CAPITOL XIII

Quant lo rey En Jaume assetfa Paniscola.

En aquell temps havia hun castell molt fort, riba mar, de la part de Tortosa, que havia nom Paniscola, qui era de Serrayns. E aqui tenien frontera los Serrayns ab los crestians de la cius tat de Tortosa e del regne de Arago. E lo rey En Jaume ajusta ses ostse ana asset jar lo castell de Paniscola. Aquest es molt fort, e seu en una roqua sobra mar, que no temen null hom, per gran poderquehaga, sol quehaguen que menjar.

Lo rey stech aqui gran temps, que no li poch res fer , quel castell era molt be aparellat de vianda e d'armes e de ço que mester havia. E quant viu lo rey que no hi podia res acabar, leva s’en e torna s’en ab ses osts.

CAPITOL XIV

Com lo rey d'Arago En Jaume tench parlament en Barcelona ‘per b passaige, per pendre La ylla de Mallorques.

Puix esdevench se que, a poch de temps, dues sageties! de Taragona entraven en cors en Spanya. E quant foren en Ayviça, una ylla que es prop de Mallorques, cncontrarenuna galerae unatarida del rey de Mallorques, serray, qui caregaven de fusta per fer galeres a Mallorques;e prengueren ἰδ tarida. E la galera fogi. E vench s'en ἃ Mallorques ; e degueren al rey de Mallorques aquestes novelles, com los era esdevengut, e com dues sageties de Catalans havien presa la tarida caregada de fusta. El rey serray de Mallorques fon molt despagat ; 6, a cap de pochs dies, vench una nau de Barcelona qui venia de Bugia a Mallorques. Lo rey de Mallorques pres la ab tot l’haver que y era, e puix arma galeres en la ylla de Ayviça, e prengueren huna altra nau de Barcelona molt richa qui anava a Cepta, eamenarenla s’en a Mallorques.

Sobre aço les novelles vingueren ἃ Barce- Tona quelrey serray de Mallorques havia preses dos naus ab tot l’haver e les persones. E els prohomens de Barcelona dixeren ho al rey qui era Ilavors en Barcelona. Si quel rey ne fo molt despagat ; e sempre feu armar hunlleny armat de xixanta rems, e trames missatge al rey mallorqui : que li degues trametre aquelles dos

4) Sagittaires, espèce de bâtiments rapides (V. p. 826.)

CAPITOL XIV

naus ab tot lo haver e les persones, e si no ho volia fer, ques tengues per acuydat.

E axi lo missaige ana al rey mallorqui, e dix lila missatgeria, co quel rey lihavia dit. E Εἰ! respos, que’n havria son acort ab son consell.

En la ciutat de Mallorques havia molts mer- <caders Genovesos e Pisans e Prohencals. El rey mallorqui feu los se tots venir denant, e dix los :

«Barons, vos altres sots mercaders crestians, e venits en la mia terra, e guanyats hic, e fets hic vostre prou, e sots sauls e segurs sobre la mia fe. E yo dich vos que me consellets Ileal ment de ço que yo-us demanare. Lo rey d’Arago ΠΥ ΒΔ trames missatge que yo li dega trametre dos naus que yo he preses de Catalans, si no quem tengua per acuydat. E yo deman vos : Lo rey, quin poder ha, ne si m'en cal tembre, e si les hi retre? E de aço vull quem aconsellets. »

Sobre aço Ilevas hun rich-hom genoves, e parla per tots los altres, edix al rey mallorqui :

« No-us cal haver temor ni pahor del rey de Arago, car ell es rey de poch poder ; que no gran temps ha que tench assejat hun catia castellqui ha nom Paniscola, e hac s’en a partir, que nol poch pendre. Per que, no li retats res que hajats pres de les sues gents. -

E aquests Genoves e Pisans li donaren malvat consell a sos obs, e ells no-u faheren sino per ço que ells mils poguessen comprar e vendre ses mercaderies e que Catalans no poguessen anar per mar. Lo rey mallorqui rete resposta al missatge del rey d’Arago, e dix li:

que no li retria gens de les naus ne de roba, e que no apreava res 805 acuydaments, ne res que fer li pogues.

Lo missatge s’en torna ἃ Barcelona e rete resposta al rey d'Aragodeaçoquel rey mallorqui lihaviadit. Equant lorey hacentesaço, fon molt irat ; e jura per Deu que no volia haver nom de rey si ell nol prenia per la barba.

Ab tant lo rey feu ajustar 808 barons de Catalanya e de Arago, e homens de ciutats e de viles, e prelats de La santa sgleya ἃ Barcelona. E aqui tench parlement ab ells en les festes de Nadal‘. E dix los :

« Barons, be sabets lo mal el dan quel rey mallorqui fa tots jorns a les mies gents; e yo

6) Noël %

[1227] CAPITOL XX

Com parla lo sagrista de Girona.

Ab tant Ilevas lo sagrista de Girona e dix :

« Senyor rey, 60 que voshavets començat vos es Ileugera { cosa de fer e de aportar ἃ bona fi, per co con es obra qui a Deu plau; etotes nostres gents ne son molt alegres e de gran volentat. E promet vos yo, que y ire ab deu cavallers bons e be aparellats, 6 donar-los-he? bon sou, 6 prou pa, 6 prou vi, e prou carn e civada; e amenare molts servents, que seran bons en terra een mar, e scuders, e altra companya bona per servir mie mos cavallers e tots los altres. »

Ara calla lo sagrista, que no vol pus dir, 6 vol oïr dels altres que diran.

CAPITOL XXI

Com respongueren los prelats e los clergues.

Levarense canonges 6 clergues seglars 6 monges e priors 6 prelats desanta sgleya edigueren al rey : que pensas de anantar e de menar lo feyt ἃ acabament ; que ells li donarien civada e forment, e irien ab ell, e menarien cavallers e servents qui servirien al rey al mils que porien, e nos partirien d’ell entro aquella terra haguessen guanyada.

CAPITOL XXII

Com respongueren los Templers.

Paix respongueren los Templers, dels quals ΕἾ hac hu qui respos per tots los altres.

« Senyor rey, dix lo comanador, nos som homens de relegio, e som nos retuts en orde per servir Deu e per defendre la fe de Jesu- Crist. E pensats de anar ἃ Mallorques o la hon anar vullats sobre Serrayns, que nos irem ab vos ab trenta cavallers 6 ab vint ballesters, 6 cavallers be aparellats de bons cavalls e d'armes, e tot co queinester haguen ; eamenarem de bons servents que seran bons en terra e en mar.

(4) Facile.

(2) Cet usagc de séparer la terminaison d’un verbe de sa racine par des pronoms, de manière à ne former qu'un mot du tout, est très fréquent aussi dans les auteurs portugais.

(3) n s'appelait Bernard Champani. |

CAPITOL XXIV. 555

CAPITOL XXIII

Com parla lo comte En Nuno.

Quantlos Templershagueren parlat, respos lo comte En Nuno, qui era oncle del reyi, e dix :

«Senyor, molt son alegre de vos, qui sos tan jove e de tan pocha edat3, que tan bon ardit e tan noble fet vos ha Deus mes al cor E dich aytant : Per co com vos sots tan jove e no sots usat de les armes a portar ne dels colps a soferir, que vos que romangats, e nos irem a Mallorques, e conquerirem la terra, e puix vos porets hi anar. E si tant s’es que no vullats romanir, yo ire ab vos, e tots los altres, queus defendrem de nostre poder, mentre vida nos bast, axi com bons vasalls deven servir Ilur bon senyor. E menare docents cavallers be aparellats, e donzells 6 fills de cavallers qui seran cent e hun cavallers com serem a Mallorques, e menare molts servents qui seran ballesters, qui seran bons en plans e en muntanyes; e aportarem molt pa e molt viecarne civada ; e no m'en tornare tro que vos ho vullats. »

CAPITOL XXIV

De ço que dix lo comte d'Ampuries.

Quant hac parlat lo comte En Nuno, torna seher, 6 Ilevas lo comte d’Ampuries, e dix :

« Senyor rey, (0 que vos havets comencat no sembla gens 5 que de vos sia vengut, segons los dies que havets, mas fets atreyt al bon linatge don sots exit. Per que yo, senyor, ne son molt alegre, com tan be comencats. E seguir-vos-he ab huvtanta cavallers e ab vint

(1) Nuño Sanchez etait fils de Sanche, troisième fils de Ray mond Bérenger IV et de Pétronille d'Aragon. Le premier fils, Alphonse, d’abord nommé Raymond (Bofarull, II, 188), avait reçu l’Aragon; Pierre, le second, la Provence, substiluée après sa mort au troisieme fils, nommé Sanche, qui épousa Sancha Nuüez de Lara et fut père du Nuño Sanchez mentionné ici. Alphonse, frère de Sanche, lui fit don en 1203 des comtés de Rodez, de Gévaudan et de Carla, et Pierre 1°", fils d'Alphonse, et par conséquent cousin-germain de Nuño Sanchez, fils de Sanche, lui fit don en 1211 des comtés de Roussillon, de Cerdagne ct de Conflent (Bofarull, I1, 190). Nuño Sanchez était aiusi ce que nous appelons oncle à la mode de Bretagne de Jacques ler.

(2) Jacques avait alors 23 ans.

(5) Ea rien, nullement.

ab son poder. Per que lo rey n’es molt pagat e alegre. E no fon maravella, per ço com tants richbs homens se veu denant ajustats, tots alegres e joyosos per servir ell, e quel volien seguir ἃ tota sa volentat sobrel fet de Mallorques. E si a Deu plau, vendra lo [οἱ ἃ aeabament en tal guisa que Deu ne sera pagat.

Mas, si los Genovesos haguesen retut ço quel bon comte de Barcelona havia guanyat, ja aquesta guerra no fora, ne calguera al rey treballar, ne a sos barons. Que diu lo comte : que el bon comte de Barcelona passa ab sa ost ἃ Mallorques e conques la ciutat de gran forc e fet d'armes; e quant la hac presa, hun missatge li vench de Barcelona, que li dix : que tots los Serrayns de les muntanyes de Prades e de Siurana e de tôta la terra eren venguts assetiar la ciutat de Barcelona. E quant lo comte ho hac entes, feu se venir los Genovesos qui eren venguts ab ell a Mallorques :

« Barons, dix lo comte, yo-us coman la ciutat de Mallorques; que grans affers m'han creguts a Barcelona, e conve m’i-anar. Mas no m'istare gayre, que tost tornare de ça ab bon recapte.

