PE

CAPITOL LXXX VII

Encara de moltes altres empremies 6 malvestats, que longa cosa seria a recomtar.

« Certes, dix lo rey, fort me sembla dura cosa e mala aquexa ; e no m'en do maravella de ço que havets fet; que Deus no ha posat lo pastor sobre les ovelles que les dega devorar pe altri menar a mal, ans les deu guardar en guisa de be, e guardar de Ilops e de les males besties que no les faça mal. Atresi dels reys e dels princeps ; que Deu los ha posats sobre los pobles per governar e tenir en dretura, per defendre que altres gents nols fessen sobres ne torts. « Barons, dix lo rey, yo bavre mon consell e respondre-us breument. »

Los missatgers se partiren denant lo rey, e lo rey mana ἃ son senescal que los Ilivras ostal e pensas d’ells al mils que pogues. ᾿

Eaxi com lo rey ho hac manat fo fet. E lo rey aparella son consell de comtes e de barons δ de cavallers savis, e dix los com los homens de Cecilia los havien tramesos missatgers, que li Ilivraven lo regne de Cecilia e quel bastaven de tot aço que hagues mester. « Be sabets quel regne es de la dona muller mia e de mos fills ; e aquest rey Carles tenial ab molt gran tort: e puix axi es quel apostoli nom vol fer negun. socos per que yo romangues aci per conquerir la terra de Africa, es mon €or que yo vaga pendre lo regne de Cecilia, puix ells lom reten ; e vull saber de vos altres quin consell m’i donats. — Senyor , digueren los comtes els barons de Catalunya e de Arago, pensats de fer tot co que honor vos sia e profit, que nos vos seguirem mentre vidans baste. Que gran vergonya nos seriasitornavemen nostra terra que no haguessem res conquistat ne cregut en la vostra senÿoria.»

De aquest consell fo molt alegre lo rey. « Barons, dix ell, molt son pagat de aço quem havets dit; e conech que gran amor 6 gran lealtat me aportats, e que gran prohea de cavalleria vos ho fa dir. E per Ço no romangua la batalla de fer ab aquests menys crehents, qui tants se son ajustats denant nos. — Senyor, digueren los cavallers e los barons, molt vos ho havem que agrair de ço que vos nos havets dit. E facam ho en tal guisa que tots temps vos dupten. Per ço que vos o los vostres antessessors ban ja fet, es mester que aci apparegua. »

Ab tant lo consell se parti e cascuns anaren en ses tendes. E lo rey romas alegre e joyos.

Ara lexa a parlar lo Ilibre del rey e torna ἃ

"084 parlar dels barons e dels cavallers de la ost e

dels almogavers, edels torneigs 6 dels grans fets d'armes que feyen ab los Serrayns.

CAPITOL LXXXIX

be hun gran ardiment que feu lo noble En Arnau Roger, comic de Pallars.

Diu lo comte que, en la ost havia hun comte de Pallars, dehuna terra molt fort ; e havia nom Arnau Roger; e no stech hanch sens guerra, molt valent hom, jove e agradable, e a gran maravella prous e bo de ses armes, e larch hom de donar. Sdevench se que hun jorn stava en sa tenda, qui era en hun puig fora de la vila d'Alcoyll, e veu huna gran companya de cavallers serrayns que semblaven homens honrats. E eren tro a xixanta, be encavalcats e be armats ; 6 aportaven huna senyera vermella ab lletres serraynes en torn ; e vengueren prop de . la tenda del comte. E quant veu lo comte que prop se acostaven a lasua tenda, feu manament a la sua gent que nols tiras ab ballesta ne ab altre, ne null hom nols exis. E tantost guarniren sé e muntaren en 808 Cavalls ; e el comte pres la Ilança e lo escut e exi de fora lo vall. E quant fo de fora, puny lo cavall dels sperons 6 ana ferir entrels Serrayns, si quel primer colp ne abate, ab los pits del cavall, quatre en terra; e ana ferir hun Serrayn de la lança, de tal virtut que la darga li passa e tot lo cos, quel abate mort en terra. E puix aranca li la lança, e manues donal tal colp a aquell qui aportava la senyera, que mantinent lo abate mort a terra, E hunSerray feri lo de huna adzagaya per la cuxa, quel naffra malament, ell e son cavall; e ell punyi tant avant que passa ultra dels Serrayns.

Ab tant vench lo comte d’Urgell qui era infant molt jove, e dos donzells que foren fills d'En Vidal de Sarraya. E punyiren llurs cavalls dels sperons, e van ferir en la pressa dels Serrayns, per ajudar al comte de Pallars; si quel comte d'Urgell feri hun Serray de Ilançade sobre la dargua, quel cos li passa ; si quel cavall ne aportava lo Serray, si quel comte no li podia arranchar la Ilança. E quant lo comte de Pallars ho veu, correch vers ell e dix li : « Yous ajudare, qui son pus fort.» E pres la Ilança e tira la molt fort, si que la darga trach del coll del Serray, e lo Serray caech mort en terra.

Ab tant les gents atengueren vers aquella

CRONICA DEL REY EN PÈRE, PER B. D'ESCLOT

[1982] part, ὁ accorregueren honlo comte era ; els Serrayns fogiren ; e romangueren gran res morts al cami. El comte e sos companyons tornaren s'en a Îlurs tendes 6 desguaniren se. E lo comte de Pallars feu se metjar de la naffra als bons metges qui eren en la ost. E a poch de temps ell fon guarit. El rey repta lo molt fort ; car menys sa volentat havia passat lo vall e havia speronat vers los Serrayns, e que no valia tant sa fe. « Certes, dix lo comte, senyor, no es null bom al mon qui digua que γὸ haga fet res contra fe, de vos en fora qui sots mon senyor, que yo no lo y combata. — En comte, ço dix lo τὸν, yo no-u dich gens, sino per la follia que vos fets. Que yo amara mes haver perdut quant he, que si vos hi fossets mort. Per que hom se deu guardar de foll assaig. — Certes, dix lo comte, que si aci no assajam nostres cossos de fet d'armes, yo no se hon nos ho assagem. — Certes, dix lo rey, bon provar fa son cors encontra tres Cavallers Ὁ quatre, mas no anar ferir entre cinquanta ὁ xixanta cavallers; e aço no es ardiment, ans es follia. Mas yo se be que vostre ardiment es tan gran que, si n’haviets la mitat de força, segons la volentat del cor, que vos vos combatriets ab cent cavallers e ab mes. — Senyor, dix lo comte, gran merces, que bem havets pagat de paraula , que ço ques en vos es caregat ἃ mi. »

De aquests torneigs e de aquests assaigs feyen cascun jorn los nobles cavallers de la οί. E dels almugavers, exi hu, 0 dos, otres, o quatre, fora del vall; ecridaren als Serrayns cavallers: ques venguessen combatre ab ells, hu per altre,odos per dos, o tres per tres, o quatre per quatre. E en primer los Serrayns a cavall venien ferir en ells ; de la altra gent no s’acostaven volenters. Els almugavers no s'acostaven a ells, ans com los veyen exir fora del vall, s’en lunyaven € tornaven atras,

Quant lo rey vench a Alcoyll, vench ab deu naus grans 8 ab vint tarides qui aportaven cavalls, e ab vint e dos galeres, e ab vint e dos sageties de setze rems, menys de llenys e de naus en que anava l’arnes dels barons, e civada ὁ farina ; que quant entra la ost a Alcoyll, foren cent quaranta velesemes. Hanch no fo null temps vist tan bell arnes de cavallers e de marincrs 6 de servents, e de belles cubertes de samits en Îlurs cuyraces, e de drap d'aur batur, ὁ molta bella senyera, e molt bell peno d'aur ὁ

[1389] d'argent, e molt bells cavalls 6 de gran preu, 6 imolta bella sella de senyal; que quant eren guarnits en hun camp, molt era bella cosa de veer. E en tota aquella ost no hac Genovesos,

ne Pisans, ne Venecians, ne Provençals, ne en ,

mar ne en terra; que tota la armada era de Catalans e de Aragonesos, e tots triats e provats de Ilurs armes.

CAPITOL XC

Con lo rey En Pere de Arago ab Lola sa ost s'en vench en Cecilia.

Diu lo comte que, quant les osts de tota Africha se foren ajustades a Alcoyll, si que les muntanyes e los plans ne staven cuberts a cavall e a peu, lo rey los trames a dir : que s’aparellassen de la batalla. E quant los Serrayÿns ho hagueren entes, que jals hagueren provats e veyen que eren molt valents d'armes, feren resposta al rey : que havrien Ilur consell. E d’altra part trameseren missatge al rey d'Arago, per hun mercader pisa que era en la ost dels Serrayns: que farien pau ab ells molt volenters, e que s’en anas en sa terra ὁ Îla hon se volgues, e ques trabutarien ab ell. E lo rey hac consell e dix : que puix quel convenia a partir de aqui, ehavria anar en Iloch hon havria mester sos cavallers e sa gent, e quela batalla no li acabaria res, 6 tot ço que havria d’ells havria de guany, feu los resposta : que no y era vengut per Îlur haver; mas, sis volien combatre abell, ques aparellassen de la batalla. E ells feren li altra resposta: que nos volien combatre ab ell, ans farien ab ell tota bona pau, e que li darien de tresor tant que ell se tendria per pagat ; e ques trabutarien ab ell cascun any ; e que ja havien trames a Tunis per lo tresor e per la resposta de Miral-Buzach qui era rey de Tunis.

Mentre quel rey estava axi en aquestes paraules, los missaigers del regne de Cecilia li vingueren hun jorn denant e digueren li : » Senyor rey, pregam te, axi com a noble senyor, que nos respones a nostre fet. — Barons, dix lo rey, yo he hagut mon consell que, pus als homens del regne de Cecilia plau quem reten la terra, e voleu que yo sia rey de Cecilia, que y passare 6 quels defendre a mon poder a tots homens; encara quels tendre a les bones costumes del τὰν Guillem. — Donchs, senyor, dixeren los missatgers, pregam te que pens de ordenar ton fete de passar en Cecilia al pus

CAPITOL ΧΟ

Lost que puxes; 6 no hages cura de aquests Serrayns, que nos te bastarem d’aur e d'argent, e de tot ço que mester hages. »

Lo rey, que viu quels Serrayns lo menaven per paraules, feu recollir sos cavallers e tot son arnes, si que en tres jorns ho feu tot recollir, Quant vench que la nit fon venguda, al tere jorn, lo rey feu recollir los cavalls els cavallers qui estaven en guarda al vall e tots los servents, 6 cercha si hi romania null hom, malait ne sa. E quant veu que no y havia res romas, recollis en huna galera. E quant lo rey fo recollit, los marineres exiren en terra e meseren foch a la vila be en cent Ilochs. E quant lo foch se tench a tota la vila, els Serrayns conegueren que la ost s’en era anada, mantinent vengueren ἃ mar, e no y trobaren nengu, que tuyt se foren recollits. E mantinent pensaven se quel rey s’en anava en Cecilia. Quant vench a la mija nuyt, les naus 6 les tarides e tots los navilis feren vela, e hagueren Ilur vent, que al jorn foren aribats al port de Trapena! que es en Cecilia. E quant les gents de Trapena e del munt de Sent-Jolian e de Marsara e de tota la encontrada véren tan gran navili venir, vingueren tuyt a la mar; e saberen ja que era lo rey de Arago qui venia en Cecilia, e aparellaren se al mils que pogueren per ell acollir. E aribaren a gran honor. E sempre tots los richshomens e els cavallers de la terra en barques entraren en la nau hon lo rey era. E quant foren en la nau , agenollaren se denant 805 peus, e besaren li la ma, e saludaren lo molt altament, e digueren li que devallas en a sua terra. E sempre lo rey munta en huna galera e devalla en terra. E quant lo rey fo en terra, bac li hom aparellats cavalls, e munta ἃ cavall, etota la gent de la terra anava li denant ἃ peu. E els cavallers e els barons de la terra menaven lo per les regnes; e portava li hom hun pali d'aur sobrel cap en quatre lances. E les dones e les donzelles e tota l’altra gent , ab moltes maneres de esturments, anaven li denant e cridaven : « Be sia vengut lo nostre senyor lo rey d’Arago e de Cecilia el nostre salvador, per que serem dellivrats del nostre enemich Carles sens merce! »

E axi anaren li cantant e alegriant denant, trô quel hagueren amenat dins lo palan real, qui fo encontinent de drap de seda e d'aur.

{t) Le 30 août 1282. (V. la cbr. de Prucida, à la suite.)

Los homens de la terra feren venir molts bous ὁ moltes vaques 6 moltes gallines, e pa e νἱ, 6 ἃ gran bastament feren aparellar que menjar. E los barons, els cavallers, els almugavers devallaren de les galeres e de les tarides, e feren descaregar Ilurs cavalls e llurs armes en terra, e meseren ho per ostals. Els menjars foren aparellats, e menjaren alegrament; e puix anaren reposar, que la mar loshavia treballats. E puix la gent de la terra feren festa be quatre jorns, 6 trameteren grans presents d'aur 6 d'argent al rey, e drap d'aur e de seda. Si quel rey s’en tench per pagat d’ells, ço es assaber de Trapena e de tota la encontrada.

᾿ CAPITOL XCL

Quant lo rey En Pere de Arago s'en vench ἃ Palerm per tenir consell.

Quant lo rey hac stat cinch jorns en la vila de Trapena, e hac demanat noves de Carles hon era ni hon no, e sabe que Carles era en torn de la ciutat de Mecina e que la tenia assetjada per mar e per terra, feu manament 8 ἢ Ramon Marquet : que fes muntar en les tarides e en les galeres tots los mariners de les naus ab tots los mariners, que menassen tarides carregades de pa e de vie de carn, e que s'en anassen a Palerm.

Tot axi com lo rey ho hac manat fo fet. El rey Cavalca ab sa gent tant per jornades que vench en la ciutat de Palerm. E les galeres foren aytantost aqui, e les gents de la ciutat feren molt gran festa de la venguda del rey, e ells reberen ab gran honor lo rey, el meseren en lo palau. Quant lo rey fo albergat en son palau, els cavallers els almugavers foren albergats per la ciutat; no gens que jota la cavalleria del rey vengues, nels almugavers venguessen tots ensemps aquell joran ab ell, ans trigaren a venir pus de quatre jorns, per ço com grans gents no poden axi ajustar; e majorment, puix eren eo terra de Ilurs amichs, e terra abundosa de totes viandes, cascu se reposava molt volenters, per co car molt havien treballat. E per co com los cavallers venien ab Murs fessets vestits e suats e negres de guarniment, e ells qui eren ennegrits del sol quils havien colorats, € Ilurs vestidures qui eren ronyoses, e los almugavers toits suats e malvestits e negres, per raho del sol quils havia

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1282

taghats, les gents de Palerm menys - prearen los; e fo semblant en Ilur cor que ja per ells no fossen dellivrats de les mans de Carles, qui era ab gran poder per mar e per terra.

Quant vench a cap de tres jorns, lo rey tench parlament ab totes les gents de Palerm 6 de les viles e dels castells de Cecilia, que de cascun Iloch nf havia dels millors. E dix los:

« Barons, vos sabets que yo era anat en Barberia sobre Serrayns, a honor de Deu e de tota crestiandat a mantenir; e era en la vilade Alcoyll qui es en la Barberia; e los vostres missatgers vengucren a nos de la vostra part e de tota la universitat del regne de Cecilia qui era mia ὁ de mos fills, e que vos altres me daricts aytants cavalls com yo hagues mester, em bastariets d’aur e d'argent a deffendre a vos altres de Carles, e quem Ilivrariets tot ço qui fos de Carles. E vull saber de vos altres aci si-u atorgats ne si es veritat. »

Ab tant lo rey se calla per oyr que respondrien, e assech se en son siti. E hun cavaller de Cecilia, qui era bo e de molts dies, se Ileva ; 6 havia licencia de tots los altres que degue parlar. E dix :

« Amon! senyor lo rey, les tues paraules son molt bones e verdaderes. E certan n'es, axi com vos ho avets dit, ho atorga tota la comonitat del regne. »

A aquesta paraula respongueren tots a huna veu : que atorgaven tot ço que aquell deya ni diria, e que eren aparellats de segur tota Ilur volentat. Puix parle aquell cavaller qui primerament havia parlat, e dix : « Amon! senyor lo rey, de una cosa te volem pregar : que tots lus homens de Cecilia, per co que tots temps 16 siam membrants de la tua honor e de la tua gracia, e que james nos puxa departir, co es quels atorchs les bones costumes del rey Guillem. E de aqui avant, fe de nos la tua volentat.» Lo rey se [leva e dix : « Ço que vos altres mo pregais es laugera cosa de fer ; que major volentat n'he yo que vos altres; que-us atorch totes les costumes del rey Guillem; e de aço fer-voshe bones cartes ab mon sagell pendent. « E tuyt feren li gracies del atorgament quels havia feyt. E Ilevaren se los barons tots, e els cavallers de Cecilia, els richs-homens de les ciutats e de les viles, e feren lihomenatge ; e puix tota la terra. Ab tant les taules foren meses, e lo rey ana a wenjar ab sos cavallers. E lo parlament se parti.

[1389] CAPITOL XCII

Quant lo rey En Pere d'Arago Lrames 805 missatgers al rey ee Carivs.

Diu lo comte que, quant lo rey πᾶς ordenats tots sos fets en la ciutat de Palerm e tots los cavallers els almugavers foren venguts de Trapena, lo rey se apparella de anar vers la ciutat de Mecina ; e hac trames ses cartes per tot lo regne de Cevilia a totes gents a peu e a cavall, que fossen ajustats tots ab ses armes en la vila de Randas !. Mas ja enans de aco havia tramesos sos missatgers a Carles, dos cavallers honrats homens, qui havien nom En Pert de Queralt e En Ruic Eximenes de Lluna, e En Guillem Aymerich, jucie de la ciutat de Barcelona, los quals portaren huna carta quel rey los dona que portassen a Carles, 6 altra carta de crehença. E portaven Îlurs guarniments, e menaven Ilurs seuders quils aportaven [lurs armes e amenaven llurs cavalls. E cavalcaren tant per jornades que vengueren a dues Ilegues prop de la ost de Carles. Mas, ja enans de aço, dos jorns abans, havien tramesos dos frares de penitencia a Carles, que ell sabes que missatgers del rey d’Arago venien a ell e quels asseguras. E havien haguda resposla : que venguessen asseguradament. E quant ells foren a dues Ilegues prop de la ost de Carles, eforen a huna devallada de huna montanya, si veren Îlains al pla tro a xixanta cavallers armats en Îlurs cavalls, que Carles hi havia tramesos, per tal que nengunes gens no poguessen al pla entrar que ell no-u sabes, e per tal que los missatgers fossen en la ost, que aquells lo Ὑ fessen a saber. E quant En Pere de Queralt e En Ramon Eximenes de Lluna veren aquells cavaliers, hagueren gran pahor e digueren : « Armem nos e muntem en nostres cavalls, que aquestes gents son ultrajosos e deseen agres; e si tant s'era quens volguessen fer nenguna honta ne dan, mes val quens troben apparellats que si moriem vilment. ». Ab tant prengueren Îlurs armes 6 muntaren en Îlurs cavalls, ὁ tengueren Îlur cami dret. E quant los cavallers francesos los veren venir, bes pensaven que aquests eren los cavallers e missatgers del rey d’Arago, e encloïren los de totes parts, 6 cridaren los de luny, quins cavallers eren? e

(1) Randazzo, au pied de l'Elna, entre Mont-Albano et Ca-

taue. Ἢ

CAPITOL XCIL

ells respongueren : que eren missaigers del rey d’Arago. E aytantost acostaren se ἃ ells, e demanaren los del rey d'Arago hon era. Respongueren los que a Palerm. E axi cavalcaren ab ells ensemps be huna Ilegua 6 mija, axi que veren totes les osts de Carles, e veren grans companyes de cavallers. Quant foren a miga llegua prop de la ost, cavalcaren en Ilurs palafrens, molt ricament vestits de fins draps, ab penes vayres 6 ab cendats. E quant foren apres dels dits cavallers, saludaren los molt gint, 6 ells reberen los molt honradament ; e tornarens’en ab ells en la ost, 6 acompanyaren los ab gran honor tro a Îlur ostal ; 6 puix partiren se d’ells, si no hun cavaller qui romas tota via ab ells.

E si volets saber com foren albergats, sils mes hom en una sgleya ; 6 aqui hom los feu albergar. E no yÿ hac matalaff ni cobertor, sino molt fe que y hagueren mes. E Carles feu los aportar dos flacons de vi, e sis pans de forment molt negre e leig, e dos porchs en ast, e huna caldera de cols cuytes ab carn de porch fresch. E axi stigueren aquel jorn e la nit, que nols lexa hom parlar ab Carles. Quant vench lo mati, Carles los trames 808 missatgers, que vinguessen a parlar ab ell. E aytantost foren apparellats, e vengueren a la tenda de Carles, e parevan be missatpers de alt affer. E quant foren denant Carles, qui seya sobre hun {ΠῚ cubert de richs draps de seda, agenollaren se a elle saludaren lo; e puix En Pere de Queralt parla e dix la missatgeria : « Senyor Carles, dix ell, lo nostre rey d'Arago nos tramet a:vos. E per tal que vos cregats que nos som missatgers seus, veus carta de crehenca que-us tramet. — En bon hora, dix Carles, digats co quel rey-d’Arago vos mana dir. — Senyor, dix En Pere de Queralt, tenits aquesta carta que nostre senyor lo rey d'Arago vos tramet. »

Carles pres la, 6 no la guarda aquella hora ; mas que la posa sobre son Ilit hon seya.

“Senyor Carles, dix En Pere de Queralt, nostre senyor lo rey d’Arago vos diu e-us mana : que li dellivrats la terra de Cecilia que es sua e de sos fills, la qual trop havets tenguda a gran tort. E les gents de Cecilia qui son molt agreviades de la vostra senyoria han request la ajuda del ΤΟΥ͂ d'Arago. Per que lo rey los vol ajudar, axi com aquells qui son seus e de sa terra. »

CAPITOL XCIII

De ço quel rey Carles dix € feu dir ais missaigers diet rey En rere d'Arago.

Quant lo rey Carles hac entes co quels missaigers del rey d'Arago li hagueren dit, stech tot esbalaït huna gran peca, que no parla nerespos res. E ades anava menjant hun bastonet ab les dents, que tenia en la ma, per fellonia. E quant hac molt pensat, respos : « Senyors, la terra de Cecilia no es pas del rey d’Arago ne mia, ans es de la sgleya de Roma. Mas yo νὰ} que vos akres anets a Mecina, e que digats als homens de Mecina, de part del rey d’Arago, que hajen treves ab mi huyt jorns!, tant que hagam parlat ab vos altres e vos ab nos d’aço hon havem ἃ parlar. — Senyor, dixeren los missatgers, aço farem nos volenters ; 6 no romandra ja per nos si fer ho volen.»

Ab tant partiren se denant lo rey e anaren denant la ciutat de Mecina; e cridaren als homens del mur; e los lomens del mur demanaren los que demanaven. « Barons, dix En Pere de Queralt, nos som missatgers del rey d’Arago e volriem parlar ab lo vostre capitani, ser Alaymo 3.» Quant aquells ho hagueren entes, anaren ho a dira ser Alaymo Ilur capitani; e vench encontinent, e feu se al mur, e demana als missatgers quins homens eren ne que demanaven. En Pere de Queralt respos : « Sots vos lo capitani de Mecina ? » Eell respos : « Certes! be son yo lo capitani de Mecina. Per que ho demanats?» — Senyor, dix En Pere de Queralt, nos som missatgers del rey d'Arago; e pregam vos de la sua part, que hajats treves ab Carles, tant tro que nos hagam parlat ab ell de co que dir li havem de part del rey d'Arago.

ΕἸ] no ha ja feta resposta a les nostres paraules. — Certes! dix lo capitani, yo no ereu que vos altres siats missatgers del rey d'Arago;e ja per vostres falses paraules yo no havre pau ne treves ab ell. E d'aqui avant partits vos de aqui, e tenits vostra Carrera. »

Ab tant veren que res no y podien acabar al ell, tornaren s’en a Carles. « Senyor, dix: En

{4} ἢ semble que Charles était entré en arrangement avec quelques Messinois qui pendant ce temps l'auraient fait cutrer

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

Pere de Queralt, nos havem parlat ab lo capi- | tani 6 no havem pogut res acabar ab ell. Per cosa que nos hagam dit, no vol creure que nos siam missatgers del rey d’Arago.—Barons, dix Carles, anats vos reposar tro a dema; que havre hagut mon consell, e havrets ne reposta.»

Adonchs s’en tornaren a Îlur ostal e estigueren tot aquel jorn. La nit que vench apres, Carles se recolli en huna galera tot privadament, e lexa sa ost, e passa s'en en la Calabria denant Mecina!;e dexa mananent que hom donas comjat als missatgers, per que ara nols volia fer resposta als missatgers del rey d’Arago. E mana que, sempre quels missatgers s'en fossen anats, que tota la ost, al pus tost que pogues 6 pus privadament, s'en passassen a Regols?.

De totes aquestes coses los missatgers del rey d’Arago non saberen res, ne sabien que Carles s’en fos passat en la Calabria. E quant vench al mati, vengueren tres cavallers als missatgers e dixeren los: « Senyors , lo rey vos diu queus ne anets; e digats al rey d’Arago quel rey Carles vol apparellar sos missaigers per los quals li trametra sa resposta. « Ab tant los missatgers del rey d'Arago preseren Îlurs armes e muntaren en Îlurs cavalls, e ab Ilurs scuders tengueren Îlur cami. e cavalcaren dos jorns tro que vingueren en la vila de Randas. E aqui trobaren lo τὸν d'Arago qui fo vengut de Palerm, e digueren al rey co que Carles los havia dit ; e com havien parlat ab lo capitani de Mecina ; e com Carles los havia trames a dir que s’en anassén, que ell hi trametria sos missatgers.

Ara lexa ἃ parlar lo Ilibre del rey d’Arago e de sos missatgers qui foren tornats ἃ ell.

CAPITOL XC!V

Com lo rey Carles ὁ Lola sa ost s'en passaren ἃ ltegols.

Diu lo comte que, com los missatgers del ΤΟΥ d'Arago furen partits de la οὶ, aytantost saberen cells de la ost que Carles s’en era passat ἃ Regols; e mantinent, al mils que hom poch, recolliren se en les tarides e en les guleres, e pensaren de anar a Regols. E quant les

| gents de Mecina saberen que la ost fugia e de- | semparaven la terra, commençaren a exir de fora ab Ilurs armes, e Teriren en les tendes de

dans la ville. Plusieurs Messinois qui en furent soupçonnés fu- |

rent mis à mort par le peuple de Messine, {2 Maymo de Lentini.

| €) A la fin de septembre. Κ' | (3) Reggio.

aquells qui eren romasos, 6 feren los gran dapnatge; si que aquells de la ost se recolliren molt euvtosament. E occiren los be eine cents cavalls, per co com no havien ayna de recollir ; e meseren foch a Ilur civada e a Îlur farina, per tal comno s’en podien aportar. Hi moriren moltes gents al recollir, per co com les gents de Mecina e de tota la terra los donaven gran batalla.

