ΟΑΡΙΤΟΙΝ LXX

CAPITOL LXX

Quant l'infaut En Pere feu negar En Ferran Sanches 50 germa

bort. ,

Mentre l’infant En Pere tenia assetjat lo castell de Antillo, En Ferran Sanches anava per sos castells amagadament, e confortava 805 cavallers e les gents qui eren per 808 castells, ques tenguessen be e ques deffensassen be, que tost havrien socos gran, e que nols calia haver pahor. Sobre aco al infant En Pere vench, que En Ferran Sanches devia venir a Antillo; e feu be metre cent cavallers en aguayt, que si venia que fos pres. Si que En Ferran Sanches cavalca hun jorn, que volia cavalcar de nuyt en Antillo, 6 passa per l’aguayt; quel conegueren. E ell era be encavalcat, e fogi; e entra s’en en hun seu castell qui ha nom Pomar. Els cavallers foren en torn del castell ; e trameteren missatge al infant En Pere qui era en Antillo, que En Ferran Sanches havien enclos en Pomar, E l'infant tantost trames hi cavallers e gents, e tengueren lo assetiat. Ell mateix hi vench.

En Ferran Sanches veu quel castell nos podia tenir e que havia a venir en poder del infant En Pere, dix a son scuder que muntas Asenyallat, lo millor cavall que ell havia ; e feu li vestir les sues vestidures ; edix lique, quant seria fora del castell, que s'en anas per cames de cavall aytant com pogues, e ell anar-s-en-hia per altra part. Ε ell fo vestit molt probament com ἃ pastor, per tal que, si fossen coneguts, ques cuydassen quel scuder fos En Ferran Sanches.

Ab tant exiren se del castell e foren vists de la ost, 6 l’escuder partis d’ell, e fogi per cames de cavall; mas no li valch res, que tan gran fo l'encalc{ dels cavallers e de les gents que nols poch scapar. E prengueren lo, e demanaren li qui era aquell que ab ell era exit del castell; e ell dix los que En Ferran Sanches; e puix tornaren s’en e cercaren lo per moltes parts. E quant En Ferran Sanches fo exit del castell, si s'en ana tant com poch vers huua aygua moit gran que ha nom Cinqua, qui es prop de aquell Iloch ; e volch passar l’aygua de nadant. E quant era dins l’aygua, feya li pahor l’aygua qui era molt gran; 6 torna s’en a la riba, e exia s’en, si que del tot la rufa, e anas amagar en hun camp de blat. E pastors veren ho, e digueren ho als cavallers quil anaven cercant; e los cavallers

(1) La chasse, la poursuite.

anaven d'aquella part, e prengueren lo sens nenguna deffença que no feu, e menaren lo s’en. E faheren, assaber al infant En Pere, que ells havien pres δ᾽ ἢ Ferran Sanchis, e axi que volia que fessen. E l'infant mana quel negasen en aquella aygua. E aytantost la nit fo venguda, e feren co quel infant los mana. Mas l'infant En Pere volguera be que s’en fos anat; mas puix axi era, no volia pas que scapas a justicia que affeada μανία. Puix tots los cavallers del castell e tota la sua terra retes a ell. E l’'infant exella En Jorda de Pena 6 tots cells qui ab ell eren, de la terra per tots temps.

E quant lo rey sabe que l’infant En Pere hac fet negar En Ferran Sanches, pesa li molt, per ço com era son fill. E d’altra part aconfortas s'en molt, per ço com havia pensada tan gran malea vers ell e vers l’infant En Pere son frare. El rey ana s’en vers lo regne de Valencia, per raho dels Serrayns quis eren Ilevats contra ΕἸ}. E l'infant En Pere, quant hac tengudes les festes de Nadal en Barcelona, aparellas de molts bells vestits, e de belles armes noves, e de bells cavalls a sos obs e a tota sa companyà, 6 tot privadament, que no volch que null hom ho sabes, ana s'en en França, ἃ son cunyat 6 a sos nebots, fills del rey de França e de sa sor qui ja era morta. Si quel infant En Pere fo a una jornada de Paris abans quel rey de França ne sabia res. El τὸν de Franca maravella s’en molt com axi era vengut, que res no lin avia fet assaber ; e exi li a carrera, e accolli lo molt gint, e hac gran goig de la sua venguda, per co Car null temps lo havia vist. E feu ne molt gran festa ; e feu li molt gran honor, aytant com estech en la sua terra. E parlaren moltes vegades ensemps privadament, que null hom, per privat que fos, no poch saber res de Ilur consell; e puix l'infant En Pere pres comjat del rey de França e de sos nebots, e vench en Catalunya, en la ciutat de Girona.

CAPITOL LXXI

Com lo comte de Ampuries se vench a metre en poder del jufaut En Pere,

Quant l’infant En Pere fo en la ciutat de Girona, el comte de Ampuries N'Uguet e les gents del comte saberen quel infant En Pere era vengut de França 6 que era en Girona, e hagueren molt gran paor que no vingues sobrel comte, e digueren al comte ques posas ab l'infant al

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

mils que pogues, e que fes sa volentat, e ques metes en son poder, si altre no podia fer. Si quels cavallers e els barons de la sua terra tengueren per bo aquest consell, E {o comte trames 8 Girona sos missatgers e sos parladors per fer posa ab ell; mas l’infant En Pere non volch d’altrament fer, sino que li fes dret, o ques metes en son poder ἃ tota sa volentat. Sobre aço lo comte hac consell ab los promens 6 ab los cavallers e ab los homens de les viles e dels castells ; e digueren li ques metes en son poder ; que mes valia que fes sa volentat; que si guerrejava ab ell, perdria tota sa terra, e sil podia pendre, farial morir a mala mort.

Quant lo comte de Ampuries hac oyt lo consell de les sues gents, e veu que li covenia

metres en poder del infant, hac molt gran paor

de morir, per co com li era molt culpable; e feu son testament, e ordena totes sues coses, e pres comjat, e cavalca ab sos cavallers, e vench s’en a Girona al palau hon l’infant En Pere era: e descavalcha, 6 munta sus, e vench denant l’infant. Agenollas a genolons e posas a sos peus clamant merce; 6 dix li ques metia en son poder, per fer d’ell co ques volgues. E l’infant feu lo Ilevar de aqui, e manal molt be guardar.

CAPITOL LXXII

Com linfaof En Pere perdona al comte d'Ampuries d'avant los barons 6 tot lo poble,

Esdevenchseque, en aquella saho, era guerra entre En Guillem de Castellnou qui era anat ab l'infant En Pere en França, e en Arnau de Cortsavi, e En Guillem de Canet, e En Ponc Saguardia, e En Guillem de Pinos, e En Ramon Roger de Pallars. Tots aquells guerrejaven ab En Guillem de Castellnou, e li havien cremada e guastada sa terra, mentre que En Guillem de Castellnou era en França ab l'infant En Pere; et puix anaren li assetjar hun castell qui havia nom Munt-Baulo‘, qui es d’En Guillem de Castellnou. Éren cent cinquanta cavallers e quatre milia homens ἃ peu. Si qu'En Guillem de Castellnou ne feu mostra al infant En Pere : com aytals cavallers li havien sa terra correguda, e qge πὸ s’en eren stats per amor dell, e que encara li tenien assetiat lo castell de Munt-Baulo. E l'infant com aço sabe, fo molt despagat, E trames missatge an Arnau de Cortsavi e a’n

() Le Boulou,

Guillem de Canet, e als altres cavallers, ques levassen del setge. E ells respongueren li : que per null hom no s’en Ilevarien, ne-u bavien a fer.

Quant l'infant hec hagut lo missatge e hac entes que per ell no s'en volgueren Ilevar, feu aparellar sa companya, 6 ab huytanta cavallers be aparellats, ana s’en jaure, aquell jorn que hac hagut lo missatge, a Figueres, qui es luny de Girona quatre Ilegues. E aço fo un di-sapte, en la nit. El diu-menge mati partis de aqui e ana s'en a Saret!, hun castell qui es d’En Guillem de Castellnou ; e troba y En Guillem de Castellaou ab vint cavallers ; e de aqui tro a Munt-Baulo havia una legua.

Quant vench que les dues parts de la nit foren passades, Ilevaren se e aparellaren se ; 6 l'infant munta ἃ cavall, e pres ses armes, e tots los altres atressi ; e cavalcaren per hun Hoch, co es per hun altre cami que nul hom nos pensava que deguessen per aqui venir al castell quels cavallers tenien assetjat. Mas enans que fossen al castell fo jorn e clar, el sol exit era. El infant En Pere partis de la sua companya ab vint cavallers ab la sua senyera, corrent tro a les tendesde la ost. Mastrentacavallersarmats, qui guaytaven aquell mati, lo veren venir en la ost, e anaren vers ell abrivadament. Si quel feriren de la [lança e li trencaren l'eseut, mas no li feren negun dan. E l'infant rompe sa Ilança e mes ma a la spasa, e feri de mortals colps als cavallers e ἃ tot hom que troba denant si, e

abate ἃ terra En Ramon Roger de Pallars, e

pres En Guillem de Pinos ab set cavallers.

Ab tot, la companya del infant fo venguda ; e aquells de la ost començaren a fogir a cavall ea peu ; mas la muntanya era tan rosta que no podien fogir a cavalle anaven s’en a peu. El'infant En Pere pres lurs armes e Ilurs tendes e be huytanta besties, entre cavalls e rocins e muls, Mas En Guillem de Canet, sempre que veu l’infant En Pere, se parti dels altres cavallers, es tira ἃ part ab tota sa companya, e dix que ell no vendria ab armes contra l’infant En Pere qui era son senyor; per que l'infant hac lin gran grat.

Quant tot 860 fo fet, l'infant En Pere feu caregar tot l'arnes 6 tota sa presa , 6 torna s’en ab tota sa ost a Seret; 6 aqui feu treves de tots los cavallers ab En Guillem de Castellnou ἃ hun

(1) Seret.

