CAPITOL LX VII
En quai manera los Serrayns pahers del regne de Valencia se akaren couira lo rey de Arago, e fo migant juny, any 12176.
Diu lo comte que, aquella saho quel rey Alfonso de Castella fo vengut a Bellcayre e hac parlat ab lo apostoli, e s’en fo tornat en Castella, els Serrayns de Barberia foren passats en Spanya. E hagueren gran mal fet en la frontera de Castella, e hagueren mort l’arquebisbe de Toledo e En Nuno Goncçalves, e moltes d’altres gents, e lo rey de Granada hac trencades les trevesal rey de Castella. Els almugavers de terra de Valencia e de Catalunya e de Arago saberen que la guerra era tornada entrel rey de Castella el rey de Granada, vengueren s’en tots . en terra de Valencia, e aqui ajustaren se tots : que s’en volien anar en la frontera del regne de Murcia e del regne de Granada per fer mal a Serrayns. E foren be huyt milia homens a peu en la plana de Xixona qui es entre Alacant e Xativa. Corregueren en la orta de Alacant e del Coder , e prengueren molts dels Serrayns, els veneren; e puix corregueren pel regne de Valencia, Ila hon los Serrayns paliers staven; 6 prengueren ne molts, els veneren. Si quels Serrayns del regne de Valencia s’en vengueren clamar alrey EnJaume de Arago, e digueren li: que no fossen presos ne morts en la sua fianca, quels almugavers los cativaven els occien, e no trobaven quils defenes.
El rey, quant aço hac entes, fonch molt yrat; e viu que no s’en podien a respendre ; e dix als
CAPITOL LXVIL
Serra yns de tot lo regne de Valencia que staven als plans e en les valls : que s’en muntassen a star als peus dels murs dels castells quels cres tians tenien en lo regne de Valencia, e cells dels castells defensar-los-hien dels almugavers e de tota altra gent qui mal los volgues far. Els Serrayns de tot lo regne, quant hagueren entes aco quel rey los hac dit, desempararen les viles e los plans, e muntaren s’en star ab Ilurs bestiars e ab Ilur roba als peus dels murs dels castells, cascuns segons lo termenat d’on eren. E quant hagueren axi hun temps stat bonament e en pau, e veren quels castells no eren gayre stablits, quels cavallers quel rey hi havia mesos per castellans havien pres sou de quaranta servents 6 no n’i tenien deu; e d’altres n’i havien que prenien sou de xixanta servents e no n’i tenien vint; 6 axi lo rey era enganat per ells : si quels Serrayns acordadament emblaren be deu castells aquella saho, e occiren tots los crestians que y trobaren, e trameteren missatge al rey de Granada, que, si volien venir al regne de Valencia, o trametre socos, que aral porien cobrar.
E axi los Serrayns paliers del regne de Valencia se Ilevaren tots contra el rey. Si que les novelles vingueren al rey d’Arago en la ciutat de Valencia : que tots los Serrayns del regne s’eren alcats 6 havien emblats be quaranta castells. E adonchs lo rey cavalca, be ab docents cavallers e ab dos milia homens de peu, e ana s’en a Xativa per tenir aqui frontera ab los Serrayns. E quant vench bun jorn, migant juny,al canalar del any 1276, novelles vengueren al rey d’Arago : que Serra yns a cavall e a peu eren entrats en la vall de Albayda 6 que havien corregut per fer dan a Xativa. E lo rey aytantost guarnis e munta a Cavall ab tots sos cavallers; e la gent de Xativa exiren a peu per entrar en la dita vall. Mas En Guillem Ramon de Moncada, En Pere de Moncada, mestre del Temple, e En Garcia Ortis de Sagra no volgueren quel rey hi anas, ans digueren que, si él rey hi apava, quels s’en iornaren; si quel rey torna s’en a Xativa. E En Guillem Ramon de Moncada , e lo mestre del Temple son frare, e ‘En Garcia Ortis, ab be cent cinquanta cavallers e ab cincents servents, cavalcaren en la d’amunt dita vall ; e aqui encontraren se ab sicents cavallers serrayns e ab gran res de homens de peu; e foren en tal guisa sobrats per los Ser-
vench hi ab tota sa ost, e pres la, e enderoca la, e aporta s’en les portes e la fusta a Castello. E
En Ramon de Cardona, el comte de Pallars, ;
e En Ferran Sanches meteren mans a guerrejar ab lo rev e ab lo infant En Pere. E adonchs lo rey conech e sabe ço que En Ferran Sanches ab lo altres barons de Catalunya havien empres de fer mal contra ell e son fill, e dix al infant En Pere que anas en Arago e que amenas totes les osts de Arago sobre En Ferran Sanches, e que no s’en partis james tro quel hagues pres e gitat de la terra. E don li plan poder sobre la terra.
