CAPITOL LXX VI
guarda del altre, e si l’altre va requerir, ques sapia gint partir de son companyo, e ques mene saviament 6 sapia venir ἃ fi del hu, e majorment de aquell qui major mal li pot sdevenir, que puix del altre va Ilaugerament a fi; axi com feu lo bon comte de Barcelona quis combate ab dos cavallers alamanys!, e quant hac mort aquell qui era millor e pus valent, l’altre vench a sa merce, e dix li que nos volia combatre ab ell e que fes d’ell co que li plagues. Atresi null hom, per gran poder que haja de tresor ne de gents ne de forts castells, no deu tenir en vil son enemich , ans li deu esser semblant tota via que sia pus fort de si, e que met son poder contra ell, e que li estigua aparellat en tal guisa que no li puxa esser soberch de res. Pero ell atressi deu guardar que tots aquells qui ab ell seran sien sos amichs, e quels am ab Ileal cor, e ques combatessen per ell tro a la mort, 6 ell que defenes ells, e quels am de tot son cor fortment ; car la millor cosa quel rey pot haver, son Ileals gents quel amen de cor e de volentat sens null partiment; que d’altrament no pot fer negun bon fet de sos enemichs.
Per que, tot rey 6 tot senyor de terra se deu guardar que no vulla a sos barons toire terra ne castell ne franqueses, ne re que hajen hagut ne possehit de Ilurs antessessors, si per sentencia general donchs no ho feyen que fos condampnat, per algun malefici. Encara, donada sentencia, si donchs lo malefici no era tan gran, si li deu haver merce tro a la terca vegada levada tracio del senyor; e deu los esser larch e bandonat de donar, majorment aquells qui ban mester ; 6 que sia a tots de bell semblant; 6 haja tals oficials a be fer, que no facen desmesura ne tort a ses gents, per tal que les gents no sien irades vers Ilur senyor. E aço deu esser molt esquivat, car molt$reys no son stats deseretats e exellats de Ilur regne, sino per ço com eren desamats e venguts en ira de Ilurs gents, per los grans mals quels balles* los feyen. Que Deus no ha posats los reys nels princeps s0brels pobles ne sobre les gents, que les deguen destroir ne menar a mal; ans los ha posats axi com lo pastor sobre les ovelles que Îles deu guardar que no entren en blat de Ilur vecy ne daltre, ne ixquen de bona carrera ; atresi 10
(1) Voy. Ὁ. 580.
(2) Leurs baillis, fondés de pouvoirs. ας
hunes calses de cuyro, 6 als peushunesavarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, he un fogur a la cinta. E porta cascu huna Ilança e dos darts, e hun cero de cuyro en que aporten Îlur vianda! E son molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar, E son Catalans e Aragonesos e Serrayns. E aquelles altres gents que boni apella Golfins son Castellans e Salagons, e gens de profunda Spanya; e son la major partida de paraige. E per ço com no han rendes, 6-u han degastat e jugat, o: per alguna mala feyta, fugen de llur terra ab Ilurs armes. E axi com a homens que no saben altre fer, vehent se en la frontera dels ports del Muradal, qui son gräns montanyes e forts, 6 grans boscatges, e marquen? ab la terra dels Serrayns 6 dels crestians, e quens passa lo cami qui va de Castea a Cordova e a Sivilia, e axi aquelles gents prenen crestians e Serrayns; e estan en aquells boseatges; e aqui viven; e son molt grans gents e bones d'armes, tant quel rey de Castella non pot venir a fi.
Quant aquestes gents foten ajustades al port de Tortosa, lo rey he tria quinze milia de aquells que aqui foren, e als altres ell dona comjat : mas hanch nos’en volgueren tornar, tro quel rey fon recollit ab sos cavallers 6 ab ses gents, que, a mal grat del rey, volien anar ak ell. E abans quel rey vengues al port de Tortosa, bac fet venir tants de bous e de vaques e de moltons que tota la ostn’hac bastament mentre que aqui stech ; 6 meseren puix en les naus e en les tarides tantes quels bastaren mentre foren sobre mar. E quant lo rey fon recolit en sa galera al port de Fortosa, feû manament a’n Ramon Marquet qui era capita dels mariners : que totes les naus e les tarides et les galeres fessen vela e que fessen la via de Maho, que es en la ylla de Manorques ; 6 aqui se deguessen ajustar.
Quant hagueren feta vela, tengueren Ilur via ; mas quant vench la nit que vench apres, vench lo vent al contrari, e feu mal temps. E lo rey correch a Yvica ab gran res de 505 navilis, e l’aitra partida correch ἃ Mallorqua. E quant lo mal temps fo passat, partireh tascuns de Îla hon efen, ὁ anaren al port de Maho, qui es en la ylla de Manorcha, e es de Serrayns e de la Ilur senyotia. E en aqnella villa de Ma-
(1) Voy. Muntaner, page 961.
(2) Sont limitrophes.
CAPITOL LXXIX
norcha stan be deu milia homens d’armes de Serrayns, dels quals ni ha cinch cents be acavalcats; e son sots senyoria del rey d’Arago. E han aytal costum : que de totes. parts de la ylla estan guardes; e sempre que vehen venir nenguna vela de nenguna part, ells fan senyal ; e aquells de la ylla sempre venen a la mar, lla hon la vela deu aribar, ab Ilurs armes, per tal que null bom no y puxa entrar sens Ilur volentat. E quant ells veren la ost del rey venir ἃ Maho, qui es bon port, vingueren aqui a cavall e ἃ peu ab Ilurs armes, ab lo senyor de la ylla qui:es Serray e s’apella Moxerif,
Quant lo rey fo dins lo port ab tots 805 navilis, feu manament ἃ les gents de ἐδ est: que null bom no devallas en terra sens son manament. E lo rey feu passar huna tarida en la ylta qui es en lo port de Maho, e aqui ell devalla, e feu aparellar que menjar. E cada hu dels barons feu parar aqui Ilurs tendes prop lo rey, e devallaren en terra, e acompanyaren lo rem, E lo senyor de la Ylla; Serray, quant sabe quel rey d’Arago era aqui ab 805 navilis, feu venise molts bous e moltes vaques e molts moltons e gallines e molt bestiar, e trames el rey sos missatgers : que prengues aquell bestiar e tot ç6 que mester li fos de la ylla, axi com a cosa qui era sua 6 ἃ sa volentat. E Lo rey hac li Hur gran grat, e pres ço que mesier li fo a ell e a sos barons, tant que, mentre que aqui stigueren, hagueren preu pafresch e carn e gallines e ous e formatges e burre, 6 molt de altre refresca-. ment. Ε sempre l’Al Moxerif monta en hune ga: lera e ana s’en al rey. E quant fo denant ell; agenollas ἃ ell, e besa li los peus e les mans, 6 puix assech se denant lo rey, 6 dix li :
« Be siats vos vengut, axi com lo millor senyor que sia de nengunes parts o de nengunes gents! Veus aci hun vostre servidor, e totes aquestes gents son vostres, que vehets aci per fer vostres volentats. E pensats de demanar, que yo son aparellat per fer tot ço que manets. — Amich, dix lo rey, anats vos en, que yom tinch per pagat de vos e de vostres gents. Ara no he res mester de vos. »
Ab tant lo Moxerif pres comjat del rey 6 torna s’en en terra ab sa gent, 6 aparella gens presents d’aur e d'argent que trames al rey, si quel rey se tench per pagat d’ell. Mas no dura gran temps quel dit Al Moxerif feu gran des:
Ilealtat al rey.
Palerm per ell. Aquests malvats ribauts van se acostar a les dones, e metien les llurs mans en les mamelles de les dones {. E los marits de les dones e els altres qui ab ells eren dixeren los : «“ Bells senyors, tenits vostra via e no façats vilania a les dones.» E ells resposeren com a ribauts : « De longanya encora parles vos? » Si alça la palma e ana li donar hun gran colp per les spatles. E com los altres companyons veren que tan legeameni los envilanien ells e les dones qui ab ells eren, lexaren se anar, ab los bordons que aportaven, als Francesos, 6 cridaren : « À mort als Francesos! » E axila gentdePalerm occiren tots los Francesos? qui son cruel gent els tenien molt vilment sots Ilurs peus.
Quant los ciutadans de Palerm e los gentils bomens haguerenoïtaco, tengueren lur consell, e digueren que mester era que tots los Francesos qui eren en Cecilia morissen5. E feren capitani hun cavaller, hun savi hom de la terra. E quant vench lendema, la ost de Palerm exi a cavall 6 a peu ab Ilurs armes, e anaren per tota la Cecilia per viles e per castells ; e feren occiure tots los Francesos que trobaren ; 6 feren jurar tots homens dels castells e de les viles lo comandament de Palerm, 6 puix trameseren lurs missatgers a la ciutat de Mecina ab aytals paraules :
« De part de la universitat de Palerm e de tots los seus fels companyons al regne de Cecilia, als gentils homens, barons e a tota la univercitat de Mecina, saluts e perdurable amistat.
«Fem vos assaber que, ab la gracia de Deu, que nos havem spoliada tota la nostra e totes les nostres encontrades de les devorables serpents quios glotien, nos e nostres infants, ens turmentaven nit e jorn la Îlet de les tatines de nostres mullers e de nostres filles, 6 les devoraven sens merce molt cruelment. Hon vos pregam, com a fels germans nostres e specials amichs que nos vos tenim : que gitets de vostra ciutat les spavantables serpents e que siats cut.tra lo gran drago, e forts e ardits company"n8 ab nos ensemps; car lo temps es vengut
::, Le Français qui commit cet acte d'insolence s'appelait
CAPITOL LXXXII
que siam dellivrats e ixquam de sots lo pesant \ jou de Faraho, qui es molt greu e dur. E ara es vengut lo temps que Deus trames Moyses, a Faraho per dellivrar los fills de Israel de captivitat e de son poder. Ara es vengut aquell temps que aquell Moyses, que devia del. livrar los fills de Jerusalem, es vengut per a nos dellivrar; que erem perduts per nostres peccats. Per ço, com a Deu lo payre, qui es tot poderos, ha presa pietat de nos, levats vos ὁ no siats adormits, e dreçats vos de combatre les cruels serpents.
“ Data en Palerm a 14 de maig any 1282. »
Quant lo poble de Mecina hagueren oïdes aquestes cartes quels missatgers de Palerm hagueren aportades, en ques contaven les paraules d’amunt dites, no n’i hac nengu qui de pietat e goig no ploras fortment. E cridaren : “ Muyren! muyren! muyren los ribauts francesos ! »E van s’en per la ciutat corrent, com a homens rabiosos, sus ab Ilurs armes; e occiren tots los Francesos que atrobaren en Mecina, salvant hun rich homqui era Prohencal!, que meterenelle sa companyaenhunanaua la Catuna.
CAPITOL LXXXII
Com lo rey Carles ab totes ses osts passa en Cecilia.
Quant Carles sabe que homens de Cecilia se eren Îlevats contra ell, e que havien morts tots los Francesos qui per ell hi eren, fo molt yrat, ajusta ses osts e aparella naus e galeres e tarides per passar en Cecilia. E vench s’ena Regols3, qui es denant Mecina, e feu assetiar Mecina per mar e per terra. E dix que, si podia recobrar ne pendre Mecina, que tota la altra terra bavria per nient, e feria juciar los homens 6 les fembres de Cecilia, tro als infants, a mort. Mas a Deu tot poderos no plach ne ho vol consentir ne sofferir. E quant Carles fo a Regols, si feu recollir 805 cavallers e 808 cavalls en naus 6 en tarides ; 6 passaren en Cevilia entre Tauermina 4 e Mecina. E quant tota la gent fo passada, atendas tota la ost en torn Mecina en hun Iloch queha nom Santa-Maria de Rocha-Mador. Eeren :
quinze milie homens a cavall 6 cent cinquanta ...
(1) Guillaume de Porcelet, qui avait exercé précédemment if les fonctions de maitre-Justicier, et y avait conquis le respecik : universel. |
(3) Catona en Calabre, de l'autre côté du détroit de Messine, .
(3) Reggio, en Calabre, , (4) Taormino, τ"
χο at, δὲ le Sicilien qui l'en puuit Robert Mastrangelo.
(à) Le maitre justicier, qui s'appelait Jean de Sajut-Remy, eut ‘e temps de se réfugier au château. Depuis, quand le château fut pris, il s'en alla à Vic:A'i.
(>, Un seul baron sicilien donna abri aux Français dans son château; il s'appelait Sperlinga et on fit sur lui ce vers :
Quod Siculis placuit solus Sperlinga negavit.
Ilegues o quatre dins en terra, amenaven gran guany de Serrayns presos, e bestiar, e molta bona roba que trobaven per casals e per montanyes. Pero cascun jorn venien los Serrayns denant ells a cavall e a peu, tants quels plans e les montanyes n’eren cubertes, e feyen grans speronades. Mas quant hagueren provat lo portament de nostres cavallers e dels almugavers, nos volgueren acostar a la ost axi com solien, ans, com los veyen exir fora de la vall, s’en lunyaven e los feyen Iloch.
CAPITOL LXXXIVW.
Com lo ΣΟΥ͂ En Pere d'Arago tench consell ab sos barons.
Quant lo rey d’Arago veu quel fet per que ell era vengut li era fallit e vengut a menys cap, e que no podia venir acabament de co que cuydava fer, ajusta son consell ab los barons e ab los savis homens de la ost: « Barons, dix la rey, Ço per que yo havia començat aquest fet n’era vengut hi, si mes fallit; que yo cuydava haver Constantina ; e si yo la hagues, ab lo poder que yo havia aci e ab lo socos quem vinguera de ma terra, yo conquerria tota Africha ab ἰδ ajuda de Deu, mal grat de tots quants Serrayps ha al mon. E tenguerem Alcoylil; e aci fora nostre cap. Ε d’aci a Constantina no ha mes de dotse legues poques. E mal grat dels Serrayns meserem vianda e tot ço que mester nos fos. E puix aci esque nos som aci 6 havem presa terra salvament, e en bon Iloch e en fort, que no temem que quants Serrayns ha al mon nos ne puxen gitar ne dan fer, ne per terra ne per mar, volria que, a honor de Deu, la crestiandat n’hagues honor e preu. Mon cor es. si vos altres m’ho donats de consell, que trameta mos missatgers en Roma al apostoli, quem trameta ajateri e socos de cavallers e d’altra gent. E si- Ὁ fa, gull temps, mentre viu sia, m’hic partire. E ab la ajuda de Deu, yo conquerre tota sta terra ἃ ereslians, per co que Deu hi sia bepeyt e Iloat e honrat. »
Ab tant los barons respongueren e digueren al rey :« Senyor, co que vos nos havets dit teaim tuyt per bo. E sia plaer a Deu que-us ho leix complir, axi com lo vostre cor desija ; que nos, senyor, nons partirem de vos null temps, ans hi farem venir nostres mullers e nostres infants.E volemaciservir Deu, mentre siam vius.»
CAPITOL LXXX VI
ab cavallers e ab almugavers, e entraven tres !
rs
CAPITOL LXXXY.
Com lo rey En Pere de Arago, stant en 18 villa de Akoyil de Barberia, trames s0s missatgers al aposiok.
Quant lo consell fo tengut, lo rey feu apparellar dues galeres que deguessen anar a Roma ; e trames hi per missatgers En Guillem de Canet e hu cavaller de Arago, barons nobles 6 honrats. E quant foren apparellats, tengueren Ilur via vers Roma, tant que vingyeren ἃ la ciutat de Roma. En la cort de Roma hi havia dos honrats clergues de Catalunya e de Spanya; e com oîren dir que aquests dos missatgers honrats del rey d’Arago venien al apostoli, exiren los a carrera e acolliren los molt honradament en Ilur ostal. E aqui reposaren se tot aquell jorn ; e puix lendema anaren d’avant lo apostoli, e agenollaren se denant 6}, 6 saludaren lo molt altament :
« Pare sant de tota crestiandat, Deus te saul ! Lo noble rey En Pere de Arago vos saluda molt e tramet vos estes cartes. »
E el apostoli pres les cartes, e mantinent feu les legir. En les quals se contenia axi :
«“ À vos, Pare sant de tota la crestiandat, de nos, En Pere, per la gracia de Deu rey d’Arago, saluts ab reverencia, axi cor fill deu fer a pare segon Deu.
“ Com nos, Pare sant, siam passats en Barberia e hagam aqui mes tot nostre poder de retenir tot ço que havem pres, qui es fort loch e bo, co es la vila de Alcoyll, pregam vos quens trametats vostre socors de cavallers e de gents, e que donets perdo a les gents per passar ἃ nos. E nos, senyor, starem tant aqui que conquerrem la terra, per tal que Deus hic sia beneyt 6 servit, e Lo seu beneyt nom exalçat. »
CAPITOL LXXX VI
De la resposta que feu lo apostoil ais missatgers del reg En Pere d'Arago.
