CHAPITRE CXXXV

no era res; Mas que guaytassen d’aqui avant, : 2 2

mas no cridassen mes ne somoguessen menys de raho.

Ab tant lo rey se torna a dormir en son Ilit. E quant μᾶς dormit hun poch, ell oy que les guaytes se treballaven e cridaven ἃ grans crits. Eell torna y tot gint, efello munta a lesguaytes, ab huna maça que aportava en sa ma, eal hun mantell adossat ; e menaça a les guaytes, com axi cridaven que nol dexaven dormir; e feu semblant quels volgues ferir ab la maça. E ells respongueren li: « Senyor, vos nos podets fer e dir co que ἃ vos placia; mas, comanats nos havets que nos guardem e guaytem lo castell yvas, ne retrem nostre deute quant mester hi sia ; e sapiats que ço que nos havem fet, havem fet ab raho, que, com havem dit, bens ha estat vigares dos o tres vegades que hon trancas lo mur del castell ab pichs e ab caps-martells. » E lo rey menys-prea ço que les guaytes deyen e torna s’en a dormir ; mas no poch molt dormir, que ell senti les guaytes quel despertaven altra vegada. E ell, irat e ple de mal talent, llevas ab huna cotade burell vestit, ab hunescavates, menys de calses; 6 ab la Ilança lexas anar a les guaytes. E tots fogiren com lo veren venir. E ell demanals fellonament : si eren embriachs, o que havien sentit, que axi cridaven es trebätlaven debades. E les guaytes respongueren li :

“ Ὁ tots som encantats Ὁ nos havem entes ὁ sentit encara (0 que ja-us haviem dit. —Ara, co dix lo rey, estats vos suau; 6 si-u sentits altra vegada, cridats grans crits e sabrem que es.

Mas be creu que vos altres cridats en foll per tal que no-us adurmats. »

E quant aco hac dit, lo rey torna s’en a.dormir en son lit; 6 dormi tro al dia clar, E quant lo dia aparech, lo rey crida son escriva e dos cavallers e lo comte de Pallars atresi, e dix los que s’en aniassen ἃ la cambra hon jaya lo rey En Jaume son frare, e que li diguessen que fermas aquelles cartes que havia atorgades, e si no ho volia fer que ho digues. Lo comte de Pallars ab l'escriva e ab dos cavallers ana s’en vers la cambra, e troba la porta uberta; e entra s'en dins; 6 troba la reyna muller del rey En Jaume, ab tres fills seus e ab huna filia, que seya sobre hun Ilit, trista e plorosa, ab altres homens e fem bres qui eren de la companya del rey En Jaume, El comte de Pallars ab 808 companyons qui la veren, maravellaren se molt e besaren li la ma, e digueren li: « Hon es lo senyor rey de Mal-

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

lorques? » E ella ab tota l’altra Companya mo- | guarnits ab Ilurs armes ; e han gitadés cadenes

gueren gran plor e dixeren : que no sabia que s'era fet, e nos pensava que james lo veessen. E el comte e cells qui eren ab ell vingueren cuytosament al γον d'Arago, e digueren li tot lo fet e ço que havien trobat.

El rey que aco ΟΥ̓́, senyas e maravellas molt com era aco eslat, e pensas que alguns de sa companya no y haguessen consentit en aquest feyt; mas non volch res dir, sino que dix : que no havia perdut son enteniment per peguea mas per ensenyament, per tal com hanch no havia volgut ahontar son frare lo rey En Jaume, co es assaber que hom li entras en sa cambra hon ell jaya. Ab tant lo rey s’en vench a la cambra hon era estat lo rey En Jaume, e feu guardar si trobaria per hon era exit. E veren aquella ayguera uberta d'amunt dita, e encara la lanterna e les candeles, que trobaren Ila dins cremant, que y havia fetes encendre lo ΤΟΥ͂ En Jaume com s’en exi. ΕἸ τὸν d'Arago maravella s’en com ho veu, e dix a la reyna muller del dit rey En Jaume : « Certes! madona la reyna de Mailorques, certes ! vostre marit m'ha [εἰ gran escarn. E cregats per cert que vo no era vengut aci per negun dan seu, ne que li volgues tolre sa terra; mas que la deffensas a ell e que la guardas, que a mi nom pogues venir dan en esta guerra, la qual esperava haver en breu ab lo rey de Franca. E vostre marit bam fort escarnit e gaubat, 6 ha fet gran mal a mi; mes major l'ha fet a si mateix, e a 805 fills, 6 a vos. Sab me greu 6 son despagat, si als hi pogues fer.»

Ab tant lo ΤΟΥ se parti denant la reyna, 6 feu la be guardar a ella e a sos fills, que nol poguessen escarnir axi com lo rey En Jaume havia feyt. E quant lo rey d’Arago fo exit de la cambra, seu se a huna finestra qui guardava vers la via de Perpinya; e οὐ" gran brogit 6 grans crits d'homens e de fembres e de infants qui cridaven ἃ grans crits e deyen axi: « Senyor rey En Jaume de Mallorques, e qui-us ha mort ? James n0 trobarem tan bon senyor ἢν E quant lo rey hac aço entes, trames hun missatge a la vila per saber que cridaven aquelles gents. E lo missatge devalla corrent a la vila; € torna tantost d'avant lo rey e dix li: 8e | nyor, pensats hi tost de exir vos e vostra companya, axi com puxats, sino vos e nos som tots perduts; que veus tots los homens de la vila

e barreres, e volen pujar aci e que-us prenen e aturen vos e vostra Companya; Car fama ha venguda entre ells : que vos havets mort e estanit Ilur senyor, co es assaber lo rey En Jaume de Mallorques qu’es vostre frare, » Quant lo rey d'Arago hac aço oyt e entes, feu carregar les adzembles de la sua roba e de aquella que atroba en lo castell, e puix dix a les guaytes qui axi lo havien despertat la nit : que no s’eren moguts menysde raho, car hunaayguera havia feta obrir lo rey de Mallorques, per hon s'en era exit de sa Cambra 6 fuyt del castell, e que alli feyen los colps que ells havien sentits. E quant tuyt hagueren aco oyt, maravellaren s’en molt, e pensaren de carregar la roba a les adzembles. El rey d'altra part trames missatgers als cavallers qui albergaven en la vila : ques armassen tost e yvas € que pujassen ab

‘Ilurs armes e ab Ilur roba vers lo castell. E

tuyt feren ho axi com lo rey ho hace manat.

