PER
BERNAT D’ESCLOT.
re ne me + RE un Es a qe =D q = 0 mnt anne on ene ONE AE 08 Sn nr Sn
qual hac dos fills ; e la hu hac nom don Sancho‘, qui fon rey de Castella, e l’altre hac nom don Ferrando®, qui fon rey de Leon.
À cap de hun temps moris la germanas del comte de Barcelona, emperadriu de Castella, e l’'emperador de Castella pres altra muller , una dona cosina germana del emperador de Alamanya#, e hac d’ella una filla que hac nom dona Sancha. E donaren la per muller al rey de Arago, don Alfonso, qui fon fill del comte de Barcelona.
E de aquest rey don Alfonso foren tres
mond (Bofarull, I, 465). 11 était fils d’Urraca, reine ou impératrice de Castille et de Léou, et de Raymond de Bourgogne, roi de Galice. 11 naquit en 1106. Sa mére Urraca le fit reconnaitre comme roi de Galice en 1119, et se P à l'empire en 1128. 11 devint, par sa mort en 1136, empèreur de Castille et de Léon.
(1) Sanche III, roi de Castille.
(2) Ferdinand 1], roi de Léon.
(9 Bérangère mourut en février 1149 (Botarull, 1. 1, p. 466). Elle était si remarquable par sa beauté, son esprit et sa bonne grâce, que son souvenir s'est conservé encore daus les mon-
5068 de Léon comme type de la perfection féminiue, et qu'aujourd'hui encore, quand on veut désigner par yp.mot une femme accomplie, on dit : Κα una Berenguella.
(4) Richilde, fille d’Uladislas 11, duc de Pologne, qu'il épousa en 1133.
(5) Dona Sancha épousa , le 8 janvier 1174, ἃ Saragosse, Alphonse 11, roi d'Aragon, fils dé pétronille, héritière d’Aragon (816 de Ramire-le-Moine et d'Agnès d'Aquitaine}, et dè Raymond Bérenger IV, comte de Barcelonne, qui, depuis l'abdication de Ramire en 1137 pour sc faire moine, avait gouverné l'Aragon, héritage de sa jcune femme, sous le litre de prince d'Aragon. A la mort de son
père, en 1162, Alphonse prit le titre de roi d'Aragon et comte Sarcelonne.
CAPITOL II
lo gran linatge e noblea de cavalleria qui. en vos es. E sapiats que res que mester vos sia no-us fallira en ma cort. »
E d’aqui avant lo rey feu li donar ço que mester hac,.que no li falli-res que mester li fos en la sua cort. E de aqui avant lexarem a parlar d'En- Guillem Ramon de Moncada, senescal, e parlarem det rey d’Arago.
CAPITOL Il.
Com lo rey d'Arago asselja Fraga e y mori.
Esdevench se, :a cap de un-poch de temps, -quel rey d’Arago mana .corts a:la festa de sent Johan a Saragosa qui es la. mestra riutat del regisme de: Arago. E.aqui vingueren:tots los barons e losavallers de tota la terra. Elo rey aquell jorn feuimolt granifesta, 6 feu cavallers, e dona grans dons a cavallers 6 juglars. K quant vench lendema, ell tench parlament ab cavallers e ab homens de ciutats e ab bisbes e ab prelats :
« Barons, dix lo rey, per tal vos he fets ajustar e-us vull dir paraules que seran a honor de . Deu e à profit de mi e de vos altres ; quel meu -profit e la mia honor es vostra, e el meu dan es vostre; e Jo vostre profit e la vostra honor es mia, e el vostre dan es meu. Be sabets que totes aquesies encontrades entorn de nostra terra son de Serrayns, 6 fan nos cascun jorn gran dan, e majorment aquells de la ribera de Sincha entro a Tortosa, Ara, per tal com yo he nobla cavalleria e bones gentsd’armes 6 leals a lur senyor, ab consell e ab voluntat de vos altres , volria quens aparellassem de gucrrejer contra ells, e quens vengassem del dan quens fan cascun dia. »
Sobre aço se assech en son siti. E levas lo bisbe de Saragosa e dix :
«Senyor rey, (0 que vos havets dit son obres de Deu, e no y deu ni y pot hom millorar. Per que tot hom se deu forçar de persona e de haver que-us ajut. E yo-us proffir valença de eent cavallers e de dos milia homens a peu a Ma messio. »
Quant aquest bisbe hac parlat, Ilevaren se de
altresbisbese abats e d’altresclergues, eproferi- Ὸ
tar. E puix levas hun honrat ham de Arago, 6 parla, e dix : | « Senyor, ço que vos havets dit es gran pro-
fite gran honor vostra, 6 hanch en nengun temps no oym res hon pus alegres fossem.
ren li valença de tot quant ells poguessen bas- "
(4) Alphonse Ier s'était emparé, lc 18 décembre 1118, de la ville de Saragosse et y avail élabli aussitôt sa cour.
Per que yo-us dich, per tots los cavallers e per los richs homens de Arago que m’han dat lur poder que-us ho digua, que prenats ells e lur haver en ajuda e en valença de fer (0 que honor sia de vos e de vostre regne. E pensats de menar lo fet avant, que nos farem co que vos manarets.
— Barons, dix lo rey, vos altres me havets respost axi com a bons vasalls e leals. Don yo so molt pagat de vos altres. Mas, volria me aconsellasets en qual Iloch commencarem de tenir nostre setge. »
Dix hun cavaller : « Senyor, lo Iloch hon vos ha veu pres mes de dan, co es de la vila de Fraga, hon ha grans gents e bons guerrers. E si nos, podem haver aquella villa primerament, havrem despuix tota l’altra encontrada.
