CHAPITRE CXXXV
t : mas no cridassen mes ne somoguessen menys
de raho.
Ab tant lo rey se torna a dormir en son lit.
E quant hac dormit hun poch, ell ΟΥ̓ que les guaytes se treballavene cridaven a grans crits. Eell torna y tot gint, efello munta a lesguaytes, ab huna maça que aportava en sa ma, 6 ab hun mantell adossat ; e menaça a les guaytes, com axi cridaven que nol dexaven dormir; e feu semblant quels volgues ferir ab la macça. E ells respongueren li: « Senyor, vos nos ‘podets fer e dir ço que a vos placia; mas, comanats nos bavets que nos guardem 6 guaytem lo castell yvas, ne retrem nostre deute quant mester hi sia ; 6 sapiats que (0 que nos havem fet, havem fet ab raho, que, com havem dit, bens ha estat vigares dos otres vegades que hom trancas lo mur del castell ab pichs e ab caps-martells. » E lo rey menys-prea co que les guaytes deyen 6 torna s’en a dormir ; mas no poch molt dormir, que ell senti les guaytes quel despertaven altra vegada. E ell, irat e ple de mal talent, Ilevas ab huna cota de burell vestit, ab hunescavates, menys de calses ; e ab la [lança lexas anar a les guaytes. E tots fogiren com lo veren venir. E ell demanals fellonament : si eren embriachs, o que havien sentit, que axi cridaven es treballaven debades. E les guaytes respongueren li:
“ O tots som encantats o nos havem entes 6 sentit encara ço que ja-us haviem dit. —Ara, co dix lo rey, estats vos suau; 6 si-u sentits altra vegada, cridats grans crits e sabrem que es.
Mas be creu que vos altres cridats en foll per tal que no-us adurmats. »
E quant aco hac dit, lo rey torna s’en a dormir en son lit, 6 dormi tro al dia clar. E quant lo dia aparech, lo rey crida son escriva e dos cavallers e lo comte de Pallars atresi, e dix los que s’en anassen a la cambra hon jaya lo rey En Jaume son frare, e que li diguessen que fermas aquelles cartes que havia atorgades, e si no ho volia fer que ho digues. Lo comte de Pallars ab l’escriva 6 ab dos cavallers ana s’en vers la Cambra, e troba la porta uberta; e entra s’en dins; e troba la reyna muller del rey En Jaume, ab tres fills seus ὁ ab huna filla, que seya sobre hun lit, trista 6 plorosa, ab altres homens e fem … bres qui eren de la companya del rey En Jaume, El comte de Pallars ab sos companyons qui la veren, maravellaren se molt 6 besaren li la ma, e digueren li: « Hon es lo senyor rey de Mal-
s'era fet, e nos pensava que james lo veessen. E el comte e cells qui eren ab ell vingueren cuytosament al rey d’Arago, e digueren li tot lo fet e co que havien trobat.
El rey que aço ΟΥ̓́, senyas 6 maravellas molt com era aço estat, e pensas que alguns de sa companya no y haguessen consentit en aquest feyt ; mas non volch res dir, sino que dix : que no havia perdut son enteniment per peguea mas per ensenyarnent, per tal com hanch no havia volgut ahontar son frare lo rey En Jaume, co es assaber que hom li entras en sa cambra hon ell jaya. Ab tant lo rey s’en vench a la cambra hon era estat lo rey En Jaume, e feu guardar si trobaria per hon era exit. E veren aquella ayguera uberta d'amunt dita, e encara la lanterna 6 les candeles, que trobaren [16 dins cremant, que y havia fetes encendre lo rey En Jaume com s’en exi. El rey d’Arago maravella s’en com ho veu, e dix a la reyna’ muller del dit rey En Jaume : « Certes! madona la reyna de Mallorques, certes! vostre marit m’ha fet gran escarn. E cregats per cert que yo no era vengut aci per negun dan seu, ne que li volgues tolre sa terra; mas que la deffensas a ell e que la guardas, que a mi nom pogues venir dan en esta guerra, la qual esperava haver en breu ab lo rey de França. E vostre marit ham fort escarnit e gaubat, e ha fet gran mal a mi; mes major l’ha fet a si mateix, e a 805 fills, 6 a vos. Sab me greu e son despagat, si als hi pogues fer. »
Ab tant lo rey se parti denant la reyna, 6 feu la be guardar a ella e a sos fills, que nol poguessen escarnir axi com lo rey En Jaume havia feyt. E quant lo rey d’Arago fo exit de la cambra, seu se a huna finestra qui guardava vers la via de Perpinya ; 6 ΟΥ̓ gran brogit 6 grans crits d’homens 6 de fembres 6 de infants qui cridaven a grans crits e deyen axi: « Senyor rey En Jaume de Mallorques, e qui-us ha mort ? James no trobarem tan bon senyor!»
E quant lo rey hac aco entes, trames hun missatge a la vila per saber que cridaven aquelles gents. E lo missatge devalla corrent a la vila ; e torna tantost d'avant lo rey e dix li: «Senyor, pensats hi tost de exir vos e vostra companya, axi Com puxats, sino vos e nos som tots perduts; que veus tots los homens de la vila
lorques? » E ella ab tota l’altra companya mo- : gueren gran plor 6 dixcren : que no sabia que |
guarnits ab Îlurs armes ; 6 han gitades cadens e barreres, e volen pujar aci e que-us prenene aturen vos 6 vostra companya; Car fama la venguda entre ells : que vos havets mort e estsnit Ilur senyor, (0 es assaber lo rey En Jaume de Mallorques 4 65 vostre frare. » Quant b rey d'Arago hac aco oyt 6 entes, feu carregar les adzembles de la sua roba e de aquella que atroba en lo castell, e puix dix a les guaytes qui axi lo havien despertat la nit : que no s’eren mogutsmenysde raho, car hunaayguen havia feta obrir lo rey de Mallorques, per bon s’en era exit de sa cambra e fuyt del castell, e que alli feyen los colps que ells havien sentits. E quant tuyt hagueren aco ΟΥ̓, maravellaren s’en molt, e pensaren de carregar la roba a les adzembles. El rey d’altra part trames missatgers als cavallers qui albergaven en la vil:
ques armassen tost e yvas e que pujassen ab Ilurs armes 6 ab Îlur roba vers lo castell. E tuyt feren ho axi com lo rey ho hac manat.
E a penes se foren los cavallers guarnits, que tots los homens de la vila muntaren vers lo castell ab Ilurs armes, be tres milia o pus. El rey d’Arago quels veu venir, exi fora la porta del castell en hun cavall, cavalcant ab huna maca al puny; 6 volia parlar ab les gents qui venien; mas no podia esser oyt, tan grans crits movien, dient al rey a huna veu: «Que vos nos havets mort nostre senyor lo rey de Mallorques! »
El rey a grans penes feu los callar, e escol taren lo. E ell dix los axi : « Malvada gent, pe que cridats ne-us movets contra mi sens raho: que yo no se que-us deits. Com vos pensats que δρᾶ mort mon frare, vostre senyor? que. no-u faria per res de aquest mon. Mas yo-us dire com m'en pres. À nit que passada es, me atorga que faria ma volentat, quem ajudaria de tot e ab tot son poder. E que aco sia ver, mostrar-vos-hi-e per cartes quem foren fetes pobliques. »
Ab tant lo rey appella lo seu escriva, per nom Pere de Sent-Climent, e feu legir les cartes qui eren estades fetes entrel rey d’Aragoe son frare lo rey de Mallorques e les covinences que havien empreses ab duy. Quant l'es-
| criva Πᾶς leses les cartes, dix el rey d’Arago | a aquella gent : « Barons, havets entes, ne en-
cara crehets co que vo-us dich si es ver?—Och, senyor , dixeren tots; mas quens havets fet
nostre senyor lo rey de Mallorques? — Yo-us : ‘ho dire, co dix lo rey. Esta nit qui es passada,
s’en exi, 6 asogas per huna corda, e s’en es
anat per huna finestra qui era en la cambra. E ; ᾿ dich vos en veritat : que no se que s’es fet, levat | deffora ; e puix tots ensemps vengueren s’en a
us d’aytant que se per cert, qu’en aço ha fet gran mal a si en leix primerament, 6 a mi,e a sa muller, e ἃ sos fills. »
E les gents qui-u oyren començaren de plorar 6 de cridar ἃ grans crits, 6 a dir: « Vos lo pos haveu mort. E retets lons. Que co que deyts no son sino abelliments de paraules. » Elrey qui veu que axi era e que la gent se comovia contra li, e no li valia res son parlar, feu senyals als cavallers, que ixquessen ab Ilurs armes.