E ἃ penes se foren los cavallers guarnits, que tots los homens dela vila muntaren vers lo castell ab Ilurs armes, be tres milia o pus. ΕἸ rey d’Arago quels veu venir, exi fora la porta del castell en hun cavall, cavalcant ab huna maça al puny; e volia parlar ab les gents qui venien; mas no podia esser oyt, tan grans crits movien, dient al rey a huna veu: « Que vos nos havets mort nostre senyor lo rey de Mallorques ! »

El rey ἃ grans penes feu los callar, e escol.. taren lo. Ε ell dix los axi : « Malvada gent, per que cridats ne.us movets contra mi sens raho: que yo no se que-us deits. Com vos pensats que haga mort mon frare, vostre senyor ? que no-u faria per res de aquest mon. Mas yo-us dire com m'en pres. À nit que passada cs, me atorga que faria ma volentat, quem ajudaria de tot e ab tot son poder. E que aço sia ver, mostrar-vos-hi-e per cartes quem foren fetes pobliques. »

Ab tant lo rey appella lo seu escriva, per nom Pere de Sent-Climent, e feu legir les cartes qui eren estades fetes entrel rey d’Arago e son frare lo rey de Mallorques e les covinences que havien empreses ab duy. Quant l'escriva hac leses [65 cartes, dix el rey d’Arago

la aquella gent : « Barons, havets entes, ne en-

cara crehets co que vo-usdichsi es ver?—Och, senvor, dixcren tots; mas quens havets fet

nostre senyor lo rey de Mallorques? — Yo-us ho dire, ço dix lo rey. Esta nit qui es passada, s’en exi, e asogas per huna corda, e s’en es anat per huna finestra qui era en la cambra. E dich vos en veritat : que no se que s’es fet, levat us d’aytant que se per cert, qu’en aço ha fet gran mal ἃ si en leix primerament, e ἃ mi, 8 ἃ sa muller, e ἃ sos fills. »

E les gents qui-u oyren començaren de plorar e de cridar ἃ grans crits, 6 a dir: « Vos lo nos haveu mort. E retets lons. Que ço que deyts no son sino abelliments de paraules. » Elrey qui veu que axi era e que la gent se comovia contrali, e no li valia res son parlar, feu senyals als cavallers, que ixquessen ab Ilurs armes.

E mantinent ixqueren be docents cavallers armats del castell e gran res de servents, E mal grat de tota aquella gent feren los partir de aqui a grans empentes‘. Els homens de la vila, qui veren que axi era, tornaren s’en ἃ la vila e anaren s’en per los hostals e per los alberchs, e trobaren molts homens de la companya del rey d’Arago, e majorment homens a peu quis guarnien per pejar al castell e ajudar al rey d’Arago Ilur senyor; e prengueren los tots, si que ben aturaren de mil en sus. El ΤΟΥ d’Arago qui-u sabe feu tost, segons d’amunt es dit, carregar les adzembles de la roba e del tresor e de la moneda que troba al castell; e feu cavalcar la reyna de Mallorques sa cunyada 3 ab sos tres fills e ab sa filla atresi, e los altres presoners, (0 es assaber N'Amalrich de Narbona, 6 el nebot del arquebisbe de Narbona, e dos consellers del rey de Mallorques ; e ixque del castell ab tota l'altra companya ἃ avials tots tro fora la vila. E puix ell torna ab sa companya de cavallers a la vila, per dellivrar aquells servents que havien aturats los homens de la vila. E com fos a les portes, viu lo comte de Pallars que havien aturat dins les portes ab sa companya. El rey vench esperonant, 6 nengu nol gosa esperar, E dona huna empenta al comte de Pallars, e gital deffora. Ab ell ensemps ixqueren gran res de aquells servents que havien aturats los homens de la vila. Pero si n’i romaseren, qui presos qui aturats, qui uns qui altres, de la companya del rey d’Arago, be cent ὁ pus.

{1} Empainte, sortie, choc ; mot employé souvent par Frois-

sart.

(3) Sa belle-sœur.

CAPITOL CXXXV

El rey qui via que nos podia pus atura sens perils, per ço com tots los homens de la vila venien a les portes, torna s’en ab.sos cavallers e altra companya que havia lexada deffora ; e puix tots ensemps vengueren s’en a poch a poch, tant tro que foren en hun Iloch ques appellat Junqueres, e es d’En Dalmau de Rocaberti. E quant foren aqui, vench En Ramon Folch denant lo rey, e el comte de Pallars atresi, e pregaren lo quels donas hun do, que no seria gran son do. E lo rey atorgals ho. francament. E ells pregaren lo que lexas anar la reyna de Mallorques lla hon volgues, car ὃ ell no era honor de tenir huna dona aytal com aquella en preso, e majorment com fos prenyada*; ὃ havia reguart que nos afollas del prenya, per dolor, com se vees en dolor e en preso. E el rey dix los : que play li, per amor d’ella e d’ells, e que s’en anas, si anar s'en volia. E tantost En Ramon Folch e el comte de Pallars tornaren s’en*ab la reyna, e seguiren la tro al coll de Banyoles ; e aqui lexaren la anar. E ella ana s’en en Rosello ab huna sua filla qui era venguda ab ella, e ells tornaren s’en akrey d’Arago a Junqueres.

ΕἸ ΤΟΥ͂ d’Arago feu amenar los quatre fills delrey de Mallorques a hun castell seu qui es riba mar, qui ha nom Torella de Mongriu; e aqui feu los be guardar. E trames d'altra part N'Amalrich de Narbona en la ciutat de Girona ; e aqui feu los estar, ell e el nebot del arquebisbe de Narbona, ab nom se quants cavallers, en preso e en ferres, en huna torre qui ha nom la torre Gironella. E aqui guardals hom be, aytant com hi estigueren. E el rey vench s'en per Girones e per Ampurla, e reconech tots sos cavallers e ses viles.

Ara lexarem ἃ parlar del rey d’Arago En Pere, e parlarem del rey En Jaume de Mallorques, son frare, e del rey de França e de Ilors affers, e com vengueren en la terra del rey d’Arago, (Ὁ es assaber en Catalunya 3,

(ἢ) Bnceime.

(2) Cette campagne du roi Philippe-le-Hardi en Catalogne est décrile par Bernard d'Esclot, dans les chapitres qui vout suivre, avec une exactitude et une impartialité qui ajoutent : encore à intérêt de ce drame. Muntaner est plus pittoresque, mais plus partial. Dans les dernièresgücrres on a fait réime primer cette partie d'une traduction espagnole de d'Esclot par Cervera, et on l'a répandue à un grand nombre d'exemplaires, pour soulever les populations contre 165 Français, par un appel aux anciens souvenirs.

