CRONICA DEL REY EN PERE

PER B. D'ESCLOT. [4288

Prohencals eren al port de Malta, foren malt alegres. E aytantost bateren de rems 6 vengueren al Gotzo de Malta. E les gents de la ylla hagueren gran goig de la Ilur venguda e donsren los refrescament de co que hagueren mester. E puix partiren de aqui e vengueren al port de Malta ; e fo miga nit com hi foren. Mas aquells de la ciutat de Malta los hagueren ja vists de jorn, si que bun almugaver vench de nit a lamar a la punta del port, e dix los que les galeres de Carles eren dins lo port de Malta.

CAPITOL CXIII

Com les galei del rey d'Arago desbarataren e prengusres

les galeres del rey Caries.

Quant les galeres del rey d’Arago e de Cecilia foren entrades dins la punta del port de Malta, sorgiren totes 6 meseren se en scala. E l’almirall trames missatge per huna barc::a armada a les galeres dels Prohencçals : que les galeres del τὸν d’Arago e de Cecilia eren vengudes e ques ’apparellassen de la batalla. Quant les gents e les galeres dels Prohencals oyren que les galeres del rey d’Arago 6 de Cecilia eren vengudes al port e que demanaven batalla, apparellaren se tuyt e anaren se al mils que pogueren, e trameseren huna barcha armada vers les galeres del rey d’Arago per espiar quantes galeres δι. ἢ; e puix la barcha armada torna s'en e dix los que no eren mes de dotze; si quels Prohencals los tengueren per llurs. E sobre açu partiren se d'aqui e vengueren sorgir denant les galeres del rey d’Arago, a buna gran ballestada Ilany. E quant vench sus ἃ

alba de jorn, lexaren anar les gumenest, e bateren de rems per anar ferir en les galeres dels Catalaps. i]s Catalans, quels veren venir, que nos cuydaven que vinguessen tro al jorn clar. bateren axi mateix de rems e anaren se mesclar ab ells; e la batalla fo molt gran ὁ fort de Ilances e de pedres e de calsina e de ca yrells; e ma jorment que de les galeres dels Prohençals venien tantes de pedres 6 tanta calsina en les galeres dels Catalans que lotes les galeres e ἰδ manentorn d'elles n’eren tot cubert.

Ab tant l'almirall del rey d’Arago dix als homens de la galera hon ell era, e aquelis dixe

(4) Petites ancres

ren ho de huna galera en altra : quenodesexirxen de les armes, sino dels cayrells, e ques pensassen de be cobrir e de soferir los colps.

Aquesta veu ana per totes les galeres dels Catalans, si que depuix no gitaren nengunes armes , mas ques combatien e soferien los colpsde les galeres dels Prohençals, de les quals los venien Ilances e pedres 6 calcines, tant a la espeça que feredat era lo veure. Mas los ballesters dels Catalans tiraven tant fortment quel bruxit que feya era força de ΟΥ̓́Τ.

Aquesta batalla dura tro a mig jorn ; si que la huna part ne l’altra no sabia qual ne havia milloria; tant que les galeres dels Prohencals hagueren despeses les llances 6 les pedres 6 la Calcina, e meseren mans ἃ gitar los boxos dels morters. E quant los Catalans veren quels boxos e los morters los gitaven, conegueren que totes

‘Îlurs armes ha vien despeses ; eadonch cridaren:

«Arago! Arago! via sus! » E prengueren vigoria, ecombateren los molt forment ; egitaven los Ilances de frexa ab ferres febrits, que cascuna valia han morabati d’aur, e escones munteres ; e donaven los de tals colps que nols valia guar-

biment ne cuyraces. Si que la galera de Ber-

thomeu Bo-vi de Massella, qui era almirall, nol poch soferir ; e axi com poch exis de la batala ab set galeres de les sues , 6 fogiren fora del port. Els Catalans van se aferrar ab les altres galeres qui eren romases, e saltaren Ilains; 6 ferent e tallant preseren les e les desbarataren. E Roger de Lluria, almirall dels Catalans per lo senyor rey d’Arago, salta en la galera d’En Guillem Cornut, qui era almirall dels Prohencals. E aqui combateren se molt per la popa ab hu, si que En Roger fo nafrat per la cuxa molt durament, de hun colp de Ilança que En Guillem Cornut li trames; e En Roger trames li huna Ilança, si quel feri per mig los pits, que de la altra part li passa pus de hun palm; que no li valgneren cuyraces ne res que vestis, si que mantinent Caech mort en la cuberta de la galera. E puix aço fo fet, hanch null hom no y feu tornes ; els Catalans preseren totes les galeres dels Prohencals e gitaren los morts en la mar, e ligaren los vius que foren escapats de la batalla, que foren per nombre huyt cents

xixanta ; dels quais hi havia molts cavallers e ! de honrats homiens de Macella e de Prohenca. . Mas quant En Berthomeu Bo-vi fo fuyt en mar .

tro a cinch milles, gitaren toits 108 morts en mar

CAPITOL CXIV

e meseren los nafrats en les cinch galcres, de sota, 6 les dos meteren tes a fons. E axi tornaren s’en ἃ Macella ab gran dolor; si que null hom no podia albirar lo dol ne el plor que feren les gents de Masella, com les cinch galeres veren venir desbaratades e saberen que les altres foren perdudes, els homens morts e presos!. Mas no era maravella si havien dolor, que ΠΟῪ havia nengu que ΠΟ y hagues son fill, o son pare, o son frare, o son amich, o son parent.

CAPITOL CXIV

Com En Roger de Lluria s’en 1orna ab les sues galeres 6" ab aquelles que hac preses, ἃ Mecina.

Quant les galeres del rey d’Arago hagueren preses les galeres del rey Carles e hagueren desguarnits los homens morts 6 gitats en la mar, 6 ligats los vius, e hagueren reconeguda Ilurgent, quals eren morts nequals naffrats, els hagueren fet adobar als metges qui y eren, no y trobaren mes de huyt homens morts e trecents nafrats; e en les galeres dels Prohençals atrobaren que n’i hac de morts huyt cents selanta, sens los nafrats; que tot lo port de Malta era cubert de gents mortes e de lances e d'escuts e de rems. Quant la batalla fo fenida, les galeres del rey d’Arago partiren se de Malta ab les galeres que hagueren preses e ab la gent, e venguercn s'en a Saragoça® en Cecilia ab gran alegria. E de aquil’almirall trames hun leny armat en Catalunya al senyor rey d’Arago e de Cecilia, e feu li assaber ço que li era esdevengut per la gracia de Deu. E puix partiren se de Saragosa 6 anaren s'en ἃ Mecina. E quant entraren per lo port, entraren molt alegrament, e amenaren les galeres del rey Carles ab la po primera ; si que les gents de les galeres de Me cina foren molt alegres de aquesta victoria que Deus los havia donada. Beneyt e Iloat sia lo seu poder e la sua força ! que los baix munta en alt, e los alts per llur orgull fa venir abaix ; ço son los orgullosos que torna en gran viltat, e los bomils exalça altament en gran riquea!

E quant les galeres hagueren regatat per lo port de Mecina, donaren de la popa en terra e devallaren de les galcres ab Ilur arnes 6 ab lo guany que hagueren feyt, e amenaren tots los presos al palau del rey e ferraren los. E ma-

(1) Comparez ce récit avec celui de Muutaner, p. 287. (2 Syracuse.

dona la reyna trames ne dotze dels pus honrats en Catalunya al senyor rey. e els altres feya hom obrar tots jorns als murs de la ciutate ἃ 800 que mester hi era.

CAPITOL CXXY.

Com torpa a parlar lo libre del princep fill del 267 G'urra.

Torna a parlar lo libre que, quant les galeres dels Prohencals foren vengudes, el princep que era en Napols tench tot son fet per guanyat;e fo li semblant que les galeres del rey d’Arago no les gosassen exir ἃ Camp, 6 si-u feyen, quels tenien per Ilurs. E sobre aco havia fet armar a Brandix ‘ deu tarides que devien amenar cavalls e cavallers en Cecilia. E cuydaven pendre la terra sens contrast; si quel comte d’Artes®e d’altres barons havien ja carregats Îlurs cavalls e molt arnes. E quant saberen que la batalla era stada de les galeres del rey d’Arago e dels Îlurs, e que aquells del rey d’'Arago havien vencudes e preses les galeres dels Prohencals, e que tanta gent era morta en la batalla, foren tots esmayats, 6 lexaren les tarides 6 les galeres, e anaren s'en tots. E los barons qui havien carregat tot Ilur arnes tengueren tot Ilur fet per perdut, e veren que no valia res son fet, e feren descaregar tots Îlurs cavalls e Ilur arnes.

E apres de 800, lo apostoli e lo princep trameseren missatgers en Venecia al comu : que deguessen ajudar al princep ab Ilurs galeres a recobrar lo regne de Cecilia, e donar-los-hia part en la terra e grans dons. E sobre aço lo duch de Venecia hac son consell ab lo comu.

E feren resposta al apostoli e al princep : que

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

ära no havien cura que guerrejassen ab lo rey |

d’Arago ne ab negun crestian, puix no y havia nenguna raho.

CAPITOL CXVI

Com les galeres del rey d'Arago e de Cecilia feren gran mal en Calabria e en lo priucipal e per tota la ribera tro ἃ Napols.

Quant les galeres del rey d’Arago hagueren preses e desconfites les galeres del rey Carles e foren tornades ἃ Mecina ab gran alegre 6

(1) Brindes.

, Le comte d'Artois.

ab gran guany, refrescaren altra vegada de gens e de vianda e puix partiren se de Mecina; e costeregaren tota la Calabria e el principat, ὁ prengueren viles e castells tots quants ne atrobaren riba mar, que nengunes gents nols gosaven esperar en vila ne en castell; per que ells cremaren ὁ enderocaren moltes viles e castells en Calabria, e en lo principat, tro a Napols, e cremaren per la ribera de Napols moltes galeres e tarides, enaus noves., e rems, e molt d’altre arnes quel rey Carles havia feyt fer. E puix vingueren denant la ciutat de Napols molt prop de terra ; si que de la ciatat los tiraven ab arche ab ballestes ; e aquells de les galeres los tiraven atresi; si els cavaliers e les gens qui eren en la ribera de la mar desempararen lo port e la ribera e s'en entraren en la ciutat per raho dels cayrells que les ballestes de les gaieres los tiraven. Puix les galeres partiren se d’aqui € anaren s’en a Iscla! 6 a Capri que son dues ylles d'avant Napols. E les gents de aquelles dues ylles denant Napols reteren se a ells ese tributaren. Quant aco fo feyt, tornaren s'en vers Mecina ab gran guany que hagueren feyt de lenys e de naus que hagueren preses, ques’en menaren ἃ Mecina ; e aqui desarmaren, per (Ὁ com era yvern; e els galiots els ballesters exivernaren alegrament.

Ara lexa aci a parlar lo libre de les galeres e dels fets de Cecilia, e torna a parlar del rey En Pere de Arago et de Cecilia.

CAPITOL CXVII

Com lo rey de Arago En Pere asselja la ciutat de Albaras sb tola sa ost.

Aco fos en lo mes de abril, quel noble rey d’Arago 116 tenguda la festa de Pasqua en la

ciutat de Valencia. Si li vench missatge de hun

hourat clergue de la vila de Terol® qui es en Arago ; lo 408] clergue solia estar en la ciutat de Albarazi, mas era s’en exit, per tal com En Johan Nunvez, senyor de Albarazi, li havia fet molts de enuigs, evench s’en a estar en terra del

᾿ rey d’Arago e de Cecilia, e tractava e procurava tota res que fos dapnatge de Johan Nu-

niez e profit e honor del rey d’Arago. Esde-

‘ vench se que, en aquella saho, En Johan Nu- | niez era en la ciutat de Albarazi ab cent cin-

(1) Ischia. Voyes le récit chaleureux de Munianer. (9 Teruel.

quanta cavallers, e ab moltes gents a peu, 6 apparellavas de fer mal en Arago e de correr la terra. Si que aquel honrat clergue que estava en Terol, per amichs seus que estaven en Albarazi, sabe tot lo ardit qu’En Johan Nuniez volia fer. E mantinent apparella hun missatge qui vench al rey en terra de Valencia. E feu li assaber tot lo fet que Johan Nuniez volia fer ne havia en cor, e l’estament de la ciutat que no era establida de vianda ; que En Johan Nuniez nos pensava que nengunes gens la poguessen assetiar ne pendre. tant es la ciutat en fort lloch.