E mantinent ixqueren be docents cavallers armats del castell e gran res de servents. E mal grat de tota aquella gent feren los partir de aqui ἃ grans empentes'. Els homens de la vila, qui veren que axi era, tornaren s’en a la vila e anaren s’en per los hostals e per los alberchs, e trobaren molts homens de la companya del rey d’Arago, e majorment homens a peu quis guarnien per pujar al castell e ajudar al rey d’Arago Ilur senyor; e prengueren los tots, si que ben aturaren de mil en sus. El ΤΟΥ d’Arago qui-u sabe feu tost, segons d’amunt es dit, carregar les adzembles de la roba e del tresor e de la moneda que troba al castell ; e feu cavalcar la reyna de Mallorques sa cunyada *? ab sos tres fills e ab sa filla atresi, 6 los altres presoners, co es assaber N'Amalrich de Narbona, e el nebot del arquebisbe de Narbona, 6 dos consellers del rey de Mallorques; 6 ixque del castell ab tota l’altra companya Ὁ avials tots tro fora la vila. E puix ell torna ab sa companya de cavallers a la vila, per dellivrar aquells servents que havien aturats los homens de la vila. E com fos a les portes, viu lo comte de Pallars que havien aturat dins les portes ab sa companya. El rey vench esperonant, e nengu nol gosa esperar. E dona huna empenta al comte de Pallars, e gital deffora. Ab ell ensemps ixqueren gran res de aquells servents que havien aturats los homens de la vila. Pero si n'i romaseren, qui presos qui aturats, qui uns qui altres, de [a companya del rey d’Arago, be cent o pus.
(1) Empainte, sortie, choc; mot employé souvent par Frois-
sart.
(8) Sa belle-sœur.
CAPITOL CXXXV
El rey qui viu que nos podia pus atura sens perils, per co com tots los homens de la vila venien a les portes, torna s’en ab sos cavallers e altra companya que havia lexada
poch ἃ poch, tant tro que foren en hun Iloch ques appellat Junqueres, e es d'En Dalmau de Rocaberti. E quant foren aqui, vench En Ramon Folch denant lo rey, e el comte de Pallars atresi, e pregaren lo quels donas hun do, que no seria gran son do. E lo rey atorgals ho francament. E ells pregaren lo que lexas anar la reyna de Mallorques Ila hon volgues, car 8 ell no era honor de tenir huna dona aytal com aquella en preso, e majorment com fos prenyada*; e havia reguart que nos afollas del prenya, per dolor, com se vees en dolor e en preso. E el rey dix los : que playa li, per amor d'ella e d’ells, e que s'en anas, si anar s'en volia. E tantost En Ramon Folch e el comte de Pallars tornaren s’en ab la reyna, e seguiren la tro al coll de Banyoles ; e aqui lexaren la anar. E ella ana s’en en Rosello ab huna sua filla qui era venguda ab ella, e ells tornaren s’en al rey d’Arago a Junqueres.
ΕἸ rey d’Arago feu amenar los quatre fills del rey de Mallorques a hun castell seu qui es riba mar, qui ha nom Torella de Mongriu ; e aqui feu los be guardar. E trames d’altra part N’Amalrich de Narbona en la ciutat de Girona ; 6 aqui feu los estar, ell e el nebot del arquebisbe de Narbona, ab nom se quants cavallers, en preso 6 en ferres, en huna torre qui ha nom la torre Gironella. E aqui guardals hom be, aytant com hi estigueren. E el rey° vench s’en per Girones e per Ampurla, e reconech tots sos cavallers e ses viles.
Ara lexarem a parlar del rey d’Arago En Pere, e parlarem del rey En Jaume de Mallorques, son frare, e del rey de França e de Ilurs affers, e com vengueren en la terra del rey d’Arago, co es assaber en Catalunya 3.
(1) Enceinte.
(2) Cette campagne du roi Philippe-le-Hardi en Catalogne est décrite par Bernard d’Esciot, dans les chapitres qui vont suivre, avec une exaclitude el une impartialité qui ajoutent encore à Pintérét de ce drame. Muntaner est plus pittoresque, mais plus partial. Dans les dernièresguerres on a fait réime primer cette partie d'une traduction espagnole de d'Esclot par Cervera, et on l'a répandue à un grand nombre d’cexemplaires, pour soulever les populalions contre les Français, par un appel aux anciens souvenirs.
CAPITOL CXXXVI
Com lo rey En Jaume de Mallorques trames ss missalgers al rey de Frauça contra son frare lo rey d'Aragu.
Quant lo rey de Mallorques En Jaume s'en fc vengut al castell de La Rocha e no hac trobada sa muller e sa filla, estech fort trist e despagat d'aci en leix, car tench se per fort envilanit e desonrat de son frare lo rey d'Arago. Ε aytantost trames missatge cuytosament al rey de França que era en Tarasco e en Narbona, e al cardenal qui ab aquell rey de França era vengut per preycar la croada contra lo rey d’Arago, ab gran poder de gens a cavall e a peu. E el cardenal havia nom En Johan Carlet‘; e era Frances. E trames a dir el rey de Mallorques per aquells missatgers : com lo rey d’Arago son frare li havia baregada e presa sa terra e el millor Iloch que ell havia, ço es assaber la vila de Perpinya, e com li era entrat en son castell forcivolment, e s'en havia menats presos sos fills 6 sa muller, es n’havia fet aportar tot son tresor 6 tot quant ell havia en aquell castell ; hon, com aco fos gran honta de aquest rey En Jaume, e tal que james, segons que εἰ! creya, no la podia haver venjada, pregava al rey de França e al cardenal d'amunt dit, que ells, pus en cor havien de venir sobre la terra del rey d’Arago, ques cuytassen als pus tost que poguessen ; que ell los daria pas 6 entrada hon porien entrar en Catalunya mal grat del rey d'Arago, els Ilivrara tots los castells e les forces de Rosello, els ajudaria ab tot son poder per mar e per terra; e ques cuytassen de que no y fallis per res; que sabessen per cert quel rey d’Arago era fuyt e que havia gran reguart d’ells, e que no s’era gosat aturar del regne de Valencia en sus. E quant los missatgers del rey de Mallorques ques foren venguts denant lo rey de França e lo cardenal, els hagueren dit la missatgeria, e presentades Ilurs cartes, e ells les hagueren oydes, llevas en peus lo cardenal e dix al rey de França en son lengua : « Lleva sus, bell xire, que Pere d’Arago es fuyt, segons que en estes cartes havem entes e havem; que, menys de colp e de batalla, conquerrem tota sa terra. » E respos lo rey de França : « Sire cardenal, vos deyts be: mas yo no creu pas que Pere de Arago sia fuyt; car ells es hun hom dels pus
4) Jean Chollet
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
! valents e millors cavallers del mon. E ereu
᾿ Que, si no era ab ell null hom de sa gent, que ell tot sol nos esperaria es deffendria tro a a mort, Ὁ aytant com pogues; que no es negun ardiment que ell no asajas de fer. E si-usre. membre com vench ἃ |Bordeu, hon fom toyt escarnits e gaubats per la sua venguda ; e an atressi, si havets entes que ha fet al rey de Mallorques , son frare; tota res assajaria de fer.» E respos lo cardenal : que aço no era ardiment, car ell ho feya tot axi com al l'ayre; que hom nos pensava que ell gosas assajar ne pensar la cosa que despuix feya, e no salut.