CAPITOL CXXXVLI Com lo τὸν En Jaume de Mallorques trames 508 missaigers al τὸν de França contra son frare lo rey d'Arago. Quant lo rey de Mallorques En Jaume s’en fo vengut al castell de La Rocha e no hac trobada sa muller e sa filla, estech fort trist e despagat d'aci en leix, car tench se per fort envilanit ὁ désonrat de son frare lo rey d’Arago. Ε aylantost trames missatge cuytosament al ΤΕΥ de França que era en Tarasco e en Nar- . bona, e al cardenal qui ab aquell rey de Françca era vengut per preycar la croada contra lo ΤΟΥ͂ d’Arago, ab gran poder de gens ἃ cavall e a peu. E οἱ cardenal havia nom En Johan Carlet#; e era Frances. E trames a dir el rey de Mallorques per aquells missatgers : com lo rey d’Arago son frare li havia baregada e presa sa terra e el millor Iloch que ell havia, co es assaber la vila de Perpinya, e com li era entrat en son castell forcivolment, e s'en havia menats presos 805 fills 6 sa myller, es n’havia fet aportar tot son tresor € tot quant ell havia en aquell castell; hon, com aço fos gran honta de aquest rey En Jaume, e tal que james, segons que ell ereya, no la podia haver venjada, pregava al rey dé França e al cardenal d'amunt dit, que ells, pus en cor bavien de venir sobre la terra del rey d’Arago, ques cuytassen als pus tost que poguessen ; que ell los daria pas e entrada hon porien entrar en Catalunya mal grat dél rey d'Arago, els Ilivrara tots los castells e les forces de Rosello, els ajadaria ab tot son poder per mar e per terra; 6 ques cuytassen de que no y fallis per res; que sabessen per cert quel rey d’Arago era fuyt e que havia gran reguart d'ells, e que no s’era gosat aturar del règne de Valencia en sus. E quant los missatgers del rey de Mallorques ques foren venguts denant lo rey de França e lo cardepal, els hagueren dit la missatgeria, e presentades Ilurs cartes, 6 ells les hagueren oydes, Ilevas en peus lo cardenal e dix al rey de Franca en son lengua : « Lleva sus, bell xire, que Pere d'Arago es fuyt, segons que en estes cartes havem entes e havem; que, menys de colp e de batalla, conquerrem tota sa terra. » E + respos lo ΤΟΥ͂ de França : « Sire cardenal, vos deyts be; mas.yo no creu pas que Pere de

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

Arago sia fuyt; car ells es hun hom dels pus |

(9) Jean Cholet

valents e millors cavallers del mon. E creu que, si no era ab ell null hom de sa gent, que ell tot sol nos esperaria es deffendria tro a la mort, Ο aytant com pogues; que no es negun ardiment que ell no asajas de fer. E si-us remembre com vench ἃ [Bordeu, hon fom tuyt escarnits e gaubats per la sua venguda ; e ara atressi, si havets entes que ha fet al rey de Mallorques , son frare; tota res assajaria de fer.» E respos lo cardenal : que aço no era ardiment, car ell ho feya tot axi com al l'ayre; que hom nos pensava que ell gosas assajar ne pensar la cosa que despuix feya, e no sabut.

E quant aço hac dit lo cardenal, llevas En Felip, fill major del rey de França e nebot del rey d’Arago, fill de sa sor ; e dix axi:

« Deyts vos, sire, que aço que ha feyt lo rey d’Arago no es ardiment?—Oy ! co dix lo cardenal ; e vos sots escommeniat quant havets gosat apellar Pere d’Arago , rey. E fets vos absolre; que yo-us absolre, ab que-us guardets que nous hi tornets d’uy mes. »

E ab tant Ilevas lo duch de Braymani sogre del rey de França, per raho car la filla de aquell duch era muller del rey de Francça darrera ; e dix al cardenal : « Sire, En Felip nos pot estar que πὸ apell rey, Pere d’Arago, car son oncle es e li ha bona volentat. Pero be devria aytant amar son frare Carlot, qui sera rey d'Arago quant havrem conquesta la terra en breu. » E respos lo rey de França: « Sire duch, vos deyts ver; mas ell es del mal linatge de Arago; e retrau hi en son parlar. » E quant aço hac entes Felip, fo molt fello e respos al rey de França e al cardenal ; edix primerament al rey : « Sire senyor, yo son del noble linatge del mon de part vostra , e atressi de part de ma mare. E no es pas mal linatge, ans es bo e honrat, e dels nobles casals del mon. E vos podets dir co que-us vullats, mas no n’i ha nengunaltre qui-u diga als, que no diga co que dir non deu. E cregats per cert, que Arago fara encara tremolara nos e a vostra terra. Eloduch qui ha dit que yo devria mes amar mon frare Carlot que mon oncle, no parla al meu semblant saviament ; mas no-u diu per als, sino per tal que vos e-yoentrem en la terra de mon oncle e que y siam tots presos e morts 6 destroîts ; e sos nets que sien reys e senyors de la terra de França. E jas di.

{1} Brabant

gua que en breu havrem conquesta la terra del rey d’Arago, nos fara tan Îleu com ell se pensa. »

E respos lo cardenal: « Sire Felip, no siats fello ne corrocets per nient; que si conquerem en breu a Pere d'Arago 6 tota sa terra, ab la ajuda del apostoli, ne leix sol gran tresor del rey de França. » E apella lo comte de Foix e dix li: « Digats vos, En comte qui sots quaix de Catalunya, hbavrem nos conquesta en breu aquesta terra ? — Hoc, » ço dix lo comte de Foix. E dix lo rey : « Havrem la conquesta dins deu anys? — Hoc, dix lo comte, sis estau en menys de hun any. — Com co, dix lo rey. — Yo-us ho dire, dix lo comte; car si vos anats en aquella terra, e En Pere d’Arago pot ajustar ne replegar ses gens, ne sos cavallers lo volen seguir, e pot haver tres milia cavallers, si vos erets ab cent milia cavallers, si-u metria ell tot a hun punt ; 6 dar-vos-ha batalla, tant es ell coratgos. E si, per aventura, Ilavors es vencut, havrets conquesta la terra en breu. E si ell vos pot desbaratar, ja null temps no-us cal esperar Catalunya. »

El rey de França qui-u ΟΥ̓ ri s’en, e dix al comte: que be parien sues les noves, com deya quePered’Aragoera hundelspobresdetresreyst de terres, e deu-dar ell batalla al rey de França. E abtant, quant hagueren be parlat allur plazer, anaren dinar e continuaren Ilur consell tro lendema mati. E mana lo rey de Franca que y fossen tots los dotze pars justats, e els altres consellers seus, e tots los prelats els barons e els rich-homens de França, per acordar que farien de aquest fet e que respondrien al rey de Mallorques, a la missatgeria que bavia tramesa. E puix, quant vench lendema mati, foren tuyt denant lo rey de França, comtes e vescomtes, € altres rich-homens de la terra. E el cardenal sech sus alt en huna cadera a Ilats del rey de França e els altres estigueren tots baix. E lo rey de França dix al cardenal : que proposas e que parlas, e dixes co que li fos vigares, per co com Εἰ! devia primerament parlar; car erallegat de Roma e presentava la persona del apostoli; e tuytlos altres callaren. Ab tant lo cardenal dix :

«“ Senyors, Nostre Senyor Deu amostra gran honor e gran senyal de amor e de dilectio al rey de França e ἃ tots sos antecessors per tots temps, Car no atroba hom, de aquell temps en

{4} Les rois de Majorque, de Castille εἰ d'Aragon.