Quant ἴο apostoli hac oydes les cartes, 6 hac enteses les paraules quels misstgers los hagueren dites de part del rey En Pere d’Arago, si respos axi. (Ὁ dix bo apostoli : «No creu pas que rey de tant poch poder sia passat en Barberia, ne gents haver emparat tan gran fet; que le rey d’Anchlaterra, e el rey d’Alamanya, e el rey Carles, e molts comtes hi foren anats que no y pogueren res fer. Per que yo ara no li trametria consell ne socos de ca-
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. (1382
vallers ; quel tresor qu’es ajustat per la decima ; nostres missatgers a volentat de :02, e digam
no es ajustat per despendre en Barberia ni en altre lloch, sino en la santa terra de ultra mar. E pus en lo començament no m'ho feu assaber, ara no havra ma ajuda. »
Quant los missatgers enteseren les paraules del apostoli e li hagueren respost co que fo semblant, partiren se denant ell e anaren a Ilur ostal ; e puix parlaren ab los cardenals e ab los prelats qui en la cort del apostoli eren, e digueren los en qual guisa lo apostoli los havia respost. E ells digueren los : que s’en anassen, que ab ell no podien res acabar, per ço com era Frances! e de la partida de Carles: « Ε es gelos de aço que es gran dret que esdevenga. Per que digats al senyor rey : que pens de fer co que millor li sia semblant que li sia honor 6 profit, e Deus ajudar-li-ha ; e nos tema de res. »
Aquestes paraules entengueren los missatgers, que los cardenals havien dites per lo fet que entenia de fer. E recolliren se en Ilurs galeres, e tornaren s’en a Alcoyil ; 6 feren la resposta al rey quel apostoli los havia feta. E digueren li co quels cardenals els prelats los bavien dit. Ara lexarem a parlar del rey e de sa ost e parlarem de les gents de Cecilia.
CAPITOL LXXX VII
Com les gents del regne de Cecilla tingueren son consell per lo [οἱ de Carles.
Quant los homens de Cecilia saberen que Carles era passat en Cecilia ab tan gran poderi, e saberen que havia assetiada Mecina per mar e per terra, e que a la fi nos poria tenir longament a ell, hagueren pahor, axi com cells qui eren juciats a mort. E hagueren Îlur consell tots los alts homens en Palerm. E Ilevas aquell qui era Îlur capitani, e parla axi:
« Senyors, be sabets que aquesta terra ha stat tots temps en servilut gran e en poder de mala senyoria. Ara es esdevengut, axi com tots sabets, que Carles es passat en Mecina, e pensa de recobrar tota la Cecilia, e hans tots jutjats a mort. Nos sabem quel senyor rey d’Arago es passat a Alcoyil; e es nostre natural senyor, per raho de la regina e de sos fills. Trametam hi
(4) Simon de Brion, cardinal de Sainte-Sabine, pape sous le nom de Martin IY.
(4) C'était l'armée qu'il avait réunie pour marcher contre Michel Paléologue et faire valoir la cession de Baudoin 1] en sa faveur, Courte
li que vingua a pendre lo regne de Cecilia , axi com era seu 6 de sos fills ; e nos lohastarem d’aur e d'argent mentre mester n’aja. »
Aquestes paraules responeren tuyt e dixeren : que tenien per bo co quel capitani haviadit, e que ells sabien be que per null hom no podien veure a salvament, sino per lo rey d’Arago; 6 que, tot axi com Moyses dellivra, per La virtut de Deu, los fills de Israel de les mans de Faraho, tot axi devien ells esser dellivrats de les mans de Carles per lo rey d’Arago, ab volentat de Deu. E axi tuyt se acordaren a aco, e elegiren sos missatgers nobles homens 6 savist, e feren llurs cartes, e sagellades e fermades de tots los homens de les ciutats e de les viles e dels castells de Cecilia, ab seguraments e ab sagraments que tots tenien per-bo e per ferm tot co que los missatgers farien.
CAPITOL LXXXVIII
Com los grans homens 6 totes les gents del regne de Ceciia trameteren liurs missaigers al rey En Pere d’Arago en A coÿ!il
Los missatgers se aparellaren de anar a Alcoyll, Ila hon lo rey d’Arago era. E quant se foren aparellats, meteren se en dos lenys armats 6 anaren s'en a Alcoyll. E aqui devallaren en terra e anaren s’en a la tenda del rey; e aqui trobaren lo rey ab gran res de cavallers e de barons, qui ordenava ab ells ses batalles, per tal com se volia combatre de tot en tot ab los Serra yns qui de tota Africa se eren aqui ajustats. E lo rey havials manada batalla. E quant foren denant lo rey, agenollaren se a ell e besaren lila ma 6 saludaren lo molt altament.
« Deus te saul, rey d’Arago 6 de Cecilia ; en molts mes vivras tu sobre nos a gran honor, e tots tos fills, e tots cells que de tu exiran. Los barons de Cecilia 6 tota l’altra gent te presenten Ilurs cors, 6 Ilurs mullers, e Ilurs infants, e Ilurs havers, e tot quant han. E pregan te, senyor, que prengues lo regne de Cecilia e que sies Ilur senyor e Îlur rey. Ε vet, senyor, les cartes sagellades e fermades de tots los homens de Cecilia. »
Quant lo rey hac entes ço quels missatgers li hagueren dit, e hac vistes les cartes, respos los :
(1) Ce furent Jean de Procida, Guillaume de Messine et deux
syndics de la ville de Palerme, nommés l'un Romeo Portcila, qui était Catalan, et l'autre Nicolas Copola.
CAPIiOL Lx vin.
« Barons, ben siats vos altres venguts, per que .
navets desposehit Carles ne gitat de sa senyoria. — Senyor, digueren los missatgers, molt ha-
vets ben dit. » E com a hom savi en Iley, trach ᾿
hua libre en que eren scrits tots los mals feyts e les injuries e les empremies que Carles e sos ballius los havien fetes e feyen cascun jorn, 6 mes mans a legir d'avant lo rey, e dix axi:
« Coneguda sia a tots cells qui aquest scrit volran oïr, com Carles, qui era senyor de Cecilia, feya quatre vegades lo any colta a les gents del regne de Cecilia ; si que, al cap del any, los havia pres les quatre parts de co que havien. E quant hi havia nul hom que no volgues pagar, havia hun seu balliu qui collia la colta, e aportava deu cadenes clavades al arço de tras la sella, 6 prenial, e metia li hu dels collars en lo coll, 6 amenaval a la preso. E puix havia hun ferre calent, e marcaven lo al front.
«“ L’altre capitol es, que venien sosribauts 6 Iars soldaders ab ilurs cavalls, 6 entraven en nostres alberchs , 6 prenien nostres mullers 6 nostres infants ; 6 gitaven nos de fora malament e desonradament ; e prenien nostres draps e tot co quehaviemennostres alberchs, e guastaven ho a ilur servir ; e quant s’en anaven, portaven s’en co que bols semblava.
« L’altre capitol, que si nullhom havia bella muller o bella filla, entraven en Palberch, ἃ puix feyen co ques volien de sa muller o de sa filla ; 6 si lo senyor ne parlas, donaven li tants de colps tro quel lexaven mig mort.
« L’altre capitol, quen$feya nodrir truges : e deyen : « Aquestes truges deven fer aytant porcells, e al cap del any es vos mester que de aytants nos responats. » E quant venia al cap del any, ell venia a aquell hom 6 deya :
« Hon son nostres porchs que has nodrits al rey?* E el hom era mester quels retes resposta de aytants com los havia dit, sino metien lo en preso e tolien li lo seu.
« L’altre capitol, que feya moneda dues vegades l'any, e donavans de aquella moneda per alberchs, segons quel alberch era rich o pobre: « A ytal alberch val dos onces ; a ytal alberch tres, o a ytal quatre. » Segons que era donaven los cinquanta sols de aquella moneda nova, en que no haviasinoaram, per hun sol d'or. E quant venia a quatre Ο a cinch jorns, anaven sis sols ἃ
teri, e a deu o a dotze sols ateri. E axi destroya
les gents e los tolia tot quant havien. »
Encara de moltes altres empremies e mal-
. vestats, que longa cosa seria ἃ recomtar.
« Certes, dix lo rey, fort me sembla dura cosa e mala aquexa ; e no m’en do maravella de co que havets fet; que Deus no ha posat lo pastor sobre les ovelles que les dega devorar ne altri menar a mal, ans les deu guardar en guisa de be, e guardar de Ilops e de les males besties que no les faça mal. Atresi dels reys e dels princeps ; que Deu los ha posats sobre los pobles per governar e tenir en dretura, per defendre que altres gents nols fessen sobres ne torts. « Barons, dix lo rey, yo havre mon consell e respondre-us breument. »
Los missatgers se partiren denant lo rey, e lo rey mana a son senescal que los Ilivras ostal e pensas d’ells al mils que pogues.
Eaxi com lo rey ho hac manat fo fet. E lo rey aparella son consell de comtes e de barons 8 de cavallers savis, e dix-los com los homens de Cecilia los havien tramesos missatgers, que li Ilivraven lo regne de Cecilia e quel bastaven de tot aço que hagues mester. « Be sabets quel regne es de la dona muller mia e de mos fills ; e aquest rey Carles tenial ab molt gran tort: e puix axi es quel apostoli nom vol fer negun socos per que yo romangues δαὶ per conquerir la terra de Africa, es mon cor que yo vaga pendre lo regne de Cecilia, puix ells lom reten ; 6 vull saber de vosaltres quin consell m’i donats. — Senyor, digueren los comtes els barons de Catalunya e de Arago, pensais de fer tot ço que honor vos sia e profit, que nos vos seguirem mentre vidans baste. Que gran vergonya nos seriasi tornavemen nostra terra que no haguessem res conquistat ne cregut en la vostra sen yoria.»
De aquest consell fo molt alegre lo rey. « Barons, dix ell, molt son pagat de aco quem havets dit: e conech que gran amor 6 gran lealtat me aportats, e que gran prohea de cavalleria vos ho fa dir. E per co no romangua la batalla de fer ab aquests menys crehents, qui tants se son ajustats denant nos. — Senyor, digueren los cavallers e los barons, molt vos ho havem que agraïr de ço que vos nos havets dit. E facam ho en tal guisa que tots temps vos dupten. Per ço que vos 0 los vostres antessessors han ja fet, es mester que aci apparegua. ».
Ab tant lo consell se parti e cascuns anaren en ses tendes. E lo rey romas alegre e joyos.
Ara lexa a parlar lo Ilibre del rey e torna ἃ
parlar dels barons 6 dels cavallers de la ost e dels almugavers, edels torneigs e dels grans fets d'armes que feyen ab los Serrayns.
CAPITOL LXXXIX
De hun gran ardiment que feu lo noble En Arnau Roger, comte de Pallars.
Diu lo comte que, en la ost havia hun comte de Pallars, dehuna terra molt fort ; e havia nom Arnau Roger; e no stech hanch sens guerra, molt valent hom, jove e agradable, e a gran maravella prous e bo de ses armes, e larch hom de donar. Sdevench se que hun jorn stava en sa tenda, qui era en hun puig fora de Îa vila d’Alcoyll, e veu huna gran companya de cavallers serrayns que semblaven homens honrats. E eren tro a xixanta, be encavalcats e be armats ; e aportaven huna senyera vermella ab Hetres serraynes en torn ; e vengueren prop de la tenda del comte. E quant veu lo comte que prop se acostaven a la sua tenda, feu manament a la sua gent que nols tiras ab ballesta ne ab altre, ne null hom nols exis. E tantost guarniren se 6 muntaren en sos Cavalls ; 6 el comte pres la Hança e lo cescut e exi de fora lo vall. E quant fo de fora, puny lo cavall dels speronse ana ferir entrels Serra yns, si quel primer colp ne abate, ab los pits del cavall, quatre en terra; e ana ferir hun Serravn de la llanca, de tal virtut que la darga li passa e tot lo cos, quel abate mort en terra. E puix aranca li la Ilança, e manues donal tal colp ἃ aquell qui aportava la senvyera, que mantinent lo abate mort a terra. E hun Serray feri lo de huna adzagaya per la cuxa, quel naffra malament, ell 6 son cavall; 6 ell punyi tant avant que passa ultra dels Serrayns.
Ab tant vench lo comte d’Urgell qui era infant molt jove, e dos donzells que foren fills d’En Vidal de Sarraya. E punyiren Hurs cavalls dels sperons, e van ferir en la pressa dels Serrayns, per ajudar al comte de Pallars; si quel comte d'Urgell feri hun Serray de Ilançade sobre la dargua, quel cos li passa ; si quel cavall ne aportava lo Serray, si quel comte no li podia arranchar la Ilanca. E quant lo comte de Pallars ho veu, correch vers ell e dix li : « Yous ajudare, qui son pus fort.» E pres la Ilança e tira la molt fort, si que la darga trach del coll del Serray, e lo Serray caech mort en terra.
Ab tant les gents atengueren vers aquella
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B: D'ESCLOT
part, e accorregueren honlo comte era ; els Serrayns fogiren ; e romangueren gran res morts al cami. El comte e sos companyons tornaren s’en a Îlurs tendes 6 desguaniren se. E lo comte de Pallars feu se metjar de la naffra als bons metges qui eren en la ost. E a poch de temps ell fon guarit. El rey repta lo molt fort; car menys sa volentat havia passat lo vall e havia speronat vers los Serrayns, e que no valia tant sa fe. « Certes, dix lo comte, senyor, no es null hom al mon qui digua que yo haga [οἱ res contra fe, de vos en fora qui sots mon senyor, que yo no lo y combata. — En comte, co dix lo rey, yo no-u dich gens, sino per la follia que vos fets. Que yo amara mes haver perdut quant he, que si vos hi fossets mort. Per que hom se deu guardar de foll assaig. — Certes, dix lo comte, que si aci no assajam nostres cossos de fet d'armes, yo no se hon nos ho assagem.— Certes, dix lo rey, bon provar fa son cors eocontra tres Cavallers o quatre, mas no anar ferir entre cinquanta o xixanta Cavallers; 6 aço no es ardiment, ans es follia. Mas yo se be que vostre ardiment es tan gran que, si n’haviets la mitat de forca, segons la volentat del cor, que vos vos combatriets ab cent cavallers e ab mes. — Senyor, dix lo comte, gran merces, que bem bavets pagat de paraula , que ço ques en vos es caregat ἃ mi. »
De aquests torneigs e de aquests assaigs feyen cascun jorn los nobles cavallers de la ost. E dels almugavers, exi hu, odos, otres, o quatre, fora del vall; e cridaren als Serra yns cavallers : ques venguessen combatre ab ells, hu per altre,odos per dos, otres per tres, o quatre per quatre. E en primer los Serrayns a cavall venien ferir en ells ; de la altra gent no s’acostaven volenters. Els almugavers no s’acostaven a ells, ans com los veyen exir fora del vall, s'en lunyaven e tornaven atras.
Quant lo rey vench a Alcoyll, vench ab deu paus grans 6 ab vint tarides qui aportaven cavalls, e ab vint e dos galeres, e ab vint e dos sageties de setze rems, menys de Îlenys e de naus en que ana va l’arnes dels barons, 6 civada 6 farina ; que quant entra la ost a Alcoyll, foren cent quaranta velese mes. Hanch no fo null temps vist tan bell arnes de cavallers e de mariners e de servents, e de belles cubertes de samits en Îlurs cuyraces, e de drap d’aur batut, e molta bella senyera, e molt bell peno d'aur e
d'argent, e molt bells cavalls 6 de gran preu, 8 molta bella sella de senyal; que quant eren guarnits on hun.£amp, molt era liella casa de veer. E en tota aquella ost no hac Genovesos, ne Pisans, ne Venecians, ne Provencals, ne en mar ne en terra; que tota la armada era de Catalans e de Aragonesos, 6 tots triats e provats de Ilurs armes.
CAPITOL XC
Com L rey En Pere de Arago ab tota sa ost s’en vench en Cecilia.
Diu lo comte que, quant les osts de tota Africha se foren ajustades a Alcoyll, si que les maontanyes 6 los plans ne stayen cuberts a cavall e a peu, lo rey los trames a dir : que s'aparellassen de la batalla. E quant los Serrayns ho hagueren entes, que jals hagueren provats ἃ veyen que eren molt valents d'armes, feren resposta al rey : que havrien Îlur consell. E d’altra part trameseren missatge al τοὺ d’Arago, per hun mercader pisa que era en la ost dels Serrayas: que farien pau ab ells malt volenters, 6 que s’en anas en sa terra 0 la hon se volgues, e ques trabutarien ab ell. E lo rey hac conselt e dix : que puix quel convenia a partir de aqui, ehavria anar en Iloch hon havria mester 308 cavallers e sa gent , ὁ quela batalla no li acabaria res, e tot co que havria d’ells havria de guany, feu los resposta : que ne y era vengut per ur haver ; mas, sis volien combatre ab ell, ques aparellassen de la batalla. E ells feren li altra resposta : que nos volien combatre ab ell, ans farien ab ell tota bona pau, e que li darien de tresor tant que ell se tendria per pagat ; e ques trabutarien ab ell eascun any ; e que ja havien trames ἃ Tonis per Lo tresor e per la resposta de Mirak-Buzach qui era rey de Tunis.