Æ quant aço hac dit lo cardenal, llevas En Felip, fill major del rey de França e nebot del rey d’Arago, fill de sa sor; e dix axi:
« Deyts vos, sire, que aço que ha feyt lo rey d’Arago no es ardiment?—O y ! co dix lo cardenal; e vos sots escommeniat quant havets gosat apellar Pere d’Arago, rey. E fets vos absolre; que yo-us absolre, ab que-us guardets que nous hi tornets d’uy mes. »
E ab tant Ilevas lo duch de Braymant del rey de França, per raho car la filla de aquell duch era muller del rey de França darrera ; e dix al cardenal : « Sire, En Felip nos pot estar que no apell rey, Pere d’Arago, car son oncle es e li ha bona volentat. Pero be devria aytant amer son frare Carlot, qui sera rey d'Arage quant havrem conquesta la terra en breu. » E respos lo rey de França: « Sire duch, νοὶ deyts ver; mas εἰ! es del mal linatge de Arago; e retrau hi en son perlar. » Ε quant aço bac entes Felip, fo molt fello e respos al rey. de França e al cardenal ; edix primerament al rey: « Sire senyor, yo son del noble linatge del mon de part vostra, e atressi de part de ma mare. E no es pas mal linatge, ans es bo e honrat, e dels nobles casals del mon. E vos podets dir ço que-us vullats, mas no n’iba nengunaltre qui-u diga als, que no diga ço que dir non deu. E cregats per cert, que Arago fara encara tremolara nos ea vostra terra. E loduch qui ha dit que yo devria mes amar mon frare Carlot que mon oncle, no parla al meu semblant saviament ; mas no-u diu per als, sino per tal que vose yoentrem en la terra de mon oncle e que y siam tots presos e morts 6 destroïîts ; e 808 nets que sien reys e senyors de la terra de França. E jas di
(0) Brabant
gua que en breu havrem conquesta la terra del rey d’Arago, nos fara tan Îleu com ell se pensa. »
E respos lo cardenal: « Sire Felip, no siats fello ne corrocets per nient ; que si conquerem en breu a Pere d’Arago 6 tota sa terra, ab la ajuda del apostoli, ne leix sol gran tresor del rey de França. » E apella lo comte de Foix e dix li: « Digats vos, En comte qui sots quaix de Catalunya, havrem nos conquesta en breu aquesta terra ? — Hoc,» co dix lo comte de Foix. E dix lo rey : « Havrem la conquesta dins deu anys? — Hoc, dix lo comte, sis estau en menys de hun any. — Com co, dix lo rey. — Yo-us ho dire, dix lo comte; car si vos anats en aquella terra, e En Pere d’Arago pot ajustar ne replegar ses gens, ne 805 cavallers lo volen seguir, e pot haver tres milia cavallers, si vos erets ab cent milia cavallers, si-u metria ell tot a hun punt ; e dar-vos-ha batalla, tant es ell coratgos. E si, peraventura, Ilavors es vencut, havrets conquesta la terra en breu. E si ell vos pot desbaratar, ja null temps no-us cal esperar Catalunya. »
El rey de França qui-u ΟΥ̓ ri s’en, e dix al comte: que be parien sues les noves, com deya quePered’Aragoera hundels pobresdetresreys!
de terres, e deu-dar ell batalla al rey de Franca. E abtant, quant haguerenbe parlat a Ilur plazer, anaren dinar e continuaren Îlur consell tro lendema mati. E mana lo rey de Franca que y fossen tots los dotze pars justats, e els altres consellers seus, e tots los prelats els barons e els rich-homens de França, per acordar que farien de aquest fet e que respondrien al rey de Mallorques, a la missatgeria que havia trameëa. E puix, quant vench lendema mati, foren tuyt denant lo rey de Franca, comtes e vescomtes, e altres rich-homens de la terra. E el cardenal sech sus alt en huna cadera ἃ Ilats del rey de França e els altres estigueren tots baix. E lo ΤΟΥ de Franca dix al cardenal : que proposas 6 que parlas, e dixes co que li fos vigares, per ço com ell devia primerament parlar; car erallegat de Roma e presentava la persona del apostali ; 6 tuytlos altres callaren. Ab tant lo cardenal dix :
« Senyors, Nostre Senyor Deu amostra gran
temps, car no atroba hom, de aquell temps en (4) Les rois de Majorque, de Castille et d'Aragon.
CAPITOL CXXA\VI.
ça que la casa de Franca se converti a crestianisme, que hanch fo rebelle ne contraria a la esglesia santa de Roma en res, jatsia que tots los regnes del mon algun temps sien estats desobedients a aquella esgleya de Roma. Mas aquest no ho fon hanch; ans, tota vegada que mester fos ajuda a la sgleya, li feu bona 6 soficient ajuda lo regne de Francia, que hanch no guarda amor ne parentiu que hagues ab negun princep terrenal. Per que atroba en les escriptures antigues : que Deus mantench tots temps aquest regne e li dona victoria de tots sos enemichs. E atressi la esglesia de Roma reconeix be la obedencia que li ha tenguda tots temps aquest regne, (0 es assaber lo casal de França, en aço que pot ell’ha guardat de dan; car trobam quel rey de França que en aquell temps era, prese vence lo rey dels Lombarts que havia nom Desideri, per ço com sera alcat contra la sgleya de Roma, en la ciutat de Padua. Trobam encara que hun altre rey de França, molt sant e religios, que havia nom Carles-Maynes, que conqueri lo regne el emperi de Constantinoble, per co car l’emperador era enemich de la sglesia , e atressi aquel rey mateix conqueri quaix tota Spanya de Sarahins, enemichs de la fe e de la sgleya; e la sgleya guardonal ne en 8.0, car en la conquesta ne feya ajuda spiritual 6 temporal segons son poder; 6 d’altra part dona li tota la terra que conqueria. Trobam encara que antigament hac molts perseguidors la esgleya de Roma; e de tot li dona Deus honrament, ab la ajuda de Franca especialment. Tro
bam d’altres fets que son stats novellament e en mos dies, que tuyt o la major partida de vos altres sabets : com Frederich, ça enrera emperador de Roma, e Manfre son fill, e Corali que era dels majors princeps del mon, se treballaren e perseguiren quaix tots temps la sgleya de Roma ; e Deus, com nols dona victoria, jatsia que fos cosa desesperada, ἃ aquella sgleya; mas, ab la valença que hac de la casa de França, ço es assaber de Carles, rey de Cecilia, que tots los pres, els vence, 6 conqueri tota la Ilur terra, segons que moltes vegades havets entes. Si que la sgleya de Roma se cuydava d’uy mes que tots sos enemichs fossen morts. Mas ara s'es
honore gran senyal de amor e dedilectio al rey Ilevat lo pus sotil e pus menre princep del mon,
de França e a tots 508 antecessors per tots
de poder, co es assaber Pere d'Arago, qui ho fa axi com aquell qui es pobre, en robar los camins, per lal que puxa cobrir sa vobrea de
aquella roberia. E axi ell, com fos pobre e no
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1288
quen ab mi ensemps contra Pere d’Arago 6 58
li bastassen ses rendes, es vengut ἃ occupar lo : terra. Encara mes dich e man.de part del apos-
regne de Cecilia e fer los vasalls de la esgleya rebellar. Mas ells son be decebuts, car cuyden estar be 6 ferms en la valenca de aquell, e soferen se en basto de canya, segons que tuyt sabem qual es lo seu poder. Mas quin dapnatge e quina onta e quin escarn, aquell Pere d’Arago ha fet a la sgleya de Roma e a la casa de França, non cal retraure ; que cascun de vos altres vos ho podets pensar laugerament! E encara mes, quin mal haga fet en crestians, me creu que entes ho havets, ço es assaber com ha fetes enderocar les sgleyes els monestirs de la sua terra, axi que negu no hi gosava haver esment lo nom de Deu ne fer lo seu sacrifici ; ans se pres ab Sarrayns per destroir lo crestianisme ; 6 ab ells se cuyda defendre a nos, que ab son poder no poria, car nol ha; car be ha cinquanta comtes en França, que, hu per hu, ban major poder de terra e de haver que no ha ell. Es per que es mester que esta ontaquehafeta nose a vos sia Carvesa fortment. E pus començat es, anem toste delivrem, avant que no y ha huyt jorns, d'ells ne de sa terra; per 00 car en la terra de Pere d’Arago ha gran pobrea. Axi, los uns ab diners quels darem, los altres per temor, los altres per grat, los altres per forca, conquerrem los en breu, e la terra sera de Carlot, fill del rey de França qui aqui es, e yo met lo’n en possessio ab aquest meu capell. »
E Ilavors lo cardenal llevas hun capell burguereny sobre sa testa e posal sobrel cap de Carloti. E puix torna a ses paraules 6 dix axi:
“ E yo, de part de Deu e del senyor apostoli, dich a tots cells qui yran ne aportaran armes contra Pere d’Arago quels seran tots s0s pec- Cats perdonats ; e si negu n’i mor, ço que Deus no vulla! que s’en pujara tot dellivre e florit denant Deu; que sol ne leix la sua anima ne venre ἃ porgatori. E l’altra profir sus axi, de part de la sgleya de Roma, ajuda temporal en aquest fet, ço es assaber : de tenir mentre aço dur, e de soldeiar sis milia ballesters be arreats e be aparellats de Ilurs armes, que facen e diguen la voluntat del rey de França, el segueix-
(1) C'est sans doute à cause de cette espèce d'investiture du royaume d'Aragon par le chapeau, qui fut donnée à Charles
par le cardinal légat, que Ramon Muntaner (e. 119) appelle ‘ Charles, roi du chapeau,
toli, a tots los prelats e rectors de santa sgleya: que preyquen la cruada contra la terra de Pere d'Arago e que donenperdo a tots cells qui yran, segons que d'amunt es dit. »
Ab tant lo cardenal, quant hac preycat, calla. E Ilevas lo rey de França e dix li axi:
«“ Sire cardenal, nos havem be entes tot co que vos havets dit ; e agraim vos molt la ajuda quens havets proferta en aquest fet. E nos atresi prometem e juram aci denant vos: que james no tornarem en Francça tro que hagam conquesta la terra de Pere d’Arago, e nos e vos siam venges de co quens ha fet. »
Quant hac dit lo rey de França, calla; e Ilevas lo comte de Flandes, qui era hom savi, e sabia molt de Iletra, e dix axi :
« Senyors, tuyt havets entes ço quel rey de Franca e el cardenal vos han dit ; e tuyt deven ho creure axi com ells dien. Mas yo respon al cardenal : que de sa part veig gran treball en aquest fet, mal si anam avant, mal si tornam atras. Mas be fora que ne fos estat començat, si fer se pogues. Mas pus axi es, pensem nos de aventurar ; e no facam moltes noves, que ja som prop del temps d’estiu ; e fa millor guerrejar ara que ab les calors. E façam en guisa que, abans que les grans calors vinguen, façam que hagam presa tota la terra de Pere d’Arago, 6 ell si podem. »
Quant ell hac dit aco, respongueren totes les gents qui eren entorn, quaix tantes com la arena de la mar: « Alloms, sire, alloms pendre aquella terra. — Que yo sere y rich, co dix cascu, € sere saul de mos peccats, yo e ma natura. — Alloms tost anant ! » E tantost Ilevas en peus lo rey de França ; e mana, 6 dix a totes les gents que en lendema bon mati fossen tuyt aparellats de seguir la sua aureflama. E ab tant par tiren se cascuns de aqui e anaren s’en a llurs ostals.