— Certes, dix lo rey, aqueix consell tinca yo per bo. »
Dixeren tots los altres barons : « E nos pe.
bo! mas manats, senyor, de enantar lo fet abans que ells no sien apercebuts. »
Esdevench sequeen Arago havia hun cavalier qui era fort mal factor, 6 robava camins, 6 feya grans mals als reys. É lo rey perseguil tant tro quel pres, e tolch li tota sa terra, £ tench lo gran temps en preso, 4 puix ’lexal anar per prechs de honrats homens quil demanaren al rey ; mas no li rete res de co que li havia toit. E quant lo rey hac hagut son consell per anar a Fraga, aquest cavailer se pensa que aras podia vengar del rev; e pres sun cavall e ses armes, e exis de la terra e anas sen a Fraga a parlar ab lo rey Serray senyor de la vila :
« Senyor, dix ell al rey serray, yo so vengut a tu axi com a hom quel rey d’Arago ha tolt tot quant havia ; 6 vull esser ton cavaller e ton soldader. E sapies per veritat quel rey d’Arago ajusta ses osts per venir a Fraga e per fer guerra ab vos altres. E si tut vols tenir a mon consell, tu desbarataras lo rey 6 tota sa ost.
— Amich, dix lo rey serray, be sies tu vengut. Yot fare tant de be que be valra ço quel rey d’Arago t'ha tolt. E digues me en qual guisa me conselles que façam nostres afers.
CAPITOL IV
vos ho consell, e si ho volets, e si ell ho vol, que la y donets ; co cs lo bon comte de Barcelona, lo millor cavaller e el pus prous, e del pus alt linatge que sia al mon. »
À aquestes paraules , hagueren lur acort tots los barons, e tengueren per ho co que En Guil-
lem Ramon de Moncada havia dit. E pregaren :
a’n Guillem Ramon de Moncada , senescal, que
ell fos missatger e parlador de aquest fet, e que degues anar al bon comte de Barcelona, que era ἃ Leyda que havia conquistat poch temps havia.
E sobre aço En Guillem Ramon de Moncada se aparella molt honradament , e cavalca, 6 anassen ἃ Leyda, 6 munta al castell, Îla hon lo bon comte era. E quant foren a la porta, los porters anaren al comte e digueren li :
« Senyor, En Guillem Ramon de Moncada, senescal, es a la porta ab gran res de cavallers de Arago, e vol parlar ab vos. »
Quant lo comte entes que En Guillem Ramon de Moncada era aqui, maravellassen fort, 6 mana que hom lo lexasentrar. E los porters reberen lo molt honradament, e als cavallers tambe ; 6 menaren lo d'avant lo comte, 6 lo comte rebel molt agradablament , e demanali per quais afers li era tornat denant.
“ Senyor , dix En Guillem Ramon de Moncada, yo son vengut aci denant vos, axi com cell qui porcassa vostre profit e vostra honor, que en altre cas yo no-us vendria denant, sino clamant merce. Senyor, los richs-homens d’Arago m’han trames a vos, per Ço com vos tenen per lo pus honrat comte e per lo pus prous que sia al mon e cell qui mes ha conques. E presenten vos lo regne de Arago,e que prenats la donzella per muller de qui es lo regne , e ells preguen vos que siats {lur senyor e Îlur rey.
— Certes, dix lo comte; aci ha bell present, e tal que no fa a rebujar. Yo, dix lo comte, reb la donzella en aytal manera que, aytant com yo viva, no vull esser apellat rey‘; car yo son ara hu dels millors comtes del mon, esi era apellat rey, no seria dels majors, ans seria dels menors.
(4) Quoiqu'il gouveruât l'Aragon sans aucune intervention de Pétronille, il ne voulut en eflet jamais prendre que le ütre de prince et dominateur d'Aragon. 11 mourut lc 6 août 4162, à quaranic-sept ans, à Borgo San-Dalmazio de Génes, en allant à Turin conférer avec l'enipercur Frédéric Barberousse: sou corps [αἱ transporté au mouastèrc de Hipoil.
— Senyor , dix En Guillem Ramon de Moncada, tot axi sia com vos vullats. E pensats de avançar lofet!. » |
Sobre aço les cartes se feren e los sagraments
‘ de ab dues les parts. E lo comte cavalca ab
gran cavalleria, e entra en Arago, e pres la donzella per muller , e livraren li lo regisme. E de aquesta dona hac hun fill que hac nom N’Amfos, que, apresdelcomie, fo rey de Arago, e hun altre fill que hac nom don Sanchoÿ, qui era comte de Rosello, lo qual mori mentre lo rey En Jacme tenia assetiat lo castell de Moncada, e fo pare d’En Nuno.
CAPITOL IV
En qual manera lo rey En Pere de Arago engenra son fill, b rey En Jaume que prech lo regne de Mallorques,
Aquest rey N'Amfos# hactres fillsé, 00 es lo rey d’Arago En Pere, lo comte de Prohença, 6 l’abat de Mont-Arago qui havia nom En Ferrando; e la emperadriu dona Costança, muller del emperador Frederich, e altres dos filles. E fo la huna muller del comte de Tholosa ; 6 l’altra fo muller del comte de Tholosa, lo qual havia hagut altre muller ; e apres, mori lo comte major e la dona ; 6 lo fill romas comte de Tholosa , e hac huna filla sens pus de la sor del rey d’Arago.
Aquesta filla del comte de Tholosa , neboda del rey En Pere, fo parlada per muller al rey de França; e remes la li hom; e lo apostoli veda que no la prenes per muller, que dix que filla era d’aquell qui era contra la sgleya. E lo comte, com ho 5806, volch la cobrar ; 6 n0 la li volgueren retre; e donaren la al frare
(1) Bien que le mariage ecclésiastique eût été contracté dès 1137, le mariage rée] n'eut lieu, suivant Bofarull, qu'en 1150 ou 4151. (V. p. 486.) Pétronille avait à cette dernière époque quinze ans elle comte trente-cinq.
(4) Ce fils aîné, né le 4 avril 1452, porta d'abord (Bofarull, t. 11, p. 180) le nom de Raymond comme son père et son aïeul, et ce ne fut qu'après la mort de son pèrc que son nom fut changé en celui d'Alphouse.