Mentre quel rey estava axi en aquestes paraules, los missaigers del regne de Cecilia ἢ vingueren hun jorn denant e diguerenli : « Senyor ΤΟΥ. pregam te, axi com a noble senvyor, que nos respones a noaire fet. — Barons, dix lo rey, yo he hagut mon consell que, pus als homens del regne de Cecilia plau quem reten la terra, e voleu que yo sia rey de Ceeiïlia, que y passare e quels defendre a mon poder a tots homens; encara quels tendre a les bones costumes del rey Guillem. — Donchs, senyor, dixeren los missatgers, pregam te que pens de ordenar ton fet 6 de passar en Cecilia al pus
CAPITOL Χά. 635
tost que puxes; e no hages ere de aquests Serrayns, que nos te bastarem d'aur 6 d'argent, e | de tot co que mester hages. »
Le ΤΟΥ, que via quels Serrayns lo menaven per paraules, feu recollir sos cavallers e tot son arnes, si que en tres jorns ho feu tot recellir. Quant veneh que la nit fon venguda, al terç jorn, lo rey feu recollir los cavalls els cavallers qui estaven en guarda al vall e tots los servents, e cercha si hi romania null hom, malait ne sa. E quant veu que no y havia res romas, reCollis en huna galera. E quant lo rey fo recollit, los marineres exiren en terra e meseren foch a la vila be en cent Ilochs. E quant lo foch se tench a tota la vila, els Serrayns conegueren que la ost s’en era anada, mantinent vengueren ἃ mar, 6 no y trobaren nengu, que tuyt se foren recolkits. E mantinent pensaven se quel rey s’en anava en Cecilia. Quant vench ἃ la τοῖα nuyt, les naus e les tarides e tots los navilis feren vela, e hagueren llur vent, que al jorn foren aribats al port de Trapena! que es en Cecilia. E quant les gents de Trapena e del munt de Sent-Jolian e de Marsara e de tota la encontrada veren tan gran navill venir, vingueren tuyt a la mar; 6 saberen ja que era lo rey de Arago qui venia en Cecilia, e aparellaren se al mils que pogueren per ell acollir. E aribaren ἃ gran honor. E sempre tots los richshomens 6 els cavallers de la terra en barques entraren en la nau hon lo rey era. E quant foren ea la nau , agenollaren se denant 808 peus, e besaren li la ma, 6 saludaren lo moit altament, 6 digueren li que devallas en la sua terra. E sempre lo rey munta en huna galera e devalla en terra. E quant lo rey fo en terra, Bac li hom aparellats cavalls, e munta ἃ cavaït, e tota la gent de la terra anava li denant a peu. E els cavallers e els barons de la terra menaven k per les regnes; 6 portava Hi hom hun pali d’aur sobrel cap en quatre lances. E les dones e les donzekes e tota ᾿δῇ γα gent , ab moltes maneres de esturments, anaven ἢ denant e cridaven : « Be sia vengut lo nostre senyor lo rey d’Arago e de Cecilia el nostre salvador, per que serem dellivrats del nostre enemich Carles sens merce! »
E axi anaren li cantant e alegriant denant, tro quel hagueren amenat dins lo palan real, qui fo encontinent de drap de seda e d'aur.
(4) Le 30 août +262. (V. la chr. de Procida, à la suite. )
[1289] CAPITOL XCILI.
Quant lo rey En Pere d'Arago trames 808 missatgers al rey Carles.
Diu lo comte que, quant lo rey hac ordenats tots sos fets en la ciutat de Palerm e tots los cavallers els almugavers foren venguts de Trapena, lo rey se apparella de anar vers la ciutat de Mecina ; e hac trames ses cartes per tot lo regne de Cecilia a totes gents a peu e a cavall, que fossen ajustats tots ab ses armes en la vila de Randas!. Mas ja enans de aço havia tramesos sos missatgers a Carles, dos cavallers honrats homens, qui havien nom En Pere de Queralt e En Ruic Eximenes de Lluna, e En Guillem Aymerich, jucie de la ciutat de Barcelona, los quals portaren huna carta quel rey los dona que portassen ἃ Carles, e altra carta de crehenca. E portaven Îlurs guarniments, e menaven lilurs scuders quils aportaven Îlurs armes e amenaven Ilurs cavalls. E cavalcaren tant per jornades que vengueren a dues Ilegues prop de la ost de Carles. Mas, ja enans de aço, dos jorns abans, bavien tramesos dos frares de penitencia a Carles, que ell sabes que missatgers del rey d’Arago venien a ell e quels asseguras. E havien haguda resposta : que venguessen asseguradament. E quant ells foren a dues Ilegues prop de la ost de Carles, eforen a huna devallada de huna montanya, si veren Îlains al pla tro ἃ xixanta cavallers armats en Îlurs cavalls, que Carles hi havia tramesos, per tal que nengunes gens no poguessen al pla entrar que ell no-u sabes, 6 per tal que los missatgers fossen en la ost, que aquells lo y fessen a saber. E quant En Pere de Queralt e En Ramon Eximenes de Lluna veren aquells cavallers, hagueren gran pahor e digueren : « Armem nos 6 muntem en nostres Cavalls, ‘que aquestes gents son ultrajosos 6 deseen agres ; 6 si tant s’era quens volguessen fer nenguna honta ne dan, mes val quens troben apparellats que si moriem vilment. » Ab tant prengueren Îlurs armes e muntaren en Ilurs cavalls, e tengueren Îlur cami dret. E quant los cavallers francesos los veren venir, bes pensaven que àquests eren los cavallers 6 missatgers del ΤΟΥ Arago, 6 encloiren los de totes parts, 6 cridaren los de luny, quins cavallers eren? 6
(4) Randasso, au pled de l’Etna, entre Mont-Albano et Ca-
tance.
CAPITOL XCIL.
ells respongueren : qte eten missatgers del rey d’Arago. E aytantost acostaren se a ells, e demanaren los del rey d’Arago hon era. Respongueren los que a Palerm. E axi cavalcaren ab ells ensemps be huna Ilegua e mija, axi que veren totes les osts de Carles, e veren grans companyes de cavallers. Quant foren ἃ miga Ilegua prop de la ost, cavalcaren en Ilurs palafrens, molt ricament vestits de fins draps, ab penes vayres e ab cendats. E quant foren apres dels dits cavallers, saludaren los molt gint, e ells reberen los molt honradament ; e tornaren s’en ab ells en la ost, e acompanyaren los ab gran honor tro a Ilur ostal ; e puix partiren se d’ells, si no hun cavaller qui romas tota via ab ells.
E si volets saber com foren albergats , sils mes hom en una sgleya ; 6 aqui hom los feu albergar. E no y hac matalaff ni cobertor, sino molt fe que y hagueren mes. E Carles feu los aportar dos flacons de vi, e sis pans de forment molt negre e leig, e dos porchs en ast, e huna caldera de cols cuytes ab carn de porch fresch. E axi stigueren aquel jorn e la nit, que nols lexa hom parlar ab Carles. Quant vench lo mati, Carles 105 trames 808 missatgers, que vinguessen a parlar ab ell. E aytantost foren apparellats, e vengueren a la tenda de Carles, e parevan be missatgers de alt affer. E quant foren denant Carles, qui seya sobre hun Ilit cubert de richs draps de seda, agenollaren se ἃ ell e saludaren lo; e puix En Pere de Queralt parla e dix la missatgeria : « Senyor Carles, dix ell, lo nostre rey d'Arago nos tramet a vos, E per tal que vos cregats que nos som missatgers seus, veus carta de crehença que-us tramet. — En bon hora, dix Carles, digats co quel rey d’Arago vos mana dir. — Senyor, dix En Pere de Queralt, tenits aquesta carta que nostre senyor lo rey d’Arago vos tramet. »
Carles pres la, e no la guarda aquella hora ; mas que la posa sobre son Ilit hon seya.
«Senyor Carles, dix En Pere de Queralt, nostre: senyor lo rey d’Arago vos diu e-us mana : que li dellivrats la terra de Cecilia que es sua e de sos fills, la qual trop havets tenguda a gran tort. E les gents de Cecilia qui son molt agreviades de la vostra senyoria han request la ajuda del rey d'Arago. Per que lo rey los vol ajudar, axi | com aquells qui son seus e de sa terra. »
CAPITOL XCIIL.
Le ço quel rey Carles dix e feu dir ais missatgers del rey En Pere d'Arago.
Quant lo rey Carles hac entes ço quels missatgers del rey d’Arago li hagueren dit, stech tot esbalaït huna gran peca, que no parla nerespos res. Ε ades anava menjant hun bastonet ab les dents, que 1enia en la ma, per fellonia. E quant hac molt pensat, respos : « Senyors, la terra de Cecilia no es pas del rey d'Arago ne mia, ans es de la sgleya de Roma. Mas yo vull que vos altres anets ἃ Mecina, e que digats als homens de Mecina, de part del rey d’Arago, que hajen treves ab mi huyt jorns‘,tant que hagam parlat ab vos altres e vos ab nos d’aço hon havem a parlar. — Senyor, dixeren los missatgers, aco farem nos volenters ; e no romandra ja per nos si fer ho volen. »
Ab tant partiren se denant lo rey e anaren denant la ciutat de Mecina ; e cridaren als homens del mur; e los homens del mur demanaren los que demanaven. « Barons, dix En Pere de Queralt, nos som missatgers del rey d’Arago e volriem parlar ab lo vosire capitani, ser Alaymo 3.» Quant aquells ho hagueren entes, anaren ho a dira ser Alaymo llur capitani; e vench encontinent, e feu se al mur, e demana als missatgers quirs homens eren ne que demanaven. En Pere de Queralt respos : « Sois vos lo capitani de Mecina ? » Eell respos : « Certes! be son yo lo capitani de Mecina. Per que ho demanats? » — Seuyor, dix En Pere de Queralt, nos som missatgers del rey d’Arago; e pregam vos de la sua part, que hajais treves ab Carles, tant tro que nos hagam parlat ab ell de co que dir li havem de part del rey d’Arago.
Eil no ha ja feta resposta a les nostres paraules. — Certes! dix lo capitani, yo no creu que vos altres siats missatgers del rey d’Arago ;e ja per vostres falses paraules yo no havre pau ne treves ab ell. E d’aqui avant partits vos de aqui, e tenits vosira Carrera. »
Ab tant veren que res no y podien acabar ab ell, tornaren s’en a Carles. « Senyor , dix En
(4) 11 semble que Charles était entré en arrangement avec quelques Messinois qui pendant ce temps l’auralent fit entrer dans la ville. Plusieurs Messinols qui en furent soupçonnés furent mis à mort par le peuple de Messine,
{3} Alaymo de Lentiui.
Pere de Queralt, nos havem parlat ab lo capitani e no havem pogut res acabar ab ell. Per cosa que nos hagam dit, no vol creure que nos siam missatgers del rey d’Arago.—Barons, dix Carles, anats vos reposar tro a dema; que bavre bagut mon consell, e havrets ne reposta.»
Adonchs s'en tornaren a Îlur ostal e estigueren tot aquel jorn. La nit que vench apres, Carles se recolli en huna galera tot privadament, e lexa sa ost, e passa s'en en la Calabria denant Mecina‘;e dexa mananent que hom donas cowjat als missatgers, per que ara nols volia fer resposta als missatgers del rey d'Arago. E mana que, sempre quels missatgers s’en fossen anais, que tota la ost, al pus tost que pogues < e pus privadament, s’en passassen ἃ Regols ".
De totes aquestes coses los missatgers del d'Arago non saberen res, ne sabien que Caries s’en fos passat en la Calabria. E quant venchal mati, vengueren tres cavallers als missagers e dixeren los: « Senyors, lo rey vôs diu queus ne anets; e digats al rey d’Arago quel fey Carles voi apparellar sos missatgers per los qualsli trametra sa resposta. « Ab tant los mis: satgers del rey d'Arago preseren Îlurs ärmes e muntaren en llurs cavalls, e ab 1lurs scuders tengueren Hur cami, e cavalcaren dos jorns tro que vingueren en la vila de Randas. E âqui trobaren lo rey d’Arago qui fo vengut de Palerm, e digueren al rey co que Caries los havia dit; e com havien parlat ab 10 eapitani de Mecina ; e com Earies los havia trames a dir que s'en anassen, que el hi trametria sos Missatgers.
Ara lexa ἃ pariar lo Hibre ἀεὶ rey d’Arego e de sos missatgers qui foren tornats ἃ él. Ὁ
CAPITOL XCIV
Com lo rey Carles ἃ toia sa ost g'en passaren ἃ Regis
Diu lo comte que, com los missatgers del rey d'Arago foren partits de la ost, aytantost saberen cells de la ost que Carles s’en era par sat a Regols; e mantinent, al mils que hom poch, recolliren se en les tarides e en les galeres, e pensaren de anar ἃ Regols. E quant les gents de Mecina saberen que la ost fugja e desemparaven la terra, commencaren a exir de fora ab Ilurs armes, 6 feriren en les tendes de
(1) A la fin de septembre.
(Δ) Reggio.
aquells qui eren romasos, e feren los gran dapnatge; si que aquells de la ost se recolliren molt cuvtosament. E occiren los be cine cents cavalls, per ço com no havien ayna de recollir ; e meseren foch ἃ Ilur civada 6 a Ilur farina, per tal comno s’en podien aportar. Hi moriren moltes gents al recollir, per co com les gents de Mecina e de tota la terra los donaven gran batalla.
CAPITOL ΧΟΥ
Com lo rex En Pere de Arago s’en vench a Mecina.
Diulo comte que, aquel jorn quels missatgers del rey d’Arago foren vengutsa Randas 6 hagueren parlat ab lorey, a hora de vespres sonades, vench han hom molt cuytosament al rey, e saluda lo, e dix li: « Senyor rey, sapies que Carles e tota sa ost s’en son fogits, e han desemparada la terra. — (Ὁ no pot esser, dix lo rey, que Carles, qai es lo pus valent e el pus poderos del mon, e que ab ell haga tretze milia homens ἃ cavall haga axi vilment desemparada la terra. ν Mentre quel rey estava axi parlant ab 8305 cavailers de aquell fet e d’altres, hun altre bom vench a cavall molt cuytosament ; e saluda lo rey e tota sa companya, e dix li al rey: « Senyor, sapies per veritat quel nostre enemich Carles es fuyt, elle tota sa companya, e ha desemparada Cecilia. — Com ho sabs tu ?
dix lo rey.— Senyor, co dix aquell missatge, car ja hir mati fuy yo ab los homens de Mecina en la Ilurost; e mentre queles gents de Carles se recollien en les tarides, los fem gran dapnatge ; ells havien morts be cincents homens cavallers, per co com no havien leer quels recollissen.—Ara, dim tu, dix lo rey, sabs si Carles bavia moltes gents d'armes, o per que ha desemparada la terra sens batalla ὃ ----- Senyor, co dix lo missatge, certa cosa es que en la ost de Carles μανία quatorze milia homens a cavall 6 be cinquanta milia homens a peu sens los mariners; 6 havia hi, entre galeres 6 lenys armats e naus, be cent cinquanta, menys de barques e d'altres lenys. » Quant lo rey hac entes 800 que aquest hom li hac dit, maravellas molt com Carles havia desemparada la terra axi vilment sens batalla : « Certes, co dix lo rey, a mi pesa molt com Carles ba axi desemparada la terra; que yo volguera be quel fet anas en tal guisa que cascu pogues provar son cos per fet
CAPITOL XCVI
d'armes ; siquela huna part ne portas la honor o la Îlaor per tots temps. E co era la cosa que yo tots temps havia desijada, que yom pogues combatre en hun camp ab molts cavallers e prous de armes ab mos gentils cavallers e prous de armes. » A5 tant lo rey mana que aquell mati fossen apparellats tuyt de cavalcar, que ell s’en volia anar a la ciutat de Mecina. Quant foren tuvyt apparellats de cavalcar, al mati, lo rey cavalcha ab sa cavalleria e ab los almugavers e ab totes les gents del regne de Cecilia, tant tro que vench en la ciutat de Mecina.
CAPITOL XCVI
De la gran honor que tota la gent de Mecina feren al rey En Pete de Arago.
Quant vench que les gents de Mecina saberen quel rey era partit de Randas, encortinaren tota la ciutat de draps d’aur, e cobriren totes les carreres de junch vert e de erbes ben olens, 6 feren jochs de diverses maneres ; 6 exiren a carrera al rey, Cavallers 6 richs-homens, a peu, molt ordenadament e honrada; ὁ destraven Lo per les regnes del cvall, e feyen li aportar dessus hun rich drap d'aur en quatre Ilances; e dones e donzelles anaven li cantant d’avant: «Be sia vengut lo senyor rey dels reys terrenals, per la gracia de Deu quins ha dellivrats de les mans del nostre enemich Carles. »
E axi amenaren lo al palau emperiali, ab molt gran alegria, que semblant los fo que Deus fos devallat en terra de sobre ells. E en la ciutat hun prom qui era capitani molt prom e valent, que havia nom ser Alaymo , havia huna dona per muller qui era molt bella e gentil, e molt prous e valent de cor e de cos ; que ella era llarga de donar, e quant era Iloch e temps valia be per hun cavaller, e anava tots jorns ab trenta cavallers armats, ὃ guaytava la ciutat, 6 capdellava les gents lla hon era mester ques combatien, als murs ne als altres llochs de la ciutat hon era ops. Quant la dona aquesta viu lo rey, que null temps nol havia vist, fon molt enamorada, axi com de senyor valent e agradable , no gens per mal enteniment. Com lo rey fo en son palau albergat, els cavallers e la altra gent foren entrats en la ciutat, los menjars foren apparellats, el rey pres aygua-manse assechsea
ft) Le octobre.
menjar, elle tots sos cavallers. Emenjaren molt alegrament. E micer Alaymo de Mecina menja ab lo rey, 6 madona sa muller. E puix serviren lo rey de tot son poder ; si que la dona nos parti del rey hon que anas ne cavalcas, per vila ne a casa ; 6 servial, e feya li aytants de plaers com ella podia, e son marit, 6 tots quants ne havia en la ciutat. E ἃ poch de temps vingueren vint e dos galeres a Mecina e quatre tarides del rey, de rems, molt ricament armades.