CAPITOL CXXXVIL.
Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre lo re d'Arago 6 sa terra, (0 es en Catalunya.
Quant vench en l’altre dia bon matt, partiren se de aqui e euytaren se de venir a grans jornades, axi que, dins quatre dies, foren al entrant de Rosello. E foren, menys de aquells
que vengueren depuix, de set milia e sicents cavallers dé paratge e be cent milia homens a peu, ab Ilurs armes, menys de adzembles e de ribauts, qui eren becinquanta milia d’altra part. E quant vench que foren al pas de la font de Salses, e veren la muntanya de Panisars qui partix Catalunya e Rosello, hagueren gran goig e meseren grans crits, e auparen, axi COM si ja haguessen conquesta tota la terra, que nos cuydaven que negu los gosas esperar ne defendre a ells. E quant foren anats hun poch avant, entendaren se prop la vila de Salses, qui es as- 8818 prop de aquell Iloch; e cuydaven s’en entrar per la vila, car creyen que negu no y hagues. E quant foren a les portes de la vila, donaren salt los servents qui. eren Ila dins, e
deserraren los ballesters, 6 feren:los 1ornar:
atras mes de hun tret-de ballesta. E foren hi
molts nafrats e morts de aquells qui. venien :
primers; e no hagueren tantes noves com s0lien haver.
El τοὺ de França qui viu aço, cuydas quel
rey de Mallorques los hagues escarnits; 6 apella
lo comte de Foix, e demana li de qui era aque castell. E el comte de Foix respos que del rey de Mallorques. « E donchs! co dix lo-rey de França, no es axi com nos trames a dir lo rey de Mallorques ; car dix que seria ab nos; 6 ara, a mon semblant, es nos contrari. —Senyor, co dix lo comte de Foix, no es gens ; mas devets saber que tots los homens de Rosello amen mes En Pere de Arago que lo'rey de Mailorques, el volrien mes ἃ senyor.-E tot co que-han-fet ne
faran d’aquiavant contre nos, faran oltra la vo--
lentat del rey de Mallorques qui esilur senyor, e per la amor que han: ἃ ἢ Pere d’Arago. — E donchs! ço, dix lo‘rey de França, ells son traydors. Via vers ells!:E prenam lo castell per grat o per força. s
Ab tant acostaren se al mur, homens a eavall e a peu; e prengueren aquell Iloch per força, per ço com era Iloch pla e no era murat ne vallegat, ne y havia genst de mur de fora. Mas aquells de Ilains bavien fet tot llur poder 6 efforc, es defenien per salvar Ilur fe al rey d’Arago; mas be cregats que, abans que aquell loch baguessen pres, hi hagueren a donar be tres batalles, en lesquals moriren molts dels Francesos, e moltg que n’i hac nafrats. E
(4) 11 n'y avait pas.
CAPITOL CXXX VII
ι quant hagueren pres aquell Iloch, occiren lus
homens e les fembres e els infants que y atrobaren. E puix atendaren se deffora, e estigueren aqui aquella nit ; e mogueren la major ale gria que si haguessen presa la major ciutat de Arago ne de Catalunya. E lendeme mati lo rey de França ordena ses osts en escales.
E posa en la primera escala la ost dels ribauts qui eren be xixanta milia; e no aportaven negunes armes, sino sengles bastons en les mans, e mal vestits sens altre guarniment. El rey de França donava a cascu de aquells ribauts tots dies hun tornes d’argent negre de sou, e tot ς0 que poguessen guanyar, de portar palle e erba e semblants coses. E aquests foren en la primera escala, ab mil cavalls armats quels mes hom en reguarda.
E en la segona escala lo senescal de Tolosa, el senescal de Carcasona, el senescal de Bellcayre, el senyor de Lunell, el comte de Foix, e ab ell En Ramon Roger, frare del comte de Pallars, qui era de Catalunya, ab cinch milis cavallers armats. |
À Ilats de aquestes dos escales primeres, anaven tretze milia ballesters ἃ peu, tots guarnits
6 cuberts de ferre, que nols paria sino los ulls.
E en la terça escala anaven totes les osts de Narbona, e de Badares ! e de Termens, 6 de Carcases, e d’Agines%, e de Tholosa, e del comdat de Sent-Gil, e de Burgunya, e de totes les altres gents ἃ qui dien Lenguadoch, qui fossen de la sen yoria del rey de França venguts en aquella ost. E eren be setanta milia homens ἃ peu, O pus.
En la quarta escala anaven les osts de França, e de Picardia, e de Normandia, e del comdat de Flandes, e gran res de Alamanys e de Flamencbs, ὁ d’altres gents 6 soldaders triats, qui eren, entre buns 6 altres, huytanta milia homens a peu, o pus, ab ilurs armes.
En la cinquena escala anava lo cardenal ab sa ost a qui ell donava sou, qui eren sis milia cavalls armats, o pus; e feya aporter denant si huna senyera en que y havia senyals de claus 5.
E en la sisena escala anava lorrey de França, e En Felip son fill, e Cartot, ab'tots los nobles homens de França, e ab comtes, 'e ab'altres
(1) Beziers.
(8) Agen Îs (5) Les clefs de saint pierre.!
richs-homens, senyors de senyeres', qui eren be cent milia homens. En la qual escala havia be tres milia cavallers ab liurs armes.
E apres de aquests sis escales, venien les adzembles e les altres besties de careig. E eren be huytanta milia besties. E eren aquells quils menaven-be deu milia o doize milia homens, menys de fembres e de infants menors de vinte cinch anys, de que eren atressi granres.
E apres de tots aquests, venien sicents Cavalls armats, tots cuberts de ferre, per guardar les adzembles.
CAPITOL CXXX VIII
Com lo rey de Franca se atenda en la orta de Pcrpinya.