Aquesta ciutat de Albarazi esta entre quatre regismes ; (0 es assaber, lo regne de Arago 6 el

regne de Valencia, e entre el regne de Castella

e de Navarra: 6 es enclosa tot entorn de les muntanyes forts; 6 [18 δὰ Ila dins baix en mig de les muntanyes ; e passa li huna gran aygua naval! en torn; que negun hom no y pot entrar sino per hun Iloch molt stret. E la ciutat es ben murada de forts murs, ab moltes torres forts.

Quant lo rey hac hagut aquest missatge 6 hac entes ço que En Johan Nuniez volia fer, e l’estament de la ciutat, aytantost comença ἃ cavalcar ab cavallers e ab homens de peu al pus tost que ell poch, tant que fo prop de la ciutat de Albarazi; e aqui atendas prop de la ciutat e assetiala. E puix trames a totes les gents de Arago 6 als cavallers de Catalunya : que venguessen de mantinent. E tantost que hagueren hagut los missatgers, ells vengueren, al mils que pogueren apparellats, al setge de la ciutat de Albarazi. Mas enans de aco que totes les osts fossen ajustades, En Johan Nuniez era en la ciutat; e veu quel rey era vengut en aquell Iloch per assetjar la ciutat, e hac molt gran pahor. E sabia quel rey era molt fello vers ell, per tal com sabia que lo y havia be servit?. E apparella les gents de la ciutat 6 dix los: « Barons, vos altres sots mos homens e mos fills. Yo-us coman la ciutat de Albarazi que lam salvets e lam guardets, axi com pertany ἃ bons vasalls e Ileals que vos altres sots ; e yo exire de aci ab huna partida de mos cavallers ; 6 entrar-me-n-e en Navarra, eamenare tal socos de cavallers e de gents quen farem

(1) Rivière navigable; c’est le Guadalaviar.

(2) Desservi, mérité.

CAPITOI, CX VIIL.

llevar lo rey, mal son grat. E leix vos aci mon nebot per a governador: e vos altres féts per ell axi com fariets per mi. — enyor, dixeren les gents de la ciutat, nos som vôstres ; e farem la vostra volentat; e guardarem la ciutat, e la defendrem mentre que vidans bast; ans menjarem los huns als altres. »

Ab tant, quant vench la nuyt, En Johan Naniez cavalca ab 805 cavallers e exi de la ciutat, que lo rey no lo y volch vedar, tan son forts e males les entrades e les exides de aquella ciutat, e al rey majorment, qui encara no havia totes ses osts replegades ne ajustades; que si tots hi fossen, james no exiren, sino ab volentat del rey. Quant En Johan Nuniez fo exit de Albarazi, ana s’en en Navarra, e feu tot son poder de ajustar cavallers e gens a peu, que volia ferir en la ost del rey; mas sabe puix lo poder del rey, qui era tan gran, e que cascun jorn crexia de companyes, 6, si era ventura que vingues en les mans del rey, no scaparia sens mort, tant li era culpable. E lexa se de aquell ardit, e romas en Navarra, e majorment que les gents nol volgueren seguir volenters, car sabien quel rey hi era ab gran poder e bones gents d’armes, e no duptaven a morir per Îlur senyor, si mester los fos.

CAPITOL CXVIII

Com lo rey En Pere d’Arago 6 de Cecilia pres la ciutat ds Albarazi 6 la forni be, que negu no li pogues noure (1).

Quant lo rey En Pere hac fetes venir totes ses osts de Arago e de les terres de Valencia a Albarazi, e alguns cavallers. de Catalunya hi foren venguts, el rey establi per los Ilochs e per los passos les osts. E cells de la ciutat pogueren be entrar e exir si hom nols ho vedava. Primerament, lo rey sè posa ab huna partida de les gents denant la torre de Entrames-aygues, que es θη passatge luny de la ciutat. Apres se atenda, luny del rey, N’Amfos ab sa companya. Lo comte de Urgell se atenda ab sa gent e ab sa cavalleria en oltre Iloch, luny del infant N’Amfos, assats prop de la ciutat ; mas tota via huna aygua entre ells e la ciutat. E apres sc atenda apres d’ells moltes gents a peu. E Ra-

* mon Folch de Cardona se atenda denant la , torre del Andador, qui es molt fort, per la

(4) Kuire, porter dommage,

qual entra hom en la ciutat. De l’altra part se atenda En Ramon de Anglesola ; e apres la ost de Terol. En Pere de Moncada se atenda denant los molins de la ciutat; si que sempre los trenca els enderocha mal grat de aquells de la ciutat. E aqui ell establi dos ginys qui tiraven a la ciutat. -

Quant les osts foren vengudes e el rey les hac establides per llochs, e haguereu ordenades Ilurs guaytes e Ilurs escoltes, si començaren a combatre la ciutat ab ginys 6 ab ballestes molt fortment. Els cavallers els homens a peu anaven ab ballestes tro als murs; e al peu de les torres anaven ab escales apparellades per muntar. Mas les gents de la ciutat sotenien molt vil; que volenters los lexaven acostar al mur, que no prenien armes; mas gitaven los pedres e cantals per les roques avall; si que los de fora s’en havien a partir per força, naffrats, ab Ilurs scuts trencats, 6 molt n’i romenien morts.

Aquesta batalla era tots jorns de les gents de la ost ab aquells de la ciutat; si que de la bona part e de la altra n’i morien cascun jorn, e n’i havia prou de nafrats; mas les gents de la ost havien gran larguea de pa 6 de.vi e de civada e de 800 que mester havien ; e cells de la ciutat havien gran fretura de pa e de vi e de carn, si que moltes gents se exien de la ciutat e vénien se ἃ metre en poder de la merce del rey. E lo rey donals prou a menjar e a beure, e feyals molt be pensar d’ells, e deyals que, si s’en volien entrar dins la ciutat, que-u fessen, e qui exir s’en volia, que be fos vengut. Quant lo noble rey hac estat aqui tant ab ses osts que foren passais quatre mesos, e foren al entrant del mes de setembre, lo rey feu manament a tots cells de la ost : que edificassen aqui alberchs bons e forts de terra e de pedra e de calc, e ben cuberts, per tal que poguessen estar aqui tot lo yvern e soferir les grans neus que en aquell Iloch feya‘d'ivern, que tendes ne cabanyes non podien durar los grans frets que ja hi comensaven de fer. E sobre aço lo ΤΟΥ͂ comença a fer grans alberchs, e totes les gents de la ost atressi ; 6 feren alberchs guarnits entorn de la ost, per tal que null hom no pogues exir de la ciutat ne entrar sens Îlur volentat, ne null hom no pogues fer mal, de nuyt ne de jorn. E combatien cascun jorn la ciutat de totes parts, cavallers e servents, els giays

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

que no cessaven nit e jorn de tirar. Maslesgents

: de la ciutat eren tan valents e bons d’armes, e

eren en tan bon lloch, que no preaven res tot quant feyen, solament que haguessen que merjar. Mas lo socos d’En Johan Nuniez los era fallit, e no havien vianda en la ciutat ne al castell, ὁ foren molt desconfortats ; e majorment que aquell cavaller que En Johan Nunia hi havia lexat en son lloch era mort de bun cayrell que li vench de la ost, qail occi; mas, abans que moris, dons soniloch ἃ hun son cosin germa , 6 prega los cavakers els homens de valor ques tenguessen, 6 que abans se menjassen los huns als altres ques retessen; quel yvern era prop, e lo rey e ses osts no porien aqui durar.

Quant aquells de la ciutat hagueren tant s0fert ques hagueren menjat los cavalls e Los rocins e los muls 6 totes les besties que Ila dins eren, e no hagueren altre que menjar, sino fort poch, e que no havien socos d’En Johan Nuniez ne del rey de França, hagueren son consell que parlasen pati ab lo rey. Sobre aço lo castells del castelle de la ciutat trames missatge al rey : que el volia parlar ab ell; e lo rey feu Ki son respost : que li playa. Ab tant, lo castella vench denant lo rey e agenollas ἃ 808 peus, 6 besa li les mans; e ell feu lo asseure prop si.

« Senyor, dix lo castella, be es ver, e vos sabets ho be, que En Johan Nuniez es senyor nostre ; 6 lexa esta ciutat e lo castell en nostra fe, e que li ho deguessem salvar e guardar mentre que poguessem; 6 que havriem breument socos d’ell e del rey de França. E vos, senyor, sabets l’estament de la ciutat axi be com nos mateix, que no-us en poriem mentir de res.

Mas pregam a la Vostra Altea, per salvar nostra fe, quens lexets trametre an Joban Nuniez, e que li façam assaber lo fet de la ciutat; esi d’aci a quinze jorns nos ha donat consell d'on nos puxam retenir la ciutat, fem vos assaber que-us Ilivrarem la ciutat e lo castell.— Certes, dix lo rey, plau me ço que deyts; mas yo vull que missaigers meus vayen ab los vostres, 6 que oyen eentenen (Ὁ que vostres missatgers diran a’n Johan Nuniez, 6 la resposta quel dit Johan losfara ; ejurar-m-etssobrels quatre Evangelis: que no parlaran los vostres missatgers ab null hom, si no y son los meus, o en tal manera

(4) Pacte, arraugement.

que ells ho oyen; 6 al tornar que farets en la ciutat, que vendrets abans a mi, e direts me tot co que En Johan Nuniez vos aura dit. E aco dar-m-ets bons ostatges, vint cavallers o

altres bons homens de la ciutat. E quant serets |

tornats a mi, si-us ne volrets tornar en la ciutat, que-u puxatsfer, en aquell estament que ara erets; esi-us en volets venir ab ini, que-u façats. E hagam terme, tro al jorn de Sent Miquel. » |

Sobre aço los ostatgers vengueren en poder delrey, e los missatgers se apparellaren de anar 116 hon En Johan Nuniez era, ço es en Navarra. E dixeren li l’estament de la ciutat de Albarazi; e com era mort lo castella e d’altra gent, per ἔοι d'armes; 6 que no y ha vianda deu jorns, 6 que jas havien menjat los cavalls els rocins, e jas menjaven los huns als altres; e aço sabia be lo rey.

En Johan Nuniez respos los : que no podia donar altre consell; mas que-u fessen axi com semblant los fos; e si veyen ques poguessen tenir, que-u fessen; si no, que ho fessen al millor que semblant los fos, e que salvarien Ilur fe ; e que be veya qu'ells s’eren be capdellats{ axi com a bons vasalls e Ileals.

Ab tant los missatgers prengueren comjat d'Ean Johan Nuniez ; e tornaren s’en al ΤΟΥ͂, 6 digueren li tot ço que En Johan Nuniez los havia dit. E lo castella dix al rey que pensas de rebre lo castell e la ciutat axi com cosa sua propria, que ells li ho retrien. « Barons, dix lo rey, vos deyts be; mas yo vull que-us en tornets en la ciutat ab los ostatgers quem Ilivrats, e don vos esperats y de quinze jorns, que En Johan Nuniez vos sia vengut socorrer. »

Lo rey no dix aco per ells, mas per En Johan Nuniez, ques aventuras de venir en la ciutat ab cavallers e ab gents per metre vianda, e que Ilains lo pogues encloure, o en qualque guisa o en qualque manera se pogues ab ell encontrar; que de res no era tant desijos. Quant los missatgers hagueren entes co quel rey los hac dit, preseren comjat del rey e tornaren s’en en la ciutat ab los ostatgers. E lo rey feu manament : que nols combates hom, ne negun giny no ytiras. Mas feu manament als cavallers e a les altres gents : ques guaytassen molt be de ait e de dia. E feu armar he cinch cents caval-

(1) Contenir, au moral et au physique.