—Senyor, digueren los Genovesos, anats en bona ventura. Nos guardarem be la ciutat. »

Ab tant lo comte se recolli ab sos cavallers e ab sa gent ; e feren vela; e anaren tant que prengueren terra entr’el cap de Lobregat e el castell de Fels. E devallaren en terra, e ells e Ilurs cavalls. E quant los Serrayns que tenien assetiada la ciutat de Barcelona saberen quel comte havia presa terra e que venia , Ilevaren Ilurs tendes e comencaren de anar vers Martorell. E lo comte sabe quels Serrayns s'en anaven euytats, tant que fo abans ἃ Martorell ; quels Serrayns, qui eren sens nombre, nos pogueren guardar de la ost del comte quils era d'avant, ne les gens de la ciutat quils donavan de tras, E axi moriren n’i tants aquells hora, que l’aygua de Lobregat n’era tota vermella fins a la mar. E puix lo comte vench s’en a la ciutat de Barcelona , 6 ordena sos fets, e tornar-s-en. Aparellava de anar à Mallorques, missatge li vench de Mallorques : quels Genovesos havien desemparada la terra de Mallorques e quels Serrayns la havien cobrada.

Per que lo comte ne fon molt irat; mas no y poch als fer

CAPITOL XXX

Com lo rey En Jaume de Arago mana fer galeres 6 lenys 6 aitres vexells per passar ἃ Mallorques.

Diu lo comte que, quant los barons de Catalunya hagueren feta resposta al rey : que iria cascu ab Ilur poder a Mallorques, lo rey ne fo molt pagat e alegre , e si los dix :

“ Barons, molt son alegre e pagat de la bona resposta que feta m'havets ; e conech be que de gran cor hi venits; e fa-us ho fer gran amor e gran lealtat que m’havets. E yo amenare docents cavallers de Arago, molt bons e valents e gint arreats de bons cavalls e de riques armes, e cinch cents donzells que seran bons a caval] e valents, e homens a peu tants com mester p'havre. E aportarem molts ginis‘, e amenarem de bons ginyadors?. E yo promet a Deu que, sol que vidam bast, que abans de hun any sere passat a Mallorques. E prech vos que emprenam lo terme que cascu sia aparellat, com abans pugua. »

Ab tant tuyt respongueren a huna veu, ab gran alegria : que a Santa-Maria de agost fossen tuyt ajustats ἃ Tarragona. E lo rey tench ho

per bo, 6 tuyt ensemps ab ell. E tots los barons

que havien fetes |lurs profertes, faheren aportar hun Îlibre missal e juraren ho denant lo ΤΟΥ͂, 6 lo ΤΟΥ atressi.

E puix partis lo parlament e anaren menjar.

E quant vench a la nuyt, aco fo la vespra de Nadal, lo rey ana a vellar, ab tota sa cavalleria e molts d’altres gents a la sgleya de Santa-Creu de Barcelona, ab molts brandons e ab moltes entorches de cera e ab grans llums. E ab grans alegries vellaren aqui tota la nuyt 6 oïren la missa; e puix anaren deportar, e menjaren tois ab lo rey de festes, e bornaren, e tiraren a taulat, e menaren molt gran alegria. Puix cascu pres comjat del rey, e tornaren s’en en llurs terres per aparellar se del fet de Mallorques. E lo rey feu se venir En Ramon de Plegamans, hun rich hom de la ciutat de Barcelona, e dix li: que fos procurador de son fet, 6 que fes fer galeres e tarides e Ilenys per aportar cavalls e cavallers e vianda e civada e ginys.

E aytantost com lo rey ho hac manat, En Ramon de Plegamans feu fer galeres e tarides e altres llenys; e feu fer bescuyt, e ajustar farina e forment e civada e peix salat. E puix lo

(1) Machines. (2) Ingénieurs, constructeurs de machines.

dors 6 per companyons, hun comanador molt honrat, En Jofre de Roca Bcrti, En Oliver de Termens , En Ramon de Canet, En Gisbert de Barbera, e En Ponc de Vernet, e En Pere Arnau de Barbera, e En Bernat Spanyol, e En Berenguer Mont-Squiu, En Arnau de Vernet e En Cascalla Rois, e dos honrats barons de Castella.

CAPITOL XXXIII

Dels companyons que mena ab si En Guillem de Moncada.

En Guillem de Moncada mena ab si per companyons e per capdelladors de sa companya, hun comanador molt honrat, En Guillem de Sent-Marti, En Guillem de Cervello e En Ramon Alamanv, e En Guillem de Clarmunt, e N’Uch de Mataplana, En Guillem de Sent- Vicens, e En Ramon de Belloch, e En Berenguer de Centeylles, e En Guillem de Palafols, e En Berenguer de Senta Eugenia. Tots aquests que-us he nomenats eren comanadors e honrats homens de Catalunya.

CAPITOL XXXIV

Com lo rey En Jaume de Arago se recolli ab tota sa ost per passar ἃ Mallorques.

Quant vench lo pastor!, tots los lenvs e les tarides foren fetes e aparellades de varar, e lo bescuyt fo fet, e totes les altres coses aparellades, vararen los lenys, e carregaren, per tota la ribera , de tot co que mester los fo, 6 puix anaren s’en al port de Taragona que ha nom Salou ; e aqui tots los navilis se ajustaren. E quant vench a sancta Maria de agost . lo rey fo vengut ab tots sos cavallers de Arago, e ab tots sos barons de Catalunya e foren ajustats a Taragona, et a Salou aparellats de recaollir, 6 les naus 6 los xelandrins? els lenys ὁ les tarides foren stablides e carregades de bescuyt e de farina e de civada e de carn e de formatges e de vi e d'aygua,e les stablies dels cavalls foren ap.rellades , lo rey mana que tuyt recullissen los cavalls e Ilurs coses e que s’en pensassen de anar.

Quant lo rey ho hac manat, si fo fet ; 6 tots se recolliren, Ilurs cavalls e Ilurs armes e llurs

(1) Le second dimanche après Pâques, dont l'évangile commence par : Ego sum pastor bonus. |

(9) En grec xakävd pa, en vieux français chaland, Pæ se prononce en calalan avec le son du ch.

CAPITOL XXX V. 58

persones, e feren vela, e partiren de aqui. E açe fo ja dins setembre. E anaren tant perla mar ἃ hun vent 6 ab altre que arribaren a la primr:4 terra de la ylla, qui ha nom la Palomera. E aq ormegaren totes les naus eelslenyse les tarides e los altres navilis. E lo rey devalla en huna ylleta prop de terra que ha nom Pantaleu, 6 feu aqui parar tendes. E tots los barons qui no eren usats de la mar reposaren aqui tro que Ilur temps fo.

E los Serrayns qui veren venir las navilis en aquell Iloch, cuydaren se que aqui volgues pendre terra lo rey e ses gens. E ajustaren se denant elis en terra be deu milia Serrayns. E mentre que staven axi, una barcha de la ost del rey ana ἃ terra ab huyt homens armats.

Els set devallaren en terra; e lo huyte tench la barcha aparellada. E quant los Serrayns ho veren, anaren vers ells tro a quaranta. E los crestians mesclaren se ab ells e occiren ne tres, e nafraren ne molts. E puix, mal grat dels Serrayns, recolliren se en la barcha, que no bagueren mal ni dan, sino la hu, que fon naffrat hun poch en la cama. E quant cells de la ost de terra ho veren, volgueren los acorrer. E ells se foren aytantost recollits e tornaren s'en.

CAPITOL XXX V

Com la ost del rey d'Ara80 pres terra en la ylla de Mallorques a hun lloch al 41} dicn Senta-Ponça.

Diu lo comte que, quant tots los navilis foren ajustats a la Palumera, el rey fo exit a la ylla de Pantaleu ab molts de richs homens e d’altres gents per deportar e per esduir set, com la mar los havia treballats, co fo un diu-menge mati, quels Serra yns de la terra se foren ajustats d'avant la ylla de Pantaleu, tro a quinze milia Serrayns ἃ cavalle a peu ab Ilurs armes. Dels quais Serrayns s’en parti hu, e gitas en mar, e nadent vench a la ylla hon lo rey era. E quant fo exit de la mar, vench denant lo rey, e agenollas ἃ 611, ἃ saludal en son lati3. El rey feu li donar vestidures, e puix demanali del feyt de la terra e del rey serray. El Serray dix li :

“ Senyor, sapies per cert que aquesta terra es tuae a ton manament. Que ma mare me

(1) Se déduire.

(2) Ce mot lutin, se prend ici pour langue étrangère. On le trouve aussi employé dans le méme sens par nos vieux chroniqueurs français et par J. Froissart en particulier. De ce mot est veuu lutinier interprète, Voyez mon glossaire de Froissart,

stats. E aytantost prengueren tots lurs armes

les muntanyes; mas los Serrayns se eren enboscats en les muntanyes; e non trobaren gayre; mas aquells mateix moriren tots. E puix lo rey e tota sa companya tornarens’en aSenta-Ponca, e atendaren se aqui, riba de una aygua.

Ara lexarem a parlar del rey e dels altres barons qui son a Senta-Ponça e tornarem a parlar de les naus romases.

CAPITOL XXX VI

Com la ost del rey d'Arago se mescla ab la ost del rey serray, e com mori En Guillem de Moncada.

Quant les tarides e les naus e les galeres e los lenys plans foren partits, lo diu-menge en la nit, de la Palomera, ab lo rey e ab molts d'altres barons, les naus ὁ los lenys romangueren tro al alba que no faeren vela per anar [18 hon lo rey fos ; mas ells nos pensaven ne sabien que a Senta-Ponca haguessen presa terra. E faheren la via de la Poraca, qui es bon port 6 ἃ dos legues prop de la vila. E quant foren prop del port, ells veren huna barqueta a rems, e calaren les veles, e speraren la per saber novelles delrey hon era. Quant la barcha fon venguda, contals novelles del rey qui era ἃ Senta-Ponça, e com havien haguda batalla ab los Serra yns, ells havien vencuts e desbaratats e morts. Quant aquells de les naus hagueren entes ço quels homens de la barcha hagueren dit, foren molt desconfortats com no eren ab lo rey ne com no eren stats a la batalla. Ab tant meteren les veles 6 entraren s’en el portdela Poraca; eaquiormegaren se. E axi la ost fo partida en dos partides, per que fon gran dan e gran dapnatge a tota la ost.

Ab tant lo vespre fon vengut, e stigueren axi tro al di-marts mati, que cascuns se staven . en les naus, cavallers e servents, qui staven molt coriosos com axi eren departits del rey. E mentre staven axi, ells veren venir de vers orient lo rey serray ab tota sa ost, molt honradament e aparellat de batalla. E foren molt grans gents. E denant anaven corredors qui descobrien los valls els torrens que no y hagues aguayts. E quant foren ajustats denant lo port de la Poraca, preseren lo recost de la muntanya, e aqui aturaren se, aparellats de la batalla.