Quant lo rey de França hac ordenades ses osts 6 sos cavallers per escales, vench s'en ab tots ensemps, e atendas en la orta de Perpinya. E trames missatges al rey de Mallorques : queell era vengut aqui, ὁ que s'eracuytat, per raho dels missatgers que li havia tramesos; per que lo pregava e que li deya ques ves ab ell, que ell faria en manera que co que li havia fet son frare li veñdria en be; si be s’havia perdut son tresor ne son haver, que co no preas nient n’en fos despagat ; que ell lin daria mes, e lo abundaria de co que mester hagues. Quant los missatgers del rey de França foren venguts al castell de la Rocha denant lo rey de Mallorques, besaren li la ma 6 digueren li la missatgeria, de part del rey de França. E quant lo veren axi estar pobrament en aquell castellet, maravellaren s’en e, menys-preaven lo dins son cor ; e per raho menys-preaven atressi lo rey d'Arago son frare, car cuydaven se que major renda hagues aquest quel rey d’Arago, per co com aquest era senyor de Monpeller; Car be creyen que valgues mes sol Monpeller que tot lo regne d’Arago. E axi quant hagueren dit los missatgers ço que dir devien al rey de Mallorques, lo rey respos los e dix : que s’en anassen, que en breu ell seria Îla hon lo rey de França fos, 6 parlaria ab ell de sos fets. Els missatgers tornaren s'en. E el rey de Mallorques aparellas com mils poch ; e en lendema, ora de mig dia, ell fo ab lo rey de França [ἰδ hon estava atendat; e el rey de Franca feu li gran honor e rebel assats be, e menjaren. Puix
(4) Seigneurs bannerets.
CRONICA DEL. REY EN PERE, FER B. D'ESCLOT. [158
, apres, quant hagueren menjat, lo rey de Franc
e el cardenal e el duch de Bretanya e el comte de Foix parlaren ab lo rey de Mallorques a hu de part. E lo cardenal parla per tots; e dix al rey de Mallorques : com havien entes per mis satgers seus e per lettres co que Pere d’Arago son frare li havia fet e quen eren fort despagats; mas que ells l’en venjarien en breu;e que per amor d’ell s’eren axi cuytats de venir; mas per tal quel rey de França fos mils pagat d’ell, volien el pregaven, e li manaven de part de Deu e del apostoli, que livras los castells seus de Rosello al rey de Franca, e quels livras la vila de Perpinya, e que volgues quel rey de Franca s’en pogues menar cent homens de:
Perpinya en ostatges, per que fos mils segur d’ells. E encara demana mes : quel rey de Mallorques los donas, ols fes danar, compra de venda covinentment per tota sa terra ; 6 que prenguessen per Rosello tota moneda quels Francesos aportassen d’aur e d'argent e de metall, segons sa valor ; 6 tots los homens qui fossen d’armes de la terra del rey de Mallorques, el rey de França pagant a ells Îlur sou, entrassen en les galeres e en la armada del rey de França.
E quant aço hac dit lo cardenal, giras lo rey de Mallorques al rey de França e dix li:
«Senyor, vos sots hu dels pus honrats, e dels pus alts, e dels pus nobles princeps de la terra e qui sien al mon. E havets començat aquestfet per manament del apostoli contra mon frare, e ara fets demandes a mi de tals coses que havria obs gran acord al respondre e major al fer. Mas empero, tant so dolent estat de aço que mon frare m’ha fet, que, sens altre acort, vos responch sus ades en axi: que vos absol tota ma terra, ab tant com tota ma senyoria es, per mar e per terra; e que façats e digats e manets en lo meu axi com en lo vostre. E yo livrar- vos-he lo castell de La Rocha e el castell de la Clausa ' qui son sus al pas de la terra del rey d’Arago. E livrar-vos-n-ia mes si pogues, mas los homens de Perpinya e de Cobiliure se son alcats, e los de la ciutat de Îla, contra mi, per ço com saben que yo volia Ilivrar la terra a vos. E ells amen molt de cor mon frare e nos
: alten res de vos ne de vostra gent per veritat.
Mas be creu huna cosa. Pus que vos e nos
(1) La Cluss.
puxam anar per lo pla ἃ nostra voluntat, 6 tingam aquells dos castells que-us he dits, les forces eles montanyes conquerrem en breu, qui per grat, qui per forca, qui per temor; que tant farem en los huns, sins venen entre mans, quels altres faran co que nos vullam volenters. »
E respos lo rey de França : « Sire, molt vos he amat e preat tots temps, per ço com son vostre tengut e vostre cunyat, e mes fills son vostres nebots; e ara preu vos mes, com tan bona resposta m’havets feta en breu. E yo son vostre pagat. e grasech vos ho molt, sol que ho façats axi com havets dit sus ades. »
E mantinent partis de aqui lo rey de Mallorques, 6 amena ab se xixanta cavallers de Picardia e docents servents de Tolosa que li llivra lo rey de França; 6 vench s’en al castell de La Rocha, e mes hi quaranta cavallers e cent cinquanta servents en establiment, e prou vianda quels lexa, e trames los vint cavallers e cinquanta servents que romanien al castell de la Clausa, e mana a cascuns que guardassen be aquests dos castells al rey de França e a ell. E quant aco fo fet, torna s’en lo rey de Mallorques al rey de França e al cardenal, e comtals co que havia fet, e ells foren ne pagats be. E puix lo rey de França trames tro ἃ mil cavallers e ab companya de servents e ballesters 6 lancers; 6 dix los que anassen a la vila de Perpinya, per assajar sils dexarien entrar dins ne si hom los ho defendria, e per albirar atresi si el Iloch aquell se podia pendre per forçca menys de ginys , con batre a scut e Ilanca.
Quant lo rey de França hac aco dit e manat, vengueren s’en aquells cavallers e aquells servents, que hom los Ilivras la vila de Perpinya. E aquells dins no feren semblant quels vehesen, mes questigueren tots suaus, e aquests aparellats ab Îlurs armes. Els cavallers del rey de França que no veren neguns per los murs ne per les torres ne en la vila qui res los dixes, cuydaren se que tots aquells de la vila se fossen fuyts, o que stiguessen desarmats, per demanar quel rey de França los prengues a merci. E axi aquells cavallers acostaren se
ren per los murs avall, e meseren grans crits e grans veus, que aparech que n’ihagues mes de deu tants que no y havia. E aquells del rey de
CAPITOL CXXXVIIL.
França qui veren aço, cuydaren se quel rey d’Arago fos [18 dins ; e no-u tengueren a festa, e giraren lestestes als cavalls, e tornaren s'en d’espero vers la ost del rey de França. E al tornar passaren per hun monestir de dones monges de la orde de Sestell{ qui era fora la vila de Perpinya. E van trencar les portes del monestir, e barregaren e robaren la sglesia e totes quantes coses hi hace, que hanch no y lexaren stacha , que tot s’en portaren ab si; e ociren e nafraren gran res de les monges, 6 jagueren ab aquelles quels fo vigares que fossen belles; que no y guardaren sgleya ne nulla res. E puix quant havien jagut deu o dotze ab huna , batien les 6 nafraven les bravament, e feyen coses ab elles que serien vergonya de reter. E en apres, com hagueren fet aço a Ilur guisa, partiren se de aqui e lexaren estar les dones robades e malament nafrades, e ells tornaren s’en al rey de França, e comtaren los com los havia pres e que Pere d’Arago era en Perpinya ab gran companya. E el rey de França qui-u ΟΥ̓ cuydas que fos ver, 6 hac ne gran goig, per co quel pogues aqui assetiar lo rey d’Arago si hi fos; mas respos li lo rey de Mallorques el comte de Foix : que sol nos mogues ne s’arevatas per aqueixa raho; car ells sabien per cert que Pere d’Arago era luny de aqui be sis jornades o pus. E axi quant aco hac oyt lo rey de França, dix al comte de Foix e al senescal de Tholosa : que anassen ab ells abduys, ab pocha companya , a la vila de Perpinya, e que parlassen ab los homens de la vila, e quels dixessen : que, si volien dar compra e venda a la ost del rey de França, que hom nols faria enuig en res, enans los pagaria hom a llur volentat de tot ço que vendrien, 6 nols entraria hom dins los murs de la vila, sino aytant com ells volrien; encara, si aço feyen, el rey de França e el rey de Mallorques los perdonaria tota res que fet los haguessen ; 6 si aco fer no volien, sabessen per cert que hom los talaria les heretats e les vinyes; e el rey de
. França null temps nos partiria de aqui tro que : Jos bagues presos per força ; 6 puix ja no trobaregeu al mur 6 a les portes. E quant foren ben ἡ prop, aquells de Ilains van deserrar Îlurs ballestes, e trameseren los pedres, 6 cantals gita- ἢ
rien ab ell nenguna merce.