E aqui devallaren en terra e refrescaren de tot co que mester los fo. E lo rey donavals prou pae vi, e carn a bastament.
CAPITOL XCVII
Com lo rey Carles dona comjat a gran res de sa gent.
Diu lo comte que, mentre lo rey d'Arago stava en Mecina e pensava de ordenar sa terra e de stablir los castells e les forces del regne de Cecilia, Carles stava a Regols ab sa ost e assats prop de Mecina, a huvyt milles. E veu quels seus navilis no podien aqui romandre, per raho del yvern que venia. E per ço com en aquell Loch no havia port, e per tal com havien gran carestia de pa e de vi e de civada, dona comjat a les gents de Masella e del principat que s’en anassen, e tots cells de Pulla e d’altres Ilochs. Atressi dona comjat a gran res de cavallers e de gents de peu del principat e de Pulla e de molts altres Ilochs, que eren sens fi.
CAPITOL XCVIII
Com quatorze galercs del rey de Arago desbaralaren quaranta galeres del rey Carles, e’n prengueren vint ἃ dos.
Diu lo comte que, quant vench hun mati quel sol fo exit, les galeres de Masella e del principat de Pulla, commencaren ἃ exir de Regols! e feren vela per anar cascuns en Ilur terra. E aquests de Masella e del principat eren, entre galeres 6 tarides, setanta ; e feren la via de Napols; e eren totes carregades de armes e de rich arnes, e de cavallers, e de honrats homens francesos e de Napols e del principat qui s’en tornaven en Îlur terra. Quant l’almirall del rey de Arago viu qual na vili de Carles,
(1) Voyez dans Muntaner, chap. Lxwn, le récit de ce combat, écrit avec une verve que n'a point surpassée dans ses batailles l’auteur de 18 Jérusalem délivrée.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
axi feu recollir les gents 6165 galeres , e bateren de rems, 6 ana contra lesgaleres del rey Carles, si quels foren molt prop, 6 els altres nos pensaven ques gosassen ab ells mesclar de batall ; « cells de les galeres del rey d'Arago tots armats pensaven de anar vers ells a rems 6 a veles, a;tant com pogueren, per cor de combatre. Quant , les galeres de Carles veren que aquelles nok | rebugaven 6 que venien ardidament, meseren mans a girar, e tornaren s’en ἃ Regols ; si que les galcres del rey d’Arago volgueren anara Regols ; mas mes se molt gran vent al encontre; e no y pogueren anar, e tornaren s’en a Mecina. « Barons, dix l’almirall del rey d’Arago, si nos agua ytam be, 6 que siam en tal guisa apparellats que, sempre que les galeres de Carles ixquen de Regols, siam nos abells, nos n’havrem gran partida ; si no ells s’en iran.» E aytantost feu star a ἰδ torre de Mecina deu galeres en guarda. Quant vench al cinquen jorn, quant les galeres de Carles s’en foren tornades a Regols, aco fo hun di-vendres mati que feu lo vent a la ostia fort torbat, 6 feu moli leig temps e molt vent, feren Ilur comte que ab aytal temps les galeres del rey d'Arago no exir-s-en de Mecina; e exiren se de Regols, e feren vela per anar ἃ Napols ; 6 foren, entre tarides e galeres, quaranta-huyt, de les quals n’i havia de - nou de Masella e cinch de Pisa e vint e dos del principat. Quant l’almirall del rey viu lo mati que les galeres de Carles s’en anaven, feu tocar la trompeta ; e tuyt recolliren se al pus tost que pogueren, e feren vela; e anaren tant com pogueren a rems 6 a veles, encalsant los, si que les galeres eren luny de les galeres del rey d'Arago be huyt milles. E foren se meses tan prop de la terra quel vent fresch que havien los falli; e axi corregueren les tant quels foren prop ἃ dos milles. Mas aquestes galeres del rey d'Arago que axis foren aventades, no eren mas de quatorze, axi Com abans foren aparellades a Mecina, que les altres qui venien de tras tant eren luny que no les podien veure.
Quant les galeres de Masella e de Pisa e del principat veren que les galeres del rey d'Arago los venien de sobres, calaren totes e giraren les prohes vers aquelles, 6 meseren se en schala, " aparellaren se de la batalla. E aquelles de Ms sella qui staven de la banda de mig-jorn, τὰ. dreçar ab gran gatsara huna senyera molt gr:
que apellen l’estandart de Sent Victor. E cells
de Pisa e del principat qui staven de la banda de terra feren atresi per aquell semblant mateix. E puix feren venir hun leny armat de huytanta rems que era de Nicotera, 6 era lo major
leny que hom sabes, e digueren li que anas |
comtar les galeres dels Catalans e puix que s’en tornas. Lo leny armat bate de rems e ana a hun tret de ballesta prop les galeres dels Catalans, e puix pres l’altra volta, 6 torna s’en a les galeres de Carles, e dix los que les galeres dels Catalans, a son semblant, no eren mes de quatorze; mas tant era gran la claredat de Ilurs scuts 6 de Ilurs capells de ferre febrits e de Ilurs cuyraces de drap d’aur que a penesles podien reguardar.
Ab tant les galeres dels Catalans foren apparellades e començaren a ferir en mig Iloch de les galeres, Ila hon aquelles de Pisa eren. Quant los Massellesos los veren axi ferir, van metre l’estandart de Sent Victor a baix vilment, e preseren la volta a mig-jorn, e comencaren de fogir a rems 6 a veles ; 6 gitaren en mar molt bell arnes 6 matalaffs de seda, 6 caxes , 6 bonetes, e guarniments, per tal que les galeres fossen pus laugercs 6 mils poguessen scapar. FE les galeres del principat preseren la volta 6 començaren ἃ fogir de vers Nicotera, que no y havia pus de dos milles. E les galeres dels Catalans anaren tro a Îla dins en terra ab 618. e retengueren ne vint e dues, de les quais n’i hac dos de Pisa , en que era l’almirall, e les vint eren del principat. E feriren en Nicotcra quatre en terra, e les gents de la ost de Carles deffençaren les de terra. E En Pere d’Esvilar ab la sua galera e ab huna altra feriren en terra, e a mal grat de la cavalleria de Carles, vararen les e menaren les s’en.
Quant aquesta batalla fo finida, fo mig-jorn passat; e a Mecina no sabien negunes noves de les galeres , ne les altres galeres no foren a la batalla, sino les quatorze primeres, puix vingueren quant ja s’en tornaven les altres ; si que vingueren alguns ἃ Carles 6 dixeren que les galeres del rey d’'Arago eren desconfites. E Carles e totes les gents qui eren a Regols feren gran lumenaria ; aquella nit semblava que foch se tingues a la ost. Ε aco veyen cells de Mecina e foren ne molt desconfortats, per co com no sabien nengunes novelles de les galeres; e lo sy n’era molt fello 6 despagat. Quant les galeres dels Catalans hagueren ligats los presos e bagueren amarinades les vint e dos galeres que
Caro. pen B. D'EsCLor
CAPITOL XCVIII
hagueren preses,tornaren s’en a rems 6 a veles vers Mecina, tant que fo be miga nit ans que fossen a la torreta de Mecina. E quant foren a la torreta, reposaren se aqui tro al jorn. Mas sempre que foren aqui, trameseren missatge al ΤΟΥ a Mecina, per hunIleny armat que li fes assaber les novelles de les galeres.
Quant lo missatge fo a Mecina, si munta tost al palau, e fo amenat d’avant lo rey qui era colgat en son Ilit ; si que lo rey, tantost com Id viu, tantostse dreca en sonilit, 6 demana li quines novelles aportava. « Certes, dix lo missatge, bones ! que les galeres de Carles son descomfites, 6 havem ne preses vint e dues. » Quant lo rey hac aço entes, fo molt alegre e feu grans gracies a Deu Nostre Senyor, de tan gran gracia e de tan gran honor que feta li havia. E feu donar al missatge qui les novelles havia portades, hun seu vestir d’escarlata molt ab pena vayre. Puix lo rey dormi tro al jorn moit alegrament e en pau, que molt havia estat ab mal ayre, per ço com molt era duptant del fet, mas be sabia que, abans quels seus no serien venqcuts, n’i havriatants morts que no seria qui llevas lo camp.
Quant la gent de Mecina saberen aquella novella , ilevaren se tots de 805 lits, grans 6 pochbs, e van encendre torces e brandons e capelles 6 falles ; 6 feren tan gran lumenaria que de huna Ilegua entorn havia molt gran claredat, que era semblant que fos jorn. E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist. Quant vench lo mati, les galeres dels Catalans se apparellaren e s’en anaren al mils que pogueren , 6 desligaren als presos, e feren los tornar en Ilurs galeres a revers ab la popa primera e ab les senyeres de Carles tiragascant per la mar. Cascuna de les galeres del rey d’Arago ne remolcava huna o dosgaleres de aquelles que,;havien preses, ab la popa primera. Eaxiremolcant, entraren s’en al port de Mecina lo mati, ab gran alegre de trompes e d’altres esturments e ab llurs senyeres llevades. E lo rey era aqui riba la mar ab gran cavalleria e ab tota la gent de Mecina, e cridaren a altes veus: « Ben siats venguts, axi coma molt valents que vos altres καὶ sots, que ab quatorze galeres havets guanyada victoria de cinquanta galeres! » E menaren lo ,
Ἢ major alegre que hanch mes fos vist. Quant les . galeres foren al port de Mecina, lo rey feu metre
tots los presos en hun palau gran; 6 foren quatre
milia ecinquanta, menys de aquells que foren ἃ
la batalla morts. E els homens de les galeres del rey d'Arago devallaren en terra, e cascu aporta s’en Co que havia guanyat : copes d’aur 6 d’argent, e talladors, e scudelles, e molta bella vexella d'argent, e cubertors de seda, 6 molt richs guarniments, e molts bells vestirs de cendat ab penes vayres, e tant haver e argent monedat que negu no pot saber be nombre. E cascuns anaren se reposar e assolacar Îla hon li plach; e no s'era maravella, car a molt havien treballat.
Quant vench a cap de tres jorns, lorey hac bagut son consell : que faria de aquelles gents que tenia preses, qui eren del principat e de la terra de Pulla; e feu los se venir denant.
« Barons, dix lo rey, be veu que yo-us tinch en mon poder, quen puch fer co que yom vulla ; e creu que si los homens meus fossen venguts en poder de Carles, co que Deus ja no vulla!
qu’ell los Ilivrara tots a mort; mas yo no νὰ}! tant de mal fer ; ans vos Ilivrare dos naus carregades de pa e de vi,e anats vos en en vostra terra. E yo fer-vos-he carta ab mon sagell, que aportets als homens del principat : que tota hora que vinguen ab mercaderia en ma terra ne per be, seran sans 6 segurs. E d’aqui avant guardats vos que nom vingats al encontre; que, si podia negun pendre, yol faria a mala mort morir. »
E dona a cascu hun tornes d'argent 6 tornaren s’en. Quant ells veren la misericordia del rey d’Arago, hagueren goig 6 cridaren a altes veus: « Deus te do vida, rey de misericordia, quins has prestada la vida, la qual tenim per tu! « E axi anaren en Îlur terra, e portaren molt gran nomenada e Ilaor del rey d’Arago e de ses gents, e de la bondat quel rey los havia feta. Si que totes les gents de Pulla e del principat eren molt pagades del rey d’Arago, 6 pregaren tots jorns Deus que li donas vida e victoria sobre sos enemichs.
CAPITOL XCIX
Com lo rey Carles trames missaigers'al rey En Pere d'Arago e quel reptassen de part sua.
Quant lo rey Carles sabe que les sues galeres foren desconfites, fo molt yrat, e majorment com quatorze galeres n’hagueren desconfites quaranta-huyt, de les quals ne retengueren vint e dues e les altres foren fuytes. E
pensa ah si mateix, e veu que tot son fet rra :
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1282
perdut e que les sues gents no havien durada a les gents quel rey En Perehavia amenades, encara que les sues gents fossen quatre tanis que les altres; e pensa com poria gitar de la terra lo rey d’Arago, la sua persona sola, ab qualque scusa, que {ot l’alire li era vigares que fus nient. E feu se venir dos clergues que eren seus e de sa casa, e vestils, e adobals com a frares preycadors : « Barons, dix lo rey Carles, anats vos en a Mecina e parlats ab lo rey d’Arago. e digau li de la mia part : que ell no esentrat en la terra de Cecilia axi com a Ileal hom e lo, ans hi es entrat malvadament, axi com no deu. — Senyor , digueren aquells dos falsos missatgers, som aparellats de fer vostra volentat. »
Quant vench la nuyt, feu los passar en huna barcha en Cecilia. E quant foren aqui, anaren s'en al rey d'Arago! e digueren li la missatgeria quel rey Carles los havia manada dir. E lo rey, com ho hac entes, mes mans a nure e sol no feu semblant que res li pesas co que li havien dit. « Barons, dix lo rey, yo trametre mos missaigers ab vos altres ensemps al rey Carles , per saber de la sua bocha si es ver co que vos altres deyts. »
E aytantost lo rey aparella sos missatgers, cavallers honrats 6 d’alt affer. « Barons, dix lo rey,anats alrey Carles,eamenats ab vosaquests dos missatgers qui m’han dites aquestes paraules de la sua part. E sapiats ab elles, si es ver qu’ell los m’haga tramesos ab tals paraules com vos altres havets enteses. E si ell les vos atorga, escondits m'en, axi com vos vos esconderiets de hun altre cavaller qui-us reptas de fe e de llealtat ; e no 11 Ὦ menets neguna honor, que yo lo y menare cos ἃ (08. »
CAPITOL C
Quant b rey En Pere d'Arago 6 lo rey Carles se acordaren dr fer batalla ells abdos a Bordeu.
Com los missatgers se aparellaren ὁ passa.
ren a Regols hon lo rey Carles era, venguerra denant ell; e paregueren be homens de gran valor e missatgers d'alt affer. E saludaren lo rey Carles, 6 dixeren li : « Senyor rey Carles, lo noble rey En Pere de Arago e de Cecilia nos tramet aci per saber de vos, si aquests dos frares preycadors que han dit aco al senyor rey nostre « que ell es entrat en la Cecilia falsament
(1) 21 0. tobre. Voyez kc récit de Muntaner, p. 818.
[1282] 6 deslleal e no deguda » si-u han dit per vos ne per vostra volentat. » E ab aytant no digueren pus.