Ara Icxem a parlar de aquests e parlem del re. te ra a Senta Ponça.

CAPITOL XXX VI

Quant vench lo di-marts, de mat, lo rey se

e muntaren en lurs cavals, e corregueren vers : feu venir denant tots sos barons els cavallers, e

| dix los :

«Tots deveu esser molt alegres 6 deveu fer moltes gracies ἃ Deu de la honor que feta nos ba, e que, mal grat dels Serrayns, havem presa terra els havem vencuts e desbaratats. Per que, ara nos aparellem e anem nos en; e cascu pens de confessar e de penitenciar e treballarse per Nostre Senyor, que ell soferi molt gran treball per nos tro a la mort. »

Aquest consell han tengut tuyt per bo; e anaren ΟἿγ les misses e confessaren e combregaren!, 6 puix anaren s’en dinar mot tost. E quant foren dinats, armaren se ells e Ilurs cavalls, e plegaren llurs tendes e l'arnes, e carregaren Îlurs adzembles, puix muntaren a cavall, E el rey dona la davantera ἃ ἢ Guillem de Moncada. E quant En Guillem de Moncada hac aguda la davantera quel rey li hac donada, ajusta sos cavallers e sos barons e sos parents, e tots aquells que sos tengats eren, e dix los :

« Barons, tots sots mos parents e mos tenguts, e bons cavallers e prous; e molt vos es gran honor que nos siam en les primeres ferides; per que tots devets esser molt alegres ἃ coratjosos de combatre evntra los enemichs de Jesu-Crist. E null hom nos parteixcha de la mia senyera. »

Quant En Guillem de Moncada hac parlat, tots foren molt alegres e scalfats en la amor de Deu, ὁ coratjosos de morir per ell, si mester los fos.

Ab tant tots foren muntats a cavall 6 armats, e ab les adzembles caregades, els servents aparellats de anar, mogueren se tots d’aqui per anar de vers la ciutat. En Guillem de Moncada fo en læ davantera ab tota sa companya, e la cavalleria del Temple qui fo ab ell. El rey e En Nuno foren en la reguarda ab tots los altres barons. Els servents foren tots primers; e anaren tant avant que foren en un trescoll. Els servents que anaren primers veren la ost dels Serrayns, qui era part lo trescoll apres d’ells. E per la gan multitut de gent qui veren, a Cavall a peu, e qui axils fo prop, tornaren atras,edigueren δ᾽ ἢ Guillemde Moncada, quels Serrayns eren de tras la coll grans gents.

Ab tant anaren avant; e quant foren, en-

(4) Communièrent

hu En Guillem de Moncada e l’altre En Ramon |

de Moncada e N'Uguet de Far e N’Uguet de Mataplana; e dels homens de peu hi moriren pochs, segons que la batalla fo gran. Quant tots foren ajustats, lo rey se mes primer ab tota sa ost, e anaren s’en vers la ciutat de Mallorques; e les naus els Ilenys plans faeren vela 6 anaren s'en atresi vers la ciutat. E tuyt axi com mils pogueren, anaren s’en vers la ciutat, tant que foren a Port-Opi. E prengueren les torres 6 tot quant hi fo, e entraren al port, e ormegaren se denant la ciutat.

Quant lo rey ab sa ost foren prop de la ciutat, foren molt Ilassats 6 hujats per la mar quils bavia treballats, e per lo treball que hagueren hagut en la batalla. Era gran pietat qui veya los cavallers, qui tant eren hujats que a penes podien anar, si que atrobaren apres de una ballestada apres de la ciutat hun jardi! qui era del rey serray, molt gran, que be tenia de cascun cayre dues ballestades, e era clos de totes parts de fort mur, de hun star de Ilança en alt; e havia y hun bell alberch ; e passava l’aygua per mig. E tota la ost entra s’en dins, e aqui atendaren se; e menjaren de la fruyta que trobaren al jardi aquella nuyt, que d’als no soparen, per co com no havien als. E donaren als cavalls palla e erba, que als no trobaren. E aqui assats reposaren, car molt eren treballats, mas no per tant que aquella nit se desguarnissen ne Ilevassen les selles als cavalls, ne res de guarpiments ; ne null hom en tota la ost no dormi: ans stigueren tota la nit aparellats de batalla, si los Serrayns los volguessen assetjar. E axi stigueren tota la nit tro al di-mecres mayti. Aço fo en l’entrant de setembre, que tuyt se guarpiren 6 muntaren als cavalls e anaren s’en vers la ciutat, e cercaren la tota en torn per trobar loch hon la ost pogues mils star. Si que atrobaren hun tal lloch com ells havien mester ; 6 aqui atendaren se, 6 feren cabanyes 6 remades ; 6 ordenaren Îlur ost axi be com si fos una ciutat. E puix partiren lurs guaytes, e ordenaren que cascuna guayta fos de cent cavallers armats e mil servents. E atendaren se prop de la ciutat, quels manganells qui eren dins la ciutat abataven en la ost; si que la tenda del comte En Nuno e del Spital trencaren abdos.

{4) Le jardi est un jardin clos de murs; l'orta est un jardin non fermé de murs ct cniouré soit de hales vives, soit de canaux.

Caon. PER D. D’EscLor. -

CAPITOL XXX VIII

Quant hagueren aquell jorndel di-mecresllurs tendes parades. e hagueren cascuns fetes cabanyes e remades en que albergassen, faheren venir de la mar pa 6 vi 6 civada, 6 tot co que mester haguerén ; e desguarniren se, emenjaren, € reposaren, es guaytaren cells quis degueren guaytar, tro que vench lo di-jcus mati, quel rey hac son consell, que vallegassen de totes parts la ost. E feu manament a tuyt que Υ ajudassen; si quel vall fo fet en pocha de hora, gran e bell. E puix stigueren fermament e segura “, 6 guaytaren tan fort la ciutat per terra e per mar que null hom non podia exir ne entrar que no fos mort o pres. |

ΑΓΔ lexarema parlar de la ost del rey de Arago e parlarem del rey serrahi.

CAPITOL XXXVIIL

Com lo rey serray de Mallorques entra en ciutat celadament.

Quant lo rey serray fo fu yt de la batalla e s’en fon muntat en les muntanyes, si stech amagat al bosch quatre jorns; que ne fo atrobat, tro quels Serrayns qui foren scapats de la batalla, ben huyt milia, lo atrobaren. E puix ab ell ensemps vingueren s’en vers la ciutat, de nit, per tal que poguessen entrar dins. Si que, aquella nuyt que vench apres fo molt scura e torbada. Els Serrayns de la ciutat que sabien quel rey venia, Îlur senyor, e volia entrar en la ciutat, per tal quels crestians de la ost no s’en apercebessen, aportaren moltes falles e moltes lums enceses, e de aquella part hon la ost era, e cridaren molt fortment en Ilur Îlati, si quel cel e la terra tot s’en entras en aquella hora. E lo rey serrahi ab sa gent, aquesta hora, que era al gall cantant, recollis en la ciutat, que cells de la ost non saberen res aquella nit, tant staven maravellats dels crits e dels fochs quels Serra yns feren.

(1) Au lieu de segurament. Le signe adverbial se met seulement sur le premier des adjectifs. C'est une forme usitée aussi quelquefnis en français, comme dans celte locution : « lis le firent bel et bonnement,» pour bellement et bonne ment. On en trouve plusieurs exemples dans Froissart, ainsi: «il en échappa quitte el sauvement. » Je les ai mentionnés daus mon édition. C’est, comme on le voit, un seul des deux

adjectifs qui prend ici le signe adverbial; et l'usage voulait ὰ alors que ce fût le dernier; en catalan et aussi en portugais

c'est le premier. -

CAPITOL ΧΙ

E havien ho ops be, que molt havien aquell | de les gens que Îla dins obrayen qui no podia

jorn treballat.

CAPITOL XE

Quaat ἰο rey.feya combatre fort la ciutat, e com lo reyÿ serray feu metre los caiius crestians al mur, per que no tirassen, 6 COM comeuçaren ἃ fer caves.

Quant vench lendema, lo.rey feu. tirar los ginys els trabuchs als murs e en la vila, E los Serrahins faheren.en la ciutat dos trabuchs,, 6 tiraven a la ost. E quant los crestians ho veren, giraren lurs trabuquets devers aquella part hon los trabuchs dels Serrayns eren, e tiraren tant tro que tots los hagueren specezats.

Quant los Serrayns veren los trabuquets trencats els murs enderochats, tengueren 86.

per morts, e prengueren tots los crestians Catios que eren en la ciutat; 6 ἰὰ nuyt qui vench apres, tot nuus penjaren los en creu per los murs hoa los trabuchs tiraven, per tal que no y tirassen. E quant vench al mati, que cels de la ost ho veren, foren molt irats; e acostaren se al vall, e pariaren ab ells, e digueren los que haguessen bona fe en Deu, que per ells no lexarien de tirar en la ciutat, e no seria bo que per ells la perdessen. Sobre aço lo rey hac son consell ab tots los barons de la ost, 6 dixeren li : que per ells no se stiguessen que no fahessen comhatre la vila ne tirar los trabuquets; que si morien, lurs animes n'irien ab Deu salves, els Serrahins que. son falsos 6 menys-crehents ne seran morts e destroits.

Ab tant lo rey feu manament que hom combates la ciutat molt abrivadament, els trabu- {πεῖς que tirassen molt fort e pus sovent que no solien. E axi combateren la ciutat e tiraren en aquell Iloch hon solien tirar, ço es Îla hon bavien posats los catius crestians. E fo virtut de Deu que los pedres dels trebuchs los ferien en torn, si quels cabells ne menaven hi, ne n’i hac negu que fos ferit, ne menys ne valgues, ne’n moris.