Ab aytant, vengueren s’en lo comte de Foix e el senescal a la vila de Perpinya; e foren, 6 dixeren axi com los era estat manot. Eels ho-
(1) Citcaux.
mens de Perpin ya qui hagueren haguda la missatgeria del rey de Franca, hagucrenIlur acord; e veren que nos porien ne tenir longament contre lo gran poder del rey de Francça ne el d’Arago no havia aparellat Ilavors com los pogues be ajudar; e faheren e atorgaren plet ab lo rey de Franca, en la manera 6 en les condicions d’amunt dites, mala a Îlur obs, segons que veurets. Mas molts d’ells, e dels millors de la vila, no volgueren contendre en aco, ne volgueren trencar Îlur fe ne Ilur naturalea vers lo rey de Arago, al qual havien jurat lonch temps havia, ab volentat del rey de Mallorques Îlur senyor, de valer e de ajudar contra tot hom qui ab ell fos en guerra, e encara si aquell rey de Mallorques ho contrastava, segons que en les cartes de les covinences es contengut, qui foren fetes entrel rey d’Arago e el rey de Mallorques. E axi molts d’ells, qui en aço no volgueren consentir, segons que d’amunt es dit, ixqueren se de la vila de nit, ab Ilurs infants e ab Ilurs mullers, que menar los s’en podia ,e ab Ilurs-bens mobles que s’en pogueren portar vengueren s’en al rey d’Arago e en la sua terra.
E elcomte de Foix eel senescal, quant hagueren acabat ab los homens de Perpynia lo fet per lo que eren venguts, tornaren s’en al rey de Françca e al cardenal e comtaren los ho. E sempre lendema feu lo rey de Françca desatendar les osts; e atendaren se entre Perpynia e huna casa del Templequiha nom lo Mas de Deu.
E ixqueren li los homens de Perpinya, e feren li homenatge e sagrament : que nols nourien1 de aquesta guerra , ans li observarien les covinences que li havien promeses de attendre, en poder del comte de Foix e del senescal de Tholosa. El ΤΟΥ de Franca en apres, ab ses osts ana d’amunt e d’avall per Rosello. Eren tants les gents que nols podia hom capdellar que nos destroïssen la terra, aytant com podien, a totes parts. E ab tant lo rey de Franca hac entes quel rey d’Arago era fuyt e sol no s’havia cura de aquesta guerra; e ordena que lendema entras en Catalunya. E vench s’en atendar ab ses osts prop hun Iloch qui s’apella el Voloz ὁ es luny de Panisars dues Ilegues, poch mes o poch menys.
41) fie ne lui nuiraïiCuc pas.
(3. Le Dou'ou.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT
Ara lexa a parlar lo libre del rey de Frana e de ses osts, e parlara del noble rey En Pere de Arago e de Cecilia.
CAPITOL CXXXIX
Com lo noble rey En Pere d’Arago ab fort pocha compas, s’en puja al coll de Panisars.
Diu lo comte que, quant lo rey d’Arago (0 vengut de Perpinya en la sua terra de Catalnya 6 n’hac lexada anar la regina muller dd rey de Mallorques, e presos al castell de Torrella de Mongriu sos fills, e el fill del senyor de Narbona que hac de altra part trames en preso a la ciutat de Girona, si fo en gran treball de passar huna guerra, qui era llavors gran e soberga entrel comte de Ampuries e En Dalmau de Rocaberti. El rey feu sobre aco tot son efforc com la pogues adobar ; e adoba los; 6 avench los ab dos quant hi hac be treballat. E puix ellentes per cert quel rey de Françs e el cardenal, ab aquell poder que d’amunt es dit, eren ja en Rosello per entrar en Catalunya. E tots dies los ardits els missatgers venien al rey d’Arago : quel rey de França ab ses osts se acostava poch a poch vers sa terra fortment.
E el rey de Arago en aquella saho no era be aparellat de esperar tan gran poder com aquell era, per mar e per terra, car ell no havia encara ajustats ab si huytanta cavallers per nulla res del mon, ne servents, sino los maynaders!, ne havia encara asoldadats ne aplegats nenguns cavallers de sa terra ne d’altre loch, ne ne havia armades galeres ne negun altre vexell sobre mar, ne aparellat bescuyt ne altre arnes de qual pogues armar ; que ans s’en entrameti menys, ne s’en era entrames tro ati, que si hagues a guerreiar ab hun sotil cavaller de sa terra. Pero, quant veu que axi era, e que, si no y acorria en breu, que tot era perdut, trames lletres ἃ les osts de Gerona e de tota sa vegueria®, e de Barcelona, e de Lleyda, 6 de Taragona, e de Tortosa, e de Valencia, e de tota Catalunya, generalment a tots los homens de les sgleyes, del Temple, del Espital, e dels altres ordens de cavallers, e d’altra part ἃ tots los richs-homens de Catalunya : que, mantinent, vistes les presents, pensasen de atendre
(1) Les gens de sa menée, de s2 mais. .u.
(3) Viguerle.
ab Ilurs armes al pus tost que poguessen, a cavall e a peu, Îla hon lo rey fos, per deffendre la terra als Francesos, qui eren ja en aço que devien passar ja les munts qui partien Catalunya e Rosello.
E puix, quant les Iletres els missatgers del rey d’Arago foren venguts per tota la terra, maravellaren se molt d’aquest ardit 6 de la saviesa del rey d’Arago, qui tant havia tengut de aço a fer que per força se havia a fer. Ennpero arearen se tota la gent de la terra al mils que pogueren, per complir lo manament del rey; mas ell los havia tant trigat de fer saber, e aytanbe tan breu temps asignat de seguir lo seu manament , que, ab la pobrea e ab la carestia qui era Ilavors en Catalunya, les gents nos pogueren tan be arear, ne aparellar tants, ne en tal manera, ne tantost, com mester fora ; ans del lloch e de la vila hon se pensava hom que deguessen exir deu milia homens de peu, non exien bonament mil. Mas no y podien als fer, per les rahons d’amunt dites. E aquelles elexes no y foren al temps quel rey havia manat que y fossen, [ἰδία que tuyt hi haguessen fet Îlur effort. Per que, al rey de Arago cuyda tornar a gran dapnatge, e a tota sa terra, si Deu no }ÿn valgues e la sua certea, per co car, lo dia quel rey de França hac ordenat que lendema mati entras en la terra de Catalunya, lo rey d’Arago era [lavors en huna sua poblacio qui es en Ampurla, qui ha nom Figueres; e nos cuydava quel rey se fos encara tan prop ajustat a sa terra. E aquel dia ell sabe per les espies que ell havia en les osts del rey de França, quel rey de Franca havia fet e ordenat per lendema mati, passas hun coll qui ha nom Panisars! per entrar en Catalunya. Elorey,com açohacentes, maravella s’en molt, e stech entre si e molt pensivol, no perreguart ne per temor que ell hagues, mas temes que les gents de les sues terres nos donassenespahordimenteesmay, quant sabessen quel rey de França fos passat deça los munts, menys de colps. Per que, lo rey fo en molts pensaments; e no sabe si fes manament per la terra: que tuyt lexassen los Ilochs plans e ques alcassen en los castells oen les forces, o ell se ixques a carrera als Francesos. Empero, quant hac sabut aco 6 pensat, hague bon cor 6 enfortit; 6 pensas que si a fi venia, mas valia que moris
(1) Voycz Auntaner, p. 536.
CAPITOL CXXXIX
| estant rey, que si sos enemichs se honrassen
d’ell a la Ilongua en nulla res.