CAPITOL LXXIIL.

any; e despuix torna s’en ἃ Girona. E puix partis de Girona ab la dona sa muller e ab sos infants e ab tota sa companya, e vench s’en ἃ Barcelona, e amena lo comte de Ampuries ab si. E hun jorn feu manament a tots los cavallers e ἃ tots los ciutadans de Barcelona que venguessen al palau. E feu venir tots los savis de Iligs e els prelats. E puix feu venir lo comte de Ampuries ab si denant ell, ab les mans plegades. E quant tuyt foren ajustats, l'infant En Pere parla e dix :

«“ Barons, sabets ço quel comte que aci es m'ha ἴοι} Ha n'hic de ials qui no saben tot.»

Ab tant mana a hunscrivaquide propli stava, que legisdenant tuyt co quel comte li havia feyt. E lo scriva Ilevas de peus, e mes mans ἃ legir hun capitol. E l’infant demana al comte, si era ver co quel scriva havia lest. E lo comte respos : « Hoc, senyor, per Deu! »

É aqui l'escriva legi tots los fets quel comte havia fets contra l'infant, de capitol en capitol; el comte atorga que era veritat, clamant merce. E quant aco fo fet, l'infant feu jutgar per dret als savis generalment : Que no y havia dret al cos ne en la terra. E dix denant tuyt :

“ Barons, dix l'infant, be vets e conexets que yo poria fer al comte per dret ; mas yo li perdo, e li νὰ} retre nostra amor 6 nostra gracia, e vull que sia de nostra companya; e si ab mi vol anar, de donar li lur res a quaranta besties; e si sen vol anar en sa terra, ne ha menester mon secos ne ma ajuda, fer-la-li-he molt volenters. » ‘

E quant lo comte hacaço entes, quis cuidava que no pogues estorcre a mort, hae molt gran goig, e mes mans a plorar, e gitas de abocons als peus del infant, e besa li los peus eles mans. E les gens qui eren al palau hagueren molt gran goig e ploraren tuyt de pietat, del infant En Pere que axi era stat misericordios. E tots li feren gracies. E l'infant En Pere pres lo comte per la ma e leva lo, e dix li que anas Îla hon volgues. El comte ana s'en a son ostal, e puix, a pochs de dies, pres comjat del infant 6 torna s’en en sa terra.

CAPITOL LXXIIL.

Com lo rey En Jaume de Arago mort, € fo lo darer dia de agost, en lo any de Nostre Senyor 1276.

Quant l’infant En Pere hac perdonat al comte de Ampuries e hac menades a fi totes les sues

coses que havia a fer en Catalunya, e hac entes quels Serrayns del regne de Valencia s’eren alcats e que feyen gran mal en la terra, partis de Barcelona, e ana s'en a Valencia. El rey son pare adonchs dona li poder sobre tota sa terra, ὁ dix li que pensas de menar la guerra contrals Serrayns, 6 Ilivra li tota sa companya. Mas no ana gayre de temps quel rey enmalalti en la ciutat de Valencia. El rey feu se venir l'infant En Pere e dix li:

« Don Infant, yo son fort malalt, e se e conech que d’esta malaltia no pore guarir. Mas, axi sia com Deus vulla. Yo-us he fets molt mals e molts torts, per falsos lausengers qui-us acusaven ab mi; 6 ara penit m'en; que hanch no fon negun rey qui millor fill hagues com vossots stat a mi, ne tant obedient a pare, que hanch null temps me agreujas nem passas la mia volentat de res. Esi-us n’heprovat en moltes coses. Per que, yo-prech Deus que-us leix viure longament en vostre regne ab gran honor, e-us do Deu forca e poder sobre vostres enemichs, e don vos Deus gracia e amor de totes gents, el vostre nom sia exalcat 6 temut per totes regions. E placia a Deu que vos ὁ el vostre senyal sia exalcat, e anets tos temps avant, e null temps no siats sobrat per neguns, ans sien s0bratse vencuts tots cells qui vindran contra vos ne volran venir. Ay! bell fill, pensats be de la terra governar, € amats vostre poble, e siats misericordios ; e amats e honrats tots los barons e els cavallers, 6 tenits los en cura, 6 donats del vostre ; e tenits la terra en justicia 6 en dretura, ἃ fets vostre poder que gitets tots los Serrayns del regne de Valencia. »

Quant lo rey hac donada la sua gracia a son fill, l'infant En Pere, e l'hac benvyt, e li hac dites moltes bones paraules, ὁ l'hac fet hereu senyor de son regne, ὁ l'infant En Pere hac oydes e enteses [65 sues paraules, ὁ plorant 6 sospirant de gran dolor que havia de son pare, que havia stat lo millor rey que hanch fos, el pus agradable a totes gents, que axis partis d’ell e de son regne, besal en la bocha e puix les mans, e stech denant ell tota via; que hanch per menjar ne per beure no s’en parti, tro quels angels del cel vengueren ab gran alegria, qui li prengueren la anima del cos e la s’en muntaren al cel denant Deu. E aco fo lo darer dia de agost, en lo any de Nostre Senyor 1276.

E lo rey En Pere feu venir tots los barons de

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

la sua terra. Els richs-homens de la ciutat ab grans ornaments portaren al beneyt son pare al monestir de Poblet, e aqui feu lo soterrar molt honradament. E puix ana s’en en Arago al maestre de la ciutat de Saragosa ; 6 aqui feu ve. nir tots los barons de Arago e de Catalunya, e los rich-homens de les ciutats ; e tench molt gran cort e molt honrada, e dona molt grans dons a cavallers e a juglars, e coronas rey. E corona madona la regina Constanca sa muller, e mes li el pom d’aur en la ma en la sgleya major de Saragosa denant l'altar, mentre quel bisbe cantava la missa. E puix quant fo la missa dita, lo rey ab la regina anaren s’en a son palau. E ten corts behuytjorns.Elscavallerselesgents menaren molt gran alegria ; e puix la cort se departi eelrey torna s'en al regne de Valencia, e los ba rons e los cavallers tornaren s’en en Ilurs terres.

CAPITOL LXXIV

Quant lo rey En Pere pres la vila de Muntésa 6 cobra tot lo régue.

Quant lo rey En Pere fon vengut al regne de Valencia, no s'alura gayre ne sajorna son cors molt, ans ana per lo regne de Valencia ab cavallers e ab almugavers, per plans e per muntanyes, tot guarnit, que no li exien les armes del dos ἃ ell e ἃ sos cavallers. E guerrejavenablosSerrayns, elstallava lurs blats els bens de que tenien a viure. E recobra gran res dels castellse delslochs. Elos Serraynsque veren quel menava tan fortment la guerra ὁ quels destruva per fam e per fet d'armes, desempararen a poch a poch la terra, e recolliren se tots en huna vila molt fort qui havia nom Muntesa, e es del regne de Valencia, la qual havien tenguda tots temps Serrayns paliers. Mas eren se alçats contral rey ; ὁ havia y be trenta milia homens d'armes, sens fembres ὁ infants.

Quant lorey sabe que tots los Serrayns de la terra, co es assaber la major partida, se foren mesos en la vila de Montesa , que s'eren aqui molt apoderats efeyen gran mal enla terra, lexa tota la terra quels Serravns tenien e ana s’en, ab grans osts que hac fetes ajustar, assctiar los Serrayns a Montesa. E feu batre ginys 6 trebuquets, que tiraven en la dita vila nit e jorn molt enfortidament. Els Serrayns feyen grans ajustanyes de fora ab cavallers e ab servents, e ferien en la ost ; els crestians ferien en ells e

metien los dins la vila. E axi feyen hun gran torneig tots jorns. E moriren hi molts Serrayns ; dels crestians altressi. Quant lo rey hace stat aci molt ab ses osts e veu quels Serrayns de la vila se tenien molt fort encontra ell, volch metre tot son feten hun punt, axi com cell qui es de gran cor e ple de gran ardiment e qui no dupta res de fet de armes, ans met son cos avant al major. ἱ

La vila de Montesa quel rey tenia assetjada es molt fort ; e sobre lo castell e la vila ha huna iMola de rocha molt fort qui guarda lo castell e la vila. Els Serrayns tenien aquella, e el castell e la vila nos podia tenir. Quant vench hun jorn, lo rey ajusta son consell e dix los:

«Barons, en aquesta vila ha moltes gens a cavalle a peu, e nons prehen gayre, ans se son molt enfortits devers nos; e poria esser que y steguessem gran tems, sidonchs nos nolsasitiam d’altrament. E si podiem pendre la mola, lo castell e la vila poriem aver puix per nient. Quant vendra al mati, tuyt siats aparellats ab vostres armes; 6 ab dues parts de la gent ἃ peu e ἃ cavall anats combatre la vila tots ensemps; 6 tots los Serrayns iran Îla hon la major batalla sera ; e yo ab la una partida dels cavallers e dels peons combatre la mola. E si la mola podem haver, la vila e lo casiell es nostre. »

Aquest consell atorgaren tots 6 tengueren per bo. E quant vench lo mati, tota la ost fo aparellada; e les dues parts de la ost anaren combatre la vila, el rey ab lo remanent dels cavallers, a peu, e de la gent ab los scuts abraçats e ab lurs elms al caps, muntaren per la costa amunt. E lo rey tota via fo dels primers, tant que foren al peu de la mola ; e los Serrayns qui eren dessus gitaren los pedres ; si quel rey, qu eradels primers a peu, presde grans colps de pedres e de cantals, si quel scut li trencaren del tot de sobre. E els Serrayns de la mola, qui veren la batalla molt gran quels crestians donaven a aquells de la villa, e veyen los Serrayns sperdre sovent e tornar atras, sperderen se aytambe, E

lo rey e la gent qui eren ab ell prengueren vi- |

goria, e muntaren sus alt, mal grat dels Serrayns, 6 aciren 6 enderocaren per les roques avall tots los Serrayns que y trobaren ‘eposaren la senyera del τὸν [18 sus.