Quant vench la nit, los Serrayns veren que

Ilur fet era perdut e que nols valia res que fessen, levaren los catius del mur 6 meteren los en la preso. Apres de aço, los Aragonesos feren una cava molt gran per enderocar los murs. E quant hagueren malt cavat, que foren als fonaments del mur, havien Îla dins tanta de calor,

per ço com l’ayre no y podia entrar e per l’ale

exir deffora, prengueren conseil que fessen una. spillera hon eutras ayre. E quant la, hagueren.

feta, los Serrayns se aperceberen.e veren la. claredat de les Llums que ila dins eren.una nit, e conegueren que aqui feyen cava-per.enderochar los murs, e meteren mans a cavar dedins delaciutat, endretdeaquelle spilleraque havien vista;. si que s'encontraren ab aquella cava das crestians ; e aqui hac malt gran batalla entrels crestians e els Serrayns, si quels Aragonesos.se hagueren a lexer, 6 desempararen la cava, Mas, apres. de aço faheren:alira que ana.tro.a les barbacanes trenta braces; e puix lo comte de Ampuries comença huna ca va assats: prop del vall,.e feu de sets terra gran pregon huna cava, feta ἃ guise de alberch, en,que pogueren albergar a gran ayre docentes, persones. o cavaliers. E aqui lo comte se mes,a star. ab, sa companya, que noexia nuytne jorn. E feu hi portal que exia al vall. E a qui ell havia de bpns ballesters qui tiraven als. Serrayns qui. de: aquella part exien als,murs. Si que nengu, no y exia. que no fos naffrat, o.mort ὁ pres, E puix lo comte comença a cavar dedins la sua cava, en guisa quels Serrayns no s’en.apercebissen. E entra sots lo vall tro al mur; si que del mur caech huna gran peca, e puix rebliren lo vall qui era molt pregon, de fusta ὁ de Ilenya e de terra. E totes les gents aportaven pedres e lenya, 6 tota res que podien atrobar, per lo vall a reblir; mas hagueren s’en a lexar quant molt hagueren treballat, que tanta pluja vench, que dura de la vespra de sent Marti fins en set semmanes, que tota la casa del comte e lo vall se empli d’aygua; si que no y pogurrèn entrar.

En aquesta saho exi de la ciutat hun Serray molt valent, que havia nom Fatilla, e ana s'en en les muntanyes, e ajusta be cincents Serrayné, e metias en aguayt ; e quant los crestians exien fora de la ost, occien los, e prenien los ; e feyals tot mal que fer podia. Si quehun jorn dona sakt als servents qui eren exits de la ost ; e scaparen li, 6 vengueren a la ost, 6 digueren com aytal Serray s’era ajustat ab Serrayns molts, 6 guaytava los camins, e occia, e prenia les gents que exien de la ost.

Quant aco hac entes En Guerau de Cervello e En Ferrando de Sent-Marti aparellaren se, ὁ

prengueren lurs armes , e muntaren ἃ Cavall

CAPITOL XLIV

los castells prop del vall, los Serrayns de la ciu- , quel di-menge mati fossen tots aparellats ab

lat hagueren fet hun trabuquet ; 6 tirava en la ostdretament vers hun giny ! que havia nom Arnaldes e era molt bo; si que li trenca la cuxa. El rey feu manament que hi faes tirar lo trabuquet de Masella tro que N’Arnaldes fos adobat. E sobre aco tota la gent ana al trabuquet, quel tirassen ila hon N’Arnaldes stüva. Trigaren hi tres jorns, que hanch nol pogueren moure, per los fangues que y eren molt grans, que no feya sino ploure nit 6 jorn, que era gran pietat dels cavaliers e dels cavalls qui lo fret e la pluja havien a soferir dia e nit a les guaytese a les batalles. E quant lo rey veu quel trabuquet de Masella no y podia hom amenar, feu des-fer lo castell que ha via fet del seu trebuquet, e feu dreçar lo seu trabuquet, e mes mans a tirar ; 6 tira tant al trabuquet dels Serrayns tro quel hac tot specegat.

Ab tant N’Ardaldes fo adobat ; e dreçaren lo; e tira als murs 6 en la ciutat, e la hon volien. E puxes, apres de aço, totes les gents de la ost commençaren a fer huna cava molt grans apres de la cava del comte de Ampuries ; si que, per la cava del comte, caygueren be vint braces del mur major. Aço fo la vespra de sent Andreu. E veren lo mur caygut, prengueren les armes 6 corregueren Îla hon lo mur era caygut, e volgueren s’en entrar; si que la batalla fo molt gran aqui. E forens’en entrats, sino quel rey serray vench aqui ab tot lo poder de la ciutat; encara mes, quels Serrayns hagueren fet bun mur a la nit, dins aquell, que era de pedra e de calc, molt gran, de tres braces en alt, 6 bagueren hi fet cadafals de fusta e ballesteries. E axi aquell jorn no pogueren pendre la ciutat.

CAPITOL XLIII

Com lo comte de Ampuries feu cavar lo mur a la part de ᾿ ponent.

Ab tant lo comte de Ampuries feu cavar lo mur 6 la torre de ponent ; e puix feu lo stalonar ; 6 feu hi metre foch per los stalons a cremar. E quant vench lo di-sapte mati apres de sent Andreu, lo mur e la torre caygueren tot al vall. E sobre 800 hagueren llur consell,

(1) Macline. On dounait un nom d'homme à ces machines’de

guerre, comme on en donne encore aux valsseaux et aux cloches

llurs armes de entrar en la ciutat.

CAPITOL XLIV

Com +6 aparellaren lots per entrar e per pendre la ciutat de Mallorques.

Quant vench lo di-menge mati, anaren oïr les misses, e confesaren 6 combregaren 6 faeren Ilur orde, axi com cells qui eren molt volenterosos de pendre la ciutat e no preaven res la ilur vida, sols que poguessen servir Deu. E puix dinarense, axi com los vench a talent. E prengueren llurs armes tots , a cavail 6 a peu, e anaren vers aquella part hon cuydaven entrar. Si que la batalla fo aqui molt gran, tro que entraren dintre tro a trecents crestians e molt d'’altres apres de aquests. Mas lo poder dels Serrayns era aqui tan gran que no-u pogueren durar; 6 molt durament tornaren los atras, e enderocaren los al vall; e puix gitaren los dins al vall pedres e Ilances e calç viva e fems podrits. E axi staven ab molt gran cuy1a ; si que y moriren tro a Aou crestians 6 be trecents Serrayns, e be docents nafrats; e aquesta batalla dura del mati tro al vespre. E per co com lo portal hon havien entrar en lo ciutat no havia mes de sis palms de ample, romas que la ciutat nos pres aquel jorn.

Ab tant lo vespre fo vengut. eanarens’en reposar, car be hohavien obs,que molthavientreballat aquell jorn. Lo comte qui hac feta cavar l’altra torre 6 stalonar, feu hi metre foch; e caech al vall; e de aço se son molt alegrats.

Quant vench lo di-iluns mati, abans de l’alba, hagueren Ilur consell, ques metessen en la cava del comte de Ampuries en aguayt e que amblassen la ciutat. Axi meteren se en la cava cavallers e servents, 6 pujaren al mur tro a docents. Els Serrayns quels veren, desempararen los murs 6 fogiren atras. Els crestians altres qui venien de tras, nos cuytaren de muntar ab aquells, axi com mester fora; e los Serrayns tornaren gran poder vers aquella part, e de.

vallaren los dels murs molt malament ; si que n’i moriren trenta tres de aquells qui eren muntats. E axi la batalla se departi, que aqueu jorn no pogueren pendre la ciutat.

Quant vench lo di-marts, cascu pensa de dir ço que li plach per la ciutat pendre. Los huns feyen traer los ginvs: los altres combatien :

quels hgmens a peu seguissen.elles al mils anar, e que pes partissen d'elles, ne gosas nengu torpar atras ; e sinengu moria, fos comte ne baro o altre hom, que.hom lo.lexas star aqui hon lo colp hagues pres, e tro que la ciutat fos presa quel ne tornas homlevar ; ne si los uns veyen occiure los akres, que nols planguessen del morir, mas quesdefensassen al mils que poguessen ;.e si veyen que nengu tornas a les tendes ne exis, que, per amich que li fos, no duptas de ferir lo, axi com a hun Serray; 6 que null bom no degues peadre alberch ne ostal, tro que la ciutat fos.presa ; encara, que null hom no degues tolre son Iloch. ne son alberch a aquall quil μανία pres ; e cell qui aço passaria, que fos perjur e tengut per falc e per bar! a Deu e al rey. Mas stes coses, quil hom no-u sabia: lo jorn que era stablit a dar:la batalla, sino lo rey e los <a vallers, per tal quels Serrayns no s’en apercebessen. E quant Lo sagrament ‘fo-fet, hun bisbe vals preycar de Deu, e dir que romanguessen per que havien presa la creu sino per destroir los enemichs de Jesu-Crist qui mori per ells; que cascu fos volenteres de morir per Jesu-Crist, ἀΐ mester :li fos; e si volen null temps {ornar en Îlurs terres, conve que per;la ciutat de Mallorques passen; que axi es fet lo sagrament € Qrdopat; per que cascu sia aparellat al jorn de Ja batalla, en tal guisa que la sua anima el seu, cors sia guarnit de bones obres ; 6 que nos tema de morir per Jesu-Crist.

Quant hagueren oït lo sermo, foren molt alegres 6 pagats, 6 cascuns anaren s’en a Ilurs tendes. E puix d’aqui avant aparellaren se al mils que pogueren, en tal guisa que, quant seria lo jorn de la batalla, nols fallis res que mester los fos.

CAPITOL XLVI

Quant lo rey.En Jaume de Arago feu hun cavaller novell que μανία nom En Caroç.

Ab tant, lo sant jorn de Nadal? fo vengut. El rey oi missa ab tots sos barons ,e l’altra gent atressi, 6 combregaren. E lo rey feu hun cavaller novell qui bavia nom En Caroçh e fo fill | del comte Alamany; 6 feu li molt gran honor, per ço com ell era molt prous e valent. E axi, |

CAPITOL XLVII

passaren aquell jorn alegrament e en pau, que

banch no y bac donat colp ne pres.

Quant vench lendema, que fo lo jorn de sent Estene ", anaren cavar lo mur; si quen deroca-

ren be quatorze braces, ab solers 6 ab cadafals

que y havia; puix faberen altra cava que ana

ro al mur major; δὶ 486 tois los fonaments

del mur cavaren, be quinze braces, e puix stalonaren lo, 6 meteren ki foch.ab lenya, per ce que caygues; mas quant fo. cremat tot, e la gent sperava quel mur caygues aquella saho, no-u feu, per que tots ne foren despagats.

Ab tant lo vespre fo vengut,.e tuytanaren s’en a les tendes per reposar..E mentres cascuns staven axi, lo mur caech,per. si mateix al vall. E puix tota la gent esplaparen [ἃ .e adobaren la hon devien entrer, mal. grat dels.Serrayns. MaslosSerrayns havien fet hu mur dintre aquell quieracaygut; elscrestians havien lo dessots ca vat, quels Serrayns no sabien res; mas nol volien enderocar, per tal quels Sarrayns non fessen altre, e ques fiassen per aquell,.e quant lo jorn de la bataila fos, no calra sina epenyer 6 ell sempre Cauria. Tot axi com ho hagueren ordopat ho faeren.