CAPITOL XCY.

Com lo τὸν En Pere de Arago s'en vench a Mecina.

Diulo comte que, aquel jorn quels missatgers del rey d’Aragoforen vengutsa Randas 6 hagucren parlat ab lo rey, a hora de vespres sonades, vench hun hom molt cuytosament al rey, e saluda lo, e dix li: « Senyor rey, sapies que Carles e tota sa ost s’en son fogits, 6 han desemparada la terra. — Ço no pot esser, dix lo rey, que Carles, qui es lo pus yalent ὁ el pus poderos del mon, e que ab ell haga tretze milia homens ἃ cavall haga axi vilment desemparada la terra. » Mentre quel rey estava axi parlant ab sos cavallers de aquell fet e d’altres, hun altre hom vench a cavall molt cuytosament ; e saluda lo rey e tota sa companya, e dix li al ΤΟΥ͂: « Senyor, sapies per veritat quel nostre enemich Carles es fuyt, ell 6 τοῖα sa companya, e ha desemparada Cecilia. — Com ho sabs tu ?

dix lo rey.— Senyor, co dix aquell missatge, car ja hir mati fuy yo ab los homens de Mecina enla Ilurost; 6 mentre queles gents de Carles se recollien en les tarides, los fem gran dapnatge; ells havien morts be cincents homens cavallers, per co com no havien leer quels recollissen.—Ara, dim tu, dix lo rey, sabs si Carles havia moltes gents d'armes, o per que ha desemparada la terra sens batalla? — Senyor, co dix lo missatge, certa cosa es que en la ost de Carles μανία quatorze milia homens ἃ cavall e be cinquanta milia hômens a peu sens los mariners; e havia hi, entre galerese lenys armats 6 naus, be cent cinquanta, menys de barques e d'altres lenys. » Quant lo rey hac entes aço que aquest hom li hac dit, maravellas molt com Carles havia desemparada la terra axi vilment sens batalla : « Certes, co dix lo rey, a mi

pesa molt com Carles ha axi desemparada la,

terra; que yo volguera be quel fet anas en tal guisa que cascu pogues provar son cos per [οὶ

CAPITOL XCVE

d'armes ; si que la huna part ne portas la honor Ὁ la Ilaor per tots temps. E co era la cosa que yo tots temps havia desijada, que yom pogues combatre en hun camp ab molts cavallers e prous de armes ab mos gentils cavallers e prous de armes. » Algtant lo reÿ mana que aquell mati fossen apparellats tuyt de cavalcar, que Al s’en volia anar a la ciutat de Mecina. Quant foren tuyt apparellats de cavalcar, al mati, lo rey cavalcha ab sa cavalleria e ab los almugaverse ab totes les gents del regne de Cecilia, tant tro que vench en la ciutat de Mecina.

CAPITOL XCVI

De la gran honor que tota la gent de Mecina feren al rey En Pere de Arago.

Quant vench que les gents de Mecina saberen quel rey era partit de Randas, encortinaren tota la ciutat de draps d’aur, e cobriren totes ἡ les carreres de junch vert e de erbes ben olens, e feren jochs de diverses maneres ; e exiren ἃ carrera al rey, cavallers e richs-homens, a peu, molt ordenadament e honrada; e destraven lo per les regnes del cavall, e feyen li aportar dessus hun rich drap d’aur en quatre Ilances; e dones 6 donzelles anaven li cantant d'avant: «Be sia vengut lo senyor rey dels reys terrenals, per la gracia de Deu quins ha dellivrats de les mans del nostre enemich Carles. »

E axi amenaren lo al palau emperialt, ab molt gran alegria, que semblant los fo que Deus fos devallat en terra de sobre ells. E en la ciutat hun prom qui era capitani molt prom e valent, que havia nom ser Alaymo, havia huna dona per muller qui era moli bella e gentil, e molt prous e valent de cor e de cos ; que ella era Ilarga de donar, e quant era Iloch e temps valia be per hun cavaller, e anava tots jorns ab trenta cavallers armats, e guaytava la ciutat, e capdellava les gents Îla hon era mester ques combatien, als murs ne als altres Ilochs de la ciutat hon era ops. Quant la dona aquesta viu lo rey, que null temps nol havia vist, fon molt enamorada, axi com de senyor valent e agradable, no gens per mal enteniment. Com lo rey fo en son palau albergat, els cavallers e la altra

! gent foren entrats en la ciutat, los menjars foren apparellats, el rey pres aygua-manse assechsea |

ii Le 2 octobre.

menjar, elle tots sos cavallers. Emenjaren molt alegrament. E micer Alaymo de Mecina menja ab lo rey, e madona sa muller. E puix serviren lo rey de tot son poder ; si que la dona nos parti del rey hon que anas ne cavalcas, per vila ne a casa; e servis, e feya li aytants de plaers comella podia, e son marit, e tots quants ne havia en la ciutat. E a poch de tefips vingueren vint e dos galeres a Mecina e quatre tarides del rey, de rems, molt ricament armades.

E aqui devallaren en terra e refrescaren de tot ço que mester los fo. E lo rey donavals prou pae vi, 6 carn a bastament.

CAPITOL XCVIL.

Com lo rey Caries dona comjat ἃ gran res de sa gent.

Diu locomte que, mentre lo reyd’Aragostava en Mecina e pensava de ordenar sa terra e de stablir los castells e les forces del regne de Cecilia, Carles stava a Regols ab sa ost e assats prop de Mecina, a huytmilles. E veu quels scus navilis no podien aqui romandre, per raho del yvern que venia. E per ço com en aquell Iloch no havia port, e per tal com havien gran carestia de

e de vi e de civada, dona comjat a les gents de Masella e del principat que s’en anassen, ὃ tots cells de Pulla e d'altres llochs. Atressi dona comjat a gran res de cavallers e de gents de peu del principat e de Pulla e de molts altres flochs, que eren sens fi.

CAPITOL XCVIIL

Com quatorze galeres del rey de Arago desbarataren quaranta galeres del rey Caries, e‘a prengueren vint ὁ dos.

Diu lo comte que, quant vench hun mati quel sol fo exit, les galeres de Masella e del principat de Pulla, commençaren ἃ exir de Regols! e feren vela per anar caseuns en Ilur terra. E aquests de Masella e del principat eren, entre galeres 6 tarides, setanta; e feren la via de Napols; e eren totes carregades de armes 6 de rich arnes, 6 de cavallers, e de honrats homens francesos e de Napols e del principat qui s’en tornaven en Îlur terra. Quant l'almirall del rey de Arago viu qual navili de Carles,

(Ὁ) Voyez dans Muntaner, chap. Lxvn, ke récit de ce combat, écrit avec une verve que n'a point surpassée dans ses Lbatailles l'auteur de la Jérusalem délivrée

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

[1289] axi feu recollir les gents eles galeres , e bateren de rems, 6 ana contra lesgaleres del rey Carles ; si quels foren molt prop, eels altres nos pensaven ques gosassen ab ells mesclar de batalla; ὁ cells de les galeres del rey d'Arago tots armats pensaven de anar vers ells a rems e a veles, aytant com pogueren, per cor de combatre. Quant les galeres de Carles veren que aquelles nols rebugaven e que venien ardidament , meseren mans a girar, e tornaren s'en a Regols ; si que les galeres del rey d’Arago volgueren anar a Regols ; mas mes se molt gran ventalencontre ; e no y pogueren anar, e tornaren s’en a Mecina. “ Barons, dix l’almirall del rey d’Arago, si nos agua ytam be, e que siam en tal guisa apparellats que, sempre que les galeres de Carles ixquen de Regols, siam nos abells, nos n'havrem gran partida ; si no ells s'en iran.» E aytantost feu star a la torre de Mecina deu galeres en guarda. Quant vench al cinquen jorn, quant les galeres de Carlesg'en foren tornades a Regols, aço fo hun di-vendres mati que feu lo vent a la ostia fort torbat, 6 feu molt leig temps ἃ molt vent, feren {lur comte que ab aytal temps les galeres del rey d'Arago no exir-s-en de Mecina ; e exiren se de Regols, e feren vela per anar ἃ Napols ; e foren, entre tarides e galeres, quaranta-huyt, de les quals n’i havia de -nou de Masella e cinch de Pisa e vint e dos del principat. Quant l’almirall del γον viu lo mati que les galeres de Carles s’en anaven , feu tocar la trompeta ; e tuyt recolliren se al pus tost que pogueren, e feren vela; e anaren tant com pogueren a rems e a veles, encalsant los, si que les galeres eren luny de les galeres del rey d’Arago be huyt milles. E foren se meses tan prop de la terra quel vent fresch que havien los falli; € axi corregueren les tant quels foren prop a dos milles. Mas aquestes galeres del rey d’Arago que axis foren aventades, no eren mas de quatorze, axi com abans foren aparellades a Mecina, que les altres qui venien de tras tant eren luny que no les podien veure.

Quant les galeres de Masella e de Pisa e del principat veren que les galeres del rey d'Arago los venien de sobres, calaren totes egiraren les prohes vers aquelles, e meseren se en schala, e : aparellaren se de la batalla. E aquelles de Ma- .

sella qui staven de la banda de mig-jorn, van

dreçar ab gran gatsara huna senyera molt gran que apellen l’estandart de Sent Victor. E cells

de Pisa e del principat qui staven de la banda

de terra feren atresi per aquell semblant mateix.

E puix feren venir hun leny armat de huy-

tanta rems que era de Nicotera, e era lo major

leny que hom sabes, e digueren li que anas | comtar les galeres dels Catalans ὁ puix que s’en tornas. Lo leny armat bate de rems e ana a hun tret de ballesta prop les galeres dels Catalans, e puix pres l'altra volta, e torna s’en a les galeres de Carles, e dix los que les galeres dels Catalans, a son semblant, no eren mes de quatorze; mas tant era gran la claredat de Ilurs seuts e de Îlurs capells de ferre febrits e de Ilurs cuyraces de drap d’aur que a penes les podien reguardar.

Ab tant les galeres dels Catalans foren apparellades e començaren a ferir en mig Hoch de les galeres, Ila hon aquelles de Pisa eren. Quant los Massellesos los veren axi ferir, van metre lestandart de Sent Victor a baix vilment, e preseren la volta a mig-jorn, e comencaren de fogir a rems e a veles; e gitaren en mar molt bell arnes e matalaffs de seda, e caxes , e bonetes, e guarniments, per tal que les galeres fossen pus laugeres e mils poguessen scapar. F les galeres del principat preseren la volta e començaren a fogir de vers Nicotera, que no y havia pus de dos milles. E les galeres dels Catalans anaren tro a Îla dins en terra ab ells , ὁ retengueren ne vint e dues, de les quals n’i hac dos de Pisa, en que era lalmirall, e les vint eren del principat. E feriren en Nicotera quatre en terra, e les gents de la ost de Carles deffençaren les de terra. E En Pere d’Esvilar ab la sua galera e ab huna altra feriren en terra, e a mal grat de la cavalleria de Carles, vararen les e menaren les s’en.

Quant aquesta batalla fo finida, fo mig-jorn passat; e a Mecina no sabien negunes noves de les galeres , ne les altres galeres no foren a la batalla, sino les quatorze primeres , puix vingueren quant ja s’en tornaven les altres ; si que vingueren alguns a Carles e dixeren que les galeres del τὸν d'Arago eren desconfites. E Carles e totes les gents qui eren a Regols feren gran lumenaria ; aquella nit semblava que foch se tingues a la ost. E aco veyen cells de Mecina e foren ne molt desconfortats, per co com no sabien nengunes novelles de les galeres ; ‘e lo : rey n'era molt fello ὁ despagat. Quant les galeres dels Catalans hagueren ligats los presos e ! hagueren amarinades les vint e dos galeres que :

Crow. rer D. »'EscLor.

CAPITOL XCVHH.

hagueren preses,tornaren s'en ἃ rems 6 a veles vers Mecina, tant que fo be miga nit ans que fossen ἃ la torreta de Mecina. E quant foren ἃ la torreta, reposaren se aqui tro al jorn. Mas sempre que foren aqui, trameseren missatge al ΤΟΥ ἃ Mecina, per hunlleny armat que li fes assaber les novelles de les galeres.

Quant lo missatge fo a Mecina, si munta tost al palau, e fo amenat d'avant lo τὸν qui era colgat en son Ilit; si que lo rey, tantost com lo viu, lantostse dreca en son [lit, e demana li quines novelles aportava. « Certes, dix lo missatge, bones! que les galeres de Carles son descomfites, e havem ne preses vint e dues. » Quant lo ΤΟΥ hac aco entes, fo molt alegre e feu grans gracies a Deu Nostre Senyor, de tan gran gracia e de tan gran honor que feta li πανία. E feu donar al missatge qui les novelles havia portades, hun seu vestir d’escarlata molt ab pena vayre. Puix lo rey dormi tro al jorn molt alegrament e en pau, que molt havia estat ab mal ayre, per co com molt era duptant del fet, mas be sabia que, abans quels seus po serien vencuts, ni havriatants morts que no seria qui lievas lowcamp.

Quant la gent de Mecina saberen aquella novella, Ilevaren se tots de sos Ilits, grans e pochs, e van encendre torces e brandons e canelles e falles ; e feren tan gran lumenaria que de huna llegua entorn havia most gran claredat, que era semblant que fos ἥογη. E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist. Quant vench lo mati, les galeres dels Catalans se apparellaren e s’en anaren al mils que pogueren , e desligaren als presos, 6 feren los tornar enIlurs galeres a revers ab la popa primera e ab les senyeres de Carles tiragascant per la mar. Cascuna de les galeres del rey d’Arago ne remolcava huna o dos galeres de aquelles que havien preses, abla popa primera. Eaxiremolcant, entraren s’en al port de Mecina lo mati, ab gran alegre de trompes e d’altres esturments e ab Ilurs senyeres llevades. E lo rey era aqui riba la mar ab gran cavalleria e ab tota la gent de Mecina, e cridaren a alles veus: « Ben siats venguts, axi com a molt valents que vos altres sots, que ab quatorze galeres havets guanyada victoria de cinquanta galeres! » E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist. Quant les | galeres foren al port de Mecina, lo rey feu metre tots los presos en hun palau gran; e foren quatre

miliu ecinquanta, menys de aquells que foren ἃ la batalla morts. E els homens de les galeres del rey d’Arago devallaren en terra, e cascu aporta s'en Co que havia guanyat : copes d'aur e d’argent, e talladors, e scudelles, e molta bella

vexella d'argent, e cubertors de seda, e molt ἢ

richs guarniments, e molts bells vestirs de cendat ab penes vayres, € tant haver e argent monedat que negu no pot saber be nombre. E cascuns anaren se reposar 6 assolacar Îla hon li plach; e no s'era maravella, car ἃ mGit havien treballat.

Quant vench a cap de tres jorns, lorey hac bagut son consell : que faria de aquelles gents que tenia preses, qui eren del principat e de la terra de Pulla; e feu los se venir denant.

« Barons, dix lo γον, be veu que yo-us tinch en mon poder, quen puch fer ço que yom vulla ; e creu que si los homens meus fossen vengnts en poder de Carles, co que Deus ja no vulla!

qu’ell los Ilivrara tots a mort; mas yo no vull tant de mal fer ; ans vos Ilivrare dos naus carregades de pa g de vi, anats vos en en vostra terra. E yo fer-vos-he carta ab mon sagell, que aportetsals homens del principat : que τοῖα hora que vinguen ab mercaderia en ma terra ne per be, seran sans esegurs. E d'aqui avant guardats vos que nom vingats al encontre; que, si podia negun pendre, yol faria a mala mort morir. »

Edona a caseu hun tornes d'argent etornaren s'en. Quant ells veren la misericordia del τὸν d’Arago, hagueren goig e cridaren a aîtes veus: « Deus te do vida, rey de misericordia, quins has prestada la vida, la qual tenim per tu! «E axi anaren ea Îlur terra, e portaren molt gran nomenada e Ilaor del rey d’Arago e de ses gents, e de la bondat quel rey los havia feta. Si que totes les gents de Pulla e del prineipat cren molt pagades del rey d’Arago , e pregaren tots jorns Deus que li donas vida e victoria sobre sos enemichs.

CAPITOL XCIX

Com lo rey Carles trames missaigers αἱ rey En Pere d'Arago 6 quel reptassen de part sua.

Quant lo rey Carles sabe que les sues galeres foren descoufites, fo molt yrat, e majorment com quatorze galeres n'hagueren des-

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

confites quaranta-huyt, de les quals ne reten- ! guerea vint e dues e les altres foren fuytes. Ε΄.

pensa ab si mateix, e veu que tot son fet cra

perdut e que les sues gents no havien durada a les gents quel rey En Perc πανὶ amenades, encara que les sues gents fossen quatre tants que les alires; e pensa com poria gitar de la terra lo τὸν d'Arago, la sua persona sola, ab qualque seusa, que tot l’altre li era vigares que fos aient, E feu se venir dos clergues que eren seus e de sa casa, ὁ vestils, ὁ adobals com a frares preycadors : « Barons, dix lo rey Carles, anats vos en ἃ Mecina ὁ parlats ab lo τὸν d’Arago, e digau li de la mia part: que ell no esentrat en la terra de Cecilia axi com a Ileal hom € bo, ans hies entrat malvadament, axi com no deu.

— Senyor , digueren aquells dos falsos missatgers, som aparcilats de fer vostra volentat. »

Quaut vench la nuyt, feu los passar en huna barcha en Cecilia. E quant foren aqui, anaren s'en al τὸν d'Arago! e digueren li la missatge= ria quel rey Carles los havia manada dir. E lo rey, com ho hac entes, mes mans ἃ riure ὃ sol no feu semblant que res li pesas co que li havien dit. « Barons, dix lo rey, yo trametre mos missaigers ab vos altres ensemps al rey Carles, per saber de la sua bocha sies ver co que vos altres deyts. »

E aytaatost lo rey aparella sos missaigers, ‘cavallers honrats 6 d’alt affer. « Barons, dix lo rey,anats alrey Carles,e amenats ab vosaquests dos missatgers qui m’han dites aquestes paraules de la sua part. E sapiats ab elles, si es ver qu'’ell los m'haga tramesos ab tals paraules com vos altres havets enteses. E si ell les vos atorga, escondits m'en, axi com vos vos esconderiets de hun altre cavaller qui-us reptas de fe e de Nealtat ; e no ln menets neguna honor, que yo lo y menare cos ἃ cos. »

CAPITOL C

Quant lo rey En Pere d'Arago € lo ΤῸΝ Carles se acordareu de fer batalia ells abdos ἃ Bordeu.

Com los missatgers se aparellaren © passaren a Regols hon lo rey Carles era, vengueren denant ell; e paregueren be homens de gran valor e missatgers d'alt affer. E saludaren lo ΤΟΥ Carles, e dixcren li : « Senyor rey Carles, lo noble τὸν En Pere de Arago e de Cecilia nos trauet aci per saber de vos, si aquests dos frares preyeadors que han dit aço al senyor rey nostre « que ell es entrat en la Cecilia falsament

{h 31: οἱ tebre, νυν θὰ le recit de Muntancr, p. 276,

e deslleal e no deguda » si-u han dit per vos ne per vostra volentat. » E ab aytant no digueren pus.

Elrey Carles estech hun poch en pensant, e dix : « Vullats que yo ho haga dit ὁ no, vo dich : que ell es entrat en la Cecilia malvadament 6 no deguda, e axi com no deu. » Adonch respongueren los missatgers del rey d'Arago e dixeren : « Senyor, nos vos responem aquestes paraules, per manament del rey d’Arago e de Cecilia nostre senyor, e dehim: que tot hom que digua quel rey sia entrat en Cecilia malvadament e no deguda, ho diu com a fale e deslleal. E diu que-us ho menara cos per cos. E donar-vos-ha avantatge d'armes, aytals com vos vullats. »

De aquesta resposta fo molt irat Carles; e sos barons dixeren li que nos iresques € no y respongues, menys de consell. Sobre aco llevaren lo de aqui e meseren lo en huna cambra. E aqui tench consell ab sos barons. E puix torna en son seny, e respos : que ell no combatria 80] a sol ab ell, mas ab cent cavallers per altres cent. « Donch, digueren los missatgers del rey d'Arago, vinguen los vostres missatgers ab nos, tals que fermen la missatgeria denant lo nostre rey. — Certes! dix lo rey Carles, yol altrey. »

Adonchs aparella sos missatgers, cavallers honrats, e trames los al rey d'Arago a Mecina; els missatgers del rey d'Arago s’en tornaren ab ells. E vengueren denant lo rey, e saludaren lo molt altament. E lo rey acollils molt gint de fet e de paraula; e dixeren al rey les paraules que eren estades parlades entrel rey Carles e sos missatgers : « Senyor rey, nostre senyor rey Carles vos diu : que-us ho menara cent cavallers per altres cent ; 6 si aço volets fer, ell n'es apparellat. E d’aqui avant diu vos : que vos no sots entrat en la terra de Cecilia axi com devets, — Certes, dix lo rey d’Arago, ell dira ço ques volra, e nos farem co quens sia honor. Mas yo lo ÿ combatre cos a cos : que yo no he fet res contra fe e Healtat. E d’aqui avant yo li trametre mos missatgers ab certes paraules. »

Los missatgers se apparellaren, e lo τὸν dix los co que havia en volentat. E puix anaren s’en en Regols tots los missatgers ensemps, e vengueren denant lo rey Carles, e digueren li que

CAPITOL C

ΤΟΥ d’Arago diu, ques combatra ab voscosacos e que-us donara avantaige de armes. — Certes, dix lo rey Carles, non fare res; que si ell sabia que vo ho preses, ja ell no m'ho diria. » Adoncbs dixeren los missatgers : « Diu vos lo rey d'Arago : que puix no lin voletscombatre cos ἃ cos, pendra rey ὁ fill de rey.— Certes, dix lo rey Carles, nol altrey pas.—Donch, digueren los missatgers, pus en altra guisa nos pot fer, ell pren vos ab cent cavallers.— Yo, co dix lorey Carles, ho atorch en aquesta manera : que, de la sua part haga sis cavallers fels jurats, e yo sis; e axi com aquells juraran ne devisaran lo fet de la batalla, que axi sia feyt ; e que ells cerquen Ioch cominal hon se faça la batalla; e tot (0 que ells feran, que nos ho tendrem, que no y pugam contradir ; encara que juren de cascuna de les parts quaranta homens, cavallers dels millors que nos hagam , que la batalla no puga romanir. »

Quant aquestes paraules foren atorgades entre el rey Carles e los missatgers del rey d’Arago, lo rey trames sos missatgers ἃ Mecina ab aquells del rey d’Arago ensemps. E vengueren denant lo rey d’Arago ensemps, e digueren li lo fet com era empres e atorgat, de la batalla entre elle lo rey Carles; e axi, si ell ho atorga ni-u volia. « Senyors, dix ell, tot ço quels meus missatgers hagen empres ne fet ab lo rey Carles, yo-us atorch per be fet. » Sobre les cartes 6 les covinences se facren, es fermaren, es juraren de atendre e de complir per ma de quaranta cavallers millors de cascuna part. Los quals cavallers foren aytals, com yo ho entes, de Cataluny e de Arago :

En Rois Eximen de Lluna ; — En Guillem de Castelinou ; — En Pere de Queralt ; — En Eximen d'Arteda ; — Rol de Manuel; —Renan de Limotges, jutge ; —Arnau Roger, comte de Pallars; — N'Armengol, comte d'Urgell; — Pere Fernandes, germa del rey En Jaume ; — Pere, fill del rey ; — Llop de Lluna, — Ponç de Ribelles; — Sanc d’Entillo ; —Pere Arnau de Botonat ; — Alaymy de Lenti, del regne de Cecilia, mestre justiciari ; —Aldori de Vintimilla, comte de Iscla ; — Fraderich de Mosca, comte de Albaregal; — Rotlan de Piol; —Galter de Caletagiron; — Bernard Roger de Eril; — Roger de Lluria ;—Lope Ferrandesde Atrosillo ; — Berenguer de Monpao ; — Pere Garces d’A-

havieo parlat ab lo rey d’Arago. « Senyor, lo | renos; — Bertran de Bellpuig; — Guillem de

CRONICA DEL REY EN PÈRE, PER B. D'ESCLOT

Pesora ; — Garces de Resur; — Eximen Llop ; e ab pochs mes. E cell qui-u faria, que sia

de Boil; — Ramon de Molina ; — Simon Des- Nor ; — Leyalci Ivaco de Gavalur ; — Gil de Monvaga; Guillem Arnau de Juber; — Berenguer de Foga ; — Galceran de Villa-franca ; — Ramon de Cortada : — Jaume de Oblites ; — Guerau Docent ; — Esteva Novis ; — Blasco de Alago, gendre del rey!.

Dels quals de aquests cavallers n'i hach sis fels de la part del rey d'Arago 6 altres sis de la vart del rex Carles. Los quals sis de la part del rey d’Arago foren, per ordenar la hatalla, e el fet, aquests : En Guillem de Castellnou ; — En Rois Eximen de Lluna ;—En Pere de Queralt ; —Eximen d'Arteda; — En Rol de Manuel ; — Renau de Limotges, de Mecina. — Aquests sis cavallers fels e jurats, ab altres sis de la part del rey Carles, ordenaren tot lo fet de la batalla en aquesta manera que ara oirets.

Primerament ordenaren : que la batalla ques fes a Bordeu, qui es del τὸν d'Anglaterra, axi quel τὸν d’Anglaterra o son procurador hi sia en tal guisa apparellat que puxa assegurar la batalla e tots cells qui hi seran.

Encara, los dos reys hi sien lo primer jorn de juny ; e aquell qui hi fallis que no y fos aquell jorn, que fos tengut per fale e per deslleal, e que no fos tengut per rey null temps, ne aportas senyera ne senyal, ne cavalcas ab companyo.,

Encara, que nengu no y fes nenguna res per que la batalla romangues; e si ho fes que fos aytal com ja bavets oït.

Encara, que negun dels reys no dega venir ab grans companyes de cavallers ni de gents, sino ab cent cavallers qui devien fer la batalla,

‘1) L'historien Miquel Carbonell a rapporté le texte latin de ces diverses chartes, à la suite de la vie du roi Pierre d'Aragon (Chroniques de Espanya, ἴο ΤΊ verso à 80 verso), οἱ. déclare le: avoir tirées des précieuses archives de Barce= lonne. « Les quals cartes, dit-il (fol. 72 verso), eu sa propria figura se troben buy en dia rccondides en lo Real Archiu de Barcelona; les quals yo, Pere Miquel Carbonell, componedor de la présent historia, he vistes, Lengudes € legides. » La lettre originale du roi Pierre, ajoute-t-il (fol. ΤΊ verso), me peut s'y trouver, οἱ est sans doute restés entre les mains du roi Chartes, où de son neveu le roi Philippe de France, Quant à 18 lettre originale du roi Charles, elle est conservée dans les archives de Barceloune, οἱ on y lit les noms des quarante 16e moins avec leurs sceaux pendants et celui du roi Charles. La relation de tous les incidents de ce duel ἃ &1é aussi dounéc par Ramon Munlaner, et sou récit ὁδὶ aussi ὁχασὶ qu'animé.

aytal com d'amunt es dit.