CAPITOL CXXXVI

ça que la casa de Franca se converti a crestianisme, que hanch fo rebelle ne contraria a la esglesia santa de Roma en res, jatsia que tots los regnes del mon algun temps sien estats desobedients a aquella esgleya de Roma. Mas aquest no ho fon hanch; ans, tota vegada que mester fos ajuda a la sgleya, li feu bona e soficient ajuda lo regne de Francia, que hanch no guarda amor ne parentiu que hagues ab negun princep terrenal. Per que atroba en les escriptures antigues : que Deus mantench tots temps aquest regne e li dona victoria de tots sos enemichs. E atressi la esglesia de Roma reconeix be la obedencia que li ha tenguda tots temps aquest regne, ço es assaber lo casal de França,

en 800 que pot ell'ha guardat de dan; car tro-

bam quel rey de França que en aquell temps era, pres e vence lo rey dels Lombarts que havia nom Desideri, per ço com s’era alcat contra la sgleya de Roma, en la ciutat de Padua. Trobam encara que hun altre rey de França, molt sant e religios, que havia nom Carles-Maynes, que conqueri lo regne el emperi de Constantinoble, per co car l'emperador era enemich de la sglesia , e atressi aquel rey mateix conqueri quaix tota Spanya de Sarahins, enemichs de la fe e de la sgleya; e la sgleya guardonal ne en aço, car en la conquesta ne feya ajuda spiritual e temporal segons son poder; 6 d’altra part dona li tota la terra que conqueria. Trobam encara que antigament hac molts perseguidors la esgleya de Roma; e de tot li dona Deus honrament, ab la ajuda de França especialment. Tro bam d’altres fets que son stats novellament 6 en mos dies, que tuyt Ο la major partida de vos altres sabets: com Frederich, ça enrera emperador de Roma, e Manfre son fill, e Corali que era dels majors princeps del mon, se treballaren e perseguiren quaix tots temps la sgleya de Roma ; e Deus, com nols dona victoria, jatsia que fos cosa desesperada, ἃ aquella sgleya; mas, ab la valença que hac de la casa de França, co es assaber de Carles, rey de Cecilia, que tots los pres, els vence, e conqueri tota la Mur terra, segons que moltes vegades havets entes. Si que la sgleya de Roma se cuydava d'uy mes que tots sos enemichs fossen morts. Mas ara s'es Ievat lo pus sotil e pus menre princep del mon, de poder, ço es assaber Pere d'Arago, qui hofa axi com aquell qui es pobre, en robar los camins, per tal que puxa cobrir sa pobrea de

aquella roberia. E axi ell, com fos pobre e no li bastassen ses rendes, es vengut a occupar lo regne de Cecilia e fer los vasalls de la esgleya rebellar. Mas ells son be decebuts, car cuyden estar be 8 ferms en la valença de aquell, e soferen se en basto de canya, segons que tuyt sabem qual es lo seu poder, Mas quin dapnatge e quina onta e quin escarn, aquell Pere d’Arago ha fet a la sgleya de Roma e a la casa de França, non cal retraure ; que cascun de vos al. tres vos ho podets pensar laugerament ! E en- Cara mes, quin mal haga fet en crestians, me creu que entes ho havets, ço es assaber com ha fetes enderocar les sgleyes els monestirs de la sua terra, axi que negu no hi gosava haver esment lo nom de Deu ne fer lo seu sacrifici ; ans se pres ab Sarrayns per destroir lo crestianisme; 6 ab ells se cuyda defendre ἃ nos, que ab son poder no poria, car nol ha; car be ha cinquanta comtes en França, que, hu per hu, ban major poder de terra e de haver que no ha ell. Es per que es mester que esta onta que ha feta nos € ἃ vos sia carvesa fortment. E pus començat es, anem toste delivrem, avant que no y ha huyt jorns, d’ells ne de sa terra; per co car en la terra de Pere d'Arago ha gran pobrea. Axi, los uns ab diners quels darem, los altres per temor, los altres per grat, los altres per forca, conquerrem los en breu, e la terra sera de Carlot, fill del rey de França qui aqui es, e yo met lo’n en possessio ab aquest meu capell. »

E Ilavors lo cardenal llevas hun capell buguereny sobre sa testa e posal sobrel cap de Carlott. E puix torna a ses paraules e dix axi:

« E yo, de part de Deu 6 del senyor apostoli, dich a tots cells qui yran ne aportaran armes contra Pere d'Arago quels seran tots sos peccats perdonats; 6 si negu n’i mor, co que Deus no vulla! que s’en pujara tot dehivre e florit denant Deu; que sol ne leix la sua anima ne venra ἃ porgatori. E l’altra profir sus axi, de part de la sgleya de Roma, ajuda temporal en aquest fet, co es assaber : de tenir mentre aço dur, e de soldeiar sis milia ballesters be arreats e be aparellats de Ilurs armes, que facen e diguen la voluntat del rey de Franca, el segueix-

(1) C'est sans doute à cause de cette espèce d'investiture du royaume d'Aragon par le chapeau, qui fut donnée à Charles par le cardinal Kégat, que Ramon Muntaner (e. 419) appelle Charles, roi du chapeau.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

quen ab mi ensemps contra Pere d’Arago 6 sa terra. Encara mes dich e man,de part del apostoli, a tots los prelats e rectors de santa sgleya : que preyquen la cruada contra la terra de Pere d'Arago e que donen perdo a tots cells qui yran, segons que d'amunt es dit. »

Ab tant lo cardenal, quant hac preycat, calla. E Ilevas lo rey de Franca e dix li axi :

«“ Sire cardenal, nos havem be entes tot co que vos havets dit ; e agraim vos molt la ajuda quens havets proferta en aquest fet. E nos atresi prometem e juram aci denant vos: que james no tornarem en Françatroque hagam conquesta la terra de Pere d’Arago, e nos e vos siam venges de co quens ha fet. »

Quant hac dit lo rey de Franca, calla; e levas lo comte de Flandes, qui era hom savi, e sabia molt de Iletra, e dix axi :

« Senyors, tuyt havets entes co quel rey de França 6 el cardenal vos han dit; e tuyt deven ho creure axi com ells dien. Mas yo respon al cardenal : que de sa part veig gran-treball en aquest fet, mal si anam avant, mal si tornam atras. Mas be fora que ne fos estat comencat, si fer se pogues. Mas pus axi es, pensem nos de aventurar ; no facam moltes noves, que ja som prop del temps d’estiu ; e fa millor gucrrejar ara que ab les calors. E facam en guisa que, abans que les grans calors vinguen, façam que hagam presa tota la terra de Pere d'Arago, ὁ ell si podem. »

Quant ell hac dit aço, respongueren totes les gents qui eren entorn, quaix tantes com la arena de la mar: « Alloms, sire, alloms pendre aquella terra. — Que yo sere y rich, ço dix cascu, e sere saul de mos peccats, yo 6 ma natura. — Alloms tost anant ! » E tantost Ilevas en peus lorey de Franca ; e mana, e dix a totes les gents que en lendema bon mati fossen tuyt aparellats de seguir la sua aureflama. E ab tant par tiren se cascuns de aqui € anaren s’en ἃ llurs ostals. ne

CAPITOL CXXXVII

Com lo rey de França vench ab Lot son poder sobre lo rey {d'Arago 6 sa terra, (0 ὁ8 en Catalunya.

Quant vench en l’altre dia bon mati, partiren se de aqui e cuytaren se de venir a grans jornades, axi que, dins quatre dies, foren al entrant de Rosello, E foren, menys de aquells

ΟΑΡΙΤΟΙ͂ CXXXVIL.

que vengueren depuix, de set milia e sicents ; quant hagueren pres aquell Iloch, occiren los

cavallers dé paratge e be cent milia homens a peu, ab Ilurs armes, menys de adzembles 6 de ribauts, qui eren becinquanta milia d’altra part.