CAPITOL XLVIL

Com lo rey En Jaume de Arago pres la ciutat de Mallorques,

e fon en l'any de Nostre Senyor 1238, a 31 de dehembre

Aço fo en lo any de la incarnaçio de Nostre Senyor Jesu-Crist, tinent 1228, lo darer dia del mes de dehembre, de mati, la vespra de Ni-nou%, qui fa lo temps bell e clar.

El rey feu assaber a tuyt per la ost que s’en aparellassen de entrar en la ciutat. E tuyt anaren oir les misses, 6 confesaren, 6 combregaren ; e puix anaren se dinar de plors ede lagremes e d’altris menjars, e perdonaren se los uns als altres. E prengueren lurs armes. E quant foren tots armats, a cavall e a peu, anaren se vers aquella part hon devien entrar.

Ab tant hun servent qui era de Barcelona, ana desrenjar ab hun peno que aportava, 6 munta s’en al mur; e cinch de altres servents anaren hi al dos, e enderocaren los Serrayns que v.eren en huna torre ; 6 aqui posaren lo peno

| real ;.e puix sonaren ab les spases a la ost que

(1: Traitre, infâme ; les étymologistes prétendent que ce mot ;

vont de Bara, nom «l'un vice-rui de Catalogne traitre à Louis- “

k-bébonnaire.

(3) Le jour de Noël, 2 décrmbre 122x.

ἢ pensasen de entrar.en la ciutat; e cridaren : Via dins! via dins! que tot es nostre! »

(1) Saint Étienne est le 86 décembre.

(Ὁ Le nouvd an.

Arago, molt bella dona, e agradable ἃ Deu 6 ἃ son poble. E de aquella dona hac tres fil's 6 quatre filles, ço es assaber : l'infant En Pere, qui fo rey d’Arago e de Cecilia; e l'enfant En Jaume, qui fo rey de Mallorques e de les ylles entorn de aquella!; e En Sancho’, qui fo lo menor, arquebisbe de Toledo.

La una germana fo regina de Castella del rey N’Amfosi; e l’altra germana fon muller d’En Manuel 5, germa del rey de Castella; 6 l’altra fo regina de Franca 6, muller del rey Felip; e l’altra filla, qui havia nom dona Maria7, mori sens marit; 6 era molt bella donna e gran, e agradable ἃ toita gent, e de molt bona vida 8.

CAPITOL XLIX

Com lo rey En Jaume de Arago pres la ciutat de Valencia ab tot lo regue, e fo ἃ 18 del mes de setembre, any 1238.

Quant vench a cap de deu anys quel noble rey En Jaume hac conquesta la ciutat de Mallorques ab tota la ylla, a ell vench en volentat que conqueris la ciutat de Valencia ab tot lo regne, per ço Com marchava ab Catalunya 6 ab Arago, e els Serrayns de aquella regio feyen molt gran dan en la terra de Arago et de Catalunya.

(4) Jacques eut de plus les comtés de Roussillon et de Cer- Cagoe, la seigneurie de Montpellier et d'autres seigneuries en Catalogne. 11 épousa Esclarmonde de Foix.

(2) Sanche n'était que le quatrième fils; mails Fernand, qui était le troisième , mourut fort jeune, pendant la vie de son père.

(5) Sanche, archidiacre de Bellehite, abbé de Valladolid et archevêque de Tolède, mourut le 21 octobre 1275, de la main des Maures, une année avant la mort de son père.

(4) Yolande épousa Alphonse XI dit le Savant, roi de Castille et de Léon.

(δ) Constance épousa D. Manuel, infant de Castille, fils de saint Ferdinand et frère d’Alphonse ΧΙ.

(6) Isabelle, qui, en 1262, épousa ἃ Barcelonne, Philippe-le- Hardi, fils de saint Louis, était la cinquième fille, et non la troisième. (Bofarull, t. 1], p. 456.)

(7) Marie était en eflet Ja quatrième fille de Jacques. Zurita la fait mourir religieuse. Outre les quatre mentionnées ici, Bofa- Το! (t. Il, p. 336), en mentionne une autre qui était la troisième. E la nomme doua Sancha. Suivant quelques écrivains, elle δι incognito le pèlerinage de Jérusalem et y mourut en sainte.

(8) Outre les enfants qu'il eut de sa seconde femme, Jacques eut de dofa Teresa Gil de Vidaure deux fils qu'il égitima et déclara aptes à succéder ἃ la couronne à défaut de ses enfants légitimes ; c'est celte légitimation qui a fait donner par quelques historiens à Thérèse de Vidaure le nom de reine.

CAPITOL ΧΙΙΧ

El rey trames En Bernat Guillem d’Entença e En Guillem de Aguilo ab huytanta cavallers e frares del Temple, e del Espital tro a trenta cavallers, e dos milia homens de peu, a dues legues prop la ciutat de Valencia, en stabliment de hun puig que apella hom lo Puig de Cebolla, e ara es apellat lo Puig de Madona santa Maria de Valencia. E quant foren en aquell puig, ells se atendaren, e s’en muntaren, e s’enfortiren al mils que pogueren, per tal quels Serrayns nols poguessen sobrar ne fer dapnatge, e que ells poguessen fer dan als Serrayns tots jorns e correr sobre ells.

Mentre que ells estaven axi, les noves anaren al rey de Valencia, per tota la encontrada entro a Murcia, que cavallers crestians e gents del rey d’Arago se eren venguts atendar en aquell puig per fer mal e dan als Serrayns e a tota la terra. Sobre aço lo rey de Valencia hac son conseil ab sa gent , quin consell li donaven de aquell fet que a gran minua 6 desonor li tornava, car tan prop seren posats los crestians de la ciutat, ne com axi eren entrats en sa terra. E trames missatgers 6 Iletres per tota sa terra tro a Murcia : quels crestians eren venguts en aquell Iloch per donar dan a paganisme. Ε mana que tots fossen a Valencia a dia cert, a cavall e a peu.

Mentre que totes les gents del regne de Valencia e de Murcia foren ajustades a Valencia per anar en aquell puig hon los crestians staven en stablida, esdevench se que, en aquella ait hun crestian scapas de la preso de Valencia, qui era catiu, e ana s’en al puig ποῦ los crestians staven, e fo aqui ans de miga nit.

E com fo aqui prop de la barbacana, les guaytes lo sentiren e anaren per ell; e prengueren lo; 6 demanaren li quin hom era. Ell dix que era crestian que era scapat de la preso de Valencia. E aquells amenaren lo denant En Bernat Guillem d’Entença e denant En Guillem de Aguilo. E demanaren li quines novelles sabia.

« Senyors, dix ell, yo-us dire quals. Lo rey de Valencia havia fets ajustar tots los Serrayns del regne de Murcia e de Valencia ; e al mati seran tots aci, que-us cuyden pendre sens contrasi. »

E quant los cavallers e les gents qui eren en la stablida oyren aco, ajustaren se tots etengueren consell sobre aco. En Guillem d’Entença

homens morts. E hac n'i be deu milia que y morireh sens colp, qui gitaven se los morts dessus e morien de paor. E quant los crestians los hagueren a miga legua prop la ciatat de Valencia, ells foren Ilassats e hujats ;.e tornaren s’en al puig hon era Ilur stablida, ab gran guany e ab gran presa de cavalls e de muls e de rocins e d'armes, mas que no hagueren perdut sino tres homens a cavall e set a peu. E foren molt alegres; e feren grans gracies a Deu de tanta honor que feta los havia, que a hun erestian havia mil Serrayns.

Quant los Serrayns qui foren scapats vius de la batalla se foren recollits en la ciutat de Valencia, comtaren les novelles com los era esdevengut, e que tota la major partida de la lur ost era perduda ; 6 foren molt desconfortats e hagueren molt gran paor. Si quel rey de Valencia, qui havia nom Jahent1, feu tancar a pedra e a calc tots los portals de la ciutat, sino hun portal per hon entrassen e exissen.

Les novelles anaren al rey d’Arago: que los cavallers e la companya qui eren en la establida del puig de Valencia havien feyta tan gran esvaïda e tan gran venco de Serrayns, e fon molt alegre, e esser que-u dech. E tots cells que-u hoïren beneyren lo nom de Nostre Senyor Deu, e foren molt alegres.

E mantinent lo sen yor ΤΟΥ͂ aparellas ab molt gran ost e ana assetiar la ciutat de Valencia? ; € aqui pararen lurs tendes 6 drecaren trabuchs, e combateren la ciutat molt fort tots jorns.

Puix trames lo rey a totes les ciutats e viles de son regne, e que venguessen totes les osts, per ço com los Serrayns.eren .molts grans gents 6 havien molt fort terra e castells, que en sbl lo regne de Valencia ha trecents castells de roca qui no temen oull hom, sol que haguen que menjar.

Quant los richs homens deles ciutats hagueren hagut lo missatge del rey, aytantost aparellaren se. E a cavall e a peu, ab lurs tendes e ab vianda e ab civada e ab co que hagueren mester, anaren tant vers Spanya tro que vingueren a la noble ciutat de Valencia; 6 δαὶ ells se atendaren, cascuns la hon li plach, prop de la ciutat.

(1) Conde l'appelle Abu Giomall ben Zeyan (tom. ΠΙ, p. 49).

(Ὁ Suivant la relation de Conde (t. Il!, p. 22), le siége fut mis le dix-sepiième jour du ramadan de l'an 635 de l'hégyre, ou 4828 de l'£re chrétienne.

CAPITOL XLIX

Mas la ost de Barcelona vench per mar e per terra molt honradament 6 molt be aparellats, ab lenys e ‘ab galeres armades carregades de viandes e d'armes; e assetjas molt prop de la ciutat de Valencia.

En la ciutat havia molts Serrayns cavallers 6 molts ballesters e d’altres’ homens d'armes: 6 cascuns jorns exien de fora per.fer mescles e torneigs ab aquells de la ost ; e anaven los requerir tro al mur-e tro als portals; 6 aqui romanien molts Serrayns morts de colps e de lances e d’espases ; 6 aquest deport tenien quatre hores lo jorn.

D'altra part anaven homens de peu e a cavall per la terra, e feyen cavalcades e amenaven grans preses de Serrayns e de bestiar e d'arnes. D'altra part los trabuquets tiraven nit e jorn en la ciutat. E axi lo rey En Jaume stech tant aqui ab sa ost, tro que la ciutat fo molt destreta per fam. E feren partit ab lo rey! quels ne lexas anar sans, ab aytanta roba com cascuns s'en poguessen adur ne portar, e que haguessen spaxada la ciutat dins tres jorns, 6 quels asseguras a set Îlegues luny de Valencia e a cent milles per mar, si per mar s’en volien anar. E qui hac moneda ne vol comprar molt bell matalaff de seda e d’altres draps ne bells cubertos , ne molt bell drap de seda e d’aur, ne de molt bell arnes, be hi podien guanyar la mitat e les dues parts.