(3) Pétronille avait eu un second fils appclé D. Pedro, mais il était mort jeuue (Bofarull, ibid. p. 189). Sanche, qui fut le troisième, hérila des avantases faits à son second frère.
(4) Alphouse dit le Chaste, épousa Sanche de Castilie, tille d'Alphouse VII de Castille et de Léon et de Riche, le 18 jan. vier 1174.
(5) Voyez les ngies du prologuc (p. 566).
[1208] CAPITOL V. 571 tre-us en ἰδ cambra; e puix vos sapiats que 6 stech tant en aquell castell fins que hac hun ser. | fill que hac nom Jaume.
— Amich, dix la dona, bem plau co que deits. Adonchs anats vos en, e pensats de vos-
tre affer, e al vespre venits a ri. »
Lo majordom pres comjat de la dona e anassen. E-quant vench al vespre, lo rey parla ab ell e dix lique li amenas aquella dona ab qui havia empres aquella nit [08 ab ell.
« Senyor, dix lo majordom, molt volenters!
mas la dona us prega que null hom del mon non sia privat, ne dona, ne donzella.
— Vos, dix lo rey, ho fets que puxats ; que yo ho vull tot axi com ella ho vulla; e pensats de anar. »
Lo majordom ana ἃ la dona muller del rey, e amena la ab huna donzella e ab dos cavallers, e mes la en la cambra del rey, e aqui ell la lexa. E la dona despullas, e mes se al Llit del rey, e feu apagar tota la Ilum.
Quant lo rey hac sopat, e tots los cavallers s’en foren anats, lo rey s’en entra en huna cambra que era apres de aquella hon dormia, 6 aqui ell se despulla es descalsa, e puix, abrigat ab son mantell, en camisa, ell s’en entra en aquella cambra hon la dona sa muller era colgada. E lo rey colgas ab ella sens Ilum, que no y havia. El rey cuydas que fos aquella dona ab la qual havia empres que vengues a ell. Veus quel rey mena son solac ab la dona sa muller; > ella no parla gint, per tal que no la reconogues tro que hagues jagut ab ella. E aquella senprenya de hun fill. La dona era molt savia 5 certa;, e sempre conech que era prenys, 6 lescobris al rey.
« Senyor, dix ella, prech vos que no-us sia greu, si aquesta nit vos he amblada ; que ceres no-u he fet per nenguna malvestat ne per sengun malvat desig que yo hagues ; mas per al que de vos e de mi ixques fruyt que plazues ἃ Deu e que fos hereu de nostra terra 6 de 1ostre regne. Esapiats per veritat que, segons 106 yo creu, yom so feta prenys en aquesta 1ora. E fets scrivre la nit e la hora , que axi-u robarets. »
Quant lo rey entes que ella era la dona sa nulier, tench se per sobre-pres ; mas non feu emblant ; e feu de belles paraules ab la dona, ntro al mati. E al mati Ilevaren se 6 stigue- ‘en ensemps aquell jorn, e puix lo rey caval-
1 6 anassen en Catalunya. E ladona engruxa, ᾿
Lo rey havia de honrats homens en Catalunya 6 en Arago qui eren sos parents, 6 havien fiança quel rey james no hagues infants, e que la terra romangues a ells. E quant saberen que la dona havia hagut hun fill, foren ne molt despagats, e pensaren se quel ocisen. E hun jorn, mentre l'infant dormia al breçol en huna Casa, hac hom feta una trapa endret del breçol ; e trames li hom d’avall sobrel breçol huna gran pedra, per tal que moris. E plach a Deu que nol tocha, mas dona tal colp al copol del breçol quel trencha. E no poch hom saber qui- -u feu ; mas bes pensa hom que aquells qui eren sos parents ho havien fet. E la dona conech quel infant havia mal volents, e guardalo al millor que poch, 6 nodrilo molt gint. E a poch de temps ella mori en Roma, que era anada al apostoli per ço com lo rey En Pere son marit la volia lexar 3. E aqui es ella soterrada molt honradament Ilahins, en la sgleya de Sent- Pere.
ÂAra lexa ἃ parlar lo Îlibre del rey En Pere e del infant En Jaume son fill, e parlare dels fets qui sdevench als tres reys de Spanya, dels
. quals fon la hu lo rey d’Arago En Pere.
CAPITOL V
Com Miramok, serray molt poderos, feu passatge en Spanya, e com los tres reys de Spanya liixeren al encontre, 6 desbarataren lots los Serrayns, e prengueren certes ciutats e viles ; 6 fon a XVI de joliol 1312.
Diu lo comte que, en la ciutat de Marochs havia hun Serray quehavianom Miramolis, qui era senyor molt poderos de tresor e de gents, : e destranya molts grans terres, 00 es assaber de Tripol de Barberia tro:a Tunis 6 tro ἃ Alger, e de Alger tro a Cepta, e de Cepta tro a Marochs, 6 1ota la terra de Fes tro a la terra de Goliamesça, e de Goliamesça tro a la.
(2) Jacques Ie’ naquit à Montpellier le 1°" févrierli206.
(2) En l'an 4218. Son mari, Pierre.Ll, était mort à la bataîll de. Muret, le 13 septenbre 1213.
(3) Elle avait oblenu une sentence favorable du pape à cet égard, en 1215, mais elle ne quitta cependant jamais Rome pour retouruer en Espagne, Pierre étant mort celle même année, et elle passa le reste de sa v.e à Rome.
(4) L'Emir Amuminin, Son nom était Muhamad, fils de Ja-
totes les gents foren ajustades.
Quant lo rey de Castella sabe que Miramoli venia ab ses osts, trames sos missatgers al rey de Arago En Pere e al rey de Navarra : quels Serrayns venien e que eren ja prop del entrant dels ports de Muradal e de sa terra, e axi que s’aparellassen de venir al pus tostque poguessen.