El rey Carles estech hun poch en pensant, e dix : « Vullats que yo ho haga dit o no, yo dich : que ell es entrat en la Cecilia malvadament e no deguda, 6 axi com no deu. » Adonch
respongueren los missatgers del rey d’Arago Θ᾽ dixeren : « Senyor, nos vos responem aquestes
paraules, per manament del rey d’Arago 6 de Cecilia nostre senyor, 6 dehim: que tot
hom que digua quel rey sia entrat en Cecilia
malvadament e no deguda, ho diu com a falc e deslleal. E diu que-us ho menara cos per cos. E donar-vos-ha avantaitge d'armes, aytals com vos vullats. »
De aquesta resposta fo molt irat Carles; 6 sos barons dixeren li que nos iresques 6 no y respongues, menys de consell. Sobre aço Ilevaren lo de aqui e meseren lo en huna cambra. E aqui tench consell ab sos barons. E puix torna en son seny, 6 respos : que ell no combatria sol a sol ab ell, mas ab cent cavallers per altres cent. « Dopch, digueren los missatgers del rey d’Arago, vinguen los vostres missatgers ab nos, tals que fermen la missatgeria denant lo nostre rey. — Certes! dix lo rey Carles, yol altrey. »
Adonchs aparella sos missatgers, cavallers honrats, e trames los al rey d’Arago a Mecina; els missatgers del rey d’Arago s’en tornaren ab ells. E vengueren denant lo rey, e saludaren lo molt altament. E lo rey acollils molt gint de fet e de paraula ; e dixeren al rey les paraules que eren estades parlades en-
trel rey Carles e sos missatgers : « Senyor rey, nostre senyor rey Carles vos diu : que-us ho menara cent cavallers per altres cent ; e si aço volets fer, ell n'es apparellat. E d’aqui avant diu vos : que vos no sots entrat en la terra de Cecilia axi com devets. — Certes, dix lo rey d’Arago, ell dira co ques volra, e nos farem co quens sia honor. Mas yo lo y combatre cos a cos : que yo no he fet res contra fe 6 Ilealtat. E d’aqui avant yo li trametre mos missatgers ab certes paraules. »
Los missaigers se apparellaren, e lo rey dix los co que havia en volentat. E puix anaren s’en <n”Regols tots los missatgers ensemps, e vengueren denant lo rey Carles, e digueren li que bavien parlat ab lo rey d’Arago. « Senyor, lo
CAPITOL C
ΤΟΥ͂ d’Arago diu, ques combatra ab vos cosacos 6 que-us donara avantatge de armes. — Cér+ tes, dix lo rey Carles, non fare res: que si el sabia que yo ho preses, ja ell no m’ho αἰτίᾳ. » Adonchs dixeren los missatgers : « Diu vos lo réÿ d’Arago : que puix nolin volets combatre cos a COS, pendra rey o fill de rey.— Certes, dix lo rey Carles, nol altrey pas.—Donch, diguerèn los missatgers, pus en altra guisa nos pot fer, ell pren vos ab cent cavallers.— Yo, co dix lorey Carles, ho atorch en aquesta manera: que, de la sua part haga sis cavallers fels jurats, e yo sis; e axi com aquells jura ran ne devisaran lo fet de là batalla, que ax sia feyt ; e que ells cerquen Iloch cominal hon se faça la batalla; e tot co que ells feran, que nos ho tendrem, que no y pugam contradir ; encara que juren de cascuna de les parts quaranta homens, cavallers dels millors que nos hagam , que la batalla no puga romanir. »
Quant aquestes paraules foren atorgades entre el rey Carles e los missatgers del rey d’Arago, lo rey trames sos missatgers a Mecina ab aquells del rey d’Arago ensemps. E vengueren denant lo rey d’Arago ensemps , 6 digueren li lo fet com era empres e atorgat, de la batalla entre ell e lo rey Carles; e axi, si ell ho atorga ni-u volia. « Senyors, dix εἰ], tot co quels meus missatgers hagen empres ne fet ab lo rey Carles, yo-us atorch per be fet. » Sobre les cartes e les covinences se faeren, es fermaren, es juraren de atendre e de complir per ma de quaranta cavallers millors de cascuna part. Los quals cavallers foren aytals, com yo ho entes, de Cataluny e de Arago:
En Rois Eximen de Lluna ; — En Guillem de Castelinou ; — En Pere de Queralt ; — En Eximen d’Arteda ; — Rol de Maauel; —-Renau de Limotges, jutge ; —-Arnau Roger, comte de Pallars; — N’Armengol, comte d’'Urgell ; —— Pere Fernandes, germa del rey En Jaume ; — Pere, fill del rey ; — Llop de Lluna, — Ponç de Ribelles; — Sanç d’Entillo ; —Pere Arnau de Botonat ; — Alaymy de Lenti, del regne de Cecilia, mestre justiciari ; —Aldori de Vintimilla, comte de Iscla ; — Fraderich de Mosca,- comte de Albaregal; — Rotlan de Piol; —Galter de :
Caletagiron; — Bernard Roger de Eril; — Roger de Lluria ; —Lope Ferrandesde Atrosilla ; — Berenguer de Monpao ; — Pere Garces d’Arenos ; — Bertran de Bellpuig; — Guillem de
œ—e Ur on +
644 CRONICA DEL REY EN PÈRE, PER B. D'ESCLOT. [1282
Besora ; — Garces de Resur ; — Eximen Llop de Boil; — Ramon de Molina ; — Simon Desllor ; — Leyalci Ivaco de Gavalur ; — Gil de Monvaga; Guillem Arnau de Juber; — Berenguer de Foga ; — Galceran de Villa-franca ; — Ramon de Cortada ; — Jaume de Oblites ; — Guerau Docent ; — Esteva Novis ; — Blasco de Alago, gendre del rey!.
Dels quals de aquests cavallers n’i hach sis fels de la part del rey d'Arago e altres sis de la part del rey Carles. Los quals sis de la part del “ey d’Arago foren, per ordenar la batalla, e el fet, aquests : En Guillem de Castellnou ; — En Rois Eximen de Lluna ; —En Pere de Queralt ; —Eximen d'Arteda ; — En Rol de Manuel ; — Renau de Limotges, de Mecina. — Aquests sis cavallers fels e jurats, ab altres sis de la part del rey Carles, ordenaren tot lo fet de la batalla en aquesta manera que ara oirets.
Primerament ordenaren : que la batalla ques fes a Bordeu, qui es del rey d’Anglaterra, axi quel rey d’Anglaterra o son procurador hi sia en tal guisa apparellat que puxa assegurar la batalla e tots cells qui hi seran.
Encara, los dos reys hi sien lo primer jorn de juny ; e aquell qui hi fallis que no y [05 aquell jorn, que fos tengut per falc e per desileal, 6 que no fos tengut per rey aull temps, ne aportas senyera ne senyal, ne cavalcas ab companyo.
Encara, que nengu no y fes nenguna res per que la batalla romangues; e si ho fes que fos aytal com ja havets oït.
Encara, que negun dels reys no dega venir ab grans companyes de cavallers ni de gents, sino ab cent cavallers qui devien fer la batalla,
4) L'historien Miquel Carbonell a rapporté le texte latin de ces diverses chartes, à la suite de la vie du roi Pierre d'Aragon (Chroniques de Espanya, fo ΤΊ verso à 80 verso), et déclare le: avoir tirées des précieuses archives de Barce- Jonne. « Les quals cartes, dit-il (fol. 13 verso), en sa propria figura se troben huy en dia recondides en lo Real Archiu de Barcelona; les quais yo, Pere Miquel Carhonell, componedor de la present historia, he vistes, tengudes 6 legides. » La lettre originale du roi Pierre, ajoute-t-il (fol. ΤΊ verso), ne peut s'y trouver, et est sans doute restée entre les mains du ΓΟΪ Charles, ou de son neveu le roi Philippe de France. Quant à la lettre originale du τοὶ Charles, elle est conservée dans les archives de Barcelonne, et on y lit les noms des quarante témoins avec leurs sceaux peudants et celui du roi Charles. La relation de tous les incidents de ce duel a été aussi donnée par Ramon Mugiauer, οἱ sou récit est aussi exact qu'animé.
e ab pochs mes. E cell qui-u faria, que si aytal com d’amunt es dit.
E encara, que si negun cavaller ne altre hom estant en Bordeu començava batalla ne mescla, que fos aytal com d’amunt es dit.
E si tant sera quel rey d’Anglaterra no fosse a Bordeu, ne son procurador, en tal guisa apparellat de guardar la batalla que negu no fos poderos de fer tort ne sobres al altre, que casuns s’en puxen tornar saul e segur.
E aço juraren abdosos los reys ab quarants cavallers de cascuna part, ab carta feta de compromes, partida per A. B. C. Quant tot aco fo fete ordenat, lo rey Carles, qui era ἃ Regols qui es en la Calabria, denant Mecina, ordena e stabli la terra al millor que poch. Mas be conexia la volentat de les gents de Pulla e del principat, que nol amaven [nel preaven res. E jaqui son fill, lo princep de la Morea ! ab tota sa cavalleria a Regol, que estigues aqui en establida, quel ΤΟΥ d'Arago ne ses gents no poguessen passar en la Calabria. E puix lo rey Carles apparellas de anar a Bordeu, e tench son cami vers Napols e vers Roma.
Ara lexa a parlar lo Ilibre δαὶ del rey Carles e torna a parlar del rey d'Arago e de ses gents.
CAPITOL CI
Com lo apostoli trames en ajuda del rey Caries cinch cess 68vallers francesos.
Diu lo comte que, sempre quel rey Carles fon partit de Regols e hac cavalcat ‘hun jorn, si atroba cinch cens cavallers francesos quel papa bac soldejats e pagats per sis mesos, e trametials al rey Carles en ajuda. E el rey Carles feu los manament que s’en anassen a la Catuna que es d'avant Mecina, assats prop de Regols, a mija Ilegua, e que stiguessen aqui en establida, per tal que null hom de Mecina no pogues pas- . ΒΔΓ en la Calabria. E quant los cavaliers se foren partits del rey Carles, vengueren s’en ἃ la Catuna, 6 aqui albergaren se. Ε nols era sem-
(1) Le roi Charles d'Anjou prenait en même temps dans ses titres, comme on peut le voir dans Pacte rapporté par Carbonell { fol. ΤΊ verso ) le nom deprinceps Achaiæ, conune pos sédant la seigneurie supérieure de Morée. Son fils afné portait sans doute le même titre depuis la mort de son frère Louis Philippe, fiancé d'Isabelle de Vile-Hardoin. Entre cette mort arrivée en 1977 et le second mariage d'Isabelle avec Florent de Haïnaut en 1291, Charles put réunir les deux titres dans 5 famille. (Voy. la Chr. de Horée, p. 488.)
blant que negunes gents del rey d’Arago los pogues fer dan ne venir de sobre, per ço com la mar era en mig entre ells e Mecina.
CAPITOL CII
Com lo rey En Pcre d'Arago e de Cecilla ab tota sa ost prenguc Regols e occiren gran res de los Francesos.
Diu lo comte, quel rey d’Arago e les sues gents saberen que aquelles gents eren vengudes a la Catuna e que staven aqui en stablida. Sobre aco los almugavers vengueren al rey e dixeren li : « Senyor, pregam vos quens lexets passar en la Calabria tro a mil e dos milia almugavers, e quens façats passar ab galeres ; e veurem si hi porem res guanyar sobre los nostres enemichs qui son de [ἃ ; que nos no som usats de estar en viles ne en ciutats, que no som çabaters ne texidors, ne homens que sapiam res fer, sino de fet d'armes entre nostres enemichs. — Barons, dix lo rey, anats en nom de Deu, e yo-fer-vos-he armar deu galeres quius bi passaran e estaran alli tant tro siats retornats, per tal com de [18 no havets negun retorn. — Senyor, dixeren los almugavers, gran merces. »
Quant vench l’altre jorn, lo rey feu apparellar deu galeres, e feu hi muntar dos milia almugavers; e sus a la alba del jorn, preseren terra a la Catuna, e devallaren aqui. Quant les guaytes de la vila los sentiren, meseren mans a cridar a altes veus : « Armes! cavallers francesos! Que les gents del rey d’Arago son ab nos! » E cascu se Îleva a armar axi com poch, e d’altres qui fogien sens armes. E los almugavers entraren en la vila, e occiren hi be cinch cents cavallers, sens l’altra gent, e prengueren tot Ilur haver e Îlur tresor, 6 recolliren ho en les galeres, e meseren molt cavalls en les tarides que y eren, e puix occiren tots los altres que no pogueren menar ne recollir {.
Quant lo princep qui era en Regols sabe que les gents del rey de Arago havien ferit ἃ la Catons, correch ab tota sa cavalleria vers aquella part; mas poch hi acaba, que ja era tot perdut. E los almugavers e les gents de les galeres eren ja recollits, sino trenta almugavers que foren sobrats e foren fuyts en les montanyes.
(4) Ce fut dans cette affaire de Catona en Calabre que
mourut le comte d'Alençon, (Voyez le récit si animé de Munta- |
ner, p. 5187
CAPITOL CII
Quant les galeres foren recollides e allunyades de la terra tro a mig tret de ballesta, ells veren hun almugaver que fo romas en terra, e cinch cavallers francesos venien li de sobres ab Ilurs cavalls ; e ell, defensant see tornant atras, venia envers la mar, axi com cell qui trobar cuydava les galeres apparellades e muntar sus. E en huna de les galeres havia hun almugaver qui era molt valent hom e era de Taragona, senyor de cinquanta servents; e veu quel almugaver, qui era seu, era en molt gran cuyta, prega l’almirall quel fes posar en terra a socorrer a son companyo. E aytantost pres sa Ilançca e sos dos darts; e la galcra acostas a terra; 6 ell devalla tot sol. Abans que ell fos en terra del tot, viu que hagueren mort son companyo.
E ells quil veren venir, vengueren vers ell ab Ilurs cavalls. Ε al primer qui vench, lexa li anar huna escona, e dona li tal colp per mig los pits, quel esberech1 e tots los guarniments li passa ; si que tot lo ferre li mes al cos; e sempre caech mort en terra del cavall. E puix pres bunsalta travers, eencontra hun altrede aquells cinch cavallers, e a travers, per migles falques, va ferir de la llança lo cavall, si que de laltra part cacch mort; el cavaller caech sots lo cavall, si que nos podia Ilevar. Quant los tres ca vallers qui romas eren viren aço, foren molt spaventats e yrats;-e lexaren se anar a ell. E, al primer que li vench, lexa li anar la scona que li era romasa ; e dona li tal colp sobrel bacinet que aportava al cap, quel ferre li mes dins lo cervell, si quel cavaller caech mort a terra. E puix partis dels dos cavallers e ana s'en al cavaller qui jaya sots son cavall, que nos podia ilevar, e dona li hun colp de la Ilança per la ventalla, per mig lo coll, si que li trenca les venes, e mantinent mori. E puix, ab la Ilança apunvada, pres hun salt a travers vers la mar ; els dos cavallers volgueren se metre entre ell e la mar ; 6 no hac altre consell; e pres huna pedra qui jaya al sol, e trames la al cavaller qui pus ἃ pres li era; 6 dona li tal colp sobre les dens que les bares d’avall li trenca; si que lo cavalier tot esbalayt σίγα lo cap a son cavall e fogi. E lo servent ana vers l’altre cavaller, el cavaller nos poch guardar d’ell; e dona Ii tal gran colp de la Ilança sots les faldes del alberch, si que tot lo ferre li passa per la cuxa. E puix acostas ἃ
(4) Le haubert.
. gols, 6 stabli lo molt bet. E paix cavalca ab tota sa ost e ana s’en a huna vila qui ha nom Calanas. E aqui sabe per la gent de la vila que lo y digueren : que a Samenara havia huyt cents cavallers francesos e prohencals quel princep bi havia tramesos per stabliment. E dixeren li que, entre aquella vila hon era 6 Samenara, havia hun portal hon havien a passar, qui era moît fort, que cent homens a peu ho tendrien a dos milia a peu que ja no porien passar, ans havrien a tornar atras ὁ essér desconfits. E quant lo reÿ hac aco entes, apparellas ab tota sa ost; e huna nit, quant los éavalls hagueren menjat la civada, ell cavalcà tota la nit e passa aquell mal pas, qui era assats prop Samenara. E ell mana que y entrassen dos milia almugavers e quaranta Cavallers, abans que en la vila se fossen reconeguts.
Quant los almugavers hagueren oyt lo manament del rey, anaren s'en vers la vila; 6 les guaytes quels sentiren venir cridaren molt fortement e meteren so per la vila. E els cavallers e les gens qui dormien en Ilurs lits llevaren se 6 prenguéren Îlurs armes. E hac n’i molts qui muntaren en Ilurs cavalls, 6 d’altres qui fogien fora la vila; mas nols valia res, que vehien en mans de cells de la ost qui eren deffora de la vila, e axi eren morts o presos. Mas los almugavers anaren trencar los murs de la vila e entraren dins; 6 los cavallers ab 6115: 6 meteren foch a la huna part dé la vila, e puix anaren per la vila, e atrobaren cavallers armats per cases e per carreres e per places; si quen occiren tots quants ne atrobaren. E En Pere Arnau de Botonat, ab los cavallers qui eren ab ell entrats en la vila, vench en huna placa, e aqui troba huna gran companya de cavallers francesos 6 prohençals, e anaren ferir en ells; si quen enderocacen molts de Îlurs cavalls e en auciren. En Berenguer de Pera-Tallada ana ferir dos cavallers francesos a travers ab la Ilança ; si que abdos los passa, els abate en terra morts. En Pere Arnau de Botonat encontra hun cavaller de Prohenca, qui era molt honrat hom, e havia
(4) Voyez Muntaner, p. 278. Zurita dit que le roi d’Aragon prit Reggio par capitulation, le 14 février 1285, et qu'aussilôt les villes de Calanna, La Mota, Santo-Lucido, Santa-Agata, Poante-Dattilo, Gherace et autres se rendirent à lui.
CAPITOL ΟΠ]
nom En Ramonet de Vila-Nova ; e volch loferir de la Ilanca; e lo cavaller qui era tot armat crida li « Nom aucies !» 6 qu’ell era aytal cavaller ; e dix li son nom, e que poria haver d’ell gran remuneracio. À aquestes paraules En Pere Arnau de Botonat l’ana abraçar per mig dels flanchs e trach lo de la sella tot armat, e posal se al coll del cavall e traech lo de la plaça, per tal que nol occisen, e aporta lo de fora en la ost e Ilivral ἃ sos scuders que lil guardassen. E puix baregaren tata la vila, 6 trobaren aur e argent e moneda tanta que null hom no pot saber lo nombre dels florins d’aur e dobles e carlins e tornesos d'argent, e molta bella vexella d'argent, 6 molt bell arnes de seda, e richs guarniments, e cavalls, muls 6 rocins.
CAPITOL CIII
Com hun almogaver, que prengueren les gents del princep de la Morea, se combale ab hun cavaller frances el vence, e com madona la reyna, muller del rey En Pere d’Arago, s’en vench en Cecilia.
Ab tant lo jorn fon vengut, e tornaren s’en a Calanas. E quant lo princep, qui era al pla de Sent-Marti, a dos Ilegues de Samenara, sabe les novelles, que tots los de Samenara eren morts e presos, fo molt yrat; e correch ab tota sa gent a Samenara; 6 troba tota la vila cremada e mal mesa, e los cavallers morts per les carreres; 6 veu que altre consell no podia pendre ne donar, 6 torna s’en molt yrat 6 pla de mal talent ; e no fo maratvella. E cuydas quel rey d'Arago lo venria assetiar en la sua ost; 6 Ilevas de aquell Iloch hon era; 6 passa huna gran aygua ; e prop de la aygua ell se atenda, e feu vallegar totä la ost en torn. Mas no romania per 800 quels almugavers no anassen a la ost, e ferien en la ost de nit e a matinades, els aucien cavallers e homens a peu, e s’en portaven de Ilur arnes assats de les tendes, que no s’en podien a res pendre; ans, pus nit era, no gosaven traer lo peu de la ost, que semblant los era que les pedres fossen homens.