CAPITOL CXIX

lers qui estaven en aguayt nii e dia ab molies homens ἃ peu, luny de la ost e de aquella part hon hom entra en la cintat, per tal que, si En Johan Nuniez vengues, que nols pogues escapar. E los homens de la ciutat trametien hi tots jorns missatge al rey : que pensas de pendre la ciutat e ells li retrien ; e lo rey no la volia pendre tro quels quinze jorns fossen passats. E Ilavors les portes li foren ubertes; e Ilivraren li la ciutat e lo castell e totes les fortalees. Puix lo senyor rey dona comjat als ciutadans e als cavallers, que s’en anassen, e segurs, Îla hon anar volguessen. E cascu ana s’en Ila hon li plach; e lo rey pobla la ciutat de les sues gents, e establi lo castell e les fortalees de forts bons cavallers e de bones gents d'armes; e mes hi moltes forments, e molta farina, e molt vi, 6 molta carn salada, e moltes armes, e tot co que mester fo en la ciutat ne al castell.

Ara lexarem a parlar del rey e de Albarazi, € parlarem dels grans fets que foren en Cecilia e en les parts del principat.

CAPITOL CXIX

Com madona la reyna d'Aragoe de Cecilia feu armar vint e quatre galeres e d'altres lenys a Mcciua.

Dementre quel noble rey En Pere tenia assetiada la ciutat de Albarazi, madona la reyna Costança, muller del noble rey En Pere, ab dos fills, era en Cecilia en la ciutat de Mecina. Ço fo al mes de maïig, que li feu hom saber : quel rey Carles feya molt gran apparellament de galeres e de tarides a Brandis e a Napolse a Macella; e era vengut de Prohenca e de Françs, hon havia ajustades gents e soldejäts cavallers que havia tramesos al principat, [8 hon son fill mateix era, qui era aqui romas en son Îloch quant ell se parti de la terra de Pulla 6 del principat. E havia man-Illevat e ajustat, hon havia armades, entre galeres e lenys, trenta huyt en la ciutat de Macella, ab les quals ells s’en devia anar ἃ Napols ; e lo comu de Pisa devia li armar deu galeres ; e a Napols havian trenta, quel principat havia armades.

E totes aquestes galeres se devien ajustar ab la armada de Brandis que era molt gran de galeres e de tarides carregades de cavalls e de cavallers. E puix totes ensemps devien anar pendre la terra de Cecilia, ab sabuda e ah volentat de alguns homens traydors qui eren en

Cecilia. Mas a Deu tot poderos no plach; e dona y altre consell, que fo bo per aquells quel ΤΕΥ Carles havia jutjats a mort sens nulla merce. E en aquesta saho huvia gran carestia en Calabria, Ço es assaber ἃ la Escalea!, e a Sancto- Loxet®,ea la Citraraÿ, e a la Mentea#. Eaquest, quatre Ilochs trameseren missatge ἃ la reyna Costança : ques retrien a Deu e ἃ ella, e que fos sa merce quels trameses socos de gens e de vianda. E madona la reyna trames hi huyt galeres armades, ab molts almugavers e ab moltes tarides carregades de forment. E de continent que foren alla, tornaren la salma del forment a vint tarins; e valia d’abans quaranta tarins.

Quant lo princep sabe que aquells quatre castells que eren riba mar s'eren retuts al rey d’Arago e de Cecilia, trames hi mil e cinch cents bomens a cavall, Prohençals e Francesos, ço es assaber a la Scalea. Quant les gents de les galeres e els almugavers saberen aço, que aquelles gents eren squi vengudes, exiren los en camp de fora la vila, e hagueren gran batalla. E fo volentat de Deu que la companya del princep fo vencuda 6 desbaratada ; e foren la major partida morts e presos5. Entrels fo hun richhom frances, qui era fill de hun cavaller que solia esser vicari de Cecilia al temps del rey Carles.

CAPITOL CXX

Quant madona la reyna feu armar trenta- quatre galeres e d'altres lenys a Mecina.

Quant les gents de les huyt galeres e de les dues tarides, e els almugavers qui abells eren, bagueren vencuda la batalla a la Scalea, e hagueren descaregat lo forment , tornaren s’en alegrament a Mecina. E madona la reyna feu armar be richament trenta.quatre galeres, e d’altres lenys sotils gran res. E quant vench lo darer di-vendres de maig, totes les galeres foren apparellades, e les gents recollidesearmades molt ricament. E madona la reyna trames missatge a'n Roger de Lluria, cavaller qui era almirall e de sa casa, e ἃ tots los camits e als nauchers, que venguessen denant ella. E ay-

(ἢ) Scala.

(8) Sauto-Lucido.

G) Cetraro.

(4) Amantea,

3 11 est Lon de comparer toujours la relation de d'Esclot avec celle de Muntaner.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

[128 tantost devallaren en terra ; e madona ἰδ rem dix al almirall tot en plorant :

«Amich Roger, be sabs tu que yo t’he nodrt petit infant, e mon senyor lo rey d'Aragoaï mateix t’ha nodrit e fet gran be, e t’ha mot amat, e t’ha fet molt gran honrament, que tu fet almirall de la sua armada, per ço combs gran fe en tu e sab que ets valent e lle prous. E ara es mester que-u sies mills; qe yo e mos infants e tota ma companyÿa esan en fe de Deu e de tu. »

Quant madona la reyna hac dit aço, l'ai mirall se agenolla ἃ sos peus e besa li les mans, e puix mes li les sues mans entre les sues,e feu li komenatge, e dix li: « Madona, no tmatsde res ; que hanch lojsen yal del rey d'Arago no fo vencut ne torna atras, ans ha venez ὃ vencra Los temps 805 enemichs. E yo be & en θεὰ, que-u fare en guisa que mon senyor b reye vos ne serels pagats. »

Ab tant los comits e los nauchers feren home natge a madona la reyna, e preseren comjt d’ella molt tenrament e plorent. E madona reyna acomanals a Deu, plorant, e a Nostra Dona Santa Maria. E l'almirall recollis, e tots los altres ab ell. E quant foren recollits, bateren de rems e partiren de Mecina. E δαί totes les galeres donaren de popa en terra ; e l'almirall mana a totes les galeres, Ço es les gents de les galeres, ques armassen e que fessen mostra, per veure com eren apparellats.

Quant totes les gents de les fore armades e apparellades, molt les feya bell veher, que hanch no foren altres tambe armades, ne hanch no fo vist tan bell arnes, ne de belles cuyraces de samits e de draps d’aur, e de capells de ferre febrits, e de bells escuts, e de bones ballestes, e de bones llances, els ferres febrits, e helms, que cascun valia miga dobla d’aur.

CAPITOL CXXI

Com En Roger de Liurla, almirall del rey En pere d'aragos de Cecilia, preyca a les sus gents de la sua armada.

Quant l'almirall viu tanta bella companys e tan be armada, fo molt alegre com tan be erea apparellats; e dix los axi :

« Barons, nostre senyor lo rey d’Arago e de Cecilia nos no sabem pas si esen Arago ὁ en Catalunya o en Navarra ; mas, hon que ellsia,

| nos som aci per ell. E sabets be que hanch la

sua senyera no fo vencuda ne torna atras ; que aquesta gracia li ha feta Deu, per ço car molts treballs ha sofferts per crexer la fe de Jesus Crist. E yo dich vos aco, per tal que siats be apparellats, que, ans que sien dotze jorns passats, havrem haguda huna gran batalla ; mas, am la ajuda de Deu, nos la vencrem. Per que, cascu estigua ab ferm cor e no s’esperda per res, que hanch nuls homens no guanyaren tant com nos farem. E devets saber que a Napols ba trenta galeres armades quel princep ha fetes fer armar. E deven ne venir de Prohenca trenta en les quais deve venir lo rey Carles. E el comu de Pisa deve li Ilivrar deu galeres armades 6 apparellades. E axi seran per totes setantacors de galeres. E yo veig be les nostres galeres tan be apparellades de tan noble gent que, per cent galeres d’altres gents nos no devem girar, ans, en tot Iloch hon nosles sapiam, les devem requerir. »

À aquestes paraules si cridaren totes les gents de les galeres 6 dixeren a altes veus : « Anem! anem ! anem ! que ab la ajuda de Deu, tots son nostres! »

CAPITOL CXXII

Com lo princep, fill del rey Caries, feu armar ἃ Napols vinte huyt galeres 6 d'aitres lenys.

Ab tant tota la armada se parti de aquell Iloch ; e costejaren tota la Calabria, tro a hun cap qui es prop de Salern. E lo princep Ilavors era en la ciutat de Napols, e hac sabudes novelles, que la armada del rey d’Arago e de Cecilia venia vers Napols e que era en les encontrades del principat. E sobre aço trameseren hi hunleny armat, de hun Genoves que havia nom Navare, per saber si era veritat e per saber quantes galeres eren. Mas les galeres, quant bagueren passat lo cap de Salern, anaren tant justades quel Ileny no les poch be escosir ; e no li fo semblant que fossen pus de vint galeres e d’altres lenys sotils. E puix les galeres tornaren s’en ἃ Napols; el senyor del leny armat ana denant lo princep; e el princep demana li novelles de la armada del rey d’Arago, si la havia vista ne quantes galeres eren. El Genoves dix li: «Nos havem vista la armada prop lo cap

CAPITOL CXXIV

leres qui son aci en Napols. E yo fas be comte que, ab aquest meu leny que es de xixanta

, rems, desbaratarem totes les barques 6 los lenys

de Salern ; e son tro ἃ vint galeres, 6 altres ; lenys sotils tro a deu. E vos, senyor, dix lo Ge- : noves, fets apparellar aquestes vint e huytga- |

sotils; 6 les vint ehuyt galeres vostres desbarataren les Îlurs vint. — Certes, dix lo princep, vos deyts be. »

Ab tant lo princep feu manament a son almirall que fes armar les galeres e apparellar al mils que pogues; 6 lo almirall feu ho aytantost, axi com lo princep ho hac manat; mas los gaberes‘ de Napols no volien entrar en les galeres.

CAPITOL CXXIII

Com l'amirall del rey d’Arago hac consell ab sa gent qual via fahesen.

Quant la armada del rey de Arago e de Ce cilia fo partida del cap de Salern, feu la via de huna ylla qui es assats prop de Napols, qui ha nom Capri; e aqui la armada se atura tota la nit. E lo almirall hac de consell ab sa gent de la armada : que al mati fessen la via de Baya, hun port qui es de Ila Napols , 6 si la armada de Napols los exia, ques combatessen ab ells, e si nols exia, ques mesesen en mar e que fessen semblant que s’en anassen vers Cecilia, e puix, la nit, que fessen la via de huna ylla de Ponça® que es assats prop de Gayeta, e aqui que esperassen la armada de Prohenca e de Pisa, e ques combatessen ab ella.

CAPITOL CXXIV

Quant la armada del rey d’Arago passa d'avant Napols, ὁ aço fo en lo mes de juny, en l'any 1284.

Quant vench lendema mati, que hagoeren hr hagut aquest consell e tuyt lo tingueren per bo, partiren de aqui; 6 passaren denant Napols.