Quant los Serrayns del castell e de la vila veren que la mola havien perduda e que tot llur

CAPITOL LXX v.

volentat a fer. E lo rey entra en la vila; e pres se tot lo tresor e la roba, e pres tots los Serrayns, e fe-u ne co que li plach. E quant los Serrayns del regne de Valencia, qui tenien los castells mal grat del rey, saberen que Muntesa era perduda, reteren los castells al rey e desempararen la terra. E axi lo rey En Pere cobra lo regne quels Serrayns havien pres, ab gran force per gran ardiment, stabli los castells molt be, e pobla la terra de crestians. E puix lo rey torna s’en enla ciutatdeValencia, e sajornaedelita son cos, car beno havia mester, que molthavia treballat.

CAPITOL LXXYWY.

Com lo rey En Pere de Arago pres Lots los barons de Catalunya en Baliguer, 6 fo eu lo mes de joliol, any 1240.

Mentre el rey stava en son palau en la ciutat de Valencia, tots los barons de Catalunya, e el comte de Foix! e els cavallers se ajustaren tots, e hagueren Ilur consell que guerrejassen ab lo rey, e que li trametessen acuydaments, per co comlorey, depuix que havia presala corona en Arago,no haviavolgudestenir corts a Barcelona, ne confermar Ilurs franquees quel bon comte de Barcelona los μανία donades econfermades, de les quals costumes ni havia dehunesed’altresqui eren molt males e a gran dan dela terra; e lorey volia, que les costumes de laterra qui eren avols fossen gitades e cassades fora de sa terra, e les altres fossen ἃ sa volentat. Per quels barons de Catalunya n’eren molt agreujats ; e trameteren llurs missatgersal rey, ab cartes deacuydaments sagellades de molts sagells de tots los barons de Catalunya, per consell del comte de Foix.

E lo rey respos los : que no havia cura de Îlurs acuydaments, mas quels faria dret de tot ço que li volguessen donar. Mas ells no volgueren perdre son dret; ans, tantost com les cartes li hagueren trameses els missatgers foren tornats, commencaren a guerrejar 6 correr la terra del rey. En Ramon Folch vench huna nit en Llobregat, e al mati correch ab sos cavallers tro a les pertes de Barcelona ; e s’en menaren Serrayns catius e homens Ilavradors que trobaren de fora. E les gents de Barcelona exiren fora ab lurs armes molt abrivadament 6 encalsaren los dos Îlegues, si quels desbarataren; e cuydaren retenir En Ramon Folch ; mas En Gombau de Benavent , θη cavaller qui

‘era veguer per lo rev en Barcelona, no volch fet era perdut, reteren se al rey a tota la sua !

(1) Roger Bernard,

. que passasen l'aygua de Llobregat. Els caval- |

lers feren lo cami de Corbera e tornaren s’en malament naffrats, els e Ilurs rocins.

Mentre quels cavallers guerrejaven e corrien la terra del rey, los missatgers vengueren al rey qui era en Valencia, que acorregues ἃ la terra, E lo rey feya semblant que non hagues cura ne (0 preas gayre. Mas d’altra part privadament trames sos missatgers ab lletres per tota sa terra ἃ 808 cavallers e a 508 ciutadans que, a dia cert, fossen aparellats, e que en aço no yhagues falla.E puix lo rey apresd’aço vench s’en en Arago 6 ajusta sos cavallers. E tots los barons de Catalunya, e lo comte de l'oix foren se ajustats a huna vila qui ha nom Balaguer, qui es del comte de Urgell e es a tres llegues prop de la ciutat de Lleyda. E eren trescents cavallers e be sis milia homens de peu. E eren se aquiajustats per fer huna gran cavalcada sobre la terra del rey, per consell del comte de Foix. E lo rey sabe que aqui eren tots ajustats; exi de Arago ab cincents cavallers, e cavalca nuyt e jorn molt cuytosament ; e passa per Lleyda, e feu manament a les gents de Lleyda que exixen tots ab Ilurs armes e quel seguissen. E quant vench hun mati, quelos cavallers qui eren en la vila de Balaguer se foren Ilevats, veren lo rey atendat ab ses osts en torn de Balaguer. E quant vench al terç jorn, totes les osts del rey foren vengudes e atendades en torn de Balaguer, e N'Amfos, fill del rey, ab gran gent atressi. E aquesta fo la major ost quel rey de Arago hagues hancli, si que eren be tres milia homens ἃ cavall e cent milia homens a peu ; 6 tenien la vila recinglada de totes parts. E lo rey feu bastir cinch bricoles molt grans, que nit e jorn tiraven en la vila els combatien molt fortment. Mas los barons els cavallers qui eren en la vila eren molt valents 6 ardits, ὁ staven als murs, e guaytaven e vellaven la nit e lo jorn, es combatien als murs, quant cells de la ost los combatien nels donaven batalla. E quant lo giny havia derochat res del mur la jorn, los cavallers ho paredaven tota la nit, e havien lo τοῖοι. E axi comfortaven se e staven molt infortidament. Los barons qui eren Îla dins havien nom : Lo comte de Foix, En Ramon Folch, En Ponc de Ribelles, Arnau Roger, nebot del comte de Pallars, ab si huyte, e En Pere de Jose lo Blanch, e En Guillem de Montagut, En de Rocafort,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

{ tholosan, ab si di-huyte, e En Isern de Fan- ; jaus, ab sidi-huyte, En Ramon Durfort de Tholosa ab vint e tres cavallers. Tots aquests eren comtes e vescomtes e comanadors e homens honrats, ab grans companyes.

Esdevench se que, mentre quel rey tenia aquest sctge, En Ramon Roger, frare del comte de Pallars, e En Pere d’Anglesola e En Ramon deMarcha-Fava de Gascunya, N'Esquiu de Miralpeix de Tolosa se ajustaren ab xixanta cavallers e ab xixanta servents, tots ab ballestes de torn, ἃ Agramunt, qui volien entrar en la vila de Balaguer. E aquests quatre capdals feren hunes Iletres que volien trametre als cavallers qui eren en la vila de Balaguer. En les quals Iletres los feyen a saber : que ells eren ajustats en la vila de Agramunt e que volien entrar en Balaguer; e quant ells conexerien que seria hora de entrar, que fessen dos farons al cap del castell en la nit, e puix quel gitassen al vall; e adonch que, en l’altra nit que vendria apres, ells entrarien en la vila.

Quant agueren fetes les Iletres, livraren les a hun petit troterque les deguesmetre en la vila. El troter vench en la ost del rey, e fo conegut ὃ amenat denant lo rey.E lo rey pres la carta que aportava ; e veu que en aquella se contenia e deya : com aquells cavallers devien entrar en la vila ; e aquells de la vila los devien fer dos farons ; els cavallers ab tota Îlur eompanya foren exits de Agramunt e foren s’en venguts ἃ la torre de Almenara. De tot aquest ardit nengu dels cavallers non sabia res, sino los quatre capdals qui ab ells eren. Quant lo rey hac enteses aquestes Iletres, feu fer en la ost, alt en la sgleya hon ell stava, dos farons, e puix feu los gitar d’avall. E nos pensava lo rey que aquella nit deguessen entrar, mas la altra que venia apres, segons que en la Iletra se contenia. Els cavallers qui eren en Almenara veren aquella nit los farons ; e no volgueren sperar l'alira nit, axi com era empres, e exiren se de Almenara ; e cavalcaren tant que a la mija nit foren prop de la ost ; 6 aqui speraren se, e trameteren troters per spiar si de aquella part hi havia aguayts, ni null hom quels sentis entrar. E apres de la vila πανία huna aygua molt gran avall, mas be la podien passar a cavall; e convenials à passar per mig de la aygua, car no y podien entrar per lo pont. Ab tant los troters tornaren a ells, e digueren los que pen

sassen de anar, que no y havia null hom quils sentis, quels cavallers armats quils guaytaven eren passats avant 6 anaven en torn de la ost. ! Quant los cavallers hagueren 800 oyt, cavalcaren a anant per mig del fil de la aygua, tro que foren al pont. E les guaytes del pont qui eren de la vila, euydaren se que fossen cavallers del rey e que les gents de la ost volgueren comba- , tre la vila ; e cridaren a altes veus als cavallers | de la vila : « Armes, cavallers! que cells de la ost nos venen combatre e volen passar l'aygua ab los cavalls armats!» E quant los cavallers e cells de la vila haguerën aço entes, prengueren Îlurs armes e corregueren armats als cavallers 6. als servents qui eren venguts tro al pont. Εὶ cells començaren ἃ cridar « Foix e Cardona!»

E travesaren l’aygua per passar en la vila. E cells de la ost hagueren los sentits, e tiraren los ab pedres e ab ballestes; mas nols pogueren fer negun dan ; ans passaren l’aygua, qui era molt gran, mal grat d’ells. E hun cavaller qui bavia nom En Guardiola, entra primer de tots ; e crida hon era lo comte de Pallars? E lo comte qui era armat, qui s’en anava a la porta a deffendre, encontra lo, e devalla hi, que veya que ellera. «Ah! Senyor, co dix locavaller, acorrets an Ramon Roger vostre frare e als altresquius venen socorrer, que l’aygua es molt gran, e es paor que no sien negats. »

Quant lo comte aço entes, per poch no exide son seny; € gila son scut en terra, e son elm, e correch a la porta aytant com poch. E troba En Ramon Roger son frare els cavallers els servents qui hagueren perduts quatre cavallers e vint e sis servents qui foren negats en l’aygua ; mas tant agueren gran goig de aquells qui foren restaurats, que pus laugerament se aconfortaren dels morts. Mas N’Esquiu de Miralpeix, quant fo d'avall pont honl’aygua corria pus fort, lo cavall li caech ; e anas pendre sus ἃ la pila del pont, e tench la molt fort abraçada, molt guarnit que era. Els cavallers de la vila veren lo axi star; e, per socorrer ἃ ell e als altres, si negun ne trobassen, muntaren en huna barqueta e anaren hi; mas ell era tant alt e ells eren baix ; e per pahor que no caygues en l'aygua nos volch lexar anar en la barcha; e ells tornaren s’en, que no y podien durar, tant era gran lo rebeig de la aygua en aquell Iloch. E hanch no trobaren nengu dels altres vius ne morts.