\ E linfant En Pere, quant hac oït lo comandament del rey, ana s’en en Arago e ajusta grans osts de cavallers e de homens de peu, e ana asetjar hun castellmolt gran quiha nom Antillo, qui era d’En Ferran Sanches, hon era En Jorda de Pena, germa d’En Ferran Sanches de part de sa mare, ab gran res de cavallers e d’altres gents de armes; e combate lo molt fortment nit e jorn. E cells del castell se deffenien molt enfortidament, e defenien lo castell al mils que podien, per ço com havien fiança que En Ramon de Cardona e el comte de Pallars ab tots los cavallers de Urgell e de llur terra los venguessen socorrer, e que faessen levar l’infant En Pere del setge; mas ells foren enganats de aquesta cosa, qu'ell ajusta ses osts en Catalunya e ana s’en sobrel comte de Ampuries. E En Ramon de Cardona ama mes ajudar al comte de Ampuries, que era son cunyat, que En Ferran Sanches. Mas stant lorey ab ses osts en la terra del comte de Ampuries, el comte de Ampuries e En Ramon de Cardona veren que longament nos podien tenir al rey, e feren la sua volentat. El rey era misericordios e atorgals tot ço que ells volgueren, de a ytant en fora que fessen dret al infant En Pere de ço que li havien fet, e que s'en avenguessen ab ell axi com poguessen. El rey ab totes ses osts exis de la terra del comte. E tornaren s'en en lurs terres, e lo rey torna s’en en Barcelona ; e aço fo en la exida de juny.
(1) Hugues IV, fs de Pons Hugues ΠΙ, et mari de Syblie, vicomiesse de Bar. Il tnt le comté d'Ampurias de 1968 à “τι.
ol
CAPITOL LXX
comte de Ampuries, qui havia nom N'Uguet!, .
CAPITOL LXX
Quant l'infant En Pere feu pui Eu Fcrran Sanches s0 germa τι.
Mentre l’'infant En Pere tenia assetjat lo cas-
l tell de Antillo, En Ferran Sanches anava per 808 castells amagadament, e confortava 805 cavallers e les gents qui eren per 808 castells, ques tenguessen be e ques deffensassen be, que tof havrien socos gran, e que nols calia haver pahor. Sobre aço al infant En Pere vench, que En Fer. ran Sanches devia venir a Antillo; e feu be metre cent cavallers en aguayt, que si venia que fos pres. Si que En Ferran Sanches cavalca han jorn, que volia cavalcar de nuyt en Antillo, e passa per l'aguayt; quel conegueren. E ell era be encavalcat, e fogi; e entra s’en en hun seu castell qui ha nom Pomar. Els cavallers foren en torn del castell ; e trameteren missatge al infant En Pere qui era en Antillo, que En Ferran Sanches havien enclos en Pomer. E Pinfant tantost trames hi cavallers e gents, e tengueren lo assetiat. Ell mateix hi vench.
En Ferran Sanches veu quel castell nos podia tenir e que havia a venir en poder del infant En Pere, dix a son scuder que muntas Asenyallat, lo millor cavall que ell havia; e feu li vestir les sues vestidures ; edix lique, quant seria fora del castell, que s’en anas per cames de cavall aytant com pogues, e ell anar-s-en-hia per altra part. E ell fo vestit molt probament com ἃ pastor, per tal que, si fossen coneguts, ques cuydassen quel scuder fos En Ferran Sanches.
Ab tant exiren se del castell e foren vists de la ost, e l’escuder partis d’ell, e fogi per cames de cavall; mas no li valch res, que tan gran fo l'encale* dels cavallers e de les gents que nols poch scapar. E prengueren lo, e demanaren li qui era aquell que ab εἰ! era exit del castell; e Εἰ! dix los que En Ferran Sanches; e puix tornaren sen e cercaren lo per moltes parts. E quant En Ferran Sanches fo exit del castell, si s'en ana tant com poch vers huna aygua moit gran que ha nom Cinqua, qui es prop de aquell Iloch ; e volch passar l’aygua de nadant. E quant era dins l’aygua, feya li pahor l'aygua qui era molt gran; 6 torna s’en a la riba, e exia s'en, si que del tot la rufa, e anas amagar en han camp de blat. E pastors veren ho, e digueren ho als cavallers quil anaven cercant; e los cavallers
(4) La chame, la poursuite.
Guillem de Canet, e als altres cavallers, ques levassen del setge. E ells respongueren li : que per null hom no s’en Ilevarien, ne-u havien a fer.