E l’armada nols exi, que les gents nos volien recollir ne entrar en les galeres; e deyen que, si lo princep no y entrava ab sos cavaliers, que ja no y entrarien. E les galeres del rey d’Arago e de Cecilia, qui veren que la armada de Napols nols exia, meseren se en mar e feren la via de Cecilia. E quant foren intra mar, l’almirall demana de consell als comits e als nauxers de les galeres 6 ἃ l’altra gent. « Barons, dix l’almirall, nos havem entes que de Prohença venen trenta galeres, e de Pisa deu; ἃ axi son quaranta ga-

(4) Gabiers, matelots.

(2) Ponza.

lcres; 6 a Napols trenta. Axi son per totes setanta galeres. Axi, vull saber de vos altres sins esperarem aci tant tro que sien ajustades e quens combatam ab totes ensemps, 0 sins combatrem primerament ab aquestes de Napols, sins ixen; 6 creu que si faran, puix los havem requerit. — Senyor, dixeren tuyt, mes nos val primerament combatre ab aquestes trenta galeres ; que, ab la ajuda de Deu, havrem les per nient; e puix combatrem nos ab les quaranta galeres quant que vinguen. E axi havrem mes de avantage que si ab totes ensemps nos combatiem. »

Aquest consell tingueren tuyt per bo. Sobre 800 tota la armada gira, e feren la via de huna ylla que ha nom Niseta!, qui es luny de Napols cinch milles vers Baya. E fo mija nit com hi foren. Mas enans que y fossen, encontraren dues galeres de Gayetans quel princep havia fetes armar a Gayeta, e anaven a Napols. E les galeres del rey d’Arago e de Cecilid preseren les, que nols pogueren escapar ; e compartiren los homens per totes les galeres dels Catalans, e armaren les dos galeres de Ilurs gents; e axi foren trenta-sis cors de galeres be armades 6 d'altres lenys sotils. Sobre 800 l’almirall feu venir huna barcha armada, de la qual era comit En Johan Albert, Catala; ὁ feu li manament que s’en anas a Napols e que escusis quantes galeres hi havia, e que feyen.

Ab tant la barcha armada se parti de aqui, e feu la via de Napols; e acostas tant a la ciutat, que veya tot lo que feyen; e puix giraren ὁ tornaren s’en a Niseta hon era la Îlur armada. Mas aytantost com els hagueren girat, hun leny armat ixque de Napols quils hac vist; e mes los en encalc; mas sempre se torna, que hac paor que no y hagues aguayt. E la barcha armada ana s’en a Niseta. E quant fo Ila, troba Palmirall que hac ja feta desaferrar® tota la armada. « Senyor, co dix lo comit de la barcha, a Napols ha vint 6 huyt galeres, e armen les a gran pressa 6 a gran maravella, e ha moltagent armada que entren en les galeres; que tota la ribera de Napols resplendeix axi com si era jorn, de les grans Ilums, 6 dels elms febrits que Υ son, 6 dels homens armats ques récullen en les galeres. »

(1) L'ile Nisida.

(ἢ Lever l'ancre,

CRONICA DEL REY EN PERE, l'ER B. D'ESCLOT.

E quant lo comit de la barcha hac dit ace, l'almirall se parti de aqui ab tota sa armada: e feren la via de Castellamar, quies de Ila Napols vers levant, tot cubertament ; que no volch fr la via de Napols, per tal quel sol nols donas en la cara. Aco fo en lo mes de juny, en lo any de Nostre Sen yor 1284.

CAPITOL CXXV

Com lo priicep ab sos cavallers muntaren en les sues galere e f-ren 11 vh dé les galeres del rey d'Arago.

Quant lo princep vid que les galeres del rey d’Arago e de Cecilia passaven deénant Napokse que demanaven batalia, ell, son cos tot armat, munta en hona galera e mana : que tot hom que son amich fos, que veñgues apres d’ell. Quant los cävallers els barons qui ab ell eren e les altres gents veren quel princep s’era recollit en huna deles galéres, cascuns al mils que pogueren recolliren se en les galeres ab 1Îlurs armes, tants que totes les galeres eren plenes de cavallers 6 de gents d'armes que no n’i podien pus cabre. E en aquella galera hon lo princep era, havia molts côtes, e rholts barons honrats, e molts cavaliers francesos e pullesos , tants que a penes podien cabre en la galera.E quant foren tuyt recollits, partiren se de la ciutat de Napols ab gran alegria e ab gran gatzara de trompes € d’altres esturments; e feren la via de la armada del rey d’Arago e de Cecilia.

CAPITOL CXX VI

Com l'amirail del rey d'Arago feu fer huna escala de viut galcres, 6 les altres feu metre rcguarda.

Quant l’almirall del rey d'Arago e de Cecilia veu que les galeres eren exides de Napols que feyen la Ilur via, hac molt gran goig, e mies mans ἃ girar ; 6 feu fer huna escala de vint galeres, e feu metre les altres en reguarda. E feu los manament que solsnos moguessen ne haguessen cura d’ells, si donchs no veyen que gran mester los fos. E si veyen que mes galeres venguessen d’altra part, que donassen per ells!; e que-u fessen en tal guisa, que [05 honor de Ilur senyor 6 profit d’ells; que be sabien qual era llur remcio, de morir sens nulla merce.

(1) Voyez le chapitre CXIII de Muntaner, p. 323,

4] CAPITOL CXXVIIL.

| cep, qui havia nom En Guillem l’Estandart, mes | mans a cridar : « Bells sén yors, aci es lo princep

CAPITOL CXXVIL.

a Roger de Lluria, almirall del rey d'Arago, pres lo ep, fill del rey Carles, 6 desbarata toles ses galeres.

tant les galeres foren acostades molt prop nes a les altres; 6 l’almirall dell rey d’Ae de Cecilia feu Ilevar rems a les sues gaper tal quels ballesters de les sues galeres iguessen tirar e colpejar de la longa, abans b ells se fossen mesclats. E quant totes les 25. se foren ajustades e hagueren ferides les se les altres, la batalla fon molt fort de ab les parts, de Ilances e de cayrells 6 de e de pedres. E la galera hon lo princep aa envestir la galera hon l’almirall del rey go era ; e de Ilonch en Ilonch combateren tment ; que molt era gran feredat sols de tant hom nafrat de colps de Ilances e de Ils e de espases. E de costa les hi havia; : cells de la galera del almirall del rey d’Ae de Cecilia muntaren moltes vegades en la à del princep per esvahir la, mas havien : tornar en la Ilur galera; que tant era la tut de la gent armada que era en la galera riocep, que no la podien esvahir ne anar . E a la fi hun proer de la galera del almiel rey d’Arago pres huna destral, e dona de colps al costat de la galera del princep ι svahi huna taulaela trenca; e hun duvaab hu barobi, barina la galera del princep ι sis llochs. E quant la galera prenia Ilais a galera del almirall del rey d’Arago e de ia, l’aygua entrava en la galera, tant que nts qui eren de sots cuberta ho dixeren a 15 qui d’amunt eren ; si que la galera coa a ficar la proa. E los mariners qui veren a galera ficava la proha e que tanta ay- 1avia en la galera, cridaren a altes veus :

1esta gelera es effondrada ! » Los cavallers esos qui eren en la galera ab lo princep tenien ques volia dir, effondrar ; mas quant 1 los mariners gitar en la mar, 6 la galera ficava la proha sots l’aygua, meseren se en la popa de la galera ab gran res de es e barons. E l’almirall del rey d’Arago ran res de sa companya salta en la galera rincep ab les espases en les mans, e donale grans colps de Ilonch e de travers, que ra null hom qui denant los pogues estar 10 [08 mort o naffrat. E l’almirall del prin-

quis ret a vos altres 6 a l’almirall del rey d’Arago! » E mantinent l’almirall correch e dona li la espa, e pres lo per la ma, e trach lo de la galera, e mes lo en la sua. Els comtes els barons qui ab ells eren, Francesos e Pullesos, reteren Îlurs spases als nauxers 6 als homens del almirall del rey d’Arago; e meseren los en la Ilur galera ab lo princep ensemps. E mantinent la galera del princep fo plena d’aygua, e entra s’en al fons ab tota la gent armada que Ilahins era, que no y pogueren dar consell. E les altres galeres del princep foren ja desbaratades e preses, els homens ligats e compartits per les galeres, cells qui vius foren escapats de la batalla. Mas no tengueren sino tretze galeres; que les quinze, quant veren que no-u podien durar ne soferir la batalla, deslunyaren se de les altres e giraren la proha vers la ciutat, e bateren de rems, e fugiren aytant com pogueren, e vengueren s’en a la ciutat de Napols quils era prop, e comtaren com los era esdevengut e com lo princep era pres ab tota sa gent.

E quant lo princep fo en la galera del aknirall e veu que axi li era esdevengat, bac gran paor de morir, e tench se per perduüt ; e no fo maravella. E l’almirall dix li : « Senyor princep, si vos volets escapar ἃ mort, fels me venir la sor de madona la reyna que vos tenits en preso. — Xire l’almirall, dix lo princep, aco sera fet molt tost. »

El princep mana ἃ hun cavaller frances, de aquells qui ab ell eren presos, que anas a Sent- Salvador de Castellamar hon era, e que digues a la princessa com li era esdevengut. Ab tant lo cavaller munta en hun leny armat ; e portaren lo alla hon la princessa muller del princep era. E dix li com li era esdevengut, 6 com lo princep:era pres ab gran res de cavallers e de barons, e menat en Cecilia, e que, si volia que no moris, que li tramétes l& sort de la reyna d’Arago.

CAPITOL CXX VIIL

Com lo princep, fil del rey Caries, feu retre al almirall de rey d’Arago la germana dé la réyna de Arago que elltenia press.

Quant la principesa, muller del princep,

‘ entes que son marit era pres 6 tota la sua ar-

mada era desbaratada per les gents del rey d'Arago, hac tan gran dolor en son cor que mantinent caech esbalaïda e exi de son seny, ἃ estech gran temps que no parla, e perde la color axi com si fos morta. Mas les dones e les donzelles qui ab ella eren la comfortaren e la tornaren en son seny, e li feren remembrant ço quel princep lihavia manat de aquella dona : que li fos tramesa. Quant la princessa fo tornada en son seny, membra li de son marit, e aytantost entra s'en en huna cambra, e feu venir aquella dona qui era sor de la reyna d'Arago 6 de Cecilia, e area la molt be de richs vestirs e de riques joyes, e puix agenollas a sos peus 6 dix li : « Bella amigua e dolca, be vets que les aventures de aquest segle son molt grans ; e en pocha hora es hom rich, e en pocha hora es hom pobre, e pert hom si mateix e tot quant ha. E certes, yo-us he amada e honrada de mon poder, e hanch no-us fiu res que-us tornas a pesar ni a enuig. Per Diu vos prech, que sia-u membrant de mon senyor lo princep, e que preguets madona la reyna que ella no li faça nenguna: mala preso, ne haga per ella negun mal.—Certes, dix ella, madona, yo hi fare tot mon poder en ell honrar aytant com puxa ; e som molt despagada com la sua noble persona pren negun dan en res. »

Ab tant la sor de la reyna de Arago e de Cecilia pres comjat de la princessa, e el cavaller que y era vengut atresi; 6 muntaren al lleny armat, e puix tengueren Ilur via tro a la armada del rey d’Arago e de Cecilia. E vengueren a la galera del almirall hon lo princep era. E la dona munta en la galera, e hac gran goig ; e aqui fo molt be servida per lo almirall e per tots los altres.

CAPITOL CXXIX

Quant l'amirall del rey d’Arago s'en torna a Mecina ab & auany que havia (οι.