CAPITOL LXXV

E quant vench lo mati que fon jorn, vengueren cells de la ost al pont e prengueren Ν᾿ Ἐ8quiu de Miralpeix, qui hac stat la mitat de la nit abraçat a la pila del pont qui era assats prop de la vila e de la aygua vers lo pont de Ja ost, e amenaren lo al rey. E lo rey demanali de noves, ne ell qui era. El cavaller dix li : que bavia nom N'Esquiu de Miralpeix, qui era vengut socorrer al comte de Foix ab di-huyt cavallers e ab vint 6 tres servents, per Co com era son parent. E lo rey feu lo desarmar e dona li hun seu vestir molt rich, e feu lo molt be guardar. E quant lo rey sabe que En Ramon d'Anglesola e En Ramon de Marca-Fava ab Ilurs companyes eren entrats en la vila, fon molt yrat; e feu fer hun pout molt gran de fusta qui exia en l'aygua sobre la vila, e l’altre pont de barques de sota la vila, ab grans cadenes de ferre qui les tenien ligades. E en aquells ponts staven guaytes e homens armats nit e jorn, per tal que per l’aygua null hom no entras en la vila. E axi puix foren tan forts e closos que de nulla part no y podia null hom entrar ni exir, sino per l'ayre. E combatials hom molt fort ab ginys a ab ballestes. Els cavallers e els servents defenien se molt regeament e valent. E exien de fora a peu,e campejaven ab cells de la ost.

Los homens e les gents de la vila stadans veyen lurs vinyes e lurs jardins tallar e guastar, 6 lurs alberchs rompre ὁ enderocar ab les pedres dels ginys qui tiraven de totes parts molt sovint. No-u podien soferir, ans feren assaber celadament al rey Îlur volentat, e que li retrien ta vila sils cavallers no volien fer llur volentat. E los cavallers saberen e entengueren la volentat dels homensde la vila ; pensarense quels homens de la vilaretrien al rey la vila per tracio, sique, sils homens de la ost entraven en la vila, quetots morrien per Îlurs mans, e que no itrobarien quils portas honor ni reverencia. E sobre aço prengueren Îlur consell, que valria mes ques retessen alrey esteguessen a sa merce, que si avols gents o vils los occien vilment ni les trayien.

E axi lo comte de Foix e el comte de Pallars e el comte d'Urgell, En Ramon Roger, e En Ramon d’Anglesola, e En Ponç de Ribelles, desguarniren se e feren molt gran dol e ploraren molt fortment, per ço com havien a venir en les mans del rey; e havien temor quels volgues

* haver amerce 6 que uols fes morir amala mort,

ells etots quants ab ellseren. E feren assaber al ΤΟΥ͂ Ilur volentat; e puix exiren se de la vila e vengueren en la ostal rey. Equant forendenant lo rey, agenollaren se denant ellals seus peus e clamaren li merce. Maslo rey no feu hanch semblant quels enteses; mas feu manament a son fill N'Amfos quels fes guardar molt be. Dels altres cavallers ne servents no hac cura qui ab ells eren, ans los ne lexa tots anar ab Ilurs armes 6 ab Ilurs cavalls, que dix lo rey, que aquells tenguts eren de ajudar a Îlurs senyors e que no devien haver mal. Puix lo rey partis de aqui, 6 totes les gents de la ost tornaren en llurs terres. E N'Amfos, fill del rey, mena s’en los comtes els barons presos a Lleyda, e menals a hun palau, e feu los molt be guardar. E lo ΤΟΥ feu se Ilivrar tots los castells e Ilurs terres. E quant hac tengut tots los cavallers presos 6 hac tengudes Ilurs terres hun gran temps, lexa anar los cavallers, eretels Ilurs terres, sino lo comte de Foix que no volch lexar anar ; mas feu lo gitar de Lleyda, e feu lo metre al castell de Siurana ; e aqui feu lo ferrar ὁ guardar molt be, per co com res que hagues promes al rey no volia atendre, e per co com parlava altivament e donava a conexer al rey que, si exia de preso, que faria mes de mal al rey que hanch no havia fet.

E axi per son vil parlar lo rey lo tenia en preso, que nol volia lexar. Aco fos en lo mes de joliol en l’any 1281.

CAPITOL LXXVI

Com lo rey En Pere de Arago hac vistes ab lo rey de França € ab lo rey de Castella.

Quant lo rey En Pere d’Arago hac tot lo fet de Catalunya menat a fi a la sua volentat, trames missatge al rey de França! que ell volia parlar ab ell. E lo rey de França feu li resposta : que seria en Tholosa apres la festa de Nadal e que aqui poria parlar ab ell. E lo rey En Pere de Arago aparellas molt ricament de bons cavalls e de riques armes e de richs vestirs, e trames missatge al rey de Mallorcha son frare, que s'aparellas ab sos cavallers e que anas ab ell. E quant foren aparellats, cavalcaren e anaren s'en vers Tholosa. E lo rey d’Arago mena docentes adzembles qui aportaven l’arnes, e altres docentes qui aportaven figues

{1} Phülippede-Hardi, qui en 4310 avait succédé à saint Louis, son père.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

seques 6 zabibf e datils? e magranes5 dolces, e molts comfits. E quant entraren a Tholosa, primerament entraren quatre centes adzembles, € puixentraren tots los tavallers, 6 els cavallsen destre, quieren cincents. Apres entraren tots los seuders ab belles armes; e apres entraren los cavallers, cavalcant en mules e en rocins, tots armats de riques armes noves ; e lo rey d’Arago e son frare lo ΤΟΥ de Mallorcha vengueren pus , darers de tots. E el rey de Franca exils a carrera € acollils molt gint.

Quant lo rey hac stat dos jorns en Tholosa, feu bastir hun taulat, e tira al taulat ab tots sos cavallers, e bornaren. E lo rey dona grans dons a cavallers e a juglars; e dona als grans barons de richs cavalls e moltes fruytes e molts comfits que havia feyt aportar de sa terra, dels quals los Francesos n’eren molt desijosos. E puix lo rey d'Arago parla ab lo rey de França e dix li : ques dexas de la demanda que feya al ΤΟΥ͂ En Jaume de Mallorques del fet de Monpeller; e parlaren de altres affers molts. Mas de aquells e d’altres li dix lo rey de França : quen avria son acort e son consell. Mas no ho dix sino per scusar se, que non fes res; per que lo ΤΟΥ d’Arago ne fon molt agreujat, mas no lo y par nient, E estant aqui, lorey d’Arago hac missatge del rey de Castella, que no fes res ab lo rey de França qui fos minua de sa terra, ni li consentis res, si donchs no li era profit e honor; que ell era aparellat que li ajudaria contra tots homens e faria tot co que volgues. E sobre aço lo rey partis de Tholosa molt agreujat, ab lo seu frarelo rey En Jaume e ab sa companya, del rey de França; e puix ana s'en en Arago en la frontera prop de Castella, e aqui hac vistes ab lo rey de Castella e ab son fill En Sancho. E atorgaren al rey d’Arago son enteniment e tot ço que demanar los volch; e juraren se de valença contra tots homens; e posaren se ab ell de la desamistad que li havien, per ço com havien treta de Castella la regina sa sor, muller del τοῦ de Castella, mal grat d'ell e de sos fills e de sos nebots, qui eren nets del rey de Castella e de la regina sa sor, qui foren fills d'En Ferrando e de la sor del rey de França; mas puix tornali sa sor la regina en Castella e la rete al ΤΟΥ; mas los infants fills d'En Ferrando nols volch retre, ans los mena ab si, els feu be guardar, quel rey de Castella nel reÿ de França

(1) Paisins secs. (2) Dattes (5) Grenades

nols haguessen menys de sa volentat, per co car si el rey de Castella los tingues, en aquella saho qu’ell leva son fill En Sancho rey, ferals metre en tal Iloch que null temps no foren poderosos de manar res del regne. E puix En Sancho, fill del oncle dels infants, fas senyor de Castella e guerrejas ab son pare; 6 si ell los pogue ha ver en son poder, jals haguera milsguardats, per tal que null temps no ln pogues venir dan ne minua. E si el rey de França Îlur oncle los tingues, pus abrivadament guerrejara per ells ab En Sancho de Castella; e tots temps s’en seguirien mes de mals que no fera.

E axi lo rey de Arago tenia los infants qui foren fills de son nebot, per tal que, sil rey de Castella se movia contra ell de res que fos tort del rey de Castella e de sos fills e dret del rey d’Arago, ques Îlevas rey, ab la sua ajuda e del rey de França, e quels metes en Castella , que negun temps no podien esser reys, sino per volentat del rey d'Arago. E si el rey de França se movia contra lo rey de Arago de res, que hagues mester en ajuda lo rey de Castella e son fill ab tot lo poder de Castella, per tal quels infants no fossen retuts al rey de França nel rey de Franca no pogues haver poder en res que lo rey d’Arago hagues; que tot l'onrament ὁ el be que En Sancho fill del rey de Castella havia, era ἃ haver per volentat de Deu e del rey d’Arago, quel rey d'Arago ha poder de metre los infants en Castella. Per que En Sancho, fill del rey de Castella, com ἃ valent 6 savi, conech que per null hom no li poch venir tant de be ne honor com per lo rey d’Arago son oncle, jura li de ajudar,e de valer contra tots homens; 6 lo rey d’Arago atressi a ell. E fo li be mester, que, per volentat del rey de Castella pare d'En Sancho, los Francesos foren entratsen Castella c hagueren deseretat En Sancho; mas no y hagueren poder, quel rey de Arago te les claus. E si En Sancho, e qualque sia senyor de Castella, volentrar en la terra del rey de França, lo rey de Arago lo y pot vedar, per ço com la terra del rey d’Arago es en mig de abdosos los regnes e es molt fort terra ; que hom no y pot entrar sino per portals sabuts, qui son molt perillosos de passar. El rey de Arago esta en mig de dos reys qui son pus poderosos que altres que ni haja αἱ mon; per que li conve axi estar, com cell quis combat ab dos cavallers en hun camp, que, mentre fir la hun, ques prengua

(μον. rer B. v'Esc'ot.