Quant lo rey En Pere de Arago e lo rey de Navarra tengueren aquestes novelles, aytantost trameteren lurs missatgers als cavallers e als homens de peu qui eren ja aparellats, que venguessen al pus tost que poguessen. Si que en pocha hora foren tots ajustaits cascu dels reys ab ses gents; e partiren de Ilurs terres; e cavalcaren tro que vingueren Îla hon lo rey de Castella era ab ses gents. E axi tots ensemps anaren vers los ports de Muradal hon los Serrayns devien entrar. Mas empero hanch tant nos cuytaren los tres reys de Spanya quels Serrayns no haguessen passats los ports de Muradal. E los tres reys de Spanya atendaren se a huna legua prop la ost dels Serrayns e stabliren lurs batalles en aquesta manera , que cascu dels tres reys volien haver la davantera; mas acordaren se entre ells que, per honrament, car los Serrayns eren venguts en la terra del rey de Castella, e com la batalla se feya er sa terra, fon ordenat que ell hagues la davantera, e lo rey de Navarra la segona schala, 6 lo rey d’Arago En Pere fos en la reguarda ab la cavalleria de Catalunya e de Arago.
E de acço fo molt agreugat lo rey de Arago En Pere, com no hac la davantera. E lendema devia esser la batalla, quels Serra yns eren aparellats de combatre aquell jorn ab los crestians; que volien se cuytar, pur tal que, abans que fossen creguts de gents e de socos, los haguessen vencuts e desbaratats. Mas a Deu no plach.
Quant lo rey d'Arago En Pere viu quel covenia esser en la reguarda, pensas en si mateix com ho poria fer que hagues la davantera e que no hagues la reguarda. E feu se venir hun honrat cavaller de Arago, e dix li tot lo que havia en cor de fer.
« Vos, dix lo rey, darets civada ab jorn als vostres cavalls, ὁ farets armar trecents cavallers 6 docents ballesters a cavall, e yo llivrarvos-he bons adalilsi que saben be la terra els passos. Cavalcarets tant tota la nit tro siats
(1) Guides; ce mot vient de l'arabe.
CAPITOL V
de Muradal; 6 aqui ells se atendaren tro que .
prop de les tendes de Miramoli que sta en la reguarda, e aqui metets vos en aguayt, en tal
manera que la ost dels Serrayns no-us vegen. :
E quant vendra dema, que abdos les osts seran mesclades e ajustades, e la nostra davantera ferra en la ost dels Serrayns, yo-us fare hun senyal en aquell puig, e vos altres sempre exits del aguayt ab vostres senyeres esteses, e anats ferir en la reguarda molt ardidament. Els Serrayns pensar-s-an que nos hagam esvaida la lur ost e que siam passats ultra tro a la reguarda ; e desbaratar-s-an, e fugiran, Mas guardat vos que de aquest fet no parlets ab null hom vivent, tro que siats en lo aguayt. »
Tot axi com lo rey ho hac manat, si [Ὁ fet.
Lo cavaller s’en ana a sa tenda, e feu manament a cavallers triats, que lo rey li havia dit que donassen ab jorn civada a lurs cavalls, e que s’aparellassen e se armassen. Quant los cavalls hagueren menjada la civada, los scuders armaren los cavalls els ensellaren:; els cavallers els ballesters foren armats e aparellats. Muntaren als cavalls, e calvacaren tant de bell pas tota la nit ab los adalils que sabien los camins els passos, que al mati foren de tras hun puig assats prop de les tendes de Miramoli. E quant vench al mati, los Serrayns se aparellaren de la batalla ; e foren tantes gens a cavall e a peu, que null hom no podia saber lo nombre, que los plans e les muntanyes n’eren totes cubertes. Si de veure era gran feredat.
La primera squadra dels Serrayns era de deu rengues de Serrayns negres, grans e forts e be armats ab lances grans e feros Îluents. Els Serrayns tenien los aristols fermats en terra, e los feres denant; 6 aquests eren xixanta milia per nombre.
E apres de aquests scales de Serrayns negres, bavia tres scales de camells, encadenats la hu ab l’altre ab cadenes de ferre. E dintre los camells encadenats, havia e staven ballesters e cavallers, etoia l’altra gent, partida per batalles.
Quant la ost dels crestians fo armada e aparellada, e cascu d’ells se fon comfessat e penedit de sos peccats, els bisbes els prelats de santa sgle ya los hagueren absolts de tots lurs peccats, e totes les batalles foren stablides, cavalcaren tant tro que Îoren ajustats a la ost dels Serrayns. E lo rey de Castella, que havia la davantera, ponyi son cavall ab la sua gent e esvali la ost dels Serrayns. Mas no poch entrar avall-
tant feren li gracies e preseren com jat, e tornaren s'en Cascuns en sa terra, e tengueren se per mal contents com no eren stats a la batalla.
E puix apres, lo rey don Ferrando de Castella qui fo lo terc rey de Castella (apres cell de la batalla d’Ubeda, qui havia nom N’Amfost, qui fo avi del rey don Ferrando, per raho de sa-filla dona Berenguera?, qui fo muller del rey de Leo) e pare del rey don Ferrando de Castella, conques de grans terres, Cordovas, Jahent# e SibiliaS, e pobla les de crestians.
El τοὺ N’Amfos6 qui fo fill del rey don Ferrando e de la reyna dona Johana , conques de Serrayns una ciutat que es prop de Sibilia, que ha nom Nebla, e pobla la de crestians. Aquest rey N'Amfos hac per muller la filla del rey d’Arago En Jaume”, aquell que conques lo regne de Mallorques e de Valencia, e conques al rey de Castella son germa® lo regne de Murcia ab tota la encontrada.
