CAPITOL LXXIII

Com lo rey En Jaume de Aragu mori, e fo lo darer dia de agost, en lo any de Nostre Sanyor 1276.

Quant l’infant En Pere hac-perdenatal comte de Ampuries e bac menades a fi totes les-sues

coses que havia a feren Catalunya, 6 hac entes quels Serrayns del regne de Valencia s’eren alçats 6 que feyen gran mal en la terra, partis de Barcelona, e ana s'en a Valencia. ΕἸ rey son pare adonchs dona li poder sobre tota sa terra, e dix li que pensas de menar la guerra contrals Serrayns, e Ilivra li tota sa companya. Mas no ana gayre de temps quel rey enmalalti en la ciutat de Valencia. El rey feu se venir l’infant En Pere e dix li:

“ Don Infant, yo son fort malalt, e se e conech que d'esta malaltia no pore guarir. Mas, axi sia com Deus vulla. Yo-us he fets molt mals e molts torts, per falsos lausengers qui-us acusaven ab mi; 6 ara penit m'en; que hanch no fon negun rey qui millor fill hagues com vossots stat a mi, ne tant obedient a pare, que hanch null temps me agreujas nem passas la mia volentat de res. Esi-us n'heprovat en moltes coses. Per que, yo-prech Deus que-us leix viure longameni en vostre regne ab gran honor, e-us do Deu forca e poder sobre vostres enemichs, 6 don vos Deus gracia e amor de totes gents, el vostre nom sia exalcat 6 temut per totes regions. E placia a Deu que vos 6 el vostre senyal sia exalcat, 6 anets tos temps avant, 6 null temps no siats sobrat per neguns, ans sien sobratse vencuts tots cells qui vindran contra vos ne volran venir. Ay! bell fill, pensats be de la terra governar, e amats vostre poble, 6 siats misericordios ; e amats e honrats tots los barons e els cavallers, e tenits los en cura, e donats del vostre ; 6 tenits la terra en justicia e en dretura, e fets vostre poder que gitets tots los Serrayns del regne de Valencia. »

Quant lo rey hac donada la sua gracia a son fill, l’infant En Pere, e l’hac benyt, 6 li hac dites moltes bones paraules, 6 l’hac fet hereu senyor de son regne, 6 l'infant En Pere hac oydes e enteses [68 sues paraules, e plorant 6 sospirant de gran dolor que havia de son pare, que havia stat lo millor rey que hanch fos, el pus agradable ἃ totes gents, que axis partis d'ell e de son regne, besal en la bocha e puix les mans, 6 stech denant ell tota via; que hanch per menjar ne per beure no s’en parti, tro quels angels del cel vengueren ab gran alegria, qui li prengueren la anima del cos 6 la s’en muntaren al cel denant Deu. E aço fo lo darer dia de agost, en lo any de Nostre Senyor 1276.

E lo rey En Pere feu venir tots los barons de

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

la sua terra. Els richs-homens de la-ciutat ab grans ornaments portaren al beneyt son pare al monestir de Poblet, e aqui feu lo soterrar molt honradament. E puix ana s’en en Arago al maestre de la ciutat de Saragosa ; 6 aqui feu venir Lots los barons de Arago e de Catalunya, e los rich-homens de les ciutats ; 6 tench molt gran cort e molt honrada, 6 dona molt grans dons ἃ cavallers e ἃ juglars, e coronas rey. E corona madona la regina Constanca sa muller, e mes li el pom d’aur en la ma en la sgleya major de Saragosa denant l'altar, mentre quel bisbe cantava la mixsa. E puix quant fo la missa dita, lo rey ab la regina anaren s’en a son palau. E ten corts behuytjorns.Elscavallerseles gents menaren molt gran alegria ; e puix la cort se departi eelrey torna s'enal regne de Valencia, e los ba rons e los cavallers tornaren s’en en Ilurs terres.

CAPITOL LXXIV

Quant lo rey En Pere pres la vila de Muntésa 6 cobra tot lo regue.

Quant lo rey En Pere fon vengut al regne de Valencia, no s’atura gayre ne sajorna son cors molt, ans ana per lo regne de Valencia ab cavallers e ab almugavers, per plans e per muntanyes, tot guarnit, que no li exien les armes del dos ἃ elle a sos cavallers. E guerrejaven ablosSerrayns, elstallava lurs blats els bens de que tenien a viure. E recobra gran res dels castellsedelslochs. Elos Serra yns que veren quel menava tan fortment la guerra e quels destruya per ἴδηι e per [οἱ d'armes, desempararen a poch a poch la terra, e recolliren se tots en huna vila molt fort qui havia nom Muntesa, e es del regne de Valencia, la qual havien tenguda tots temps Serra yns paliers. Mas eren se alçats contral rey; e havia y be trenta milia homens d’armes, sens fembres e infants.