E quant vench que foren al pas de la font de Salses, e veren la muntanya de Panisars qui

partix Catalunya e Rosello, hagueren gran goig e meseren grans crits, e auparen, axi COM si ja, haguessen conquesta tota la terra, que nos cuy-

daven que negu los gosas esperar ne defendre a ells. E quant foren anats hun poch avant,

entendaren se prop la vila de Salses, qui es as-

sats prop de aquell Iloch; e cuydaven s’en en-

trar per la vila, car creyen que negu no y hagues. E quant foren a les portes de Ja vila,

donaren salt los servents qui eren Îla dins, e deserraren los ballesters, e feren los tornar atras mes de hun tret de ballesta. E foren hi

molts nafrats e morts de aquells qui venien primers; e no hagueren tantes noves com s0-

lien haver.

El rey de França qui viu aéo, cuydas quel rey de Mallorques los hagues escarnits; e apella lo comte de Foix, e demana li de qui era aquell castell. E el comte de Foix respos que.del rey de Mallorques. « E donchs! co dix lo rey de França, no es axi com nos trames a dir lo rey de Mallorques ; car dix que seria ab nos; e ara, a mon semblant, es nos contrari. —Senyor, co dix lo comte de Foix, no es gens ; mas devets saber que tots los homens de Rosello amen mes En Pere de Arago que lo rey de Mallorques, el volrien mes a senyor. E tot co que han fet ne faran d’aquiavänt contra nos, faranoltra la volentat del rey de Mallorques qui es Ilur senyor, e per la amor que han a’n Pere d’Arago. — E donchs! co, dix lo rey de França, ells son traydors. Via vers ells! E prenam lo castell per grat o per forca. »

Ab tant acostaren se al mur, homens a cavall e a peu; e prengueren aquell Ioch per forca, per ço com era Iloch pla e no era murat ne vallegat, ne ÿ havia genst de mur de fora. Mas aquells de Ilains havien fet tot Ilur poder ὁ efforc, es defenien per salvar Ilur fe al rey d’Arago; mas be cregats que, abans que aquell lloch haguessen pres, hi hagueren a donar be tres batalles, en lesquals moriren molts dels Francesos, e molts que n'i hac nafrats. E

{4) 1] n'y avait pas.

homens e les fembres e els infants que y atrobaren. E puix atendaren se deffora, e estigueren aqui aquella nit ; e moguerén la major ale gria que si haguessen presa la major ciutat de Arago ne de Catalunya. E lendeme mati lo rey de Franca ordena ses osts en escales.

E posa en la primera escala la ost dels ribauts qui eren be xixanta milia; e no aportaven negunes armes, sino sengles bastons en les mans, e mal vestits sens altre guarniment. El rey de França donava ἃ cascu de aquells ribauts tots dies hun tornes d'argent negre de sou, 6 tot ço que poguessen guanyar, de portar palle e erba e semblants coses. E aquests foren en la primera escala, ab mil cavalls armats quels mes hom en reguarda. ὃ

E en la segona escala lo senescal de Tolosa, el senescal de Carcasona, el senescal de Bellcayre, el senyor de Lunell, el comte de Foix, e ab ell En Ramon Roger, frare del comte de Pallars, qui era de Catalunya, ab cinch milia cavallers armats.

A Ilats de aquestes dos escales primeres, anaven tretze milia ballesters a peu, tots guarnits e euberts de ferre, que nols paria sino los ulls.

E en la terca escala anaven totes les osts de Narbona, e de Badares ‘ e de Termens, e de Carcases, e d’Agines®, e de Tholosa, e del comdat de Sent-Gil, e de Burgunya, e de totes les altres gents a qui dien Lenguadoch, qui fossen de la senyoria del rey de França venguts en aquella ost. E eren be setanta milia homens a peu, Oo pus. .

En la quarta escala anaven les osts de França, e de Picardia, e de Normandia, e del comdat de Flandes, e gran res de Alamanys e de Flamenchs, e d’altres gents 6 soldaders triats, qui eren, entre huns 6 altres, huytanta milia homens a peu, o pus, ab Ilurs armes.

En la cinquena escala anava lo cardenal ab sa ost ἃ qui ell donava sou, qui eren sis milia cavalls armats, o pus; e feya aportar denant si huna senyera en que y havia senyals de claus5.

E en la sisena escala anava lo rey de França, e En Felip son fill, e Carlot, ab tots los nobles homens de França, e ab comtes, e ab altres

(1) Beziers, (3) Asenvis (5) Les clefs de saint rierre.t

richs-homens, senyors de senyeres', qui eren be cent milia homens. En la qual escala havia be tres milia cavallers ab llurs armes.

E apres de aquests sis escales, venien les adzembles e les altres besties de careig. E eren be huytanta milia besties. E eren aquells quils menaven be deu milia o dotze milia homens, menys de fembres e de infants menors devinte cinchanys, de que erenatressi granres.

E apres de tots aquests, venien sicents cavalls armats, tots cuberts de ferre, per guardar les adzembles.

CAPITOL CXXXVIIL.

Com lo rey de Franca se atenda en la orla de Perpinya.

Quant lo rey de França πᾶς ordenades ses osts € sos cavallers per escales, vench s'en ab tots ensemps, e atendas en la orta de Perpinya. E trames missatges al rey de Mallorques : que ell era vengut aqui,e ques’eracuytat, per raho dels missatgers que li havia tramesos; per que lo pregava e que li deya ques ves ab ell, que ell faria en manera que co que li havia fet son frare li vendria en be; si be s'havia perdut son tresor ne son baver, que co no preas uient n’en fos despagat; que ell l’n daria mes, Ὁ lo abundaria de co que mester hagues. Quant los missatgers del rey de França foren venguts al castell de la Rocha denant lo rey de Mallorques, besaren lila ma e digueren li la missatgeria, de part del rey de França. E quant lo veren axi estar pobrament en aquell castellet, maravellaren s'en 6, menys-preaven lo dins son cor ; e per raho menys-preaven atressi lo ΤΟΥ d’Arago son frare, car cuydaven se que major renda hagucs aquest quel τὸν d’Arago, per co com aquest era senyor de Monpeller; car be creyen que valgues mes sol Monpeller que tot lo regne d’Arago. E axi quant hagueren dit los missatgers co que dir devien al rey de Mallorques, lo rey respos los e dix : que s’en anassen, que en breu ell seria Îla hon lo rey de França fos, e parlaria ab ell de sos fets. Els missatgers tornaren s'en. E el rey de Mallorques aparellas com mils poch ; 6 en lendema, ora de mig dia, ell fo ab lo rey de Franca Ila hon estava atendat; e el rey de França feu li gran honor e rebel assats be, e menjaren. Puix

{1) Stigneurs bannerets.