Abtant, apellatotes sesmaynades esos scuders
qui eren aqui ab ell, e ab los homens de aquella
vila partis de alli mantinent{,e vench s’en avant vers los murs, en hun lloch que. ba. nom la Junqueres, qui no es luny media legua del coll de Panisars. E com foren aqui, feu acivadar los cavalls ; 6 entretant feu estendre aquella pocha gent que y havia, per la muntanya; e puix feu los manament que fessen moltes fogueres a totes parts. E fo fet axi con.ell bac dit e manat; 6 feren ne be en docents Ilochs fogueres tan grans que semblaven que totes les osts de Spanya hi fossen, tan grans fochs e Ilums hi μανία. E apres, lo rey d'Arago feu fer huna alimara vers la Junquera, axi com havia empres. E les gents de la terra qui veren aço, estigueren se aquella nit en Ilurs Ilochs axi com se staven. Mas lo bon mati pensaren tuytde attendre vers lo coll de Panisars a totes parts. Axi que, en breu de dies, hac grans gents e grans companyes ab lo rey d'Arago al coll de Panisars. E foren hi tots de Gerones, e de Ampurla, e de Campredon, e de tota aquella terra. E apres de pochs dies vench la ost de Barcelona per mar 6 per terra. E aytants com foren, eren molt ricament aparellats de bell arnes. E axi, poch a poch, les gents de Catalunya se replegaren totes, o la major partida, al coll de Panisars ab lo rey ; e majorment homens a peu; per ço com los cavallers nos podien arear tan yvac; quelrey nols havia fet acorriment encara de nenguna res ques areassen. E per co que les osts de Catalunya exissen e venguessen aydar pus yvac e pus coratjosament , lo rey d’Arago feu manament a son fill N° Amfos, qui era Ilavors en la ciutat de Barcelona : que fes manament per ses Iletres a tots los ilogars de Catalunya, pochs ce grans, que fes repiquar les carnpanes 6 els senys? de nit 6 de dia, per tal que tots cells que-u oyssen e fossen de edat de portar armes, atenguessen al rey, e nos poguessen escusar de ἃς, segons qu’es scrit en lo Usatge de Barcelona, que diu que : « Si princep de Catalunya, comte de Barcelona, per algun cas sera assetiat per s0s enemichs, o ell sos ene-
(1) 10 mal 1285.
(3) Cloche , d'où toc-iin, de {ocar-seny, loucher, souucr la
. cloche.
michs tendra assetiats, e oyra hom que algun princep vingua a combatre ell sobre sa terra, e aquell princep comte de Barcelona havra mester ajuda, e sobre aço havra amoncestats los homens de sa terra per Iletres, o per missatgers, o per aquells senyals que son acostumats, ço es assaber per faru o per alimares, tots los homens, sis vol cavallers oservents, qui haguen edat de poder combatre, tantost com açohavran vist ὁ entes, al pus vvac que ells puxen, vinguen a ell socorrer; 6 si null hom hi fallia en la ajuda la qual en aço fer li poria, si terres te per aquell princep, tots temps ho deu perdre; 6 qui no terres te, deu li esmenar la desonor o el defalliment que li havra fet, axi com ha promes ab son propi sagrament ; per tal que aull hom no deu fallir a son senyor ne a princep, 6 a tan gran obs e a tan gran necesiat. »
E quant N’Amfos, fill del rey d’Arago , hac oyt lo manament de son pare, feu fer, axi com d’amunt es dite son pare lo rey d'Arago En Pere li havia manat. Per que les gents de la terra feren tot Îlur poder e Ilur effort de arear se al pus tost que pogueren. E cells qui poder ne havien, vengueren al coll de Panisars per ajudar a Îlur senyor lo rey de Arago. E el rey d'Arago En Pere ordena ses osts per diversos logars. E posa la ost de Lleyda tota primera vers la part hon devien venir los Francesos, be gran miga legua luny de totes les altres osts, per ço que conexia e sabia que los homens de Lieyda eren pus esperts e pus abreujats, a peu 0 a cavall, que neguns dels altres homens de viles ne de ciutats que ell hagues, que cavallers no fossen; e atressi com ells hi havien mes homens ἃ cavall e mes cavallers armats, que quaix les millors tres osts que y fossen de ciutats no n’i havia.
Ara lexa a parlar lo libre del rey d’Arago 6 de ses osts, 6 parla del reyÿ de França.
CAPITOL CXL
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
Com lo ΤΟΥ de França ab tola sa ost s'en lorucn al pla de !
Rosello.
Diu lo comte que, quant lo rey d’Arago hac entes huna nit, segons que d'amunt es dit, quel rey de França devia entrar lendema en Catalunya, c ell s’en fo pujat ab pocha companya
sus alt al coll de Panisars, e hac fetes fer fogueres de moltes parts, per tal que paregue que moltes osts eren ab ell; e les talayes qua rey de França havia posades aquella nit per les puigs e per los Ilochs alts e per les partides aquelles, fo semblant, quant veren les fogueres quel rey d’Arago feya fer tantes e en tants de llochs, maravellaren se molt e cuydaren se que totes les gents del mon fossen aqui ; e tramete. ren missatge al rey de França; 6 el rey de França, quant ho hac oyt, trames per lo càrdenal que vengues ab ell, e per alguns altres richsh-omens que eren de son consell. E quant foren venguts denant, dix los axi : « Mala maginança don Deus a Pere d’Arago, car εἰ! nos ha feyt treballar tant en va.» E respos lo cardenal tantost : « Per que deyts vos aco, sire? » E respos lo rey de FranCa en son lenguatje frances : « Sire cardenal, yo-us dire per que. Vos e nos havien entes, ans que ὁ entrassem en la terga de Pere d'Arago e de Rosello, que Pere d’ Arago s'en era fuyt e havia descmparada sa terra. Ell feu ho tot per falsia; car no ses mogut per nulla res que nos hajam fet tro ara ; que sabe que nos deviem entrar dema en sa terra; e es vengut esta nit; ὁ s'es atendat al coll de Panisars ab totes ses gents per defendre a nos lo pas ; pero que nos pot fer que nos entrem dema en Catalunya, axi com nos haviem ordenat. Ans nos covendra tornar atras; sino gran mal hic poriem pendre. El cardenal qui aço hac οΥ fo moit fello e despagat d'aci en leix, tant que de huna peca no poch respondre mot. E en apres dix : « Puix axi era, que fessen co que porien. »
E tota aquella nit guaytaren se molt be en la ost de França; e al bon mati desatendaren les tendes 6 tornaren s'en sus al pla de Rosllo; e al tornar, passaren prop de huna vileta qui era de huna dona qui havia nom N'Aligsen de Mont-Esquiu; 6 amava molt al rey d’Arago; e per ço no y lexa entrar los Francesos, ans se deffes a ells molt fortment. Els Francesos qui veren aço tingueren se per ahontats ; e acostaren se al mur de aquella vileta, qui es assatsen Iloch pla, salvant que es vallegada ; e donaren hi be tres o quatre batalles, en les quals perderen moltes gents ἃ cavall et a peu ; e hanch no la pogueren pendre. E veren que massals! cos-
(4) Leur coûteralt trop.
taria, e no y combateren pus. Mas atendaren se allens prop aquella nit; e lendema mati vench hun avolot en la ost del rey de Franca, mentre ques dinaven, 00 es assaber : quel rey d’Arago ab tot son poder e ab deu milia Serrayns ginets, e ab be cent milia homens de peu, que passaven d’amunt per la montanya, e que venien a entrar en Perpinya, per co com deyen, quels homens de la vila de Perpinya li devien Ilivrar la vila , e puix lo rey d’Arago ques meses alli, 6 vedaria lo pas als Francesos que no passassen deca ; e axi tendria al mig Iloch aquells qui passats eren, e quels donas batalla. E quant la ost del rey de França hac oyt acço, desatenda e yxques yvas e tost de aquell Iloch; que hanch no fo a temps a replegar 1ota Ilur roba, ans lexaren aqui cells de la ost matelaffs e tendes, e altres caxes plenes de cayrells e armes moltes que no podien axi tost carregar ; e partiren se de aqui, e vengueren s’en atendar prop la vila de Perpinya. E cells qui eren en establiment en la vila de Volot ixqueren deffora e preseren aquella roba e aquelles armes que havien lexades los Francesos, segons que d'amunt es dit, e meseren les dedins en la vila. E els Francesos vengueren se atendar, segon dit he, prop la vila de Perpinya, e veren que aço quehavien entesdelrey d’Aragonoera res, etengueren se per fort escarnits. E el rey de Franca hac son consell ab lo cardenal ; e dix li que, si no prenia consell al fet dels homens de Perpinya, en guisa que fossen segurs d'ells e ques poguessen en ells fiar, que tot Ilur fet era perdut ; per co com tots jorns se mouria ravato en [Ὁ ost, axi com ara havia fet; e axi farien gran perdua : « Certes, dix lo cardenal, vos deyts ver. E es mester que y prenau consell. E podem lo pendre en esta manera. Vos trametrets missatge als bomens de Perpinya : ques ixquen tots, o la major partida d’ells, aci deffora, que vos volets ab ells parlar de alguns affers; e ells faran ho. E vos, d’altra part, havretsfet entrar abans, poch a poch, gran res de nostra genten la vila, a scusa de comprar vianda. E axi com los homens seran de fora ab vos e am mien parlament, sis poden avenir ab nos ne volen fer tot ço que nos vullam, sino retendrem los nos tots presos. Ε aquells qui seran dels nostres en la vila, barregaran tota la vila. E havrem pus tost
(1) Le Boulou.
