lo rey feu tirar los ginys els trabuchs als murs e en la vila. E los Serrahins faheren en la ciutat dos trabuchs, etiraven a la ost. E quant los crestians ho veren, giraren lurs trabuquets devers aquella part hon los trabuchs dels Serrayns eren, e tiraren tant tro que tots los hagueren specegats.

Quant los Serrayns veren los trabuquets trencats els murs enderochats, tengueren se per morts, e prengueren tots los crestians eatius que eren en la ciutat ; e la nuyt qui vench apres, tot nuus penjaren los en creu per los murs hon los trabuchs tiraven, per tal que no Υ tirassen. E quant vench al mati, que cels de la ost ho veren, foren molt irats; e acostaren se al vall, e parlaren ab ells, e digueren los que haguessen bona fe en Deu, que per ells no lexarien de tirar en la ciutat, e no seria bo que per ells la perdessen. Sobre aço lo rey hac son consell ab tots los barons de la ost, e dixeren li : que per ells no se stiguessen que no fahessen combatre la vila ne tirar los trabuquets ; que si morien, lurs animes n'irien ab Deu salves, els Serrahins que son falsos e menys-crebents ne seran morts e destroits.

Ab tant lo rey feu manament que hom combates la ciutat molt abrivadament , els trabuquets que tirassen molt fort e pus sovent que no solien. E axi combateren la ciutat e tiraren en aquell Iloch hon solien tirar, ço es la hon bavien posats los catius crestians. E fo virtut de Deu que los pedres dels trebuchs los ferien en torn, si quels cabells ne menaven hi, ne n'i bac negu que fos ferit, ne menys ne valgues, ne’n moris.

Quant vench la nit, los Serrayns veren que Ïur fet era perdut e que nols valia res que fessen, levaren los catius del mur e meteren los en la preso. Apres de aço, los Aragonesos feren una cava molt gran per enderocar los murs. E quant hagueren molt cavat, que foren als fona-

CAPITOL XL

de les gens que Ila dins obraven qui no podia exir deffora, prengueren consell que fessen una spillera hon entras ayre. E quant la hagueren feta, los Serrayns se aperceberen e veren la claredat de les Ilums que Ila dins eren una nit, e conegueren que aqui feyen cava per enderochar los murs, e meteren mans a cavar dedins dela ciutat, endret de aquella spillera que havien vista; si que s'encontraren ab aquella cava dels crestians ; e aqui hac molt gran batalla entrels crestians e els Serrayns, si quels Aragonesos se hagueren a lexar, e desempararen la cava. Mas apres de aço faheren altra que ana tro a les barbacanes trenta braces; e puix lo comte de Ampuries comença huna cava assats prop del vall, e feu de sots terra gran pregon huna cava, feta a guisa de alberch, en que pogueren albergar a gran ayre docentes persones Ὁ cavallers. E aqui lo comte se mes ἃ star ab sa Companya, que no exia nuytne jorn. E feu hi portal que exia al vall. E a qui ell havia de bons ballesters qui tiraven als Serrayns qui de aquella part exien als murs. Si que nengu no yexia que no fos nalfrat, ὁ mort ὁ pres. E puix lo comte comença ἃ cavar dedins la sua Cava, en guisa quels Serrayns no s’en apercebissen. E entra sots lo vall tro al mur; si que del mur caech huna gran peca, e puix rebliren lo vall qui era molt pregon, de fusta e de Henya e de terra. E totes les gents aportaven pedres elenya, e tota res que podien atrobar, per lo vall a reblir; mas hagueren s’en a lexar quant molt hagueren treballat, que fänta pluja vench, que dura de la vespra de sent Marti fins en set semmanes, que tota la casa del comte e lo vall se empli d'aygua; si que no y pogueren entrar.

Ea aquesta saho exi de la ciutat hun Serray molt valent, que havia nom Fatilla, e ana s'en en les muntanyes, e ajusta be cincents Serrayns, e metias en aguayt ; e quant los crestians exien fora de la ost, occien los, e prenien los ; e feyals tot mal que fer podia. Si quehun jorn dona salt als servents qui eren exits de la ost ; e scaparen li, e vengueren a la ost, e digueren com aytal Serray s’era ajustat ab Serrayns molts, e guaytava los camins, e occia, e prenia les gents que exien de la ost.

Quant aco hac entes En Guerau de Cervello

ments del mur, havien Îla dins tanta de Calor, ! e En Ferrando de Sent-Marti aparellaren se, e

per co com l’ayre no y podia entrar e per l’ale !

prengueren lurs armes , e muntaren a cavall

ab lurs cavallers entro a docents servents, € ; anaren s’en vers la muntanya; 6 axi trobaren se ab aquell Serray qui havia nom Fatilla e ab sa companya. Els Serrayns, com veren que axi eren sobre-presos, no saberen ques fessen; mas ques recollissen tots en hun puig. Els crestians : pujaren los de tras, e enderocaren los tots del puig per huna vall avall, si que tost moriren, que hanch non scapa nengu. E puix los erestians tornaren s’en a la ost alegres 6 pagats.

El rey feu manament als Serrayns paliers que anassen Îla hon aquells Serrayns eren morts e que li aportassen totes les testes; els Serrayns feren ho tot axi com lo rey ho hac manat, e aportaren ne per comte quatre centes e dotze. ΕἸ τοὺ feu les gitar en la ciutat ab los trabuchs, si quels Serrayns ne foren molt perduts; mas nos cuydaven que aquell Serray En Fatilla hi fos ab aquells. Si que hun altre serray de la ciutat, molt valent hom, se exi ab quaranta Serrayns que mena, e ana cerquar En Fatilla; e sabe per los altres Serrayns de la terra com li era sdevengut e que era mort.

Quant aquests hagueren aco oït, hagueren molt gran paor, e volgueren s’en tornar en la ciutat : si que los crestians de la ost, aquella nit, exiren tantes de gents ques meteren en aguayt per molts lochs , que quant los Serrayns vengueren e volgueren entrar en la ciutat, los crestians los veren, e donaren los salt, e retengueren trenta-set, vehent aquells del mur de la ciutat. E scaparen los tres ; e comtaren les novelles d'En Fatil e dels altres ; si que los Serrayns de la ciutat se tengueren tots per morts; per que despuxes nengu serray no exi fora la ciutat. E Ilavors lo rey feu establir la torre de les Lavaneres molt ricament, qui es sobre la mar, prop lo portal de Port-Opi hun miller, per tal que nengu no entras ne exis de la ciutat que aquells no-u vessen.

CAPITOL XLI

Com lo rey serray de Mallorques commença de fer parlar al rey, 6 plach li al rey.

Quant lo rey serray se veu axi apoderat, feu parlar al rey molts plets, per tal que se pogues levar dessus; mas al rey de Arago no lin parech nengu bo, sino quesretesaellab tota sa gent, per fer sa volentat. El rey serray dix li: que li des- ! empararia la ciutat e que li daria per testa

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

cinchs besants de argent, 00 es per huytanta milia persones! e que no s’en portaria res, sino aytanta vianda com haguessen obs per la mar.

E aquest plet romas, per co com lo rey serray

: deya que no fossen scorcollats, el rey de Arago

no-u volch fer.

Dementre que aquestes paraules se parlaven, lo pabordre de Taragona comenca ἃ fer una cava molt gran e pregon e longa a argenters ? qui sabien de caves ἃ fer, e molta d’altra gent. E cavaren tant tro que foren al mur major, e puix estalonaren lo; el pabordre feu aportar lenya secha molta, e feu la metre [la dins ab molt seu e pega e oli; e puix feu hi metre foch, sus en l’alba. E quant vench lo mati que tots foren Ilevats, lo mur ne vench en terra e cahech al vall; els crits se meteren per la ost;e meteren mans a cridar : « Via dins!» E prengueren lurs armes, e volgueren s’en entrar. Mas lo rey de Arago corech de aqui en Ila; e, qui per grat qui per forca, feu los ne tornar, per co com lo rey serray era en convi nença ab ell, que nengu no-u sabia , ques retria a ell a tota sa volentat. Mas puix, com lo rey serray viu lo mur cavat , penedis de la covinença, que hae paor que no fos apercebut per los crestians; e trames missatge al rey d’Arago, que pensas de fer co que pogues, que si ell lo combatia, que ell se defendria. E axi stigueren aquel jorn e tota la nit. E quant vench a lendema, hun fill del rey serray se exi de la ciutat e vench s’en al rey d'Arago 6 retes a ell. Elrey assegural e donali a menjar e a beure 6 tot co que mester hac.

CAPITOL XLII

Com lo rey de Arago feu fer hun castel de fusta per combatre la ciutat.

En aquesta saho lo rey feu fer hun castell de fusta molt gran 6 alt, el comte En Nuno hun altre castell dels dos trabuquets del rey ὁ d’En Nano, que hagueren fetes moltes scales molt grans per muntar als murs. E els castells foren cuberts de cladises e d’altres guarniments. E mentre questaven axi, ques aparellaven de tirar

(1) Suivant Miñano, Palma ne contient aujourd'hui que trente- quatre mille habitants au lieu de ces quatre-vingts wille, Le besant valait un real et demi, ou environ huit sous,

2} Mineurs des mines d'argent.

CAPITOL XLIV

los castells prop del vall, los Serrayns de la ciu- ; quel di-menge mati fossen 1ots aparellats ab tat hagueren fet hun trabuquet ; e tirava en la | Îlurs armes de entrar en la ciutat.

ostdretament vers hun giny ! que havia nom Arnaldes e era molt bo; si que li trenca la cuxa. El rey feu manament que hi faes tirar lo trabuquet de Masella tro que N’Arnaldes fos adobat. E sobre acço tota la gent ana al trabuquet, quel tirassen Ila hon N’Arnaldes stava. Trigaren hi tres jorns, que hanch nol pogueren moure, per los fangues que y eren molt grans, que no feya sino ploure nit e jorn, que era gran pietat dels cavallers e dels cavalls qui lo fret e la pluja havien a soferir dia e nit a les guaytes e a les batalles. E quant lo rey veu quel trabuquet de Masella no y podia hom amenar, feu des-fer lo castell que havia fet del seu trebuquet, e feu dreçar lo seu trabuquet, e mes mans ἃ tirar; etira tant al trabuquet dels Serrayns tro quel hac tot specegat.

Ab tant N’Ardaldes fo adobat ; e drecaren lo; 6 tira als murs 6 en la ciutat, ἃ Ila hon volien. E puxes, apres de aço, totes les gents de la ost commencaren a fer huna cava molt grans apres de la cava del comte de Ampuries ; si que, per la cava del comte, caygueren be vint braces del mur major. Aco fo la vespra de sent Andreu. E veren lo mur caygut, prengueren les armes e corregueren Îla hon lo mur era caygut, e volgueren s’en entrar; si que la batalla fo molt gran aqui. E foren s’en entrats, sino quel rey serray vench aqui ab tot lo poder de la eiutat; encara mes, quels Serrayns hagueren fet hun mur a la nit, dins aquell, que era de pedra e de cale, molt gran, de tres braces en alt, e hagueren hi fet cadafals de fusta e ballesteries. E axi aquell jorn no pogueren pendre la ciutat.

CAPITOL XLIHII.

Com lo comte de Ampuries feu cavar lo mur ἃ la part de poneut,

Ab tant lo comte de Ampuries feu cavar lo mur 6 la torre de ponent ; 6 puix feu lo stalonar ; e feu hi metre foch per los stalons ἃ cremar, Ε΄ quant vench lo di-sapte mati apres de sent Andreu, lo mur e la torre caygueren tt al vall. E sobre aco hagueren Ilur consell,

(1) Mackine, On donnait un nom d'homme à ces machinesde

guerre, comme on eu donne encore aux vaissaux οἱ aux cloches.

CAPITOL XLIV

Com se aparellaren tots per entrar e per pendre la ciutat de Mallorques,

Quant vench lo di-menge mati, anaren oïr les misses, e confesaren e combregaren e faeren Ilur orde, axi com cells qui eren molt volenterosos de pendre la ciutat e no preaVen res la Ilur vida, sols que poguessen servir Deu. E puix dinarense, axi com los vench a talent. E prengueren llurs armes tots , a cavall e a peu, e anaren vers aquella part hon cuydaven entrar. Si que la batalla fo aqui molt gran, tro que entraren dintre tro a trecents crestians e molt d'altres apres de aquests. Mas lo poder dels Serrayns era aqui tan gran que no-u pogueren durar ; e molt durament tornaren los atras, e enderocaren los al vall; e puix gitaren los dins al vall pedres e Ilances e cale viva e fems podrits. E axi staven ab molt gran cuyta ; si que y moriren tro a nou crestians e be trecents Serrayns, e be docents nafrats; e aquesta batalla dura del mati tro al vespre. E per co com lo portal hon havien entrar en lo ciutat no havia mes de sis palms de ample, romas que la ciutat nos pres aquel jorn.

Ab tant lo vespre fo vengut, eanarens’enreposar, car be ho havien obs,que molt havien treballat aquell jorn. Lo comte qui hac feta cavar l’altra torre e stalonar, feu hi metre foch; e caech al vall; e de aço se son molt alegrats.

Quant vench lo di-lluns mati, abans de l’alba, hagueren Ilur consell, ques metessen en la cava del comte de Ampuries en aguayt e que amblassen la ciutat. Axi meteren se en la cava cavallers e servents, e pujaren al mur tro a docents. Els Serrayns quels veren, desempararen los murs e fogiren atras. Els crestians altres qui venien de tras, nos cuytaren de muntar ab aquells, axi com mester fora; e los Serrayns tornaren gran poder vers aquella part, e de.

vallaren los dels murs molt malament ; si que n'i moriren trenta tres de aquells qui eren muntats. E axi la batalla se departi, que aquell jorn no pogueren pendre la ciutat.

Quant vench lo di-marts, cascu pensa de dir ço que li plach per la ciutat pendre. Los huns feyen tracr los ginvs: los altres combatien :

los alires cavaven los murs del portal, si que la volta del portal enderocaren; e puix meteren foch a les portes qui eren de ferre, si que totes cremaren e caygueren al vall. E axi la valent gent treballava nuyt 6 jorn de pendre la ciutat.