E encara, que si neguu cavaller ne altre hom estant en Bordeu comencava batalla ne mescla, que fos aytal com d'amunt es dit.

E si tant sera quel τοὺ d'Anglaterra no fosse a Bordeu, ne son procurador, en tal guisa apparellat de guardar la batalla que negu no fos poderos de fer tort ne sobres al altre, que cascuns s’en puxen lornar saul e segur.

Ε aço juraren abdosos los reys ab quaranta cavallers de caseuna part, ab carta feta de compromes, partida per A. B. C. Quant tot aço fo fet eordenat, lo rey Carles, qui era a Regols qui es en la Calabria, denant Mecina, ordena e stabli la terra al millor que poch. Mas be conexia la volentat de les gents de Pulla e del principat, que nol amaven [nel preaven res. E jaqui son fill, lo princep de la Morea ! ab tota sa cavalleria a Regol, que estigues aqui en establida, quel τὸν d'Arago ne ses gents no poguessen passar en la Calabria. E puix lo rey Carles apparellas de anar a Bordeu, e tench son cami vers Napols e vers Roma.

Ara lexa a parlar lo Ilibre aci del rey Carles e torna a parlar del rey d'Arago ὁ de ses gents,

CAPITOL CI

Com lo apostoli trames en ajuda del rey Carles cinch cens ca= vallers francesos.

Diu lo comte que, sempre quel rey Carles fon partit de Regols 6 hac cavalcat hun jorn, si atroba cinch cens cavallers francesos quel papa hac soldejats ὁ pagats per sis mesos, e trametials al rey Carles en ajuda. E el rey Carles feu los manament que s'en anassen ἃ la Catuna que es d’avant Mecina, assats prop de Regols, a mija Ilegua, e que stiguessen aqui en establida, per tal que null hom de Mecina no pogues passar en la Calabria. E quant los cavallers se foren partits del rey Carles, vengueren s'en a , la Catuna, e aqui albergaren se. E nols era sem-

{1) Le roi Charles d'Anjou prenait en méme temps dans ses titres, comme ôn peut le voir dans l'acte rapporté par Carbonell { fol. 77 verso ) le nom de princeps Achaiæ, conne pos= sédant là seigneurie supérieure de Morce, Son fils ainé portait sans doute le même titre depuis la mort de sou frere Louis= Philippe, Gancé d'Isabelle de Ville-Hardoin, Entre cette mort arrivée en 4277 et le second mariage d'Isabelle avec Florent de Hainaut en 1294, Charies put réunir les deux titres dans sa famille, (νον, ln Chr, de Morce, p. 152.)

blant que negunes gents del rey d'Arago los | pogues fer dan ne venir de sobre, per ço com la mar era en mig entre ells e Mecina.

CAPITOL CIT

Com lo τὸν En Pere d'Arago ὁ de Cecilia ab tola sa ost prénsue kegols e occiren gran res de los Francesos.

Dia lo comte, quel rey d’Arago e les sues gents saberen que aquelles gents eren vengudes a la Catuna e que staven aqui en stablida. Sobre aço los almugavers vengueren al re e dixeren li : « Senyor, pregam vos quens lexets passar en la Calabria tro a mil e dos milia almugavers, e quens façats passar ab galeres ; e veurem si hi porem res guanyar sobre los nostres enemichs qui son de Îla ; que nos no som usats de estar en viles ne en ciutats, que no som çabaters ne texidors, ne homens que sapiam res fer, sino de fet d'armes entre nostres enemichs. — Barons, dix lo rey, anats en nom de Deu, e yo-fer-vos-he armar deu galeres quius hi passaran e estaran alli tant tro siats retornats, per tal com dé Ila no havets negun retorn.— Senyor, dixeren los almugavers, gran merces. » |

Quant vench l'altre jorn, lo ΤΟΥ feu apparellar deu galeres, e feu hi muntar dos milia almugavers; 6 sus ἃ la alba del jorn, prescren terra ἃ la Catuna, e devallaren aqui. Quant les guaytes de la vila los sentiren, meseren mans a cridar a altes veus : « Armes! cavallers francesos! Que les gents del τὸν d'Arago son ab nos! » E caseu se Ileva ἃ armar axi com poch. ὁ d’altres qui fogien sens armes. E los almugavers entraren en la vila, € occiren hi be cinch cents eavallers, sens l'altra gent, e prengueren tot Ilur haver e Ior tresor ;e recolliren ho enles galeres, e meseren molt cavalls en les tarides que y eren, e puix occiren tots los altres que no pogueren menar ne recollir {.

Quant lo princep qui era en Regols sabe que les gents del rey de Arago havien ferit ἃ la Ca-

ἡ tuna, correch ab tota sa cavalleria vers aquella

part; mas poch hi acaba, que ja era tot perdut. E los almugavers e les gents de les galeres eren ja recollits, sino trenta almugavers que foren sobrats e foren fuyts en les montanyes.

(1) Ce fut dans cette affaire de Catona en Calabre que mourut le comte d'Alençon, (Voyez le récit si animé de Munta- | ner, p.272.) i

CAPITOL CI

Quant les galeres foren recollides ὁ allunyades de la terra tro a mig tret de ballesta, ells veren hun almugaver que fo romas en terra, e cinch cavallers francesos venien li de sobres ah

| Murs cavalls ; e ell, defensant see tornant atras,

venia envers la mar, axi com cell qui trobar cuydava les galeres apparellades e muntar sus. E en huna de les galeres havia hun almugaver qui.era molt valent hom e era de Taragona, senyor de cinquanta servents; e veu quel almugaver, qui era seu, era en molt gran cuyta, prega l'almirall quel fes posar en terra a socorrer ἃ son companyo. Ε aytantost pres sa Îlança e sos dos darts; e la galera acostas ἃ terra; e ell devalla tot sol. Abans que ell fos en terra del tot, να que hagueren mort son companyo.

E ells quil veren venir, vengueren vers ell ab Îlurs cavalls. E al primer qui vench, lexa li anar huna escona, 6 dona li talcolpper mig los pits, quel esberech# e tots los guarniments li passa ; si que tot lo ferre li mes al cos; e sempre caech mort en terra del cavall. E puix pres hunsalt atravers,eencontra hun altrede aquells cinch cavallers, e a travers, per migles falques, va ferir de la lança lo cavall, si que de l’altra part cacch mort; el cavaller caech sots lo cavall, si que nos podia Îlevar. Quant los tres cavallers qui romas eren viren aco, foren molt spaventats ὃ yrats; 6 lexaren se anar a ell, E, al primer que li vench, lexa li anar la scona que li era romasa ; e dona li tal colp sobrel bacinet que aportava al cap, quel ferre limes dins lo cervell, si quel cavaller caech mort a terra. E puix partis dels dos Cavallers e ana s’en al cavaller qui jay a suis son cavall, que nus podia ilevar, e dona li hun colp de la lança per la ventalla, per mig lo coll, si que li trencales venes, e mantinent mori. E puix, ab la [lança apunyada, pres hun salt ἃ travers vers la mar ; els dos cavallers volgueren se metre entre ell e la mar ; δ no bac altre consell; e pres huna pedra qui jaya al sol, e trames la al cavaller qui pus a pres li era; e dona li tal colp sobre les dens que les bares d'avall li trenca; si que lo cavaller tot esbalayt gira lo cap a son cavall e fogi. E lo servent ana vers l’altre cavaller, el cavaller nos poch guardar d’ell; e dona li tal gran colp de la Ilança sots les faldes del alberch, si que tot lo ferre li passa per la cuxa, E puix acostas a

(4) Le baubert.

ell quant hac tirada la lança, que de bure dona li tal eolp al cavall quel effondra de dues parts. El cavaller trames lihun colp de la espasa er fugent per mig de les espatles, si que li fes de la esquena be hun palw. Ab tant lo cavaller ὁ ell cavall caech en terra; 6 el cavaller, qui era malament nafrat en la euxa, caech en terra tot estes, que nos poch ajudar. Ab tant vench gran pressa de cavallers e de servents; e el servent quels veu venir no hac altre consell, mas que fugi vers la mar; e ab la sanch que hac perduda molta, fo regeu esbalayt; e aqui mataren lo, mas be fo comprat.

Quant l'almirall de les galeres viu que negun consell no podia pendre de cobrar los almugavers que en terra eren romasos, € no sabia quen era esdevengut, fo molt despagat ell e tots los altres; mas be sabien de aquell bon almugaver de Taragona que era mort, de la qual los pesa molt; mas no li podien ajudar, tanta era la multitut dels cavallers qui eren per tota la terra. E aquell era en huna placa tot triadament ; e no li pogueren socorrer, que no-u gosavenassajar ; Car hägueren ἃ passar per mes de dos milia cavallers, encara que tota la ost corria alla hon les galeres eren ne veyen venir a terra. E axi les galeres tornaren s'en a Mecina ab molta alegria, per la victoria que haguerenhaguda ὁ del gran guany quehagueren fet. E devallaren en terra toits los aimugavers els mariners. E aportaren s’en molt bell arnes que hagucren guanyat, co es cubertors de seda ὁ de richs draps, e richs vestiments ab penes vayres 6 ab cendats, e moltes belles armes, e copes d'argent, e escudelles, e talladors, e molt argent e molt aur amonedat sens nombre; e cascun anaren s’en a Îlurs alberchs e posaren ab Ilurs amichs e despengueren Ilargament del haver dels Francesos. E l’almirall ana ἃ parlar ab lo rey, e comta li ço quels era esdevengut, dels cavallersfrancesosque havienmorts,ede co que havien guanyat, 6 dels servents que havien lexats d'hon no sabien novelles si eren moris Ὁ presos, e de aquell qui tant valent era mort. Quant lorey sabe que trenta serventseren romasos en Calabria e que no sabia si eren morts Ὁ presos, si li sabe molt greu. Quant vench a la nit, feu fer senyals de foch al pus alt Iloch de son palau, per tal que aquells qui eren romasos en les muntanyes de Calabria que vessen los senvals e quels retessen. E quant aquells ser-

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESC

vents qui eren en les muntanyeshagueren vist los senyals del foch del palau del rey de Mecina, conegueren que aquells senyals los feya hom. E mantinent reteren los senyals. Quant cells del palau de Mecina hagueren vists los senyals quels hagueren fets, reteren los senyals, per tal que sabessen quels yria hom a Îlevar ab galeres, e que vinguessen ἃ la mar. E ells escoseren los senyals e reteren los tantost. Lo rey feu armar dues galeres que passassen en la Calabria per recollir aquells trenta almugavers.

Los Francesos hagueren entes que dels almugavers hagueren romasen terra e que eren aïnagats en les muntanyes de Calabria ; e meteren seen agua yttrenta homens ἃ cavall, per tal que, si los almugavers venien ἃ la mar, quels prenguessen. Ab tant, les duesgaleres armades vengueren prop de la Catuna a terra, a la punta de jorn, quels almugavers los vehessen. Els almugavers qui veren les galeres de la muntanya, vengueren vers la mar molt abrivadament. Εἰς cavallers francesos quils veren venir donarenlos salt denant, si quels alnfugavers no pogucren gandir d’ells. E axi anaren se mesclar ab ells ensemps. Els almugavers pensaren se que mes n’i bagues, e tengueren se per morts; e lexaren se anar ab ells ab [05 llances 6 ab los darts, si quels primers colps los mataren dotze cavalls en nafraren gran res. Els Francesos nos gosaren metre fort, en ells, per pahor de les lances. E ells almugavers corregueren vers aquells qui havien Îlurs cavalls morts e auciren los. Quant los altres qui foren romasos, qui ja eren nafrats, ao veren, comencaren de fogir axi com pogueren, Ὁ comencaren s'en de anar. E los almugavers donaren ‘los als dors, si quels desbarataren e’n occiren la major partida. Puix vengueren a la mar, e recolliren se en les galeres sens dan, que no hagueren pres neguns, 6 tornaren s’en ἃ Mecina.

En aquella hora, lo princep de la Morcha, fill del τὸν Carles, estava en Regols; 6 entes quel rey d'Arago volia passar en Calabria. | Llevas de Regol ab tota sa ost ὁ ana s'en al pla de Sent-Marti, qui es luny d’atui tro a dotze llegues ; e desempara la vila de Regols, e mes huytcents cavallers francesos e prohençals en huna vila qui es en Calabria a dues jornades de la Catuna dintre terra, qui es al cami del pla de Sent-Marti. Ab tant lo rey d'Arago fo apparellat ab tota sa ost e passa s’en a Re

[1388] gols, e stabli lo molt bei. E puix cavalea ab

CAPITOL CHI

nom En Ramonetde Vila-Nova ; e voleh lo ferir

tula sa oste ana s'en ἃ huna vila qui ha nom | de la Ilançca; e lo cavaller qui era tot armat

Calanas. E aqui sabe per la gent de la vila que lo y digueren : que ἃ Samenara havia huyt cents cavallers francesos e prohençals quel princep hi havia tramesos per stabliment. E dixeren li que, entre aquella vila hon era 6 Samenara, havia hun portal hon havien ἃ passar, qui era molt fort, que cent homens ἃ peu ho.tendrien ἃ dos milia a peu que ja πὸ porien passar, ans havrien ἃ tornar atras € esser desconfits. E quant lo rey hac aço entes, apparellas ab tota sa ost; e huna nit, quant los cavells hagueren menjat la civada, ell cavalca tota la nit e passa aquell mal pas, qui era assats prop Samenara. E ell mana que y entrassen dos milia almugavers e quaranta cavallers, abans que en la vila se fossen reconeguts.

Quant los almugavers hagueren oyt lo manament del rey, anaren s'en vers la vila; e les guaytes quels sentiren venir cridaren molt fortement ὁ meteren so per la vila. E els cavallers e les gens qui dormien en Ilurs Ilits llevaren se e prengueren Îlurs armes. E hac ΕἾ molts qui muntaren en Ilurs cavalls, e d’altres qui fogien fora la vila; mas nols valia res, que venien en maos de cells de la ost qui eren deffora de la vila, e axi eren morts ὁ presos. Mas los almugavers anaren trencar los murs de la vila e entraren dins; e los cavallers ab ells; e meteren foch a la huna part de la vila, e puix anaren per la vila, ὁ atrobaren cavallers armats per cases e per carreres € per places; si quen octiren tots quants ne atrobaren. E En Pere Arnau de Botonat, ab los cavallers qui eren ab ell entrats en la vila, vench en huna placa, e διαὶ troba huna gran companya de cavallers francesos e prohencals, e anaren ferir en ells; si quen enderocacen molts de Ilurs cavalls e en auciren. En Berenguer de Pera-Tallada ana ferir dos cavallers francesos ἃ travers ab la Ilança; si que abdos los passa, els abate en terra morts. En Pere Arnau de Botonat encontra hun cavaller de Prohença, qui era molt honrat hom, e havia

{1) Voyez Muntaner, p.278. Zurila dit que le roi d'Aragon prit Reggio par capitulation, le 14 février 1285, οἱ qu'aussitôt les villes de Calanna, La Mota, Santo-Lucido, Santa-Agata, Poute-Daltilo, Gherace et autres se rendirent à lui,

crida li « Nom aucies ἢ» € qu’ell era avtal cavaller ; e dix li son nom, e que poria haver d’ell gran remuneracio. À aquestes paraules En Pere Arnau de Botonat l'ana abracar per mig dels flanchs e trach lo de la sella tot armat, 6 posal se al coll del eavall e tracch lo delaplaca, per tal que πὸ] occisen, e aporta Lo de fora en la οί e Ilivral a sos scuders que lil guardassen. E puix baregaren tata la vila, ὁ trobaren aur ὁ argent e moneda tanta que null hom no pot saber lo nombre dels florins d’aur e dobles ὁ carlins 6 tornesos d'argent, emola bella vexella d'argent, ὁ molt bell arnes de seda, e richs guarniments, e cavalls, muls e rocins.

CAPITOL CIIL

Con hunalmogaver, que préngueren les gouts del princep de la Morea, se combale ab hun cavaller frances el vence, e cum madoua la reyna, muller del γον En Pere d'Arago, s'en veuch cu Cecilia.

Ab tant lo jorn fon vengut, € tornaren s'en a Calanas. E quant lo princep, qui era al pla de Sent-Marti, a dos Ilegues de Samenara, sabe les novelles, que tots los de Samenara eren morts e presos, fo molt yrat; 6 correch ab tota sa gent a Samenara; € troba tota la vila cremada e mal mesa, e los cavallers morts per les carreres; e veu que altre consell no podia pendre ne donar, 6 torna s’en molt yrat 6 pla de mal talent ; ὃ no fo maravella. E cuydas quel τὸν d’Arago lo venria assetiar en la sua ost; e Ilevas de aquell Ioch hon era; e passa huna gran aygua; 6 prop de la aygua ell se atenda, e feu vallegar tota la ost en torn. Mas no romania per aço quels almugavers no anassen à la ost, e ferien en la ost de nit e a matinades, els aucien cavallers e homens ἃ peu, e s'en portaven de Îlur arnes assats de les tendes, que no s'en podien ἃ res pendre ; ans, pus nit era, no gosaven traer lo peu de la ost, que semblant los era que les pedres fossen homens.

E bun jorn s'esdevench, que huna companya dels almugavers s’encontraren ab huna companya de cavallers francesos e de homens ἃ peu; els almugavers eren pochs e fogiren ἃ la muntanya, si quels Francesos ne retegueren hu qui nols poch scapar. E per maravelles nol volguecren occiure, mas amenaren lo d'avant lo

priacep, e dixeren li que aquell era almugaver que havien pres. Lo princep lo guarda, e veu que no vestia sino huna cota, sens camisa, e fo magre, e negre, de la calor del sol, e la barba que li fon creguda, 6 sos cabells negres e loncbs, ὃ aportava al cap hun capell de cuyr tot trepat, e en les cames hunes calses de cuyr, e hunes avarques de euyrals peus. Com lo princep lo viu axi apparellat, maravella s'en molt, e demana li qui hom era. E ell dix que era almugaver de les gents del τὸν d'Arago. « Certes! dix lo princep, no se qual bondat sia en vos altres ne qual ardiment; que molt me semblats catiues gents 6 pobres 6 salvatges, si tots sots aytals. — Certes, dix l’almugaver, yo son hu dels pus catius dels altres ; mas empero, si hi havia hu dels vostres Cavallers, lo millor que ell fos, yom combatria volonters ab ell ; e ell, que fos tot guarnit en son cavall, si ell se volia combatre ab mi; e quem façats retre ma Jança e mon dart e mon coltell ; e si tant ses que yol puxa conquerir, quem lexets anar sens falla san e segur; e si ell me conquer, faca de

mi ço que vulla. — Certes, dix lo princep, aci |

ba bell plet. »

Abaytant hun cavall@ frances se [leva ὁ dix que ell se combatria ab ell. E era molt jove e gran e soberch; e dix al princep que ell faria la batalla. « Certes, dix lo princep, açom plau. Ara donchs, anats vos armar, e veurem aquest que sabra fer.»

Ab tant lo cavaller se ana armar, ell e son

cavall; e lo princep feu retre al almugaver sa :

Ilança e son dart 6 son coltell e sa cintura; e fo amenat deffora en hun camp. E totes les gents de la ost foren aqui, el princep ab sos cavallers. Ab tant lo cavaller vench tot corrent tot armat en son cavall, e vench vers l’al-

CRONICA DEL REY EX PERE, PER B. D'ESCLOT

mugaver ab la lança denant, per tal quel fe- : ris ; e l'almugaver, quel veu venir tot abrivat ἡ

vers ell, lexal se acostar, e trames li la scona

als pits del cavall, si que ln mes be dos palms

entre los pits e la espalla ; e puix pres hun salt a travers, si quel cavaller:lo erra al brocar,

que nol poch ferir. El cavall caech en manti- : | * δ , 808 infants en la ciutat de Mecina, e hac sta-

nent en terra. E aytantost l’almugaver trach son coltell, e correch sobre el cavaller qui fo caygut en terra ab lo cavall, e va li des Ilasar

son elm ὃ vol lo degollar. Mas lo princep cor- : rech Ila e veda-lo-y, e dix li que son plet havia ! guanyat e quel lexas estar. El almugaver :

partis del cavaller; e lo princep menal s'en ἃ la sua tenda e dona hun seu vestir, e dix li que s'en anas saul e segur. E l'almugaver bac gran goig quant tan be li era pres, € passa s'en a Mecina; e presentas denant lo rey, € comta li com li era pres ne esdevengut, e lo princep com lo havia dellivrat e trames a ell. E lo τὸν, quant lo veu e 860 hac entes, fo molt alegre; e feu se venir deu Francesos de aquells que tenia presos ; e vestils molt be, e trames los al princep; e feu li assaber : que tota via, qu’ell li trametes hu dels seus homens, "ἢ Ἢ trametria ell deu. Si quel princep lo y tench a gran valor,e conech que negun rey nohavia tan bones gents d'armes com lo rey d'Arago havia, ne axi Ileals a Ilur senyor; ne nengun rey no era axi de tan gran proea com ell.

Acço los al mes de abril quel rey d’Arago bac conquist lo regne de Cecilia e hac menades ἃ fi totes les cosès que.eren contegudes en aquest libre. Ε madona la reyna Costanca, qui fo filla del rey Manfre, muller del rey d’Arago En Pere, vench en Cecilia a Trapena ab dos fills del rey d’Arago e ab huna filla, dels quals fills havia nom la bu En Jaume, l’altre Frederich. E lexa dos fills en Catalunya, co es assaber lo major de tots qui ha nom N’Anfos, e l’altre, qui era menor de toits, En Pere, Quant madona la reyna fo venguda a Trapena ab son navili, devalla en terra, e les gents acolliren la a gran honor, axi com cella qui era Ilur dona natural, neta del emperador Frederich. E aqui cavalca tant per jornades tro que fo a Mecina. Aco fo ἃ la exida de abril, quel rey fo ἃ la ciutat de Mecina ; e fo molt alegre de la venguda de la reyna e de sos fills, e feu molt gran festa per ella.

CAPITOL CI

Com lo rey En Pere d'Arago se parti de Cecilia e s'en ana a Bordeu per fer la batalla ab lo rey Carles, ὃ com entra eu lo camp,

Quant lo rey hac estat ab sa muller e ab ἡ

blit sos balles e sos vicaris per tota Cecilia #, si

(4) 1 nomma Galeran de Cartella, qu'il avait créé comte de Catanzaro et armé chevalier, son vicaire général en; Sicile, Alaymo de Leulini maître-justicier, Jean de Procida chance lier, οἱ Roger de Loria amiral,

los feu comandament que tots fessen lo manament de la reyna e de son fill En Jaume, axi com per ell, e comana la reyna als homens de Cecilia e de Mecina, e sos fills ; e parti s'en molt cuytosament, e vench se a Trapena hon eren les sues naus quil esperaven. E quant fo a Trapena, ab gran res de sos barons recollis en ses naus ; 6 feren vela, e tengueren Îlur via vers Catalunya. Mas quant foren partits de Trapena e hagueren anat tant que foren prop de la ylla de Serdenya cinquanta milles, si los dona lo vent al encontre, que no podien anar avant en Ilur dreta via, e era molt fort temps ; si quel rey ne fo molt irat, per co com lo terme era molt breu; que no havia anar, tro al terme de la batalla que devia ser ab lo rey Carles en la ciutat de Bordeu, mes de vint € huyt jorns. El rey dix ἃ son capita del navili que li fes venir dos galeres, que mester era que s’en anas per força de rems, puix lo vent li era contra. « Senyor, ço dix En Ramon Marquet, que volets vos fer ? quel temps es molt fort e greu , e no es temps de anar en galeres; encara que tota laSerdenya es plena de Ilenys armats e de males gents. Per que, yo-us consell que no-us metats en tan gran ventura.

— Certes, dix lo rey, axi vull que sia ; que ja es scrit ço que deu esser , 6 altre non sera ; ne per res que yo puxa fer, no romandra que yo sia al jorn de la batalla. »

Ab tant En Ramon Marquet feu venir dos galeres a Îlats de la nau hon lo rey era ; e οἱ] munta en huna de les dues galeres, ab tres cavallers sens pus, e sens altra companya, encara que no volch que dels mariners ni negun hom de les naus hi muntas ab ell, sino solament lo nauxer. E partiren se de les naus ; ‘e anaren tant lo jorn e la nit que vengueren en les terres de Serdenya, en hun Iloch que ha nom Cabo-terra assats prop del golf de Callert. E aqui lo rey devalla en terra, e menja 6 refresca. E puix lo rey recollis en les galeres; e les galeres bateren rems e anaren s’en. E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona ak encontre ; e tengueren la volta de Barberia. Si que, quant hagueren axi anat huna nit e hun jorn, foren en les parts de Barberia e assats prop de Alcoyil. E puix lo vent se millora. E tornaren en Ilur via. E quant vench al

(ἢ Cagiiari.

CAPITOL CIV

| terc dia, lo nauxer, que havia nom En Bernat | Ponc de Barcelona, dix a hun mariner que muntas en l'arbre, que terra devia veure. E lo mariner munta sus; e mantinent veu la terra de Manorcha ; e dix ho al nauxer e a tots los altres. E el nauxer dix ho al rey, si quel rey veu la, a cap de peca quel nauxer lo y hac dit. E lo ΤΟΥ hac molt gran goig; e feu manament al nauxer que fes apparellar de menjar. El nauxer feu ho aytantost. E puix lo rey menja e tots los altres; car be havia quatre joros que no havien menjat, sino fort poch, per raho del mal temps que havien hagut. E puix anaren tant a rems e a veles que passaren totes les ylles de Manorcha e de Mallorcha e Yvica, e vengueren a Valencia, en hun castell riba mar qui ha nom Cullera. E aqui foren de nit. E lo rey devalla en terra, solament ab los tres cavallers, e vench al castell ; eles gents del castell conegueren lo rey e hagueren molt gran goig de la sua venguda, e trameteren ne missatge aytantost ἃ la ciutat de Valencia. Mas lo rey no volth aqui aturar, ans se feu Ilivrar besties; ὁ cavalca aytantost, e ana s’en aquella nit ἃ Algezira. E quant vench lo mati, moltes gents de Valencia foren vengudes a Algezira a peuea cavall per veure lo rey e per acompanyar lo. E lo rey ab totes aquelles gents entra s’en en la ciutat de Valencia aquell jorn, e dona ses Iletres ἃ sos missatgers que les portassen per tota la sua terra als cavallers e als barons € als ciutadans : que s’en anassen a la ciutat de Bordeu al pus tost que poguessen e que esperassen la hu al altre. E axi lo rey estech aqui tot aquell jorn. E quant vench la nit, eavalca ab los quatre cavallers tot cuytosament, de nit e de jorn, tant que en tres dies e en tres nits foren ἃ Taracona qui es al exint de Arago e al entrant de Castella e de Navarra. E ha y de Valencia huit jornades, e de Taracona ἃ Bordeu ha altres huyt jornades. E aqui ell atroba son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, e aqui ell parla ab ell. Mas lo rey era

passat per la ciutat de Saragoça hon havia trobat son fill N'Anfos, e havia manat que degues fer ne que no.