CAPITOL LXXVE

guarda del altre, e si l’altre va requerir, ques sapia gint partir de son companyo, e ques mene saviament e sapia venir a fi del hu, e majorment de aquell qui major mal li pot sdevenir, que puix del altre va Ilaugerament ἃ fi; ai com feu lo bon comte de Barcelona quis combate ab dos cavallers alamanys!, e quant hac mort aquell qui era millor e pus valent, l’altre vench a sa merce, e dix li que nos volia combatre ab ell e que fes d'ell ço que li plagues. Atresi null hom, per gran poder que haja de tresor ne de gents ne de forts castells, no deu tenir en vil son enemich , ans li deu esser semblant tota via que sia pus fort de si, e que met son poder contra ell, e que li estigua aparellat en tal guisa que no li puxa esser soberch de res. Pero ell atressi deu guardar que tots aquells qui ab ell seran sien sos amichs, e quels am ah Ileal cor, e ques combatessen per ell tro ἃ la mort, e ell que defenes ells, e quels am de tot son cor fortment ; car la millor cosa quel γον pot baver, son Ileals gents quel amen de cor ὁ de volentat sens null partiment; que d'altrament no pot fer negun bon [δὶ de sos enemichs,

Per que, tot rey 6 tot senyor de terra se deu guardar que no vulla a sos barons tolre terra ne castell ne franqueses, ne re que hajen hagut ne possehit de Îlurs antessessors, si per sentencia general donchs no ho feyen que fos condampnat, per algun malefici. Encara, donada sentencia, si donchs lo malefici no era tan gran, si li deu haver merce tro a la terça vegada levada tracio del senyor; e deu los esser larch e bandonat de donar, majorment aquells qui han mester; 6 que sia a tots de bell semblant; ὁ haja tals oficials a be fer, que no facen desmesura ne tort a ses gents, per tal que les gents no sien irades vers Ilur senyor. E aço deu esser molt esquivat, car moltsreys no son stats deseretats e exellats de Îlur regne, sino per co com eren desamats e venguts en ira de Ilurs gents, per los grans mals quels balles* los feyen. Que Deus no ha posats los reys nels princeps s0brels pobles ne sobre les gents, que les deguen destroïr ne menar a mal; ans los ha posats, axi com lo pastor sobre les ovelles que les deu guardar que no entren en blat de Ilur veey ne d’altre, ne ixquen de bona carrera; atresi lo

{1) Voy. p. 580.

(3) Leurs baillis, fondés de pouvoirs.

rey deu guardar e deffendre son poble que null hom no li faça mal ni tort, e quels tingua en dret e en justicia ; en tal guisa que tota hora quel veuran ne’n oyran parlar, sien scalfats de la lur amor, tot axi com les ovelles conexen la veu de Ilur bon pastor.

CAPITOL LXX VI

Dels missaigers qu'hun Serray qui stava on Constantina pres Alcoll trames al rey En Pere de Arago.

Quant lo rey En Jaume, pare del noble in:

fant En Pere, fo passat desta vida, lo noble infant En Pere hac conquest lo regne de Valencia e fo vengut a fi dels barons de Catalunya, axi com ja havets oyt en aquest libre, e ell se fo llevat rey en la noble ciutat de Saragossa, si s’esdevench que en Africha era hun Serray qui havia nomMiral-Buzach!, lo qual havia tallada la testa ἃ hun seu nebot qui era serrahi, fill del rey de Tunis, trames son fill que bavia nom Boferig? ἃ Bogia. En la dita terra de Africha havia hun Serray qui era gentil hom e era gran amich del rey de Tunis, pare de aquell a qui Miral-Buzach havia tolta la testa; e tenia huna ciutat que havia nom Constantina, qui es molt fort; e no la volia retre ἃ Miral-Buzach : si que y havia tramesa sa ost, mas no y podia res cabar. E axi s'esdevench que aquell Serray qui tenia Constantina, qui havia nom Bolboquer, havia molts soldaders crestians ab ell. E ell hac son consell, e veu que longament nos podia tenir; e havia por que no fos trait, e que Miral- Buzach no li tallas la testa. E trames missatgers certs al rey d'Arago En Pere : que si ell passava ab huit cents cavallers e ab deu milia homens a peu a Alcoll, que ell li Jlivraria Constantina, qui es luny de la vila de Alcoll e de la mar dotze Ilegues; e que ΟἹ], ab aquella ciutat e ab la ajuda que ell li faria, poria conquerir tota Africha; e tots los crestians que eren en Africha e en Tunis 6 en tota la terra s'en vendrien a ell, qui son be deu milia homens ἃ cavall; e que aço fos secret ; que, si era descubert, τοὶ lur fet yria a ventura de perdre.

{1} Voyez le récit de Muntaner, page ὉΠ el suiv, 42} C'est eclui que Muntoner appelle Bosecri. (5) Muntoner l'appelie Bugron,

CRONICA DEL REY EN PER E, PER B. D'ESCLOT. [1989

CAPITOL LXX VIII

De la résposla quel τον En Pere de Arago trames al Serray de Alcoll. :

Quant lo noble rey d'Arago En Pere hac hagudes les cartes de aquell serrahi Bolboquer, el eapitan dels crestians soldaders li hac trameses Îletres, lo τὸν En Pere trames les ses cartes e sos scrits secretament : ques tinguessen, que ell se aparellaria al pus tost que pogues, 6 al Pastor! que ell seria ab ells, e de acço fossen ells be segurs. Quant Bolboquer lac oydes les cartes del rey d'Arago, fo molt alegre, e no preha res sos enemichs, e tench se al mils que poch; si que la ost de Bugia e de tota la terra li eren entorn; mas, sols que haguessen que menjar, nols temien res.

CAPITOL LXXIX

Com lo rey En l'ere de Arago acorda de anar ἃ Constanlinn, € recolli ab Lotes ses gouts per passar à Alcoll,

Quant lo rey d'Aragon hac iramesos s0s inissatgers ab la resposte ἃ Constantina ὃ lac haguda resposta de Bolboquer, trames missatgers per tota Catalunya 6 per tot Arago ἃ cavallers triats, bons e provais, 6 eren eniro ἃ huytcents: que s’aparellassen per seguir lorey la honell volgues anar. E feu fer tarides e naus e galeres, e molt gran aparellament. Feu manement que tuyt se ajustassen al port de Tortosa; e aqui ell feu venir tots los almugavers els adalits? de la frontera de Valencia e de Murcia, e los Golfins que staven als ports5 de Muradal; e foren be tres milia homens a peu.

Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutals, sino en muntanyes 6 en boschs; e guerreien tots jorns ab Sarrayns, e entren dins la terra dels Serrayns huna jornada ὁ dues Iladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de Ilur haver; e de aço viven; e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s’en prehen res. E los Adelits quels guien, saben les terres els camins. E no aporten mes de huna gonella o huna cainisa, sia stiu o ivern; e en les cam’s porten

τ᾽ Le socoud dimauche après Pâques.

(2) Adalil; ce mot arabe siguilie guide.

τῶι Aux passages des montagues de Muradal.

hunescalses de συγγο, e als peus hunesavarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, he un fogyr a la cinta. E porta cascu huna Ilanca e dos darts, e hun eero de cuyro en que aporten Îlur viandat, E son molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar. E son Catalans 6 Aragonesos e Serravns. E aquelles altres gents que hom apella Golfins son Castellans e Salagons, e gens de profunda Spanya; e son la major partida de paratge. E per co com no han rendes, o-u han degastat ὁ jugat, o per alguna mala feyta, fagen de lur terra ab Îlurs armes. E axi com a homens que no saben altre fer, vehent se en la frontera dels ports del Muradal, qui son grans montanyes e forts, e grans boscatges, ὃ marquen? ab la terra dels Serrayns e dels crestians, € quens passa lo cami qui va de Castella a Cordova 6 a Sivilia, e axi aquelles gents

CAPITOL LXXIX

prenen crestians 6 Serrayns; 6 estan en aquells.

boscatges; e aqui viven; e son molt grans gents e bones d'armes, tant quel rey de Castella non pot venir a fi.

Quant aquestes gents foren ajustades al port de Tortosa, lo rey ne tria quinze milia de aquells que aqui foren, e als altres ell dona comjat : mas banch nos'en volgucren tornar, tro quel τοῦ fon recollit ab sos cavallers e ab ses gents, que, a mal grat del rey volien anar ab cil. E abans quel rey vengues al port de Tortosa, hac [οἱ venir tants de bous e de vaques e de moltons que tota la ost n’hac bastamentmentre que aqui stech ; e meseren puix en gs naus e en les tarides tantes quels bastaren mentre foren sobre mar. E quant lo rey fon recollit en sa galera al port de Tortosa, feu manament a'n Ramon Marquet qui era capita dels mariners : que totes les naus 6 les tarides et les galeres fessen vela e que fessen la via de Maho, que es en la ylla de Mañorques; e aqui se deguessen ajustar.

Quant hagueren ἴδια vela, tengueren Ilur via; mas quant vench la nit que vench apres, vench lo vent al contrari, e feu mal temps. E lo rey correch a Yvica ab gran res de sos navilis, e l'altra partida correch a Mallorqua. E

# quant lo mal temps fo passat, partiren cascuns de Ila hon eren, e anaren al port de Maho, qui es en la ylla de Manorcha, e es de Serrayns ὁ de la Ilur senyoria. E en aquella vila de Ma-

(Ὁ) Voy. Munlaner, page 267.