Aquest rey de Castella fo lo pus Ilarch hom de donar que hanch fos null temps, que no fon hanch null hom que demanar li degues quen anas fatigat. Per que.la sua terra ne valis molt menys, 6 les gens no podien soferir as greuges nels dans qu’ell los feya, axi com
*» molts mals furs que metia en la. terra, 60
, de monedes sovint ἃ cambiar e ἃ fer: 6
*7::5prenia aço que havien, forcadament e sens
4) A Alphonse III, le vainqueur d'Ubeda, succéda sur le trône de Castille son fls Henri 11], qui mourut à treize ans, en 1217; À défaut d'hériliers mâles , la couronne,de Castille revint au 815 de Bérangère sa sœur, qui fut Ferdinand.
(9) Bérangère, fille du roi de Castille Alphonse lil dit le Noble et le Bon, épousa en 1197 Alphonse IX, roi de Léon. De ce mariage sortit Ferdinand II, dit le Saint, qui réunit, du droit de son père et du droit de sa mère, les deux couronnes de Léon el de Castille.
(5) Ferdinand s’empara, le 46 juin 1236, de la ville de Cor doue, dont les Maures étaient maîtres depuis leur invasion de PExpagne de 712.
(4) Jaen fut pris en 1246,
(5) Séville fut prise par Ferdinand, le 23 novembre 1248.
(6) Alphonse X de Castille, dit le Sage ou plutôt le Savant, fiis du second mariage de saint Ferdinand avec Jeanne, fille de Simon, comte de Ponthieu.
(7; Alphonse X épousa en 1249 Yolande, fille de Jacques ler, C’est lui qui fit faire le recuell des Siete Partidas.
conquis le royaume de Murcie efr1366, le donna à Aiphonse X,
soo gendre. (Voyez la Chronique de Muntaner, qui précède :
celle-ci.)
CAPITOL V
raho. Per que los barons de Castella e de Leo e de tota la terra lo deposaren de la senyoria, que no li romas res, sino Sibilia e Murcia. E Ilevaren son fill En Sancho rey e senyor; 6 dixeren li que, si ell no ho volia pendre, ells
Ilivraren lo regne ἃ altre. E sobre aço ell pres
lo regne, per tal com son pare lo rey N’Amfos era desmemoriat e volia destroir la terra.
Quant En Sancho! veu la volentat de les gents, trames sos missatgers a la ciutat de Sibilia al rey son pare, que li diguessen de la sua part, molt homilment soplicant e pregant, ques dexas del enteniment que ha via contra les gents sues, que nols destroïs nils metes malvades costumes dessus, que ells eren molt agreugats dels mals furs e de les males costumes quels havia meses dessus, e que no ho podien soferir ; per que no volgues que la terra se perdes a 508 obs ne a sos fills.
Quant lo rey N’Amfos hac entes les paraules dels missatgers que son fill En Sancho li hac trameses, fo molt irat, e dix : que ell compliria sa volentat de co que volguè$ fer, e si null hom li parlava, ne fill ne altre, ‘d'uy mess, que ell ne faria tal justicia que hanch no fo feta.
Quant los missatgers hagueren aço entes quel rey “los hävia dit, hagueren gran pahor d’ell, e digueren li :
“Senyor, nos vos dehim, de part de tots los barons de Castella, que d’ ΕΥ̓ mps no-us entrametes del fet del regne, ne-us treballets de res, mas que-us stigats en Sibilia e que vivats honradament, axi Com rey e senyor que-us tenen, ab que mal ne dan no façats ἃ ells ne ἃ l’altra terra. E volen que vostre fill, En Sancho, sta governador e capdellador de la terra. Esi no-u vol pendre, livraran la terra a altre. »
Sobre aço los missatgers se partiren del rey, e lo rey romas tot fello ; e mes en la terra ἑ Sibilia lo senyor de Mallorques be a vint. milia homens a cavall; e guerreja ab son fill En Sancho e ab tota Castella; e destroï molts crestians de Castella e de Cordova. E a la fi lo rey de Malorcha e lo rey de Granada veren que tota la terra era en guerra e en discordia, no volgueren l’amistat del hu ne del alre, 6 guerrejaren ab lo rey e ab tota la terra de
| ; e faheren hi gran mal.
(8) C’est son gendre qu’il faut lire. Jacques I‘, après avoir Ὁ Castella ; e ere 8
(1) Fils d'Alphonse-le-Savant et d'Yolande d'Aragon, (2) À dater d'aujourd'hul.
CAPITOL VI
&o qual manera mori lo rey En Pere d'Arago, aquell que fon ἃ la batalla de Ubeda.
Diu lo comte que, quant lo rey En Pere fo
guerra ab Francesos 6 ab lo comte de Tholosa{ qui li ajuda; e anassen ab gran cavalcada de Catalans e de Aragonesos a Tholosaf. E prop de Tholosa enclohiren en hun castell que havia nom Morell3 hun comte frances que havia nom comte de Monfort; e era contra le rey de Arago En Pere ab be trecents cavallers. E lo rey atendas aqui en torn del castell e assetialo. E cells del castell volguerense retre a merce. E lo rey nols volch pendre a merce, sino per fer sa volentat. Sobre aço aquells del castell hagueren Ilur consell; e digueren que mes los valia morir combatent que si aqui morien vilment5.
« Barons, dix lo comte que era al castell, nos ho farem axi. Armem nos tots, mas los cavallers sien desarmats ; e quant vendra sus al mati, qu’ells sefan desarmats 6 seran venguts de les guaytes, e dormiran desospitadament, nos tots plegats devallem del castell e pensem nos en de anar ; que, abans que ells se sien reconeguts ne sien muntats a cavall, ja serem nos luny. »
Tot en axi com ho hagueren dit ho feren.