Quant lo rey hac parlat aquell jorn a son nebot En Sancho, fill del τὸν de Castella, partis ; de aqui quant μᾶς menjat, que no y volch { aturar la nuyt, per lo terme qui era molt breu i del jorn de la batalla e per co com havi@a pas.

sar per la terra de Gascunya hon havia enemichs. Mas enans que partis de Taraçona, or- … dena axi, que volch cavalcar ccladament, per tal que no fos conegut, per ço com sos cavallers no podien esser tantost ab ell, ne ell nols podia esperar, per co que no fallis al terme, qui era lo primer dia de juny; e no y havia ἃ aner pus de sis jorns; e de alli bon ell era tro a Bordeu , havia huyt jornades. E mena ab si los tres cavallers qui tota via havien anat ab ell,e hun mercader de Arago qui era mercader de cavalls, per nom Domingo de la Figuera, qui sabia tots los camins 6 les forests e les muntanyes de Castella tro a Gascunya 6 tro en França ; e Ilivra a cascuns bons cavalls, dels millors que hom atroba en Castella e en Arago. El rey cavalca hun altre çavall millor quels altres; 6 aporta hun gomo vestit molt be de sots la gonella, e hun bacinet en son cap, ὃ vestia huna gramalla blaua, no gayre bona, e hun capiro blau vestit en son cap, € ses osses calsades, e aportava eh sa ma huna escona muntera. Els tres cavallers qui eren jovens 6 de bella fayco, anaven descalsos ὃ pobrament vestits a guisa de seuders, e lo mercader molt ricament vestit, axi com a bon mercader e honrat deu fer. E com entraven en alguna vila, descavalcaven dels cavalls e menaven los en destre per [65 regnes; e lo mercader anavals apres en son cavall cavalcant; e apres tot darer venia lo rey ; eaportava de tras en lo arço huna boneta, per tal que semblas majordom del mercader. E quant eren en lo ostal, los tres cavallers pensaven dels cavalls e ajudaven apparellar de menjar ; οἱ rey despenia € feya apparellar de menjar, 6 ajudava als altres. E quant era apparellat de menjar , lo mereader menjava, e los altres lo sérvien; e puix com havia menjat, lo ΤΟΥ 6 los altres barons menjaven. El mercader desonravals , els barallava, els tenia molt vilment per desemblar. E axi cavalcaren tant per jornades que foren a là orta de Bordeu lo darer jorn de maig, a hora de nona ; 00 65 assaber lo rey e el mercader € hun cavaller'a peu, quels dos cavallers hac dexat per parades ab los cavalls luny de aqui, per tal que si mester los fos. E quant foren al entrant de la orta de Bordeu, lo rey se atura. De aqui trames lo cavaller a peu en la ciutat de Bordeu al seu procurador

() HooWeaux. Voy. les mêmes fails dans Muntaner, p, 294,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

que ell hi havia trames , e era en la ciutat ; lo qual πανία nom En Gilabert de Cruylles. E digueren li qué vaja al senescal : que hun missatge del rey d’Arago es vengut per parlar ab ell, e es molt honrat hom ; e es fora de la ciutat al cap de la orta; € no vol entrar en la ciutat tro que haja parlat ab 61}; e vingua ab ell hun notari de la ciutat; e diga al senescal que no vengua ab gran company.

E lo cavaller s'en entra en la ciutat assats pobrament vestit, e vench al ostal hon era lo procurador del rey d’Arago; e parla ab ell, e dix li tot co quel rey li μανία dit que digues al senescal de Bordeu. E aytantost cavalca e ana s’en denant lo senescal, e dix li : que hun missatgerdelrey d'Arago havia defforala ciatat, quiera hu dels pus honrats homens quel ΤΟΥ͂ d'Arago hagues ; 6 no volia entrar en la ciutat tro que ab ell hagues parlat, per quel pregava que anas a ell, e que no amenas ab si gran companya. E lo senescal respos : que-u faria molt volenters. E ab tant munta ἃ cavall, e cavalca ab quatre companyons, cavallers francesos, e En Gilabert de Cruykes, qui amena ab ell hun notari de la ciutat, E quant foren deffora, Ila hon lo rey ὁ el mercader eren ἃ cavall, lo senescal demana a’n Gilabert de Cruylles qual era lo missatger de aquells dos, « Senyor, co dix En Gilabert, aquell qui te la scona en la ma.»

Ab tant lo senescal s'en ana a ell acostar, e saluda lo ; e ell dix li que be fos vengut, 6 a cavall tiral luny dels altres e dix li: « Senyor senescal, lo rey d’Arago m'ha trames aci a vos ; e ja, sil porets assegurar en la ciutat de Bordeu, que ΕἸ! es apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla ab lo rey Carles, e que no falliria al jorn ni a la batalla,—Senyor, dix lo senescal. tot aço havia yo entes per son procurador qui aci es; e yo dix al procurador : que tramis cartes al rey , que per nenguna res del mon no hie vengues, quel rey de França es aci, e el rey Carles ab hayt milia homens a cavall; e el rey d'Anglaterra mon senyor ha feta dellivrar tota la terra de Bordeu al rey de França e al rey Carles, a tota Ilur volentat a fer; per que yo nol poria assegurar, ans yo stech caseun jorn ἃ Ilur merce. E sapiats que, si hi ve, que élls faran tot Ilur poder quel puxen traure a mort o a preso. Per que yo li consell que, per nenguna raho de aquest mon, no y vingua ; quel rey de França nel rey Carles no y

son venguts per fer batalla, mas per ell ἃ trahir a mort. — Digats me, dix lo rey, lo camp hon deu esser la batalla, es fet?-—Senyor, dix lo seneseal, hoc; mas lo rey Carles l'ha [οἱ fer à la sua volentat, llonch e stret; e es la, hun cap del cami, prop del mur del ostal del rey Carles; e ha y feta fer porta per hon pot hom entrar de son ostal al camp, per quem sembla altra trayso. — Prech vos, ço dix lo rey, quel me mostres, en guisa que no entrem dins la ciutat.r

E axi parlant e cavalcant anaren tant tro que foren en aquell Hoch hon lo camp era, per fer la batalla. El rey punyi son cavall dels sperons, δ feu hun cors tro Îla hon l’altre cap era del camp, e correch son cavall per lo camp amunt e avall, ὁ puix torpa s’en al senescal :

ὦ Senyor, ço dix lo rey, tornem-nos-en tro Ila hon som partits, e yo tornar-m-en-€ a mon senyor lo rey, e vos tornar-vos-n-ets en la ciutat. — Molt volenters, » dix lo senescal.

E axi cavalcaren 6 tornaren s’en en aquell Iloch hon lo senescal havia trobat lo rey. E lo ΤΟΥ͂ apartas ab lo senescal a παπᾶ part e dix li : ὦ Senyor En Senescal, vos conexerets lo rey d’Arago sil veyets? — Senyor, dix lo senescal, yol dech be conexer, que no ha encara gran temps que yol viu en Tholosa, quant hac vistes ab lo rey de França, em fe gran honor, encara quem dona dos cavalls. » E quant lo senescal hac aço dit, lo rey se trach son capiro del cap e dix al senescal : « Guardats sim conexets; que yo son aci, lo rey d’Arago; e si lo τον d’Anglaterra, e vos per ΕἸ], me podiets assegurar, yo son apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla. » Quant lo senescal hac conegut lo rey, si li volch besar la ma, mas lorey no ho volch. E fo molt maravellat com axi era aqui vengut, 6 dix : « Senyor, e que havets ἴοι e com sots δαὶ vengat? Per Deu, vos prech queus en tornets, e no vullats esser decebut nc enganat per vos tres enemichs. Hanch nom pense que tan gran assaig gosasets fer. Per Deu!

anats vos en al pus tost que pugau e no hajats pahor. »

(Ὁ dix lo rey :« Vos me farets huna carta testimonial, com yo son estat, al jorn empres, en Bordeu, al camp hon la batalla se devia fer, e que vos me havets dit que nom podets assegurar; e que axi com la terra devia esser a tots cominal, quel rey de Anglaterra lo ha Ilivrada a rey Carles.—Certes, dix lo senescal, ver es.»

CA PITOL CIV.

Ab tant lo rey feu venir En Gilabert de Cruylles e lo notari qui ab ell era; el rey mana fer carta alnotari, axi com cell la ordena e la dicta. E quant lo notari hac serita la rabo, axi com lo rey li havia dit, si crida als cavallers franceses qui staven ἃ part luny d’ells, per esser testimonis de la carta que havia scrit per manament del senescal e del rey. E la carta comença axi :

«Com yo, ser Johan-de Agrelly!, governador per lo rey de Anglaterra en la ciutat de Bordeu, atorch e fas testimoni ab aquesta carta publica a vos, senyor En Pere, per la gracia de Deu rey d’Arago e de Cecilia, que vos, denant mi e denant la ciutat de Bordeu, erets apparellat ab los cent cavallers de fer la batalla ab lo rey Carles, e de entendreen totes les coses quis contenien en lo compromes fet en publica forma per volentat de ab dues les parts. E yo, ser Johan de Agrelli, dich vos, e-as he ja trames a dir per Iletres e per missatgers : que no-vs poch assegurar; quel fet no es cominal; quel τον d'Anglaterra ha manada Ilivrar la terra al ΤΟΥ de França e al rey Carles per fer lurs volentats. Encara atorch : que sots estat al camp hon la batalla se devia fer, en presencia de mi e de aytals, los quals ab nos eren. »

Quant los quatre cavallers francesos hagueren oyda la carta de la qual devien esser testimonis, e foren, si demanaren hon era lo rey d'Arago qui aytal Carta havia feta fer. « Senyors, certes! dix lo rey, yo son lo rey d’Arago. — Certes! dix ser Johan de Agrelli, be es ver ; que yol conech. » Adonchs los cavallers francesos se tragueren lo capero del cap e volgueren li besar la ma ; mas lo rey no-u volch, si que estigueren tots molt esbalaïts com axi era vengut ; que dos cavallers francesos hi havia quil conegueren molt be, quil havien vist en Franca e à Tholosa ; e parlaren entre ells matexos; 6 digueren : que null hom nos podia deffendre a ell, qui ab ell hagues guerra , tant era ardit ἃ coratjos; que neguna novella no sabia hom d’ell, que ans se pensava hom que encara fos en Cecilia, ὁ ell era ja vengut aqui per atendre ço que havia promes. Ab tant, ser Johan li dix : «“ Senyor, prech vos que-us ne anets; que si era sabut, gran dan vos en poria venir.—Molt volenters,» ço dix lo rey. E dix δ'ἢ Gilabert de

(1) Jean de Grailly, de la maison de Foix.

Cruylles 6 al senescal. » Yo vull, dix ell, parlar ab vos altres. Vos, En Gilabert, tornar-vosn-ets ab lo senescal e farets notar en pergami la carta; e fets ne far altra, partida per A. B. C.; e que Ilivrets la huna carta 8 ser Johan de Agrelli, e puix portar-vos-n-ets Faltra, com

sera acabada. » E axi anant, parlant ab lo se- | nescal 6 ab los altres, foren se lunyats de la ; ciutat be huua Ilegua. E paix lo rey pres comjat |

d’ells, e tench son cami ves Bayona ; si qu'era ja pres de completa, que, quant lo senescal els altres cavallers s’en foren tornats en la ciutat, lo sol fo post ; e lo rey fon luny de la ciutat be dues llegues.

El senescal cavalca tantost tro al hostal del rey de França ab los quatre cavallers francesos e parla ab lo rey, e dix li: « Senyor, nos bavem parlatades ab lo rey d’Arago, per atendre les convinences qui eren entre el rey Carles e el rey d'Arago, » E lo τὸν Felip de Franca, com entes que ells bavien parlat ab lo τὸν d’Arago 6 ell no sabia nenguna novella, estech tot . esbalayt e maravellat, e demana : « Hon es ell? —Certes! dix lo senescal, ell s'en es tornat, 6 pot haver cavalcades, depuix que nos som partits d’ell, tres Ilegues. » E puix apres si li comta com havia parlat ab ell ne en qual manera era vengut, e com era eslal al camp, € .… com havia feta fer carta de testimoni : quel rey

d'Anglaterra, ne ell per ell, nol podia assegurar en la ciutat de Bordeu.

Quant lo rey de França hac entes aquestes paraules,trames quatre missatgers alrey Carles: quel rey d’Arago havia estat en lo camp e havia parlat ab lo senescal de Bordeu. E quant lo rey Carles hac aco entes, fo molt yrat; e munta ἃ cavall, ὁ vench al hostal del rey de Franca, e parla ab ell e ab lo senescal 6 ab los altres cavallers qui ab ell eren, 6 ab lo notari qui la carta havia presa, e demana los com era estat. Si que Carles féu armar totes ses gents, e lo rey de Franca atressi , e hac n’i molts qui

exiren de fora la ciutat; mas la nit fo vengada; !

e hagueren Ilur consell que no acabarien res, quel rey era tant adanantat e be encavaleat; 6 la nit que era venguda, e nol porien aconseguir nel trobarien. E axi desarmaren se, 6 tornaren s'en a Îlurs hostals. « Certes! co dix Carles, aquest no es pas hom, ans es diable d’infern, del qual null hom nos pot defendre, mas ab lo senyal de la creu e ab salpaça ; mas de

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. . [1283

| aquest no s’en pot hom defendre ab res. Que quant hom se pensa que sia luny cent jorna- | des, ell es apres de hom. — Certes! dix lo τοῦ | de França, vos deyts veritat ; que ell es rey de gran treball e no dupta res a fer; e certes, malament nos ha scarnits e gaubats. »

Ab tant Carles dix al rey de França que fes metre en preso lo senescal qui ab ell havia parlate no los havia fet assaber, per que era tray- | dor. E lo rey feu lo pendre e metre en preso. Si que la nomenada ana entre les gents de Bordeu : quel rey de França havia fet metre lo Ilur senescal en preos, per ço com havia parlat ab lo rey d’Arago, d'on ell no havia culpa nenguna. E armaren se, e volgueren anar contra los Francesos; si que la novella vench al rey de França; e lo rey mana que hom lo de- Ilivras, e aytantost fo feyt. E axi les gents de la ‘ciutat desarmaren se 6 reposaren aquella nit, e Carles torna s'en ἃ son hostal yrat e ple de mal talent; car no podia venir a fi de co que havia en cor de fer al rey d'Arago. Mas lo rey, com ἃ prous e savi s’en sabe be guardar.

Ara lexa lo libre a parlar aci del rey de | Francs e del rey Carles, e parlarem del rey de | Arago En Pere.

CAPITOL cy.

Com lo rey En Pere d'Arago pari de Bordeu 6 s'en Lorna en sun regne.

Diu lo comte que, quant lo rey se fo partit del senescal de Bordeu, si cavalca tant aquella nuyt tro que atroba los dos cavallers que hac lexats per Iloch sabut. E puix ensemps, | si quart de cavallers el mercader, cavalca- | ren euylosament de gran ambladura; que, ans del jorn clar, foren denant la ciutat de Bayona; mas no y entraren, ans s’en pas-

saren de luny per altre cami; 6 anaren tant, | que foren, a hora de tercia, luny de la ciutat de Bayona be tres ligues, a huna vila pocha.

Aqui entraren en Îlur hostal e demanaren a menjar a llurs cavalls ; e lo rey e los cavallers dinaren se de pa e de vi e de truytes e d’ous. E quant se foren dinat, al rey vench molt gran talent de | dormir ; e dix que mester era que dormis ; que la son lo apoderava molt fort; per co com tres jorûs havia e tres nits que n0 dormia, ne havia | dormit sino molt poch..« Certes! digueren Jos cäfhllers, aco pas no es Iloch de dormir ; que |'encara som en terra de gran reguart; per que

val mes que cavalquem avytant com puxam, — Certes! dix lo rey, a mi conve de dormir ; que d’altra manera no pot esser, ques que avengua. » Ab tant gitas a dormir en hunllit, edormi molt poch. E despertaren lo, e munta ἃ cavall, e sos companyons ab ell. E cavalcaren tant la

del τὸν de Castella que μανία nom Fonterabia; e aqui ἰὸ rey fo segur e molt be acollit per les gens de aquell lloch. E aqui reposaren tro quel seu procurador En Gilabert de Cruylles, qui era romas a Bordeu, fo vengut, ab la carta que bac feta fer e sagellar al senescal de Bordeu. E puix partis de aqui ab los quatre caval-

CAPITOL CV

s'en anassen al pus tost que poguessen a Taracona ; 6 aqui trobarien son fill N'Amfos; e quel esperassen aqui. E quant lo rev n'hac feta anar sa Companya, si munta en son Cavall ab son gomo vestit e perpunt de cendat de sobre, el

, Capell de ferre al cap, e huna schona muntera jorn ὁ la nit, tro que vengueren a hun castell !

lers qui ab ell eren anats; dels quals fo la hu, |

En Blaseo de Alago, e l'altre En Berenger de Pera-Tallada, ὁ l'altre En Corral Llanca ; e lo mereader havia nom En Domingo de la Figuera.

E axi cavalca tres jorns entre la marcha de Castella e de Navarra, que negun no sabe que ell fos lo τὸν d’Arago, entro que fo en Castella, en huna vileta denant Nostra Dona del Campello, qui es al entrant de Navarra. E aqui foren ἃ hora de tercia, e feren apparellar de menjar; e no havia de aqui tro a Taracona pus de quatre llegues. E En Johan Nunyez de Albarasi havia meses espies al rey per camins e per Ilochs, que li fessen assaber sil veyen passar per aquell Iloch, e que li fos denant el cami per quel preses. E fo prop de la vileta ἃ miga Ilegua, ab quatre cents cavallers. E mentre quel rey se reposava € les taules foren meses, la dona de aquell castell hac sabut quel τοὺ d'Arago era aqui vengut, e sabia tots los affers que En Johan Nunyez havia empreses, e que era molt prop de aqui, vench s’en alrey. E lo rey acolli la molt gint : « Senyor, ço dix la dama, yo-us prech que vos vas guardets al mills que puxats e que no-us hic aturets, que En Johan Nunyez es prop de aci, ἃ miga Ilegua, ab quatre cents cavallers; 6 yo he entes que ell ha agudes novelles de vos de que devets passar acens, € per (Ὁ es vengut prop de aci estar.» E quant lo rey hac aco entes, feu se donar aygua mans, e als cavallers atressi, e menjaren molt tost; e puix lo ΤΟΥ͂ trames hu scuder an Johan Nunyez Îla hon era : que ell volia ab ell parlar, e que li fos a miga llegua de -aquella vileta. E puix lo τὸν trames tota sa companya a Taracona; e no voleh que romangues ab ell sino hun escuder que sabia tota la terra els camins; e dix los : que

en la ma. E lo seu seuder cavalca en hun roci corredor, e huna lança en la ma. E axi exiren de aquella vileta, e tornaren s’en de aquella part hon eren venguts be miga Ilegua, e puix drescaren vers Castella per huna serra* amunt. E quant foren en la serra sus alt, lo rey veu part de la vileta al pla En Johan Nuniez ab sos cavallers ; 6 hagueren fet moltes partides, que cuydaven atrobar lo rey, axi com ell los ho havia fet assaber per lo scuder, e quel tinguessen al mig d’ells que ἃ nenguna part nols pogues scapar. Mas lo rey s'en sabe molt be guardar.

Quant lo rey e l'escuder foren sus alt en la serra vers la muntanya, cavalcaren tant al travers vers Castella ques foren lunyats de aquell Hoch hon era Johan Nuniez, qui era be huna llegua. E puix drecaren vers lo cami hon devien anar, dret a Taraçona. E puix la companya del τὸν d’Arago fo venguda*a Taraçona ; 6 digueren com havien lexat lo rey tot sol e que Ea Johan Nunyez lo aguaytava al cami. Si que N'Anfos, fill del re\, COM ΟΥ̓ aC0, MUnta ἃ Cavall,e tots sos cavallers ; e preseren Îlurs armes, e la gent a peu atressi; e corregucren vers aquella part hon los fo semblant quel rey degues venir. E quant hagueren cavalcat dos llegues 6 foren al pea de la montanya, ells guardaren a avant, e veren venir lo rey qui devallava per la costa avall de la montanya ab l’eseuder ; e fo son cavall molt suat e Ilas, e el τὸν hujat e colorat del sol qui l'hac tochat ; e encontras ab ells. E N'Amfos besa li la ma, € tots los altres; e hagueren gran goig com lo hagueren atrobat, e san 6 580}. E hac n'i molis que nos pogueren tenir de plorar quant saberen l'afany e el treball quel rey havia sofert, e majorment com axil veren venir tot sol, cavalcant en son cavall, ab les armes al dos, e fo tot suat ὁ colorat del sol ὁ de la calor que feya molt gran. E aqui lo rey desarmas e vestis hunes vestidures de samit molt riques; e munta en hun palafre, e cavalca ab N'Amfos e ab l’altra gent ; e vench s'en a Tarascona. E puix els barons els caval-

(τὴ Chaine de montagnes.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

lers de Catalunya ὁ d’Arago, richs-homens, 1 | via nom Vilo. El τὸν d’Arago havial livrat ἃ

qui anaven ἃ la ciutat de Bordeu per manament del τοῦ, atrobaren lo rey a Taraçona qui fo vengut de Bordeu ; de la qual cosa foren molt alegres ὁ pagats. El rey hac gran goig d’ells e acolli los molt gint, axi com bon senyor deu acollir a bons vasalls.

E en aquella saho, En Sancho de Castella qui !

era en Castella, ajustava gents per ἃ venir en ajuda de son oncle lo τὸν d'Arago ὁ defendre Castella als Francesos qui s'eren apparellats de entrar en Castella een Arago. Mas lo rey de Arago, qui era en Yaraçona , sols no feya semblant de res, mas que cacava e deportava € delitava son cors ; mas feu manament als cavallers ὁ a les gens de Arago que, si tant sera quels Francesos volguessen entrar per Navarra en Arago, que no fos null hom quils ho vedas,

tro que haguessen son ardit ; mas que Ilevassen !

de les aldees, e ques metessen als castells e per Hochs forts, en tal guisa que no prenguessen dan. El τὸν d’altra part bac trames a dir a tots los cavallers de Arago e de Catalanya, e a totes les gents del regne de Valencia : que stiguessen apparellats, e sempre que haguessen son missatge, venguessen [la hon ell fos, ab Ilurs armes. E aço feya, per tal quels Francesos entrassen dins en Arago de-sospitadament, e puix quels encloïs, en tal guisa que no poguessen exir sens batalla.

CAPITOL CVI

Com lo rey Felip de França trames deu milin homens ἃ cavail € molla gent ἃ peu ἃ corrcr en Arago.

Esdevench se que, en aquella saho, lo τὸν Felip de França trames deu milia homens a cavall e moltes gents a peu en Navarra! per entrar en Arago, que sol nos pensava quel rey d’Arago les gosas exir en camp per combatire ab ells, ne que null hom nols gosas esperar en la terra, ans se pensava que s'en fogissen e que atrobassen la terra desemparada. E quant tota la cavalleria del τὸν de França e les altres gents foren ajustades en Navarra, e les osts de Navarra foren ab ells ajustades, entraren en Arago be ἃ quatre Ilegues, e cremaren aldees, e guastaren tot co que trobaren. E vengucren a

(1) Voycz, sur cette expédition d'Eustache de Braumarchais, Les notes que j'ai ajoutéas au récit qu'en a fait Muntaner,

[1283] hun castell qui era en hun pla, lo qual castell ha-

hun seu cavaller qui μανία nom Eximen Martines de Artrodo, quel guardas el defensas als Francesos, si entraven en la terra. Quant totes les osts foren en torn del castellet, combateren lo molt fort; si que preseren lo burch e les barbacanes tro a la torre major; e cells del castellet defensaren se molt ardidament e com a valents homens. Mas los Francesos e los Navaresos eren tan gransgents que nos podien a tots defendre, que no eren entre tots dins lo castell pus de trenta homens combatens. E com veren quels covenia ἃ desemparar lo mur, el bureh ὁ la barbacana, meseren se tots dins la torre major e defensuren se al mils que pogueren. E cells de la ost feren cladises, 6 acostaren se al peu de la torre, ὁ cavaren la; e puix estalonaren la de la huna part; que de la altra part no 85 podien acostar; e puix meseren foch als stalons ; δ cahee la mitat de la torre, ab tota la major forca dels homens qui Ila suseren; mas aquell cavaller, qui era castellan del castellet, romas sus alt, en la mitat de la torre, ab quatre; mas no havien pedres ne Ilances ne nengunes armes ab ques defensasen. E cells de la ost hagueren scales, e muntaren sus per pendre lo cavaller e cells qui ab ell cren; e deyen los ques retessen; mas ells nos volien retre ἃ ells, per ço com veyen que eren cruels e gens sens fe 6 sens merce; per ques defensaven al mils que ells podien; si quels quatre homens qui en la torre cren ab ΕἸ} moriren combatent e defensant Îlurs cosos.

ET cavaller, qui veu que sos companyons foren morts, no hac talent de pus viure; ans amava mes morir que venir en mans de tals gents, e majorment com havia perdut lo çastell que son senyor lo rey li havia acomanat ; 6 des-Ilasas l’elm de son cap, e puix pres lo per Ja orella, ὁ trames lo a dos cavallers, qui eren primers muntats a la milat de la torre; ὁ dona tal colp al hu per mig la cara, que totes les dents

: e les bares li trencha; e caech mantinent sobre

l'altre qui de tras li era; si quel altre nos pot

! tenir, ans caÿgueren de mantinent abdosos al

peu de la torre. Ε mantinent foren morts; els altres cavallers qui eren al peu de la torre, qui volien muntar, lexaren estar lo cavaller tot sol, que no s’i volgueren acostar, pus hagueren provai son mal talent. Per que lu cavaller de La

torre ne fon molt yrat, per tal com volguera ab ells morir, E quant veu que altre no podia fer, e que li convenia morir Îla sus, e que no havia negunes armes ab ques deffesas, sino son asberch que tenia vestit, que la spa havia perduda e son elm e son seut, devalla de la torre, al mils que pogue, per les escales quels Francesos hi havien posades. E quant fo devallat, volgueren lo pendre ; Ὁ no bac altre ab ques deffesas, mas ques deffensa al lo guant d’acer e del asberch ; e si dona hun gran colp ἃ hu per mig la faç, que a terra lo mes quaix mig mort. Ab tant lo capitani de la ost. qui πὰς vist que aquest era de tan gran cor € de tan gran alt affer, e que havia tant de ardiment, e que seria gran peccat si tan valent hom moria, feu mauament que null hom nol tocas ne li fes mal, 6 dix li ques restes ἃ ell e que no hagues paor de mort. El cavaller, qui veu que altre no podia fer, ne no havia neguna res ab ques defensas, per que volenters volria morir ab ells combatent, retes al capitani de la ost ; el capitani feu lo pendre, e mantinent feu lo metre en grans cadenes.