Quant l’almirall tench lo princep en la sua galera, e els comtes qui ab elleren ,e hac cobrada la sor de la reyna de Arago, feu manament a les galeres, que fessen la via de Cecilia. E tantost arboraren 6 callaren e feren vela, ab lestretze galeres que hagueren guanyades. E anaren tant nit e jorn ab veles e ab rems que vengueren a ἰδ ciutat de Mécina ab

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’'ESCLOT

gran alegria. E l’almirall Ilivra lo prince:

madona la reyua e a son till En Jaume. El reyna feu lo metre al castell de Matagrifo, e Ilivra li cavallers e homens honrats quil gur- | daren; mas no gens que hom lo ferras ne

᾿ fes mala preso ; ans anava tot sol per hun pa-

lau hon hom lo tenia; e feya li hom tant d’honor com fer podia, axi com hom pres, bon rat ὁ bo.

Ara lexa a parlar lo libre del princep e deb fets de Cecilia e torna a parlar del rey d’Arago En Pere.

CAPITOL CXXX

Coin lo res En Pere de Arago 6 de Cecilia ana ab ses 061 ΟἹ Tudela de Navarra.

Diu lo comte que, quant lo rey En Pere bac establida la ciutat de Albarazi e l’hac establida de cavallers e de servents e de vianda 6 de οὐ que mester πᾶς, partis de aqui ab totes les osts 6 ana s’en a Tudela de Navarra; e aqui atendas ab totes ses osts prop de la ciutat, Ila dins en la orta; 6 foren hi quaix totes les osts de Arago e de ciutats e de viles, a cavalle a peu, e de Catalunya gran res. E podien esser tro a mil 6 cinch cents homens a cavall, en los quals n’i havia mil tots cuberts de ferre, de cos e de cavall, e mes de deu milia servents. ΕἸ rey estech aqui atendat tres jorns ab ses osts, vers aquella part qu’es apellada Puig!.de Sanxo, 6 era fort prop de la vila ; e no volch que hom hi tallas orta ne vinyes. Mas les gents nos pogueren de 800 capdellar ne refrenar per res ; 6 tallaren gran res de la orta a llur guisa. que hanch nols exi null hom de la vila ἃ contrastar quels ho vedas, ja-sia que y fos En Johan Nuniez be ab trecents cavallers e pus, e ab gran res de servents. Quant lo rey veu que aqui no feya res, ni negu no li exia per bstalla ne per als, demana consell a tots losrichs homens, 6 ordena ab ells que entrassen en Navarra dins, 6 ques venjas de la honta quelibavien feta fer al rey de França l'any passat; car, sobre treves, li feren entrar ost per Na-

, varra en Arago. E axi, pus ell havia ajustads

tanta gent, hac son consell que entras en Navarra e que venjas de la honta quel rey de França li havia feta. E lendema mati, lo reg

(1) Colline de Sancho.

feu desatendar, e passa l’a ygua d'Ebro ab ponts de barques que y hagueren fet fer, e entra s’en

en Navarra. E partiren se les osts 6 les gents, : gossa per delitar son cors e per reposar, que

e anaren s’en per diversos lochs, e majorment los homens de peu ; e feren mal per alqueries e per viles. E per ço car Navarra es fort espes poblada de viles, cremaren viles e logars molts, 6 robaren tota la terra aytant com cerquaren; que res no y lexaren que tot no s’en aportassen. Mas quant lo rey desatenda sobre Tudela per passar en Navarra, non havia res fet assaber a nengu, tro sus ques dech desatendar; e quaix el dir el fer tot fo hu. E axi, quant ell fo passat en Navarra, nengu no volch ne gosa romanir apres d’ell, per que, al desatendar de les osts, cuydaren gran dan pendre a la darreria, per co com En Johan Nuniez exi ab companya de cavall de la vila ; e ab poch haguera y fet gran mal, mas Deu no ho volch que y presessen mal aquella vegada. Mas lo vespre, quant lo rey e totes ses osts foren en Navarra passais ab tot Ilur arnes, vengueren de Arago huna gran requa de adzembles, qui eren en partida del rey e partida de les altres gents que eren ab ell. E aquelles adzembies venien carregades de vianda que aportaven a la ost, 6 cuydaven atrobar lo rey Îla bon l’havien lexat, apres de Tudela. E vengueren s’en lina dreta vers la via de Tudela. E quant foren en la orta, trobaren companyes a peu 6 ἃ cavall que eren d’En Jobaa Nuniez; e demanaren los aquells qui menaven les adzembles, hon era lo rey d’Arago. E aquells respongueren : que Ila hon l'havien lexat quant se partiren, Co es assaber a Puig de Sanxo. E axi vingueren s’en aquells ab les adzembles tro sus en la vila, e non saberen res tro que tots foren presos e aturats ab tot co que portaven.

Ab tant lo rey d’altra part calciga e correch a sa guisa 6 ἃ sa volentat Navarra, 6 feu hi ‘tan gran dapnatge que no poguera esser esmenat per res ; que be troba hom per veritat que havien barejades e cremades los servents de be huytant viles, entre poques e grans , 6 encara mes; e amenaren ab si gran guany de robes e de cases moltes. E puix torna s’en lo rey en Arago, e dona comjat a les osts e als cavallers, e retels gracia e merce del serveyt que li havien fet ; e cascu torna s’en a s0n alberch. Elo rey establi e ordona ses frontaleres

CAPITOL CXXXI

de homens a cavall e a peu a Exa 6 a l'aras- :

çcona e per los altres Ilochs de frontera de Navarra. E quant ho hac fet, vench s’en a Sara-

be-u havia mester, tant havia treballat l'estiu passat. E aqui estech hun gran temps, quaix tro a la semmana de Rams, per ço car les richs homens de les viles tots li feyen moltes demandes e confirmacions de algunes franquees e furs que demanaven, los quals lo rey no era vigares que del tot, axi com ells ho demanaven, los ho pogues atorgar, ne pogues sens gran prejudici seu e de sa senyoria. E axi en esta contesa estech per tot lo dit temps embargat en Arago, que no podia res fer de sos affers, axi com obs fora ne ell volia, jat-se sia que be-u hagues obs, segons l’ardit que li vench depuix alli moltes vegades e en est libre vos sera dit avant.

Ara lexarem estar lo rey d’Arago qui es romas en Saragossa, e parlarem del rey de França.

CAPITOL CXXXI

Com lo reg de França ajusta e feu son pertret per terra 6 per mar, per venir contra lo rey d'Arago 6 ἃ la sua terra.

Quant lo rey de Franca hac entes quel rey d’Arago havia pres lo castell de Albarazi e puix lihavia correguda tota Navarra quis tenia per ell, si fo molt irat e fello, jatsia que be hagues dos anys passats que havia treballat en ajustar gents e viandes per venir ab tot son poder contra la terra del rey d’Arago. E Ilavors, quant hac hoït aço, cuyta mes lo feyt. E feu fer cent cors de galeres en la riba de hun flum qui es en Prohenca, qui ha nom Rosa!. E atresi feu fer en altres Ilochs gran armada riba mar, co es assaber en Narbona e a Macella, e per tota la ribera ,aytant com es la sua marcha ne del rey Carles, tro sus en la ribera de Genova; 6 feu posar taula? en molis Ilochs de la ribera, per soldegar mariners e tots homens d'armes, de qual que llengua fossen, que volguessen anar en la sua armadaÿ. E axi hac en breu temps, per lo gran sou que dava, compliment de ho-

(1) Rhône.

(2) Dresser les tables pour recevoir les enrôlements el pajcr ceux qui se présentaient.

(8) Flotte.

mens ἃ tota sa armada, entre Prohencals 6 Narbonesos, e Massellesos, e Pisans, e altres gents moltes ajustades.

E ΕἸ] d’altra part aparellas de venir per terra ab lo major poder que de cent anysen ça la corona de Franca no havia ajustat. Eentre cells que hac per força e cells que hac per grat, e cells que hac asoldatas, foren be de set milia homens a cavall, tots de paratge; e soldega be di-huyt milia ballesters de peu, e altres homens de peu be cent milia o pus. E era tan gran lo aparellament , que quaix no es cosa ques dega creure, si hom no-u havia vist. E hac fet aportar per los dos anys passats vianda per mar e per terra, tanta quanta poch, de Alamany en ça tro sus ἃ Narbona e a Carcaçona 6 a Tholosa, e en los logars vehins del rey d’'Arago, co es assaber prop Catalunya. E puix partis de França ab tota aquella multitud de gents, 6 vench s’en a Tolosa.

Axi que fos al Pastor!. fo ajustat ab tota sa gent a Tholosa ; que tant era gran la ost que, si tota anas ajustada e partis hun dia de hun loch e volgues anar en hun altre, no poguera anar per res del mon huna legua. E no podien caber en nenguna ciutat, per gran que fos ; que sol les besties, entre cavalls e adzembles, 8 altres besties que amenaven, tenien be miga Ilegua, a totes parts Îla hon eren atendats. E alli havia Francesos, 6 Picarts, 6 Tolsans, 6 Llom-barts, e Bretons, e Flamenchs, e Burgunyons, e Alemanys, e Prohencals, e Anglesos, e Gascons. E quaix de totes gents 6 lengues de cristians hi ha, homens d'armes hi havia. E ἃ Tholosa foren tots scrits, per manament del ΤΟΥ de França, cells qui anar hi devien. E sajornaren, aqui alguns dies tro a les festes de Pasqua.

Ara lexarein aço estar, e parlarem del rey de Arago qui era romas embargat per raho de les demandes que li feyen los richs -homens dels llochs e de les viles de Arago.

CAPITOL CXXXII

Com lo rey En Pere de Arago teuch parlament ἃ Saragoca ab los homeus de Arago.

Quant lo rey d'Arago hac estat Ilonch temps en la dita ciutat de Saragossa, si que ja era

{10 Lo second dimanche après Pâques

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. f1#5

pres de la festa de Rams, 6 veya que nos poia avenir en negun cas ab los Aragonesos!, apelh bun dia tots los richs-homens de Aragoe ciuudans de Saragosa dins en son palau, e dix le:

(1) Le chrouiqueur Miquel Carbonell donne quelques détais {urt intéressants sur ces débats, qui amenèrent la ligue da Aragunais coutre le roi Pierre en faveur de leurs Hibenà: ligue connue sous le nom de la Grande-Uuivn. Carbonell était archiviste d'Aragon et écrivait avec les documents sous ks yeux. Voici ce queje lis dans sa Chronique, folio 76 vers αὶ suivants.

Après avoir raconté qu'iPne retourna pas en France Β viagtièmce partie de ceux qui avaient envahi la Catalogne ave Pierre-le-Hardi, dans l'expédition dant on va tire le récit, à ajoute :

«E jatsia que de la gent francesa poca s'en toruas en lkr terra, e encara null meyns ne foren escapats, si los Arsgootsos Laguessen ajadat a llur senyor [0 rey En Pere; car, pe moltes requesius que aquest rey En Pere [268 als barons e (2: vallers e comuuilat d'’Arago, ans que los Francesos entrassen 6 daunificasseu la terra, de ajudar li contra los France 808, no ho volgueren fer, allegan!i: que pus k rey En Pere ks trencava privilegis e libertats Ilurs, axi mateix ἢ voken trescar (Ὁ aque li eren tenguts ne strets. E en La fi de cascuæ pro test que los Aragonesos fayeu a llur senyor lo rey En Pere subre aço, pruotestaven 6 dehien: que, si nois servava Durs privilcgis e liberlats, que ekgirien δ ΓΘ seryor.