Quant aco fo fet, al entrant de dehembre, lo comte En Nuno comenca a fer una cava vers sol ponent,'e Ilivra la an Oliver de Termens quen pensas. E cavaren tro a la barbacana, tant que de la barbacana caech un troc, co es assaber tretze braces, que a peu pla s’en podien entrar tro al mur major. E los Serrayns conegueren ho, e faheren altra cava endret d'ells; si ques encontraren; e aqui hagueren molt gran batalla, si quels crestians hagueren la cava desemparat. Mas lo pabordre de Tarragona hae feta huna cava, si que hac derochat lo mur major be deu braces; si que tots cells de laosts’enalegraren e foren molt pagats de aquell gran portal que s'i fo fet.

Ab tant lo castell d'En Nuno fo fet; e lo rev feu manament a les gents que cavassen tro a la riba del vall, de aquella part hon lo mur era caygut. E les gents vengueren al castell de fusta, ὁ volgueren lo tirar, e nol pogueren moure, tant eren grans los fangues. Axi lexaren lo star. E quant vench ἃ cap de tres jorns, lo temps se asserenava, el rey dona gran haver als homens .de! Masella que tirassen lo castell ; e ells empararen s’en, e bastiren ginys, e fermaren pals, e ab poder de gents tragueren lo del fanch. E quant lo hagueren tret del fanch, cobriren lo tot de matalafs, e lexaren lo aquistar tro ἃ la nit. E quant vench al mati, tiraren lo al vall. E los Serrayns qui veren quels crestians hagueren amenat aquell castell al vall, foren ne molt ifats, e tiraren clls ab ginys; si que tots los matalafs e tot co que Υ havien posat ne abateren les pedres dels ginys. E puix hagueren dels rests de les naus, e cobriren lo’n, si que les pedres dels ginys no y pogueren dan fer. E los ballesters els homens d'armes staven Ila sus, 6 feyen tant de dan a cells qui staven als murs, quels ne faeren Ilevar, que no y stech nengu.

Apres de aço pensaren del vall a reblir, e gitaren hi lenya e fusta e tot co que pogueren atrobar ; e los Serrayns feren huna cava dins sots terra que exia al vall, e volgueren metre foch ἃ la lenya e a la fusta qui era al vall. E lo rey feu hi gitar lo rech de la aygua qui passava

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

| per la ost, per lo foch apagar. E quant los Ser-

rayns ho veren, mortalment, axi com a homens perduts, desemparen ho e dexaren ho star.

CAPITOL XL

Com hun rich-hom serray de la ylla de Mallorques vench a convidar lo comte Eu Nuno.

Ab tant, com aco fo fet, e les festes de Nadal foren vengudes, hun rich hom serray, que havia nom Ben-Abet, vench a la ciutat e convida el comte En Nuno de totes festes que menjas ab ell en la vila de Pollença hon ho avia fet aparellar ; si que lo comte En Nuno lo y atorga. E munta ἃ cavall, e volch s’en ab ell anar. E lo rey 6 tots cells de La ost, com saberen aço, fon los molt greu, mas no lo ÿ gosaren dir. E lo comte En Nuno dix al rey al comjat pendre :

να Senyor En rey, guardats be nostra ost, que d’aqui ἃ quatre jorns yo sere tornat. »

E lo comte de Ampuries qui non sabia res de aço sobre-vench al consell ; e les gents digueren al comte de Ampuries que En Nuno s’en volia partir de la ost; per que’n eren despagats. E lo comte de Ampuries dix an Nuno: que, si ell se partia de la ost, que ell s'en yria ἃ Castello ; e pregal que per nullares no fos queell s’en partis, que ara era la vila en hora de pendre, e si ell s’en partia, poria hi venir altre scandel, que tot lo fet ne valria menys.

E quant En Nuno entes quel comte 6 totes ses gents eren despagades del seu partir, romas del anar e lexa lo convit del Serray.

« Barons, dix lo comte En Nuno, yo no m'hic vull partir, puix a vos altres no par bo. Mas facam axi del pendre la ciutat com yo-us dire.

Emprenam lo dia de la batalla, entrem en la ciutat per morir Ὁ per vivre, e que nulk hom aquell jorn no s’en puxa estrer. E tots jurem ho, e majorment los capdals de la ost.

— Senyor , dix lo comte de Ampuries, molt havets ben parlat ὁ dit. »

E tots los altres barons de la ost ho tengueren per bo, e feren aportar hun Ilibre missal ; 6 lo rey jura 6 els altres tots. E digueren al rey : que el no y entraria tro que la ciutat fos presa. E lo τὸν dix : que null temps nos pendria, si ell no y entrava primer. E los barons qui cone-

| gueren sa volentat atorgaren lo y. Mas lo sa-

grament fo fet en aquesta manera : que ells juraren tots, grans e pochs, que totes les senyeres dels capdals entrassen primeres en la ciutat, 6

quels homens a peu seguissen elles al mils anar, e que nos partissen d'elles, ne gosas nengu torpar atras ; e sinengu moria, fos comte ne baro ὦ altre hom, que hom lo lexas star aqui hon Jo colp hagues pres, e tro que la ciutat fos presa quel ne tornas hom Îlevar ; ne si los uns veyen veciure los altres, que nols planguessen del morir, mas ques defensassen al mils que poguessen; 8 si veyen que nengu tornas ἃ les tendes ne exis, que, per amich que li fos, no duptas de ferir lo, axi com a hun Serray; e que null hom no degues pendre alberch ne ostal, tro que la ciutat fos presa ; encara, que null hom no degues tolre son Iloch ne son alberch a aquell quil havia pres ; e cell qui aço passaria, que fos perjur e tengut per falçe per bart a Deu 6 al rey.

Mas stes coses, null hom no-u sabia lo jorn que era stablit a dar Ja batalla, sinolorey e los cavallers, per tal quels Serrayns no s’en apercebessen. E quant lo sagrament fo fet, bun bisbe vals preycar de Deu, e dir que romanguessen per que havien presa la creu sino per destroir losenemichs de Jesu-Crist qui mori per ells; que caseu fos volenteres de morir per Jesu-Crist, si mester li fos; e si volen null temps tornar en Îlurs terres, conve que per la ciutat de Mallorques passen; que axi es fet lo sagrament e ordonat ; per que cascu sia aparellat al jorn-de la batalla, en tal guisa que la sua anima el seu cors sia guarnit de bones obres; € que nos tema de morir per Jesu-Crist.

Quant hagueren oït lo sermo, foren molt alegres € pagats, e cascuns anaren s’en a Îlurs tendes. E puix d’aqui avant aparellaren se al mils que pogueren, en tal guisa que, quant seria lo jorn de la batalla, nols fallis res que mester los fos.

CAPITOL XLVI

Quant lo rey.En Jaume de Arago feu hun cavaller novel que μανία nom En Caroç.

Ab tant, lo sant jorn de Nadal? fo vengut. El rey oÏ missa ab lots sos barons, e l’altra gent atressi; e combregaren. E lo rey feu hun cavaller novell qui havia nom En Caroch e fo fill del comte Alamany; 6 feu li molt gran honor, per co com 6} era molt prous 6 valent, E axi,

(1) Traitre, infâme ; les étymolagistes prétendent que ce mot |

vicat de Bara, nom d'un vice-roi de Catalogne traître à Louisk-bébonnaire.

{2} Le jour de Noël, 25 décembre 4338,

CAPITOL XLVII

passaren aquell jorn alegrament e en pau, que hanch no y hac donat colp ne pres.

Quant vench lendema, que fo lo jorn de sent Estene ‘, anaren cavar lo mur; si quen derocaren be quatorze braces, ab solers e ab cadafals que y havia; puix faheren altra cava que ana tro al mur major; si que tots los fonaments del mur cavaren, be quinze braces, e puix stalonaren lo, e meteren hi foch ab lenya, per ce que caygues; mas quant fo cremat tot, 6 la gent sperava quel mur caygues aquella saho, no-u feu, per que tots ne foren despagats.

Ab tant lo vespre fo vengut, etuytanaren s’en a les tendes per reposar. E mentres cascuns staven axi, lo mur caech per si mateix al vall. E puix tota la gent esplanaren la e adobaren la hon devien entrar, mal grat dels Serrayns. Maslos Serrayns havien fet hu mur dintre aquell quieracaygut; elscrestians havien lo dessots ca : vat, quels Serrayns no sabien res; mas nol volien enderocar, per tal quelsSarrayns non fessen altre, e ques fiassen per aquell, e quant lo jorn de la batalla fos, no calra sino epenyer e ell sempre cauria. Tot axi com bo hagueren ordonat ho faeren.

CAPITOL XLVII

Com lo rey En Jaume de Arago pres la clutat de Mallorques, e fon en l'any de Nostre Seuyor 428, a 51 de dehembre Aco fo en lo any de la incarnacio de Nostre

Senyor Jesu-Crist, tinent 1228, lo darer dia

del mes de dehembre, de mati, la vespra de

Ni-nou?, qui fa lo temps bell e clar.

El rey feu assaber a tuyt per la ost que s’en aparellassen de entrar en la ciutat. E tuyt anaren ΟἿΓ les misses, e confesaren, e com bregaren; e puix anaren se dinar de plors ede lagremes e d’altris menjars, e perdonaren se los uns als altres. E prengueren lurs armes, E quant foren tots armats, a cavall e a peu, anaren se vers aquella part hon devien entrar.

Ab tant hun servent qui era de Barcelona, ana desrenjar ab hun peno que aportava, 8 munta s’en al mur; e cinch de altres servents anarea hi al dos, e enderocaren los Serrayns que y erenen huna torre ; e aqui posaren lo peno real ; e puix sonaren ab les spases a [a ost que pensasen de entrar en la ciutat; e cridaren : « Via dins! via dins! que tot es nostre! »

{t) Saint Étienne est le 26 décembre, (2) Le nouvel an,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

Don los crestians foren molt alegres de aco. |

E apres de aquest, entraren ben trecents ser-

vents molt be aparellats; e puix tota la caval- |

leria comença de entrar. Mas lo primer caval ler qui entra havia nom Marti Perec de Pina; e puix apres tots los altres al pus tost que pogueren. E quant foren tots entrats, ajustaren se tots en hun Iloch; e puix anaren avant; e feriren en la gran pressa dels Serrayns que s’eren ajustats en aquella carrera; si quels svayren els occiren tots. E axi anaren avant, tallant e occint Serrayns, tro al castell del rey que hom apella l’Al-Madayna. E tola l’altra gent anaren a la ciutat, amunt e avall occint Serrayns ; si que tot aquel jorn no faheren als. E cells qui s’eren recollits al castell dels Juheus reteren se al rey per fer ses volentats.

E en aquest endemig e axi stant, homens de Tortosa atrobaren lo rey serray en un coral, e amenaren lo alrey. E lo rey livral al comte En Nuno, quil s’en amenas ἃ son ostal. E demanaren li de moltes coses. Entre les altres, dixeren li quels fes Ilivrar lo castell de Al-Mudayna; e ell sempre trames hi sos missatgers, e aytantost fo retut. Puix dixeren li fes venir Jos catius crestians ; e ell feu los venir ; e foren cent huytanta. E quant foren denant lo rey, agenollaren se d’avant ell, e besaren liles mans. E el rey e cells qui ab ell eren ploraren de pietat dels catius que tan mal havien passat.

Ab tot, lo vespre fon vengut 6 tuyt foren albergats en la ciutat ; e los catius anaren s’en, caseuns ab los amichs; ὁ foren mantinent desferats, e reposaren se aquella nuyt; e erals be mester, que molt havien treballat aquell jorn. Mas en l'entrar ne al pendre de la ciutat no y moriren sin cinch crestians a peu, qui foren al vall atrobats.

E quant vench lendema mati que foren [16vats, anaren oïr missa 6 puix tornaren se dinar, E quant se foren dinats, cascuns anaren per la ciutat, guardant e badant tot aquell jorn. E veren quantsSerraynsmorts per cases 6 per carreres, e per orts e per corals, que gran feredat era sols de veure. E axi passaren aquell jorn. E quant vench lendema, hagueren llur consell : que si los Serrayns morts no gitaven de la ciutat ans que pudissen, que null hom no poria durar, anshavrien a desemparar la ciutat.

Sobre aco, l'arquebisbe e els bisbes donaren mil jorns de perdo a tot hom que hun Serray

mort gitas deffora la ciutat. E axi les gents volenters, per amor del perdo, ab cavalls e ab mules e ab rocins rocejaren e gitaren tots los morts de la ciutat. E puix hagueren fur perdo guanyat. E hagueren molta lenya, e cremaren los. E foren cinquanta milia aquells que foren presos vius 6 foren catius. E puix reposaren se bellament e en pau, axi com cells qui ho avien be ops, que molt de temps ho havien treballat.

El rey parti la terra per cavallers, segons que era honrat hom ne y era anat ab molts cavallers ; e als homens de peu atressi; e donals la ciutat francha e quitia, sens dret ne usatge que no fossen tenguts de donar a null hom; encara, que tot hom hi fos franch, anent 6 venint, crestian ὁ Serray ὁ Juheu , de tot (0 que y aportas ne tragues, que no fos tengut de nengu dret a donar.

E axi la ciutat de Mallorques se pobla de crestians, 6 tota la ylla. E puix lo rey ab tots sos barons torna s'en en Catalunya e pensa de altres affers, segons que en aquest libre trobarets € oïrets.

CAPITOL XLVIII

Com lo rey En Jaume de Arago se parti de Malorques € torna s'en en Cataluoya.

Quant lo rey En Jaume de Arago fo vengut de Mallorques en Catalunya, la dona sa muller,d'on hom lohavia partit per parentescht, fo morta?. De la qual hac hun fill que μὰς nom N'Anfos, al qual feu jurar per Οἱ ἃ sa terra, quant ana conquerir la ciutat de Mallorques.