E hun jorn s’esdevench, que huna companya dels almugavers s’encontraren ab huna companya de cavallers francesos e de homens a peu; els almugavers eren pochs e fogiren a la muntanya, si quels Francesos ne retegueren hu qui nols poch scapar. E per maravelles nol volgueren occiure, mas amenaren lo d'avant lo
princep, e dixeren li que aquell era almugaver que havien pres. Lo princep lo guarda, e veu que no vestia sino huna cota, sens camisa, e fo magre, e negre, de la calor del sol, e la barba que li fon creguda, e sos cabells negres e llonchs, e aportava al cap hun capell de cuyr tot trepat, e en les cames hunes calses de cuyr, e hunes avarques de cuyrals peus. Com lo princep lo viu axi apparellat, maravella s’en molt, e demana li qui hom era. E ell dix que era almugaver de les gents del rey d’Arago. « Certes! dix lo princep, no se qual bondat sia en vos altres ne qual ardiment; que molt me semblats catiues gents e pobres e salvatges, si tots sots aytals. — Certes, dix l’almugaver, yo son hu dels pus catius dels altres ; mas empero, si hi havia hu dels vostres cavallers, lo millor que ell fos, yom combatria volonters ab ell ; e ell, que fos tot guarnit en son cavall, si ell se volia combatre ab mi; 6 quem façats retre ma Ilança e mon dart e mon coltell ; e si tant s’es que yol puxa conquerir, quem lexets anar sens falla san e segur; e si ell me conquer, faca de mi ço que vulla. — Certes, dix lo princep, aci ba bell plet. »
Ab aytant hun cavaller frances se Ileva e dix que ell se combatria ab ell. E era molt jove e gran e soberch; e dix al princep que ell faria la batalla. « Certes, dix lo princep, açom plau. Ara donchs, anats vos armar, 6 veurem aquest que sabra fer. »
Ab tant lo cavaller se ana armar, ell e son cavall; e lo princep feu retre al almugaver sa lança e son dart e son coltell e sa cintura; 6 fo amenat deffora en hun camp. E totes les gents de la ost foren aqui, el princep ab sos cavallers. Ab tant lo cavaller vench tot corrent tot armat en son cavall, e vench vers l’almugaver ab la Ilança denant, per tal quel feris ; 6 l’almugaver, quel veu venir tot abrivat vers ell, lexal se acostar, e trames li la scona
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
als pits del cavall, si que lin mes be dos palms :
entre los pits e la espalla ; e puix pres hun salt a travers, si quel cavaller lo erra al brocar, que nol poch ferir. El cavall caech en manti-
oc ——— «--ἰ.......
nent en terra. E aytantost l’almugaver trach . blit sos balles e 805 vicaris per tota Cecilia !, si
Caygut en terra ab lo cavall, e va li des Ilasar
son coltell, e correch sobre el cavaller qui fo
son elm e vol lo degollar. Mas lo princep cor- :
rech [18 e veda-lo-y, e dix li que son plet havia
guanyat e quel lexas estar. El almugaver
partis del cavaller; e lo princep menal se:
la sua tenda e dona hun seu vestir, e dix Hi qu s’en anas saul e segur. E l’almugaver ha gran goig quant tan be li era pres, e pas s’en ἃ Mecina; e presentas denant lo rey,e comta li com li era pres ne esdevengut, e b princep com lo havia dellivrat e trames a el. E lo rey, quant lo veu 6 aco hac entes, ἢ molt alegre; e feu se venir deu Francesos de aquells que tenia presos ; e vestils molt be, e trames los al princep; e feu li assaber : que tots vis, qu’ell li trametes hu dels seus homens, l'a trametria ell deu. Si quel princep lo y tencha gran valor,e conech'que negun rey no havia tan bones gents d’armes com lo rey d’Arago havia, ne axi Îleals a llur senyor ; ne nengun rey Π0 era axi de tan gran proea com ell.
Aço fos al mes de abril quel rey d’Arago bac conquist lo regne de Cecilia e hac menades a fi totes les coses que eren contegudes en aquest libre. Ë madona la reyna Costanca, qui fo filla del rey Manfre, muller del rey d’Arago En Pere, vench en Cecilia a Trapena ab dos fills del rey d’Arago e ab huna filla, dels quals fills havia nom la hu En Jaume, l'aitre Frederich. E lexa dos fills en Catalunya, co es assaber lo major de 1ots qui ha nom N’Anfos, e l’altre, qui era menor de tots, En Pere.
Quant madona la reyna fo venguda a Trapena ab son navili, devalla en terra, e les gents acolliren la a gran honor, axi com cella qui ers Ilur dona natural, neta del emperador Frederich. E aqui cavalca tant per jornades tro que fo ἃ Mecina. Aço fo ἃ la exida de abril, quel rey fo a la ciutat de Mecina ; e fo molt alegre de la venguda de la reyna e de sos fills, e feu molt gran festa per ella.
CAPITOL CIV
Com lo rey En Pere d’Arago se parti de Cecilia es'en sm: Bordeu per fer la batalla ab lo rey Caries, 6 com entra es b camp.
Quant lo rey hac estat ab sa muller e ab 808 infants en la ciutat de Mecina, e hac sta-
(1) 11 nomma Galeran de Cartella, qu'il avait créé comte de Catanzaro εἰ armé chevalier, son vicaire général on, Sick, Alaymo de Len'ini maitre-justicier, Jean de Procida chance ler, et Roger de Loria amiral,
ones.
LA - σ΄
[1288] {os feu comandament que tots fessen lo manament de la reyna e de son fill En Jaume, axi com per ell, e comana la reyna als homens de Cecilia e de Mecina, e sos fills; e parti s’en molt cuytosament, e vench se a Trapena hon eren les sues naus quil esperaven. E quant fo a Trapena, ab gran res de 808 barons recollis en ses naus ; 6 feren vela, e tengueren Îlur via vers Catalunya. Mas quant foren partits de Trapena e hagueren anat tant que foren prop de la ylla de Serdenya cinquanta milles, si los dona lo vent al encontre, que no podien anar avant en Îlur dreta via, e era molt fort temps ; si quel rey ne fo molt irat, per co com lo terme era molt breu; que no havia anar, tro al terme de la batalla que devia ser ab lo rey Carles en la ciutat de Bordeu, mes de vint c huyt jorns. El rey dix ἃ son capita del navili que li fes venir dos galeres, que mester era que s’en anas per força de rems, puix lo vent li era contra. « Senyor, 00 dix En Ramon Marquet, que volets vos fer ? quel temps es molt fort e greu , e no es temps de anar en galeres; encara que tota la Serdenya es plena de Ilenys armais e de males gents. Per que, yo-us consell que no-us metats en tan gran ventura.
— Certes, dix lo rey, axi vull que sia ; que ja es scrit 00 que deu esser , e altre non sera ; ne per res que yo puxa fer, no romandra que yo sia al jorn de la batalla. »
Ab tant En Ramon Marquet feu venir dos galeres ἃ Ilats de la nau hon lo rey era ; e ell munta en huna de les dues galeres, ab tres cavallers sens pus, e sens altra companya, encara que no volch que dels mariners ni negun hom de les naus hi muntas ab ell, sino solament lo nauxer. E partiren se de les naus ; e anaren tant lo jorn e la nit que vengueren en les terres de Serdenya, en hun Iloch que ha nom Cabo-terra assats prop del golf de Caller!. E aqui lo rey devalla en terra, e menja 6 refresca. E puix lo rey recollis en les galeres ; e les galeres bateren rems e anaren s’en. E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona al encontre ; e tengueren la volta de Barberia. Si que, quant hagueren axi anat huna nit e hun jorn, foren en les parts de Barberia e assats prop de Alcoyll. E puix lo vent se millora. E tornaren en Îlur via. E quant vench al
(1) Cagliari.
CAPITOL CIV
terç dia, lo nauxer, que havia nom En Bernat Ponç de Barcelona, dix a hun mariner que muntas en l'arbre, que terra devia veure. E lo mariner munta sus; e mantinent veu la terra de Manorcha ; e dix ho al nauxer e a tots los altres. E el nauxer dix ho al rey, si quel rey veu la, a cap de peça quel nauxer lo Υ hac ᾿ dit. E lo rey hac molt gran goig; e feu manament al nauxer que fes apparellar de menjar. El nauxer feu ho aytantost. E puix lo rey menja e tots los altres; car be havia quatre jorns que no havien menjat, sino fort poch,
‘per raho del mal temps que havien hagut. E
puix anaren tant a rems e a veles que passaren totes les ylles de Manorcha e de Mallorcha 6 Yviça, e vengueren a Valencia, en hun castell riba mar qui ba nom Cullera. E aqui foren de nit. E lo rey devalla en terra, solament ab [08 tres cavallers, e vench al castell ; eles gents del castell conegueren lo rey e hagueren molt gran goig de la sua venguda, e trameteren ne missatge aytantost a la ciutat de Valencia. Mas lo rey no volch aqui aturar, ans se feu Ilivrar besties ; e cavalca aytantost, e ana s’en aquella pit a Algezira. E quant vench lo mati, moites gents de Valencia foren vengudes a Algezira a peue a cavall per veure lo rey e per acompanyar lo. E lo rey ab totes aquelles gents entra s’en en la ciutat de Valencia aquell jorn, e dona ses Îletres ἃ sos missatgers que les portassen per tota la sua terra als cavallers e als barons e als ciutadans : que s’en anassen a la ciutat de Bordeu al pus tost que poguessen e que esperassen [a hu al altre. E axi lo rey estech aqui tot aquell jorn. E quant vench la nit, cavalca ab los quatre cavallers tot cuÿtosament, de nit e de jorn, tant que en tres dies e en tres nits foren a Taraçona qui es al exint de Arago e al entrant de Castella e de Navarra. E ha y.
de Valencia huit jornades, e de Taracona a Bordeu ha altres huyt jornades. E aqui ell atroba son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, e aqui ell parla ab ell. Mas lo rey era passat per la ciutat de Saragoça hon havia trobat son fill N’Anfos, 6 havia manat que degues fer ne que no.
Quant lo rey hac parlat aquell jorn a son
; nebot En Sancho, fill del rey de Castella, partis . de aqui quant hac menjat, que no y volch . aturar la nuyt, per lo terme qui era molt breu : del jorn de la batalla e per 00 com havia a pas.
sar per la terra de Gascunya hon bavia enemichs. Mas enans que partis de Taraçona, ordena axi, que volch cavalcar celadament, per tal que no fos conegut, per ço com sos cavallers no podien esser tantost ab ell, ne ell nols podia esperar, per ço que no fallis al terme, qui era lo primer dia de juny; e no y havia a anar pus de sis jorns; 6 de alli hon ell era tro ἃ Bordeu , μανία huyt jornades. E mena ab si los tres cavallers qui tota via havien anat ab el, e hbun mercader de Arago qui era mercader de cavalls, per nom Domingo de la Figuera, qui sabia tots los camins e les forests e les muntanyes de Castella tro a Gascunya e tro en Franca ; 6 Ilivra a cascuns bons cavalls, dels millors que hom atroba en Castella e en Arago. El rey cavalca hun altre cavall millor quels altres ; 6 aporta hun gomo vestit molt be de sots la gonella, e hun bacinet en son cap, e vestia huna gramalla blaua, no gayre bona, e bun capiro blau vestit en son cap, 6 ses osses! calsades, e aportava en sa ma huna escona muntera. Els tres cavallers qui eren jovens 6 de bella fayco, anaven descalsos 6 pobrament vestits a guisa de scuders, e lo mercader molt ricament vestit, axi com a bon mercader 6 honrat deu fer. E com entraven en alguna vila, descavalcaven dels cavalls e menaven los en destre per les regnes; e lo mercader anavals apres en son cavall cavalcant; e apres tot darer venia lo rey ; eaportava de tras en lo arco huna boneta, per tal que semblas majordom del mercader. E quant eren en lo ostal, los tres cavallers pensaven dels cavalls e ajudaven apparellar de menjar ; el rey despenia e feya apparellar de menjar, e ajudava als altres. E quant era apparellat de menjar , lo mercader menjava, e los altres lo servien; 6 puix com havia menjat, lo ΤΟΥ͂ 6 los altres barons menjaven. El mercader desonravals , els barallava, els tenia molt vilment per desemblar. E axi cavalcaren tant per jornades que foren a la orta de Bordeu lo darer jorn de maig, a hora de nona; co es assaber lo rey e el mercader e hun cavaller a peu, quels dos cavallers hac dexat per parades ab los cavalls luny de aqui, per tal que si mester los fos. E quant foren al entrant de l& orta de Dordeu, lo rey se atura. De aqui trames lo cavaller a peu en la ciutat de Bordeu al seu procurador
(1) Housseaux. Voy. les mêmes falts dans Muntanrr - τς
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1283
que ell hi havia trames , e era en la ciutat; lo qual πανία nom En Gilabert de Cruylles. E digueren li que vaja al senescal : que hun missatge del rey d’Arago es vengut per parlar ab ell, e es molt honrat hom ; 6 es fora de la ciutat al cap de la orta; e no vol entrar en La ciutat tro que haja parlat ab ell; e vingua ab ell hun notari de la ciatat ; e diga al senescal que no vengua ab gran companya.
E lo cavalier s'en entra en la ciutat assats pobrament vestit, ὁ vench al ostal hon era ἰο procurador del rey d’Arago; e parla ab ell,e dix li tot co quel rey li havia dit que digues al senescal de Bordeu. E aytantost cavalca e ans s’en denant lo senescal, e dix li : qe hun missatger delrey d'Arago havia deffora la ciutat, quiera bu dels pus honrats homens quel rey d’Arago hagues ; e no volia entrar en la ciutat tro que ab ell hagues parlat, per quel pregava que anas a ell, e que no amenas àb si gran companya. E lo senescal respos : que-u faria molt volenters. E ab tant munta a cavall, e cavalca ab quatre companyons, cavallers francesos, e En Gilabert de Cruylles, qui amena ab ell hun notari de la ciutat. E quant foren deffore, ἰδ hon lo reye el mercader eren a cavall, lo senescal demana a’n Gilabert de Cruylles qual era lo missatger de aquells dos. « Senyor, ço dix En Gilabert, aquell qui te la scona θη la ma, » °
Ab tant lo senescal s’en ana a ell acostar, e saluda lo ; e ell dix li que be fos vengut, ea cavall tiral luny dels altres e dix li: « Senyor senescal, lo rey d’Arago m'ha trames aci a vos: e ja , sil porets assegurar en la ciutat de Bordeu, que ell es apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla ab lo rey Carles, e que no falliria al jorn ni a la batalla.—Senyor, dix lo senescal, tot aÇo havia yo entes per son procurador qui aci es; e yo dix al procurador: que tramis cartes al rey , que per nenguna res del mon no hic vengues, quel rey de França es aci, 6 el rey Carles ab huyt milia homens ἃ cavall; e el rey d'Anglaterra mon senyor ha feta dellivrar tota la terra de Bordeu al rey de França e al rey Carles, a tota ilur volentat ἃ fer; per que yo nol poria assegurar, ans yo stech cascon jorn ἃ Îlur merce. E sapiats que, si hi ve, que ells faran tot Ilur poder quel puxen traure ἃ mort Ο a preso. Per que yo li consell que, per nenguna raho de aquest mon, no y
᾿ vingua : auel rey de França nel rey Carles no y
son venguts per fer batalla, mas per ell a trahir a mort. — Digats me, dix lo rey, lo camp hon deu esser la batalla, es fet?—Senyor, dix lo senescal, hoc; mas lo rey Carles l’ha fet fer a la sua volentat, Ilonch e stret; e es la, hun cap del cami, prop del mur del ostal del rey Carles; e ha y feta fer porta per bon pot hom entrar de son ostal al camp, per quem sembla altra trayso. — Prech vos, ço dix lo rey, quel me mostres, en guisa que no entrem dins la ciutat.»
E axi parlant e cavalcant anaren tant tro que foren en aquell Iloch hon lo camp era, per fer la batalla. El rey punyi son cavall dels sperons, e feu hua cors tro Îla bon l’altre cap era del camp, e correch son cavall per lo camp amunt e avall, e puix torna s’en al senescal :
« Senyor, ço dix lo rey, tornem-nos-en tro Ila bon som partits, e yo tornar-m-en-e a mon senyor lo rey, e vos tornar-vos-n-ets en la ciutat. — Molt volenters, » dix lo senescal.