E quant vench al terç jorn, los Serrayns desempararen la ciutat, e anaren s’en, los huns per terra, los altres per mar, en naus eenlenys que noliejaren de Barcelona e d'altres lochs.

Quant los paoncells els almugavers saberen quels Serrayns s’en anaven en terra de. Murcia e de Granada, passaren en les partides de .Alacante en les partides de Villena, e foren als passos ; 6 aqui cativaren ne molts, en occiren, els tolgueren gran arnes e gran tresor.

ft) Vaici suivant Coude (t. III, p. 22) les conditions du traité: « Que la ciudad le seria eutregada (au roi Jacques) vfreciendo segurida à todos sus moradores y libertad para irse à otra parte donde quisiesen, con todos sus haberes, y que los que quisiesen permanecer en'ella fuesen tributarios como los altros vasallos del rey Gacum (Jacques), permitiendoles el libre uso

de su religion, leyes y-costumbres ; x à 1odos para disponer de

sus personas y de sus blenes, libertad y seguridad, y. ciertos

Plazos. ,Ajustaronse Lambien treguas por algunos ahos; y

firmadas por ambas partes estas condiciones, y dxdo el dia, se entregd la ciudad de Valencia al rey Gacem οἱ dia 17 de safar del año 656 (le jour de ἰδ Saint-Michel 4858), »

brogit en la vila de Alzezira. E quant vench : lendema, ell se aparella ab sa gent, que, al mati |

que venia apres, ana acorrer e ἃ saltejar a Alzezira, 6 que si li exia la gent del pont, que per força que s’en entras ab ells.

E fo ventura quels homens de Alzezira hagueren sabut aquest fet. E hagueren hagut cavallers e servents ; e ans del jorn meteren se en aguayt Juny de la vila. Els homens de la vila gitaren lur bestiar de fora, e feren semblant, per tal quels Serrayns vinguessen pus asseguradament, axi com se solien fer ; e staven be aparellats ab Ilurs armes, que, quant aquells del aguayt donassen salt, que ells atresi exixen de fora. Tot axi com (0 hagueren pensat fo feyt; quel Rey Albocor vench ab gran res de cavallers e de servents; e cuydaven quels homens de la vila exien, 6 que ell s’en entras ab ells ensemps. E quant ell fo al cap del pont vengut, aquels qui eren en lo aguayt exiren e vengueren los al encontre ; e els de la vila exiren de fora. E axi tengueren los en mig; e axi, tallant e ferint, occiren molts dels Serrayns; 6 retengueren lo Rey Albocor ab molts de altres, 6 meteren lo en la vila ab molt gran alegria, tan gran que hanch

null temps no hagueren major, per ço com :

pochs n’i havia que no hagues mort son fillo son germa, o son marit o son parent. E per co faeren la major justicia del mon : que en cascu lach del regne de Valencia lo trames hom; 6 en cascun loch ne feya hom justicia aytal com los playa, tant tro que mort. E puix faeren lo tirer per tota la terra a rocins.

Ara lexarem a parlar del Rey Albocor e parlarem de hun altre Serray qui hac nom Alazaroch , qui apres del Rey Albocor se Ileva en terra. E s’alsa ab deu castells, dels forts del regne de Valencia; e feu gran dan e gran mal en la terra, per co com en la terra havia molts Serrayns; si quel rey d’Arago ana per la terra ab sa ost, 6 guerreial tant de temps que no poch pus durar en la terra ; e exix en, e desempara tots los castells e tot co que tenia.

El ΤΟΥ stabli tots los castells de cavallers crestians e de servents; mas tots los plans e les valls tenien los Serrayns paliers, qui lavraven les terres e donaven son dret al rey.

Ara lexarem a parlar del regne de Valencia 6 de les conquestes, e parlarem de la guerra qui fo entrel rey de Arago e el rey de Castella NWAmfos, qui era son gendre.

CAPITOL L

De la guerra que fo entre lo rey de Arago 6 lo rey N’Amius, ” son gendre,

Quant vench a cap de gran temps, quel rey de Arago En Jaume hac conquest lo regne de Valencia 6 l’hac poblat de crestians, ço es assaber la ciutat e les viles, e hac stablits los castells, e livrats a cavalters crestians qui n’eren castellans e quels guardassen, e hac lexat star los Serrayns als plans e a les montanyes e en les valls que lavraven les terres e donaven dret al senyor rey de aco que lavraven, esdevench se que, en aquella saho, havia hun rey en Navarra qui havia nom Tibaut !, e havia dos fills fort sotils de sa muller, e fo regeu malalt. E feu son testament, e lexa tota sa terra a ses infants; mas lexals per tudor e governador de la terra e dels infants lo rey d’Arago, En Jaume , tro quels infants fossen de edat que poguessem e sabessen governar Îlur terra. E quant hac ordenades totes les sues terres, pensa de sa vida. E quant fo mort, levas lo rey de Castella N'Amfos® ab gran res de cavaliers e de homens de peu, e volch entrar en Navarra, per tal que la terra els infants, fills del rey Tibaut, fossen a son commandament e sos homens. Mas a ytantost lo rey de Arago, que aço hac sabut, ajusta ses osts e ana s’en star ahun lloch que es al exint de Arago e al entrant de Navarra e de Castella. E trames missatge a totes les gents de Navarra, ques aparellassen de guardar lur terra e defendre se del rey de Castella qui volia entrar en Ilur terra sens raho. E quant lo rey d'Arago hac aco endrecat, trames ses missatges al rey de Castella : que ell lo pregava, com a bon fill e cell que ell amava molt, que nos en. trametes del fer de Navarra ne y volgues entrar ; que be sabia que la terra e els infants eren romasos en son poder ; per que li torna-

(1) Thibaut 1er, dit le Posthume, comte de Champagne, fils de doua Blanche, sœur de Sanche-le-Fort, roi de Navarre, qui, en 1924, adopla son neveu comme successeur à la couronne de Navarre. Thibaut devint roi de Navarre en 1234, et mourut à Pampelune le 8 juillet 1253. 1] laissa de Marguerite de Boure bon, sa femme, deux fils, Thibaut et Henri, qui fureut succes sivement rois de Navarre.

(8) Presque aussitôt après la mort de Thibaut, Alphonse, rol de Castille et gendre de Jacques, entra à main armée en Na= varre; mais Jacques se réunit à Marguerite de Bourbon pour repousser l'agression de son gendre, et il le força de conclure une trève qui fut changée en paix dans l’année 1986.

CAPITOL LIV

que la prengues per muller. Ε ell, ab conseil de : ab lo-rey de Françe; 6 referma les noces de la

son pare, lo noble rey d'Arago En Jaume, trames 808 missatgers al rey Manfre ab dues naus ; de los quais messatgers fo la hun Ferran Sanches, frare del dit infant En Pere de Arago, mas era hort, e l’altre En Guillein de Torrelles, cavallers honrats. E vengueren a la ciutat de Napols, e aqui parlaren ab lo rey Manfre. E feu los gran bonor. E tench se molt per pres! dela missatgeria que ells li apottaven. Mhslo rey Manfre, com vench a Napols, no alberga pas dins la ciutat, ans se atenda de fora, prop la ciutat, ribera mar, e convida los missatgers aquel jorn a menjar ab Εἰ} tot aquell'dia, ab tota Ilur companya, molt honradamenit; e foren servits a gran honor, axi com missatgers qui eren de tan gran valôr e de gran senyor. La cort fo molt gran e complida, e el reyÿ dona molts grans dons a cavallers 6 ἃ juglars. Quant la cort fon tenguda, los missatgers digaeren al rey Manfre :

«Senyor,noshavem aci stat ab vos. E, la vos tra merce ! havets nos molt gint acollits 6 hon rats; 6 havem vos dit ço que nostre senyor, l’infant En Pere, nos mana. E vos, senyor, havets nos ho otorgat. Per que-us pregam quens Ilivrets la donzella vostra filla, enosamenar-la-em a-nostre senyor l'infant En Pere.

— Senyors, dix lo rey, aço no es cosa que axi tost se puxa fer. Per que yo-us prech quens sperets tro al Pastor {; e aparellare galeres e naus ab que vaja molt honradament, axi com pertany a nostra altea.

— Senyor, digueren los missatgers, axi sia com a vos placia. »

E sobre aço estigueren aqui tant tro que vench lo Pastor. El rey apparella moltes galeres e naus, e comana la donzella a hun comte que havia nom comte Bonifany3, 6 a En Ferran Sanches ; 6 meseren la en les galeres; e partiren se . del principat, e vengueren se a Monpeller. E aqui fo lo rey d’Arago En Jaume ab gran cavalleria, el’infant En Pere, e l’infant En Jaume, e llur germana dona Maria, qui era donzella 6 era de les pus belles dones del mon. Les corts foren molt grans e riques. El noble infant En Pere pres la filla del rey Manfre per muller a la sgleya major de Monpeller, Nostra-Dona senta- Maria de les Taules. Ε puix lo rey d’Arago En Jaume ana tro a Mon-Ferran, e aqui hac vistes

{i; S-coid dimandiw après Pâques, eu l'an 1263. (® Buuifice Angiano, oncle de Manfred.

filla que ja era: en França; 6 puix fo regina ab Felip, lo fill major del rey Loïs de França. El comte Bonifany torna s’en ab les galeres al rey Manfre molt alegrament, e la dona muller del noble infant En Pere ana s’en en Catalunya.

CAPITOL LII

Com io apostoli feu donacio al comte Carles del regne de Cecilia.

Esdevench se que, en aquella saho havia bun apostolli en Roma qui era gran amich del comte Carles qui era comte de Anyot 6 de Prohença, e era frare del rey de França, de aquell que mori a Tunis*. E deposa lo rey Manfre de son. regne, e donal al comte Carles. Mas aquest do a gran dan de tota crestiandat.

CAPITOL LIIL

Com lo comte Carles se aparella per anar ἃ la lerra del rey Manfre.

Lo comte Carles se aparella en Prohença ; e ajusta grans gents per anar contra la terra del ΤΟΥ Manfre. E ell no era gens apparellat be de tresor, axi com mester li fora; mas que manllevava e baratava tot ço que podia.

CAPITOL LI

Com lo comte Caries trames à N’Anrich de Castella en Tunis queli prestas los sous Lresors, 6 Com los hi presla.