E puix pres altra muller, la filla del rey de Ongria 5 que hac nom dona Yolant ; ὁ fo regina de

(1) Jacques épousa à Agreda, le ὁ février 1901, à l'âge de quatorze ans, dona Léonor, fille d'Alphonse IX, roi de Castille; mais il la répudia ensuite par ordre du pape, qui fit valoir que tous deux étaient pelits-neveux de l'empereur Alphonse VI de Castille, et que ce mariage avait été contracté sans dispense suffisante de l'Église au sujet de cette parenté, I en avait eu un fils nommé Don Alphonse, dont le légat envoyé au sujet de cette séparation prononça la Kgilimité. Ce fils mourut du vivant de son père cn 1260, au moment où il allait épouser Constance de Moncade, fille de Gaslon, vicomic de Béarn (Bofarull, Condes de Barcelona, 1. 1, Ρ. 54}.

(3) Elle ne mourut, suivant Bofarall, que vers 4251, dans un monastère de Burgos au elle s'était retirée depuis sa séparation.

(5) Jacques épousa en secondes noces, dans la ville de Bar-

: cclonne, le 8 septembre 425$, Yolande, fille d'André H, roi de

Hongrie, et d'une autre Yolande, fille de Pierre de Courtenai empereur de Constantinople.

Arago, molt bella dona, e agradable a Deu e ἃ son poble. E de aquella dona hac tres fills e quatre filles, ço es assaber : l'infant En Pere, qui fo rey d’Arago e de Cecilia; e l'enfant En Jaume, qui fo τὸν de Mallorques e dé les ylles entorn de aquellat; e En Sancho?, qui fo lo menor, arquebisbe de Toledos.

La una germana fo regina de Castella del rey N'Amfoss; e l’altra germana fon muller d'En Manuel, germa del rey de Castella; e l’altra fo regina de Franca 5, muller del rey Felip; e l'altra filla, qui havia nom dona MariaT, mori sens marit; e era molt bella donna e gran, 6 agradable a tota gent, 6 de molt bona vida 8.

CAPITOL XLIX

Com lo rey En Jaume de Arago pres la ciutat de Valencia ab Lot lo regue, © fo a 18 del mes de setembre, any 1238,

Quant vench a cap de deu anys quel noble rey En Jaume hac conquesta la ciutat de Mal.

lorques ab τοῖα la ylla, a ell vench en volentat que conqueris la ciutat de Valencia ab tot lo regne, per co com. marchava ab Catalunya e ab Arago, e els Serrayns de aquella regio feyen molt gran dan en la terra de Arago et de Catalunya.

(1 Jacques eut de plus les comlés de Roussillon et de Cerd'agne, la seigneurie de Montpellier et d'autres seigneuries en Catalogne. ἢ épousa Esclarmonde de Foix.

(3) Sanche n'était que le quatrième fils; mais Fernand, qui était le troisième, mourut fort jeune, pendant Ja vie de son père.

(5) Sanche, archidiacre de Bellchite, abbé de Valladolid et archevéque de Tolède, mourut le 21 octobre 1275, de la main des Maures, une année avant la mort de son père.

(4) Yolande épousa Alphonse ΧΙ dit le Savant, roi de Castille et de Léon.

{5} Constance épousa D, Manuel, infant de Castille , fils de saint Ferdinand et frère d'Alphonse ΧΙ.

(6) Isabelle, qui, en 1263, épousa à Barcelonne, Philippe-le- Mardi, fils de saint Louis, élait la cinquième fille, et non la troisème. (Bofarull, τ. 11, p. 256.)

τ Marie étalten effet Ja quatrième file de Jacques. Zurita la fait mourir religieuse. Outre les quatre mentionnées ici, Bofaruli (t. I, p. 236), en mentionne une autre quiétait la troisième. Ἡ la vomme dona Sancha. Suivant quelques écrivains, elle titiocognito le pèlerinage de Jérusalem et y mourut en sainte.

(8) Outre les enfants qu'il eut de sa seconde femme, Jacques eut de doña Teresa Gil de Vidaure deux fils qu'il légitima et déclara aptes à succéder ἃ la couronne à défaut de ses enfants légitimes ; c'est celle légitimation qui a fait donner par quelques historiens à Thérèse de Vidaure le nom de reine.

CAPITOL XLIX

Gui

El rey trames En Bernat Guillem d'Entença e En Guillem de Aguilo ab huytanta cavallers e frares del Temple, e del Espital tro a trenta cavallers, e dos milia homens de peu, a dues legues prop la ciutat de Valencia, en stabliment de hun puig que apella hom lo Puig de Cebolla, e ära es apellat lo Puig de Madona santa Maria de Valencia. E quant foren en aquell puig, ells se atendaren, e s'en muntaren, e s’enfortiren al mils que pogueren, per tal quels Serrayns nols poguessen sobrar ne fer dapnatge, e que ells poguessen fer dan als Serrayns tots jorns e correr sobre ells.

Mentre que ells estaven axi, les noves anaren al rey de Valencia, per lota la encontrada entro a Murcia, que cavallers crestians e gents del rey d’Arago se eren venguts atendar en aquell puig per fer mal e dan als Serrayns e a lota la terra. Sobre acço lo rey de Valencia hac son consell ab sa gent , quin consell li donaven de aquell fet que a gran minua e desonor li lornava, Car tan prop s'eren posats los crestians de la ciutat, ne com axi eren entrats en sa terra. E trames missatgers 6 Îletres per tota sa terra tro a Murcia : quels crestians eren venguts en aquell Iloch per donar dan ἃ paganisme. Ε mana que tots fossen a Valencia a dia cert, a cavall e a peu.

Mentre que totes les gents del regne de Valencia e de Murcia foren ajustades a Valencia per anar en aquell puig hon los crestians staven en stablida, esdevench se que, en aquella nit hun crestian scapas de la preso de Valencia, qui era catiu, e ana s’en al puig hon los crestians staven, e fo aqui ans de miga nit.

E com fo aqui prop de la barbacana, les guaytes lo sentiren e anaren per ell; e prengueren lo; e demanaren li quin hom era. Ell dix que era crestian que era scapat de la preso de Valencia. E aquells amenaren lo denant En Bernat Guillem d’Entença e denant En Guillem de Aguilo. E demanaren li quines novelles sabia.

«“ Senyors, dix ell, yo-us dire quals. Lo rey de Valencia μανία fets ajustar tots los Serrayns del regne de Murcia e de Valencia ; e al mati seran tots aci, que-us cuyden pendre sens contrast. "

E quant los cavallers e les gents qui eren en la stablida oyren aco, ajustaren se tots 6 tengueren consell sobre aco. En Guillem d'Entenca

parla e dix que cascuns digues ço que mils li

que n’i hac altres que digueren, que seria boque desemparassen lo puig e que s’en anassen, Sobre aço respos En Guillem de Aguilo.

Ἢ Senyors, dix ell, nos som δαὶ venguts ἃ honor de Deu e de Nostra Dona santa Maria, e per tal quel seu nom hic sia exalçat el seu sant sacrilici hic sia feyt, e aquesta gent menyscrehent sia destroïdae comfusa, ells e Ilurs mafometiques, e nos, qui som pocha gent, hi salvem les animes. Empero nos serem mes que ells, que Deus sera ab nos, e axi sobrar-loshem. E axi, cascu stiga ab bon cor e abferm, que hanch la senyera de Arago no torna atras, ne fara aquesta ; que molt mes val morir ab honor que viure ab desonor. Que si morim, les animes nostres iran a Deu; 6 si vivim ab desonor, les animes e els cossoshavriem perduts. »

Apres parla En Bernat Guillem d'Entença ὁ dix :

ὦ Senyors, (0 que En Guillem de Aguilo vos ha dit son paraules de gran veritat e de gran seny e de gran noblea ; e Cascu dea les metre en son cor, Bees ver que nos som aci pocha companya de cavallers e de servents :’mas hagam bona fe en Deu per qui nos som, ell sera ab nos. E aparellem nos al mils que puxam ; ὃ ordenem nostra batalla; que ells son grans gents sens nombre, e vendran fellonament ὃ desordenada ; e cuydar-nos-han sempre tenir en Îlurs mans. E nos farem ho axi : nos havem aci huytanta cavallers cuberts de ferre, bons e certes. Hi ha entre muls 6 rocins ben dohents. Hi ha dos milia homens de peu, Ε aquells qui no han trepes ni sobre-senyals prenguen lurs cubertes e posen los als muls e als rocins. E façam aytants homens a cavall com puxam ; 6 haguerem los penons de les tres galeres e les senyeres quins han aportades les viandes. E quant vendra al mati, yo exire ab cinquanta homens ἃ cavall e ab mil homens ἃ peu de la bastida ; e ferire en la ost dels Serrayns, de la buna part de vers mig jorn. E tota la altra gent de peu et de cavall seran ab En Guillem de Aguilo e ab lo Temple e ab l'Espital. Els altres servents, ab totes les senyeres e ab sis parells de trompetes, staran de tras lo puig. E quant veuran que nos serem en major cuyta ab ells, vos altres exits de la altra part del puig ab les senyeres esteses, e fets com major mostra pu-

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1388

xats, 6 ab gran brogit ferits en l’altra part de la paregues ἃ profit d’ells e a honor del rey. Si |

ost. E els Serrayns que aço veuran cuydaren que sia major gent, e que y sia lo rey quins vingua en ajuda, e desbaratar-s-an, e commençaran de fogir. E nos pensarem d'’ells encalsar e de ferir en ells. »

Tot axi com ho hagueren dit fo ordenat ; 6 caseu s'en ana a sa tenda, e aparellaren lursarmes. E aquells que no havien cubertes de cavalls ne trepes faheren tota la nit cubertes de cuber- 105 e de vanoves, e trepes de Ilançols. E per les senyeres, trameleren missatge als homens de aquelles galeres quel rey havia trameses : que venguessen en terra ells, e que aportassen totes les senyeres e els penons de les galeres, ab les trompes e ab les armes, que muntassen al puig.

E quant vench al mati,tots confesaren e combregaren, e puix dinaren se axi com a cascu vench la talent, E puix aparellaren se e establiren lurs batalles; que En Bernat Guillem d’Entença devalla del puig ab cinquanta homens a Cavall e ab mil servents, de la banda de mig jorn, vers la mar. Els Serrayns foren venguts e foren al peu del puig a cavall e a peu, tants quels plans e les muntanyes ne eren cubertes, que gran feredat era del veure. E tengueren los crestians que al puig eren ja per Ilurs, mils que sils tinguessen a Valencia en preso.

En Bernat Guillem d'Entença, ab los cinquanta cavalls e ab los mil servents, van ferir entre els Serrayns molt ardidament ; si quen abateren en terra molts de colps de lances. E els Serrayns se defensaren molt fort ab Ilances e ab ballestes. E cuydaren que tots aquells qui eren al puig fossen aqui. E quant ells guardaren de tras lo puig vers tramuntana, en hun coll, ells veren exir En Guillem d’Aguilo ab lo remanent dels cavallers e dels servents qui eren al puig, ab moltes senyeres e ab penons e ab l’estandart major real estes. E foren entre homens a cavall e en muls e rocins cuberts de Ilancçols e de cubertos, tro a docents e dos mil servents; e hac hi sis parells de trompes. E van ferir en la ost dels Serrayns de la banda de tramuntana ; si quels Serrayns, se desbarataren e comencaren a fogir, en tal guisa que los huns cahien sobre los altres. Els crestians encalsaren los be huna legua e miga, firent e tallant; e bagucren ne tants morts que Ilurs cavalls eren Ilassats e hujats, que no podien anar, sino sobre

homens morts. E πὰς n'i be deu milia que y moriren sens colp, qui gitaven se los morts dessus e morien de paor. E quant los erestians los hagueren a migalegua prop la ciutat de Valencia, ells foren Ilassats ὁ hujats; e tornaren s’en al puig hon era Ilur stablida, ab gran guany e ab gran presa de cavalls e de muls e de rocins e d'armes, mas que no hagueren perdut sino tres homens a cavall e set a peu. E foren molt alegres; e feren grans gracies a Deu de tanta honor que feta los havia, que a hun crestian havia mil Serrayns.

Quant los Serrayns qui foren scapats vius de la batalla se foren recollits en la ciutat de Valencia, comtaren les novelles com los era esdevengut, e que tota la major partida de la lur ost era perduda ; e foren molt desconfortats e hagueren molt gran paor. Si quel rey de Valencia, qui havia nom Jahent!, feu tancar a pedra e a cale tots los portals de la ciutat, sino hun portal per hon entrassen e exissen.

Les novelles anaren al rey d'Arago: que los cavallers e la companya qui eren en la establida del puig de Valencia havien feyta tan gran esvaïda 6 tan gran venco de Serrayns, e fon molt alegre, e esser que-u dech. E tots cells que-u hoïren beneyren lo nom de Nostre Senyor Deu, e foren molt alegres.

E mantinent lo senyor rey aparellas ab molt gran ost 6 ana assetiar la ciutat de Valencia*; 6 aqui pararen lurs tendes e dreçaren trabuchs, e combateren la ciutat molt fort tots jorns.

Puix trames lo rey a totes les ciutats e viles de son régne, 6 que venguessen totes les osts, per ço com los Serrayns eren molts grans gents e havien molt fort terra e castells, que en sol lo regne de Valencia ha trecents castells de roca qui no temen null hom, sol que haguen que menjar.

Quant los richs homens de les ciutats hagueren hagut lo missatge del rey, aytantost aparellaren se. E ἃ cavall e a peu, ab lurs tendes e ab vianda e ab civada ὁ ab co quehaguerenmester, anaren tant vers Spanya tro que vingueren ἃ la noble ciutat de Valencia; e aquiells se atendaren, caseuns Îla hon li plach, prop de la ciutat.

(1) Conde l'appelle Abu Giomail ben Zeyan (Lom. IE, p, 19).

{2} Suivaot la relation de Conde (τ. M, p.22), le siège fut mis le dix-seplième jour du ramadan de l'an 655 de l'hégyre, ou 1358 de l'Ere chrétienne.