E axi cavalcaren e tornaren s’en en aquell Jloch hon lo senescal μανία trobat lo rey. E lo rey apartas ab lo senescal ἃ huna part e dix li : « Senyor En Senescal, vos conexerets lo rey d’Arago sil veyets? — Senyor, dix lo senescal, yol dech be conexer, que no ha encara gran temps que yol viu en Tholosa, quant hac vistes ab lo rey de França, em fe gran honor, encara quem dona dos cavalls.» E quant lo senescal bac aço dit, lo rey se trach son capiro del cap e dix al senescal : « Guardats sim conexets; que yo son aci, lo rey d’Arago; 6 si lo rey d'Anglaterra, e vos per ell, me podiets assegurar, yo son apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla. » Quant lo senescal hac conegut lo rey, si li volch besar la ma, mas lorey no ho volch. E fo molt maravellat com axi era aqui vengut, e dix : « Senyor, e que havets fet e com sots δαὶ vengut? Per Deu, vos prech queus en tornets, e no vullats esser decebut ne enganat per vos tres enemichs. Hanch nom pense que tan gran assaig gosasets fer. Per Deul!
anats vos en al pus tost que pugau 6 no hajats pahor. .
(ὁ dix lo rey : « Vos me farets huna carta testimonial, com yo son estat, al jorn empres, en Lordeu, al camp hon la batalla se devia fer, e que vos me havets dit que nom podets assegurar; e que axi com la terra devia esser a tots cominal, quel-rey de Anglaterra lo ba Ilivrada a rey Carles.— Certes, dix lo senescal, ver es.»
CAPITOL CIV
Ab tant lo rey feu vehir En Gilabert de Cruylles e lo notari qui ab ell era: el rey mana fer Carta al notari, axi com éll la ordgna e la dicta. E quant lo notari hac scrita la raho, axi com lo rey li havia dit, si crida als cavallers franceses qui staven a part luny d’ells, per esser testimonis de la carta que havia scrit per manament del senescal e del rey. E la carta comença axi :
«Com yo, ser Johan de Agrelly{, governador per lo rey de Anglaterra en la ciutat de Bordeu, atorch e fas testimoni ab aquesta carta publica a vos, senyor En Pere, per la gracia de Deu rey d’Arago e de Cecilia, que vos, denant mi e denant la ciutat de Bordeu, erets apparellat ab los cent cavallers de fer la batalla ab lo rey Carles, e de entendreen totes les coses quis contenien en lo compromes fet en publica forma per volentat de ab dues les parts. E yo, ser Johan de Agrelli, dich vos, e-us he ja trames a dir per Îletres e per missatgers : que no-us puch assegurar; quel fet no es cominal; quel rey d’Anglaterra ha manada ilivrar la terra al rey de França e al rey Carles per fer Ilurs volentats. Encara atorch : que sots estat al camp hon la batalla se devia fer, en presencia demi e de aytals, los quals ab nos eren. »
Quant los quatre cavallers francesos hagueren oyda la carta de la qual devien esser testimonis, e foren, si demanaren hon era lo rey d’Arago qui aytal carta havia feta fer. « Senyors, certes! dix lo rey, yo son lo rey d’Arago. — Certes! dix ser Johan de Agrelli, be es ver ; que yol conech. » Adonchs los cavallers francesos se tragueren lo capero del cap e volgueren li besar la ma ; mas lo rey no-u volch, si que estigueren tots molt esbalaïts com axi era vengut ; que dos cavallers francesos hi havia quil conegueren molt be, quil havien vist en França 6 a Tholosa ; e parlaren entre ells matexos; e digueren : que null hom nos podia deffendre a ell, qui ab ell hagues guerra, tant era ardit 6 coratjos; que neguna novella no sabia hom d’ell, que ans se pensava hom que encara fos en Cecilia, e ell era ja vengut aqui per atendre ço que havia promes. Ab tant, ser Johan li dix : « Senyor, prech vos que-us ne anets; que si era sabut, gran dan vos en poria venir.—Molit volenters,» ço dix lo rey. E dix a’n Gilabert de
(1) Jean de Grallly, de la maison de Folx.
nr υ,
Cruylles e al senescal. » Yo vull, dix ell, parlar ab vos altres. Vos, En Gilabert, tornar-vosn-ets ab lo senescal 6 farets notar en pergami la carta; 6 fets ne far altra, partida per A. B. C. ; e que Ilivrets la huna carta ἃ ser Johan de Agrelli, e puix portar-vos-n-ets l’altra, com sera acabada. » E axi anant, parlant ab lo senescal e ab los altres, foren se lunyats de la ciutat be huna llegua. E puix lo rey pres comjat d’ells, e tench son cami ves Bayona ; si qu’era ja pres de completa, que, quant lo senescal els altres cavallers s’en foren tornats en la ciutat, 10 sol fo post ; 6 lo rey fon luny de la ciutat be dues Ilegues.
El senescal cavalca tantost tro al hostal del rey de França ab los quatre cavallers francesos e parla ab lo rey,e dix li: « Senyor, nos havem parlat ades ab lo rey d’Arago, per atendre les convinences qui eren entre el rey Carles e el rey d’Arago. » E lo ΤΟΥ Felip de França, com entes que ells havien parlat ab lo rey d’Arago e ell no sabia nenguna novella, estech tot esbalayt e maravellat, e demana : « Hon es ell? —Certes! dix lo senescal, ell s’en es tornat, 6 pot haver cavalcades, depuix que nos som partits d’ell, tres Ilegues. » E puix apres si li comta com havia parlat ab ell ne en qual manera era vengut, e Com era estat al camp, e com ha via feta fer carta de testimoni : quel rey d’Anglaterra, ne ell per ell, nol podia assegurar en la ciutat de Bordeu.
Quant lo rey de França hac entes aquestes paraules,trames quatre missatgers al rey Carles : quel rey d’Arago havia estat en lo camp 6 havia parlat ab lo senescal de Bordeu. E quant lo rey Carles hac aço entes, fo molt yrat; 6 munta ἃ cavall, 6 vench al hostal del rey de França, e parla ab ell e ab lo senescal e ab los altres cavallers qui ab ell eren, e ab lo notari qui la carta havia presa, e demana los com era estat. Si que Carles ἴδια armar totes ses gents, e lo rey de França atressi , e hac n'i molts qui exiren de fora la ciutat; mas la nit fo venguda; e hagueren Ilur consell que no acabarien res,
CRONICA DEL REY EN PFRE, PER B. D’'ESCLOT
quel rey era tant adanantat e be encavalcat; .
e la nit que era venguda, 6 nol porien aconseguir nel trobarien. E axi desarmaren se, e torperen s'en ἃ Îlurs hostals. « Certes! ço dix Carles, aquest no es pas hom, ans es diable d’infern, del qual null hom nos pot defendre, mas ab lo senyal de la creu e ab salpaca; mas de
aquest no s’en pot hom defendre ab res. Que quant hom se pensa que sia luny cent jornsdes, ell es apres de hom. — Certes! dix lo rer de França, vos deyts vcritat ; que ell es rey de gran treball e no dupta res a fer ; 6 certes, mlament nos ha scarnits 6 gaubats. »
Ab tant Carles dix al rey de França que fes metre en preso lo senescal qui ab ell havia parlat e no los havia [δι assaber, per que era traydor. E lo rey feu lo pendre e metre en presc. Si que la nomenada ana entre les gents de Bordeu : quel rey de Franca havia fet metre b Ilur senescal en preos, per ço com havia pariat ab lo rey d’Arago, d'on ell no havia culpa nenguna. E armaren se, e volgueren anar contra los Francesos; si que la novella vench dl rey de Franca ; e lo rey mana que hom lo de- Ilivras, e aytantost fo feyt. E axi les gents de la ciutat desarmaren se e reposaren aquella nit, e Carles torna s’en a son hostal yrat e ple de mal talent; car no podia venir a fi de co que havia en cor de fer al rey d’Arago. Mas lo rey, com a prous e savi s’en sabe be guardar.
Ara lexa lo Ilibre a parlar aci del rey de Francs 6 del rey Carles, e parlarem del rey de Arago En Pere.
CAPITOL CV
Com lo rey En Pere d'Arago parti de Bordeu 6 s'en torsa 0 son regne.
Diu lo comte que, quant lo rey se fo partit del senescal de Bordeu, si cavalca tant aquells nuyt tro que atroba los dos cavallers que hac lexats per Iloch sabut. E puix ensemps, si quart de cavallers el mercader, cavalearen cuylosament de gran ambladura; que, ans del jorn clar, foren denant la ciutat de Bayona; mas no y entraren, ans s'en passaren de luny per altre cami; e anaren tant, que foren, a hora de tercia, luny de La ciutat de Bayona be tres Ilgues, a huna vila pocha.
Aqui entrarenen Îlur hostal e demanaren a merjar a Îlurs cavalls ; e lo rey e los cavaliers dinaren se de pa ede vi e de truytes 6 d’ous. E quant se foren dinat, al rey vench molt gran talent de dormir ; e dix que mester era que dormis ; que
la son lo apoderava molt fort; per ço com tres
, jorns havia 6 tres nits que no dormia, ne havia ᾿ dormit sino molt poch. « Certes! digueren los
cavallers, aço pas no es Îloch de dormir; que encara sum en terra de gran reguart; per que
CAPITOL ΟΥ̓͂
que cavalquem aytant com puxam. --lix lo rey, a mi conve de dormir; que
tant gitas a dormir en hunlit, edormi ἢ. E despertaren lo, 6 munta a cavall, npanyons ab ell. E cavalcaren tant la
nit, tro que vengueren a hun castell le Castella que havia nom Fonterabia; rey fo segur e molt be acollit per de aquell lloch. E aqui reposaren tro
procurador En Gilabert de Cruylles, omas a Bordeu, fo vengut, ab la carta feta fer e sagellar al senescal de Boruix partis de aqui ab los quatre caval- 10 ell eren anats; dels quals fo la hu, Ὁ de Alago, e l’altre En Berenger de lada, e l’altre En Corral Llanca ; 6 lo r havia nom En Domingo de la Figuera.
cavalca tres jorns entre la marcha de e de Navarra , que negun no 8806 que ΤΟΥ d’Arago, entro que fo en Castella, rileta denant Nostra Dona del Campello, | entrant de Navarra. E aqui foren a tercia, e feren apparellar de menjar; 6 de aqui tro a Taraçona pus de quatre E En Johan Nunyez de Albarasi havia pies al rey per camins e per Ilochs, que
assaber sil veyen passar per aquell que li fos denant el cami per quel pre- | prop de la vileta a miga Ilegua, ab ents cavallers. E mentre quel rey se ,e les taules foren meses, la dona de stell hac sabut quel ΤΟΥ d’Arago era Βαϊ, e sabia tots los affers que En Johan bhavia empreses, e que era molt prop de ach s’en al rey. E lo rey acolli la molt Senyor, co dix la dama, yo-us prech vos guardets al mills que puxats e que ic aturets, que En Johan Nunyez es aci, a miga Îlegua, ab quatre cents cae yo he entes que ell ha agudes novelles le que devets passar acens, e per co es rop de aci estar.”» E quant lo rey hac »s, feu se donar aygua mans, e als caatressi, 6 menjaren molt tost ; 6 puix lo 165 hu scuder ἃ ἢ Johan Nunyez Îla hon e ell volia ab ell parlar, e que li fos a 2gua de aquella vileta. E puix lo rey tota sa companya a Taraçona; e no
16 romangues ab ell sino bun escuder Ὁ
a tota la terra els camins; @dix los : que
s’en anassen al pus tost que poguessen a Tara-
Gona ; e aqui trobarien son fill N'Amfos;e quel nanera no pot esser, ques que aven- :
esperassen aqui. E quant lo rey n’hac feta anar sa Companya, si munta en son Cavall ab son gomo vestit e perpunt de cendat de sobre, el capell de ferre al cap, e huna schona muntera en la ma. E lo seu scuder cavalca en hun roci corredor, e huna Ilança en la ma. E axi exiren de aquella vileta, e tornaren s’en de aquella part hon eren venguts be miga Ilegua, 6 puix dresçaren vers Castella per huna serra‘ amunt. E quant foren en la serra sus alt, lo rey veu part de la vileta al pla En Johan Nuniez ab sos cavallers ; e hagueren fet moltes partides, que cuydaven atrobar lo rey, axi com ell los ho havia fet assaber per lo scuder, e quel tinguessen al mig d’ells que a nenguna part nols pogues scapar. Mas lo rey s’en sabe molt be guardar.
Quant lo rey 6 l’escuder foren sus alt en la serra vers la muntanya, cavalcaren tant al travers vers Castella ques foren lun yats de aquell lloch hon era Johan Nuniez, qui era be huna Ilegua. E puix drecaren vers lo cami hon devien anar, dret ἃ Taracona. E puix la companya del rey d’Arago fo venguda a Taraçona ; e digueren com havien lexat lo rey tot sol e que En Johan Nunyez lo aguaytava al cami. Si que N’Anfos, fill del rey, com oy 860, munta a cavall, e tots sos cavallers ; e preseren llurs armes, e la gent ἃ peu atressi; e corregueren vers aquella part hon los fo semblant quel rey de gues venir. E quant hagueren cavalcat dos Île gues e foren al peu de la montanya, ells guar daren a avant, e veren venir lo rey qui devallava per la costa avall de la montanya ab l’escuder ; 6 fo son cavall molt suat e las, e el ΤΟΥ hujat e colorat del sol qui l’hac tochat ; e encontras ab ells. Ε N’Amfos besa li la ma, 6 tots los altres; 6 hagueren gran goig com lo hagueren atrobat, e san e saul. Ε hac n'i molts que nos pogueren tenir de plorar quant saberen l’afany e el treball quel rey havia sofert, e majorment com axil veren venir tot sol, cavalcant en son cavall, ab les armes al dos, e fo tot suat e colorat del sol e de la calor que feya molt gran. E aqui lo rey desarmas e vestis hunes vestidures de samit molt riques; 6 munta en hün palafre, 6 cavalca ab N’Amfos e ab l’altra gent ; 6 vench s'en ἃ Tarasçona. E puix els barons els caval-
(1) Chaîne de montagnes.
lers de Catalunya e d’Arago, richs-homens, qui anaven a la ciutat de Bordeu per manament del rey, atroharen lo rey a Taracona qui fo vengut de Bordeu ; de la qual cosa foren molt alegres e pagats. El rey hac gran goig d’ells e acolli los molt gint,axi com bon senyor deu acollir a bons vasalls.
E en aquella saho, En Sancho de Castella qui era en Castella, ajustava gents per ἃ venir en ajuda de son oncle lo rey d’Arago e defendre Castella als Francesos qui s’eren apparellats de entrar en Castella een Arago. Mas lo rey de Arago, qui era en Taracona , sols no feya semblant de res, mas que cacçava 6 deportava 6 delitava son cors; mas feu manament als cavallers e a les gens de Arago que, si tant s’era quels Francesos volguessen entrar per Navarra en Arago, que no fos null hom quils ho vedas, tro que haguessen son ardit; mas que Ilevassen de les aldees, e ques metessen als castells e per Ilochs forts, en tal guisa que no prenguessen dan. El rey d'altra part hac trames a dir a tots los cavallers de Arago e de Catalunya, e a totes les gents del regne de Valencia : que stiguessen apparellats, e sempre que haguessen son missatge, venguessen Îla hon ell fos, ab Ilurs armes. E aco feya, per tal quels Francesos entrassen dins en Arago de-sospitadament, e puix quels encloïs, en tal guisa que no poguessen exir sens batalla.
CAPITOL CVI
Com lo rey Felip de França trames deu milia homens a cavall e molla gent a peu a correr en Arago.
Esdevench se que, en aquella saho, lo rey Felip de França trames deu milia homens a cavall e moltes gents a peu en Navarra! per entrar en Arago, que sol nos pensava quel rey d’Arago les gosas exir en camp per combaire ab ells, ne que null hom nols gosas esperar en la: terra, ans se pensava que s'en fogissen e que atrobassen la terra desemparada. E quant tota la cavalleria del rey de França e les altres gents foren ajustades en Navarra, e les osts de Navarra foren ab ells ajustades, entraren en Arago be a quatre llegues, e cremaren aldees, 6 guastaren Lot ço que troharen. E vengueren ἃ
(1) Voyez, sur cette expédition d'Eustache de Beaumarchais, les uotes que j'ai ajoutéos au récit qu'en a fait Muntaner.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT
hun castell qui.era en hun pla, lo qual casteil havia nom Vilo. El rey d’Arago havial livrat à hun seu cavaller qui havia nom Eximen Martines de Artrodo, quel guardas el defensas als Francesos, si entraven en la terra. Quant totes les osts foren en torn del castellet, combateren lo molt fort ; si que preseren lo burch e les barbacanes tro a la torre major; 6 cells del castellet defensaren se molt ardidament e com a valents homens. Mas los Francesose los Navaresos erea tan gransgents que nos podien a toits defendre, que no eren entre tots dins lo castell pus de trenta homens combatens. E com veren quels covenia ἃ desemparar lo mur, el burche ls barbacana, meseren se tots dins la torre major e defensaren se al mils que pogueren. E cells de la ost feren cladises, 6 acostaren se al peu de la torre, e cavaren la; 6 puix estalonaren la de la huna part; que de la altra part nos’i podien acostar ; 6 puix meseren foch als stalons; e cahec la mitat de la torre , ab tota la major força dels homens qui [Δ sus eren ; mas aquell cavaller, qui era castellan del castellet, romas sus alt, en la mitat de la torre, ab quatre: mas no havien pedres ne llances ne nengunes armes ab ques defensasen. E cells de la ost hagueren scales, e muntaren sus per pendre lo cavaller e cells qui ab ell eren; e deyen los ques retessen; mas ells nos volien retre ἃ ells, per co com veyen que eren cruels e gens sens fe ὁ sens merce; per ques defensaven al mils que ells podien ; si quels quatre homens qui en ls torre eren ab ell moriren combatent e defersant Îlurs cosos.