CAPITOL CVIT.

Com lo rey En Pere d'Arago apparélla sos missalgers per enviar al rey de França.

En aquesta saho, lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia era én Arago a Taraçona, e sabia be que la ost dels Francesos 6 dels ch se apparellaven per entrar en Arago; mas lo rey non feya null semblant, sino que feu manament ἃ son fill N'Amfose a totes les gents de Arago: que estiguessen apparellats abllursarmes, e,sempre que ell los trameses missatge, fossen Ila hon ell fos ; mas no fos null hom que als Francesos contrastas de entrar en Arago. Mas les gents de Arago qui eren en aquelles parts assats prop dels Francésos, eren tant corenyosos de fer mal als Francesos, que no volgueren tenre lo manament del rey, ans los corregueren tro a les tendes, si quels auciren cavallers e d’altres gents, e no pogueren durar ; ans llevaren Ilurs tendes e s’en tornaren vers Navarra. E Îlavors lo rey sabe que els Francesos s'en tornaven, fo molt yrat com pus avant no eren entrats, per tal que nols fos tan laugera cosa de exir. Ε mantinent cavalcaabhunacompanyade cavallersehomens

CAPITOL CV

de peu qui ab ell cren ἃ Tarasçona ; si que aconsegui buna partida de la ost dels Francesos al exint de Arago, ὁ feri en ells molt fortment; si qu’en moriren molts, e perderen molies adzembles ὁ moltes armes. E cells qui eren be encavalcats fogiren e meteren se en eastellse en viles en Navarra. El rey torna s'en en Arago ab ses osts et ab co que hagueren toit als Francesos a Taracona. E aqui ajusta totes les osts de Arago, e dix los : que volia entrar en Navarra sobre aquelles gents qui eren entrades en sa terra menys de sabuda e menys de acuydaments. Els cavallers de Arago e les gents de peu dixeren li: que no y irien si ell no feya llur volentat de (ὁ qu'ells li demauarien. El rey respos: que non havia ara saho, e que semblaria cosa forçada; mas quant serien exits de Navarra e tornats en Arago, que ell los donaria tot co qu’ells li demanarien que raho fora e, que ell los pogues donar. E ells digueren li : que ara covenia ques fes, sino que nol seguirien. E sobre aco lo rey fo molt fello de aquesta cosa, com en aquesta saho co havien esperat ; e nols volch res atorgar de ço que li demanaven. E axi lo feu romas, que lo rey no entra en Nayarra.

Aquella saho no ho volgueren pus esperar, e exiren se de Navarra al mils que pogueren; ὁ tornaren s'en en Îlur terra ab gran dapnatge que hagueren pres.

CAPITOL CVITI.

Com los missigers del τὸν d'Arago En Pere auaren al rey de Frauça.

Quant lo rey En Pere de Arago e de Cecilia sabe quels Francesos eren exits de Navarra 6 s’en eren tornats en Îlur terra, fo molt yrat, car axi li eren escapats sens batalla e sens major dapnatgé que fet nols havia, e per ço que sens acu ydament lieren entrats en sa terra ; que treves hi havia entre ell e el rey de França, les quals treves nos podien rompre per carte, si doncbhs parlant ab dosos los reys no-u feyen. Per que lo τὸν n'era molt despagat, per ço com lo rey de França li havia trencada pau 6 treva, ἃ li havia trencada la fe. Per que lo rey apparella sos missatgers, honrats homens e savis; dels quals missatgers fo la ha lo bisbe de Valencia, e l'altre hun burzes, moltsavihomd'aquella ciutat mateixa. « Barons, co dix lo rey, anats al rey de Franca , e digats de la mia part que molt me

maravell de la sua saviesa, per ço com es en.

covinença, ab mi Jjurada sobre sagramént de santa Esgleya : que null temps fos guerra entre elle mi, si donchs no es que abdos, cos ἃ cos, nons desexiem la hu del altre. E digats li denant son consell ἃ Paris : quen val menys sa fe e sa valor; e donchs son apparellat que lo-y menare cos ἃ Cos, 0 ab cent per cent, o ah mil per mil, o ab aytants com ell se vulla, »

CAPITOL CIX

Com lo τὸν de França no volgue parlar ab los missatgers del rey d'Arago,

Sobre aço los missatgers se apparellaren de anar, 6 tengueren Îlur cami vers França; 6 cavalcaren tant per jornades que vengueren a la ciutatde Paris hon lo rey era, e aqui albergaren ea han rich hostal de hun burzes de la ciutat, E quant lo rey de França sabe que los missatgers del rey d’Arago et de Cecilia eren venguts en la ciutat de Paris e que volien parlar ab ell, fo molt temeros de co, hon ell se tenia per mal mirent e per colpable, e nos volch demostrar a ells. E sobre aço trames missatge als dotze pars de França: que venguessen denant ell. E quant foren venguts, dix los axi :

« Barons, per tal vos hic he feyt ajustar, quem donets consell; que hanch negun temps no fo major mester que ara. Lo rey d’Arago m'ha tramesos s0s missatgers, e volen ab mi parlar. E creu que reptar-m-an de part del rey d’Arago; car li he trencades treves, axi com no deig e sens acuydaments; que covinenca era entre mi eell: quenull temps no guerrejassem, si donchs nos abdos, cos a cos, nons acuydavem. Per que no m'en poria yo a 6} defendre per nulla bona rayso. — Senyor, dixeren los dotze pars, nos vos donam de consell que no-us demostrets als missatgers, nels lexets parlar ab vos; mas nos irem a ells, e demanar-los-hem que volen dir. Segons que diran, nos los respondrem.»

E axi lo consell se departi, el rey tench se per pagat. E els dotze pars de França anaren s’en luny, en huna forest de Paris !, E com foren aqui ,trameseren missatge als missatgers del rey d’Aragoe de Cecilia : que venguessen parlar ab ells, Els missatgers, que hagueren ja entes lo fet, en qual guisa era, € que als no y pogueren

{U Le buis de Vincennes,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

fer, vengueren Ila hon los dotze pars de Franea eren; e paregueren be missatgers de gran valor e de honrat senyor. Els dotze pars acolliren les molt be e dixeren los: « Bells senyors, be siats venguts! Nostre senyor lo rey de França nos ha tramesos aci a vos altres, par tal com ell no ha be ahina de parlar ab null hom; e quens digats ço per que sots venguts ne qui-us ha tramesos. E nos per lo rey de França respondrem vos ἃ aco que vos nos direts. »

Sobre 800 los missatgers del rey d’Arago e de Cecilia respongueren als dotze pars de França els dixeren : que a null hom no dirien la missatgeria, sino al rey de França son cors. Els dotze pars resposeren als missatgers : que en nenguna manera no podien parlar ab lo rey de França. Els digueren axi als dotze pars de França:

« Bells senyors, nostre senyor lo rey d’Arago ὁ de Cecilia, tramet a dir per nos a vostre senyor lo rey de França : quil ha guerrejat, e mal mesa sa Lerra sens acuydament e sens nenguna raho, per qu'en val menys sa fe e sa valor; e d’aco es apparellat que lo ÿ menara cors a cors, o ab cent cavallers per cent, o ab mil per mil, ὁ aytants com ell se vulla. — Certes! digueren los barons de França, vos parlats trop e deyts tals paraules que, si nostre senyor lo rey de França ho sabia, ell vos faria tolre la vida del cors. —Certes ! digueren los missatgers, les paraules que nos vos dehim de part de nostre senyor lo ΤΟΥ͂ d’Arago e de Cecilia, diriem nos al rey de Franca, sil nos mostrats nel nos lexats veure ; e dehim les a vos altres, per tal que les digats ὁ quens responats per ell. — Nos, dixeren los barons de França, no direm aytals paraules alrey, ne-us farem resposta, ne nos per ell. Ans vos debim : que-us en tornets en vostra terra, 6 nous hic aturets pus. »

Sobre aço los missatgers s’en tornaren a Ilur hostal, e estigueren aqui tota la nit; equant vench al mati, cavalcaren ab llur companya tant per jornades tro que foren tornats en Arago. E vengueren denant lo rey; 6 digueren li tot ço quels dotze pars de França los havien dit, e com lo rey de França nos erat volgut demostrar a ells.

Ara lexarem ἃ parlar del rey e dels fets de Arago, e parlarem dels fets de Cecilia.

CAPITOL CX

Com lo rey Carles feu armar vint galeres ἃ Macella 6 madona . la reyna de Arago viol a Mecina.

Diu lo comte que, quant les quatorze galeres del rey d’Arago e de Cecilia hagueren desconfites les quaranta-huyt galeres del rey Carles denant Nicotera en Calabria, de les quals ne prengueren vint e dues que amenaren a Mecina e les altres de Prohençals e del principat fogiren, lo rey Carles trames missatge a Macella a son senescal : que fes armar vint galeres ἃ Macella al mils que pogues, e que no romangues null hom de mar a Massella ne en tota Prohenca que no entras en les galeres; δ que no romangues per diners; e qui no y volgues entrar per grat, que lo y fessen entrar per forca ; que gran vergonya e desonor era llur, com axi eren fuyts per quatorze galeres ; per que era mester que s’en venjassen. Quant lo senescal del rey Carles hac hagudes les Iletres, eentes co quel rey li manava, feu armar vint galeres al mils que ell poch, tot axi com lo rew ho hac manat, e li trames a dir; que no romangues null hom bo de mar en Prohenca, que tots no entrassen en les galeres. Si que cascuna galera πανία doble armament 6 sobres de bones armadures ; per que ells s’en vanaren e deyen : que quaranta galeres valien d’altres gents.

Quant les galeres foren apparellades de partir de Massella, lo rey Carles vench a Massella, qui fo vengut del principat e de Roma, qui s’en anava a la ciutat de Bordeu. E feu manament % als dos almiralls deles galeres: que s’en anassen "ἃ Napols e que fessen la volentat del princep

son fill. Los quals dos almiralls havien nom axi, Berthomeu Bo-vi, e l’altre En Guillem Cornut, ciutadans de Masella. E axi les galeres partiren se de Masella e anaren s’en a Napols.

E quant foren a Napols, lo princep feu armar set lenys, cascu de huytanta rems e de setanta rems, que anassen ab les galeres; e feu muntar en cascuna galera cavallers prohençals e napoletans ; e feu los manament que fessen la via de Palerm, e puix que costejassen tota la Cecilia tro a Terra-Nova, per trobar les galeres del. rey d’Arago, e si no les trobaven que s'en anassen ἃ Malta.

Quant les galeres hagueren hagut lo manament del princep, partiren se de Napols e vengueren s’en en les mars de Palern'; 6 en aquella

Caox. rer B. υ᾽᾿ Ἔβοιοι.

CAPITOL CXI

mar prengueren barques carregades de vi e de fruyta que anaven en Cecilia ; e digueren que anaven en Tunis, a per co lexeren los anar. De les quals barques ana huna a Mecina e les altres a Palerme a Trapena, e digueren novellesde les galeres delrey Carles que volienvenirenCecilia. Quant madona la rey sabe aquest ardit, feu aytantost armar hun leny a quaranta rems e trames lo a Malta ἃ les gents que alla havia trameses, qui tenien lo castell de Malta assetiat, el combatien ab trabuquets : que s’en levassen e que s’en anassen a la ciutat de Malta, e ques guaytassen molt be, que les galeres del rey Carles hi devien venir. E aytantost que les galeres qui eren per la reyna a Malta hagueren hagut lo missatge, levaren se de aqui eentraren s’en en Malta e pensaren de guardar e de guaytar la ciutat. E madona la reyna de Arago feu armar vint galeres de Catalans e de almugavers qui eren romasos a Mecina. Si que aquestes galeres foren molt pobrament armades de bones gents e de bon arnes, que la major partida dels bons homens e dels bons mariners s’en eren tornats en Catalunya darrere el rey. De les quals galeres fo almirall hun cavaller de casa de la reyna qui havia nom En Roger de Liuria. E quant les galeres foren armades e apparellades, madona la reyna se feu venir denant l’almirall els comits de les galeres, e feu los manament que costejassen la Cecilia per trobar les galeres dels Prohençals, e si no les trobassen aqui, que s'en anassen ἃ Malta.

CAPITOL CXI

Com les galeres dels Prohençals vengueren ἃ Malta.

Quant les galeres de los Prohençals foren partides del principat, feren la via de huna ylla que es denant Palerm, qui ha nom Ustegat, E peixcadors peixcaven en la ylla; e feren ho ἃ saber a la ciutat de Palerm e per tota la Cecilia. E puix les galeres dels Prohençals feren la via de Trapena; mas no y prengueren terra, E axi costeregaren la Cecilia tro a Terra-Nova. E de aqui tornaren s’en en la ylla de Malta e entraren al castell. E cells del castell hagaeren molt gran goig ; els homens de les galeres anaren tro a la ciutat de Malta, e la combateren, e corregueren tota laterra; masduragayre, que yvac los fo vedat.

(4) Ustica,

CAPITOL CXII

Com les gaieres dels Catalans vengueren al port de Malta

‘Quant les galeres dels Catalans foren partides de Mecina, e foren vengudes a Palerm, n0 bavia mes de dos jorns que les galeres dels Prohençals eren passades allens e feyen la via de Trapena. E aytantost com hagueren oydes novelles de les galeres dels Prohencals, ‘foren ne moli alegres, e bateren de rems, e anaren s’en al pus tost que pogueren vers Trapena. E quant foren en Trapena, saberen novelles que a Tres- Fontanes! havien estat, e que cerquaven les galeres del rey d'Arago e de Cecilia. E ab tant seguiren los tant per escala tro que foren a Terra-Nova; e aqui demanaren a les gents de la terra, si sabien novella de les galeres dels Prohencçals; 6 ells digueren los : que la via de Malta tenien 6 havien feta. E les galeres del rey d’Arago e de Cecilia aytantost partiren se de

aqui e feren la via de Malta. Mas, ans que y:

fossen de trenta milles, l'almiral trames al Gotzo? de Malta huna barcha armada, per espiar les galeres si eren aqui ne si y erenestades. Edixeren los que, si y eren, que los fessen tres sen yals de fam, e si no y eren quels fessen hun senyal.

Quant la barcha armada fo partida de les galeres, bate de rems tant tro que vench en la ylla de Gotzo de Malta, de la fasana de maestre5, e devallaren en terra. E demanaren a les gents de la terra de la ylla de Malta : si sabien novells de les galeres dels Prohencals. E ells diguerenlos : que mantinént s’en eren partides ; e havien combatut a Malta en la ciutat, mas no y havien pogut res fer; e eren s’en anades al castell de Malta. Quant los homens’ de la barcha hagueren apreses novelles de les galeres dels Prohençals, feren jtres senyals de fum ἃ les Ilurs galeres, e puix partiren se d’aqui e tornaren s’en vers Îlurs galeres. E quant foren a ells tornades, dixeren al almirall e a les altres : que les galeres dels Prohençals havien estats en la ylla del Gotzo e que havien combatut en la vila de Malta, e havia poch que eren partides de aqui e que s’en eren anades al castell de Malta. Quant l’almirall e les altres gents de les galeres saberen queles galeres dels

(ἢ) Tre-Fontane, entre Mazzara et le cap San-Marco. {3} le de Gozzo.

(5) Du côté du nord-ouest,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

Prohencals eren al port de Malta, foren molt alegres. E aytantost bateren de rems e vengueren al Gotzo de Malta. E les gents de la ylla hagucren gran goig de la Ilur venguda e donaren los refrescament de çoquehagueren mester. E puix partiren de aqui e vengueren al port de Μαῖα; e fo miga nit com hi foren. Mas aquells de la ciutat de Malta los hagueren ja vists de jorn, si que hun almugaver vench denit a lamar a la punta del port, e dix Los que les galeres de Carles eren dins lo port de Malta.

CAPITOL CXIIL

Com les galeres del rey d'Arago desbarataren € prengueren les galeres del rey Carles.

Quant les galeres del rey d'Arago e de Cecilia foren entrades dins la punta del port de Malta, sorgiren totes e meseren se en scala. E l'almirall trames missatge per huna barcka armada a les galeres dels Prohençals : que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia eren vengudes e que s’apparellassen de la batalla. Quant les gents e les galeres dels Prohencals oyren que les galeres del rey d’Arago e de Cecilia eren vengudes al port e que demanaven batalla, apparellaren se tuyt e anaren se al mils que pogueren, e trameseren huna barcha armada vers les galeres del rey d’Arago per espiar quantes galeres eren; e puix la barcha armada torna s’en e dix los que no eren mes de dotze; si quels Prohencals los tengueren per Ilurs. E sobre aço partiren se d’aqui e vengueren sorgir denant les galeres del rey d’Arago, a huna gran ballestada Iluny. E quant vench sus ἃ l’alba de jorn, lexaren anar les gamenes{, e bateren de rems per anar ferir en les galeres dels Catalans. Els Catalans, quels veren venir, que nos cuydaven que vinguessen tro al jorn clar, bateren axi mateix de rems e anaren se mesclar abells; e la batalla fo molt gran e fort de Ilances e de pedres e de calsina 6 de cayrells; e ma. jorment que de les galeres dels Prohençals venien tantes de pedres e tanta calsina en les galeres dels Catalans que totes les galeres e la mar entorn d'elles n’eren tot cubert.

Ab tant l'almirall del rey d’Arago dix als homens de la galera bon ell era, e aquells dixe-

(4) Petites ancres

ren ho de huna galera en altra : queno desexixen de les armes, sino dels cayrells, e ques pen- | sassen de be cobrir e de soferir los colps.

Aquesta veu ana per totes les galeres dels Ca- | talans, si que depuix no gitaren nengunes armes, mas ques combatien e soferien los colpsde les galeres dels Prohencals, de les quals los venien Ilances e pedres e calcines, tant ἃ la especa que feredat era lo veure. Mas [08 ballesters dels Catalangtiraven tant fortment quel bruxit que feya era força de oyr.

Aquesta batalla dura tro a mig jorn ; si que la huna part ne l’altra no sabia qual ne havia milloria ; tant que les galeres dels Prohençals hagueren despeses les Ilances 6 les pedres ὁ la calcina, e meseren mans a gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes Ilurs armes havien despeses ; eadonch cridaren : « Arago! Arago! via sus! » E prengueren vigoria, ecombateren los molt forment ; egitaven los + lances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia hun morabati d’aur, e escones munteres ; e donaven los de tals colps que nols valia guarniment ne cuyraces. Si que la galera de Berthomeu Bo-vi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir ; 6 axi com poch exis de la bataka ab set galeres de les sues , e fogiren fora del port. Els Catalans van se aferrar ab les altres galeres qui eren romases, e saltaren Ilains; 6 ferent e tallant preseren les e les desbarataren. E Roger de Lluria, almirall dels Catalans per lo senyor rey d’Arago, salta en la galera d’En Guillem Cornut, qui era almirall dels Prohençals. E aqui combateren se molt per la popa ab hu, si que En Roger fo nafrat per la cuxa molt durament, de hun colp de Ilança que En Guillem … Cornut li trames; e En Roger trames li huna

lança, si quel feri per mig los pits, que de la altra part li passa pus de hun palm; que no li valgueren cuyraces ne res que veslis, si que mantinent caech mort en la cuberta de la galera. E puix acço fo fet, hanch null hom no y feu tornes ; els Catalans preseren totes les galeres dels Prohençals e gitaren los morts en la mar, e Iligaren los vius que foren escapats de la batalla, que foren per nombre huyt cents xixanta ; dels quals hi havia molts cavallers e de honrats homens de Macella e de Prohenca.

Mas quant En Berthomeu Bo-vi fo fuyt en mar tro a cinch milles, gitaren tots los morts en mar |

CAPITOL CXIV

e meseren los nafrats en les cinch galeres, de sota, e les dos meteren les a fons. E axi torna-

| ren s’en ἃ Macella ab gran dolor; si que null

hom no podia albirar lo dol ne el plor que feren les gents de Masella, com les cinch galeres veren venir desbaratades e saberen que les altres foren perdudes, els homens morts e presos?. Mas no era maravella si havien dolor, que ΠΟῪ havia nenga que no y hagues son fill, o son pare, ὁ son frare, Ὁ son amich, o son parent.

CAPITOL CXIV

Com En Roger de Luria s'en torna ab les sues galeres e ab aquelles que hac preses, ἃ Mecina.

Quant les galeres del rey d’Arago bagueren preses les galeres del rey Carles e hagueren desguarnits los homens morts e gitats en la mar, e ligats los vius, ehagueren reconeguda Îlur gent, quals eren morts nequals naffrats, els hagueren fet adobar als metges qui y eren, no y trobaren mes de huyt homens morts € trecents nafrats; e en les galeres dels Prohençals atrobaren que n’i hac de morts huyt cents setanta, sens los nafrats; que tot lo port de Malta era cubert de gents mortes e de Ilances 6 d'escuts e de rems. Quant la batalla fo fenida, les galeres del rey d’Arago partiren se de Malta ab les galeres que hagueren preses 6 ab la gent, e vengueren s’en a Saragoça? en Cecilia ab gran

‘alegria. E de aqui l’almirall trames hun leny ar-

mat en Catalunya al senyor rey d’Arago e de Cecilia, e feu li assaber ço que li era esdevengut per la gracia de Deu. E puix partiren se de Saragosa e anaren s'en ἃ Mecina. E quant entraren per lo port, entraren molt alegrament, ὁ amenaren les galeres del rey Carles ab la popa primera; si que les gents de les galeres de Mecina foren molt alegres de aquesta victoria que Deus los havia donada. Beneyt e Iloat sia lo seu poder e la sua força ! que los baix munta en alt, e los alts per Ilur orgull fa venir abaix ; ço son los orgullosos que torna en gran villat, e los homils exalça altament en gran riquea!

E quant les galeres hagueren regatat per lo port de Mecina, donaren de la popa en terra e devallaren de les galeres ab Ilur arnes e ab lo guany que hagueren feyt, e amenaren tols los presos al palau del rey e ferraren los. E ma-

(1| Comparez ce récit avec celui de Muntaner, p. 287. (a Syracuse.

dona la reyna trames ne dotze dels pus honrats en Catalunya al senyor rey. e els altres feya hom obrar tots jorns als murs de la ciutat e a aco que mester hi era.

CAPITOL CH

Com torna ἃ parlar lo libre del princep fill del res Ομδαίφα.

Torna a parlar lo libre que, quant les galeres dels Prohençals foren vengudes, el princep que era en Napols tench tot son fet per guanyat; 6 fo li semblant que les galeres del rey d’Arago no les gosassen exir a camp, e si-u feyen, quels tenien per Ilurs. E sobre 800 havia fet armar ἃ Brandix ‘ deu tarides que devien amenar cavalls e cavallers en Cecilia. E cuydaven pendre la terra sens contrast; si quel comte d’Artes?e d'altres barons havien ja carregats Îlurs cavalls e molt arnes. E quant saberen que la batalla era stada de les galeres del rey d’Arago e dels Ilurs, e que aquells del ΤΟΥ͂ d’Arago havien vencudes e preses les galeres dels Prohençals, e que tanta gent era morta en la batalla, foren tots esmayats, e lexaren les tarides e les galeres, e anaren s'en tots. E los barons qui havien carregat tot llur arnes tengueren tot Îlur fet per perdut, e veren que no valia res son fet, e feren descaregar tots Ilurs cavalls e Ilur arnes.

E apres de aço, lo apostoli e lo princep trameseren missatgers en Venecia al comu : que deguessen ajudar al princep ab Ilurs galeres a recobrar lo regne de Cecilia, e donar-los-hia part en la terra e grans dons. E sobre aco lo duch de Venecia hac son consell ab lo comu.

E feren resposta al apostoli e al princep : que

ὅΤᾺ Ὧ0 ΒΑΥΪεῦ Pas ue er NN an ἰο τοῦ | d'Arago hac tenguda la festa de Pasqua en la

d’Arago ne ab negun crestian, puix no y havia nenguna raho.

CAPITOL CXVI

Com les galeres del rey d'Arago e de Cecilia feren gran mal en Calabria e en lo principat e per tota la ribera tro a Na pois.

Quant les galeres del rey d'Arago hagueren preses e desconfites les galeres del rey Carles e foren tornades a Mecina ab gran alegre e

{1} Brindes.

Ὁ) Le comte d'Artois. 7.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

ab gran guany, refrescaren altra vegada de gens e de vianda e puix partiren se de Mecina ; e costeregaren tota la Calabria e el principat, e prengueren viles 6 castells tots quants ne atrobaren riba mar, que nengunes gents nols gosaven esperar en vila ne en castell; per que ells cremaren e enderocaren moltes viles e castells en Calabria, e en lo principat, tro ἃ Napols, e cremaren per la ribera de Napols moltes galeres etarides, enaus noves, e rems, e molt d’altre arnes quel rey Carles ἫΝ ms fer. E puix vingueren denant la ciutat de Napols molt prop de terra ; si que de la ciatat los tiraven ab arch e ab ballestes ; 6 aquells de les galeres los tiraven atresi; si quels cavallers 6 les gens qui eren en la ribera de la mar desempararen lo port e la ribera e s'en entraren en la ciutat per raho dels cayrells que les ballestes de les galeres los tiraven. Puix les galeres partiren se d’aqui e anaren s’en a Isclaf e a Capri que son dues ylles d'avant Napols. E les gents de aquelles dues ylles denant Napols reteren se a ells e se tributaren. Quant acço fo feyt, tornaren s'en vers Mecina ab gran guany que hagueren feyt de lenys e de naus que bagueren preses, que s’en menaren ἃ Mecina ; e aqui desarmaren, per co com era yvern; 6 els galiots els ballesters exivernaren alegrament.

Ara lexa aci a parlar lo libre de les galeres e dels fets de Cecilia, e torna ἃ parlar del rey En Pere de Arago et de Cecilia,

CAPITOL CXVII

Com lo rey de Arago En Pere asselja la clutat de Albarazl ab τοῖα sa ost.

Aço fos en lo mes de abril, quel noble rey

ciutat de Valencia. Si li vench missatge de hun

| honrat clergue de la vila de Terol? qui es en

Arago ; lo qual clergue solia estar en la ciutat de Albarazi, mas era s’en exit, per tal com En Johan Nunyez, senyor de Albarazi, li havia fet molts de enuigs, evench s’en a estar en terra del rey d’Arago e de Cecilia, e tractava e procurava tota res que fos dapnatge de Johan Nuniez e profit e honor del rey d’Arago. Esdevench se que, en aquella saho, En Johan Nuniez era en la ciutat de Albarazi ab cent cin-

(1) Ischia. Voyez le récit chaleureux de Muntaner. (2) Teruel,

quanta cavallers, ὃ ab moltes gents a peu, e apparellavas de fer mal en Arago e de correr la terra. Si que aquel honrat clergue que estava en Terol, per amichs seus que estaven en Albarazi, sabe tot lo ardit qu'En Johan Nuniez volia fer. E mantinent apparella ἤθη missatge qui vench al rey en terra de Valencia. E feu li assaber tot lo fet que Johan Nuniez volia fer ne havia en cor, e l’estament de la ciutat que no era establida de vianda ; que En Johan Nuniez nos pensava que nengunes gens la poguessen assetiar ne pendre, tant es la ciutat en fort Iloch.