Enaquella saho, N’Anrich3 de Castella, fill del rey En Ferrando de Castella era en Tunis, que son frare lo rey de Castella N’Amfüs lo havia " gitat de sa terra. E prenia soldada del rey de Tunis, e feya li gran honor. Si que N’Anrich de Castella liavia ajustat gran tresor, 6 havial trames en Genova. El comte Carles trames li missatgèrs a Tunis, per ço cor erà son côüsingerma : que li prestas aquéll tresor que era en Genova seu, per ço com lo havia gran miester. E N’Anrich dix li : que be Ii playa; que ço que ell hagues, que ho prengues, a sa honor e a son servir. Sobre aço los missatgers s’en tornuren al comte Carles, e portaren cartes a aquells qui

(4) Urbain IV proposa la royauté de Naples à Charles d'Anjou, en octobre 1363 (voyez Ditrmali di messer Matteo di Glo-

᾿ς voaazze, édition du duc de Luynes, pag. 45.)

(2) Saint Louis.

(3) Heurt,

tenien aquell tresor en Genova, quel livrassen al comte Carles; e tantost fon li llivrat. E ab aquest tresor asoldads cavallers a Roma, per terra; e ell vench s'en per mar en galeres; si que, quant fo a la font de Roma, exi ἃ terra ab molt gran ventura, per co com era molt gran vent e molta mari.

CAPITOL LV

Com lo comte Carles ab tota sa ost s'en vench al pont de Xipre

Quant fo a Roma, aparellas ab tota sa cavalleria e ana s’en vers la terra del principat e de Polla ; e vench s’en al pont de Xipre*, qui es à l'entrant de la Terra de Llavor®. E quant foren aqui stats, foren be quatre milia cavallers entre Picarts, e Francesos, e Flamenchs, e Romans, e Camvenes.

CAPITOL LVI

Com lo rey Maufre tench consell ab 508 barons.

Lo rey Manfre sabe novelles quel comte Carles venia sobre sa terra, e trames missatgers als comtes e als barons de δᾶ terra. E quant foren venguts domanals de consell.

« Barons, dix lo rey, lo comte Carles ve s0bre ma terra, 6 vostra que es; 6 axi hi havets bona part com yo. Per que volria, si vos altres ho volets πη ἢ consellats: o que stablissem lo pont de Xipre eles altres entrades de cavallers e de servents, per tal que no poguessen entrar en nostra terra los nostres enemichs, ne fer negun dapnatge: e cascu de vos altres se apparellas ab son poder, al pus tost que puxats; e siam aparellats breument per anar contra nostres enemichs e defensar nostra terra. »

Respos lo comte Galvay3: « Senyor, ço que vos havetsdit es molt bo : que tuyt nos aparellem e siam cascuns ajustats per anar contra nostres enemichs: mas gran volpeatge sera e gran minua, si nos vedam l’entrar al comte Carles en nostra terra; e semblaria que nos no haguessem poder de combatre ab εἰ]. »

E cascu dels altres barons, que ja havien par- Jada la traïcio, donaren aquell consell mateix ; edigueren que mes valria quels lexassen entrar.

(1) Charles d'Anjou arriva par mer à Rome, le 24 mal 4366, Clément IV avait succédé à Urbain IV, dès octobre 1264.

(4) Ceperano, à l'entrée de la Terre de Labour.

@) Gaivano Lancia, oncle du roi Manfred, qui le δὲ prince ‘le Salerne. (Diuruali, pag. 446.)

CRONICA DEL REY EN PFRE. PER B. D’ESCLOT. [1266

E cascu fos demanat per lo rey ab quants cavallers seria. E cascu feu resposta molt grane bella. E quant vench als ops que foren ajustats, non’i hac negu que fos ablo terç de aquells que havien dits, ans ne falliren delscomtes e dels berons qui s'escusaven per falses scusacions, axi com aquells que havien en cor de trair lur senyor elivrar a mort.

CAPITOL LVIL

Com lo rey Manfre e lo comte Cariesestaven cascuns aparelats per fer la batalla.

Quant vench hun jorn que lo comte Caries fo passat e entrat al regne de Cecilia ab sa cavalleria, e foren armats de totes armes, els cavallers aparellats de combatre, el rey Manfre fo aparellat ab sa cavalleria assats prop dela ost dels Francesos ; e foren cinch milia a cavall, entre cavallers e soldaders. El rey Manfre fo la mijana schala; e el comte Jordaf fo en la pri mera scala ; 6 el comte Bartholomeu en la segona ; el comte Galvay en la quarta schala; e lo comte camarlench® en la reguarda.

CAPITOL LVIIL

Com lo ΤΟΥ Mantre fon vencut e desbaralat per lo comte Carkes.

Sobre aço les osts de abdues parts se ajustaren. Elcomte Jorda, qui havia la davantera, ana a ferir en la primera schala dels Picarts e rompe la, e desbaratala tro a la segona schala dels Prohençals; e puix apres feri lo comte Bartholomeu ardidament, si que y hac molt cavaller abatut de son cavall, e morts e nafrats de la huna part e de la altra. Mentre la batalla era molt fort. lo comte Galvay els altres qui erende trasenla reguarda comencaren a desenregar en fogir. Quant lo rey Manfre veu quels seus cavallers li fogien e que de tot en tot era trayt, punyi son cavall dels sperons, tot armat com era, e mes se l’escut d'avant e la lança, e ana ferir en la pressa dels Francesos, e dix que mes amsva morir rey que morir deseretat.

ÆE aqui lo rey Manfre mori, ab la major pressa de sa gent, per co com los traydors li falliren; per que puix ne hagueren mal guardo.

(ἢ) Glordano Lancia comte de 8.Severino « 86 dice (Diernali, pag. 31,) che liè frate consobrino (de Manfred) per parte di mamma, » La bataille de Béoérent eut lieu le 26 février 1998.

(Ὁ) Renaud, comte de Caserte.

ren levat los Francesos, aquells qui foren romasos vius, lo comte Carles feu cercar tots los morts per cercar lo rey Manfre e per comtar los morts. E trobaren lo rey Manfre mort ab sis milia cavallers morts de ab dues parts.

El rey Carles feu soterrar lo rey Manfre ab gran honor, e puix ana avant, 6 entra en lo regne sens Constrast ; e pres gran res de comtes e de barons qui eren stats traydors al rey Manfre e cuydaven ne haver bon guardo dell; e ell feu los morir tots. E puix ana per la terra, e justicia e occis molt cruelment e sens merce la major partida de les gents de Cecilia, e de tota l’altra gent de la terra; e apres robals e tolch los tot quant havien 6 feu los molts de mals; e mes los en gran servitut de ribauts e de avols gents quils tenien vilment e sota lurs peus. E axi aquest rey Carles era molt desamat de Cecilians e de Puyleses, mas no-u gosaven fer aparer.

CAPITOL LIX

Com Corali, nebot del emperador e del rey Manfre, vench sobre lo rey Carles.

Sobre aco lo comu de Pisa e d’altres barons del regne de Cecilia trameteren missatge a Corali qui era nebot del rey Manfre, qui era en Alamanya : que vingues, e que ells li farien la messio de co que mester hagues , e li ajudarien ab tot Ilur poder per terra e per mar a cobrar lo regne de Cecilia. Quant Corali hac hagut lo missatge, aparellas ab lo fill del duch d'Estalrich 1 ab cincens cavallers alamanys, e vench per Lombardia tro en la ribera de Genova, a hun port que ha nom Vay prop de Saona%, e aqui ana s’en per mar tro en Pisa. Ara lexarem a parlar de Corali e parlarem de Anrich de Castella.

CAPITOL Lx.

Quant N’Anrich de Castella desafia lo rey Carles 6 s’en aua à Roma.

Quant N’Anrich de Castella sabe que Carles hac conquesta la terra de Cecilia e de Pulla, pres comjat del rey de Tunis e ana s’en a Car-

(1) Autriche. (V. Diwrnali, Ὁ. 220, note, les noms des partisans de Conradin.) (ὃ) Vado près de Savonne.

Cao. r.r B. D’EscLort.

CAPITOL LX

Quant la batallæfon fenida, e el camp hague-

les, per ço com fe quel fahes senyor de una partida de sa terra que hac conquesta ab lo seu tresor. E quant Carles viu N’Anrich de Castella, feu li molt bell semblant e acollil molt gint, no per tal quel volgue veher james en la terra, mas per (0 que james no li tornas co que havia man-llevat. E quant vench a cap de hun gran temps que N’Anrich bac stat en la cort del rey Carles, e viu que Carles no li donava negun recapte, parla ab Carles e dix li :

« Senvor, be es ver que yo havia en la ciutat de Genova aytant tresor, lo qual yom bavia guanyat ab lo rey de Tunis; e vos trametes me a dir per vostres cartes e per vostres missatgers : que, per amistat e per parentesch vostre, per Co com gran mester vos era, per raho de venir sobre lo rey Manfre, e que si vos sobravets lo rey Manfre nel venciets e conqueriets la terra, que m’en dariets tal partida que ἃ mi seria honor de pendre e ἃ vos de donar, e yo que-us prestas aquell tresor meu. E yo, per tal com vos tinch per honrat cosi, e per co com son pagat de la vostra honor e del vostre be, fiu-vos en plaer; e fiu manament aquells quil tenien quel vos dellivrasen a vostra volentat. Per que, yo-us prech quem donets de la terra que havets conquesta ab lo meu tresor, tanta que yo puxa viure honradament, ὁ quem retats lo tresor que yo-us he prestat. »

— Sire Anrich, dix Carles, yo no son ara aparellat que-us reta ara vostre tresor, ne yo no he pas en cor que-us do hun palm de terra ne pus; mas com yo ho avre be aparellat, yous retre vostre tresor ; 6 dar-vos-he messio a vos 6 a vostre companya, mentre que siats en ma Cort.

— Senyor, dix N’Anrich, yo no vull vostra messio. E gens no pensava que axi vos capdelasseu de mi, ne que aytal guardo m'en retesets, segons la carta que vos me trametes per vostres missatgers. E puix axies, retets me ço que-us he prestat e partir-m-e de vos, que nous vull pus seguir.

— Per ma fe! co dix Carles, vos podets anar Îla hon vos vullats, mas del tresor yo ara no-us en retre gents. »

Ab tant N'Anrich se parti denant Carles molt yrat e despagat, e des-exis d’ell e de sa amor 6 de sa companya ; 6 desafia lo, e caval-

: Ca, 6 ana s'en ἃ Roma. E aqui fo molt be ven-

gut per los richs-homens de Roma e per tot

CAPITOL LXIIL.

donchs Carles exi de tras lo puig ab sa gent e | pus avant, e aribaren en un [loch agrest. Mas

ab ses senyeres esteses. E comença a ferir en

assats prop de aquell Iloch havia hun castell

la ost de Corali; e trobals a peu 6 scampats. | quistenia per lo papa; e era’n castella hun ca-

E ells quis pensaven que fossen major gent que no eren, desbarataren se e fogiren. E Corali ab be cinch cents cavallers fogi vers Roma. E Anrich de Castella, qui veu que tota sa gent se desbaratava, fogi e me se en una abadia de monges ; e aquells Ilivraren lo. E Carles pres lo, e mes lo en hun castell molt fort qui ha nom Canosa ; 6 aqui tench'lo pres, e feu lo ben ferrar e molt be guardar.