El cavaller, qui veu que sos companyons foren morts, no hac talent de pus viure: ans amava mes morir que venir en mans de tals gents, e majorment com havia perdut lo castell que son senyor lo rey li havia acomanat:; e des-Ilasas l’elm de son cap, e puix pres lo per la orella, e trames lo ἃ dos cavallers , qui eren primers muntats a la mitat de la torre: e dona tal colp al hu per mig la cara, que totes les denis e les bares li trencha; 6 caech mantinent sobre l'altre qui de tras li era; si quel altre nos pot tenir, ans caygueren de mantinent abdosos al peu de la torre. E mantinent foren morts; els altres cavallers qui eren al peu de la torre, qui
volien muntar, lexaren estar lo cavaller tot sol,
que no si volgueren acostar, pus hagueren pro-
| vat son mal talent. Per que lo cavaller de la
torre ne fon molt yrat, per tal com volguera ab ells morir. E quant veu que altre no podia fer, e que li convenia morir Îla sus, e que no havia negunes armes ab ques deffesas, sino son, asberch que tenia vestit, que la spa havia perduda e son elm e son scut, devalla de la torre, al mils que pogue, per les escales quels Francesos. hi havien posades. E quant fo devallat, volgueren lo pendre; e no bac altre ab ques deffesas, mas ques deffensa al lo guant d’acer e del asberch ; e si dona hun gran colp a hu per mig La faç, que a terra lo mes quaix mig mort. Ab tant lo capitani de la ost. qui hac vist que aquest era de tan gran cor e de tan gran alt affer, e que havia tant de ardiment, e que seria gran peccat si tan valent hom moria, feu manament que null hom nol tocas ne li fes mal, e dix li ques restes a ell e que no hagues paor de mort. El cavaller, qui veu que altre no podia fer, ne no havia neguna res ab ques defensas, per que volenters volria morir ab ells combatent, retes al capitani de la ost; el capitani feu lo pendre, e mantinent feu lo metre en grans cadenes.
CAPITOL CVII
Com lo rey En Pere d'Arago apparella sos missatgers per eanviar al rey de França.
En aquesta saho, lo rey En Pere d’Arago e de Cecilia era en Arago a Taraçona, e sabia be que la ost dels Francesos e dels Navaresos se apparellaven per entrar en Arago; mas lo rey non feya null semblant , sino que feu manament a
son fill N'Amfosea totes les gents de Arago: que
estiguessen apparellats abilursarmes, e, sempre que ell los trameses missatge, fossen Ila hon ell fos ; mas no fos null hom que als Francesos contrastas de entrar en Arago. Mas les gents de Arago qui eren en aquelles parts assats prop dels Francesos, eren tant corenyosos de fer mal als Francesos, que no volgueren tenre ἰ0 manament del rey, ans los corregueren tro a les tendes, si quels auciren cavallers 6 d’altres gents, e no pogueren durar ; ans Îlevaren Ilurs tendes e s’en tornaren vers Navarra. E Ilavors lo rey sabe que els Francesos s’en tornaven, fo molt yrat com pus avant no eren entrats, per tal que nols fos tan laugera cosa de exir. E mantinent cavalca abhuna companya decavallersehomens
CAPITOL CVIIL
de peu qui ab ell eren a Tarascona ; si que aconsegui huna partida de la ost dels Francesos δὶ, exint de Arago, e feri en ells molt fortment’; si qu’en moriren molts, ὁ perderen moltes adzembles e moltes armes. E cells qui eren be encavalcats fogiren e meteren se en castellse en viles en Navarra. El rey torna s’en en Arago ab ses osts et ab (0 que hagueren toit als Francesos a Taraçona. E aqui ajusta totes les osts de Arago, e dix los : que volia entrar en Navarra sobre aquelles gents qui eren entrades en sa terra menys de sabuda e menys de acuydaments. Els cavallers de Arago e les gents de peu dixeren li : que no y irien si ell no feya 1lur volentat de (0 qu’ells li demanarien. El rey respos : que non havia ara saho, e que semblaria cosa forcada ; mas quant serien exits de Navarra e tornats en Arago, que ell los donaria tot ço qu’ells li demanarien que raho fora 6, que ell los pogues donar. E ells digueren li : que ara covenia ques fes, sino que nol seguirien. E sobre 860 lo rey fo molt fello de aquesta cosa, com en aquesta saho co havien esperat ; e nols volch res atorgar de co que li demanaven. E axi lo fet romas, que lo rey no entra en Navarra.
Aquella saho no ho volgueren pus esperar, e exiren se de Navarra al mils que pogueren; e tornaren s’en en Ilur terra ab gran dapnatge que hagueren pres.
CAPITOL CVIII
Com los missatgers del rey d'Arago Eu Pere anaren al rey de França.
Quant lo rey En Pere de Arago.e de. Cecilia sabe quels Francesos eren exits de Navarra e s’en eren tornats en Ilur terra, fo molt yrat, car axi li eren escapats sens batalla e sens major dapnatge que fet nols havia, e per ço que sens acu ydament lieren entrats en sa terras que treves hi havia entre ell e el rey de França, les quals treves nos podien rompre per Carte, si donchs parlant abdosos los reys no-u feyen. Per que lo rey n’era molt despagat, per ço com lo rey de França li havia trencada pau 6 treva, e li havia trencada la fe. Per que lo rey apparella sos missatgers, honrats homens 6 savis; dels quals missatgers fo'la hu lo bisbe de Valencia, 6 l’altre hbun burzes, molt savi hom d’aquella ciutat mateixa. « Barons, co dix lo rey, anats al rey
. de França , e digats de la mia part que molt me
maravell de la sua saviesa, per (0 com es en covinenca, ab mi jurada sobre sagrament de santa Esgleya : que null temps fos guerra entre elle mi, si donchs no es que abdos, cos a cos, nons desexiem la hu del altre. E digats li denant son consell a Paris : quen val menys sa fe e sa valor; e donchs son apparellat que lo y menare cos ἃ Cos, o ab cent per cent, o ab mil per mil, o ab aytants com ell se vulla. »
CAPITOL CIX
Com lo rey de França no volguc parlar ab los missatgers del rey d'Arago.
Sobre aço los missatgers se apparellaren de anar, e tengueren Îlur cami vers França ; e cavalcaren tant per jornades que vengueren a la ciutat de Paris hon lo rey era, 6 aqui albergaren en hun rich hostal de hun burzes de la ciutat. E quant lo rey de França sabe que los missatgers del τοὺ d’Arago et de Cecilia eren venguts en la ciutat de Paris e que volien parlar ab ell, fo molt temeros de ço, hon ell se tenia per mal mirent e per colpable, e nos volch demostrar a ells. E sobre aço trames missatge als dotze pars de França: que venguessen denant ell. E quant foren venguts, dix los axi :
« Barons, per tal vos hic he feyt ajustar, quem donets consell; que hanch negun temps no fo major mester que ara. Lo rey d’Arago m'ha tramesos 808 missatgers, e volen ab mi parlar. E creu que reptar-m-an de part del rey d’Arago ; car li he trencades treves, axi com no deig e sens acuydaments; que Covinenca era entre mi eell: que'nuil temps no guerrejassem, si donchs nos abdos, cos a cos, nons acuydavem. Per que no m’en poria yo a ell defendre per nulla bona rayso. — Senyor, dixeren los dotze pars, nos vos donam de consell que no-us demostrets als missatgers, nels lexets parlar ab vos; mas nos irem a ells, e demanar-los-hem que volen dir. Segons que diran, nos los respondrem. »
E axi lo consell se departi, el rey tench se per pagat. E els dotze pars de França anaren s’en luny, en huna forest de Paris!. E com foren aqui , trameseren missaige als missatgers del rey d’Aragoe de Cecilia : que venguessen parlar ab ells. Els missatgers, que hagueren ja entes lo ἴοι. en qual guisa era, 6 que als no y pogueren
(4) Le buis de Viu-cones,
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT
[128 fer, vengueren [18 hon los dotze pars de Frane eren; e paregueren be missatgers de gran valor e de honrat senyor. Els dotze pars acolliren les molt be e dixeren los : « Bells senyors, be siats venguts! Nostre senyor lo rey de França nos ha tramesos aci a vos altres, par tal com ell no ha be ahina de parlar ab null hom ; e quens digats ço per que sots venguts ne qui-us ba tramesos. E nos per lo rey de França respocdrem vos a aco que vos nos direts. »
Sobre aço los missatgers del rey d’Arago e de Cecilia respongueren als dotze pars de Francs els dixeren : que ἃ null hom no dirien la missatgeria, sino al rey de Francça son cors. ΕἾ dotze pars resposeren als missatgers : que en nenguna manera no podien parler ab lo rey de França. Els digueren axi als dotze pars de Franca :
« Bells senyors, nostre senyor lo τοῦ d’Arago e de Cecilia, trameta dir per nos a vostre senyor lo rey de França : quil ha guerrejat, e mal mesa sa terra sens acuydament e sens nenguna raho, per qu’en val menys sa fe e sa valor ; e d’aço es apparellat que lo y menara cors a cors, o ab cent cavallers per cent, o ab mil per mil, 0 aytants com ell se vulla. — Certes! digueren los barons de França, vos parlats trop e deyts tals paraules que, si nostre senyor lo rey de Franca ho sabia, ell vos faria toire La vida del cors. —Certes ! digueren los missatgers, les paraules que nos vos dehim de part de nostre senyor b rey d’Arago e de Cecilia, diriem nos al rey de França, sil nos mostrats nel nos lexats veure;e dehim les a vos altres, per tal que les digats ὁ quens responats per ΕἸ]. — Nos, dixeren los berons de França, no direm aytals paraules alrey, ne-us farem resposta, ne nos per ell. Ans vos dehim : que-us en tornets en vostra terra, e nous hic aturets pus. »
Sobre aço los missatgers s’en tornaren ἃ llurhostal, e estigueren aqui tota la nit; equant vench al mati, cavalcaren ab Îlur companya tant per jornades tro que foren tornais en Arago. E vengueren denant lo rey; e digueren li tot ço quels dotze pars de França los havien dit, e com lo rey de França nos erat volgut demostrar a ells.
ΑΓΔ lexarem a parlar del rey e dels fets de Arago, e parlarem dels fets de Cecilia.
CAPITOL ΟΧ
Com lo rey Caries feu armar vint galeres a Macella e madona la reyna de Arago vint a Mecina.
Diu lo comte que, quant les quatorze galeres del rey d’Arago e de Cecilia hagueren desconfites les quaranta-huyt galeres del rey Carles . denant Nicotera en Calabria, de les quals ne prengueren vint 6 dues que amenaren ἃ Mecina e les altres de Prohençals e del priocipat fogiren, lo rey Carles trames missatge a Macella ἃ son senescal : que fes armar vint galeres a Macella al mils que pogues, e que no romangues null hom de mar a Massella ne en tota Prohença que no entras en les galeres; e que no romangues per diners; e qui no y volgues entrar per grat, que lo y fessen entrar per força ; que gran vergonya e desonor era Ilur, com axi eren fuyts per quatorze galeres ; per que era mester que s’en venjassen. Quant lo senescal del rey Carles hac hagudes les Iletres, e entes co quel rey li manava, feu armar vint galeres al mils que ell poch, tot axi com lo rey ho hac manat, e li trames a dir; que no romangues null hom bo de mar en Prohença, que tots no entrassen en les galeres. Si que cascuna galera havia doble armament e sobres de bones armadures; per que ells s’en vanaren e deyen : que quaranta galeres valien d’altres gents.
Quant les galeres foren apparellades de partir de Massella, lo rey Carles vench a Massella, qui fo vengut del principat e de Roma, qui s’en anava a la ciutat de Bordeu. E feu manament als dos almiralls de les galeres : que s’en anassen a Napols e que fessen la volentat del princep son fill. Los quals dos almiralls havien nom axi, Berthomeu Bo-vi, e l’altre En Guillem Cornut, ciutadans de Masella. E axi les galerés partiren 80 de Masella ὁ anaren s'en a Napols.
E quant foren. a Napols, lo princep feu armar set lenys, cascu de huytanta rems 6 de setanta rems, que anassen ab les galeres; e feu muntar en cascuna galera cavallers probençals 6 napoletans ; 6 feu los manament que fessen la via de Palerm, e puix que costejassen tota la Cecïälia tro a Terra-Nova, per trobar les galeres del. rey d’Arago, e si no les trobaven que s’en anassen ἃ Malta.
Quant les galeres hagueren hagut lo manament del princep, partiren se de Napols 6 vengueren s’en en les mars de Palerm ; e en aquella
Canon. ren B. D’EscLor.
CAPITOL CXI
mar prengueren barques carregades de vi e de
fruyta que anaven en Cecilia ; e digueren que anaven en Tunis, a per co lexeren los anar. De les quals barques ana huna a Mecina 6 les altres a Palerm e a Trapena, e digueren novelles de les galeres delrey Carles que volien venirenCecilia. Quant madona la rey sabe aquest ardit, feu aytantost armar θη leny a quaranta rems etrsmes lo a Malta a les gents que alla havia trameses, qui tenien lo castell de Malta assetiat, el combatien ab trabuquets : que s’en levassen e que s’en anassen a la ciutat de Malta, e ques guaytassen molt be, que les galeres del rey Carles hi devien venir. E aytantost que les galeres qui eren per la reyna a Malta hagueren hagut lo missatge. levaren se de aqui eentraren s’en en Malta 6 pensaren de guardar e de guaytar la ciutat. E madona la reyna de Arago feu armar vint galeres de Catalans e de almugavers qui eren romasos a Mecina. Si que aquestes galeres foren molt pobrament armades de bones gents e de bon arnes, que la major partida dels bons homens e dels bons mariners s’en eren tornats en Catalunya darrere el rey. De les quals galeres fo almirall hun cavaller de caca de la reyna qui havia nom En Roger de Lluria. E quant les galeres foreh armades 6 apparellades, madona la reyna se feu venir denant l’almirall els comits de les galeres, e feu los manament que costejassen la Cecilia per trobar les galeres dels Prohencals, e si no les trobassen aqui, que s’en anassen ἃ Malta.
CAPITOL CXI. Com les galeres dels Prohençals vengueren a Malta.
Quant les galeres de los Prohencals foren partides del principat, feren la via de huna ylla que es denant Palerm, qui ha nom Ustega!. E peixcadors peixcaven en la ylla; e feren ho a saber a la ciutat de Palerm e per tota la Cecilia. E puix les galeres dels Prohençals feren la via de Trapena; mas no y prengueren terra. E axi costeregaren la Cecilia tro a Terra-Nova. E de aqui tornaren s’en en la ylla de Malta e entraren al castell. E cells del castell hagueren molt gran goig ; els homens de les galeres anaren tro a la ciutat de Malta, e la combateren, e corregueren tota laterra; masduragayre, que yvac los fo vedat.
ER τ. uics.
CAPITOL CXII
Com les galeres dels Catalans vengueren al port de Malta
Quant les galeres dels Catalans foren partides de Mecina, 6 foren vengudes a Palerm, no havia mes de dos jorns que les galeres dels Prohencals eren passades allens e feyen la via de Trapena. E aytantost com hagueren vydes novelles de les galeres dels Prohencals, foren ne molt alegres, e bateren de rems, e anaren s’en al pus tost que pogueren vers Trapena. E quant foren en Trapena, saberen novelles que a Tres- Fontanes! havien estat, e que cerquaven les galeres del rey d'Arago e de Cecilia. E ab tant seguiren los tant per escala tro que foren a Terra-Nova; 6 aquidemanaren a les gents de la terra, si sabien novella de les galeres dels Prohencals; 6 ells digueren los : que la via de Malta tenien e havien feta. E les galeres del rey d’Arago e de Cecilia aytantost partiren se de aqui e feren la via de Malta. Mas, ans que y fossen de trenta milles, l’almiral trames al Got- 203 de Malta huna barcha armada, per espiar les galeres si eren aqui ne si y eren estades. Edixeren los que, si y eren. que los fessen tres senyals de fum, e si no y eren quels fessen hun senyal.
Quant la barcha armada fo partida de les galeres, bate de rems tant tro que vench en la ylla de Gotzo de Malta, de la fasana de maestre3, e dsyallaren en terra, E demanaren a les gents de la terra de la vlla de Malta : si sabien novells de les galeres dels Prohencals. E ells diguerenlos : que mantinent s’en eren partides ; chavien comhatut ἃ Malta en la ciutat, mas no y havien pogut res fer; 6 eren s'en anades al castell de Malta. Quant los homens de la barcha hagueren apreses novelles de les galeres dels Prohencals, feren tres senyals de fum a les Ilurs galeres, e puix partiren se d’aqui 6 tornaren s’en vers [ΓΒ galeres. E quant foren a ells tornades, dixeren al almirall e a les altres : que les galeres dels Prohençals havien estats en la ylla del Gotzo e que havien combatut en la vila de Malta, e havia poch que eren partides de aqui e que s’en eren anades al castell de Malta. Quant l’alnirall e les altres gents de les galeres saberen queles galeres dels |
(1) Tre-Fontane, entre Mazzara ct le cap San-Marcv. (3) le de Gozzo.
(5) Du côté du nord-cuesé
