CAPITOL LXX VI

Com lo reg En Pere de Arago hac vistes ab lo rey de França e ab lo rey de Castelia.

Quant lo rey En Pere d’Arago hac tot lo [οἱ de Catalunya menat a fi a la sua volentat, trames missatge al rey de Françca ! que ell volia parlar ab ell. E lo rey de Françca feu li resposta : que seria en Tholosa apres la festa de Nadal e que aqui poria parlar ab ell. E lo rey Eu Pere de Arago aparellas molt ricament de bons cavalls e de riques armes e de richs vestirs, e trames missatge al rey de Mallorcha son frare, que s’aparellas ab sos cavallers 6 que anas

ab ell. E quant foren aparellats, cavalcaren e |

anaren s'en vers Tholosa. E lo rey d’Arago mena docentes adzembles qui aportaven l’ars

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

nes, C altres docentes qui aportaven figues .

(1) l'hilippe-le-Hardi, qui en 1970 avait succédé à saint Louis, son père.

seques 6 zabibf e datils? e magranes® dolces, e molts comfits. E quant entraren a Tholosa, primerament entraren quatrecentes adzembles, e puixentraren tots los cavallers, 6 els cavalisen destre, quieren cincents. Apres entraren tots los scuders ab belles armes; e apres entraren los cavallers, cavalcant en mules e en rocins, tots armats de riques armes noves ; e lo rey d’Arago e son frare lo rey de Mallorcha vengueren pus , darers de tots. E el rey de Franca exils a Carrera e acollils molt gint.

Quant lo rey hac stat dos jorns en Tholosa, feu bastir hun taulat, e tira al taulat ab tots sos Cavallers, e bornaren. E lo rey dona grans dons ἃ cavallers e a juglars; e dona als grans barons de richs cavalls e moltes fruytes e molts comfits que havia feyt aportar de sa terra, dels quals los Francesos n’eren molt desijosos. E puix lo rey d’Arago parla ab lo rey de Franca e dix li : ques dexas de la demanda que feya al rey En Jaume de Mallorques del fet de Monpeller; e parlaren de altres affers molts. Mas de aquells e d’altres li dix lo rey de França: quen avria son acort e son consell. Mas no ho dix sino per scusar se, que non fes res; per que lo rey d’Arago ne fon molt agreujat, mas no lo y par nient. E estant aqui, lorey d’Arago hac missatge del rey de Castella, que no fes res ab lo rey de França qui fos minua de sa terra, ni li consentis res, si donchs no li era profit e honor; que ell era aparellat que li ajudaria contra tots homens e faria tot co que volgues. E sobre aço lo rey partis de Tholosa molt agreujat, ab Jo seu frarelo rey En Jaume e ab sa companya, del rey de França; e puix ana s’en en Arago en la frontera prop de Castella, e aqui hac vistes ab lo rey de Castella e ab son fill En Sancho. E atorgaren al rey d’Arago son enteniment e tot ço que demanar los volch ; e juraren se de valença contra tots homens ; 6 posaren se ab ell de la desamistad que lihavien, per co com havien treta de Castella la regina sa sor, muller del rey de Castella, mal grat d’ell e de sos fills e de sos nebots, qui eren nets del rey de Castella 6 de la regina sa sor, qui foren fills d’En Ferrando e de la sor del rey de França ; mas puix torpali sa sor la regina en Castella e la rete al rey; mas los infants fills d'En Ferrando nols volch retre, ans los mena ab si, els feu be guardar, quel rey de Castella nel rey de Franca ({\ Raisins secs (8) Dattes (5) Grengdes

nols haguesseri menys de sa volentat, per co car si el rey de Castella los tingues, en aquella saho qu’ell Ileva son fill En Sancho rey, ferals metre en tal Iloch que null temps no foren poderosos de manar res del regne. E puix En Sancho, fill del oncle dels infants, fas senyor de Castella e guerrejas ab son pare; e si ell los pogue ha ver en son poder, jals haguera milsguardats, per tal que null temps no lin pogues venir dan ne minua. E si el rey de França Ilur oncle los tingues, pus abrivadament guerrejara per ells ab En Sancho de Castella; e tots temps s'en seguirien mes de mals que no fera.

E axi lo rey de Arago tenia los infants qui foren fills de son nebot, per tal que, sil rey de Castella se movia contra ell de res que fos tort del rey de Castella e de sos fills e dret del rey d’Arago, ques Îlevas rey, ab la sua ajuda e del ΤΟΥ de França, e quels metes en Castella , que negun temps no podien esser reys, sino per volentat del rey d’Arago. E si el rey de França se movia contra lo rey de Arago de res, que bagues mester en ajuda lo rey de Castella e son fill ab tot lo poder de Castella, per tal quels infants no fossen retuts al rey de França nel rey de França no pogues baver poder en res que lo rey d'Arago hagues; que tot l’onrament e el be que En Sancho fill del rey de Castella havia, era a haver per volentat de Deu e del rey d’Arago, quel rey d’Arago ha poder de metre los infants en Castella. Per que En Sancho, fill del rey de Castella, com a valent e savi, conech que per null hom no li poch venir tant de be ne honor com per lo rey d’Arago son oncle, jura li de ajudar e de valer contra tots homens; 6 lo rey d’Arago atressi a ell. E fo li be mester, que, per volentat del rey de Castella pare d'En Sancho, los Francesos foren entrats en Castella e hagueren deseretat En Sancho; mas no y hagueren poder, quel rey de Arago te les claus. E si En Sancho, 6 qualque sia senyor de Castella, vol entrar en la terra del rey de Franca, lo rey de Arago lo y pot vedar, per co com la terra del rey d’Arago es en mig de abdosos los regnes 6 es molt fort terra ; que hom no y pot entrar sino per porlals sabuts, qui son molt perillosos de passar. El rey de Arago esta en mjg de dos reys qui son pus poderosos que altres que ni haja al mon; per que li conve axiestar, com cell quis combat ab dos cavallers en hun

camp, que, menjre fir la hun, ques prengua

Cao. PER B. D’EscLoT.