CAPITOL XLIX

Mas la ost de Barcelona vench per mar e per terra molt honradament e molt be aparellats, ἡ ab lenys e ‘ab galeres armades carregades de viandes e d'armes; e assetjas molt prop de la ciutat de Valencia.

En la ciutat havia molts Serrayns cavallerse molts ballesters e d'altres homens d'armes; e caseuns jorns exien de fora per fer mescles e torneigs ab aquells de la ost ; e anaven los requerir tro al mur e tro als portals; 6 aqui romanien molts Serrayns morts de colps e de Ilances e d’espases ; e aquest deport tenien quatre hôres lo jorn.

D'altra part anaven homens de peu 6 a cavall per la terra, e feyen cavalcades e amenaven grans preses de Serrayns e de bestiar 8 d'arnes. D’altra part los trabuquets tiraven nit, ejorn en la ciutat. E axi lo reÿ En Jaume stech tant aqui ab sa ost, tro que la ciutat fo molt destreta per fam. E feren partit ab lo rey { quels ne lexas anar sans, ab aytanta roba com cascuns s'en poguessen adur ne portar, e que haguessen spaxada la ciutat dins tres jorns, e quels asseguras a set llegues luny de Valencia e a cent milles per mar, si per mar s’en volien anar. E qui hac moneda ne vol comprar molt bell matalaff de seda e d’altres draps ne bells cubertos, ne molt bell drap de seda e d’aur, ne de molt bell arnes, be hi podien guanyar la mitat e les dues parts.

E quant vench al terç jorn, los Serrayns desempararen la ciutat, e anaren s’en, los huns per terra, los altres per mar, en naus e en lenys que noliejaren de Barcelona e d’altres lochs.

Quant los paoncells els almugavers saberen quels Serrayns s’en anaven en terra de Murcia e de Granada, passaren en les partides de Alacant e en les partides de Villena, e foren als passos ; e aquicativaren ne molts, en occiren, els tolgueren gran arnes e gran tresor.

(1) Voici suivant Conde (L. II, p. 33) les conditions du traité :

τα Que la ciudad le seria entregada (au roi Jacques) ofreciendo ségurida à todos sus moradores ÿ liberlad para irse à otra parte donde quisiésen, cou todos sus haberes, y que los que quisiesen permanecer en ella fuesen tributarios como los altros vasallos del rey Gacum (Jacques), permitiendoles el libre uso de su religion, leyes y costumbres ; y à todos para disponer de sus personas y; de sus bienes, libertad y seguridad, y ciertos plazos. Ajustaronse tambien treguas por algunos abos; y firmadas por ambas partes eslas condicioncs', y. ἀπο el dia, se entregb la ciudad de Valencia al τὸν Gacum el dia 11 de safar del δ 050 (le jour de la Saint-Michel 1258), »

Lo noble τὸν En Jaume entra en la ciutat ab | *totes ses osts; e aco fo a 28 dies de setembre, en lo any de Nostre Senyor 1238.

E quant fo albergat en lo ciutat, lo rey la hac

molt ben stablida, e mes mans a cavalcar ab cavallerse servents; e combateren castells e viles, e prengueren fortalees e castells de roca, tro en la vall de Alfandech; e de Margena tro en Albayda ; e de Albayda tro a Alcoy. E combateren la vila de Muntesa; e reteren se a ell, e lexals star, Puix ana assetjar lo castell de Xativa, que al mon no han tan fort ne tan real. E son dos castellsen huna montanya ; elamontanya es tan fort que hom no y potmuntar, sino per hun Iloch que guardarien vint homens a peu a deu milia; e es molt clos de forts murs 6 de forts torres. E era molt be stablit de cavallers e de servents e de moltes armes; e havien que menjar a tres anys; 6 ha una font al castell quils bastava ἃ beure, ells e Ilurs cavalls, mentre obs n'han.

Quant lo τὸν En Jaume hac stat al setge de aquell castell gran temps, veu que no y podia als fer ne y podia haver poder, quel castell era molt fort; pensas, axi com ἃ hom savi, que pus per força no hi podia res acabar, que blandent e ab maestria si y poria acabar res. E trames sos missatgers al senyor del castell, que ell volia parlar ab ell ; mas es assaber que en aquell castell havia dos senyors qui eren germans; 6 tenia la hun germa la hun castell, 6 l’altre germa l'altre castell. E lo rey trames missatge ἃ la hun dels germans qui era senvor del castell major; e vench ab lo rey parlar en la ost. E aparech li be que fos hom honrat, que ell vench cavalcant en hun cavall molt bell ; e la sella e el pitral era obrat ab fulla d’aur, el fre e les regues de seda ab platons de argent e ab obra entre-tallada, e ab pedres e ab perles encastrades. E fo vestit de scarlata ab fresaduresd’aur. E no aportava nengunes armes, sin0 UDa spasa pendent en son coll, molt richa e ab molt rich guarniment. E mena ab si quatre cents cavallers Serrayns a peu, ab lances e ab darts e ab bones ballestes, que no duptaven null hom d'armes. E quant fo denant lo rey, descavalea e dona dels genols en terra, e besa li la ma 6 saluda lo.

“ Amich, dix lo rey, be siats vos vengut! Be es ver que yo-us he trames missatge que vinguessets ab mi parlar. E vos sabets be que yo he

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

dels castells e de les viles de aquest regne. E vos tenits aquest castell e conexets que liongament no-us podets tenir ἃ mi. Mas, per co com yo-us tinch per gentil-bom e he oît dir gran bede vos, no volria que de tot fossets exellat de aquesta regio. Yo-us dare a vostra voluntat, a vos e als vostres, la vila de Muntesa, tan solament e tingats a mi per senyor 6 quem retats a mi lo castell que vos tenits de Xativa. E darvos-he per messions deu milia morabatins.

— Senyor, dix lo Serray qui era senyor del castell, donats me acort de hun dia, e apres yous respondre. »

Ab tant lo Serray s’en 1orna al castell, e hac son acord aquella nit ; e lendema torna al rey, e atorga aco quel τὸν li havia dit. E feren Ilurs cartes e Îlurs covinences ; e puix hac la nit servents 6 cavallers crestians, e Ilivrals lo castell. Les senyeres reals foren sobre les tores e per los murs del castell.

E quant cells del altre castell ho veren, tengueren se per morts. Els crestians del castell major digueren los ques retessen, que d’uy mes nos podien tenir. E ells digueren ques metrien en poder del rey. El rey pres los a merce, e here tals en la terra mateixa, al pla.

E lo rey axi hac lo castell de Xativa e la vila qui es molt bona e gran, e tota la encontrada!; e apres la vila de Alzezira, qui era una vila entre dues aygues nevals; ὃ ΠΟῪ pot hom entrar sino per pont. E pres Boriana e Cullera ; e pres Gandia , 6 la vila de Denia qui es molt gran e fort, 6 moltes d’altres viles e castells del regne de Valencia.

E en aquella saho, Ilevas hun Serray de aquella terra, qui era pastor, e era negre, molt valent hom.E ajustas ab servents e ab homens d'armes serrayns ; e apellaval hon Rey Albocor. E mes mans a correr la hon los crestians staven, en les viles e en los altres llochs. E feya gran mal 6 gran dan a crestians, e majorment a la vila de Alzezira. E aquest serray tenia de forts castells en les muntanyes de Alcoy e de Albayda ; e havia molts homens a cavall e ἃ peu. E axi lo rey no sen podia a res pendre. E no bavia nombre lo mal que feya, que molts crestians havia morts e encadenats e mesos en catiu. Esdevench se que aque:l Rey Albocor somia en una nit, que entrava ab gran gent e ab gran

{13 La prise de possession de Xativa par le roi Jacques d'A-

presa lo ciutat de Valencia, e la major partida 1 ragon eut lieu en 1248, dix ans après la prise de Valence.

bregit en la vila de Alzezira. E quant vench lendema, ell se aparella ab sa gent, que, al mati | que venia apres, ana acorrer 6 a saltejar a Alzezira, e que si li exia la gent del pont, que per forca que s’en entras ab ells.

E fo ventura quels homens de Alzezira hagueren sabut aquest fet. E hagueren hagut cavallers e servents ; e ans del jorn meteren se en aguayt luny de la vila. Els homens de la vila gitaren Ilur bestiar de fora, e feren semblant, per tal quels Serrayns vinguessen pus asseguradament, axi com se solien fer ; e staven be aparellats ab Ilurs armes, que, quant aquells del aguayt donassen salt, que ells atresi exixen de fora. Tot axi com (0 hagueren pensat fo feyt; quel Rey Albocor vench ab gran res de cavallers e de servents; e cuydaven quels homens de la vila exien, e que ell s’en entras ab ells ensemps. E quant ell fo al cap del pont vengut, aquels qui eren en lo aguayt exiren e vengueren los al encontre ; e els de la vila exiren de fora. E axi tengueren los en mig; e axi, tallant e ferint, occiren molts dels Serrayns; e retengueren lo Rey Albocor ab molts de altres, e meteren lo en la vila ab molt gran alegria, tan gran que hanch null temps no hagueren major, per ço com pochs n’i havia que no hagues mort son fillo son germa, o son marit 0 son parent. E per co faeren la major justicia del mon : que en cascu loch del regne de Valencia lo trames hom; e en cascun loch ne feya hom justicia aytal com los playa, tant tro que mort. E puix faeren lo tirar per tota la terra a rocins.

Ara lexarem a parlar del Rey Albocor e parlarem de hun altre Serray qui hac nom Alazaroch , qui apres del Rey Albocor se Ileva en terra. E s’alsa ab deu castells, dels forts delregne de Valencia; e feu gran dan e gran mal en la terra, per co com en la terra havia molts Serrayns; si quel rey d’Arago ana per la terra ab sa ost, e guerreial tant de temps que no poch pus durar en la terra ; e exix en, e desempara tots los castells e tot co que tenia.

El rey stabli tots los castells de cavallers crestians e de servents; mas tots los plans e les valls tenien los Serrayns paliers, qui lavraven les terres e donaven son dret al rey.

Ara lexarem a parlar del regne de Valencia e de les conquestes, e parlarem de la guerra qui | fo entrel rey de Arago e el rey de Castella N'Amfos, qui era son gendre.

CAPITOL L

60% CAPITOL L

De la guerra que fo entre lo rey de Arago 6 lo rey N'Amfos, son gendre,

Quant vench ἃ cap de gran temps, quel rey de Arago En Jaume hac conquest lo regne de Valencia e l'hac poblat de crestians, co es assaber la ciutat e les viles, e hac stablits los castells, 6 livrats a cavalkers crestians qui n’eren castellans 6 quels guardassen, e hace lexat star los Serrayns als plans e a les montanyes e .en les valls que lavraven les terres e donaven dret al senyor rey de 800 que lavraven, esdevench se que, en aquella saho, havia hun rey en Navarra qui havia nom Tibaut {, e havia dos fills fort sotils de sa muller, e fo regeu malalt. E feu son testament, e lexa tota sa terra a ses infants; mas lexals per tudor e governador de la terra e dels infants lo rey d’Arago, En Jaume, tro quels infants fossen de edat que poguessem € sabessen governar Îlur terra. E quant hac ordenades totes les sues terres, pensa de sa vida. E quant fo mort, levas lo rey de Castella N'Amfos? ab gran res de cavallers e de homens de peu, e volch entrar en Navarra, per tal que la terra els infants, fills del ΤΟΥ͂ Tibaut, fossen a son commandament e sos homens. Mas aytantost lo rey de Arago, que aco hac sabut, ajusta ses osts e ana s’en star a hun Iloch que es al exint de Arago e al entrant de Navarra e de Castella. E trames missaige ἃ totes lesgents de Navarra, ques aparellassen de gaardar lur terra e defendre se del rey de Castella qui volia entrar en [lur terra sens raho. E quant lo rey d'Arago bac ἃς endrecat, trames ses missatges al rey de Castella : que ell lo pregava,com a bon fill e cell que ell amava molt, que nos en. trametes del fet de Navarra ne y volgues entrar; que be sabia que la terra e els infants eren romasos en son poder ; per que li torna-

(4) Thibaut Ier, dit le Posthume, comte de Champagne, fils de doua Blanche, sœur de Sanche-le-Fort, roi de Navarre, qui, en 1224, adopta son neveu comme successeur à la couronne de Navarre. Thibaut devint roi de Navarre en 1354, et mourut à Pampelune Le 8 juillet 1263. 11 laissa de Marguerite de Bourbou, sa femme, deux fils, Thibaut et Henri, qui furent successivement rois de Navarre,

(3) Presque aussitôt après la mort de Thibaut, Alphonse, roi de Castille et gendre de Jacques, entra ἃ main armée en Navarre; mais Jacques se réunit à Margucrite de Bourbon pour repousser l'agression de son gendre, et ille torça de conclure une trève qui fut changée en paix dans l'année 1256,

ria a gran desonor si no la defenia ἃ tot hom qui entrar hi volgues.

Quant lo rey de Castella hace entes aço quels missatgers hagueren dit, fo molt fello, e trames a dir al rey d'Arago: que la deffenças com mils pogues, que ell hi entraria mal grat de tots aquells que lo y volguessen vedar. Quant lo rey d'Arago hac entes ço quel rey de Castella li hac trames a dir, fo molt irat; e trames per tota sa terra a tots sos cavallers e a les gents de les ciutats 6 de les viles, que venguessen ab Ilurs armes al pus tost que poguessen. Si que, en poch de temps, foren ajustats Ila hon lo rey era. El rey de Castella vench ab totes ses gents a miga Îlegua prop de la ost del

rey d’Arago. Si quel rey d'Arago hac en cor y LA |

ques combates ab ell, ja fos (0 que hagues menys gent la mitat quel rey de Castella ; mas havia tan bona cavalleria e tan gran gent de armes de Catalunya e d'Arago, que, si fossen mes tres tants que no eren, si li era semblant quel tots los degues desbaratar e gitar del camp. Mas los bisbes els prelats els homens d’Arago anaven de huna part 6 parlaven posa, e vedaven, aytant com podien, que la batalla nos fes entre ells. Entrels altres qui parlaven la posa, havia y hun rich hom molt savi e cert qui era de Catalunya e havia nom En Bernat Vidal de Besaldu. E anava ab lo rey de Castella; e aquell ana s’en al rey d’Arago e dix li: ᾿

« Senyor, que volets fer? Lo rey de Castella es vostre gendre e vostre fill, e ha molts infants de vostra filla, qui son vostres nets. E es honrat ΤΟΥ ἢ e es ab moltes gents; e si us combates ab ell, per be que-us en prena, si pendrets vos major dan que ell, que havrets perduda vostra filla e vostres nets.»