{31 Sont lanitrophes

norcha stan be deu milia homens d'armes de Serrayns, dels quals ni ha cinch cents be acavalcats; e son sots senyoria del rey d'Arago. 1 han aytal costum : que de totes parts de la ylla estan guardes ; e sempre que vehen venir nenguna vela de nenguna part, ells fan senyal ; e aquells de la ylla sempre venen ἃ la mar, Îla hon la vela deu aribar, ab Ilurs armes, per tal que null hom no y puxa entrar sens Ilur volentat. E quant ells veren la ost del rey venir a Maho, qui es bon port, vingueren aqui a cavall e ἃ peu ab ΠῸΓΒ armes, ab lo senyor de la ylla qui es Serray 6 s'apella Moxerif,

Quant lo τοὺ fo dins lo port ab tots sos navilis, feu manament a les gents de la ost : que null hom no devallas en terra sens son manament. E lo rey feu passar huna tarida en la ylla qui es en lo port de Maho, e aqui ell devalla, e feu aparellar que menjar. E cada hu dels barons feu parar aqui Îlurs tendes prop lo rey, e devallaren en terra, e acompanyaren lo rey. E lo senyor de la ylla, Serray, quant sabe quel rey d'Arago era aqui ab sos navilis, feu venir molts bous e moltes vaques e molts moltons e gallines e molt bestiar, e trames al rey sos missatgers : que prengues aquell bestiar e tot co que mester li fos de la yfla, axi com a cosa qui era sua € ἃ sa volentat. E lo rey hac li ur gran gral, e pres ço que mester li fo a ell e ἃ sos barons, tant que, mentre que aqui stigueren, hagueren preu pafresch e carn e gallines e ous e formatges e burre, e molt de altre refrescament. E semprel’AI Moxerif monta en huna galera e ana s’en al του. E quant fo denant ell, agenollas a ell, e besa li los peus e les mans, e puix assech se denant lo rey, e dix li :

« Be siats vos vengut, axi com lo millor senyor que sia de nengunes parts de nengunes gents! Veus aci hun vostre servidor, e totes aquestes gents son vostres, que vehets aci per fer vostres volentats. E pensats de demanar, que yo son aparellat per fer tot co que manets. — Amich, dix lo rey, anats vos en, que yom tinch per pagat de vos e de vostres gents. Ara no he res mester de vos. » ;

Ab tant lo Moxerif pres comjat del rey ὁ torna s’en en terra ab sa gent, 6 aparella grans presents d'aur e d'argent que trames al rev, si quel rey se tench per pagat d'ell. Mas no dura gran temps quel dit ΑἹ Moxerif feu gran des- Healtat al rey.

CAPITOL LXXX

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

τς e prengueren Bolboquer e tots los solda-

Com lo rey En Pere de Arago ab sa ost pres terra en Alcoll, : ders, e tallaren los les testes. »

terra de Serrayus.

Quant lo rey En Pere hac estat aqui tant que sos cavallers foren refrescats € tutes les gents, els mariners veren quehavienbon temps, exiren del port, e feren vela les naus e les tarides e les galeres. El rey feu venir En Ramon Marquet e dona li los albarans‘ quels degues donar per caseuna de les naus e de les tarides e de les galeres, e que fessen la via de Alcoll, qui es huna vila prop la mar en Africha, prop de Constantina dos jornades poques. Quant aquell senyor de Manorcha viu que les naus feyen la via de Barberia, aquella nit arma buna sagetia 3 e dix los:«Anats al pus 1051 que puxats a Alcoll; e guardat vos que no-us encontrets ab la ost del rey d'Arago; e digats a la gent de Alcoll que pensen de scapar; e puix a tots cells de Barberia tro a Bugia, que lo rey d’Arago s'en va en Barberia ab gran ost. » Tot axi com ho hac manat ho feren; si que de hun jorn e huna nit fo la sagetia a Alcoll, abans que la ost del rey ; e feu los assaber aquest ardit E ells pensaren de fogir ab tota Ilur roba. Si que, quant la ost del rey hi.fo junta, trobaren la vila desemparada, que lots s'en foren fogits dintre terra e en les munlanyes. Mas trobaren hi mercaders pisans qui havien llurs mercaderies. E demanals lo Fey quines novelles sabien e com era del fet de la terra. E ells dixeren los com huna sagetia de Manorcha hi havia stat hun jorn passat, qui havia dites novellesque la ostdel rey d'Arago venia en Barberia ; per que tots s'en eren fogits a les muntanyes de Constantina.

Dix lo rey : « Sabets ne res? — Certes, dixeren los mercaders, nos sabem que aquell senyor qui fnia Constantina es estat pres, € li es estada tallada la testa e a tots los <oldaders qui ab ell eren. — Digats, dix lo rey, en qual guisa fon presa la vila ne aquells qui la tenien, — Senyor, digueren los mercaders, nos vos ho direm. No‘ha encara gayre quel fill de Miral-Buzach tenia assetiada Constantina ab la vst de Bugia e d’altres llochs; e hac empres, ab alguns homens de la vila ὁ d’altres Ilochs que ho feren per haver, que, aquella nit que la guayta seria Îlur, quels obririen les portes de Constantina a ell. E tota sa ost entra dins la ciu-

(1) Ordres écrils, décrets.

(2) Petit bâtiment rapide, (Yoy. nolc p, 526.)

Quant lo rey hac entes que son fet era destorbat e que no podia venir a acabament de aco que ell cuydava fer, fo molt yrat e despagat ; e no fo maravella. Lor feu descargar los cavalls en terra e les viandes; e tengueren la vila e les forces qui eren entorn la vila, co es a dir los puigs que eren en torn ἰδ vila. E aquells que no caberen en la vila atendaren se als puigs; 6 muntaren als puigs, es vallegaren, per ço com la multitut dels Serrayns eren tants quels combatien sens nombre. ὦ

Ara lexarem a parlar del rey En Pere d'Arago e de sa ost qui son albergats eu Alcoll, e parlarem del fet de Ceeilia.

CAPITOL LXXXI

Com les gents del regne de Cecilia occireu toits los Francesos qui staveu eu Cecilia per Carles, € fun ἃ 44 de maig, 1292 Diu lo comte que, quant lo rey d’Arago hac ajustades ses osts al port de Tortosa per anar a Alcoll e a Constantina, mas de aco null hom non podia esser son privat del rey, ne de aquell fet hon devia anar ne hon no, ans era molt secret, que null hom non sabe res, mas sols lo rey, esdevench se que, en aquella ciutat macstra de Palerm, qui es la maestra ciutat del regne de Cecilia, al terc jorn que Pascua era passada, les gents de la ciutat anaren fora de la ciatat a una sgleya hon havia grand perdot. Fgentre les altres gents ‘anaven hi dones gentils ab Ilurs marits e ab Ilurs frares e ab llursamichs ; eanaven solacant?. Sobre aço encontraren huna companya de ribauts francesos qui eren de la cort de Carles e staven en

{1) L'église du Saint - Esprit. Les grands promoteurs des Vépres Siciliennes furent Palmieri Abbate, Alaymo de Lenlini οἱ Gautier de Calataglrode. Le pape Clément avait plusieurs fois écrit au roi Charles pour le prévenir de ce qui se tramait. Procida avail trouvé dans Michel Paléologue des se— cours pour hâter l'affaire. Paléologue, qui redoutait à celte époque uve invasion de Charles d'Anjou en Romapie, pour y faire valoir les droits cédés par Baudoin Il, s'était hâté de saisir celte occasion d'occuper son redoutable enxemi de scs propres affaires, el, de Constantinople, Frocida élait allé trouver Pierre d'Aragon en Afrique et lui avait olfert l'argeul nécessaire aux frais de l'entreprise, Un passage de Pachymère,

: relatif aux sommes payées aux Calalans par Andronic, rgp-

pelle les envois d'argent faits par Paléologue aux Italiens.

(8) Prenant soulas, c'est-à-dire en jouant et s'égayant. {Voy. Storia compendiata del vespre Siciliano dell abbate Francesco Paolo zilocamo, l'alerme 2% mars 4821, 4 vol.in-12.)

Palerm per ell. Aquests malvats ribauts van se acostar a les dones, 6 metien les Uurs mans en les mamelles de les dones ‘. Ε los marits de les dones ç els altres qui ab ells eren dixeren los : « Bells senyors, tenits vostra via e no façats vilania a les dones. E ells resposeren com a ribauts : « De longanya encora parles vos? » Si alça la palma e ana li donar hun gran colp per les spatles. E com los altres companyons veren que tan legeament los envilanien ells e les dones qui ab ells eren, lexaren se anar, ab los bordons que aportaven, als Francesos, € cridaren : “A mort als Francesos!» E axila gent de Paletm occiren tots los Francesos? qui son cruel gent els tenien molt vilment sots Ilurs peus.

Quant los ciutadans de Palerm e los gentils homens hagueren oït aço, tengueren lur consell, e digueren que mester era que Lots los France- 805 qui eren en Cecilia morissen®, E feren capitani hun cavaller, hun savi hom de la terra. E quant vench lendema, la ost de Palerm exi a cavall e a peu ab Îlurs armes, 6 anaren per τοῖα la Cecilia per viles e per castells ; e feren vcciure [018 los Francesos que trobaren; e feren jurar tots homens dels castells e de les viles lo comandament de Palerm, e puix trameseren lurs missatgers a la ciutat de Mecina ab aytals paraules :

« De part de la universitat de Palerm e de tots los seus fels companyons al regne de Cecilia, als gentils homens, barons e a tota la univercitat de Mecina, saluts e perdurable amistat.

«Fem vos assaber que, ab la gracia de Deu, que nos havem spoliada tota la nostra e totes les nostres encontrades de les devorables serpents quins glotien, nos e nostres infants, ens turmentaven nit e jorn la Ilet de les tatines de nostres mullers e de nostres filles, e les devoraven sens merce molt cruelment. Hon vos pregam, com a fels germans nostres 6 specials amichs que nos vos tenim : que gitets de vostra ciutat les spavantables serpents e que siats contra lo gran drago, e foris e ardits companyons ab nos ensemps ; car lo temps es vengut

(1) Le Français qui commit cet acte d'insolence s'appelait ‘ brouet, et le Sicillen qui l'en puuit kobert Mastrangelo.

(3) Le maitre justicier, qui s'appelail Jean de Saiot-Remy, cut le temps de se réfugier au château. Depuis, quand le chäteau fut pris, il s'en alla à Vicari.

{55 Un seul baron sicilicn donna abri aux Français dans son château, ἢ s'appelail Sperlinga et on fit sur lui ce vers :,

οι Siculis placuit solus Sperlinga negavit.