« Mas lo valent rey, per lo fort cor que havia, nos volch incfinar lavors a servar llurs libertats; ne ax! maigix los aragonesos no volgueren ajudar ἃ llur senyor en. tan gran nécessitat. E sobre aÇo Lots los richs homens, nobles e cavaliers, ἂν tats e viles de Arago, en la ciutat de Saragoça se ajustaren; e, per mauteuir Lurs furs e privllegis 6 libertats, fxeren unio, Çu es : que tots fossen uns e un cor contra 3δῃ» yr 6 (οἱ hom qui veugues coutra ΠΠῸΣΒ furse llurs libertats. E aquesta fo la primera unio que Aragonesos començares. Per la qual cosa molts scandols e mais se seguireg. Ε πὸ res meyus desobeiren ἃ Ilur senyor a la derreris. A!trament ὁ ab humililat, per no lesiar lotalment ls Sdeñtat prestada, ho faeren los Catalans, segons han dit los antichs, e encara, en aquest temps que ja present hystoria s'eseriu, (Carbonell dit dans son prologue l'avoir commencée le 49 œai 1485.) ho dien los moderns : que, com lo rey En Pere 2 truta axi oppres per lo rey de França com dessus es scrit, DO podent se ajudar dels Aragouesos, convoca tots los Catalans, mauant los, sots la fidelitat a ell prestada : que tot home de edat e dispost a portar armes, vassall seu Ο stant en Catalunya, lo seguis per anar defendre la Lerra contra los Fraucesos. E jatsia los Catalans en aquelles hores stiguessen mal contents del rey En Pere, qui, en temps passat, per gran ira que 10gue contra los Catalans qui nol haven volgut subvenur de una gran quanlitat de pecunia quiis demauava per Jo passaige € hostul que faea contra lo rey Carles de Sicilla, y encara per esser el rey tant absolut e fet a sa guise, e per la sua suprerma Juriditio, crema totes les consiitulions, privilegis, libertats y scriptures faents, axi per los barons, nobles e cavaliers cum , per les unlversitals e singulars peraynçs dels priucipai de Ca=

“ Barons, Ilonch temps son estat en esta terra ab vos altres, per tal quem pogues avenir ab vos altres de les demandes quem fets; e nos pot fer a mon semblant ; e no roman per mi, a mon semblant, mas vos altres, que tots dies me fets demandes novelles. E axies me vigares que, si de aquests cent anys hi estava, que tota hora hi havria assats affer. Mas yo no puix aturar aci per nenguna res, per CO Car yo se per cert : quel rey de França, ab tot son poder e ab ajuda del apostoli, se aparella de venir en breu sobre mi e ma terra, ço e assaber Catalunya. E yo som me massa triguat de aparellar me com puixa, esperant m’en puxadefendre de tan grans dos guerres. E no he obs a triguar; car ja es lo dit rey de França a Tolosa per venir sobre Catalunya. E com yo hagues perduda la terra de Catalunya, ja no la trobaria de ara tan bona. Per que yom he a partir d’aci per aquesta raho. E nom puix pensar que poguets

talunya. Empero, per servar lo jurament de fidelitat prestada a ilur senyor, tots comparagueren denant la sua real persous, seguint lo seu exercit, tots armats en aquesta forma, ço es : que portaven les lances sens fer ros, e les beynes sens spases 6 puyals. Solament portaven, axi los de peu com los de cavall, cuyraces e cervelleres e altres armes defensives. E b ΤΟΥ En pere, com los vee axi venir desarmats, demanals per quina causa anaven axi mal ateviats ἃ la guerra. E respongueren tots units e ab gran humilitat : « Senyor, vos nos haveu cremats totes nostres libertats, coastitutions , privilegis e altres scriptures que eren atorgats € fetes en nostra defensio 6 ulilitat; e nos altres, per po rompre lo jurament de la fidelitat, seguim vos axi mal armats com stam. E que sapiam perdre persones 6 bens, vos seguirem en tota part quens manareu. » E lo rey En Pere, vehent la ur humilitat e obediencia, mogut de pietat, tornals tot lo que demanaren. Ε huu, entre les altres coses, stant lo predit rey En Pere en la ciutat de Barcelona, per celebrar cort general als Caialans, lo suplica fos merce sua d’ atorgar, apruvar e confirmar prive legts atorgais ἃ la predita ciutat de Barcelona per los seus antecessors, ὃ les cunsuetuts antigues,les quais tenia la ciutat ; 6 aquelles scrites li dunaren. E lavors lo rey En Pere ho feu axi cou la ciulat Joj'n havyia suplicat. E feu ho tot registrar en son registre, lo qual es recondit en son real archiu,situat en la ciutat de Barcelona. E son vulgarment apellades Locals de Barcelona, Ccomençants : Recognoverun! proceres Barcinone εἰ anliqui sa- Pienies in jure, etc., 6 in fine; Datum Barcinone 5 idus januarit anno Domini 1285. Y en aquesta manera los Catalans mitigaren la ira de ilur rey e senyor, 6 satisfaeren al deute de la fidelitat ἃ ell prestada, e obtengueren ab humils suplicacions lo que volgueren, com son tenguts fer los vassals a llur se- ὮΧΟΣ; car la millor cosa que poden haver los vassalls, com son vexals per Ilur senyor, son bumils suplications, les quals son les nuillors armes que lo vassail pot haver per placar la ira de son rey 6 senyor € fer tornar les coses en be. »

CAPITOL CXXXIIE

dir ara, sens gran perjudici meu, que vos fossets pagats de mi. Ab tant coman vo a Deu. Esi volets deffendre vos e ma terra, e vostra que es, de mes enemichs e vostres, farets ho be 6 gint ; 6 si no, no y puix als fer. Mas yo he fe en Deu que vos altres sots tals que farets ço que devets, ara e tots temps. »

E quant lorey hac aco dit, levas de aquie ana a menjar. E en breu de dies vench a jornades vers Leyda ; e al venir passa per ἢ monestir de dones de la orde del Espital que ha nom Xixona ; 6 trach ne huna filla del comte de Foix que havia nom dona Costanca !, qui era aqui en habit setglar, la qual ell havia aqui acomanada, per co ques nodris ab les dones; e mena la s’en ab si tro a Leyda. E fon hi lo diumenge de Rams, mentre hom deya les misses.

E aqui fon rebut ab gran honor per los homens de la ciutat ; e puix partis de aqui per anar vers Barcelona : e lexa la dita donzella, filla de comte de Foix, al seu castell de Lleyda.

CAPITOL CXXXIII

Com lo rey Eu Pere feu roceguar ὁ pengar an Berenguer Oller de Barcelona ab set de ses companyons.

En aquell temps temps havia hun hom en la ciutat de Barcelona que havia nom En Berenguer Oller,e era de vils gents; mas havia ajustats molts de sos pars en la dita ciutat ; 69 qui per grat qui per forca, havia quaix tot lo poble menut de Barcelona fet jurar de seguir la sua volentat. E en semblanca de be havia fet gran mal en aquell lloch, e gran prejudici del senyor rey 6 dels

(1) Roger Bernard 11], comte de Foix, avait épousé Margucrite, lille de Gaston VII, vicomte de Béarn, et héritière de cetto seigneurie, réunie par lui à celle de Foix. Outre Gaston I: qui lui succéda en 1319, il eut d'elle quatre filles. Constance, l'ainée, dont il est question ici, est sans doute celle qui épousa Jean de Levi, fils de Gui, scigneur de Mirepoix. Celle fille n’est pas citée dans la Chronique béarnuise de Miguel del Venus, qui mentionne en ces termes l'amitié de son père pour le roi Pierre :

« À la qual mort (de Roger Bernard) aguet gran perda lo ΤΟΥ d’Arago, quar papa Marti quart l'avia depausat de son realme 6 l’avia donat a Carlos, segon net deu rey Philip de Fransa; e per so que lo dit mossen Roger Bernat , segon era gran amic deu rey d’Arago e Com era seuhor tractable, el y aguet gran perda, quar Il aguera pacifäda la gugrra que Il fazia lo rey de Fransa, siaguegs vlscut. » (Page | 678 de cette chronique, que j'al publiée pour la première fois, d' après un manuscrit copié par moi dans les archives du Béarn dépostes à pau.)

prohomens de la ciutat, axi com cell qui havia

lo bisbe, e gran res de burgers de Barcelona, de Ilurs tendes e de Ilurs censals per sa propia actôritat; e no s’en volia estar, per Îletres ne per missatgers quel rey ne sos oficials li haguessen trameses ; ans, quant negu li constrastava a res, fos tort o dret, sempre li venia d'amunt, ab tot lo poble a qui ell se feya capitani e governador, axi que moltes vegades aporta la ciutat a punt de pendre.

Entre molts mals que havia fets e pensats, si havia ordenat en aquesta saho : quel dia de la festa de Pasqua, propriament poble e no sabut se lexas anar als clergues e als Juheus e a tots los richs homens de la ciutat que no volguessen a ell consentir, quels occies e quels prenguessen lurs alberchs e tot quant havien a Ilurs obs, e puix que Ilivrassen la ciutat al rey de França, per tal quel rey no los ho pogues car vendre james.

El ΤΟΥ͂ qui-u 5806 aço fon molt despagat 6 fello, com hun vil hom li havia torbada tan noble ciutat com Barcelona era. Ab tant partis de Leyda, segons que d’amunt es dit; e de jornada en jornada vench s’en a hun Îloch qui es prop de Barcelona quatre Ilegues, qui ha nom Martorell, e aqui fo lo di-vendres sant de Pasqua. E quant saberen l’ardit quel senyor venia, aparellaren se los promens, com lendema li exixen ἃ carrera ab gran honor, el pregassen que prengues consell en lo fet d'En Berenger Oller. E En Berenger Oller, qui sabe aço, ordena d’altra part ab los majorals de son consell : que ixques al rey, ab tants e en tal manera arreats quel rey nos pogues captenir mal d’ell, per be que-u volgues fer.

Mas lo rey, qui era dels certs e dels savis homens del mon, lÿn sabe a tot; que, quant vench lo di-vendres a vespre d’amunt dit, quant les besties hagueren menjada la civada ἃ Martorell, e ell se fo hun poch reposat, feu ensellar. E parti se de aqui ab fort pocha companya quil seguiren. E cavalca tant regeu que, ans del dia, fo lains en Barcelona en son palau. E quant vench lo di-sapte mati, que En Berenger Oller de huna part ab los seus, e els promens de Barcelona d’altra part se aparellaren de exir al rey à Carrera, els entengueren quel rey era vengut 6 que ja era en son palau, e maravellaren se tuyt. E els promens hagueren gran goig.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’'ESCLOT

| Mas En Berenger Oller n’hac gran dol e tend fetes justicies, e desposehides les esgleyes, e :

se per mort. E falliren li tots sos arts. E puix quant vench aquell dia, lo rey cavalca per la vila ; e En Berenger Oller acostas a ell e voleh li besar la ma; e lo rey demana li que era, que nol connexia, mas bes pensava que ell fos. E ell respos : «En Berenguer Oller. » E lo rey que-u ΟΥ̓ no li lexa besar la ma e dix li : que no era costum ne usansa de reys, que la bu al altre se besasen la ma. E En Berenger Oller que aço entes no-u tench a festa, e conech be quel rey era despagat d’ell. Mas ell era fort bell parler, e respos li en axi : « Senyor, yo no son rey ne fill de rey, nim tench per aqueix, ans son vostre hom e vostre vasall, e volria parlar ab vos de coses que seran vostre be. —E yo, ço dix lo rey, havria obs parlar ab vos atresi, 6 escoltare-us volenters : mas no es aci Iloch ne saho ; mas metets vos primer 6 γιnos-hem a nostra posada o palau. »

Ab tant lo rey li posa la ma sobrel cap, e tench lo be a prop que no s’en pogues anar. E axi lo rey cavalcant, e En Berenguer Oller ἃ peu d’avant ell, vengueren s’en al palau e entraren dins. El rey mana als porters que no v entres nengu, sino cells qui eren companyons d'En Berenguer Oller, si entrar volien ; 6 els porters tancaren la porta. E puix aquella nit brey s’endreça ab sos cavallers 6 ab sos ciutadans ; e bon mati, (0 es lo jorn de Pasqua, apres de moltes coses que y hac dites e fetes dins e de fora, estrena lo dit Berenguer Oller ab gran honor. Trasqueren lo del palau rocegant ἃ la coha de hun mul, ab set de sos companyons que amenava hom apres d’ell ab los ligams al coll; e feu los menar per tots los carrers de la ciutat; e puix feu los pengar per la gola tots set en huna olivera, e En Berenguer Oller pus alt que tots.