Quant lo rey sabe que tots los Serrayns de la terra, ço es assaber la major partida, se foren mesos en la vila de Montesa , que s'eren aqui molt apoderats efeyen gran mal enla terra, lexa tota la terra quels Serrayns teniene ana s’en, ab grans osts que hac fetes ajustar, assetiar los Serrayns a Montesa. E feu batre ginys e trebuquets, que tiraven en la dita vila nit e jorn molt enfortidament. Els Serrayns feyen grans ajustanyes de fora ab cavallers e ab servents, e ferien en la ost; els crestians ferien en ells ὁ

metien los dins la vila. E axi feyen hun gran torneig tots jorns. E moriren hi molts Serrayns ; dels crestians altressi. Quant lo rey hac stat aci molt ab ses osts e veu quels Serrayns de la vila se tenien moilt fort encontra ell, volch metre tot son fet en hun punt, axi com cell qui es de gran cor e ple de gran ardiment e qui no dupta res de fet de armes, ans met son cos avant al major. ὦ

La vila de Montesa quel rey tenia assetjada es molt fort ; e sobre lo castell e la vila ha huna mola de rocha molt fort qui guarda lo castell e la vila. Els Serrayns tenien aquella, e el castell e la vila nos podia tenir. Quant vench hun jorn, lo rey ajusta son consell e dix los :

« Barons, en aquesta vila ha moltes gens a cavall e ἃ peu, e nons prehen gayre, ans se son molt enfortits devers nos ; e poria esser que y steguessem gran tems, si donchs nos nolsasitiam d’altrament. E si podiem pendre la mola, lo castell e la vila poriem aver puix per nient. Quant vendra al mati, tuyt siats aparellats ab vostres armes ; e ab dues parts de la gent a peu e a cavall anats combatre la vila tots ensemps ; 6 tots los Serrayns iran Îla hon la major batalla sera ; e yo ab la una partida dels cavallers 6 dels peons combatre la mola. E si la mola podem haver, la vila e lo castell es nostre. »

Aquest consell atorgaren tots e tengueren per bo. E quant vench lo mati, tota la ost fo aparellada ; e les dues parts de la ost anaren combatre la vila, el rey ab lo remanent dels caval- Îcrs, a peu, e de la gent ab los scuts abracats 6 ab lurs elms al caps, muntaren per la costa amunt. E lo rey tota via fo dels primers, tant que foren al peu de la mola; e los Serrayns qui eren dessus gitaren los pedres ; si quel rey, qui era dels primers a peu, presde grans colps de pedres 6 de cantals, si quel scut li trencaren del tot de sobre. E els Serrayns de la mola, qui veren la Datalla molt gran quels crestians donaven a aquells de la villa, e veyen los Serrayns sperdre sovent 6 tornar atras, sperderen se aytambe. E lo rey e la gent qui eren ab ell prengueren vigoria, e muntaren sus alt, mal grat dels Serrayns, e ociren e enderocaren per les roques

GAPITOL LXX V.

avall tôts los Serrayns que y trobaren, eposaren |

la senyera del rey Îla sus.

volentat a fer. E lo rey entra en la vila; e pres se tot lo tresor e la roba, e pres tots los Serrayns, e fe-u ne (0 que li plach. E quant los Serrayns del regne de Valencia, qui tenien los castells

| mal grat del rey, saberen queMuntesa era per-

duda, reteren los castells al rey e desempararen la terra. E axi lo rey En Pere cobra lo regne quels Serrayns havien pres, ab gran force per gran ardiment, stabli los castells molt be, e pobla la terra de crestians. E puix lo rey torna s’en enlaciutat de Valencia, e sajornaedelita son cos, car be no havia mester, que molthavia treballat.

CAPITOL LXXV

Com lo rey En Pere de Arago pres tots los barons de Cataluuya en Balaguer, e fo en lo mes de joliol, any 1280.