Aquesta ciutat de Albarazi esta entre quatre regismes ; (0 es assaber, lo regne de Arago 6 el regne de Valencia, e entre el regne de Castella e de Navarra; e es enclosa tot entorn de les muntanyes forts; 6 Îla jau Ila dins baix en mig de les muntanyes; 6 passa li huna gran aygua naval! en torn; que negun hom no y pot entrar sino per hun Iloch molt stret. E la ciutat es ben murada de forts murs, ab moltes torres forts.

Quant lo rey hac hagut aquest missatge e hac entes co que En Johan Nuniez volia fer, e l'estament de la ciutat, aytantost comenca a cavalcar ab cavallers e ab homens de peu al pus tost que ell poch, tant que fo prop de la ciutat de Albarazi; e aqui atendas prop de la ciutat e assetiala. E puix trames a totes les gents de Arago e als cavallers de Catalunya:

que venguessen de mantinent. E tantost que hagueren hagat los missatgers, ells vengueren, al mils que pogueren apparellats, al setge de la ciutat de Albarazi. Mas enans de aço que totes les osts fossen ajustades, En Johan Nuniez era en la ciutat; e veu quel rey era vengut en aquell Iloch per assetjar la ciutat, e hac molt gran pabhor. E sabia quel rey era molt fello vers ell, per tal com sabia que lo y havia be servit?. E apparella les gents de la ciutat e dix los: « Barons, vos altres sots mos homens e mos fills. Yo-us coman la ciutat de Albarazi que lam salvets e lam guardets, axi com pertany a bons vasalls e Ileals que vos altres sots ; e yoexire de aci ab hunæ partida de mos ca-

CAPITOI, CX VIII.

vallers;e entrar-me-n-e en Navarra, eamenare |!

tal socos de cavallers e de gents quen farem

(0 Rivière navigable; c'est le Guadalaviar, (2) Desservi, mérité.

Ilevar lo rey, mal son grat. E leix vos aci mon nebot per a governador; e vos altres fets per ell axi com fariets per mi. — Senyor, dixeren les gents de la ciutat, nos som vostres ; e farem la vostra volentat; e guardarem la ciutat, e la defendrem mentre que vidans bast; ans menjarem los huns als altres. »

Ab tant, quant vench la nuyt, En Johan Nuniez cavalca ab sos cavallers e exi de la ciutat, que lo rey no lo y volch vedar, tan son forts e males les entrades e les exides de aquella ciutat, e al rey majorment, qui encara no havia totes ses osis replegades ne ajustades; que si tots hi fossen, james no exiren, sino ab volentat del rey. Quant En Johan Nuniez fo exit de Albarazi, ana s’en en Navarra, e feu tot son poder de ajustar cavallers e gens a peu, que volia ferir en la ost del rey; mas sabe puix lo poder del rey, qui era tan gran, e que cascun jorn crexia de companyes, e, si era ventura que vingues en les mans del rey, no scaparia sens mort, tant li era culpable. E lexa se de aquell ardit, e romas en Navarra, e majorment que les gents nol volgueren seguir volentgts, car sabien quel rey hi era ab gran poder"® bones gents d'armes, e no duptaven a morir per Îlur senyor, si mester los fos.

CAPITOL CXVIII

Com lo τὸν En Pere d'Arago 6 de Cecilia pres la ciutat da Albarazi e la forni be, que negu no li pogues noure (1}.

Quant lo rey En Pere hac fetes venir totes ses osts de Arago e de les terres de Valencia a Albarazi, e alguns cavallers de Catalunya hi foren venguts, el rey establi per los Ilochs e per los passos les osts. E cells de la ciutat pogueren be entrar e exir si hom nols ho vedava. Primerament, lo rey se posa ab huna partida de les gents denant la torre de Entrames-aygues, que es hun passatge luny de la ciutat. Apres se atenda, luny del rey, N'Amfos ab sa companya. Lo comte de Urgell se atenda ab sa gente ab sa cavalleria en oltre lloch, luny del infant N'Amfos, assats prop de la ciutat ; mas tota via huna aygua entre ells e la ciutat. E apres se atenda apres d’ells moltes gents a peu. E Ramon Folch de Cardona se atenda denant la torre del Andador, qui es molt fort, per la

(1) Nuire, porter dommage,

qual entra hom en la ciutat. De l’altra part 56 atenda En Ramon de Anglesola ; e apres la ost de Terol. En Pere de Moncada se atenda denant los molins de la ciutat; si que sempre los trenca els enderocha mal grat de aquells de la ciutat. E aqui ell establi dos ginys qui tiraven a la ciutat.

Quant les osts foren vengudes e el rey les bac establides per Ilochs, e hagueren ordenades Ilurs guaytes e Ilurs escoltes, si començaren a combatre la ciutat ab ginys e ab ballestes molt fortment. Els cavallers els homens a peu anaven ab ballestes tro als murs; e al peu de les torres anaven ab escales apparellades per muntar. Mas les gents de la ciutat sotenien molt vil; que volenters los lexaven acostar al mur, que no prenien armes; mas gitaven los pedres e cantals per les roques avall; si que los de fora s’en havien a partir per força, naffrats, ab llurs scuts trencats, e molt n'i romanien morts. Ξ

Aquesta batalla era tots jorns de les gents de la ost ab aquells de la ciutat; si que de la huna part e de la altra n’i morien cascun jorn, e ΕἾ havia prou de nafrats; mas les gents de la ost havien gran larguca de pa@de vi ὁ de civada e de aço que mester havien ; e cells de la ciutat havien gran fretura de pa e de vi e de carn, si que moltes gents se exien de la ciutat e vénien se a metre en poder de la merce del rey. E lo rey donals prou a menjar e a beure, e feyals molt be pensar d'ells, e deyals que, si s’en volien entrar dins la ciutat, que-u fessen, e qui exir s’en volia, que be fos vengut. Quant lo noble rey hac estat aqui tant ab ses osts que foren passals quatre mesos, e foren al entrant del mes de setembre, lo rey feu manament a tots cells de la ost : que edificassen δαὶ alberchs bons e forts de terra e de pedra e de cale, e ben cuberts, per tal que poguessen estar δαὶ tot lo yvern e soferir les grans neus que en aquell Iloch feya d’ivern, que tendes ne cabanyes non podien durar los grans frets que ja hi comensaven de fer. E sobre aço lo rey comença a fer grans alberchs, e totes les gents de la ost atressi ; ὃ feren alberchs guarnits entorn de la ost, per tal que null hom n0 pogues exir de la ciutat ne entrar sens Îlur volentat, ne null hom no pogues fer mal, de nuyt ne de jorn. E combatien cascun jorn la ciutat de totes parts, cavallers e servents, els ginys

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

que no cessaven nit ejorn de tirar. Maslesgents de la ciutat eren tan valents e bons d'armes, 6 eren en tan bon Iloch, que no preaven res tot quant feyen, solament que haguessen que menjar. Mas lo socos d'En Johan Nuniez los era fallit, e no havien vianda en la ciutat ne al castell, e foren molt desconfortats; e majorment que aquell cavaller que En Johan Nuniez hi bavia lexat en son Iloch era mort de hun cayrell que li vench de La ost, quil occi; mas, abans que moris, dona son [loch a hun son cosin germa, e prega los cavallers els homens de valor ques tenguessen, e que abans se menjassen los buns als altres ques retessen; quel yvern era prop, e lo rey 6 ses osts no porien aqui durar.

Quant aquells de la ciutat hagueren tant s0fert ques hagueren menjat los cavalls e los rocins e los muls e totes les besties que Ila dins eren, € no hagueren altre que menjar, sino fort poch, e que no havien socos d'En Johan Nuniez ne del rey de França, hagueren son consell que parlasen patif ab lo rey. Sobre aço lo castella del castelle de la ciutat trames missatge al rey : que el volia parlar ab ell; e lo rey feu li son respost : que li playa. Ab tant, lo castella vench denant lo rey e agenollas a sos peus, e besa li les mans; e ell feu lo asseure prop si.

a Senyor, dix lo castella, be es ver, e vos sabets ho be, que En Johan Nupiez es senyor nostre ; 6 lexa esta ciutat e lo castell en nostra fe, e que li ho deguessem salvar e guardar mentre que poguessem; e que havriem breument socos d’ell e del rey de França. E vos, senyor, sabets l'estament de la ciutat axi be com nos mateix, que no-us en poriem mentir de res.

Mas pregam a la Vostra Altea, per salvar nostra fe, quens lexets trametre a’n Johan Nuniez, 8 que li façam assaber lo fet de la ciutat; e si d’aci a quinze jorns nos ha donat consell d'on nos puxam retenir la ciutat, fem vos assaber que-us Ilivrarem la ciutat e lo castell.— Certes, dix lo rey, plau me ço que deyts; mas yo vull que missatgers meus vayen ab los vostres, e que oyen eentenen (Ὁ que vostres missatgers diran a’n Johan Nuniez, e la resposta quel dit Johan losfara ; e jurar-m-etssobrels quatre Evangelis: que no parlaran los vostres missatgers ab null bom, si no y son los meus, o en tal manera

(4) Pacte, arrangement.

que ells ho oyen; e al tornar que farets en la ciutat, que vendrets abans a mi, 6 direts me tot co que En Johan Nuniez vos aura dit. E aco dar-m-ets bons ostatges, vint cavallers ὁ altres bons homens de la ciutat. E quant serets tornats a mi, si-us ne volrets tornar en la ciutat, que-u puxatsfer, en aquell estament que ara erets; 6 si-us en volets venir ab mi, que-u façats. E hagam terme, tro al jorn de Sent Miquel. »

Sobre aço los ostatgers vengueren en poder delrey, 6 los missatgers se apparellaren de anar Îla hon En Johan Nuniez era, co es en Navarra. E dixeren li l’estament de la ciutat de Albarazi; e com era mort lo castella e d’altra gent, per fet d'armes; e que no y ba vianda deu jorns, e que jas havien menjat los cavalls els rocins, e jas menjaven los huns als altres; e aço sabia be lo rey.

En Johan Nuniez respos los : que no podia donar altre consell; mas que-u fessen axi com semblant los fos; 6 si veyen ques poguessen tenir, que-u fessen; si no, que ho fessen al millor que semblant los fos, 6 que salvarien Ilur fe ; e que be veya qu'ells s'eren be capdellats! axi com ἃ bons vasalls e Ileals.

Ab tant los missatgers prengueren comjat d’En Johan Nuniez; e tornaren s’en al rey, e digueren li tot ço que En Johan Nuniez los havia dit. E lo castella dix al rey que pensas de rebre lo castell e la ciutat axi com cosa sua propria, que ells li ho retrien. « Barons, dix lo rey, vos deyts be; mas yo vull que-us en tornets en la ciutat ab los ostatgers quem Ilivrats, e don vos esperats y de quinze jorns, que En Johan Nuniez vos sia vengut socorrer. »

Lorey no dix aço per ells, mas per En Johan Nuniez, ques aventuras de venir en la ciutat ab cavallers e ab gents per metre vianda, e que Ilains lo pogues encloure, o en qualque guisa Ὁ en qualque manera se pogues ab ell encontrar; que de res no era tant desijos. Quant los missatgers hagueren entes co quel rey los bac dit, preseren comjat del rey e tornaren s’en en & ciutat ab los ostatgers. E lo rey feu manament : que nols combates hom, ne negun giny no y tiras. Mas feu manament als cavallers e a les altres gents : ques guaytassen molt be de ait e de dia. E feu armar be cinch cents caval-

{1) Conteuir, au moral et au physique,

CAPITOL CXIX

lers qui estaven en aguayt nit e dia ab moltes homens a peu, luny de la ost e de aquella part

| hon hom entra en la ciutat, per tal que, si En

Johan Nuniez vengues, que nols pogues escapar. E los homens de la ciutat trametien hi tots

jorns missalge al rey : que pensas de pendre la

ciutat 6 ells li retrien; e lo rey no la volia pendre tro quels quinze jorns fossen passats. E Ilavors les portes li foren ubertes; e Ilivraren li la ciutat e lo castell e totes les fortalees, Puix lo senyor rey dona comjat als ciutadans e als cavallers, que s'en anassen, e segurs, Îla hon anar volguessen. E cascu ana s'en Ila hon li plach; e lo rey pobla la ciutat de les sues gents, e establi lo castell e les fortalees de forts bons Cavallers e de bones gents d'armes; e mes hi moltes forments, e molta farina, e molt vi, e molta carn salada, e moltes armes, e tot co que mester fo en la ciutat ne al castell.

Ara lexarem a parlar del rey e de Albarazi, e parlarem dels grans fets que foren en Cecilia e en les parts del principat.

CAPITOL CXIX

Com madona la reyna d'Aragoe de Cecilia feu armar vint e quatre galeres € d'altres lenys ἃ Mecina,

Dementre quel noble rey En Pere tenia assetiada la ciutat de Albarazi, madona la reyna Costança, muller del noble rey En Pere, ab dos fills, era en Cecilia en la ciutat de Mecina. Ço fo al mes de maig, que li feu hom saber :

quel rey Carles feya molt gran apparellament de galeres e de tarides a Brandis e a Napols e a Macella; e era vengut de Prohença e de França, hon havia ajustades gents e soldejats cavallers que havia tramesos al principat, Ila hon son fill mateix era, qui era aqui romas en son Iloch quant ell se parti de la terra de Pulla e del principat. E havia man-llevat e ajustat, hon havia armades, entre galeres e lenys, trenta huyt en la ciutat de Macella, ab les quals ells s’en devia anar a Napols ; e lo comu de Pisa devia li armar deu galeres ; e a Napols havian trenta, quel principat havia armades, E totes aquestes galeres se devien ajustar ab la armada de Brandis que era molt gran de galeres e de tarides carregades de cavalls e de cavallers. E puix totes ensemps devien anar pendre la terra de Cecilia, ab sabuda e ab volentat de alguns homens traydors qui eren en

Cecilia. Mas ἃ Deu tot poderos no plach; e dona y altre consell, que fo bo per aquells quel rey Carles havia jutjats a mort sens nulla merce. E en aquesta saho havia gran carestia en Calabria, co es assaber a la Escaleaf, e a Sancto- Loxet?, e a la Citrara5, e a la Mentea+. E aquest, quatre Ilochs trameseren missatge a la reyna Costança : ques retrien a Deu e a ella, e que fos sa merce quels trameses socos de gens e de vianda. E madona la reyna trames hi huyt galeres armades, ab molts almugavers e ab moltes tarides carregades de forment. E de continent que foren alla, tornaren la salma del forment a vint tarins; e valia d'abans quaranta tarins.

Quant lo princep sabe que aquells quatre castells que eren riba mar s’eren retuts al rey d’Arago e de Cecilia, trames hi mil 6 einch cents homens ἃ cavall, Prohençals e Francesos, ço es assaber a la Scalea. Quant les gents de les galeres e els almugavers saberen aço, que aquelles gents eren aqui vengudes, exiren los en camp de fora la vila, e hagueren gran batalla. E fo volentat de Deu que la companya del princep fo vencuda e desbaratada ; e foren la major partida morts e presos5. Entrels fo hun richhom frances, qui era fill de hun cavaller que solia esser vicari de Cecilia al temps del rey Carles.

CAPITOL CXX

Quant madona la reyna feu armar trenta-quatre galeres e d'altres lenys ἃ Mecina.

Quant les gents de les huyt galeres e de les dues tarides, e els almugavers qui ab ells eren, hagueren vencuda la batalla a la Scalea, e hagueren descaregat lo forment, tornaren s’en alegrament ἃ Mecina. E madona la reyna feu armar be richament trenta.quatre galeres, e d’altres lenys sotils gran res. E quant vench lo darer di-vendres de maig, totes les galeres foren apparellades, eles gents recollidesearmades molt ricament. E madona la reyna trames missatge a’n Roger de Lluria, cavaller qui era almirall e de sa casa, e a tots los comits e als nauchers, que venguessen denant ella. E ay-

() Scalea.

{2} Sauto-Lucido.

(5) Cetraro.}

(ὦ) Amantea.

(5) Il est bon de comparer toujours la relation de d'Esclot avec celle de Muntaner,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

tantost devallaren en terra ; e madona la reyna dix al almirall tot en plorant :

“Amich Roger, be sabs tu que yo t'he nodrit petit infant, e mon senyor lo rey d'Arago axi mateix t'ha nodrit e fet gran be, e t'ha molt amat, 6 t’ha fet molt gran honrament, que t'ha fet almirall de la sua armada, per co com ha gran fe en tu e sab que ets valent 6 leal 6 prous. E ara es mester que-u sies mills; que yo 6 mos infants e tota ma companya estam en fe de Deu e de tu. »

Quant madona la reyna hac dit aço, l’almirall se agenolla a sos peus e besa li les mans, e puix mes li les sues mans entre les sues, e feu li homenatge, e dix li: « Madona, no tematsde res ; que hanch lojsenyal del rey d'Arago no fo vencut ne torna atras, ans ha vencut e vencra tos temps 808 enemichs, E yo he fe en Deu, que-u fare en guisa que mon senyor lo ΤΟΥ͂ e vos ne serels pagats. ν

Ab tant los comits e los nauchers feren homenatge a madona la reyna, e preseren comjat d’ella molt tenrament e plorent. E madona la reyna acomanals a Deu, plorant, e a Nostra Dona Santa Maria. E l’almirall recollis, e tots los altres ab Εἰ}. E quant foren recollits, bateren de rems e partiren de Mecina. E aqui totes les galeres donaren de popa en terra ; e l’almirall mana ἃ totes les galeres, (0 es les gents de les galeres, ques armassen 6 que fessen mostra, per veure com eren apparellats.

Quant 1otes les gents de les galeres foren armades e apparellades, molt les feya bell veher, que hanch no foren altres tambe armades, ne hanch no fo vist tan bell arnes, ne de belles cuyraces de samits e de draps d'aur, e de capells de ferre febrits, e de bells escuts, e de bones ballestes, e de bones Ilances, els ferres febrits, e helms, que cascun valia miga dobla d’aur.

CAPITOL CXXI

Com En Roger de Lluria, almirall del rey Eu Pere d’arago e de Cecilia, preyca a les sus geuls de la sua armada.

Quant l’almirall viu tanta bella companya tan be armada, fo molt alegre com tan be τ apparellats; e dix los axi :

« Barons, nostre senyor lo rey d’Arago e de Cecilia nos no sabem pas si esen Arago o en Catalunya ὁ en Navarra ; mas, hon que ell sia, nos som aci per ell. Ε sabets be que hanch la

[1284] sua senyera no fo vencuda ne torna atras ; que aquesta gracia li ha feta Deu, per co car molts treballs ha sofferts per crexer la fe de Jesus Crist. E yo dich vos aco, per tal que siats be apparellats, que, ans que sien dotze jorns passats, havrem haguda huna gran batalla; mas, am la ajuda de Deu, nos la vencrem. Per que, cascu estigua ab ferm cor e no s’esperda per res, que hanch nuls homens no guanyaren tant com nos farem. E devets saber que a Napols ba trenta galeres armades quel princep ha fetes fer armar. E deven ne venir de Prohença trenta en les quals deve venir lo rey Carles. E el comu de Pisa deve li llivrar du galeres armades e apparellades. E axi seran per totes setanta-

cors de galeres. E yo veig be les nostres galeres

tan be apparellades de tan noble gent que, per cent galeres d’altres gents nos no devem girar, ans, en tot Iloch hon nos les sapiam, les devem requerir. »

À aquestes paraules si cridaren totes les gents de les galeres e dixeren a altes veus : « Anem! anem! anem ! que ab la ajuda de Deu, tots son nostres! »

CAPITOL CXXII

Com lo priacep, fill del rey Cartes, feu armar a‘ Napols vinte huyt galeres 6 d'altres lenys.

Ab tant tota la armada se parti de aquell Ioch ; e costejaren tota la Calabria, tro a hun cap qui es prop de Salern. E lo princep Ilavors era en la ciutat de Napols, e hac sabudes novelles, que la armada del rey d’Arago e de Cecilia venia vers Napols e que era en les encontrades del principat. E sobre açotrameseren hi honleny armat, de hun Genoves que havia nom Navare, per saber si era veritat e per saber quantes galeres eren. Mas les galeres, quant bagueren passat lo cap de Salern, anaren tant justades quel Ileny no les poch be escosir ; e no li fo semblant que fossen pus de vint galeres e d’altres lenys sotils. E puix les galeres tornaren s’en ἃ Napols; el senyor del leny armat ana denant lo princep; e el princep demana li novelles de la armada del τὸν d'Arago, si la havia vista ne quantes galeres eren. El Genoves dix li: «Nos havem vista la armada prop lo cap de Salern ; e son tro a vint galeres, e altres lenys sotils tro a deu. E vos, senyor, dix lo Genoves, fets apparellar aquestes vint e huyt ga-

CAPITOL CXXIV

leres qui son aci en Napols. E yo fas be comte que, ab aquest meu leny que es de xixanta rems, desbaratarem totes les barques e los lenys sotils ; e les vint e buyt galeres vostres desbarataren les Ilurs vint. — Certes, dix lo princep, vos deyts be.»

Ab tant lo princep feu manament a son almirall que fes armar les galeres e apparellar al mils que pogues; e lo almirall feu ho aytantost, axi com lo princep ho hac manat; mas los gaberes' de Napols no volien entrar en les

galeres.

CAPITOL CXXIIL Com l'amirall del rey d'Arago hac consell ab sa gent qual via fahgsen.

Quant la armada del rey de Arago e de Ce cilia fo partida del cap de Salern, feu la via de huna ylla qui es assats prop de Napols, qui ha nom Capri; e aqui la armada se atura tota la nit. E lo almirall hac de consell ab sa gent de la armada : que al mati fessen la via de Baya, bun port qui es de Ila Napols , e si la armada de Napols los exia, ques combatessen ab ells, e si nols exia, ques mesesen en mar e que fessen semblant que s’en anassen vers Cecilia, e puix, la nit, que fessen la via de huna ylla de Ponça? que es assats prop de Gayeta, e aqui que esperassen la armada de Prohenca e de Pisa, e ques combatessen ab ella.

CAPITOL CXXIV

Quant la armada del rey d'Arago passa d'avant Napols, 6 aço fo en lo mes de juny, en l'any 1284.

© Quant vench lendema mati, que hagueren hagut aquest consell 6 tuyt lo tingueren per bo, partiren de aqui; e passaren denant Napols.

E l’armada nols exi, que les gents nos volien recollir ne entrar en les galeres; e deyen que, si lo princep no y entrava ab sos cavallers, que ja ΠΟῪ entrarien. E les galeres del rey d’Arago e de Cecilia, qui veren que la armada de Napols nols exia, meseren se en mar e feren la via de Cecilia. E quant foren intra mar, l'almirall demana de consell als comits e als nauxers de les galeres 6 a l’altra gent. « Barons, dix l’almirall, nos havem entes que de Prohenca venen trenta galeres, e de Pisa deu; e axi son quaranta ga-

(Ὁ) Gabiers, matelols, (2) Ponza.

léres; e a Napols trénta. Axi son per totes setanta galeres. Axi, vull saber de vos altres sins esperarem aci tant tro que sien ajustades e quens combatam ab totes ensemps, 0 sins combatrem primerament ab aquestes de Napols, sins ixen ; e creu que si faran, puix los havem requerit.— Senyor, dixeren tuyt, mes nos val primerament combatre ab aquestes trenta galeres ; que, ab la ajuda de Deu, havrem les per nient; e puix combatrem nos ab les quaranta galeres quant que vinguen. E axi havrem mes de avantage que si ab totes ensemps nos combatiem. »

Aquest consell tingueren tuyt per bo. Sobre aco tota la armada gira, e feren la via de huna ylla que ha nom Niseta!, qui es luny de Napols cinch milles vers Baya. E fo mija nit com hi foren. Mas enans que y,fossen, encontraren dues galeres de Gayetans quel princep havia fetes armar a Gayeta, e anaven ἃ Napols. E les galeres del rey d'Arago e de Cecilit preseren les, que nols pogueren escapar; e compartiren los homens per totes lès galeres dels Catalans, e armaren les dos galeres de Ilurs gents; 6 axi foren trenta-sis cors de galeres be armades 8 d'altres lenys sotils. Sobre aço l'almirall feu venir huna barcha armada, de la qual era comit En Johan Albert, Catala; e feu li manament que s’en anas a Napols e que escusis quantes galeres hi havia, e que feyen.

Ab tant la barcha armada se parti de aqui, e feu la vis de Napols; e acostas tant ἃ la ciutat, que veya tot lo que feyen; e puix giraren e tornaren s’en a Niseta honera la Îlur armada.

Mas aytantost com els bagueren girat, hun leny.

armat ixque de Napols quils hac vist; e mes los en encalc; mas sempre se torna, que hac paor que no y hagues aguayt. E la barcha armada ana s’en a Niseta. E quant fo Ila, troba l'almirall que hac ja feta desaferrar? tota la armada. « Senyor, ço dix lo comit de la barcha, a Napols ha vint e huyt galéres, e armen les ἃ gran pressa 6 a gran maravella, e ha molta gent armada que entren en les galeres; que tota la ribera de Napols resplendeix axi com si era jorn, de les grans Ilums, e dels elms febrits que y son, 6 dels homens armats ques recullen én les galeres. »

(1) L'ile Nisida, (Ὁ) Lever l'ancre.

*CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

E quant lo comit de la barcha hac dit aço, l'almirall se parti de δαὶ ab tota sa armada ; eferen la via de Castellamar, quies de Ila Napols vers Îlevant, tot cubertament ; que no volch fer la via de Napols, per tal quel sol nols donas en la cara. Aço fo en lo mes de juny, en lo any de Nostre Senyor 1284.

CAPITOL CXXY.

Com lo princep ab 508 cavallers muntaren en les sues galères € ferea la via de les galeres del rey d'Arago,

Quant lo princep vju que les galeres del rey d'Arago e de Cecilia ven denant Napols e que demanaven batalla, ell, son cos tot armat, munta en huna galera € mana : que tot hom que son amich fos, que vengues apres d'ell. Quant los cavallers els barons qui ab ell eren e les altres gents veren quel princep s’era recollit en huna de les galeres, cascuns al mils que pogueren recolliren se en les galeres ab Ilurs armes, tants que totes les galeres eren plenes de cavallers e de gents d'armes que no n'i podien pus cabre. E en aquella galera hon b princep era, havia molts comtes, e molts barons honrats, e molts cavallers francesos e pullesos , tants que a penes polien cabre en la galera.E quant foren tuyt recollits, partiren se de la ciutat de Napols ab gran alegria ὁ ab gran gatzara de trompes ὁ d’altres esturments; e feren la via de la armada del rey d’Arago e de Cecilia.