Quant vench al mati, al sol exit, començaren a exir del castell tots plegats en los cavalls, 6 pensaren de brochar e de anar. E quant cells dela ost ho veren, començaren cridar : « Armes! armes! cavallers! que los cavallers del castell s'en van.» E en aço cascu s’en ana a armar. Elo rey que aço hac entes pres ses armes 6 munta a cavall, e comenca a correr apres d'ells. E no foren pus de vint cavallers ab ell, quels
(4) Raymond VI, comte de Toulouse, avait épousé Éléonore, sœur de Pierre d'Aragon. Il est question ici de la guerre des Albigeois.
(3) 11 y arriva le 40 septembre 1213. (Voyez la strophe 135, page 206 du poëme en vers provençaux sur la croisade des Albigeois, publiée dans la Collection des documents sur l'histoire de France.)
(5) Muret, près de Toulouse.
(4) Simon, comte de Montfort.
(δ) Le poëme albigcoi:
poëme albigeois met la méme pensée dans la bouche : de son père, dans sa Chronique, dit que sa fatigue du jour
ει était due à quelques excès
du comte Bauduin parlant au comte de Montfort : Que mais volmortz ondrada que vius mendigueir.
CRONIC\ DEL REY EN PERE. PER B. D'ESCLOT
altres no eren encara aconseguits ni aparellais tantost. El rey era molt bon cavafler e coratjos e era molt be encavalcat ; si quels akbres cavallers no podien tant correr com ell; si quel ΤΟΥ fo molt avancat de tota sa companya; e
. Consegui aquells que fogien, si quels fo malt vengut de la batalla de Ubeda, si comença Ὁ δ} eq 4 ὅ 4
prop. E aquells regiraren see conegueren que aquest era lo rey.
“ Barons, dix lo comte, aquest es lo rey quins encalsa, e es molt prop e coratjos, e nos no li podem scapar en altra guisa. Tornem a ell, que axi com axi som morts. »
E axi giraren se vers ell, e ell feri en ells. E el primer colp feri un cavaller frances ab la Ilança e abatel mort en terra. Puix veu que la [lança no li valia res, tant era la presa quels Francesos li feyen ; e mes ma a la spa; 6 aqui fe de grans colps, si que ocis tres cavallers ab la spa. E encara los seus cavallers no eren venguts. Sobre aco vengueren li ben deu cavallers justats; e anaren lo ferir, si quel abateren en terra, 6 aqui mori!.
E quant veren quel rey bavien mort, pensaren se de anar per cames de cavall. E quant les companyes del rey vengueren, trobaren lur rey mort ; e no hagueren cura en cavalcar, mas que faesen molt gran dol aqui sobre lur senyor. E aportaren lo s’en a les tendes. E levas la ost de aqui. E aportaren lo rey en Catalunya; 6 soteral hom molt honradsment en huna abadia que ha nom Sexona.
Aquest rey En Pere esmenya grans terres, co es assaber : lo regne de Arago, e tota Catalunya, e Carcases, e Badares, e Monpeller,
(4) Le poëme sur les Albigeois raconte en ces termes la mort du roi d'Aragon dans la 140e strophe, page 218 :
Tuit s’en van a las tendas, per meias las palutz, Senheiras desplegadas els penos destendutz.
Dels escutz 6 dels elmes on es li ors batutz,
E d'ausbercs ὁ d'espazas tota la prea s'en lutz. El bos reis d'Arago, cant los ag perceubutz, Ab petits companhos es vas lor atendutz.
El ome de Tolosa i sou tuit corregutz,
Que anc ni coms ni reis nou fon de ren creutz. E anc non saubon mol trois Frances sun vengulz. E van trastuit lai un fol reis conogulz,
Fl escrida : « Eu sol reis ! » mas no i es entendutz E fo si malament + nafralz e feruts
Que par mia la terra s'es lo sancs espanduts, E loras cazec inortz aqui tolz estendulz.
Jacques - le - Conquérant, en racontant aussi la mort
|‘velile ; car il élait fort amou-
; reux d’unc belle dame des environs, du château de taquelle il n'était reveuu que ce même malin.
5 tota Prohença aytant com d’emperi era. E si vols saber per qual raho ell era marques de Prohenca, aqui avant ho trobarets en qual manera lo bon comte de Barcelona la guanya per prohea.
CAPITOL VII
Com lo comte de Barcelona ana en Alamanya sol ab hun cavaller per compauyo, per scusar la emperadriu de Alamanya.
Diu lo comte que hun rey havia en Alamanya, qui era molt noble e prous de ses armes 6 larch bom de donar. Els quatre princeps de Alamanya, per manament del apostoli, elegiren lo emperador ; el apostoli conferma lo y el corona. E puix pres muller, la filla del rey de Boemia qui era molt bella e agradable. Esdevench se que, en la cort del emperador havia hun cavaller de gran paratge e de gran prohea e molt bell hom e jove e infant. E la emperadriu enamoras de aquell cavaller, si quels honrats bomens del consell del emperador s’en preseren guarda de la cosa aquella, e digueren la bu al altre : « Certes, aquesta cosa no es de soferir. Que pus traydors seriem nos que ell, si noScelavem nulla res que dan ni desonor fos del emperador nostresenyor. Que nos vehem tal començament en aquest fet que, si pus se celava , ell vendria a fi. Per que nos no som certs si hi ha res avancat del fet. »
Sobre aço anaren 86 al emperador e digueren li:
«Senyÿor, nos no-us volem celar nulla cosa que dan ne desonor fos vostra. Per que-us fem assaber, que madona la émperadriu, segons que nos altres havem apercebut, es enamorada de aytal cavaller e ques fan entresenyes ab dos. D'aqui avant nos no sabem si y ha altre avançat. E per tal que mils ho cregats, prencts vos en esguarda 6 conexerets que nos vos diem veritat. »
Abtant lo emperador se pres sguarda de aquella cosa ; e viue concchqueaquellsli havien dit veritat de aço que ells li havien dit. E feu se venir l’emperadriu ; e quant fo denant εἰ],
axi COM ἃ yrat e despagat que era, per (0 com |
cllla amava molt mes que nulla res, parla li molt fellonament.