Mentre el rey stava en son palau en la ciutat de Valencia, tots los barons de Catalunya, e el comte de Foix 1 e els cavallers se ajustaren tots, e hagueren Ilur consell que guerrejassen ab-bo rey, e que li trametessen acuydaments, per co comlorey, depuix que havia présa la corona en Arago,no haviavolgudes tenir corts a Barcelona, ne confermar Ilurs franquees quel bon comte de Barcelona los havia donades e confermades, de les quals costumesni ha via dehunesed’altres qui eren molt males e a gran dan dela terra; e lo rey volia, que les costumes de la terra qui eren avols fossen gitades e cassades fora de sa terra, e les altres fossen a sa volentat. Per quels barons de Catalunya n’eren molt agreujats ; e trameteren llurs missatgersal rey, ab cartes deacuydaments sagellades de molts sagells de tots los barons de Catalunya, per consell del comte de Foix.

E lo rey respos los : que no havia cura de Îlurs acuydaments, mas quels faria dret de tot ço que li volguessen donar. Mas ells no volgueren perdre son dret; ans, tantost com les cartes li hagueren trameses els missatgers foren tornats, commençaren a guerrejar e correr la terra del rey. En Ramon Folch vench huna nit en Llobregat, e al mati correch ab 508 cavallers tro a les portes de Barcelona ; e s’en menaren Serrayns catius e homens Ilavradors que trobaren de fora. E les gents de Barcelona exiren fora ab lurs armes molt abrivadament e encalsaren los dos Ilegues, si quels desbarataren; e cuydaren retenir En Ramon Folch ;

Quant los Serrayns del castell e de la vila ve- ; mas En Gombau de Benavent, hun cavaller qui ren que la mola havien perduda e que tot llur : era veguer per lo rev en Barcelona, no volch

fet era perdut, reteren se al rey a tota la sua

(1) Roger Bernard,

que passasen l’aygua de Liobregat. Els cavallers feren lo eami de Corbera e tornaren s’en malement naffrats, els e Îlurs rocins.

Mentre quels cavallers guerrejaven e corrien la terra del rey, los missatgers vengueren al rey qui era en Valencia, que acorregues a la terra. E lo rey feya semblant que non hagues Cura ne ço preas gayre. Mas d’altra part privadament trames 808 missatgers ab Hetres per tota sa terra ἃ 805 cavallers e ἃ sos ciutadans que, a dia cert, fossen aparelats, e que en açco no y bagues falla.Epuix lo rey apresd’aço vench s’en en Arago 6 ajusta s0s cavallers. E tots los barons de Catalunya, e lo comte de Foix foren se ajustats a hana vila qui ha nom Balaguer, qui es del comte de Urgell e es a tres llegues prop de la ciutat de Lleyda. E eren trescents cavailers e be sis milia homens de peu. E eren se aqui ajastats per fer huna gran cavalcada sobre la terra del rey, per conselldel comte de Foix. E lo rey sabe que aqui eren tots ajustats; exi de Arago ab cincents eavallers, e cavalca nuyt e jorn molt cuytosament ; e passa per Lleyda, e feu manament a les gents de Lleyda que exixen tots ab Îlars armes e quel seguissen. E quant venchhun mati, quelos cavallers qui eren en la vila de Balaguer se foren Ilevats, veren lo rey atendat ab ses osts en torn de Balaguer. Ἑ quant vench al terc jorn, totes les osts del rey foren vengudes e atendades en torn de Baleguer, e N’Amfos, fil det rey, ab gran gent atressi. E aquesta fo la major ost quel rey de Arago hagues hanch, si que eren be tres milia homens a cavall e cent mülia homens ἃ peu; 6 tenien la vila recinglada de totes parts. E lo rey feu bastir cinch bricoles molt grans, que nit e jorn tiraven en la vila els combatien molt fortment. Mas los barons els cavallers qui eren en la vila eren moît valents 6 ardits, e staven als murs, 6 guaytaven 6 vellaven la nit e lo jorn, es combatien als murs, quant cells de la ost los combatien nels donaven batalla. E quant lo gmy havia derochat res del mur la jorn, los cavallers ho paredaven tota la nit, e havien lo refet. E axi comfortaven se e staven molt infortidament. Los barons qui eren Îla dins havien nom : Lo comte de Foix, En Remon Foleh, En Ponc de Ribelles, Arnau Roger, nebot del eomte de Pallars, ab si huyte. e En Pere de Jose lo Blanch, e En Guillem de Montagut, En de Rocafort,

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT

tholosan, ab si di-huyte, e En Isern de Fanjaus, ab sidi-huyte, En Ramon Durfort de Tholosa ab vint e tres cavaliers. Tots aquests eren comtes e vescomtes 6 comanadors e homens honrats, ab grans companyes.