E puix ana s’en al rey de Castella, e deya li : que molt ho volia fer mal; ear se volia combatre ab lo rey d'Arago, qui era son pare, per que en negun tall no lÎn podia be pendre ne sdevenir; quel ΤΟΥ d’Arago ho feya a gran dret co que feya, e ell a gran tort; encara, que en la ost del rey d’Arago havia tan gran larguea de pa e de vie de carn e de civada que quaix per nient ho havien; e en la ost del rey de Castella havia tan gran carestia de totes coses, que les gents e les besties morien de fam. E axi aquest rich-hom, En Bernat Vidal, treballa tant e parla ab dosos los reys que, quant

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

vench hun jorn que null hom no-u sabe, cascuns dels reys vench, ab si altre a cavall, en la mijania de abdues les osts, e aqui ells se aturaren, € abraçaren se, 6 besaren se en la bocha, e ploraren abdos molt fort; e demanaren se perdo la hu al altre. E lo rey de Castella homilias al rey d'Arago molt fort, e prega lo que s’en anas ab ell a sa tenda e que menjas ab ell, e veuria sa filla e sos nets. E lo τὸν de Arago atorga lo y e ana s’en ab ell.

Quant les gents de les dues osts saberen 860 e que abdosos los reys s'eren posats, null hom no pot asmar l’alegria que ells hagueren. E puix caseuns dels reys tornaren s’en en Ilurs terres ab Ilurs osts, e foren amichs, axi com d’abans eren. El regne de Navarra romas en poder del τὸν de Arago, tro quels infants fills del ΤΟΥ Tibaut foren grans creguts, que per ells mateix saberen governar Ilur terra. Mas lo major fo Ilevat rey e senyor de la terra, el menor bac sa partida, segons son pare hac ordenat. E aquell que fon rey mes no hac infants!, e passa a Tunis ab lo rey de França, e de Tunis vengueren a Trapena en Cecilia. E aqui lo rey de Navarra mori. E son frare follevatrey*; e pres per muller la sor del rey de França En Felip.

CAPITOL LI

Com liafant En Pere de Arago pres per muller la filla del rey Manfre de Cecilia.

Diu lo comte que, quant lo noble infant En Pere de Arago, fill del rey En Jaume de Arago, fo de edat de muller a pendre, si havia hun rey en Cecilia qui havia nom Manfre, rey de Cecilia, e fon fill del emperador Frederich de Alamanya. Aquest rey Manfre havia huna filla de la primera muller, que havia tro a dotze anys. E feu parlar al noble infant En Pere d'Arago

( Thibaut Π épousa en 1258 Isabelle, fille de saint Louis,

| et ou 1267 se croisa avec son père pour ie voyage de Terre-

Sainte, qui ne se δὲ qu'en 1270. Après la mort de saint Louis, à Tunis, Thibaut H aborda en Sicile et mourut à Trapaui, le 5 décembre 1270, sans laisser d'enfants.

(2) Henri Er, frère de Thibaut 11, avait épousé en 1269 Blanche, fille de kobert, comte d'Artois, frére de saint Louis, qui était cousinc-germaiue οἱ nou sœur de Philippee-Hardi. Henri succéda en 1270 sur le trône de Navarre à son frère ainé Thibaut 1, et mourut sufloqué par sa graisse en juillet 4274, sans laisser d'autre hérilier que sa fille unique Jeanne.

que la prengues per muller, E ell, ab consell de son pare, lo noble rey d’Arago En Jaume, trames sos missatgers al rey Manfre ab dues naus ; de los quals messatgers fo la hun Ferran Sanches, frare del dit infant En Pere de Arago, mas era bort, e l’altre En Guillem de Torrelles, cavallers honrats. E vengueren a la ciutat de Napols, e aqui parlaren ab lo rey Manfre. E feu los gran honor. E tench se molt per pagat dela missatgeria que ells li aportaven. Maslorey Manfre, com vench a Napols, no alberga pas dins la ciutat, ans se atenda de fora, prop la ciutat, ribera mar, e convida los missatgers aquel jorn ἃ menjar ab ell tot aquell dia, ab tota Ilur companya, molt honradament ; e foren servits a gran honor, axi com missatgers qui eren de tan gran valor e de gran senyor. La cort fo molt gran e complida, e el rey dona molts grans dons ἃ cavallers 6 a juglars. Quant la cort fon tenguda, los missatgers digueren al rey Manfre :

“Senyor, noshavem aci stat ab vos. E, la vos tra merce !havets nos molt gint acollits e hon rats; e havem vos dit go que nostre senyor, l'infant En Pere, nos mana. E vos, senyor, havets nos ho otorgat. Per que-us pregam quens Ilivrets la donzella vostra filla, enosamenar-la-em a nostre senyor l'infant En Pere.

— Senyors, dix lo rey, aço no es cosa que axi tost se puxa fer. Per que yo-us prech quens sperets tro al Pastor !; e aparellare galeres e naus ab que vaja molt honradament, axi com pertany ἃ nostra altea.

— Senyor, digueren los missatgers, axi sia com a vos placia. » .

E sobre aço estigueren aqui tant tro que vench lo Pastor. El rey apparella moltes galeres e naus, e comana la donzella a hun comte que havia nom comte Bonifany ?, 6 a En Ferran Sanches; e meseren la en les galeres; e partiren se del principat, e vengueren se a Monpeller. E aqui fo lo rey d’Arago En Jaume ab gran cavalleria, el’infant En Pere, e l’infant En Jaume, e Ilur germana dona Maria, qui era donzella e era de les pus belles dones del mon. Les corts foren molt grans 6 riques. El noble infant En Pere pres la filla del γον Manfre per muller a la sgleya major de Monpeller, Nostra-Dona senta- Maria de les Taules. E puix lo τὸν d'Arago En Jaume ana tro ἃ Mon-Ferran, ὁ aqui hac vistes

{1} Second dimanche aprés Pâques, en l'an 1362,

(2) Bouifice Anglano, oncle de Manfred,

CAPITOL LIV

ab lo rey de França ; e referma les noces de la filla que ja era en França; e puix fo regina ab Felip, lo fill major del rey Loïs de França. El comte Bonifany torna s’en ab les galeres al rey Manfre molt alegrament, e la dona muller del noble infant En Pere ana s’en en Catalunya. ,

CAPITOL LIT

Com lo apostoli feu donacio al comté Carles del regne de Cecilia.

Esdevench se que, en aquella saho havia hun apostolli en Roma qui era gran amich del comte Carles qui era comte de Anyoï e de Prohença, e era frare del rey de França, de aquell que mori a Tunis®, E deposa lo rey Manfre de son regne, 6 donal al comte Carles. Mas aquest do a gran dan de tota crestiandat.

CAPITOL LIIl.

Com lo comte Carles se aparella per anar ἃ la terra del ΤῈΣ Maufre.

Lo comte Carles se aparella en Prohença ; e ajusta grans gents per anar contra la terra del rey Manfre. E ell πὸ era gens apparellat be de tresor, axi com mester li fora; mas que manlevava e baratava tot ço que podia.

CAPITOL LIVY.

Com lo cumte Carles trames à M'Anrich de Castella en Tunis que li prestas los seus tresors, e com los hi presta.

Enaquella saho, N'Anrich5 de Castella, fill del rey En Ferrando de Castella era en unis, que son frare lo rey de Castella N'Amfos lo μανία gitat de sa terra. E prenia soldada del rey de Tunis, e feya li gran honor. Si que N’Anrich de Castella havia ajustat gran tresor, e havial trames en Genova. El comte Carles trames li missatgers a Tunis, per ço com era son cosingerma : que li prestas aquell tresor que era en Genova seu, per (0 com lo havia gran mester.

E N’Anrich dix li : que be li playa; que ço que ell bagues, que ho prengues, a sa honor e a son servir. Sobre 860 los missatgers s'en tornaren al comte Carles, e portaren cartes a aquells qui

(1) Urbain IV proposa la royauté de Naples à Charles d'Anjou, en octobre 1205 {voyez Diurnali di messer Malteo di Οἷον venazze, édition du duc de Luynes, pag. 43.)

(3) Saint Louis.

(5) Hecuri.

tenien aquell tresor en Genova, quel livrassen al comte Carles; e tantost fon li Ilivrat. E ab aquest tresor asoldada cavallers a Roma, per terra; 6 ell vench s’en per mar en galeres; si que, quant fo a la font de Roma, exi a terra ab molt gran ventura, per Co com era molt gran vent ὁ molta mar f.

CAPITOL ΤΥ

Com lo comte Carles ab tota sa ost s'en vench al pont de Xipre

Quant fo a Roma, aparellas ab tota sa cavalleria e ana s’en vers la terra del principat e de Pulla ; e vench s’en al pont de Xipre*, qui es à l'entrant de la Terra de Llavor?. E quant foren aqui stats, foren be quatre milia cavallers entre Picarts, e Francesos, e Flamenchs, e Romans, e Camvenes.

CAPITOL LVI

Com lo rey Manfre tench consell ab sos barons.

Lo τὸν Manfre sabe novelles quel comte Carles venia sobre sa terra, e trames missatgers als comtes e als barons de sa terra. E quant foren venguts domanals de’consell.

« Barons, dix lo ΤΟΥ. lo comte Carles ve sobre ma terra, e vostra que es; e axi hi havets bona part com yo. Per que volria, si vos altres ho volets m'h consellats: o que stablissem lo pont de Xipre eles altres entrades de cavallers e de servents, per tal que no poguessen entrar en nostra terra los nostres enemichs, ne fer negun dapnatge; e caseu de vos altres se apparellas ab son poder, al pus tost que puxats; 6 siam aparellats breument per anar contra nostres enemichs e defensar nostra terra. »

Respos lo comte Galvay5: « Senyor, ço que vos havetsdit es molt bo : quetuyt nos aparellem e siam cascuns ajustats per anar contra nostres enemichs; mas gran volpeatge sera 8 gran minua, si nos vedam l’entrar al comte Carles en nostra terra; e semblaria que nos no haguessem poder de combatre ab ell. »

E cascu dels altres barons, que ja havien parlada la traïcio, donaren aquell consell mateix ; edigueren que mes valria quels lexassen entrar.

(0) Chartes d'Anjou arriva par mer à'Rome, le 31 mai 1265, Clément IV avait succédé à Urbain IV, dès octobre 1264. @) Ceperano, à l'entrée de la Terre de Labour.

(5) Galvano Laucia, oncle du roi Manfred, qui le fit prince

de Salerne. (Diwrnali, pag. 146.)

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1266

E caseu fos demanat per lo rey ab quants cavallers seria. E cascu feu resposta molt gran e bella. E quant vench als ops que foren ajustats, no ΕἾ hac negu que fos ab lo terc de aquellsque havien dits, ans ne falliren delscomtes 6 dels barons qui s’escusaven per falses seusacions, axi com aquells que havien en cor de trair lur senyor elivrar a mort.

CAPITOL LVIL

Com lo τὸν Manfre € lo comte Carlesestaven cascuns aparellats per fer la batalla.

Quant vench hun jorn que lo comte Carles fo passat 6 entrat al regne de Cecilia ab sa cavalleria, e foren armats de totes armes, els cavallers aparellats de combatre, el rey Manfre fo aparellat ab sa cavalleria assats prop de la ost dels Francesos ; 6 foren cinch milia a cavall, entre cavallers e soldaders. El rey Manfre fo a la mijana schala; e el comte Jordat fo en la primera scala ; e el comte Bartholomeu en la segona ; el comte Galvay en la quarta schala; e lo comte camarlench? en la reguarda.

CAPITOL LVIII

Com lo rey Maufre fon vencut e desbaratat per lo comte Caries.

Sobre aço les osts de abdues parts se ajustaren. Elcomte Jorda, qui havia la davantera, ana a ferir en la primera schala dels Picarts e rompe la, e desbaratala tro a la segona schala dels Prohencals; e puix apres feri lo comte Bartholomeu ardidament, si que y hac molt cavaller abatut de son cavall, e morts e nafrats de la huna part e de la altra. Mentre la batalla œya molt fort. lo comte Galvay els altres qui eren de trasenla reguardacomencaren a desenregar en fogir. Quant lo rey Manfre veu quels seus cavallers li fogien e que de tot en tot era trayt, punyi son cavall dels sperons, τοὶ armat com era, e mes se l’escut d'avant e la Ilanca, e ana ferir en la pressa dels Francesos, e dix que mes amava morir rey que morir deseretat.

E aqui lo rey Manfre mori, ab la major pressa de sa gent, per co com los traydors li falliren ; per que puix ne hagueren mal guardo. "

{1} Giordano Lancia comte de S.-Severino « Se dice {Diurnat, pag. 51.) che 18 frate consobrino (de Manfred) per parte di mamma.» La bataille dé Bénévent eut lieu le 26 février 1206, —

13) Renaud, cumte de Caserte,

Quant la batalla fon fenida, 6 el camp hagueren levat los Francesos, aquells qui foren romasos vius, lo comte Carles feu cercar tots los morts per cercar lo rey Manfre e per comtar los morts. E trobaren lo rey Manfre mort ab sis milia cavallers morts de ab dues parts.

El rey Carles feu soterrar lo rey Manfre ab gran honor, e puix ana avant, e entra en lo regne sens constrast; e pres gran res de comtes e de barons qui eren stats traydors al rey Manfre e cuydaven ne haver bon guardo dell; e ell feu los morir tots. E puix ana per la terra, e justicia e occis molt cruelment e sens merce la major partida de les gents de Cecilia, e de tota l’altra gent de la terra; e apres robals e tolch los tot quant haviene feu los molts de mals; e mes los en gran servitut de ribauts e de avols gents quils tenien vilment e sota lurs peus. E axi aquest rey Carles era molt desamat de Cecilians e de Puyleses, mas no-u gosaven fer aparer.