« Dona, dix l’emperador, molt son irat vers Yos; que yo cuydava haver la millor dona 6 la Caox. PER B. D'Escror.
CAPITOL VII
pus [168] que fos al mon 6 a son marit; mas par
me que nom val honor ne tresor ne paratge ne enfortiment, que vos no ho hajats tot menyspreat e desonrat. E, certes, vos sots vengoda al punt que, segons costuma del emperi, vos ho comprarets car, si donchs no havets qui-us en deffena per batalla. Certes, dix mes l’emperador, yom son apercebut del vostre fet, que vos amats ἃ tal cavaller. D’aqui avant crehem que del fe haga enantat.
— Certes, dix la emperadriu, salvant la vostra gracia, no es pas ver. Vos podets dir com a senyor co que-us volets, mas si null hom altre ho diu, 6 sia qual se vulla, ell ment falsament 6 deslleal ; que hanch no hagui en cor ne en volentat de nulla res que a tant gran desonor tornas à VOS. »
Sobre aço vengueren aquells barons que aço havien manifestat al emperador, e dixeren li:
« Senyor, aquesla Cosa que nos vos havem dita es vera, e nos combatrem ho a dos cavallers per dos, que ella no s’en pora escondir.
— Dona, dix lo emperador, de co que yo he a fer so molt despagat. E sapiats que, si d’aqui a hun any 6 hun dia no havets trobats cavallers que de aquesta cosa vos desenculpen per batalla, vos serets cremada denant tot lu poble.
.—Senyor, dix la émperadriu, yo prech Deus que mi ajut, que, de aco que aquests falsos llausengers me acusen ab vos, yo no mir mal. »
Ab tant lo enperador la feu metre en una cambra e ben guardar!. La dona feu cexçar cavallers que la desenculpassen per batalla, e non podia trobar qui per ella se volgues combatre. E havia molts cavallers grans dons donats 6 gran honor feta; 6 en aquella saho tots la desconegueren.
Esdevench se que en aquella cort del emperador havia hun juglarets molt avinent hom. E quant veu que la emperadriu fo en preso e que no atrobava cavaller que la volgues desencolpar, fon molt yrat, e ixques de la cort, e
(1) Ce chapitre est entièrement romanesque. 1i scrait possible qu'il eût pour principe les bruits qui coururent lorsque l'empereur Henri IV, qui est l'empereur meutionné ici, lit emprisonner sa scconde femme, Praxède, fille d’Usevalad, prince russe, et non roi de Bohême, après avoir autorisé ses favoris à l'insulter jusqu'au point de lui faire violence. Praxède se sauva de sa prison en 1097, et Raymond Bérenger, comte de Barcelonnc avait alors quinze ans,
batalla, que seria cremada. E per lo gran be que yo he oyt d’ella dir, so vengut de ma terra ab mon companyo per fer la batalla per ella.
— Senyer , dix lo emperador, be siats vos vengut! Certes, gran honor e gran amor li havets feyta; e no y haviets ops pus a tardar, que de aci a dos jorns devia esser cremada, segons costum del emperi.
— Senyor, dix lo comte, digats aquells cavallers que la han reptada, ques aparellen e que sien al jorn de la batalla ; que gran peccat seria per Îlur parlar fos aytal dona cremada, ans Costara mes ἃ la huna part o a l’altra. E prech vos, senyor, quem lexets parlar ab la emperadriu, que yo conexere be en les sues paraules si mir mal en aquesta cosa. Que certes, si ella es culpable en aquest fet, yo je nom combatria per ella. E si yo conech que ella no y mir mal, yom combatre ardidament, nos dos per altres dos cavallers quals sia vullen de tota l’Alamanya.
— Senyer , dix lo emperador , bem plau. »
Ab tant lo comte ana parlar ab la emperadriu, e mes la en rahons de aquell fet de que era reptada.
« Madona, dix lo comte, yo son vengut de longa terra ab mon companyo per vos a deffendre, per lo gran be que yo he oït dir de vos. Per que yo-us prech quem digats la veritat de aquest fet, e yo-us promet, per la fe que yo deig a Deu ne per la cavalleria que γο he rebuda, que yo no fallire ἃ la batalla, ne serets dexellada per mi.
— Senyor, dix la emperadriu, be siats vos vengut! Prech vos, senyor, quem digats vos que sots ne de qual terra.
— Madona, dix lo comte, si fare , sols que vos nom dexelets, menys de ma voluntat.
— À bona fc, dix la dona, no fare.
— Yo son hun comte de Spanya ἃ qui dien lo comte de Barcelona. »
Com la emperadriu entes que ell era lo comte de Barcelona, del qual ella havia oît parlar moltes veus, per la gran noblea que en ell era, fo molt alegra e pagada, e comfortas moit ; e mes mans a plorar molt fortment. E dix ella :
« Senyer, yo null temps no-us pore guardonar aquesta honor e aquest servey que vos me havets fet. Be es ver que hun cavaller havia
CAPITOL VIII
en la cort del emperador, molt prous e agradable en tots sos fets, e de gran linatge. Eper la prohea qui en ell era, certes, amaval molt. sens mal enteniment e sens null altre fet que n0 y ha hagut ne parlat. E dos cavallers, con- . sellers del emperador m’han acusats. E per co com ells son homens honrats e nobles cavallers, negun cavaller no m’en gosa scondre.
—Madona, dix lo comte, certes, bem plau açco que vos me havets dit, e en son molt alegre. Estats segurament; que, si a Deu plau, nos los farem desdir. E prech vos, madona, que tingua algunes joyes vostres, per tal que yo sia vostre cavaller.
—Senyor, dix ella, tenits aquest meu anell, e tot quant vullats de mi.
— Madona, dix lo comte, gran merces ! »
Ab tant torna s’en lo comte al emperador, 8 dix li:
« Senyor emperador, yo he parlat ab madona la emperadriu , e son molt pagat de co que m’ha dit. E sens tota falla yo puch fer ardidament la batalla per ella,e retre morts o vencuts, ab la volentat de Deu 6 ab la sua dre-. cera, aquells qui falcament la han encolpada.