Elrey torna s’en en son palau ; e quant forea dites les misses, assech se a menjar, e tench sa festa bona e honrada, e en pau alegrament. E tots cells de Barcelona estadans, que al fet d’En Berenguer Oller havien consentit, hagueren gran temor e exiren se de la ciutat ; e s'en anaren aquell dia be sicents; e lo rey feu ne pendre be docents.

E no-us maravellets, quant, entre bons fets e nobles del rey En Pere de Arago e de Cecilia, recomta hom aquest d’En Berenguer Oller, car

jor fet fo e major conquesta que si hagues

[1285] presos quatre castells o cinch de 808 enemichs, Quediu loprohom, en hun proverbi antich : que no es tan fort enemich, com cell qui es familiar de hom. Per que, si be sera de sa terra, aquest mes feu que no-us par ; car ell los poch pendre axi, segons les obres que havien començades, e el ordenament e el empreniment que havien fet, e el poder que s’havien donat.

Ara lexarem aço estar e parlarem per orde dels altres fets del rey d’Arago.

CAPITOL CXXXIV

Com lo rey En Pere d'arago ana sobre son frare, lo rey de Mallorques.

Quant les festes de Pasqua foren tengudes per lo rey en Barcelona, el rey hac ordenada 6 tornada en dret la ciutat de Barcelona, e hac estat per alguns dies, partis de aqui ab companyons de cavallers e ana s’en a Gerona e per Empurla ' ab sos cavallers d’amunt dits. Entrels altres quals hi era lo comte de Palarse En Ramon Folch, vescomte de Cardona, e ab servents que hac amenats de Gerona, e de aquella terra allens gran res. E nengu no sabia son coratge, sino que deyen les gents es pensaven comunament, que anas establir hun pas qui es entre Rosello e la terra del rey de França , ne ses osts no poguessen allens entrar, quant vendrien en Catalunya; mas lo rey havia altre en son coraige, segons que veurets.

E devets saber que En Jaume, qui era Ilavors rey de Mallorques, frare del rey En Pere d’Arago, en aquella saho no era be ab son frare lo rey d’Arago?. Per que lo rey d’Arago l'havia fort en sospila, per moltes coses que havia oydes e enteses per cert : que aquell rey En Jaume havia tractades ab lo rey de França e ab lo apostoli contra εἰ]. Per co, com ves lo rey d’Arago que aquell rey En Jaume fos contrari de la guerra, la qual esperava haver ab lo rey de França e que no donas als Francesos, quant vendrien en Catalunya, pas e entrada per la sua terra, ço es asaber per Rosello, que es en lo mig de la terra del rey de França e del rey d’Arago; la qual terra de Rosello aquell rey En Jaume tenia dretament ab tota la altra terra, per lo rey de Arago sens altra miga ; mas,

(ἢ) Lampourdan, 48) Muntaner a passé tous ces différends sous sllence. Ὅλον. rs B. D'EscLor.

CAPITOL CXXXIV

per les coses quel rey havia enteses, segons que d'amunt es dit, ço es assaber que havia hagudes

: vistes ab lo senescal del rey de França e ab

N'Amalrich de Narbona moltes vegades, e que havia trames ἃ Roma e en França s05 missatgers per recaptar algunes coses que d’avall oïrets; per tal lo rey d'Arago se temia d’ell molt fortment. Per que, quant hac cavalcat per tot Gerones e per Emporla ab cavallers e ab homens a peu, segons que d’amunt es dit, ana tant avant tro que fo a huna vila que es en Roselloe ha nom Perpinya; en La qual vila lo rey En Jaume d’amunt dit, ab sa muller e ab 805 fills

era Ilavors. E quant lo rey d’Arago fo prop de aqui, feu acivadar los cavalls e les altres besties de bona ors. E quant lo rey eels altres cavallersetotes lescompanyes hagueren hun poch dormit, la nit feu armar los cavallers e els servents e ensellar los cavalls; e cavalcaren epartiren se de aqui; e travesaren per camins e per dreceres que foren fort prop de Perpynia. E encara nenguna de sa companya no sabia lo rey hon devia anar ne quina volentat havia.

Ab tant los cavallers anaven parlant entre si, e deyen : que bo seria que demanassen al rey que volia fer. Mas conexien lo de son cor, e nengu no lo y gosava dir, sino hun cavaller que havia nom N'Ambert de.Mediana. Aquest era hom de sa companya, e prous e espert 8 savi cavaller, e lo rey amaval molt, per que ell se pleuia mes del rey que null hom qui hi fos. E aquest cavaller dix als altres cavallers : « Barons, aqueix pensament que vos altres havets, m’he yo mateix; que no puix aesmar quina volentat s’ha lo rey, ne que ha en cor de fer ; ne res no m'en ha dit, ne a nengu que y sia, ço creu. Per que, si-us volets, aventurarm-he yo e demanar-lo-y-he. — Hoch, digueren los cavallers. Que Deus bona ventura vos do!

Demanats lo y; que mils estara a vos que a nengu. »

Ab tant acostas N'Ambert al rey e dix li:

« Senyor, preguen vos lots aquests richs homens e cavallers, quels digats quin ardiment es aquest que havets en cor de fer, ne negu no ho sab ne ço pot pensar. » E el rey, quant ho ΟΥ̓́, pres se a son riure e dix li per escarn : « Sapies, N'Ambert, que si nos podem tant cavalcar, e la nit nos basta, que, al jorn, passada hagam la font de Salses, que nos farem tal ardii

que no-u viu Ilonch temps ha pus bell. » E N'Ambert, quant ho ΟΥ̓́, hac gran goig, e cuydas quel rey li hagues dita veritat e dexellat son coratge ; 6 venchs’enalsaltres cavallerse dix los co quel rey li havia dit. E Ilavors, si de primer havien hagut pensament, hagueren lomajor,per ço com los huns se pensaven e deyen : quelrey volia anar a la ciutat de Narbona, e que hom la li devria Ilivrar; los altres deven : que ans anava a Carcases, per correr e fer mal en la terra; losaltres deyen : queans anaven perhaver vistes ab lo rey de Franca. E axi tuyt eren de moltes entencions. E pensant e cavalcant, anaren tant avant que no foren luny de Perpynia dos Ilegues. E Ilavors dix lo rey : «Via! servents, avant! e estats tuyt apparellats, homens a cavall e a peu, que aci farem nostra jornada. » Ab tant conegueren tuyt la volentat del rey; e maravellaren se tuyt de la sua certea, com axi havia cubert son cor que nengu no podia pensar sa volentat; mas, quant hom se pensava que ell fes huna cosa, ell ne feya altra be luny de aquella.

E quant En Ramon Folch, viscomte de Cardona d’amunt dit, hac entes e conegut quel rey havia cor de entrar en Perpinya e pendre la vila per grat o per força, acostas a elle dix li : “ Senyor, ver es que nos som vengut ab vos, ab core ab volentat de fer vostre manament ara e tots temps, e de seguir vos en tot Iloch, e anar contra tot hom. Mas, segons que yo veig e per vos he entes, que vos volets entrar en la vila de Perpinya. E yo se, e vos atresi ho sabets : quel rey En Jaume de Mallorques e madona la reyna e sos fills son dins la vila, e la reyna es ma parenta e ma acostada ben prop! ;

enom'es vigares que {os onesta cosa ne covinent que consentisaytal ardit contra ella, ne en loch hon ella fos; majorment que yo hihagues esser present. E aco nous cuydets que-u digua per tal que haga en cor de desexir de vostre servey ; mas yo-us Îlivrare tota ma companya ἃ cavall e a peu per fer la vostra volentat ; e yo, si a vos plau, romandre deffora e sperar-voshe tot sol ab hun companyo, o axi com a vos placia. »

E respos lo rey : « Tots temps fos cortes En Ramon Folch, ὁ majorinent en fet hon dones

(1) Llle ta:t le du comte de Foix, et par conséquent sa -

! brogit de la vila, e sabien que lo rey d’Arago

cousine-gcri1ue.

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

hagues ne cabessen. E yo son pagat de aço que vos havets dit ; e feu ho axi, que bem plau.-E

. En Ramon Folch dix : « Senyor, gran merces

E besa lila ma. E axi romasdeffora, ell ab doso ab tres companyons. E el rey, ab lo comte de Pallars e ab tota la altra companya a cavall € a peu, acostas a la vila de Perpinya. El reymsteix, ab quatre ὁ ab cinch companyons, vench primerament a les portes de la vila ab lo perpunt vestit ὁ huna Îlanca en la ma sens altres armes, e troba les tancades, per co com encan no era dia clar. El rey crida a la guayta : quel fes obrir. E la guayta respos : que non fariares tro que fos dia ; mas ques tiras atras, sino massa li costaria. E lo rey prega lo de tot en tot benignament que li obris; e la guayta qui era sus la porta apella de les altres guaytes qui eren prop dels murs. E veñgueren n’i be deu o dotæ; e demanaren al rey quin hom era, que axi volia entrar cuytosament. El rey respos : que li obrissen ; que no venia per negun mal d’ells. E les guaytes respongueren : que non farien res, si no deya qui era. E ell dix los : que era lo rer d’Arago e que venia per be Ilur e que li obrissen. E les gua ytes, que oyren quel rey deAragoera, conegueren lo be e hagueren gran goig, per co com l’amaven mes, ells e tots los homens deRosello, quenegun senyordel mon, per ço com era sens falla Ilur senyor natural. Mas les guaytes, per co que ‘10 poguessen esser reptadesde fe, cridaren : « A mort! a mort! » 6 gitaren pedres e cayrells, e meseren grans crits. El rey, que aco viu, appella sa companya qui li eren be prop, e vengueren tuyt. E els servents acostaren se a les portes ab les scuts abracats, e feriren ab les destrals grans colps en les portes, si que les trencaren les bares e les cadenes e tot quant hi bavia,m:! grat de aquells qui eren dins, qui los ho defenien. E el rey entra en la vila; e ans que la mitat de la gent se fos reconeguda ne hagueren sentit lo brogit, emparas ab sa companya del castell del rey En Jaume. E axi com s'en pujava vers lo castell, per cas de ventura N'4malrich de Narbona ab altres cavallers eren

venguts aquell mati de Narbona a Perpinya per ver lo rey de Mallorques qui era malalt. E

quant foren sus a la porta del castell, trobaren

la tancada ; e pegaven aqui grans colps, per

tal quels obrissen. Mas hanch aquells del cas-

tell nols volgueren obrir, per co com sentien lo

era aqui. E estigueren tant aquests de ἴΟΓδ.165perant sils obririen, que la companya del rey d’Arago e los cavallers foren atesos al castell ; 6 trobaren aquests a la porta, ab alguns caval-

lers 6 escuders que eren de Ilur companya. E .

prengueren los tots, e menaren los al rey d’A- | lassen abell e queli donassen a entendre: com lo

rago; 6 ell feu los be guardar.