CAPITOL CXX VI

© Com l'amiral del rey d'Arago feu fer huna escala de vint

galeres, 6 les altres feu metre en reguarda.

Quant l’almirall del rey d’Arago e de Cecilia veu que les galeres eren exides de Napols que feyen la Ilur via, hac molt gran goig, e mes mans a girar ; e feu fer huna escala de vint galeres, e feu metre les altres en reguarda. E feu losmanament que solsnos moguessen ne haguessen cura d’ells, si donchs no veyen que gran mester los fos. E si veyen que mes galeres venguessen d’altra part, que donassen per ells!; 6 que-u fessen en tal guisa, que fos honor de Ilur senyor e profit d’ells; que ‘be sabien qual era lluf remcio, de morir sens nulla merce,

(1) voyez le chapitre CXUI de Munlaner, p, 333.

[1284] CAPITOL CXXVIL.

Com ἔπ hoger de Lluria, almirall del rey d'Arago, pres lo princep, Gill del rey Garles, e desbarata Loles 505 galeres,

Ab tant les galeres foren acostades molt prop les hunes a les altres ; e l’almirall dell rey d’Arago e de Cecilia feu Ilevar rems ἃ les sues galeres, per tal quels ballesters de les sues galeres los poguessen tirar e colpejar de la longa, abans que ab ells se fossen mesclats. E quant totes les galeres se foren ajustades e hagueren ferides les hunes 6 les altres, la batalla fon molt fort de ab dues les parts, de lances e de cayrells e de darts e de pedres. E la galera hon lo princep era ana envestir la galera hon l’almirall del rey d'Arago era; e de Ilonch en Ilonch combateren se fortmerft ; que molt era gran feredat sols de veer tant hom nafrat de colps de Ilances e de cayrells e de espases. E de costa les hi havia; si que cells de la galera del almirall del rey d'Arago e de Cecilia muntaren moltes vegades en la galera del princep per esvahir la, mas havien s'en a tornar en la llur galera que tant era la multitut de la gent armada que era en la galera del princep, que no la podien esvahir ne anar avant. E a la fi hun proer de la galera del almirall del rey d’Arago prés huna destral, e dona tants de colps al costat de la galera del princep qu’en svahi huna taula e la trenca; e hun duvador, ab hu barobi, barina la galera del princep be en sis Ilochs. E quant la galera prenia Ilats vers la galera del almirall del rey d’Arago e de Cecilia, l'aygua entrava en la galera, tant que les gents qui eren de sots cuberta ho dixeren a aquells qui d'amunt eren ; si que la galera comença a ficar la proa. E los mariners qui veren que la galera ficava la proha e que tanta aygua havia en la galera, cridaren ἃ altes veus : «“ Aquesta galera es effondrada! » Los cavallers francesos qui eren en la galera ab lo princep no entenien ques volia dir,eflondrar ; mas quant veren los mariners gitar en la mar, 6 la galera que ficava la proha sots l’aygua, meseren se dins en la popa de la galera ab gran res de comtes e barons. E l’almirall del rey d’Arago ab gran res de sa companya salta en la galera del princep ab les espases en les mans, e donaven de grans colps de llonch e de travers, que no era null hom qui denant los pogues estar que no fos mort o naffrat. E l’almirall del prin-

CAPITOL CXXVIIL.

cep, qui havia nom En Guillem l’Estandart, mes mans ἃ cridar : « Bells sen yors, aci es lo princep quis ret a vos altres e ἃ l'almirall del rey d’Arago!" E mantinent l’almirall correch e dona li la espa, e pres lo per la ma, e trach lo de la galera, e mes lo en la sua. Els comtes els barons qui ab ells eren, Francesos e Pullesos, reteren Ilurs spases als nauxers 6 als homens del almirall del rey d’Arago ; e meseren los en la Ilur galera ab lo princep ensemps. E mantinent la galera del princep fo plena d'aygua, e entra s’en al fons ab tota la gent armada que Ilahins era, que no y pogueren dar consell. E les altres galeres del princep foren ja desbaratades e preses, els homens ligats e compartits per les galeres, cells qui vius foren escapats de la batalla. Mas no tengueren sino tretze galeres; que les quinze, quant veren que no-u podien durar ne soferir la batalla, deslunyaren se de les altres e giraren la proha vers la ciutat, 6 bateren de rems, e fugiren aytant com pogueren, e vengueren s’en a la ciutat de Napols quils era prop, e comtaren com los era esdevengut e com lo princep era pres ab tota sa gent.

E quant lo princep fo en la galera del aknirall e veu que axi li era esdevengut , hac gran paor de morir, e tench se per perdut; e no fo maravella. E l’almirall dix li : « Senyor princep, si vos volets escapar ἃ mort, fets me venir la sor de madona la reyna que vos tenits en preso. — Xire l’almirall, dix lo princep, aço sera fet molt tost. »

El princep mana a hun cavaller frances, de aquells qui ab ell eren presos, que anas a Sent- Salvador de Castellamar hon era, e que digues a la princessa com li era esdevengut. Ab tant lo cavaller munta en hun leny armat ; 6 portaren lo alla hon la princessa muller del princep era. E dix li com li era esdevengut, e com lo princep era pres ab gran res de cavallers e de barons, e menat en Cecilia, e que, si volia que no moris, que li trametes la sor de la reyna d'Arago.

CAPITOL CXXVIII

Com lo princep, fill del reg Carlcs, feu retre al almirall de rey d'Arago la germana de la reyua de Arago que εἰ! tenia presa.

Quant la principesa, muller del princep, entes que son marit era pres e tota la sua ar-

mada era desbaratada per les gents del rey d'Arago, hac tan gran dolor en son cor que mantinent caech esbalaïda e exi de son seny, e estech gran temps que no parla, e perde la color axi com si fos morta. Mas les dones e les donzelles qui ab ella eren la comfortaren e la tornaren en son seny, € li feren remembrant ço quel princeplihavia manat de aquella dona : que li fos tramesa. Quant la princessa fo tornada en son seny, membra li de son marit, e aytantost entra s’en en huna cambra, e feu venir aquella dona qui era sor de la reyna d’Arago e de Cecilia, e area la molt be de richs vestirs e de riques joyes, e puix agenollas a sos peus 6 dix li: « Bella amigug e dolça, be vets que les aventures de aquest segle son molt grans ; e en pocha hora es hom rich, e en pocha hora es hom pobre, e pert hom si mateix e tot quant ha. E certes, yo-us he amada 6 honrada de mon poder, e hanch no-us fiu res que-us tornas ἃ pesar ni a enuig. Per Diu vos prech, que sia-u membrant de mon senyor lo princep, e que preguets madona la reyna que ella no li faça nenguna mala preso, ne haga per ella negun mal.—Certes, dix ella, madona, yo hi fare tot mon poder en ll honrar aytant com puxa ; 6 som molt despagada com la sua noble persona pren negun dan en res. »

Ab tant la sor de la reyna de Arago e de Cecilia pres comjat de la princessa, e el cavaller que y era vengut atresi; e muntaren al Jeny armat, e puix tengueren Ilur via tro a la armada del rey d'Arago e de Cecilia. E vengueren ἃ la galera del almirall hon lo princep era. E la dona munta en la galera, e hac gran goig ; e aqui fo molt be servida per lo almirall e per tots los altres.

CAPITOL CXXIX

Quant l'amiral] del rey d'Arago s'en torna ἃ Mecina ab lo Ruany que havia let.

Quant l’almirall tench lo princep en la sua |

galera, e els comtes qui ab elleren , e hac cobrada la sor de la reyna de Arago, feu manament ἃ les galeres, que fessen la via de Cecilia. E tantost arboraren € callaren 6 feren vela, ab lestretze galeres que hagueren guanyades. E anaren tant nit e jorn ab veles e ab rems que vengueren à ἰδ ciutat de Mecina ab

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

grao .alegria. E l’almirall Ilivra lo princep ἃ madona la reyna e a son fill En Jaume. E la reyna feu lo metre al castell de Matagrifo, e Ilivra li cavallers e homens honrats quil guardaren; mas no gens que hom lo ferras ne li fes mala preso ; ans anava tot sol per hun palau hon hom lo tenia; e feya li hom tanta d’honor com fer podia, axi com hom pres, hon rat e bo.

Ara lexa a parlar lo libre del princep 6 dels fets de Cecilia e torna a parlar del rey d’Arago Ea Pere.

CAPITOL CXXX

Com lo rey En Pere de Arago € de Cecilia ana ab ses osis en Tudela de Navarra.

Diu lo comte que, quant lo rey Ef Pere hac establida la ciutat de Albarazi e l’hac establida de cavallers e de servents e de vianda e de co que mester hac, partis de aqui ab totes les osts e ana s'en ἃ Tudela de Navarra; 6 aqui atendas ab totes ses osts prop de la ciutat, Ila dins en la orta 56 foren hi quaix totes les osts de Arago e de ciutats e de viles, a cavalle a peu, 6 de Catalunya gran res. E "podien esser tro a mil e cinch cents homens a cavall, en los quals ni havia mil tots cuberts de ferre, de cos e de cavall, e mes de deu milia servents. El rey estech aqui atendat tres jorns ab ses osts, vers aquella part qu’es apellada Puig! de Sanxo, e era fort prop de la vila; e no volch que hom hi tallas orta ne vinyes. Mas les gents nos pogueren de aço capdellar ne refrenar per res; 6 tallaren gran res de la orta a Ilur guisa, que hanch nols exi null hom de la vila a contrastar quels ho vedas, jä-sia que y [05 En Johan Nuniez be ab trecents cavallers e pus , 6 ab gran res de servents. Quant lo rey veu que aqui no feya res, ni negu no li exia per batalla ne per als, demana consell a tots losrichs homens, e ordena ab ells que entrassen en Navarra dins, e ques venjas de la honta que lihavien feta fer al rey de França l’any passat; car, sobre treves, li feren entrar ost per Navarra en Arago, E axi, pus ell havia ajustada tanta gent, hac son consell que entras en Navarra e que venjas de la honta quel rey de França li havia feta. E lendema mati, Lo rey

(1) Colline de Sancho.

feu desatendar, e passa l’aygua d'Ebro ab ponts de barques que y hagueren fet fer, e entra s’en en Navarra. E partiren se les osts e les gents, e anaren s’en per diversos lochs, 6 majorment los homens de peu ; e feren mal per alqueries 6 per viles. E per co car Navarra es fort espes poblada de viles, cremaren viles e logars molts, e robaren tota la terra aytant com cerquaren; que res no y lexaren que tot no s’en aportassen. Mas quant lo rey desatenda sobre Tudela per passar en Navarra, non havia res fet assaber a nengu, tro sus ques dech desatendar; e quaix el dir el fer tot fo hu. E axi, quant ell fo passat en Navarra, nengu no volch ne gosa romanir apres d'ell, per que, al desatendar de les osts, cuydaren gran dan pendre a la darreria, per ço com En Johan Nuniez exi ab companya de cavall de la vila ; 6 ab poch haguera y fet gran mal, mas Deu no ho volch que y presessen mal aquella vegada. Mas lo vespre, quant lo rey e totes ses osts foren en Navarra passats ab tot Îlur arnes, vengueren de Arago huna gran requade adzembles, qui eren en partida del rey e partida de les altres gents que eren ab ell. E aquelles adzembles venien carregades de vianda que aportaven a la ost, 8 cuydaven atrobar lo rey Ila hon l’havien lexat, apres de Tudela, E vengueren s'en lina dreta vers la via de Tudela. E quant foren en la orta, trobaren companyes a peu 6 a cavall que eren d’En Jonan Nuniez; e demaaren los aquells qui menaven les adzembles, hon era lo rey d’Arago. E aquells respongueren : que Ila hon l'havien lexat quant se partiren, ço es assaber a Puig de Sanxo. E axi vingueren s'en aquells ab les adzembles tro sus en la vila, e non saberen res tro que tots foren presos e aturats ab tot ço que portaven.

Ab tant lo rey d’altra part calciga e correch a sa guisa e a sa volentat Navarra, e feu hi tan gran dapnatge que no poguera esser esmenat per res ; que be troba hom per veritat que havien barejades e cremades los servents de be huytant viles, entre poques 6 grans , e encara mes; e amenaren ab si gran guany de robes e de cases moltes. E puix torna s’en lo rey en Arago, e dona comjat a les osts 6 als cavallers, e retels gracia e merce del serveyt que li havien fet ; e cascu torna s’en a son alberch. E lo rey establi e ordona ses frontaleres de homens a cavall e a peu a Exa e a Taras-

CAPITOL CXXXI

cona e per los altres llochs de frontera de Navarra. E qüant ho hac fet, vench s’en a Saragossa per delitar son cors e per reposar, que be-u havia mester, tant havia treballat l'estiu passat. Ε aqui estech fun gran temps, quaix tro a la semmana de Rams, per co car les richs homens de les viles tots li feyen moltes demandes e confirmacions de algunes franquees e furs que demanaven, los quals lo rey no era vigares que del tot, axi com ells ho demanaven, los ho pogues atorgar, ne pogues sens gran prejudici seu e de sa senyoria. E axi en esta contesa estech per tot lo dit temps embargat en Arago, que no podia res fer de sos affers, axi com obs fora ne ell volia, jat-se sia que be-u hagues obs, segons l’ardit que li vench depuix alli moltes vegades e en est libre vos sera dit avant.

Ara lexarem estar lo rey d’Arago qui es romas en Saragossa, e parlarem del rey de França.

CAPITOL ΟΧΧΧΙ

Com lo τοὺ de França ajusta e feu son pertret per terra 9 per mar, per venir contra lo rey d'Arago € a la sua lerra.

Quant lo rey de Franca hac entes quel rey d’Arago havia pres lo castell de Albarazi e puix lihavia correguda tota Navarra quis tenia per ell, si fo molt irat e fello, jatsia que be hagues dos anys passats que havia treballat en ajustar gents e viandes per venir ab tot son poder contra la terra del rey d’Arago. E Ilavors, quant hac hoît aco, cuyta mes lo feyt. E feu fer cent cors de galeresen la riba de hun flum qui es en Prohenca, qgjha nom Rosat. E atresi feu fer en altres llocH#&ran armada riba mar, co es assaber en Narbona 6 a Macella, e per tota la ribera , aytant com es la sua marcha ne del rey Carles, tro sus en la ribera de Genova; e feu posar taula? en molts llochs de la ribera, per soldegar mariners 6 tots homens d'armes, de qual que llengua fossen, que volguessen anar en la sua armadaÿ, E axi hac en breu' temps, per lo gran sou que dava, compliment de ho-

{1) Rhône.

(3) Dresser les tables pour recevoir les enrôlements et payer ceux qui se présentaient.

ΟἽ) Flotte,

mens ἃ tota sa armada, entre Prohencals 6 Narbonesos, e Massellesos,e Pisans, 6 ältres gents moltes ajustades.

Eell d’altra part aparellas de venir per terra ab lo major poder qué de cent anysen ca la corona de França no havia ajustat. Eentre cells que bac per força e cells que hac per grat, e cells que hac asoldatas, foren be de set milia homens ἃ cavall, tots de paratge; 6 soldega be di-huyt milia ballesters de peu, e altres homens de peu be cent milia o pus. E era tan gran lo aparellament, que quaix no es cosa ques dega creure, si hom no-u havia vist. E hac fetaportar per los dos anys passats vianda per mar e per terra, tanta quanta poch, de Alamany en ca tro sus ἃ Narbona e a Carcaçona e ἃ Tholosa, e en los logars vehins del rey d’Arago, ço es assaber prop Catalunya. E puix partis de França ab tota aquella multitud de gents, e vench s'en a Tolosa.

Axi que fos al Pastor !, fo ajustat ab tota sa gent a Tholosa ; que tant era gran la ost que, si tota anas ajustada e partis hun dia de hun loch e volgues anar en hun altre, no poguera anar per res del mon huna legua. E no podien caber en nenguna ciutat, per gran que fos ; que sol les besties, entre cavalls e adzembles, e altres besties que amenaven, tenien be miga Ilegua, ἃ totes parts Ila hon eren atendats. E alli bavia Francesos, e Picarts, e Tolsans, e Liombarts, e Bretons, e Flamenchs, e Burgunyons, e Alemanys, e Prohençals, e Anglesos, e Gascons. E quaix de totes gents e lengues de cristians hi ha, homens d'armes hi havia. E ἃ Tholosa foren tots scrits, per manament del ΤΟΥ͂ de França, cells qui anar hi devien. E sajornaren aqui dr tro a les festes de Pasqua.

Ara lexarem aco estar, e parlarem del rey de Arago qui era romas embargat per raho de les demandes que li feyen los richs-homens dels Jlochs e de les viles de Arago.

CAPITOL CXXXII

Com lo rey En Pere de Arago tench parlament ἃ Saragoca ab los homens de Arago.

Quant lo rey d’Arago hac estat llonch temps en la dita ciutat de Saragossa, si que ja era

(ἢ Le second dimanche après Pâques,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT. [1285

pres de la festa de Rams, e veya que nos podia avenir en negun cas ab los Aragonesos{, apella hun dia tots los richs-homens de Arago 6 ciutadans de Saragosa dins en son palau, e dix los :

{1} Le chroniqueur Miquel Carbonell donne quelques détails furt intéressants sur ces débats, qui amenérent la ligue des Aragonais contre le roi Pierre en faveur de leurs libertés ; ligue connue sous le nom de la Graude-Unlou. Carbonell était archiviste d'Aragon et écrivait avec les documents sous les yeux. Voici ce que je ls dans sa Chronique, folio 76 verso et suivants, *

Après avoir raconté qu'il ne retourna pas en France la viugtième partie de ceux qui avaient envahi la Catalogne avec Pierre-le-Hardi, dans l'expédition dont on va lire le récit, El ajoute :

«E jatsia que de la geot francesa poca s'en tornas en Dur terra, € encara molt meyns ne foren escapals, si los Aragoncsos haguessen ajudat ἃ liur scuyor lo ΤΕΥ Eu Pere; car, per molles requestes que aqué,t rey Lu Pere faes als barons 6 cavallers 6 comunitat d'Arago, ans que los Francesos entrassen 6 dannificassen la terra, de ajudar li contra los Francesos, no ho volgueren fer, allegant: que pus lo rey En Pere los trencava priviegis e libertats llurs, axi mateix li volien trancar ço a que li eren lenguts ne strets.E en la fi de cascun protest que los Aragonesos fayen a Ilur senyor lo rey Eu Pere sobre aço, protestaven € dehien: que, si nols servava llurs privilegis e libertats, que elegirien altre sepyor.

«Mas lo valent rey, per lo fort cor que havia, nos volch inclinar lavors ἃ servar Πὰν; libertats; pe axi mateix los Aragoucsos no volgueren ajudar ἃ Ilur senyor en tan gran necessital. Esobre aço tots los richs homens, nobles e cavaliers, ciulats e viles de Aragu, en la ciutat de Saragoça ells se ajnstaren; e, per mantenir Lurs furs e privilegis 6 libertats, facren uno, (Ὁ es : que 1ots Tossen uns ὁ un cor contra llur senyor 6 tot hom qui vengues coutra Îlurs furse lurs libertals, E aquesla fo la primera unio que Aragoncsos començaren. Per la qual cosa molts scandols e mals se seguiren, E no res meyns desobeiren ἃ llur senyor a la derreria. Altrament € ab humilitat, per no lesiar totalment la fidelitat prestada, ho facren los Catalans, segons han dit los antichs, € encara, en aquest temps que la present hystoria s'escriu, {Carbonell dit dans son prologue l'avoir commencée le 49 mai 1485.) ho dieu los moderns : que, com lo rey En Pere se troba axi oppres per lo rey de França com dessus es scril, no podent se ajudar dels Aragonesos, copvoca lois los Catalaus, manant los, sots là fidelitat ἃ ell prestada : que tot home de edat 6 dispost ἃ portar armes, vassall seu ὁ stant en Catalunya, lo seguis per anar defendre la terra contra los Francesos. E jatsia los Catalans en aquelles hores sliguessen mal contents del rey En Pere, qui, en temps passat, per gran ira que tngue contra Jos Catalans qui 50} haveu volgut subverur de uoa gran quantitat de pecunia quils demanava per lo passaige δ hostol que faea contra lo rey Carles de Sicilia, y encara per esser el rey Lant absolut e fet a sa guisa, 6 per la sua suprema Juriditio, crema totes les constitutions, privilegis, libertats y ecriptures faents, axi per los barons, nobles 6 cavaliers com per les universitals 6 singulars persones dels principat de Ca=

[1285] ες CAPITOL ΟΧΧΧΠΙ. 671

« Barons, Ilonch temps son estat en esta terra ab vos altres, per tal quem pogues avenir ab vos altres de les demandes quem fets; e nos pot fer a mon semblant ; e no roman per mi, a mou semblant, mas vos altres, que tots dies me fets demandes novelles. E axies me vigares que, si de aquests cent anys hi estava, que tota hora hi havria assats affer. Mas yo no puix aturar aci per nenguna res, per (0 car yo se per cert : quel rey de França, ab tot son poder e ab ajuda del apostoli, se aparella de venir en breu sobre mi e ma terra, ço e assaber Catalunya. E yo som me massa triguat de aparellar me com puixa, esperant m'en puxa defendre de tan grans dos guerres. E no he obs a triguar; car ja es lo dit rey de França a Tolosa per venir sobre Catalunya, E com yo hagues perduda la terra de Catalunya, ja πὸ la trobaria de ara ‘an bona. Per que yom he a partir d'aci per aquesta raho. E nom puix pensar que poguets

talunya. Empero, per servar lo jurament de fidelitat prestada ἃ llur seuyor, Lots comparagueren dénant Li sua real per- 5008, seguint lo seu exercit, tots armats en aquésta forma, ço es : que portaven les lances sens fer ros, ὁ les beynes sens spases € puyals. Solament portaven, axi los de pou com los «00 cavall, cuyraces e cérvelleres e altres armes defensives. E lo rey En Pere, com los vee axi venir desarmals, demanals per quina causa anaven axi mal atevials ἃ la guerra. E res pongueren Lots units 6 ab gran hunililat : « Senyor, vos pos haveu eremats totes nostres libertals ,‘consiitutions, privi legis e altres scriplures que eren alorgats € fetes en mostra defensio Ὁ utilitat; € nos altres, per πὸ rompre lo jurament de Ja fidelitat, seguim vos axj mal armats com slam. E que sapiam perdre persones ὃ bens, vos seguirem eu tota part quens manareu. » E lo rey En Pere, vebent la llur humilitat e obediencia, mogut de pielat, tornals τοὶ lo que demanaren. E bun, entre les altres coses, stant lo predit rey En Pere en la ciutat de Barcelona, per celebrar cort general als Catalans, lo suplica fos merce sua d' atorgar, aprovar e confirmar privrlegis atorgats ἃ la predita ciutat de Barcelona per los seus antecessors, e les cunsuetuts antigues,les quals tenia la ciutat ; € aquelles scrites li donaren. E lavors lo rey En Pere ho feu axi com la ciutat loj'n havia suplicat, E feu ho tot registrar en son registre, lo qual es recondit enson real archiu,situat en la clutat de Barcelona. E son vulgarment apellades Locals de Barcelona, comeuçants : Recognoverun! proceres Barcinone et antiqui sapientes in jure, etc, 6 in fine ; Datum Barcinone 3 idus januarit anno Domini 1283. Y en aquesta manera los Catalans mitigaren la ira de ilur rey Ὁ senyor, 6 satisfaeren al deute de Ja fidelitat a ell prestada, € obtengueren ab humils suplicacions lo que volguereu, com son tenguts fer los vassals a Ilur senyor; car la millor cosa que poden haver los vassalls, com * son vexals per llur senyor, son humils suplications, les quals son les millors armes que 10 vassal pot haver per placar la ira de sou rey e senyor c fer tornar les coses en Le.

dir ara, sens gran perjudici meu, que vos fossets pagats de mi. Ab tant coman vo a Deu. Ε δὶ volets deffendre vos e mx terra, e vostra que es, de mes enemichs e vostres, farets ho be 8 gint; e si no, no y puix als fer. Mas yo he fe en Deu que vos altres sots tals que farets ço que devets, ara e tots temps. »

E quant lorey hac aço dit, levas de aqui e ana a menjar. E en breu de dies vench a jornades vers Leyda ; 6 al venir passa per hun monestir de dones de la orde del Espital que ha nom Xixoña ; 6 trach ne huna filla del comte de Foix que havia nom dona Costança !, qui era aqui en habit setglar, la qual ell havia aqui acomanada, per co ques nodris ab les dones; € mena la s’en ab si tro a Leyda. E fon hi lo diumenge de Rams, mentre hom deya les misses.

E aqui fon rebut ab gran honor per los homens de La ciutat ; e puix partis de δαὶ per anar vers Barcelona ; e lexa la dita donsella, filla de

te de Foix, al seu castell de Lleyda.

CAPITOL CXXXIII

Com lo rey Eu Pere feu roceguar € pengar a'n Berenguer Oller de Barcelona ab sel de ses companyuns.

En aquell temps temps havia hun hom en la ciutatde Barcelona que havia nom En Berenguer Oller,e era de vils gents; mas havia ajustatsmolts de sos pars en la dita ciutat ; e, qui per grat qui per força, havia quaix tot lo poble menut de Barcelona fet jurar de seguir la sua volentat. E en semblança de be havia fet gran mal en aquell lloch, e gran prejudici del senyor rey e dels

{1} Roger Bernard ΠΙ, comte de Foix, avail épousé Margucrite, fille de Gaston VII, vicomte de Béarn, et héritière de cette seigneurie, réunie par lui à celle de Foix. Outre Gaston Tr qui lui succéda en 4312, il eut d'elle quatre filles. Constance, l'ainée, dont ilest question ici, est sans doute celle qui épousa Jean de Levi, fils de Gui, seigneur de Mirepoix. Cette fille n'est pas citée dans la Chronique béarnaise de Miguel del Yerms,, qui mentionne en ces termes l'amitié de son pere pour le roi Pierre :

«A la qual mort {de Roger Bernard) aguet gran perda la rey d'Arago, quar papa Marti quart l'avia depausat de son realme ὁ l'avia donat a Carlos, segon net deu rey Philip de Fransa; e per so que lo dit mossen Roger Bernat, segon era gran amic deu rey d'Arago € com era senhor tractable, el Υ aguet gran perda, quar ἢ aguera μΡαοθ θα La gperra que li fazka lo rey de Fransa, si agues viscul. » (Page 678 de cette chronique, que j'ai publiée pour la première fois, d'oprès un manuscrit copié par moi dans les archives du Béarn déposées à Pau.)

prohomens de la ciutat, axi com cell qui havia fetes justicies, e desposehides les esgleyes, e lo bisbe, e gran res de burgers de Barcelona, de Ilurs tendes e de Ilurs censals per sa propia actoritat; e no s’en volia estar, per lletres ne per missatgers quel rey ne sos oficials li haguessen trameses ; ans, quant negu li constrastava a res, fos tort ὁ dret, sempre li venia d’amunt, ab tot lo poble a qui ell se feya capitani e governador, axi que moltes vegades aporta la ciutat a punt de pendre.