—Senyer, dix lo emperador, molt son pagat :
de ço que vos me deyts, sol que axi sia. E dema siats aparellat de la batalla. »
CAPITOL VIII
Com lo companyo del comte, que havia amenat en Alamé nya, ᾿ἰ fogi; 6 com lo bon comte de Barcelona gatra en lo camp.
Ab tant lo comte se parti denant lo emperador e ana s’en a son hostal. E l’emperaddftrames per aquells cavallers qui havien reptada la emperadriu, e dix los :
« Barons, aparellats vos dema de la bataka a fer; que a la emperadriu han venguts dos cavallers.
— Senyor, digueren aquells, nos som agarellats. »
Quant vench lendema, l’emperador hac fet fer lo camp hon se combatessen , els dos cavallers que eren contra la emperadriu foren aparellats de la batalla e de entrar él eamp. Ξὶ lo emperador trames missatge al comte de Espanya, si era aparellat ell e son companye, que entrassen al camp. E esdeveneh se que quant vench aquell mati, aquell cavaller quel
— Senyor, dix la emperadriu, axi sia [εἰ com vos haveu dit. »
Lo emperador s’en ana a son hostal e la emperadriu atresi ; e amenaren s’en ab gran honor lo comte al palau. E aqui menjaren ensemps. E puix lo comte ana s'en ἃ so hostal ; e quant vench a la nuyt, elle feu donar civada ab jorn, e semia que fo envesprit cavalca ab sos scuders e tench son cami tota la nit per torpar en Catalunya.
Quant vench lendema, trames l’emperador missatger al comte que vengues al palau ; mas no sabia que ell fos lo bon comte de Barcelona, mas que fos un altre cayaller strany.
El senyor del hostal dix al missatger, que anat s'en era la nit que passada es, e que ja podia haver cavalcades deu legues. Los missatgers tornaren al emperador e digueren li:
« Senyor, lo cavaller que feu la batalla per madona vostra s’en es anat; que be pot aver cavalcades deu legues. »
Quant l’emperador ho hach oyt, fon molt irat ; e parla ab la emperadriu :
“ Dona, dix ell, lo vostre cavaller s’en es anat sens de ma sabuda, e no se si s’ha pres comjat de vos, que molt ne son despagat. »
Quant la emperadriu entes quel comte s’en era anaf, per poch no exi de son seny.
« Ha! senyor, dix ell, malament som scarnits ; car vos pas no sabets aquest cavaller qui era.
— Cert, dix l’emperador, no pas, sino que ell me havia dit que era hun cavaller de Spanya.
—Senyor, dix la emperadriu, aquest cavaller que voshavets dit e vist, e qui ha feyta la batalla per mi, es lo bon comte de Barcelona, de qui moltes veguades havets oyt parlar de la gran noblea e del gran ardiment queen elles, e dels grans fets, e de les grans conquestes que ha fetes de Serrayns.
— Com! dona! dix l’emperador, es ver que aquest fos lo bon comte de Barcelona? Si Deu m'ajut, la corona del emperi no pres james tan gran honor com aquesta es, que de tan longa terra sia vengut tan honrat comte, per deffensar tan gran deslealtat, la qual era gran dan e gran vergonya de vos e de mi. E la merce de Deu e del comte! ha lans levada dessus. Per que a mi es curt terme que james lin puxa retre guardo. Hon yo-us dich, que james ma amor ne ma gracia no havrets nuil temps, si nol cer-
CAPITOL Χ
cats tant tro quel trobets 6 quel amenets aci ab vos. E aparellats vos al mils que puxats, 6
anats honradament axi com a vos tany ne a nos. E en aço no trigues gayre. »
CAPITOL X
Com la emperadriu de Alamanya ana cercar lo bon comte de Barcelona, 6 com l'empcrador li dona lo comtat de ProhcnçÇa.
L'imperadriu se aparella de anar per cercar lo bon comte de Barcelona; 6 amena cent cavallers honrats, e cent dones, e cent donzelles, e scuders, e altres companyes aytant com menester ne havia; e cavalca tant per jornades que vench en la noble ciutat de Barcelona. E lo comte, com sabe que madona la emperadriu de Alamanya era venguda en Barcelona, fon molt maravellat ; e cavalca, e ana la veure en son hostal. E aytantost com ell la hac vista, ell conech que era aquella dona per qui ell havia feyta la batalla. E la emperadriu conech de mantinent ell. E abdosos abraçaren se, e bac cascu gran goig. E lo comte demana li qual ventura la havia amenada en aquella terra.
« Senyer, dix la emperadriu, aytant com yo viva sia, null temps no gosare tornar d’avant lo emperador, menys de vos, ne puch baver sa amor ne sa gracia. Que quant 6] entes que vos erats lo bon comte de Barcelona que tanta de honor haviets feta a mi e a ell, de tan longua terra erets vengut per mi deffendre, dix que james no seria alegre, tro que-us hagues retut guardo de la honor que feta haviets a la corona del emperi. Hon yo, senyer, qui so serva vostra, vos prech homilment quem dejats acompanyar denant lo emperador, si volets que yo sia apellada emperadriu.
— Madona, dix lo comte, per co com tan mal n’havets tret, e per fer honor a vos, que ho fare volenters. »
D'aqui avant feu li gran honor mentre fo en sa terra; e puix aparellas molt honradament al mils que poch, e ab docents cavallers segui la emperadriu tro que fo en Alamanya. E l’emperador, quant sabe que la emperadriu venia e quel comte venia ab ella, exils a carrera, e menals s’en a son hostal, e hac molt gran
᾿ goig de sa venguda. E tota la gent de la terra
feren ben huyt jorns gran festa e foren mot alegres. E lo emperador acolli lo comte molt