CAPITOL LIX

Com Corali, nebot del emperador 6 del rey Monfre,evench sobre lo rey Carles.

Sobre aco lo comu de Pisa e d'altres barons del regne de Cecilia trameteren missatge ἃ Corali qui era nebot del τὸν Manfre, qui era en Alamanya : que vingues, 6 que ells li farien la messio de co que mester hagues , e li ajudarien ab tot Ilur poder per terra e per mar a cobrar lo regne de Cecilia. Quant Corali hac hagut lo missatge, aparellas ab lo fill del duch d'Estalrich! ab cincens cavallers alamanys, e vench per Lombardia tro en la ribera de Genova, a hun port que ha nom Vay prop de Saona?, e aqui ana s’en per mar tro en Pisa. Ara lexarem ἃ parlar de Corali e parlarem de Anrich de Castella.

CAPITOL ΠΧ

Quant N'anrich de Castella desafia lo rey Carles € s'en ana à Roma.

Quant N’Anrich de Castella sabe que Carles hac conquesta la terra de Cecilia e de Pulla, pres comjat del rey de Tunis € ana s’en a Car-

(1) Autriche. (V. Diurnali, p. 330," note, les noms des parti Ι sans de Conradin, ) {2} Vado près de Savonne. ;

Cros. rrr B. D'Escrot,

CAPITOL LX

les, per co com fe quel fahes senyor de una partida de sa terra que hac conquesta ab lo seu tresor. E quant Carles viu N'Anrich de Castella, feu li molt bell semblant e acollil molt gint, no per tal quel volgue veher james en la terra, mas per (Ὁ que james no li tornas co que havia man-llevat. E quant vench a cap de hun gran temps que N'Anrich hace stat en la cort del rey Carles, e viu que Carles no li donava negun recapte, parla ab Carles e dix li :

« Senyor, be es ver que yo havia en la ciutat de Genova aytant tresor, lo qual yom bavia guanyat ab lo τὸν de Tunis; e vos trametes me a dir per vostres cartes e per vostres missatgers : que, per amistat e per parentesch vostre, per (Ὁ com gran mester vos era, per raho de venir sobre lo rey Manfre, e que si vos sobravets lo rey Manfre nel venciets e conqueriets la terra, que m’en dariets tal partida que a mi seria honor de pendre e ἃ vos de donar, € yo que-us prestas aquell tresor meu. E yo, per tal com vos tinch per honrat cosi, e per co com son pagat de la vostra honor e del vostre be, fiu-vos en plaer; 6 {πὰ manament aquells quil tenien quel vos dellivrasen a vostra volentat. Per que, yo-us prech quem donets de la terra que havets conquesta ab lo meu tresor, lanta que yo puxa viure honradament, ὁ quem retats lo tresor que yo-us he prestat. »

— Sire Anrich, dix Carles, yo no son ara aparellat que-us reta ara vostre tresor, ne yo no he pas en cor que-us do hun palm de terra ne pus; mas com yo ho avre be aparellat, yous retre vostre tresor ; e dar-vos-he messio a vos 6 a vosire Companya, mentre que sials en ma Cort.

— Senyor, dix N’Anrich, yo no vull vostra messio. E gens no pensava que axi vos capdelasseu de mi, ne que aytal guardo m'en retesets, segons la carta que vos me trametes per vostres missatgers. E puix axies, retets me (Ὁ que-us he prestat e partir-m-e de vos, que nous vull pus seguir.

— Per ma fe! co dix Carles, vos podets anar Îla hon vos vullats, mas del tresor yo ara no-us en retre gents. »

Ab tant N'Anrich se parti denant Carles molt yrat e despagat, e des-exis d’ell e de sa amor e de sa companya ; e desafia lo, ecaval-

1 Ca, € ana s’en ἃ Roma. E aqui fo molt be ven-

gut per los richs-homens de Roma ὁ per tot

lo poble, e majorment per la partida que era contra Carles.

CAPITOL LXI

Aparellament de la gran batalla que fon entre Corali, mebot del rey Manfre, e Carles.

Quant los Romans saberen que Corali era vengut en Pisa, foren moli alegres, e aquells de Romania e de tota la encontrada e de tota Toscana, per co com eren molt despagats 6 agreujats de la sen yoria de Carles; 6 trameseren missatge a Corali, que vengues ardidament, que ells lo metrien en Roma e li valrien contra Carles. Quant Corali hac hagut missatge dels Romans, fo molt alegre, ell e lo comu de Pisa que li feya tota la messio; e aparellaren se molt honradament , tota la cavalleria de Pisa e de Toscana , el comte Galvay qui fogi de la batalla del rey Manfre, ab son fill que s’en era vengut en Pisa; e partiren de aqui ab tota la ost de Corali, e anaren s'en en Roma. E aqui reberen lo ab gran honor, e N’Anrich de Castella sobre tots, qui era en Roma ab trecents cavallers spanyols.

«Senyor, dix N'Anrich, be siats vengut vos ab tota vostra companya. Cert, molt son alegre de la vostra venguda. E havem tuyt en volentat que-us salrem ab tot nostre poder contra Carles. E pensem de enantar e de anar al pus Lost que puxam, que ja no trobarem que en camp nos gos star; e si ho fach, banch no ves Lanta de sanch scampar. Que la major partida de ses genis sou ribauts e avols gents: e la gent de Pulla e de Cecilia quel amen molt poch; eamaran mes la nostra partida que la sua. »

Atresi li vingueren molts homens de Roma, que li digueren que li valdrien de ilur poder e quel seguirien a la batalla.

CAPITOL LXIT

De la gran batalla que fon entre Corali, nebot del τον Manfre, e lo rey Carles.

Quant vench a pochs dies que tuyt foren apa rellats, Corali ab tota sa ost exi de Roma € ana s’en vers la terra de Pulla. E-quant Carles sabe que Corali venia dessus, per la terra ἃ toire, aparellas ab ses gents e vench s’en en

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

les encontrades de la terra de Llavor!, prop lo pont de Xipre? e ordena ses batalles. E hac be altres tanta gent com Corali. E Corali hac passat lo pont ὁ fo dins la terra de Llavor; e fo prop la ost de Carles, e ordena ses batalles; e dona a Ν᾽ Anrich de Castella ab los cavallers spanyols la davantera ; e los Pisans e los Toscans hagueren la segona schala ; e los Romans la terca; e Corali ab los Alamanys la reguardia, ab lo comte Galvay e ab lo fill del duch d'Ostalrich.

Quant Carles viu que Corali havia stablides Ilurs batalles de molta noble cavalleria, e veu la senyera d’En Avrich en la davantera, hac molt gran paor e tench se per perdut, e partis de la sua ost'ab trecents cavallers, e mes se detras hun puig, per tal que si la sua ost fos desbaratada, qu’ell s’en tornas en la batalla.

Ab tant Corali feri en la batalla ὁ ost de Carles ; e En Anrich ab la ost dels Spanyols, qui πανί la davantera, feri primer en la priimera squadra dels Prohençals e dels Picarts, e desbarataren la; 6 gita la ἃ mal. Els altres feriren en la segona schala del comte de Flandes ;"si quels Filamenchs nils Prohençals de la ost de Carles no pogueren soferir los colps de les Ilances ne de les spases dels Alamanys ne dels Romans ne dels cavallers pisans. E hagueren ne tants morts e abatuts de Ilurs cavalls, quels camps n’estaven cuberts, si quels cavalls vius no podien anar sino per cavalls 0 per cavallers morts; e comencaren de fogir e de scampar als mils que pogueren. E Corali romas al camp ab la sua ost ab gran alegria ; els cavallers e les gents escamparen se. Los uns encalsaven aquells que fugien; e los altres descavalcaven per llevar l’arnes dels morts ;enoscuydaven que haguayt hi agues, ans se pensaven que Carles fos stat en aquella batalla e que fos mort.

Ab tant Carles, qui era detras lo puig ab trecents homens ἃ cavall, munta al puig per veure de la ost quen era esdevengut. E veu que la sua ost era perduda, e que Corrali era al camp, e que eren tois scampats 6 descavalcas. e que llevaven lo camp. Dix a sos cavallers : « Barons, firam en ells ardidament, que tots son nostres; que ells son desbaratats e nos guarden de nos, E abans que sien aparellats, havre los tots desconfits e morts, » E

{4} Labour

{2} Ceperano. {V, Chr, de Morée, nole p, 161.

CAPITOL LXHT.

Gif

donchs Carles exi de tras lo puig ab sa gent δ | pus avant, e aribaren en un Iloch agrest, Mas ab ses senyeres esteses. E comenca a ferir en | assats prop de aquell lloch havia hun castell la ost de Corali; e trobals a peu 6 stampats. | quis tenia per lo papa; e era’n castella hun ca- E ells quis pensaven que fossen major gent | valler quel pare de Corali li havia fet gran be, e

que no eren, desbarataren se 6 fogiren. E Corali ab be cinch cents cavallers fogi vers Roma. E Anrich de Castella, qui veu que tota sa gent se desbaratava, fogi e me se en una abadia de monges ; e aquells Ilivraren lo. E Carles pres lo, e mes lo en hun castell molt fort qui ha nom Canosa ; e aqui tench lo pres, e feu lo ben ferrar e molt be guardar.

CAPITOL LXIII

De la preso de Corali e de sos companyons € de la sentencia qu'eu en Napols, de mort a lots.

Quant Corali se fo lunyat be cinch Ilegues de aquell loch bon la batalla fo stada, ab Lo fill del duch d'Estalrich e ab lo comte Galvay, 6 la nit fon venguda, Corali demana de consell al comte Galvay si tornarien en Roma ὁ que farien. «Senyor, dix lo comte Galvay, si nos tornam en Roma nens aturam en stes parts, ὁ serem morts Ὁ presos, Que nos som ab poch poder ; esabran que nos som desconfits; e la partida de Carles vendra nos dessus, e poran nos fer gran dan. Mas partixcam nos tots quatre, vos e lo fill del duch d'Estalrich e yo e mon fill, de aquesta companya privadament, e yrem nos en les encontrades de Taracina qui esriba mar, e null hom nons conexera; € metrem nos en huna barcha, e tornar-nos-em en Pisa.

E διαὶ reforçcarem, e pendrem tal consell que be sera per nos. — Certes, dix Corali, vos deits be; donchs desguarnixcam nos 6 vistam nos lals vestidures que no siam Coneguts. »

Adonchs anaren s'en aparellar tots privadament, e partiren se de Ilur companya, que null hom non sabia res. E anaren s’en a peu tant tro que vengueren ἃ la mar, en les encontrades entre Gayeta e Taracina. Aqui trobaren huna barqueta de peixcadors, e digueren los, sils volien aportar en Pisa e pagar-los-hien molt be a Ilur volentat. E los peixcadors digueren que-u farien de molt bon grat. E quant se foren avenguts del nolit, muntaren en la barcha e faheren vela. E axi anaren tot lo dia e la nuyt; e quant vench lo mati, lo vent los dona al contrari e no pogueren anar

encara quel havia fet cavaller. E quant foren aribats, exiren en terra, axi com a homens qui no eren usats de la mar, ne havien menjat, be havia dos dies, sino fort poch.

Lo senyor de la barcha pensas que aquests eren honrats homens, e si-u deya al castella de aquell castel quen havria bon guardo d’ell. E, quaix qui va a fer lenya Ὁ cercar altre, partis d’ells de la barcha, e ana s'en al castella de aquell castell, E quant folla, dix li:« Senyor, si vos me donats bon guardo, yo-us fare guanyar molt. Sapiats que quatre gentils homens han noliejada huna mia barcha per anar en Pisa ; e semblen me honrats homens ; e creu que sien de la companya de Corali.» E quant lo castella ho hac entes, munta a cavall ab d’altra companya, € ana s'en a la mar, 6 troba aquells quatre cavallers qui eren devallats en terra, per ço com la mar los havia treballats, e prengueren los sens tota deffensio. E conech be lo comte Galvay e son fill, que moltes vegades los havia vists; e per ells sabe que aquell era Corali e lo fill del duch d’Estalrich. E digueren al cavaller, que li darien tot ço que volgues e que nols dexellas nels tengues en preso. El cavaller retench los tant de belles noves, tro que hac trames per lo rey Carles missatge , quel tenia pres Corali ὁ los altres qui ab ell eren. E Carles aytantost trames hi cavallers, e Ilivra lols. E amenaren los ἃ Carles; e ell feu los metre en preso.

Ara,es certa cosa que tota la terra que Carles tenia era stada de son avi e de son pare de Corali, Per que no era maravella si Corali la demanava ne gucrrejava ab Carles, que sua devia esser. Quant Carles hac Corali en son poder, ell fon molt desijos quel pogues destroir, e bac jutges que li volien mal. E axi com a Iladre feu lo jutgar a Napols, de fora la placa, d'avant Lota la gent ; e aqui feu li toire lo cap, ἃ ell e al till del duch d'Estalrich e al comte Galvay e a son fill. Mas Carles no havia pas entes lo evangeli de sent Matheu, qui diu de hun rey que perdona a hun seu servent qui li devia deu milia besants ; e mana lo rey que hom venes elle sa muller e sos infants e tot quant havia, e que lo deute fos pagat al rey; e aquell ser-

vent del τὸν agenollas als seus peus, e clama li merce ; el τὸν hac misericordia d’ell, e perdonali; e lexal anar; e quant aquell servent fo fora del palau del rey, ell troba en la carrera hun servent del rey pus minue de si, quaix son companyo, que li devia cent diners petits, e dix li quel pagas ; e aquell respos, que πὸ havia de que, e que li hagues merce; e lo servent a qui lo rey havia perdonat, ple de yra e de mal talent, ana ἃ pendre aquell servent del rey a la gola, e volial scanyar; les novelles avaren al rey, que aytal servent a qui ell havia perdonat havia batut molt eruelment, e mes, mes en carcre hu dels servents del rey, per co com no volia pagar cent diners que li devia ; 6 quant lo rey hac aco entes, trames missatge per aquell servent, que vingues ἃ ell; el servent vench denant ell; e el rey li dix :« O tu servent malvat e des-Ileall sens merce, no sabs tu que yo υἱὲ perdonat tan grand deute com tum devies, e tu no has volgut perdonar ἃ hun dels meus servents, ans l'has batut molt cruclment e mes en preso; certes, d’uy mes tu no havras perdo, ans entraras en la preso pregon, d’on no exiras james.» E axi lo rey feu lo ligar en la carçre pregon, d'on null temps pus nos exit.