Entre molts mals que havia fets e pensats, si havia ordenat en aquesta saho : quel dia de la festa de Pasqua, propriament poble e no sabut se lexas anar als clergues e als Juheus e a tots los richs homens de la ciutat (que no volguessen a ell consentir, quels occies e quels prenguessen lurs alberchs e tot quant havien ἃ Ilurs obs, e puix que Ilivrassen la ciutat al rey de França, per tal quel rey no los ho pogues é vendre james.

El rey qui-u sabe aco fon molt despagat e fello, com hun vil hom li havia torbada tan noble ciutat com Barcelona era. Ab tant partis de Leyda, sebons que d’amunt es dit; e de jornada en jornada vench s’en a hun Iloch qui es prop de Barcelona quatre Ilegues, qui ha nom Martorell, e aqui fo lo di-vendres sant de Pasqua. E quant saberen l’ardit quel senyor venia, aparellaren se los promens, com lendema li exixen a carrera ab gran honor, el pregassen que prengues consell en lo fet d'En Berenger Oller. E En Berenger Oller, qui sabe aço, ordena d’altra part ab los majorals de son consell : que ixques al rey, ab tants e en tal manera arreats quel rey nos pogues captenir mal d’ell, per be que-u volgues fer.

Mas lo rey, qui era dels certs e dels savis homens del mon, lin sabe a tot; que, quant vench lodi-vendres a vespre d'amunt dit, quant les besties hagueren menjada la civada a Martorell, e ell se fo hun poch reposat, feu ensellar. E parti se de aqui ab fort pocha companya quil seguiren.E cavalca tant regeu que, ans del dia, fo lains en Barcelona en son palau. E quant vench lo di-sapte mati, que En Berenger Oller de hyna part ab los seus, e els promens de Barcelona d’altra part se aparellaren de exir al ΤΟΥ͂ a carrera, els entengueren quel reÿ era vengut e que ja era en son palau, e maravella-

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1286

Mas En Berenger Oller n’hac gran dol e tench se per mort. Ε falliren li tots sos arts. E puix quant vench aquell dia, lo rey cavalea per la vila ; e En Berenger Oller acostas a ell e volch li besar la ma; e lo rey demana li que era, que nol connexia, mas bes pensava que ell fos. E ell respos : « En Berenguer Oller. » E lo ΤΟΥ͂ que-u ΟΥ̓ no li lexa besar la ma e dix li : que no era Coslum ne usansa de reys, que la hu al altre se besasen la ma. E En Berenger Oller que aço entes no-u tench a festa, e conech be quel rey era despagat d'ell. Mas ell era fort bell parler, e respos li en axi : « Senyor, yo no son rey ne fill de rey, nim tench per aqueix, ans son vostre hom e vostre vasall, e volria parlar ab vos de coses que seran vostre be, — E yo, ço dix lo rey, havria obs parlar ab vos atresi, e escoltare-us volenters ; mas no es aci Iloch ne saho; mas metets vos primer e yrnos-bem a nostra posada o palau. »

Ab tant lo rey li posa la ma sobrel cap, e tench lo be a prop que no s’en pogues anar. E axi lo rey cavalcant, e En Berenguer Oller a peu d’avant ell, vengueren s’en al palau e entraren dins. El rey mana als porters que no y entras nengu, sino cells qui eren companyons d'En + Berenguer Oller, si entrar volien ; e els porters tancaren la porta. E puix aquella nit lo rey s’endreça ab soscavallers ὁ ab 805 ciutadans ; e bon mati, ço es lo jorn de Pasqua, apres de moltes coses que y hac dites e fetes dins e de fora, estrena lo dit Berenguer Oller ab gran honor. Trasqueren lo del palau rocegant ἃ la coha de hun mul, ab set de sos companyons que amenava hom apres d’ell ab los ligams al coll; e feu los menar per tots los carrers de la ciutat; e puix feu los pengar per la gola tots set en huna olivera, e En Berenguer Oller pus alt que tots.

Elrey torna s’en en son palau ; e quant foren dites les misses, assech se a menjar, e tench sa festa bona e honrada, e en pau alegrament. E tots cells de'Barcelona estadans, que al fet d'En Berenguer Oller havien consentit, hagueren gran temor e exiren se de la ciutat ; e s'en anaren aquell dia be sicents; e lo rey feu ne pendre be docents.

E no-us maravellets, quant, entre bons fets e nobles del rey En Pere de Arago e de Cecilia, récomta hom aquest d'En Berenguer Oller, car

ren se tuyt. Ε els promens hagueren gran goig. [ major fet fo e major conquesta que si hagues

presos quatre castells o cinch de sos enemichs. Quediu loprohom, en hun proverbi antich : que no es tan fort enemich, com cell qui es familiar | de hom. Per que, si be sera de sa terra, aquest mes feu que no-us par ; car ell los poch pendre axi, segons les obres que havien començades, e el ordenament 6 el empreniment que havien

fet, e el poder que s'havien donat. .

Ara lexarem 800 estar e parlarem per ΟἹ dels altres fets del rey d'Arago.

CAPITOL CXXXIV

Com lo rey En Pere d'Arago ana sobre sun frare, lo rey de Mallorques.

uant les festes de Pasqua foren tengudes x Q si US | vallersetoies lescompanyes hagueren hun poch

per lo rey en Barcelona, el rey hac ordenada 6 tornada en dret la ciutat de Barcelona, e hac estat per alguns dies, partis de aqui ab companyons de cavallers e ana s’en a Gerona e per Empurla ! ab 5805 cavallers d'amunt dits. Entrels altres quals hi era lo comte de Palars e En Ramon Folch, vescomte de Cardona, ὁ ab servents que hac amenats de Gerona, e de aquella terra alleus gran res. E nengu no sabia son co- | ratge, sino que deyen les gents es pensaven | comunament, que anas establir hun pas qui es entre Rosello e la terra del rey de França , ne ses osts no poguessen allens entrar, quant vehdrien en Catalunya; mas lo rey havia altre en son coraige, segons que veurets. ,

E devets saber que En Jaume, qui era Ilavors rey de Mallorques, frare del τὸν En Pere d'Arago, en aquella saho no era be ab son frare lo rey d'Arago?. Per que lo τὸν d’Arago l'havia fort en sospita, per moltes coses que havia oydes e enteses per cert : que aquell rey En Jaume havia tractades ab lo τὸν de França 6 ab lo apostoli contra ell. Per ço, com ves lo rey d’Arago que aquell rey En Jaume fos contrari de la guerra, la qual esperava haver ab lo rey de França e que no donas als Francesos, quant vendrien en Catalunya, pas e entrada per la sua terra, ço es asaber per Rosello, que es en lo mig de la terra del rey de Franca e del τὸν d’Arago.; la qual terra de Rosello aquell rey En Jaume tenia dretament ab tota la altra terra, per lo rey de Arago sens altra miga ; mas,

(1) Lampourdan, , 8) Muptaner ἃ passé tous ces différends sous silence.

Cox. PFR B. p'EscLor,

CAPITOL CXXXIV

per les coses quel rey havia enteses, segons que d’amunt es dit, co es assaber que havia hagudes vistes ab lo senescal del rey de Franca 6. ab N'Amalrich de Narbona moltes vegades, e que havia trames a Roma e en França sos missatgers per recaptar algunes coses que d’avall oïrets; per tal lo rey d’Arago se temia d’ell molt fortment. Per que, quant hac cavalcat per tot Gerones e per Emporla ab cavallers e ab homens a peu, segons que d’amunt es dit, ana tant avant tro que fo a huna vila que es en Roselloe ha nom Perpinya; en la qual vila lo rey.En Jaume d’amuont dit, ab sa muller e ab sos fills, era Ilavors. E quant lo τὸν d’Arago fo prop de aqui, feu acivadar los cavalls e les altres besties de bona ora. E quant lo rey e els altres ca-

dormit, la nit feu armar los cavallers e els servents e ensellar los cavalls;. e cavalcaren epartiren se de aqui; 6 travesaren per camins e per dreceres que foren fort prop de Perpynia. E encara nenguna de sa companya no sabia lo rey hon devia anar ne quina volentat havia.

Ab tant los cavallers anaven parlant entre si, e deyen : qüe bo seria que demanassen al rey que volia fer. Mas conexien lo de son cor, e nengu no lo y gosava dir, sino hun cavaller que havia nom N'Ambert de Mediana. Aquest era hom de sa companva, e prous e espert 6 savi cavaller, e lo ΤΟΥ amaval molt, per que ell se pleuia mes del τὸν que null hom qui hi fos. E aquest cavaller dix als altres cavallers : « Barons, aqueix pensament que vos altres bavets, m'he yo mateix; que no puix aesmar quina volentat s'ha lo rey, ne que ha en cor de fer ; ne res no m'en ha dit, ne a nengu que y sia, ço creu. Per que, si-us volets, aventurarm-he yo e demanar-lo-y-he.— Hoch, digueren los cavallers. Que Deus bona ventura vos do!

Demanats lo y; que mils estara ἃ vos que ἃ nengu. »

Ab tant acostas N'Ambert al rey e dix li :

ὦ Senyor, preguen vos tots aquests richs homens 6 cavallers, quels digats quin ardiment es aquest que havets en cor de fer, ne negu no ho sab ne (Ὁ pot pensar.» E el rey, quant ho ΟΥ̓́, pres se a son riure 6 dix li per escarn : « Sapies, N'Ambert, que si nos podem tant cavalcar, e la nit nos basta, que, al'jorn, passada hagam la font de Salses, que nos farem tal ardit

que no-u viu Ionch temps ba pus bell.» E N'Ambert, quant ho oy, hac gran goig, e cuydas quel rey li hagues dita veritat e dexellat son coratge; e venchs’enalsaltres cavallerse dix los ço quel rey li havia dit. E Ilavors, si de primer havien hagut pensament, hagueren lomajor, per co com los huns se pensaven e deyen : quelrey volia anar a la ciutat de Narbona, e que hom la li devria Ilivrar; los altres deyen : que ans anava ἃ Carcases, per correr 6 fer mal en la terra; losaltresdeyen: queans anaven perhaver vistes ab lo rey de França. E axi tuyt eren de moltes entencions. E pensant e cavalcant, anaren tant avant que no foren luny de Perpynia dos llegues. E Ilavors dix lo rey:«Via! servents, avant! e estats tuyt apparellats, homens a cavall e a peu, que aci farem nostra jornada. » Ab tant conegueren tuyt la volentat del rey; e maravellaren se tuyt de la sua certea, com axi havia cubert son cor que nengu no podia pensar sa volentat; mas, quant hom se pensava que ell fes huna cosa, ell ne feya altra be luny de aquella.

E quant En Ramon Folch, viscomte de Cardona d'amunt dit, hac entes e conegut quel rey havia cor de entrar en Perpinya e pendre la vila per grat o per força, acostas a ell e dix li : « Senyor, ver es que nos som vengut ab vos, ab cor e ab volentat de fer vostre manament ara e tots temps, e de seguir vos en tot Iloch, e anar contra tot hom. Mas, segons que yo veig e per vos he entes, que vos volets entrar en la vila de Perpinya. E yo se, e vos atresi ho sabets : quel rey En Jaume de Mallorques e madona la reyna e sos fills son dins la vila, e la reyna es ma parenta 6 ma acostada ben prop#; e no m'es vigares que fos onesta cosa ne Covinent que consentis aytal ardit contra ella, ne en Joch hon ella fos; majorment que yo hi hagues esser present. E aco no-us cuydets que-u digua per Lal que haga en cor de desexir de vostre servey ; mas yo-us Îlivrare tota ma companya ἃ cavall e a peu per fer la vostra volentat ; 6 yo, sia vos plau, romandre deffora e sperar-voshe tot sol ab hun companyo, Ο axi com ἃ vos placia. »

E respos lo rey : « Tots temps fos cortes En Ramon Folch,e majornent en fet hon dones

(1) Elle était fille du cundie de Foix, et par conséquent sa

cousine-germaine.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT. [1285

hagues ne cabessen. E yo son pagat de aço que vos havets dit; e feu ho axi, que bem plau.» E En Ramon Folch dix : « Senyor, gran merces!»

E besa lila ma. E axi romasdeffora, ell ab dos o ab tres companyons. E el rey, ab lo comte de Pallars e ab tota la altra companya a cavall e a peu, acostas a la vila de Perpinya. El rey maix, ab quatre o ab cinch companyons, vench imerament a les portes de la vila ab lo perpunt vestit e huna Îlanca en la ma sens altres armes, e troba les tancades, per co com encara no era dia clar. El rey crida a la guayta : que li fes obrir. E la guayta respos : que non faria res tro que fos dia; mas ques tiras atras, sino massa li costaria. E lo rey prega lo de tot en tot benignament que li obris; e la guayta qui era sus la porta apella de les altres guaytes qui eren prop dels murs. E vengueren n'i be deu ὁ dotze; e demanaren al rey quin hom era, que axi volia entrar cuytosament. El rey respos : que li obrissen ; que no venia per negun mal d’ells. E les guaytes respongueren : que non farien res, si no deya qui era. E ell dix los : que era lo rey d’Arago e que venia per be Ilur e que li obrissen. E les guaytes, que oyren quelrey de Aragoera, conegueren lo be e hagueren gran goig, per co com l’amaven mes, ells e tots los homens deRosello, quenegun senyordel mon, per co com era sens falla Ilur senyor natural. Mas les guaytes, per co que no poguessen esser reptades de fe, cridaren ;,« A mort! a mort! » e gitaren pedres e cayrells, e meseren grans crits. El rey, que aco viu, appella sa companya qui li eren be prop, e vengueren tuyt. E els servents acostaren se a les portes ab les scuts abracats, e feriren ab les destrals grans colps en les portes, si que les trencaren les bares e les cadenes e tot quant hi bavia, mal grat de aquells qui eren dins, qui los ho defenien. E el rey entra en la vila; e ans que la mitat de la gent se fos reconeguda ne hagueren sentit lo brogit, emparas ab sa companya del castell del rey En Jaume. E axi com s’en pujava vers lo castell, per cas de ventura N'Amalrich de Narbona ab altres cavallers eren venguts aquell mati de Narbona a Perpinya per ver lo rey de Mallorques qui era malalt. E quant foren sus a la porta del casteil, trobaren la tancada ; 8 pegaven aqui grans colps, per tal quels obrissen. Mas hanch aquells del castell nols volgueren obrir, per co com sentien lo bragit de la vila, e sabien‘que lo rey d'Arago

era aqui, Ε estigueren tant aquests de foranesperant sils obririen, que la companya del rey d'Arago e los cavallers foren atesos al castell ; etrobaren aquests a la porta, ab alguns cavallers 6 escuders que eren de Ilur companya. E prengueren los tots, e menaren los al rey d’Arago; e ell feu los be guardar.

E apres quel rey fo vengut en la vila, e estat aquell dia, e fet co que li plach, lendema ell cavalca per vila ans de menjar ; e totes les gents de la vila quil veyen havien gran goig, e besa-

. ven lila ma, e saludaven lo axi com a senyor. E puix ell vench s'en a la casa del Temple; e atroba y gran res de tresor de son frare lo rey de Mallorques, qui era aqui en comanda ; e feu lo pujar al castell, e feu obrir los coffrens en

° que era aquell tresort. Eentre les altres coses, atroba y huna carta escritä en pergami, ab dos holles de plom pendens; la huna era del rey de França, e l'altra del apostoli. En la qual se contenia : quel rey En Jaume de Mallorques prometia, de valer e ajudar ab tot son poder per mar e per terra al rey de França contra lo ΤΟΥ͂ d'Arago, tro que aquell rey de França hagues conquesta tota la terra del rey d’Arago. E per raho de aquesta promesa qu’ell feya, lo rey de França li donava lo regne de Valencia, com lo hagues conquest 6 tolt al rey d’Arago. Aquesta donacio atorgava e confermava lo apostoli de Roma.

E quant lo rey hac vista la carta, fo molt irat e despagat de si en leix: mas ἃ negu no volch res dir. E en aquella saho escoja be la carta ; e puix trames per tots los hostals de la vila de Perpinya, 6 feu pendre molts mercaders que y havia de la terra de França, e emparar, e fer escriure totes Ilurs robes e Ilurs mercaderies, que valien huna gran infinitat de tresor. E puix feu pendre dos consellers del rey de Mallorques que y troba, qui tots temps eren estats a son dan; e l'un havia nom Ramon Balle, e l'altre μανία nom Puig d’Orfila. E emparals tot quant havien nels poch atrobar. E apres, quant lo rey fo vengut e entrat en lo castell de Perpinya, hon son frare lo rey Jaume era, e bac estat aqui dos jorns, entes per cert, quel dit rey En Jaume

cra malalt e no volia exir de huna cambra en que

era 6 java. El rey d'Arago emparas de tot lo

CAPITOL CXXXIV

: castell, e posa ses guaytes 6 ses guardies per los

murs à totes parts, en tal manera que no paria

! que hun aucel, per sotil que fos, ne pogues exir

de nenguna part, que no fos vist. E quant hac aço fet, trames dos cavallers a la cambra hon sonfrare jaya en bun Ilit, e dix los que parlassen abell e queli donassen a entendre: com lo ΤΟΥ͂ d’Arago era aqui vengut, no gens ἃ dapnatge ne a desonor de aquell rey En Jaume, ans ho era per proffite per honor e per deffeniment d’ell e de sos fills e de tota sa terra. Encara los dix, que li diguessen e li faessen membrant : com aquell rey en Jaume era tengut al rey d’Arago, de valer e de ajudar contra tut bom del mon quis volgues que fos ; la huna per lo acostament que era entre ab dos, co es assaber que eren germans; altra per raho del sagrament 6 de la covinença en que era ab ell; altra per ço com tenia tot quant havia per ell. Encara dix que li diguessen, de part del rey : que per les d’amunt dites rahons, ell lo conqueria, per fe e per lo sagrament que fet li havia, e per lo acostament que era ab ell: que li llivras e que li fes Ilivrar totes ses forces e castells que ell tenia en Rosello, per tal quels pogues guardar a ell, € atresi esquivar que no li pogues venir dan en Catalunya ne en altra terra de aquell rey d'Arago, ne los Francesos no s'en poguessen ajudar de res contra lo rey d'Arago ne a sa terra en aquesta guerra la qual entenia amoure contra οἰ}. E quant lo τὸν hac dit aço, avia los cavallers d’amunt dits. E ells veñgucren s’en a Ja cambra hon jaya lo rey En Jaume malalt, e parlaren ab ell; e dixeren li les d’amunt dites paraules e moltes d’altres. Si quel rey, com molt li hagueren dit e treballat de ça e de Ila, atorga al rey d’Arago tot son enteniment de co que volia, e promes que seguiria la sua carrera e la sua volentat per tots temps, e li ajudaria de tot, axicom a bon frare e honrat, abtotson poder, E quant de cada part fo lo fet avengut ὁ parlat, foren ne fetes cartes en forma publicha, E aquelles cartes foren fermes per lo rey d’Arago d'amunt dit. E l'escriva torna a la cambra hon jaya lo rey En Jaume, per co que ell les fermas, axi com ja havia atorgat de primer; e toca la porta, que li obrissen. E no livolgueren obrir ; e digueren li quel rey era estat tot aquell jorn reballat en parlar e en altres coses, €

(1) Muntaner s'est Lien gardé de rien dire de cette visite | Ilavors eras adormit, axi que nol gosaven des-

faite en ennemi par le roi d'Aragon à sou frère,

| pertar. E lo escriva torna s’en al rey d'Arago

e dix: que πὸ havia pogut veer lo rey En Jaume de Mallorcha, ne ha via fermada la carta. El rey d'Arago dix li : que y tornas, com hun poch hagues estat.

Ab tant lo vespre fo vengut ; el escriva torna altra vegada ἃ aquella cambra ; mas encara no li volgueren obrir, e meteren aquella mateixa escusa. E lo escriva torna al rey d’Arago e comta lo y tot. E ell dix li : que s’i tornas, a cap de bun poch, altra vegada. E l’escriva feu ho; mes encara no li volgueren obrir, e scusaren se en aquella mateixa manera. E lo escriva torna al rey d’Arago e dix li com hi era estat tres vegades, 6 no y era pogut entrar per nenguna raho. E respos lo rey al escriva : « Per ma fe! massa poria hom dormir ! E yo no y he bona sospita ; que vigares m’es, que (0 que mon frare m'ha dit no-u haga dit en cor de attendre ne de complir, mas nos ha que fer a nit. Estigans ell Ila dins, e nos farem lo guardar de fores; jatsin que nol nos Calgues guardar, que no es hom que anar s’en pogues , 6 majorment per raho de la malaltia que ha; e no seria cosa bona ne convinable de fer, que nos, pus malalt es, li entrassem en la cambra per força. »

E quant lo rey de Arago hac acço dit, establi ses guaytes ça e en Îla per molts Ilochs del castell, e mana que guaytassen aquella nit be; 6 ell gitas ἃ dormir en son Ilit. Mas ell dormia e altri vellava, segons que oïrets ; car devets saber que, tot aquell dia passat, lo rey En Jaume era estat en consell ab sa muller e ab alguns maynades de casa sua, dins en sa Cambra, 6 hagut consell, o ques mogues ὁ leix, o que altri li consellas, o penedis de aço que havia atorgat a son frare lo rey d'Arago. E tals coses havia tractades e concidents contra ell, que no li era vegares que, per be que fos assegurat, si per aventura vengues a dexalament de 800 que havia fet, que no moris. E per co, tot aquell dia d’amunt dit, feu guardar e albirar, si per ventura per negun Îloch poria exir del castell. E sobre acoappella hun maestre majoralde la obra del castell de Perpinya, e dix li: « Maestre, ara es obs e he mester quem mostres vostres maestries, e que guardets e que cerquets finestra ne espillera ne forat, vos que havets obrat lo castell, per hon pogues exir d’esta cambra.» Respos lo maestre : « Yo no-u creu que huna rata hic pogues exir que vista no fos, en tal guisa fa guaytar lo castell lo τὸν d’Arago. Per que no

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

pens ne puix atrobar carrera com se pogues fer ço que havets dit. » E el rey En Jaume, que aço ΟΥ̓́, tench se per perdut ; e dix que mester era que ell ixques de la cambra e del castell, ans li comencas a fer huna cava dintre la cambra ; que mes amava morir de fora, o dintre la cambra si exir no podia, que venir en mans del rey d’Arago son frare. « Senyor, ço dix lo maestre, (0 que vos deits leus‘ es de dir, mas gran cosa es de fer. Per, tot altre hom, exceptat vos, hi assajarem ἃ traure per hun Iloch que yo se. — Com co! dix lo rey ; e no son yo hom aytambe de aventurar tota res, com null altre!—Ver es, co dix lo maestre, mas vergonya es de dir a tan noble e tan honrat senyor com vos sots, que ixqua per aytal lloch com aquell es; majorment vos qui sots estat malalt lonch temps e ἡ encara no sots millorat.—E quin Iloch es aco? - (0 dix lo rey; que fort sera perillos que yo no-u assaig de exir, si null hom del mon ho pot assajar. E axi digues me quin Iloch es. — Senyor, co dix lo maestre, quant obram lo castell, fem huna aygucra que ve de la casa hon cuyna, 6 passa sots aquesta Cambra, e ix fora del castell e fora tot lo vall, hun tret de ballesta. E es assats ample, que ben poria exir hun hom a bocons; mases plena 6 lega de sutsura, per raho de les aygues e moltes legees que hom hi gita tot dia. E axi tem me que, si-u assaguets de exir, que no-us fessen gran dan la mala olor e mala legea qui Ilains es.» E respos lo rey : « Bem tenits per frevoll e per despoderat. Que yo

* puixcha assajar co que altrehom assaig. E si axi

es com vos deits, no poria esser atrobat millor Iloch ne pus covinent de exir que aqueix es. Ab tant pensats de obrir en aquell Ilogar hon vos sia vigares que deja passar aquexa ayguera. »

Quant lo rey hac dit aço, lo maestre ab son picha-martell va obrir e trencar les Iloses de la cambra que era en Ilosada, e devench ἃ aquell Iloch hon l'ayguera aquella passava; 6 troba la ampla, encara mes que nos pensava, El rey En Jaume, qui-u viu, tench se per estort. E hagueren mantinent molta aygua de hun cafareig quis tenia prop la paret de la cambra, ὁ gitaren hi tant aygua que tota la ayguera scuraren. E puix lo maestre va entrar dins ab llums de candelles e cercala tota, tro 118 jus hon exia fora del castell; e vehe que bell era assats, e que hom ne podia be exir, E torna s’en al rey ὁ dix lo © {ni Facile, du latin levis.

[1285] y. El rey hac ne gran goig. E vestis huna sua gramalla de blanch de Narbona tint en graua, forrada de pena vayre; eentra en l'ayguera ab lo maestre qui entra primer e anava denant ell ab Ilum de candeles ab huna Ilanterna en la ma, e dos quil seguien de tras sens pus. E enans quen ixque s'en pres comjat de sa muller la reyna ; 6 ab grans lagremes partiren se de aqui ab duy; 6 ella romas en sa cambra ; e ell ana s’en, segons d’amunt es dit, per l'ayguera, tro que fo al altre cap, fora del castell. El rey En Jaume de Mallorques quis veu fora tench se per estort, e trobas tot suat, ell e son vestit; mas no co prea res, tant havia goig gran com axi n’era exit stort. Ε si fort era malalt e de frevol compliecio, no-u parech en lo anar ; car comencça de anar a peu tost, mes que sitots temps bagues anat, 6 tench lo cami de hun castell que ha nom La Rocha. Quant hac anat be miga legua, troba hun hom de aquella terra qui menava huna somera, 6 dix li que la li prestas tro al castell de La Rocha, e l'hom feu ho. E axi lo rey En Jaume vench s’en al castell ; 6 conegueren lo cells del castell, e maravellaren s'en molt, e puix reberen lo molt honradament. El rey En Jaume romas aqui fello e despagat en leix.

Ara lexarem a parlar del rey En Jaume de Mallorques e parlarem del rey de Arago son frare d'amunt dit.

CAPITOL CXXXV

Com les gents de la vila de Perpinya se llevaren contra lo rey d'Arago.

Quant lo rey d’Arago hac vist e entes quel escriva no podia entrar en la cambra hon son frare lo rey En Jaume jaya, e puix hac establides ses guaytes per tot lo castell tot entorn, ell se gita a dormir. E quant hac dormit buna peca de la nit en son lit, ell se desperta e ΟΥ̓ les guaytes que de aquella part estaven sobre la casa hon ell jahia, que movien gran brogit, e cridaven axi con si hom eombatia lo castell. El rey qui-u 0y, Îlevas ab la espa en la ma, 6 puja sus a les guaytes, 6 menacals com axi cridaven. E respos la huna de les guaytes : « Per Deu! senyor, no cridam sens raho, car no sabem si son gents, o als de fora, que havem sentit ferir grans colps acens, prop del mur.»El rey dix los que folls eren e embriachs, e que calassen en mala venturs © en bona; car co que deyen