CAPITOL CXXXIV

castell, e posa ses guaytes e ses guardies per los murs a totes parts, en tal manera que no paria que hun aucel, per sotil que fos, ne pogues exir de nenguna part, que no fos vist. E quant hac aço fet, trames dos cavallers a la cambra hon sonfrare jaya en hun Ilit, 6 dix los que par-

E apres quel rey fo vengut en la vila, e estat | rey d’Arago era aqui vengut, no gens a dap-

aquell dia, e fet co que li plach, lendema ell cavalca per vila ans de menjar ; e totes les gents de la vila quil veyen havien gran goig, e besaven li la ma, e saludaven lo axi com a senyor. E puix ell vench s’en a la casa del Temple; 6 atroba y gran res de tresor de son frare lo rey de Mallorques, qui era aqui en comanda ; e feu lo pujar al castell, e feu obrir los coffrens en que era aquell tresor!. E entre les altres coses, atroba y huna carta escrita en pergami, ab dos bolles de plom pendens ; la huna era del rey de Franca , e l’altra del apostoli. En la qual se contenia : quel rey En Jaume de Mallorques prometia, de valer e ajudar ab tot son poder per mar e per terra al rey de França contra lo rey d’Arago, tro que aquell rey de França hagues conquesta tota la terra del rey d’Arago. E per - raho de aquesta promesa qu’ell feya, lo rey de França li donava lo regne de Valencia, com lo hagues conquest e tolt al rey d’Arago. Aquesta donacio atorgava e confermava lo apostoli de Roma.

E quant lo rey hac vista la carta, fo molj irat 6 despagat de si en leix; mas a negu no volch res dir, E en aquella saho escoja be la carta; 6 puix trames per tots los hostals dela vila de Perpinya, e feu pendre molts mercaders que y havia de la terra de Franca, e emparar, e fer escriure totes Ilurs robes 6 Ilurs mercaderies, que valien huna gran infinitat de tresor. E puix feu pendre dos consellers del rey de Mallorques que y troba, qui lots temps eren estats a son dan; e l’un havia nom Ramon Balle, e l’altre havia nom Puig d’Orfila. E emparals tot quant havien nels poch atrobar. E apres, quant lo rey fo vengut e entrat en lo castell de Perpinya, hon son frare lo rey Jaume era, e hac estat aqui dos jorns, entes per cert, quel dit rey En Jaume era malalt e no volia exir de huna cambra en que era 6 jaya. El rey d’Arago emparas de tot lo

{t) Muntaner s'est bien sardé de rien dire de cette visite faite en enuemi par le roi d'Aragun à son frèré.

natge ne a desonor de aquell rey En Jaume, ans ho era per proffit e per honor 6 per deffeniment d’ell e de sos fills e de tota sa terra. Encara los dix, que li diguessen e li faessen mem brant : com aquell rey en Jaume era tengut al rey d’Arago, de valer e de ajudar contra tut honu del mon quis volgues que fos ; la huna per lo acostament que era entre ab dos, 00 es assaber que eren germañs; altra per raho del sagrament e de la covinença en que era ab ell; altra per ço com tenia tot quant havia per ell. Encara dix que li diguessen, de part del rey : que per les d’amunt dites rahons, ell lo conqueria, per fe e per lo sagrament que fet li havia, e per lo acostament que era ab ell: que lillivras e queli fes Ilivrar totes ses forces e castells que ell tenia en Rosello, per tal quels pogues guardar a ell, e atresi esquivar que no li pogues venir dan en Catalunya ne en altra terra de aquell rey d’Arago, ne los Francesos no s’en poguessen ajudar de res contra ἰο ΓΟΥ d’Arago ne a sa terra en aquesta guerra la qual entenia a mourecéntra ell.

E quant lo rey hac dit aço, avia los cavallers d’amunt dits. Ε ells vengueren s’en a la cambra hon jaya lo rey En Jaume malalt, 6 parlaren ab ell ; e dixeren li les d’amunt dites paraules e moltes d’altres. Si quel rey, com molt li hagueren dit e treballat de ça e de Ila, atorga al rey d’Arago tot son enteniment de ço que volia, e promes que seguiria la sua carrera e la sua volentat per tots temps, e li ajudaria de tot, axicom a bon frareehonrat,abtotson poder.

E quant de cada part fo lo fet avengut e parlat, foren ne fetes cartes en forma publicha. E aquelles cartes foren fermes per lo rey d’Arago d’amunt dit. E l’escriva torna a la cambra hon jaya lo rey En Jaume, per co que ell les fermas, axi com ja havia atorgat de primer; e toca la porta, que li obrissen. E no livolgueren obrir ; 6 digueren li quel rey era estat tot aquell jorn treballat en parlar e en altres coses, 6 Ilavors eras adormit, axi que nol gosaven des-

| pertar. E lo escriva torna s’en al rey d’Aragn

e dix: que no havia pogut veer lo rey En :

Jaume de Mallorchä, nehavia fermada la carta.

El rey d’Arago dix li : que y tornas, com hun :

poch hagues estat.

Ab tant lo vespre fo vengat ; el escriva torna altra vegada a aquella cambra ; mas encara no li volgueren obrir, e meteren aquella mateixa escusa. E lo escriva torna al rey d’Arago e comta lo ytot. E ell dix li : que s’i tornas, a cap de hun poch, altra vegada. E l’escriva feu ho; mes encara no li volgueren obrir, e scusaren se en aquella mateixa manera. E lo escriva torna al rey d'Arago e dix li com hi era estat tres vegades, e no y era pogut entrar per nenguna raho. E respos lo rey al escriva : « Per ma fe! massa poria hom dormir! E yo no y he bona sospita ; que vigares m’es, que ço que mon frare m ha dit no-u haga dit en cor de attendre ne de complir, mas nos ha que fer a nit. Estigans ell Ila dins, e nos farem lo guardar de fores; jatsia que nol nos calgues guardar, que no es hom que anar s'en pogues , 6 majorment per raho de la malaltia que ha; e no seria cosa bona ne convinable de fer, que nos, pus malalt es, li entrassem en la cambra per força. »

E quant lo rey de Arago hac aco dit, establi ses guaytes ca 6 en Ila per molts Ilochs del castell, e mana que guaytassen aquella nit be; e ell gitas a dormir en son Ilit. Mas ell dormia e altri vellava, segons 46 oïrets ; car devets saber que, tot aquell dia passat, lo rey En Jaume era estat en consell ab sa muller e ab alguns maynades de casa sua, dins en sa cambra, e hagut consell, o ques mogues o leix, o que altri li consellas, o penedis de aço que havia atorgat a son frare lo rey d’Arago. Ε tals coses havia tractades e concidents contra ell, que no li era vegares que, per be que fos assegurat, si per aventura vengues a dexalament de aço que havia fet, que no moris. E per co, tot aquell dia d’amunt dit, feu guardar 6 albirar, si per ven- ‘ura per negun Îloch poria exir del castell. E sobre acoappella hun maestre majoralde la obra del castell de Perpinya, e dix li : « Maestre, ara es obs e he mester quem mostres vostres maestries, e que guardets e que cerquets finestra ne espillera ne forat, vos que havets obrat lo castell, per hon pogues exir d'esta cambra. » Respos lo maestre : « Yo no-u creu que huna rata hic pogues exir que vista no fos, en tal guisa fa guaytur lo castell 10 rey d’Arago. Per que no

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT

pens ne puix atrobar carrera Com se poguesir 00 que havets dit.» Ε el rey En Jaume, 406 28 ΟΥ̓́, tench se per perdut; e dix que mester em que ell ixques de la cambra e del castell,ansi comencas a fer huna cava dintre la cambra ; que mes amava morir de fora, o dintre la camba si exir no podia, que venir en mans del rey d’Arago son frare. « Senyor, ço dix lo maestre, ço que vos deits leus! es de dir, mas gran cos es de fer. Per, tot altre hom, exceptat vos, hi assajarem ἃ traure per hun Iloch que yo se. — Com ço! dix lo rey ; e no son yo hom aytambe de aventurar tota res, com null altre!—Ver es, co dix lo maestre, mas vergonya es de dira tan noble e tn honrat senyor com vos sots, que ixqua per aytal lloch com aquell es; majorment vos qui sots estat malalt lonch temps ὁ encara no sots millorat.—E quin Iloch es aco? (0 dix lo rey; que fort sera perillos que yo no-u assaig de exir, si null hom del mon ho pot assajar. E axi digues me quin Iloch es. — Senyor, co (lix lo maestre, quant obram lo castell, fem huna ayguera que ve de la casa honcuya, e passa sots aquesta cambra, e ix fora del castell e fora tot lo vall, hun tret de ballesta. E es assats ample, que ben poria exir hun hom a bocons; mas es plena e lega de sutsura, per raho de les aygues e moltes legees que hom hi gita tot dia. E axi tem me que, si-u assaguets de eair, que no-us fessen gran dan la mala olor e mals legea qui Ilains es.» E respos lo rey : « Bem tenits per frevoll e per despoderat. Que τὸ puixcha assajar ço que altre hom assaig. E si ati es com vos deits, no poria esser atrobat millor lloch ne pus covinent de exir que aqueix es. Ab tant pensats de obrir en aquell Ilogar hon vos sia vigares que deja passar aquexa ayguers. »

Quant lo rey bac dit aço, lo maestre ab son picha-martell va obrir e trencar les Iloses de la cambra que era en llosada, 6 devench a aquel Iloch hon l'ayguera aquella passava; e troba la ampla, encara mes que nos pensava. El rey En Jaume, qui-u viu, tench se per estort. E hagutren mantinent molta aygua de hun cafareig quis tenia prop la paret de la cambra, egitarenhi fant aygua que tota la ayguera scuraren. Ε puix lo maestre va entrar dins ab llums de candelles 6 cercala tota, tro Îla jus hon exia fora del castell; e vehe que bell era assats, e que bom ne podia be exir. E torna s’en al rey e dix lo

(1) Facile, du lain levis.

y. El ΤΟΥ͂ hac ne gran goig. E vestis huna sua gramalla de blanch de Narbona tint en graua, forrada de pena vayre; eentra en l’ayguera ab lo maestre qui entra primer e anava denant ell ab Ilum de candeles ab huna Ilanterna en la ma, e dos quil seguien de tras sens pus. E enans quen ixque s’en pres comjat de sa muller la reyna ; 6 ab grans lagremes partiren se de aqui ab duy; 6 ella romas en sa cambra ; e ell ana s’en, segons d'amunt es dit, per l'ayguera, tro que fo al altre cap, fora del castell. El rey En Jaume de Mallorques quis veu fora tench se per estort, e trobas tot suat, ell e son vestit; mas no (0 prea res, tant havia goig gran com axi n’era exit stort. E si fort era malalt e de frevol compliccio, no-u parech en lo anar ; car comença de anar a peu tost, mes que sitots temps bagues anat, e tench lo cami de hun castell que ha nom La Rocha. Quant hac anat be miga legua, troba hun hom de aquella terra qui mena va huna somera, 6 dix li que la li prestas tro al castell de La Rocha, e l’hom feu ho. E axi lo rey En Jaume vench s’en al castell; e conegueren lo cells del castell, 6 maravellaren s’en molt, 6 puix reberen lo molt honradament. El rey En Jaume romas aqui fello e despagat en leix.

Ara lexarem a parlar del rey En Jaume de Mallorques e parlarem del rey de Arago son frare d’amunt dit.

CAPITOL ΟΧΧΧΥ

Com les gents de la vila de Perpinya sc Ilevaren contra lo rey d’'Arago.

Quant lo rey d’Arago hac vist e entes quel escriva no podia entrar en la cambra hon son frare lo rey En Jaume jaya, 6 puix hac establides ses guaytes per tot lo castell tot entorn, ell se gita a dormir. E quant hac dormit huna peca de la nit en son lit, ell se desperta e ΟΥ̓ les guaytes que de aquella part estaven sobre la casa hon ell jahia, que movien gran brogit, e

cridaven axi con si hom combatia lo castell. El:

rey qui-u ΟΥ̓, Îlevas ab la espa en la ma, 6 puja sus a les guaytes, 6 menaçals com axi cridaven. E respos la huna de les guaytes : « Per Deu! senyor, no cridam sens raho, car no sabem si son gents, o als de fora, que havem sen- | tit ferir grans colps acens, prop delmur.»Elrey .

dix los que folls eren eembriachs, e que calassen |

en mala venturs c en bona; car co que deyen ao era res; mas que guaytassen d’aqui avant,