CAPITOL LXIII

De la preso de Corall e de sos companyons e (ὁ la sentenrla qu'eu en Napols, de mort a Lots.

Quant Corali se fo lunyat be cinch Ilegues de aquell loch hon la batalla fo stada, ab lo fill del duch d’Estalrich e ab lo comte Galvay, 6 la nit fon venguda, Corali demana de consell al comte Galvay si tornarien en Roma ὁ que farien. «Senyor, dix lo comte Galvay, si nos tornam en Roma nens aturam en 5168 parts, o serem morts o presos. Que nos som ab poch poder ; esabran que nos som desconfits; e la partida de Carles vendra nos dessus, e poran nos fer gran dan. Mas partixcam nos tots quatre, vos 6 lo fill dei duch d’Estalrich e yo e mon fill, de aquesta companya privadament, e yrem nos en les encontrades de Taracina qui esriba mar, e aull hom nons conexera; 6 metrem

os en huna barcha, 6 tornar-nos-em en Pisa.

aqui reforcarem, 6 pendrem tal consell que be sera per nos. — Certes, dix (Corali, vos deits be ; donchs desguarnixcam nos e vistam nos tals vestidures que no siam coneguts. »

Adonchs anaren s’en aparellar tots privadament, e partiren se de Îlur companya, que null hom non sabia res. E anaren s’en a peu tant tro que vengueren a la mar, en les encontrades entre Gayeta e Taracina. Aqui trobaren huna barqueta de peixcadors, 6 digueren los, sils volien aportar en Pisa e pagar-los-hien molt be a Ilur volentat. E los peixcadors digueren que-u farien de molt bon grat. E quant se foren avenguts del nolit, muntaren en la Barcha e faheren vela. E axi anaren tot lo dia e la nuyt; e quant vench lo mati, lo vent los dona al contrari e no pog'wren anar

Mer:

valler quel pare de Corali li havia fet gran be, e encara quel havia fet cavaller. E quant foren aribats, exiren en terra, axi com a homens qui no eren usats de la mar, ne havien menjat, be ha via dos dies, sino fort poch.

Lo senyor de la barcha pensas que aquests eren honrats homens, e si-u deya al castella de aquell castel quen havria bon guardo dell. E, quaix qui va a fer lenya o cercar altre, partis d’ells de la barcha, e ana s’en al castella de aquell castell. E quant fo Ha, dix li:« Senyor, si vos me donats bon guardo, yo-us fare guanyar molt. Sapiats que quatre gentils homens han noliejada huna mia barcha per anar en Pisa ; e semblen me honrats homens ; ὁ creu que sien de la companya de Corali.» E quant lo castella ho hac entes, munta a cavail ab d’altra companya, e ana s’en a la mar, 6 troba aquells quatre cavallers qui eren devallats en terra, per (0 com la mar los havia treballats, e prengueren los sens tota deffensio. E conech be lo comte Galvay e son fill, que moltes vegades los havia vists; e per ells sabe que aquell

‘era Corali e lo fill del duch d’Estairich. E di-

gueren al cavaller, que li darien tot co que volgues e que nols dexellas nels tengues en preso. El cavaller retench los tant de belles noves, tro que hac trames per lo rey Carles missatge, quel tenia pres Corali e los altres qui ab ell eren. E Carlesaytantost trames hi cavallers, e Ilivra lols. Ε amenaren los a Carles; e ell feu los metre en preso.

Ara,es certa cosa que tota la terra que Carles tenia era stada de son avi e de son pare de Corali. Per que no era maravella si Corali la demanava ne guerrejava ab Carles, que sua devia esser. Quant Carles hac Corali en son poder, ell fon molt desijos quel pogues destroir, e hac jutges que li volien mal. E axi coma Iladre feu lo jutgar a Napols, de fora la placa, d'avant tota la gent ; e aqui feu li toire lo cap a ell e al till del duch d'Estairich ὁ al comte Galvay e a son fill. Mas Carles no havia pas entes lo evangeli de sent Matheu, qui diu de hun rey que perdona a hun seu servent qui li devia deu milia besants; e mana lo rey que hom venes ell e sa muller e sos infants e tot quant havia, e que lo deute fos pagat al rey ; e aquell ser-

y déspenia tot son tresor en cavallers e en servents per defensar la terra als Serrayns que ‘y venien cascun any ab grans osts. Si quel ne tench despeceyt be cinch anys, que Carles trames en Acre, ab ajuda del Temple, hun cavaller de Pulla qui havia nom Roger de Sent-Severi' qui tenia la terra per Carles. El rey de Xipre? βίαν en Xipre; si que la terra de Acre e de Suria vench a gran comfusio, que hanch per Carles no y vench negun be ni null profit; mas guerra 6 treball 6 carestia. Ε ἃ la perf, lo comte Roger hac de dessemparar Acre e la senyoria, e sen torna ἃ Pulla molt pobrament.

Ara lexarem ἃ parlar de Carles e parlarem del noble infant de Arago En Pere.

CAPITOL LXWV.

Com lo rey En Jaume de Arago, ab loinfant En Pere βοὴ fill prenguereu Murcia ab Lot lo règne, e fo en l'any 1266.

Puix sdevench se en aquella saho, que lo rey de Granada ab lo rey de Castella comença guerra; e passaren molts Serrayns de Barberia en Spanya, per valer al rey de Granada. En aquella saho era Murcia de Serrayns, e tot lo regnetro Alacant e fro a Villena ; mas tenien se per lo rey de Castella. Si que, en la ciutat de Murcia staven molts crestians per lo rey de Castella, mercaders 6 altra gent. E quant saberen quel rey de Granada hac començada guerra ab lo rey de Castella e quels Serrayns de Barberia passaven en Spanya, occiren tots los crestians que y eren, e alçaren se ab tota la terra, e començaren a guerrejar contra lo rey de Castella e contra tot hom qui crestian fos.

Quant lo rey de Castella hac tot aço entes, que Murcia se era alçada ab tota la terra, tro en lo regne de Valencia qui es del rey de Arago, e veu que altre consell no y podia prendre ni donar, tant havia a fer ab la guerra que havia ab los Serrayns de aquella part vers Sibilia,

(1) Roger de San-Severino , arrivé à Acre en 1418 avec la qualité de bail du roi Charles, prit possession de la ville et du royaume avec le secours des Templiers, εἰ obligea les barons à lui prêter serment de fidélité au nom du roi Charles,

(8) Hugues ΠΙ. 1 avait pris en 1369 le Litre de roi de Jérusale. 1 conclu, le 24 avril 1972, avec le sultan Bondochar un traité qui réduisait le royaume de Jérusalem ἃ la place d'Acre εἰ au chemin de Nazareth. Ce fut ce royaume que Charles d'Anjou lui disputa en 1278, en faisant valoir la cession à lui faite des droits contesiés de Marie d'Antiocire,

CAPITOL LXV

trames missatgers molt honrats al rey d'Arago : que ell lo pregava, axi com ἃ pare, que ell li ajudas de aquella part vers ell; majorment

ἡ del regne de Murcia ques era alçat contra ell,

que ell li ajudas a cobrar. Quant lo rey d'Arago hac aço entes, trames li a dir per 808 missatgers : que pensas de menar la guerra de aquella part vers Sibilia, que ell la menaria de ça e que li conquerria lo regne de Murcia.

E quant vench al Pastor!, l'infant En Pere, fill del rey de Arago, se aparella ab moltes gents a cavall e ἃ peu, 6 ana assetiar Murcia, € tallals tota la orta e tots los blats els bens qui eren en la terra ; e cremaren viles e aldees, € tot quant era en torn de Murcia; e combatien la ciutat molt fort de dia e de nit. Si quel infant En Pere s’en ana hun jorn ab gran companya de cavallers, entre los quals era En Gil Garces, al portal de la ciutat Ila hon la gent era. E lo infant En Pere devalla de son cavall, e los altres atresi ab los scuders e ab los scuts abraçats, e anaren al pont, 6 volgueren lo trencar. Els Serrayns que-u veren obriren les portes e exiren de la ciutat molt be armats, e foren moltes gents, e des-feren lo pont; si que y bac molt crestians naffrats e morts ; e no pogueren durar la batalla, tants eren los Serrayns, e tornaren atras. Mas l’infant En Pere no s’en volch partir, ans se combatya ab Serrayns molt forçadament, tro que En Guillem Garces lo’n feu partir, que li dix : que, si no s’en partia, que mes valia que εἰ! lo occis que sils Serrayns lo occien ol prenien. E axis parti de aqui e torna s'en ἃ les tendes. Mas no ana gayre que vengueren ἃ Murcia be quatre milia Serrayns ginets, ab gran recua de blats e de farina; e hagueren ho fet assaber ἃ aquells de la ciutat que, quant ἃ ells vendrien, que exissen deffora e que ferissen en la ost del infant En Pere; e ells feririen d’altra part; e axi desbaratar-los-hien. E lo infant, que aço sabe, llevas de aqui ab tota sa ost e vench se ἃ Alacant.

El rey de Arago, que aço sabe, que tantes de gents eren vengudes a Murcia que l’infant En Pere s’en era hagut a Ilevar, aparellas ab ses gents e vench s’en ἃ Alacant. E ab l’infant En Pere e ab totes les osts de Catalunya e del regne de Valencia ana s'en a Murcia, e asse-

(1) Le second dimauche après Pâques. La prise de Murcie eat leu en 1566. (Voy. la Chr. de Muptaner.)

tornava à Barcelona, mori hun son nebot, fill d’En Manuel son frare, e huna filla sua, molt bella donzella, qui havia nom dona Elienor. E axi torna s’en en Castella molt yrat e malalt. E quant fon en Castella, feu jurar a totes les genis del regne de Castella e de tota la terra son fill En Sancho per rey, e no volch que negun dels fills d'En Ferrando son fil! que fos rey. Si quel rey Felip de França, de qui eren nebots, fills de sa sor, qui havia covinenca ab lo rey de Castella que, apres de la mort d’En Ferrando fossen e deguessen esser 808 nebots reys, fon molt yrat. Mas lo rey de Castella posa aquesta rabo e dix : que pus son fill En lerrando era mort abans que εἰ], que lo regne devia tornar a hu de sos fills, e puix als nets, per ço car Îlur pare no era mort rey, per que sos fills no devien esser reys.