Quant l’infant hac hagut lo missatge e hac entes que per ell no s’en volgueren IÎlevar, feu aparellar sa company, e ab huytanta cavallers be aparellats, ana s’en jaure, aquell jorn que hac * hagut lo missatge, a Figueres, qui es luny de Girona quatre Îlegues. E aço fo un di-sapte, en la nit. El diu-menge mati partis de aqui e ana s’en a Saret!, hun castell qui es d’En Guillem de Castellnou ; e troba y En Guillem de Castellnou ab vint cavallers ; e de aqui tro a Munt-Baulo havia una legua.
Quant vench que les dues parts de la nit foren passades, Ilevaren se e aparellaren se ; 6 l’infant munta a cavall, e pres ses armes, 6 tots los altres atressi ; e cavalcaren per hun Iloch, ço es per hun altre cami que nul hom nos pensava que deguessen per aqui venir al castell quels cavaliers tenien assetjat. Mas enans que fossen al castell fo jorn e clar, el sol exit era. El infant En Pere partis de la sua Companya ab vint cavallers ab la sua senyera, corrent tro a les tendes de la ost. Mas trenta cavallersarmats, qui guaytaven aquell mati, lo veren venir en la ost, e anaren vers ell abrivadament. Si quel feriren de la Ilança e li trencaren l’escut, mas no li feren negun dan. E l’infant rompe sa lança e mes ma a la spasa, e feri de mortals colps als cavallers e ἃ tot hom que troba denant si, 6 abate a terra En Ramon Roger de Pallars, e pres En Guillem de Pinos ab set cavallers.
Ab tot, la companya del infant fo venguda ; 6 aquells de La ost començaren a fogir a cavall e a peu ; mas la muntanya era tan rosla que no podien fogir a cavalle anaven s’en a peu. Elinfant Ea Pere pres lurs armes 6 Ilurs tendes 6 be huytanta besties, entre cavalls e rocins e muls: Mas En Guillem de Canet, sempre que
veu l’infant En Pere, se parti dels altres caval-
lers, es tira a part ab tota sa companya, e dix que ell no vendria ab armes contra l’infant En Pere qui era son senyor; per que l'infant hac ln gran grat.
Quant tot aço fo fet, l’infant En Pere feu ca-
regar tot l’arnes 6 tota sa presa , e torna s’en . ab tota sa ost a Seret; 6 aqui feu treves de tots : los cavallers ab En Guillem de Castellnou a hun
(4) Seret.
CAPITOL LXXIIL.
any; e despuix torna s’en a Girona. E puix partis de Girona ab la dona sa muller e ab sos infants e ab tota sa companya, e vench s’en ἃ Barcelona, e amena lo comte de Ampuries ab si. E hun jorn feu manament a tots los cavallers e a tots los ciutadans de Barcelona que venguessen al palau. E feu venir tots los savis de Iligs e els prelats. E puix feu venir lo comte de Ampuries ab si denant ell, ab les mans plegades. E quant tuyt foren ajustats, l’infant En Pere parla e dix :
« Barons, sabets 00 quel comte que δαὶ es m'ha fet? Ha n’hic de tals qui no saben tot.»
Ab tant mana a hunscrivaquide propli stava, que legisdenant tuyt co quel comte li havia feyt. E lo scriva Ilevas de peus, e mes mans a legir bun capitol. E l’infant demana al comte, si era ver ço quel scriva havia lest. E lo comte respos : « Hoc, senyor, per Deu! »
E aqui l’escriva legi tots los fets quel comte : havia fets contra l’infant, de capitol en capitol ; el comte atorga que era veritat, clamant merce. E quant 800 fo fet, l’infant feu jutgar per dret als savis generalment : Que no y havia dret al cos ne en la terra. E dix denant tuyt:
«“Barons, dix l’infant, be vets e conexets que yo poria fer al comte per dret ; mas yo li perdo, e li vull retre nostra amor e nostra gracia, 6 vull que sia de nostra companya ; e si ab mi vol anar, de donar li lur res a quaranta besties; e si sen vol anar en sa terra, ne ha menester mon secos ne ma ajuda, fer-la-li-he molt volenters. »
E quant lo comte hac aço entes, quis cuidava que no pogues estorçre a mort, hac molt gran goig, e mes mans a plorar, e gitas de abocons als peus del infant, e besa li los peus eles mans. E les gens qui eren al palau hagueren molt gran goig e ploraren tuyt de pietat, del infant En Pere que axi era stat misericordios. E tots li feren gracies. E l’infant En Pere pres lo comte per la ma e Ileva lo, 6 dix li queanas Îla hon volgues. El comte ana s’en a son ostal, e puix, a pochs de dies, pres comjat del infant e torna s’en en sa terra.