CAPITOL LXXXI

que siam dellivrats e ixquam de sots lo pesant jou de Faraho, qui es molt greu e dur. Ε ara es vengut lo temps que Deus trames Moyscs a Faraho per dellivrar los fills de Israel de captivitat e de son poder. Ara es vengut aquell temps que aquell Moyses, que devia dellivrar los fills de Jerusalem, es vengut per a nos dellivrar, que erem perduts per nostres peccats. Per ço, com a Deu lo payre, qui es tot poderos, ha presa pictat de nos, levats vos e no siats adormits, e dreçats vos de combatre les cruels serpents.

« Data en Palerm a 14 de maig any 1282. «

Quant lo poble de Mecina hagueren oïdes aquestes cartes quels miggaigers de Palerm hagueren àportades, en ques contaven les paraules d'amunt dites, no n’i hac nengu qui de pietat e goig no ploras fortment. E cridaren : “ Muyren! muyren! muyren los ribauts francesos! »E van s'en per la ciutat corrent, com a homess rabiosos, sus ab Ilurs armes ; e occiren tots los Francesos que atrobaren en Mecina, salvant hun rich hom qui era Prohençal! , que meterenelle sa companyaenhuna naua la Catuna*.

CAPITOL LXXXII

Com lo reÿ Carles ab toics ses osts passa en Cecilia,

Quant Carles sabe que homens de Cecilia se cren Ilevats contra ell, e que havien morts tots los Francesos qui per ell hi eren, fo molt yrat, ajusta ses osts e aparella naus e galeres e tarides per passar en Cecilia. Evench s'en a Regolss, qui es denant Mecina, e feu assetiar Mecina per mar e per terra. E dix que, si podia recobrar ne pendre Mecina, que tota la altra terra havria per nient, e feria juciar los homens 6 les fembres de Cecilia, tro als infants, a mort. Mas a Deutot poderos no plach ne ho vol consentir nesofferir. E quant Carles fo a Regols, si feu recollir sos cavallers e sos cavalls en naus e en tarides ; e passaren en Cecilia entre Taucrmina ὁ ὁ Mecina. E quant tota la gent fo passada, atendas tota la ost en torn Mecina en hun lloch que ha nom Santa-Maria de Rocha-Mador. Eeren quioze milia homens ἃ cavall e cent cinquanta

(1) Guillaume de Porcelet, qui avait exercé précédemment les fonclions de maitre-justicier, et y avait conquis le respect universel.

(3; Catona en Calabre, de l'autre côté du détroit de Messine,

(3) Reggio, en Calabre,

{4} Taormino,

milia a peu, sens [05 mariners. Ε havia y, entre galeres e tarides armades, sens les naus 6 d’altres lenys grosos e menuts, huytanta.

Els homens de Mecina hagueren aparellada e murada la ciutat de les naus e de les tarides que y eren en Mecina, que Carles hi havia fetes fer per anar en Romania‘. E defensaven se molt valentment contra Carles.

Ara lexa a parlar lo comte de Carles e de la eiutat de Mecina, e tornarem a parlar del noble ΤΟΥ En Pere d'Arago.

CAPITOL LXXXIIL.

Dels ardiments que feyen les genis del rey Eu Pere dé arago esta à Alcoyll.

Diulo comte qu, quant lo rey EnPerede Arago ab tota sa ost foren albergats dins la vila de Alcoyll e deffora la vila en tendes, es foren nurats e vallegats de aquella part hon los Serrayns venien, lo comte de Pallars se alberga de fora la vila en hun puig qui es denant la vila, el comte de Urgel ab ell e ah Ilurs compaayons 6 Îlurs barons de la ost, los almugavers vengucren al rey e digucren : « Senyor, pus tant s'es que δεῖ som venguts, vullats que vegam qui esta dins en terra, ni si y esta bestiar, que puxam refrescar nos e nostres terres. — Barons, dix lo rey, bem plau co que deyts. E partire los barons de la ost per albarans ; e se-

‘ gons l’albara si y yra cavalcada de docents cavallers e quatre milia almugavers. »

Quant lo rey hac ordenats los barons, dona primerament hun albara al comte de Pallars ὁ al comte de Urgell que fessen la primera cavalcada ab trecents cavallers e ab tres milia almugavers. E l’altra cavalcada dona a'n Pere de Queralt e En Ruiç Eximenes de Lluna; e l'altra cavalcada a’n Pere Ferrandes e a’n Pere Arnau de Botonat; € l’altra cavalcada a’n Bertran de Bellpuig 6 a’n Sanç d’Antillo; e l'altra cavalcada a’n Blascho d’Alago e a’n Galceran Pinos. E axi lo rey parti sos cavallers, mas nengu no gossava passar lo vall per campejar ne per combatre ab los Serrayns, sino ab volentat del rey; e cell qui gosava passar lo vall, lo rey lo castigava si fortment que james no li venia en cor que s’i tornas. E axi lo rey capdellava ses gents molt saviament € be, per tal que no prenguessen mal ne dan en bades.

Sdevench se hun jorn que, abans que neguns

1) Coutre Paliologue, τού à Constantinople en 1264,

CRONICA DEL REY EN PÈRE, PER B

D'ESCLOT. [1989]

dels cavallers anassen cavalcar, feu aparellar lo rey mil almugavers : « Baruns, dix lo rey. anats dema, ans del jorn, dins terra e vejats ἰξ ost dels Serrayns si es luny d’aci, e Lg terra si es plana ultra les montanyes; e yo fare star huna guardia en aquella montanya; e si multitut de Serrayns vos saltejaven, prenets la montanya , 6 fets hun senyal, que sempre nos vos seren en ajuda. »

Quant los almugavers hagueren oît, sempre lo mati pensaren de entrar dins la terra dels Serrayns.Quant foren be dintre, ells veren quels Scrrayns se eren atendats en hun vall dos milia homens ἃ cavall. E quant los Serrayns veren losalmugavers, vengueren losalencontre; e los almugavers quels veren venir ajustaren se tots, mal grat dels Serrayns, 6 muntaren s’en en hun puig, e feren senyal a la guardia de la montanya sobre Alcoll ; e la guardia feu senyal a la osi. E aytantost lo rey feu armar tota la ost a peu © a cavall; e muntaren vers aquella part hon los almugavers eren en la montanya, quels Serrayns hi havien enclosos. E hanch los Serrayns non saberen res, tro que tota la ost fo ab els; si que pochs ne escaparen dels dits Serrayns, que no fossen tots morts. Puix lo rey ana avant be tres llegues. E troba molta bella vila desemparada, e molt bell castell, e molta bella garbera de forment e de Ili; e meteren foch a tot, si no ἃ la roba de seda e al aur e argent e a bells matalaffs, e a bells cobertors de seda, e roba laugera de preu, la qual poguessen aportar. Quant hagueren cremat tot ço que hagueren atrobat, e fo passat mig jorn, totes les montanyes foren plenes de Serrayns a cavall 6 a peu, mas no gosaven devallar al pla. E lo rey feu tornar tota sa ost; e amenaren be dos milia bous e be vint milia entre moltons e bochs, et molts Serrayns presos, e molta roba, e molt arnes, que hanch no trobaren defencio. Et quant foren a Alcoyll, foren molt alegres e pensaren de matar bous e moltons, e meseren en ast e en calderes, e soparen alegrament aquella nit, que gran abundament hi havien de pa 6 de vi e de tot (0 que havien mester ; quel rey los en donava prou, e molt que trobaren a comprar, e gran merchat, que be xixanta lenys hi bavia, carregats de pa e de vi e de viandes de Mallorqua, e de Barcelona, e de Valencia, e d’altres Ilochs. Puix caseun jorn los d'amunt dits barons feyen cavalcades

ab cavallers e ab almugavers, ὁ entraven tres llegues ὁ quatre dins en terra, amenaven gran guany de Serrayns presos, e bestiar, e molta bona roba que trobaven per casals e per montanyes. Pero cascun jorn venien los Serrayns denant ells a cavall e a peu, tants quels plans e les montanyes n’eren cubertes, e feyen grans speronades. Mas quant hagueren provat lo portament de nostres cavallers e dels almugavers, nos volgueren acostar a la ost axi com solien, ans, com los veyen exir fora de la vall, s’en lunyaven e los feyen lloch.

CAPITOL LXXXIV

Com lo rey En Pere d'Aragu tench ΞΞ ab s0s barons.

Quant lo rey d'Arago veu quel fet per que ell era vengut li era fallit e vengut a menys cap, 6 que no podia venir acabament de co que cuydava fer, ajusta son consell ab los barons e ab los savis homens de la ost: « Barons, dix lo rey, co per que yo havia començat aquest fet n’era vengut hi, si m’es fallit ; que yo cuydava haver Cpnstantina ; e si yo la hagues, ab lo poder que yo havia aci e ab lo socos quem vinguera de ma terra, yo conquerria 1ota Africha ab la ajuda de Deu, mal grat de tots quants Serrayns ha al mon. E tenguerem Alcoyll; e aci fora nostre cap. E d’aci a Constantina no ha mes de dotze legues poques. E mal grat dels Serrayns meserem vianda e tot (0 que mester nos (os. E puix aci es que nos som aci e havem presa terra salvament, e en bon Iloch 6 en fort, que no temem que quanis Serrayns ha al mon nos ne puxen gitar ne dan fer, ne per terra ne per mar, volria que, a honor de Deu, la crestiandat u'hagues honor e preu. Mon cor es. si vos altres m’ho donats de consell, que trameta mos inissatgers en Roma al apostoli, quem trameta ajutori 6 socos de cavallers 6 d’altra gent. E siu fa, null temps, mentre viu sia, m’hic partire. E ab la ajuda de Deu, yo conquerre tota sta terra a crestians, per co que Deu hi sia beneyt e Iloat e honrat. »

Ab tant los barons respongueren e digueren al rey :« Senyor, co que vos nos havets dit te-

nim tuyt per bo. E sia plaer a Deu que-us ho.

leix complir, axi com lo vostre cor desija ; que nos, senyor, nons partirem de vos null temps, ans hi farem venir nostres mullers e nostres infants.E volemaciservir Deu, mentresiam vius.»