CRONICA DEL KEY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

apres, quant hagueren menjat, lo rey de Franca e el cardenal e el duch de Bretanya e el comte de Foix parlaren ab lo rey de Mallorques a hun de part. E lo cardenal parla per tots; e dix al ΤΟΥ͂ de Mallorques : com havien entes per missatgers seus e per lettres co que Pere d’Arago son frare li havia fet e quen eren fort despagats; mas que ells l'en venjarien en breu; e ‘que per amor d’ell s’eren axi euytats de venir; mas per tal quel rey de França fos mils pagat d’ell, volien el pregaven, e li manaven de part de Deu e del apostoli, que livras los castells seus de Rosello al rey de França, e quels livras la vila de Perpinya, e que volgues quel rey de Franca s’en pogues menar cent homens de Perpinya en ostatges, per que fos mils segur d’ells. E encara demana mes : quel rey de Mallorques los donas, ols fes danar, compra de venda covinentment per tota sa terra ; 6 que prenguessen per Rosello tota moneda quels Francesos aportassen d’aur e d'argent e de metall, segons sa valor ; e tots los homens qui fossen d'armes de la terra del rey de Mallorques, el rey de França pagant ἃ ells Ilur sou, entrassen en les galeres e en la armada del rey de França.

E quant aço hac dit lo cardenal, giras lo ΤΟΥ͂ de Mallorques al rey de França e dix li : “Senyor, vos sots hu dels pus honrats, e dels pus alts, 6 dels pus nobles princeps de la terra e qui sien al mon. E havets començat aquest fet per manament del apostoli contra mon frare, e ara fets demandes a mi de tals coses que havria obs gran acord al respondre e major al fer. Mas empero, tant so dolent estat de aço que mon frare m'ha fet, que, sens altre acort, vos responch sus ades en axi: que vos absol tota ma terra, ab tant com tota ma senyoria es, per mar e per terra; 6 que façats e digats e manets en lo meu axi com en lo vostre. E yo

| livrar-vos-he lo castell de La Rocha e el castell | de la Clausa ! qui son sus al pas de la terra del ΤΟΥ d'Arago. E livrar-vos-n-ia mes si pogues, mas los homens de Perpinya e de Coblliure se son alcats, e los de la ciutat della, contra mi, per ço com saben que yo volia Ilivrar la terra a vos. Eells amen molt de cor mon frare e nos

| alten res de vos ne de vostra gent per veritat.

Mas be creu huna cosa. Pus que vos e nos

(1) «a Cluse.

puxam anar per lo pla a nostra voluntat, 6 tingam aquells dos castells que-us he dits, les forces eles montanyes conquerrem en breu, qui per grat, qui per forca, qui per temor; que tant farem en los huns, sins venen entre mans, quels altres faran eo que nos vullam volenters.»

E respos lo rey de Franca : « Sire, molt vos he amat e preat tots temps, per (Ὁ com son vostre tengut e vostre cunyat, e mes fills son vostres nebots; € ara preu vos mes, com tan bona resposta m'havets feta en breu. E yo son vostre pagat, e grasech vos ho molt, sol que ho façats axi com havets dit sus ades.»

E mantinent partis de aqui lo rey de Mallorques, € amena ab se xixanta cavallers de Picardia e docents servents de Tolosa que li Ilivra lo rey de França; e vench s’en al castell de La. Rocha, e mes hi quaranta cavallers e cent cinquanta $ervents en establiment, e prou vianda quels lexa, e trames los vint cavallers e cinquanta servents que romanien al castell de la Clausa, e mana a cascuns que guardassen be aquests dos castells al rey de França ὁ a ell. E quant aco fo fet, torna s’en lo rey de Mallorques al rey de França e al cardenal, 6 comtals co que havia fet, e ells foren ne pagats be. E puix lo rey de França trames tro a mil cavallers e ab companya de servents e ballesters e lancers ; e dix los que anassen a la vila de Perpinya, per assajar sils dexarien entrar dins ne si hom los ho defendria, e per albirar atresi si el Iloch aquell se podia pendre per força menys de ginys , con batre a scut e Ilanca.

Quant lo rey de França hac aço dit e manat, vengueren s’en aquells cavallers e aquells servents, que hom los Ilivras la vila de Perpinya. E aquells dins no feren semblant quels vehesen, mes questigueren tots suaus, e aquess aparellats ab llurs armes. Els cavallers del rey de Franca que no veren neguns per los mars ne per les torres ne en la vila qui res los dixes, cuydaren se que tots aquells de la vila se fossen fuyts, o que stiguessen desarmats, per demanar quel rey de França los prengues a merci. E axi aquells cavallers acostaren se regeu al mur e a les portes. E quant foren ben

prop, aquells de Ilains van deserrar Ilurs bal- |

lestes, € trameseren los pedres, e cantals gitaren per los murs avall, e meseren grans crits e grans veus, que aparech que n'ihagues mes de deu tants que no y havia. E aquells del rey de

CAPITOL CXXXVIHIL.

l França qui veren aço, cuydaren se quel rey | d’Arago fos Ila dins; e no-u tengueren a festa, e giraren les testes als cavalls, e tornaren s'en d’espero vers la ost del rey de Franca. E al tornar passaren per hun monestir de dones monges de la orde de Sestell! qui era fora la vila de Perpinya."E van trencar les portes del monestir, e barregaren e robaren la sglesia e totes quantes coses hi μᾶς, que hanch no Y lexaren stacha , que tot s'en portaren ab si; 6 ociren e nafraren gran res de les monges, 6 jagueren ab aquelles quels fo vigares que fossen belles; que no y guardaren sgleya ne nulla res. E puix quant havien jagut deu o dotze ab huna , batien les e nafraven les bravament, e feyen coses ab elles que serien vergonya de reter. E en apres, com hagueren ἴοι aco a Îlur guisa, partiren se de aqui ὁ lexaren estar les dones robades e malament nafrades, e ells tornaren s’en al rey de França, e comtaren los com los havia pres e que Pere d’Arago era en Perpinya ab gran companya. E el rey de França qui-u oy cuydas que fos ver, 6 hac ne gran goig, per co quel pogues aqui assetiar lo rey d’Arago si hi fos; mas respos li lo rey de Mallorques el comte de Foix : que sol nos mogues ne s'arevatas per aqueixa raho; car ells sabien per cert que Pere d’Arago era luny de aqui be sis jornades o pus. E axi quant 800 hac oyt lo rey de França, dix al comte de Foix e al senescal de Tholosa : que anassen ab ells abduys, ab pocha companya, ἃ la vila de Perpinya, e que parlassen ab los homens de la vila, e quels dixessen : que, si volien dar compra e venda a la ost del rey de França, que hom nols faria enaig en res, enans los pagaria hom a Ilur volentat de tot ço que vendrien, e nols entraria hom dins los murs de la vila, sino aytant com ells volrien; encara, si aço feyen, el rey de França e el rey de Mallorques los perdonaria tota res que fet los haguessen ; e si aço fer no volien, sabessen per cert que hom los talaria les heretats e les vinyes; e elrey de França null temps nos partiria de aqui tro que los hagues presos per forca ; 6 puix ja no trobarien ab ell nenguna merce.

| Ab aytant, vengueren s’en lo comte de Foix e el senescal a la vila de Perpinya; e foren, e dixeren axi com los era estat manat. Eels ho.