Esdevench se que, mentre quel rey tenis aquest setge, En Ramon Roger, frare del comte de Pallars, e En Pere d'Anglesola e En Ramon deMarcha-Fava de Gascunya, N’Esquiu de Miralpeix de Tolosa se ajustaren ab xixanta cavallers e ab xixanta servents, tots ab ballestes de torn, ἃ Agramunt, qui volien entrar en le vila de Balxgner. E aquests quatre capdals feren hunes Îletres que volien trametre als cavallers qui eren en la vila de Balaguer. En les quals Iletres los feyen a saber : que ells eren ajustats en la vila de Agramunt e que volien entrar en Balaguer; e quant ells conexerien que seria hora de entrar, que fessen dos farons al cap del castell en La nit, 6 puix quel gitassen al vall; 6 adonch que, en laltra nit que vendria apres, ells entrarien en la vila.

Quant agueren fetes les Iletres, livraren les a hun petit troterque les deguesmetre en la vila. El troter vench en la ost del rey, 6 fo conegut e amenat denant lo rey.E lo rey pres la carta que aportava ;e veu que en aquella se contenia e deya : com aquells cavallers devien entrar en la vila ; 6 aquelis de le vila los devien fer dos farons ; els cavaliers ab tota Îlur eompanya foren exits de Agramunt 6 foren s’en venguts a la torre de Almenara. De tot aquest ardit nengu dels cavallers non sabia res, sino los quatre capdals qui ab ells eren. Quant lo rey hac enteses aquestes Îletres, feu fer en la ost, alt en la sgleya hon ell stava, dos farons, e puix feu los gitar d’avall. E nos pensava lo rey que aquella nit deguessen entrar, mas la altra que venia apres, segons que en ἰδ Îletra se contenia. Els cavallers qui eren en Almenara veren aquella nit los farons ; e no volgueren sperar l'altra nit, axi com era empres, e exiren se de Almenara ; 6 Cavalcaren tant que ἃ la mija nit foren prop de la ost ; e aqui speraren se, 6 trameteren troters per spiar si de aquella part hi havia aguayts, ni null hom quels sentis entrar. E apres de la vila havia huna aygoa môlt gran avall, mas be la podien passär a cavall: 6 conveniels ἃ passar per mig de la sæygue, car no y podien entrar per lo pont. Ab tant los troters tornaren ἃ ells, e diguerén los que pen-

CAPITOL LXXV

sassen de anar, que n0 y havia null hom quils ,

sentis, quels cavallers armats quils guaytaven

eren passais avant 6 anaven en torn de la ost. Quant los cavallers hagueren aço oyt, cavalcaren ἃ anant per mig del fil de la aygua, tro que foren al pont. E les guaytes del pont qui eren de la vila, cuydaren se que fossen cavallers del

E quant vench lo mati que fon jorn, vengueren cells de la ost al pont 6 prengueren N’Es-,

. quiu de Miralpeix, qui hac stat la mitat de la

rey e que les gents de la ost volgueren comba- .

tre la vila ; e cridaren a altes veus als cavaliers de la vila : « Armes, cavallers! que cells de la ost nos venen combatre e volen passar l’aygua ab los cavalls armats!* E quant los cavallers 6 cells de la vila hagueren aco entes, prengueren Ilurs armes e corregueren armats als cavallers e als servents qui eren venguts tro al pont. E cells comencaren a cridar « Foix e Cardona ! » E travesaren l’aygua per passar en la vila. E cells de la ost hagueren los sentits, e tiraren los ab pedres e ab ballestes; mas nols pogueren fer negun dan ; ans passaren l’aygua, qui era molt gran, mal grat d’ells. Ε hun cavaller qui havia nom En Guardiola, entra primer de tots; e crida hon era lo comte de Pallars ? E lo comte qui era armat, qui s’en anava a la porta a deffendre, encontra lo, e devalla hi, que veya que

ellera. « Ah! Senyor, co dix locavaller, acorrets

a’n Ramon Roger vostre frare e als altresquius venen socorrer, que l’aygua es molt gran, e es paor que no sien negats. »

” Quant lo comte aço entes, per poch no exide son seny; 6 gita son scut en terra, e son elm, e correch a la porta aytant com poch. E troba En Ramon Roger son frare els cavallers els servents qui hagueren perduts quatre cavallers e vint esis servents qui foren negats en l’aygua ; mas tant agueren gran goig de aquells qui foren restaurats, que pus laugerament se aconfortaren dels morts. Mas N’Esquiu de Miralpeix, quant fo d'avall pont honl'aygua corria pus fort, lo cavall li caech ; e anas pendre sus a la pila del pont, e tench la molt fort abraçada, molt guarnit que era. Els cavallers de la vila veren lo axi star; e, per socorrer a ell e als altres, si negun ne trobassen, muntaren en huna barqueta e anaren hi; mas ell era tant alt e ells eren baix ; e per pahor que no caygues en l’aygua nos volch lexar anar en la barcha ; 6 618 tornaren s’en, que no y podien durer, tant era lo rebeig de la aygua en aquell Iloch. E hanch no trobaren nengu dels altres vius ne morts.