CAPITOL LXXX VI

| 081 CAPITOL ΕΧΧΧΥ

Cou lo rey Eu Pere de Arago, slaut eu la villa de Alcoy!l de Burberia, trames sos missatgers al apostoli.

Quant lo consell fo tengut, lo rey feu apparellar dues galeres que deguessen anar a Roma ; e trames hi per missaigers En Guillem de Canet e hu cavaller de Arago, barons nobles ὁ honrats. E quant foren apparellats, tengueren Ilur via vers Roma, tant que vingueren a la ciutat de Roma. En la cort de Roma hi havia dos honrats clergues de Catalunya e de Spanya; e com oïren dir que aquests dos missatgers honrats del rey d’Arago venien al apostoli, exiren los a carrera e acolliren los molt honradament en Ilur ostal. E aqui reposaren se tot aquell jorn ; e puix lendema anaren d’avant lo apostoli, e agenollaren se denant ell, e saludaren lo molt altament :

« Pare sant de tota crestiandat, Deus te 58] ! Lo noble rey En Pere de Arago vos saluda molt e tramet vos estes caries. »

E el apostoli pres les cartes, e mantinent feu les legir. En les quals se contenia axi :

« À vos, Pare sant de tota la crestiandat, de nos, En Pere, per la gracia de Deu rey d'Arago, saluts ab reverencia, axi com fill deu

fer a pare segon Deu.

« Com nos, Pare sant, siam passais en Barberia e hagam aqui mes tot nostre poder de retenir tot ço que havem pres, qui es fort loch e bo, co es la vila de Alcoyll, pregam vos quens trametats vostre socors de cavallers e de gents, e que donets perdo a les gents per passar a nos. E nos, senyor, starem tant aqui que conquerrem la terra, per tal que Deus hic sia beneyt 6 servit, e lo seu beneyt nom exalçat. »

CAPITOL LXXX VI. De la resposla que feu lo apostoli als missatgers del rey En Pere d'Arago.

Quant lo apostoli hac oydes les cartes, e hac enteses les paraules quels missatgers los hagueren dites de part delrey En Pere d’Arago, si respos axi. Ço dix lo apostoli : «No creu pas que rey de tant poch poder sia passat en Barberia, ne gents haver emparat tan gran [οἰ ; que lo rey d’Anchlaterra, e el rey d'Alamanya, e el rey Carles, e molts comtes hi foren anats que no y pogueren res fer. Per que

Î yo ara no li trametria consell ne socos de ca-

vallers ; quel tresor qu'es ajustat per la decima no es ajustat per despendre en Barberia ni en altre Iloch, sino en la santa terra de ultra-mar. E pus en lo comencament no m'ho feu assaber, ara no havra ma ajuda. »

Quant los missatgers enteseren les paraules del apostoli e li hagueren respost-co que fo semblant, partiren se denant ell e anaren ἃ Ilur ostal ; e puix parlaren ab los cardemals e ab los prelats qui en la cort del apostoli eren, e digueren los en qual guisa lo apostoli los havia respost. E ells digueren los : que s’en anassen, que ab ell no podien res acabar, per ço com era Frances! e de la partida de Carles: «E es gelos deaço que es gran dret que esdevenga. Per que digats al senyor rey : que pens de fer co que millor li sia semblant que li sia honor e profit, e Deus ajudar-li-ha ; e nos tema de res.»

Aquestes paraules entengueren los missatgers, que los cardenals havien dites per lo fet que entenia de fer. E recolliren se en Ilurs galeres, 6 tornaren s’en a Alcoyll; e feren la resposta al rey quel apostoli los havia feta. E digueren li co quels cardenals els prelats los havien dit. Ara lexarem a parlar del rey e de sa ost e parlarem de les gents de Cecilia.

CAPITOL LXXX VII

Com les gents del regne de Cecilia lisgueren sou consell per lo (εἰ de Carles.

Quant los homens de Cecilia saberen que Carles era passat en Cecilia ab tan gran poder?, e saberen que havia assetiada Mecina per mar e per terra, e que a la fi nos poria tenir longament a ell, hagueren pahor, axi com cells qui eren juciats a mort. E hagueren Îlur consell tots los alts homens en Palerm. E lievas aquell qui era Îlur capitani, € parla axi :

« Senyors, be sabets que aquesta terra ha sat tots temps en servitut gran e en poder de mala senyoria. Ara es esdevengut, axi com tots sabets, que Carles es passat en Mecina, e pensa de recobrar tota la Cecilia , e bans tots jutjats a mort. Nos sabem quel senyor rey d’Arago es passat a Alcoyll; 6 es nostrenatural senyor, per raho de la regina e de sos fills. Trametam hi

(4) Simon de Brion, cardiaal de Sainte-Sabine, pape sous le nom de Martin IV.

(1) C'était l'armée qu'il avait réunie pour marcher contre Michel Paléologue et faire valoir la cession de Baudoin 11 en sa faveur,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

nostres missatgers ἃ volentat de Lots, 6 digam li que vingua a pendre lo regne de Cecilia , axi com era seu e de sos fills ; e nos lo bastarem d’aur e d'argent mentre mester n’aja. »

Aquestes paraules responeren tuyt 6 dixerên : que tenien per bo ço quelcapitanthavia dir, e que ells sabien be que per null hom no podien veure ἃ salvament, sino per lo rey d’Arago; ὁ que, tot axi com Moyses dellivra, per la virtut de Deu, los fills de Israel de les mans de Faraho, tot axi devien ells esser dellivrats de les mans de Carles per lo rey d’Arago, ab volentat de Deu. E axi tuyt se acordaren a aço, e elegiren sos missatgers nobles homens e savis!, e feren liurs éartes, e sagellades e fermades de tots los homens de les ciutats e de les viles e dels castells de Cecilia, ab seguraments e ab sagramentis que 1015 tenien per bo e per ferm tot ço que los missatgers farien.

CAPITOL LXXX VII

Com los graus homens 6 [0165 les gents dei regne de Cectia trameleren llurs missaigers al rey En Pere d'Arago en AI coyll.

Los missatgers se aparellaren de anar a Alcoyll, lla hon lo rey d’Arago era. E quant se foren aparellats, meteren se en dos lenys armais € anaren s'en a Alcoyll. E aqui devallaren en terra e anaren s’en a la tenda del rey; e aqui trobaren lo rey ab gran res de cavallers e de barons, qui ordenava abells ses batalles, per tal com se volia combatre de tot en tot ab los Serrayns qui de tota Africa se eren aqui ajustats, E lo rey havials manada batalla. E quant foren denant lo rey, agenollaren se a ell e besaren lila ma e saludaren lo molt altament.

« Deus te saul, rey d'Arago e de Cecilia; en molts mes vivras tu sobre nos a gran honor, e tots 105 fills, e tots cells que de tu exiran. Los barons de Cecilia e tota l'altra gent te presenten Ilurs cors, e Ilurs mullers, e Murs infants, e Ilurs havers, e tot quant han. E pregan te, senyor, que prengues lo regne de Cecilia e que sies Ilur senyor e Ilur γον, E vet, senyor, les cartes sagellades e fermades de tots los homens de Cecilia. »

Quant lo rey hac entes ço quels missatgers li hagueren dit, e hac vistes les cartes, respos los :

(1) Ce furent Jean de Procida, Guillaume de Messine et deux

syndics de la ville de Palerme, nommés l'un Romco Portella, qui était Catalan, οἱ l'autre Nicolas Copola.

[1282] « Barons, ben siats vos altres venguts, per que havets desposchit Carles ne gitat de sa sen yoria. — Senyor, digueren los missatgers, molt havets ben dit. » E com a hom savi en Iley, trach hun Ilibre en que eren scrits tots los mals feyts ὁ les injuries e les empremies que Carles e sos ballius los havien fetes e feyen cascun jorn, e mes mans ἃ legir d'avant lo rey, e dix axi:

« Coneguda sia a tots cells qui aquest scrit volran oïr, com Carles, qui era senyor de Cecilia, feya quatre vegades lo any colta ἃ les gents del regne de Cecilia ; si que, al cap'del any, los havia pres les quatre parts de co que havien. E quant hi havia nul hom que no volgues pagar, havia hun seu balliu qui collia la colta, e aportava deu cadenes clavades al arço de tras la sella, e prenial, e metia li hu dels cullars en lo coll, 6 amenaval a la preso. E puix bavia hun ferre calent, e marcaven lo al front.

« L’altre capitol es, que venien sosribauts e llurs soldaders ab Ilurs cavalls, e entraven en nostres alberchs , e prenien nostres mullers e nostres infants; e gitaven nos de fora malament e desonradament ; e prenien nostres draps e tot ço que haviem en nostres alberchs, e guastaven ho ἃ Ilur servir; e quant s'en anaven, portaven s’en co que bols semblava.

« L'altre capitol, que si nullhom havia bella muller o bella filla, entraven en l'alberch, e puix feyen co ques volien de sa muller o de sa filla; e si lo senyor ne parlas, donaven li tants de colps tro quel lexaven mig mort.

« L'altre capitol, quens feya nodrir truges : e deyen : « Aquestes truges deven fer aytant porcells, e al cap del any es vos mester que de aytants nos responats. » E quant venia al cap del any, ell venia a aquell bom e deya :

« Hon son nostres porchs que has nodrits al ΤΕΥ» E el hom era mester quels retes resposta de aytants com los havia dit, sino metien lo en preso 6 tolien li lo seu.

“ L’altre capitol, que feya moneda dues vegades l'any, e donavans de aquella moneda per alberchs, segons quel alberch era rich ὁ pobre: « A ytal alberch val dos onces ; aytal alberch tres, Ὁ aytal quatre. » Segons que era donaven los cinquanta sols de aquella moneda nova, en queno haviasinoaram, per hun sol d'or. E quant venia a quatre o a cinch jorns, anaven sis sols a teri, 6 a deu ὁ a dotze solsateri. Eaxi destroya les gents e los tolia tot quant havien. »