{1} Citcaux,

mens de Perpinya qui hagueren haguda la missatgeriadel rey de França, bagueren Ilur acord; e veren que nos porien ne tenir longament contre lo gran poder del rey de França ne el d’Arago πὸ havia aparellat Ilavors com los pogues be ajudar; e faheren e atorgaren plet ab lo rey de Franca, en la manera ὁ en les condicions d’amunt dites, mala a Ilur obs, segons que veurets. Mas molts d’ells, e dels millors de la vila, no volgueren contendre en aço, ne volgueren trencar Ilur fe ne Ilur naturalea vers lo rey de Arago, al qual havien jurat lonch temps havia, ab volentat del τὸν de Mallorques Îlur senyor, de valer e de ajudar contra tot hom qui ab ell fos en guerra, e encara si aquell rey de Mallorques ho contrastava, segons que en les cartes de les covinences es contengut, qui foren fetes entrel rey d’Arago e el rey de Mallorques. E axi molts d'ells, qui en aço no volgueren consentir, segons que d’amunt es dit, ixqueren se de la vila de nit, ab llurs infants e ab Ilurs mullers, que menar los s'en podia, e ab Ilurs bens mobles que s'en pogueren portar vengueren s’en al rey d'Arago e en la sua terra.

Eclcomtede Foix e el senescal, quant hagueren acabat ab los homens de Perpynia lo fet per lo que eren venguts, tornaren s’en al rey de França e al cardenal e comtaren los ho. E sempre lendema feu lo rey de França desatendar les osts; e atendaren se entre Perpynia ἃ huna casa del Temple qui ha nom lo Mas de Deu. E ixqueren li los homens de Perpinya, e feren li homenatge e sagrament : que nols nourient de aquesta guerra, ans li observarien les covinences que li havien promeses de attendre, en poder del comte de Foix e del senescal de Tholosa. El rey de Franca en apres, ab ses osts ana d’amunt ὁ d’avall per Rosello. Eren tants les gents que nols podia hom capdellar que nos destroïssen la terra, aytant com podien, a totes parts. E ab tant lo rey de França hac entes quel rey d'Arago era fuyt e sol no s'havia

cura de aquesta guerra; 6 ordena que lendema'

entras en Catalunya. E vench s’en atendar ab ses osts prop hun Iloch qui s'apella el Volo? e és luny de Panisars dues Ilegues, poch mes o

poch menys.

(1) Hs ne lui auiraient pas.

( Le Boulou,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

Ara lexa a parlar lo libre del rey de Françca e de ses osts, e parlara del noble rey En Pere de Arago e de Cecilia.

CAPITOL CXXXIX

Com lo noble rey En Pere d'Arago ab fort pocha companya, s'eu puja al coll de Panisars.

Diu lo comte que, quant lo rey d’Arago fo vengut de Perpinya en la sua terra de Catalunya e n'hac lexada anar la regina muller del rey de Mallorques, e presos al castell de Torrella de Mongriu sos fills, e el fill del senyor de Narbona que hac de altra part trames en preso a la ciutat de Girona, si fo en gran treball de passar huna guerra, qui era Ilavors gran δ soberga entrel comte de Ampuries e En Dalmau de Rocaberti. El rey feu sobre aco tot son efforc com la pogues adobar ; e adoba los; e avench los ab dos quant hi bac be treballat. E puix ell entes per cert quel rey de Franca 6 el cardenal, ab aquell poder que d’amunt es dit, eren ja en Rosello per entrar en Catalunya. E tots dies los ardits els missatgers venien al ΤΟΥ͂ d’Arago : quel rey de França ab ses osts se acoslava poch a poch vers sa terra fortment.

Eel rey de Arago en aquella saho no era be aparellat de esperar tan gran poder com aquell era, per mar e per terra, car ell no havia encara ajustats ab si huytanta cavallers per nulla res del mon, ne servents, sino los maynaders#, ne havia encara asoldadats ne aplegats nenguns cavallers de sa terra ne d’altre Iloch, ne ne havia armades galeres ne negun altre vexell sobre mar, ne aparellat bescuyt ne altre arnes de qual pogues armar ; que ans s'en entrameti menys, ne s’en era entrames tro aci, que si hagues ἃ guerreiar ab hun sotil cavaller de sa terra. Pero, quant veu que axi era. 6 que, si ΠΟῪ acorria en breu, que tot era perdut, trames Iletres a les osts de Gerona ὁ de tota sa vegueria?, e de Barcelona, e de Lleyda, e de Taragona, e de Tortosa, e de Valencia, e de τοῖα Catalunya , generalment a tots los homens de les sgleyes, del Temple, del Espital, e dels altres ordens de cavallers, e d’altra part a tots los richs-homens de Catalunya : que, mantinent, vistes les presents, pensasen de atendre

{1} Les gens de sa menée, de sa maison.

{2 Vigucrie.

ab ΠῸΓ5. armes al pustost que poguessen, a cavalle a peu, Ila hon lo rey fos, per deffendre la terra als Francesos, qui eren ja en aço que

. devien passar ja les munts qui partien Catalunya e Rosello.

E puix, quant les Iletres els missatgers del ΤΕΥ d'Arago foren venguts per tota la terra, maravellaren se molt d’aquest ardit 6 de la saviesa del rey d'Arago, qui tant havia tengut de aço a fer que per força se havia a fer. Empero arearen se tota la gent de la terra al mils que pogueren, per complir lo manament del rey; mas ell los havia tant trigat de fer saber, e aytanbe tan breu temps asignat de seguir lo seu manament , que, ab la pobrea 6 ab la carestia qui era Ilavors en Catalunya, les gents nos pogueren tan be arear, ne aparellar tants, ne en tal manera, ne tantost, com mester fora ; ans del loch e de la vila hon se pensava hom que deguessen exir deu milia homens de peu, non exien bonament mil. Mas no y podien als fer, per les rahons d’amunt dites. E aquelles elexes no y foren al temps quel rey havia manat que y fossen, jatsia que tuyt hi haguessen ἴοι Ilur effort. Per que, al rey de Arago cuyda tornar a gran dapnatge, 6 a tota sa terra, si Deu no lin valgues e la sua certea, per ço car, lo dia quel rey de França hac ordenat que lendema mati entras en la terra de Catalunya, lo rey

-d’Arago era Ilavors en huna sua poblacio qui es en Ampurla, qui ha nom Figueres ; e nos cuydava quel rey se fos encara tan prop ajustat ἃ sa terra. E aquel dia ell sabe per les espies que ell havia en les osts del rey de França, quel rey'de Franca havia ἴοι e ordenat per lendema mali, passas hun coll qui ha nom Panisars! per entrar en Cätalunya. Elorey, com açohacentes, maravella s’en molt, 6 stech entre si e molt pensivol, no perreguart ve per temor que ell hagues, mas temes que les gents de les sues terres nos donassenespahordimenteesmay, quant sabessen quel ΤΟΥ͂ de França fos passat deca los munts, menys de colps. Per que, lo rey fo en molts pensaments; e no sabe si fes manament per la terra: que tuyt lexassen los Ilochs plans e ques alcassen en los castells o en les forces, o ell se ixques a Carrera als Francesos. Empero, quant μὰς sabut aco 6 pensat, hague bon cor e enfortit; e pensas que si a fi venia, mas valia que moris

(ἢ Voyez Muntaner, p. 354,

CAPITOL CXXXIX

estant rey, que si sos enemichs se honrassen d’ell a la Hongua en nulla res.