Perco que, si a Carles membras quant los Serrayns de Babilonia lo prengueren ell e 808 frares, los quals eren anats en terra de Serrayns per destroïr ells e Ilur terra, e no li feren null mal, ans lo lexaren anar ells e lurs gents sans e sauls, be fora raho e merce que, quant pres Corali que venia demanar ab raho sa terra, que πο] occis ne li fes mal; mas, tot axi com ell havia atrobada merce entre les gents qui no eren de sa lig, que ell la hagues a Corali qui era crestia de sa lig. Mas Deu poderos qui veu totes coses 6 ἃ qui no plau crueltat ne desmesura, ans li plau merce e caritat, e fa dels baix alts e dels alts baix, no sofer aytals desmesures. E axi Carles regna molt cruelment sobre la gent de Pulla e del regne de Cecilia; si que les gents lo havien molt en yra.

CAPITOL LXIV

De la gran nomenada per totes parts del mon de aquest rey Caries,

Aquest rev Carles hac tan gran nomenada per tot lo mon, que totes les gents lo temien el

(Ὁ) Saint Mathicu, ch, 48, v, 25 à 54.

duptaven. E hac hi hun fill de la primera muller qui fo filla del comte de Prohenca‘. El princeps de la Morea dona li sa filla per muller ab τοῖα Moreha?, E per aquella terra de la Morea, cuyda guanyar lo ΤΟΥ Carles Romania5, E axi lo fill fo princep de la Morea. E Carles destroï los crestians grechs. Mas Deus, a qui no plach orgull ne mal, trames hi consell; per que no poch venir a fi son pensament. E si havia fet gran aparellament de naus e de tarides e de galeres ὁ d’altres arnes per passar en Romania; lo qual arnes perde molt vilment, axi com a Deu plats, segons que oirets avant en aquest libre. Atresideseretava ehavia desposehit de son regne hun rey que havia enJherusalem#, qui era ΤΟΥ de Egipte e l’havia possehit dotze anys 6 guanyat de Serrayns; 6 hagueren presa Acrae tota la encontrada, si ell no fos qui y stava e

{1) Charles d'Anjou eut deux femmes : Béatrix, comtesse do Provence, qui mourut en 1267, el Margucrile , comicsse de Tonnerre, fille d'Eudes, duc de Bourgogne.!

De Béatrix, ἢ eut trois fils : Charles, qui lui sucvéda ; Phi- Lppe, prince d'Achaie, mort en 1277, el Robert , et trois ἃ les : Blanche, mariée à Robert de Béthune, comte de Flandre; Béatrix, mariée à Philippe de Courtenay, et Isabelle, mariée à Ladislas-le-Cumain, roi de Hongrie.

D n'eut pas d'enfants de la seconde,

(3) Ce ne fut pas au ls aîné Charles, mais à son second frère Philippe, que le prince d'Achaie, Guillaume de Ville Hardoin, donna sa fille Isabelle. ἢ me suffit de renvoyer pour tous les éclaircissements à la Chronique de Morée qui précède. Ce qui a causé l'erreur de la plupart des chroniqueurs est la confusion qu'ils ont faite entre la seigneurie supérieure et la seigneurie réelle. Charles d'Anjou était seigneur supérieur de la Morée, en vertu de la cession que lui en avait faite l'empereur Baudoin en 1267, cession ratifiée par le prince lui-même, qui se reconnaissait ainsi son vassal; et son ls Philippe devint héritier de la seigueurie réelle de Morée par son mariage avec Isabelle. Charles d'Aujou ayant cédé à son fils aîné, Charles-le-Boiteux , le titre et les honneurs supérieurs de prince de Morée, comme une distinction donnée à l'héritier de la couronne, il y eut ainsi dans la même famitle deux princes de Morée : Charles, l'alné, seigneur supérieur; Philippe, le plus jeune, héritier de la seigneurie réelle, vassal du premier.

(3) Ce furent ces vues de Charles sur la Romanie qui ame nèrent en bonne partie les Vépres Siciliennes. Procida obtint de Paléologue l'appui nécessaire, et de Conslantinople il alla eu Aragon se ménager l'appui du roi Pierre.

(Ὁ En décembre 1277, Charles acquit de Marie, fille de Bohémond IV, prince d'Antioche, et petite-fille d'Isabelle et de roi Jean de Brienne, les droits au titre de roi de Jerusalem, et dès le mois de janvier 1278 il prit le titre de roi de Jérusa= lem. I prépara bientôt les moyens d'ajouter la possession au titre, etenvoya la même année 1278 six galères, qui arrivèrent le 7 juin à Saint-Jean d'Acre.

y despenia tot son tresor en cavallers e en servents per defensar la terra als Serrayns que y venien cascun any ab grans osts. Si quel ne tench despeceyt be cinch anys, que Carles trames en Acre, ab ajuda del Temple, hun cavaller de Pulla qui havia nom Roger de Sent-Severi!.qui tenia la terra per Carles. El rey de Xipre? stava en Xipre; si que la terra de Acre e de Suria vench a gran comfusio, que hanch per Carles no y vench negun be ni null profit ; mas guerra € treball e carestia. E ἃ la perfi, lo comte Roger hac de dessemparar Acre ὁ la senyoria, e sen torna ἃ Pulla molt pobrament.

Ara lexarem a parlar de Carles e parlarem del noble infant de Arago En Pere.

CAPITOL LXWV.

Com lo τὸν En Jaume de Arago, ab loinfant En Pere son fill prenguereu Murcia ab tot lo regne, € fo en l'any 1266.

Puix sdevench se en aquella saho, que lo rey de Granada ab lo rey de Castella comença guerra; e passaren molts Serrayns de Barberia en Spanya, per valer al rey de Granada. En aquella saho era Murcia de Serrayns, e tot lo regne tro Alacant e tro ἃ Villena ; mas tenien se per lo rey de Castella. Si que, en la ciutat de Murcia staven molts crestians per lo rey de Castella, mercaders e altra gent. E quant saberen quel rey' de Granada hac començada guerra ab lo rey de Castella e quels Serrayns de Barberia passaven en Spanya, occiren tots los crestians que y eren, € alcaren se ab tota la terra, e comencaren a guerrejar contra lo rey de Castella e contra tot hom qui crestian fos.

Quant lo rey de Castella hac tot aco entes, que Murcia se era alçada ab tota la terra, tro en lo regne de Valencia qui es del rey de Arago, ὁ veu que altre consell no y podia prendre ni donar, tant havia a fer ab la guerra que havia ab los Serrayns de aquella part vers Sibilia,

(1) roger de Sau-Severino , arrivé à Acre en 1278 avec la qualité de bail du roi Charles, prit possession de la ville et du royaume avec le secours des Templiers, et obligea les barons à lui préter serment de fidélité au nom du roi Charles.

(3) Hugues IL. 1} avait pris en 1269 16 titre de roi de Jérusalem. 11 conclut, le 91 avrit 1272, avec le sultan Bondochar un traité qui réduisait le royaume de Jérusalem à la place d'Acre et au chemin de Nazareth. Ce fut ce ropaume que Charles d'Anjou lui disputa en 4318, en faisant valoir la cession à lui faite des druits coutestés de Marie d'Autioche.

CAPITOL LXV

trames missatgers molt honrats al rey d’A- ᾿ | rago : que ell lo pregava, axi com ἃ pare, que | ell li ajudas de aquella part vers ell; majorment | del regne de Murcia ques era alçat contra ell, que ell li ajudas a cobrar. Quant lo rey d’A- | rago hac 800 entes, trames li a dir per sos missatgers : que pensas de menar la guerra de aquella part vers Sibilia, que ell la menaria de ça e que li conquerria lo regne de Murcia. E quant vench al Pastor!, l’infant En Pere, fill del rey de Arago, se aparella ab moltes gents a cavall e ἃ peu, e ana assetiar Murcia, e tallals tota la orta e tots los blats els bens qui eren en la terra ; e cremaren viles 6 aldees, e tot quant era en torn de Murcia; e combatien la ciutat molt fort de dia e de nit. Si quel infant En Pere s'en ana hun jorn ab gran companya de cavallers, entre los quals era En Gil Garces, al portal de la ciutat Îla hon la gent era. E lo infant En Pere devalla de son cavall, e los altres atresi ab los scuders e ab los scuts abraçats, e anaren al pont, e volgueren lo trencar. Els Serrayns que-u veren obriren les portes e exiren de la ciutat molt be armats, e foren moltes gents, e des-feren lo pont; si que y hac molt crestians naffrats e morts; e no pogueren durar la batalla, tants eren los Serrayns, e tornaren atras. Mas linfant En Pere no s’en volch partir, ans se combatya ab Serrayns molt forcadament, tro que En Guillem Garces lo’n feu partir, que li dix : que, si no s'en parlia, que mes valia que ell lo occis que sils Serrayns lo occien ol prenien. E axis parti de aqui e torna s'en a les tendes. Mas no ana gayre que vengueren ἃ Murcia be quatre milia Serrayns ginets, ab gran recua de blats e de farina; e hagueren ho fet assaber a aquells de la ciutat que, quant a ells vendrien, que exissen deflora e que ferissen en la ost del infant En Pere; 6 ells feririen d’altra part; 6 axi desbaratar-los-hien. E lo infant, que aco sabe, Ilevas de aqui ab tota sa ost e vench se a Alacant.

El rey de Arago, que aço sabe, que tantes de gents eren vengudes ἃ Murcia que l’infant En Pere s'en era hagut a Ilevar, aparellas ab ses gents e vench s’en ἃ Alacant. E ab l’infant En Pere e ab totes les osts de Catalunva e del regne de Valencia ana s'en ἃ Murcia, e asse-

(1) Le sccond dimanche après Pâques. La prise de Murçis eutglicu en 1300, (Voy. la Chr. de Muutaucr.)

tiala de totes parts; si que no y entrava nin ! exia nengu que no fos mort o pres. Si quels | Serrayns foren axi destrets de fam quels cans | els gats se menjaven per fam, e ells mateix. ‘ E axi reteren se al rey de Arago, en aquesta | guisa : que s’en pogues anar Cascu ab (Ὁ que | s’en pogues portar ἃ la squena; 6 donaren al | rey molt aur e molt argent sens nombre ; que | ‘dins huyt jorns haguessen la ciutat dellivrada e quel rey les guias huna jornada luny de aqui. E los almugavers, que sabign quels Serrayns s’en devien anar vers Granada, anaren s’en deu Ilegues apres Granada ὁ luny de Murcia be dos jornades, e emboscaren se, e tengueren en aguayt tant tro quels Serrayns qui eren exits de Murcia, quel rey havia fet guiar huna jornada luny de Murcia, foren en aquell Ioch. E eren ben trenta milia, entre homens e fembres occiren ne molts, e retengueren los altres en eatius ; 6 hagueren tot co que aportaven, e puix ornaren s’en en terra de Murcia e de Alacant e de Valencia, e veneren los Serrayns.

E lo rey de Arago stabli Murcia e Ilivra la terra de Murcia ab tota sa ost, 6 conquista tots los castells e les viles quels Serrayns tenien en lo regne de Murcia, si que no y romas negun Serray que negun poder hagues, seno monestrals e lavradors. E aco fon en lo any de Nostre Senyor 1266, ἃ 17 dies del mes de febrer.

E puix lo rey de Arago, quant hac lo regne de Murcia conquest, livral als procuradors del rey de Castella, e torna s’en ab tota sa gent veu que lo rey d'Arago ajudava al rey de Castella de la guerra, e que havia conquest tot lo ὁ tributas ab ell. Mas no romas per aquesta no trametes son fill en Spanya ab grans gens, ἃ Algesira del Fader e Malicha 3, que eran d'En Estanyolan, qui guerrejava ab lo rey de Gra- | nada son sogre. EAbrahim Yuceffajudali ; eaxi aquest guerrejava ab lo rey de Castella e ab lo

e infants. E los almugavers donaren los salt e als homens de Castella ; e puix ana per tota la en sa terra. E puix lo τὸν de Granada, quant regne de Murcia, feu pau ab lo rey de Castella pau que Abrahim Yuceff, senyor de Marochs, τὸν de Granadaÿ.

(1) Mubamad Aben-Alahmar, celui qui bäuit l'Alhambra,

{2, A Algeziras Alhadra et à Malaga,

(5) Voyez, pour ces derniers événements entre les Maures ct les rois chrétiens, le chapilre vw, tome Hi, de Coude,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

CAPITOL LXVI

Com lo rey de Casuilla ana ἃ parlar ati lo apostoll.

Diu lo comte que, ἃ cap de hun gran temps, que aquesta gucrra hac durat molt entrel rey de Castella els Serrayns, axi quels Serrayns no podien fer mal al rey de Castella, ne lo rey de Castella no s’en entremetia gayre, sdevench que, en aquella saho, lo apostoli tench consili en Leo‘ sobrel Royne, ab tots los prelats de santa sgleya e ab tots los princeps de crestians Ὁ ab sos procuradors. El rey de Castella partis de sa terra ab la reyna sa muller, filla del τὸν d’Arago, ab quatre fills seus e ab tres filles e ab moltes grans gens; e vench s’en en la ciutat de Barcelona per anar parlar ab lo apostoli. E havia jaquit en Castella En Ferrando son fill en son loch. E havia trames en la frontera dels Serrayns En Nuno Goncalves qui era hun dels millors homens de Castella, e l’arquebisbe de Toledo qui era fill del rey d'Arago, ab gran cavalleria, per tenir frontera als Serrayns.