nit abraÇat a la pila del pont qui era assats prop de la vila e de la aygua vers lo pont de la ost, e amenaren lo al rey. E lo rey demanali de noves, ne ell qui era. El cavaller dix li : que havia nom N'Esquiu de Miralpeix, qui era vengut socorrer al comte de Foix ab di-huyt cavallers e ab vint e tres servents, per ço com era son parent. E lo rey feu lo desarmar e dona li bhun seu vestir molt rich, e feu lo molt be guardar. E quant lo rey sabe que En Ramon d’Anglesola e En Ramon de Marca-Fava ab llurs companyes eren entrats en la vila, fon molt rat; 6 feu fer hun pont molt gran de fusta qui exia en l’aygua sobre la vila, 6 l’altre pont de barques de sota la vila, ab grans cadenes de ferre qui les tenien ligades. E en aquells ponts staven guaytes e homens armats nit 6 jorn, per tal que per l’aygua null hom no entras en la vila. E axi puix foren tan forts e elosos que de nulla part no y podia null hom entrar ni exir, sino per l’ayre. E combatials hom molt fort ab ginys a ab ballestes. Els cavallers e els servents defenien se molt regeament e valent. E exien de fora a peu, 6 campejaven ab cells de la ost.

Los homens 6 les gents de la vila stadans veyen lurs vinyes 6 lurs jardins tallar e guastar, e lurs alberchs rompre e enderocar ab les pedres dels ginys qui tiraven de totes parts molt sovint. No-u podien soferir, ans feren assaber celadament al rey Ilur volentat, e que li retrien la vila sils cavallers no volien fer Ilur volentat. E los cavallers saberen e entengueren la volentat dels homensde la vila ; pensaren se quels homens de la vila retrien al rey la vila per tracio, sique, sils homens de la ostentraven en la vila, quetots morrien per Îlurs mans, 6 que no trobarien quils portas honor ni reverencia. E sobre aço prengueren Îlur consell, que valria mes ques retessen alrey esteguessen a sa merce, que si avols gents o vils los occien vilment ni les trayien.

E axi lo comte de Foix 6 el comte de Pallars e el comte d’Urgell, En Ramon Roger, e En Ramon d’Anglesola, e En Ponç de Ribelles, desguarniren se e feren molt gran dol e ploraren molt fortment, per 00 com havien a venir en les mans del rey; e havien temor quels volgues

, haver a merce 6 que uols fes morir amala mort,

ells etots quants ab ellseren. E feren assaber al rey Ilur volentat; e puix exiren se de la vila 6 vengueren en la ost al rey. Equant foren denant lo rev, agenollaren se denant ell als seus peus e clamarenli merce. Maslo rey no feu hanch semblant quels enteses; mas feu manament a son fill N'Amfos quels fes guardar molt be. Dels altres cavallers ne servents no hac cura qui ab ells eren, ans los ne lexa tots anar ab Ilurs armes 6 ab Ilurs cavalls, que dix lo rey, que aquells tenguts eren de ajudar a Îlurs senyors 6 que no devien haver mal. Puix lo rey partis de aqui, 6 totes les gents de la ost tornaren en Ilurs terres. E N’Amfos, fill del rey, mena s’en Jos comtes els barons presos ἃ Lleyda, 6 menals a hun palau. 6 feu los molt be guardar. E lo rey feu se livrar tots los castells 6 Ilurs terres. E quant hac tengut tots los cavallers presos e hac tengudes Ilurs terres hun gran temps, lexa anar los cavallers, eretels Ilurs terres, sino lo comte de Foix que no volch lexar anar ; mas feu lo gitar de Lleyda, e feu lo metre al castell de Siurana ; e aqui feu lo ferrar e guardar molt be, per co com res que hagues promes al rey no volia atendre, e per co com parlava altivament e donava a conexer al rey que, si exia de preso, que faria mes de mal al rey que hanch no havia fet.

E axi per son vil parlar lo rey lo tenia en preso, que nol volia lexar. Aco fos en lo mes de joliol en l’any 1281.