Abtant, apellatotes sesmaynades 6 sos scuders qui eren aqui ab ell, e ab los homens de aquella vila partis dealli mantinent‘,e vench s'en avant vers los murs, en hun Iloch que ba nom la Junqueres, qui no es luny media legua del coll de Panisars. E com foren aqui, feu acivadar los cavalls; e entretant feu estendre aquella pocha gent que y havia, per la muntanya; e paf feu los manament que fessen moltes fogueres a totes parts. E fo fet axi con ell hac dit e manat; e feren ne be en docents Ilochs fogueres tan grans que semblaven que totes les osts de Spanya hi fossen, tan grans fochs e Ilums hi havia, E apres, lo rey d'Arago feu fer huna alimara vers la Junquera, axi com havia empres. E les gents de la terra qui veren aço, estigueren se aquella nit en Ilurs Ilochs axi com se staven. Mas lo bon mati pensaren tuytde attendre vers lo coll de Panisars a totes parts. Axi que, en breu de dies, hac grans gents e grans companyes ab lo rey d’Arago al coll de Panisars. E foren hi tots de Gerones, e de Ampurla, e de Campredon, e de tota aquella terra. E apres de pochs dies vench la ost de Barcelona per mar e per terra. E aytants com foren, eren molt ricament aparellats de bell arnes. E axi, poch a poch, les gents de Catalunya se replegaren totes, ὁ la major partida, al coll de Panisars ab lo rey ; e majorment homens a peu; per ço com los cavallers nos podien arear tan yvac; quel rey nols πανία fet acorriment encara de nenguna res ques areassen. E per co que les osts de Catalunya exissen e venguessen aydar pus yvac 6 pus coratjosament , lo rey d'Arago feu manament a son fill Ν᾿ Amfos, qui era llavors en la ciutat de Barcelona : que fes manament per ses Iletres ἃ tots los Ilogars de Catalunya, pochs e grans, que fes repiquar les campanes e els senys? de nit e de dia, per tal que tots cells que-u oyssen e fossen de edat de portar armes, atenguessen al rey, € nos poguessen &cusar de aço, segons qu’es scrit en lo Usatge de Barcelona, que diu que :« Si princep de Catalunya, comte de Barcelona, per algun cas sera assetiat per sos enemichs, o ell sos ene-

(1) 10 mai 4285.

(3) Cloche, d'où toc-sin, de tocar-seny, toucher, sonner la cloche,

michs tendra assetiats, 6 oyra hom que algun princep vingua a combatre ell sobre sa terra, e aquell princep comte de Barcelona havra mester ajuda, e sobre aço havra amonestats los homens de sa terra per Iletres, o per missatgers, o per aquells senyals que son acostumats, ço es assaber per faro o per alimares, tots los homens, sis vol cavallers oservents, qui haguen edat de poder combatre, tantost com açohavran vist o entes, al pus yvac que ells puxen, vinguen ἃ ell socorrer; e si null hom hi fallia@n la ajuda la qual en aco fer li poria, si terres te per aquell princep, tots temps ho deu perdre; e qui no terres te, deu li esmenar la desonor o el defalliment que li havra fet, axi com ha promes ah son propi sagrament ; per tal que null hom no deu failir a son senyor ne a princep, € ἃ tan gran obs 6 ἃ tan gran necesiat.»

E quant N'Amfos, fill del rey d'Arago , hac oyt lo manament de son pare, feu fer, axi com d’amunt es dite son pare lo rey d’Arago En Pere li havia manat. Per que les gents de la terra feren tot Ilur poder e Ilur effort de arear se al pus tost que pogueren. E cells qui poder ne havien, vengueren al coll de Panisars per ajudar a llur senyor lo τὸν de Arago. E el rey d'Arago En Pere ordena ses osts per diversos logars. E posa la ost de Lleyda tota primera vers la part hon devien venir los Francesos, be gran miga legua luny de totes les altres osts, per ço que conexia e sabia que los homens de Lieyda eren pus esperts ὁ pus abreujats, a peu Ὁ a cavall, que neguns dels altres homens de viles ne de ciutats que ell hagues, que cavallers no fossen; 6 atressi com ells hi havien mes homens a cavall e mes cavallers armats, que quaix les millors tres osts que y fossen de ciutats no n’i havia.

Ara lexa ἃ parlar lo libre del rey d'Arago e de ses osts, e parla del rey de França.

CAPITOL CXL

Com lo rey de França ab tota sa ost s'en lornen al pla de Rosello,

Diu lo comte que, quant lo rey d’Arago hac entes huna nit, segons que d’amunt es dit, quel rey de França devia entrar lendema en Cataluaya, 6 ell s'en fo pujat ab pocha companya !

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

sus alt al coll de Panisars, 6 hac fetes fer fogueres de moltes parts, per tal que paregues que moltes osts eren ab ell; e les talayes quel ΤΟΥ͂ de França havia posades aquella nit per los puigs e per los Ilochs alts e per les partides aquelles, fo semblant, quant veren les fogueres quel rey d’Arago feya fer tantes e en tants de Iochs, maravellaren se molt e cuydaren se que totes les gents del mon fossen aqui ; e trameteren missatge al rey de França; e el rey de França, quant ho hac oyt, trames per lo càrdenal que vengues ab ell, e per alguns altres richsh-omens que eren de son consell. E quant foren venguts denant, dix los axi : « Mala maginanca don Deus a Pere d’Arago, car ell nos ha feyt treballar tant en va.» E respos lo cardenal tantost : « Per que deyts vos aco, sire?» E respos lo rey de França en son lenguatje frances : « Sire cardenal, yo-us dire per que. Vos e nos havien entes, ans que 6 entrassem en la terra de Pere d'Arago ὁ de Rosello, que Pere d’ Arago s'en era fuyt € havia desemparada sa terra. Ell feu ho tot per falsia; car no s'es mogut per nulla res que nos bajam fet tro ara ; que sabe que nos deviem entrar dema en sa terra; e es vengut estanit; e 5.65 atendat al coll de Panisars ab totes ses gents per defendre a nos lo pas ; pero que nos pot fer que nos entrem dema en Catalunya, axi com nos haviem ordenat. Ans nos covendra tornar atras; sino gran mal hic poriem pendre.» El cardenal qui aco bac oyt fo molt fello e despagat d'aci en leix, tant que de huna peca no poch respondre mot. E en apres dix :« Puix axi era, que fessen co que porien. »

E tota aquella nit guaytaren se molt be cn la ost de França ; 6 al bon mati desatendaren les tendes e tornaren s’en sus al pla de Rosello; e al tornar, passaren prop de huna vileta qui era de huna dona qui havia nom N’Aligsen de Mont-Esquiu; e amava molt al rey d’Arago; e per ço no y lexa entrar los Francesos, ans se deffes a ells molt fortment. Els Francesos qui veren aço tingueren se per ahontats ; 6 acostaren se al mur de aquella vileta, qui és assats en loch pla, salvant que es vallegada; e donaren hi be tres ὁ quatre batalles, en les quals perderen moltes gents ἃ cavall et a peu; e hanch no la pogueren pendre. E veren que massals{ cos.

{5 Leur codierait trop.

CAPITOL CXL