E lo rey d’Arago feu li gran honor ἃ ell era totes ses gents. E stech en Barcelona ab totes ses gents be quaranta tres jorns. E el rey de Arago feu li tots sos obs de menjar ὁ de beure e de civada e de totes altres coses, ab tota sa companya, deu jorns ; e despenien cascun jorn deu milia sols barcelonesos ; e la ciutat de Bar celona dos jorns; e lo bisbe de Barcelona, Arnau de Guria, hun jorn. E quant hac aqui stat quaranta tres jorns, ana s’en ἃ Perpinya; δ aqui lexa la reyna sa muller e sos fills, a gran res de sa companya, 6 ell ana s’en a Belcayre?e en Prohenca. E aqui troba lo apostoli. E parla ab ell del fet del emperi5; mas no y acaba res. E partis d’ell, e torna s'en a Monpeller. E aqui vingueren li novelles que son fill, En Ferrando de Castella, era mort de malallia. E puix vengueren li aqui mateix novelles, quel arquebisbe de Toledo, fill del τὸν d’Arago, e En Nuno Gonçalves ab gran res de cavallers eren morts en la batalla dels Serrayns en la frontera de Castella. E en aquell viatge mateix, com s’en

{1} Goucile de Lyon sur le Rhône en 1274, (Voy. p. 258.)

(3) Beaucaire, (Voy. Muntaner, p. 206.)

(5) 1 désirait obtenir la couronne impériale décernée le 4er octobre 4275 à Adolphe de Hapsbourg; mais le pape Grégoire contirma l'élection de Rodolphe, qui, à son tour, lui confirma la possession de l'exarchal de Raveune, de la marche d'Ancône οἱ du duché de Spolclie,

tornava à Barcelona, mori hun son nebot, fill d'En Manuel son frare, e huna filla sua, molt bella donzella, qui havia nom dona Elienor. E axi torna s’en en Castella molt yrat e malalt. E quant fon en Castella, feu jurar a totes les gents del regne de Castella e de tota la terra son fill En Sancho per rey, e no volch que negun dels fills d'En Ferrando son fill que fos τον. Si quel rey Felip de França, de qui eren nebots, fills de sa sor, qui havia covinença ab lo rey de Castella que, apres de la mort d'En Ferrando fossen e deguessen esser sos nebots reys, fon molt yrat. Mas lo rey de Castella posa aquesta raho e dix : que pus son fill En Ferrando era mort abans que ell, que lo regne devia tornar ἃ hu de sos fills, e puix als nets, per (Ὁ car!llur pare no era mort rey, per que sos fills no devien esser reys.

CAPITOL LX VII

En qual manera los Serrayns pahers de] regne de Yalencia 56 alçaren contra lo rey de Arago, e fo migant jury, any 4910. Diu lo comte que, aquella saho quel rey Alfonso de Castella fo vengut ἃ Bellcayre e hace parlat ab lo apostoli, e s’en fo tornat en Castella, els Serrayns de Barberia foren passats en Spanya. E hagueren gran mal fet en la frontera de Castella , e hagueren mort l’arquebisbe de Toledo e En Nuno Gonçalves, e moltes d'altres gents, 6 lo rey de Granada hac trencades les trevesal rey de Castella. Elsalmugavers de terra de Valencia e de Catalunya e de Arago saberen que la guerra era tornada entrel rey de Castella el rey de Granada, vengueren s’en tots en terra de Valencia, g aqui ajustaren se tots : que s'en volien anar en la froatera del regne de ᾿ Murcia e del regne de Granada per fer mal a Serrayns. E foren be huyt milia homens a peu en la plana de Xixona qui es entre Alacant e Xativa. Corregueren en la orta de Alacant e del Coder, e prengueren molts dels Serrayns, els veneren; 6 puix corregueren pel regne de Valencia, Ila hon los Serrayns paliers staven; e prengueren ne molts, els veneren. Si quels Serrayns del regne de Valencia s’en vengueren clamar alrey En Jaume de Arago, edigueren li: que no fossen presos ne morts en la sua fianca, quels almugavers los cativaven els occien, e no trobaven quils defenes.

El rey, quant aço hac entes, fonch molt yrat; e viu que no s'en podien a respendre; e dix als

CAPITOL LXVIL

Serra yns de tot lo regne de Valencia que staven als plans e en les valls : que s’en muntassen a star als peus dels murs dels castells quels crestians tenien en lo regne de Valencia, e cells dels castells defensar-los-hien dels almugavers e de tota altra gent qui mal los volgues far. Els Serrayns de tot lo regne, quant hagueren entes aco quel rey los hac dit, desempararen les viles e los plans, e muntaren s’en star ab llurs bestiars e ab [lur roba als peus dels murs dels castells, cascuns segons lo termenat d'on eren. E quant hagueren axi hun temps stat bonament e en pau, e veren quels castells no eren gayre stablits, quels cavallers quel rey hi havia mesos per castellans havien pres sou de quaranta servents e no n'i tenien deu ; e d’altres n’i havien que prenien sou de xixanta servents e no ni tenien vint; 6 axi lo rey era enganat per ells : si quels Serrayns acordadament emblaren be deu castells aquella saho, e occiren tots los creslians que y trobaren, 6 trameteren missatge al rey de Granada, que, si velien venir al regne de Valencia, o trametre socos, que aral porien cobrar. \

E axi los Serrayns paliers del regne de Valencia se Ilevaren tots contra el rey. Si que les novelles vingueren al rey d'Arago en la ciutat de Valencia : que tots los Serrayns del regne s’eren alcats e havien emblats be quaranta castells. E adonchs lo rey cavalca, be ab docents cavallers e ab dos milia homens de peu, e ana s'en ἃ Xativa per tenir aqui frontera ab los Serrayns. E quant vench bun jorn, migant jun y, al canalar del any 1276, novelles vengueren al rey d’Arago : que Serrayns ἃ Cavall 6 a peu eren entrats en la vall de Albayda e que havien corregut per fer dan a Xativa. E lo rey aytantost guarnis e munta a cavall ab tots sos cavallers ; e la gent de Xativa exiren a peu per entrar en la dita vall. Mas En Guillem Ramon de Moncada, En Pere de Moncada, mestre del Temple, e En Garcia Ortis de Sagra no volgueren quel ΤΟΥ͂ hi anas, ans digueren que, si él rey hi anava, quels s’en tornaren ; si quel rey torna s’en a Xativa. E En Guillem Ramon de Moncada, e lo mestre del Temple son frare, e ‘En Garcia Ortis, ab be cent cinquanta cavallers e ab cincents servents, cavalcaren en la d'amunt dita vall ; e aqui encontraren se ab sicents cavallers serrayns e ab gran res de homens de peu; e foren en tal guisa sobrats per los Ser-

rayns que hanch no pogueren scapar ne fer negunes tornes; si que hi moriren tots, sino En Guillem Ramon de Moncada ab cinch cavallers ; e fo nafrat en la cuxa. Els Serrayns amenaren s’en pres En Pere de Moncada, mestre del Temple, a hun castell que ha nom Biar; mas En Garcia Ortis mori ab tots los altres. Si quels Serrayns prengueren Îlavors molt gran victoria, e corrien per tot lo regne de Valencia.

Ara lexarem a parlar del regne de Valencia e de la guerra dels Serrayns, e parlarem del infant En Pere e dels cavallers de Catalunya, e d’En Ferran Sanches, germa bort# del infant En Pere.

CAPITOL LXVIII

Quant En Ferrand Sanches germa delinfant En Pere guerrejava ab elle ab son pare.

Diu lo comte, quel rey, abans de hun any e mig quels Serrayns del regne de Valencia se foren alcats, En Ferrand Sanches, qui era fill del rey En Jaume de Arago, bort, e germa del infant En Pere de part del rey En Jaume quil havia hagut de huna dona de Arago qui era molt honrada ὁ de gran linatge?, parla € tracta ab tots los cavallers de Catalunya e ab gran part de aquells de Arago, per ço car ell havia muller qui era filla de hu dels pus honrats homens de Arago, lo qual havia nom Eximen d'Urea, que guerrejassen ab lo rey son pare a ab l’infant En Pere son frare, que tolguessen la terra al rey. E l’infant En Pere, que devia esser rey apres son pare, li volia gran mala En Ferrand Sanches, per molts de mals que havia tractats contra ell e majorment per co: En Francesch Sanches e En Eximen d’Urea huna, vegada que veniandela ylla del Cret en ça5, se giraren a Carles; e parlaren ἃ Carles, per ço com sabien que ell era lo major enemich quel infant En Pere havia; e Carles acollils molt be e donals grans dons, e tracta ab ells, que deguessen occiure l’infant En Pere. E no ho sabe mantinent, mas ja enans. De aço era culpable En Ferran Sanches vers l'infant, que era digne de perdre la vida e tot

(1) Batard,

{12} Be una schora de la casa de Antülon tuvo el rey don Jagie Lun 40 Hamado Fernan Sanchez, à quien did la barouia de Castro, y en este caballéro tuvo origen en Aragon la ilustre cusa de este apellido. (Bolarull., 1. 1, p, 259.)

(3) Eu revenant de la lerre-Sainte its passèrent en Crète, e4 de là à Naples. - ᾿

CRONICA DEL REY EN ΡΕΒΕ, PER B. D'ESCLOT

quant havia. Mas lorey li ajuda molt ; ehavia dit moltes vegades al infant En Pere son fill, que li degues perdonar e que fos sonamich. E lo infant En Pere respos li molt homilment; e deya al ΤΟΥ͂ son pare : qu'En Ferran Sanches vengues denant lo rey son pare e que publicament degues dir lo mal que fet li havia, e adonchs perdonarli-hia, e abans no. E En Ferran Sanches no-u volia fer. Atresi los cavallers de Catalunya volien mal al infant En Pere, per co com ell no volia soferir los mals quels cavallers feyen en la terra, que cremaven e occien les gens de la terra, e robaven los camins, e soferien los omecys els robadors. Ε l’infant En Pere vedavals ho axi com podia, els ne castigava, dels pochs tro als majors, quant ne podia algu pendre. Si que, per aquella raho, près En Guillem Ramon d’Odena, qui era de gran linatge, el feu negar en la mar. Elo rey son pare veya que aquest era tant enfortit que no duptava neguna res, ans volia mantenir justicia e dretura, axi dels grans com dels pochs, ne que no volia blandir los cavallers nels barons, axi com ell havia fet, tolch li tot lo poder que poch, e feyal viure pobrament, e tench lo molt en gran vincle. Mas ell, axi com a bon fill e savi e de gran seny, prenia ho en pau e en bona volentat co quel rey son pare feya ne li deya, que hanch null temps no li fon desobedient ne li contrasta res de sa volentat.

CAPITOL LXIX

Quant l'infant En Pere asselja hun castel d'En Ferran Sanches son germa bort.

Quant En Ferran Santhes e En Eximen d'Urea se foren partits de Carles e foren tornats en Îlur terra, En Ferrand Sanches parla ab tots los cavallers de Catalunya e de Arago, e dix los com l'infant En Pere los volia toire e deseretar Ilurs costumes e de Ilurs franquees ; e quant que [05 rey, no hagues poder en la terra que, axi com ara eren franchs, quels metria en grand servitut; € que si ara, mentre que no tenia poder, no s'en ajudaven, tot lur fet era perdut. Sobre aco empreseren se ab lo rey e ab l'infant En Pere, tant tro que fossen a fi venguts de ilur enteniment,

En aquella saho l'infant En Pere havia feta huna poblacio al entrant del comtatde Ampuries novellament aqui, qui ha nom Figueres. El

comte de Ampuries, qui havia nom N'Uguet!, | vench hi ab tota sa ost, e pres la, e enderoca la, e aporta s’en les portes e la fusta a Castello. E En Ramon de Cardona,'el comte de Pallars, e En Ferran Sanches meteren mans a guerrejar ab lo τὸν 6 ab lo infant En Pere, E adonchs lo rey conech e sabe co que En Ferran Sanches ab lo altres barons de Catalunya havien empres de fer mal contra elle son fill, e dix al infant En Pere que anas en Arago e que amenas totes les osts de Arago sobre En Ferran Sanches, e que no s’en partis james tro quel hagues pres e gitat de la terra. E dona li plan poder sobre la terra.

E l’infant En Pere, quant hac oïît lo comandament del rey, ana s’en en Arago 6 ajusta grans osts de cavallers e de homens de peu, 6 ana asetjar hun castell molt gran qui ha nom An-" tillo, qui era d’En Ferran Sanches, hon era En Jorda de Pena, germa d'En Ferran Sanches de part de sa mare, ab gran res de cavallers e d'altres gents de armes; e combate lo molt fortment nit e jorn. E cells del castell se deffenien molt enfortidament, e defenien lo castell al mils que podien, per co com havien fianca que En Ramon de Cardona e el comte de Pallars ab tots los cavallers de Urgell e de Ilur terra los venguessen socorrer, 6 que faessen levar l’infant En Pere del seige; mas ells foren enganats de aquesta cosa, qu'ell ajusta ses osts en Catalunya e ana s’en sobrel comte de Ampuries. E En Ramon de Cardona ama mes ajudar al comte de Ampuries, que era son cunyat, que En Ferran Sanches. Mas stant lorey ab ses osts en la terra del comte de Ampuries , el comte de Ampuries e En Ramon de Cardona veren que longament nos podien tenir al rey, e feren la sua volentat. El rey era misericordios 6 atorgals tot co que ells volgueren, de a ytant en fora que fessen dret al infant En Pere de ço que li havien fet, 6 que s’en avenguessen ab ell axi com poguessen. El rey ab totes ses osts exis de la terra del comte. E tornaren s'en en lurs terres, e lo rey torna s'en en Barcelona; e aço fo en la exida de juny.

{1} Hugues I, fils de lons Hugues HI, δὲ mari de Sybille, vicontesse de Bar. 1 tint lc comté d'Ampurias de 124 à