Cron. px B. D'Esctort,
CAPITOL CXL
Rosello a nostra volentat, pus que hagam la vila de Perpinya. »
E respos lo rey de França al cardenal e dix li : que aço nos podia fer per nengun tall, per (0 car ell havia jurats e assegurats ab sagrament e sobre sa fe los homens de Perpinya , 6 no seria bo que ell trencas sa fe, car tot princep deu tenir e observar a amichs e a enemichs sa fe. E dix li lo cardenal : que no fos en res de aço, que ell tenia Iloch de apostoli que era vicari de Deus; 6 axi, de part de Deu, ell lo absolia del fet aquell e de tot sagrament que ell fet los hagues ; que mes valia fer aço, que sila sgleva de Roma ne la corona de França romanien ahontats ne escarnits. « Ara, ço dix lo rey, pus axi ho deyts, facam ho axi com ho havets consellat. »
E mantinent trames lo rey de França hun cavaller qui era companyo del comte de Foix, per nom En Ramon Roger, a la vila de Perpinya, qui dix als promens dela vila, de part del rey de França : que aquell rey de França los requeria els pregava, e el cardenal atressi, que ixquessen a parlar deffora, la major part d’ells si tots no podien, que ells volien parlar ab ells de coses que serien profitoses al rey de Mallorques. E quant los homens de Perpinya hagueren oyda la missatgeria del rey de França, sol nos sospitaren de res, per 60 com ja eren assegurats, mas que tots ensemps, o la major partida, ben arreats de vestits nobles, sens totes armes, ixqueren deffora per oyr (0 quel rey de Franca volia dir. E quant foren denant lo rey de França, besaren li la ma e feren li reverencia aquella que pogueren, e demanaren li per quels volia. E ell dix los :
“ Barons, vos altres sabets que yo son vengut en esla terra per manament del apostoli qui m’i fa venir per conquerir la terra de Pere d’Arago, qui es donada e atorgada amiea mon fill Carlot per lo apostoli. E sabets encara que yo son vengut ab volentat 6 ab consentiment de vostre senyor natural En Jaume, rey de Mallorques. Ara yo vull esser segur de vos altres, en manera que yo e mes gents nos puxam en vos fiar. »
E respos hu dels homens de Perpinya qui parla per tots: « Senyor, nos crehem e sabem
: tot co que vos deyts ; mas, si-us membre a vos,
nos vos havem fet sagrament e homenatje que no-us nojam ἃ vos e a vostra gent en nulla re:, | 44
e no-u havem [οἱ depuix que promes vos ho
haguem. E ara, co que deyts no sabem per quin :
enteniment vos ho deyts, que nos, co que ha-
vem promes, nos atendrem sens falla. E altre :
sagrament no-us ne poriem fer, sino aytal com ja-us havem fet. »
E respos lo cardenal, que aqui era present, e dix al rey de França : « Sire, no facam longues noves ab aquests homens, que yols dire breument co que vos los havets en cor de dir, si ho volen fer per grat, sino facen ho per força. — Ara, digats los ho vos, co dix lo rey de Franca. »
E Ilavors giras lo cardenal als homens de Perpinya, e dix los axi :
“ Barons, lo rey de França ja-us ha dit que vol esser segur de vosaltres; 6 mana-us que façats axicomell o yo vos direm. E yo aytambe dich vos ho, e man vos, de part de Deu, en esta manera; Co es assaber : que Ilivrets en Ostatges cent homens dels millors de la vila, aquells que vo vos anomenare per escrit, al rey de Frarça, e que ell los puxa trametre en França oÎla hon se volra ; 6 ells haguen de ques fassen Ilur obs, sis volen. E encara deman mes : que tot hom qui vulla albergar en la vila, dins de Perpinya, en vostres alberchs, que-u facen, e vosaltres quels donets compra e venda de tota res que hajats, axi com conexera lo senescal del rey de França. »
E quant lo cardinal hac dit açco, se tengueren los homens de Perpinya per perduts, e hagueren Ilur acort, e no gosaren sols tornar paraula contra co que dit era; mas, axi com homens presos e forcats, atorgaren tot son enteniment al rey de Franca; e tornaren s’en a la vila, e feren gran doi, ells e Ilurs mullers e llurs infants, per co car no sabien quals serien aquells quel rey de França s’en menaria en ostatge. E puix, com vench al vespre, fogiren s'en molis, per paor dels ostages, de nit, a peu; que s'ixqueren de la vila, e lexaren tots sos
bens, e vengueren s’en al rey d’Arago, al coll . de Panisars. E lendema mati, lo rey de Franca Ὁ
demana los cent homens d'ostatges, 6 livrals li bom, axi com ell volch demanar. E puix los Francesos entraren en la vila e meseren se en {os alberchs; e prenien se tot (0 que volien, 6 forcaven les dones e les donzelles, e feren aqui
molta de mala ventura, que seria longa cosa
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
de retreer. Mas hun comte qui era de Picar-
[1285 dia ho compra tot molt be; per co com el alberga en hun alberch de hun rich hom de Perpinya que μανία la pus bella dona de Perpinya per muller ; e aquel comte pres la per ἰδ ma, e mes la en huna cambra, e volia la forear per ço que jagues ab ella. E ella, axi com ἃ bona 6 prous, no lo y volch consentir per null res. E quant aquest comte viu que no acabans res abella , trach se lo coiltell e degolla la aqui mateix, e lexa la star. El marit, com lo comte s’en fon exit, entra en la cambra 6 troba « muller degollada e morta, e fo molt dolent ea son cor; mas sol no-u feu res aparer, ne sl no-u feu res semblant que s'en donas cure. ἢ quant vench al vespre, al sopar, ell trames ses presentalles de vin blanch al comte: e el comte bech tant ab sa companya que tuyt foren embriachs. E sempre quant foren mesos als ilis dormiren tuyt. E aquell hom oste seu, ἃ qui.
aquell havia morta sa muller, arreas e trames de nit sos fills a peu vers lo coll de Panisars, ab los diners e ab l’altra roba que pogueren aportar. E ell, ab dos nebots seus, romas en l’alberch seu. E quant ell veu que tots los Francesos dormien ben ferm, ana s’en ab son coltell tret als llits, de hu en hu, e al comte ut primer ; e ell los degolla tots, co es assaber lo conte, ab trenta dos de sa companya, entre cavallers 6 scuders ; e lexals star, 6 veneh s'en darrere sos fills al coll de Panisars al rey d’Arago, 6 cointa lo y tot.
Ara lexa ἃ parlar lo libre del rey de Franca e parla del rey de Arago qui es al coll de Panisars.
CAPITOL CXLI
Com los Francesos prengueren la ciutat da Βαμα per ἄντ d'armes, 6 mataren totes les gents de la ciutat.
Diu lo comte que, quant les gents del rey de Arago foren ajustades e replegades al coli de Panisars, e el rey de Arago sabe quel rey de
| França era tornat atras, sabe li molt greu com
axi s'en era tornat, menysde colp. Mas tots los almugavers e els cavallers e els servenits feyes ardits molts en la ost del rey de França, € amenaven homens presos, e besties, e moites altres coses; mas tot Rosello, aytant com tot lo pla era, se tenia per lo rey de Francça, salvant la ciutat d'Euna! quis reclamava per lo rey
(1) Elne, du nom d'Helena, mère de Constantin. C'est là goe mourut l'empereur Constance 500 pelit-fls. (V. MunL, p. 3554
d’Arago. E aquieren se recullides grans gents de les terres, ab prou vianda e ab Ilurs infants e ab Ilurs mullers ; mas feyen que folls, per co com en aquell Iloch no havia tal forca que jas pogues tenir al poder del rey de Franca, combatent enCara sens ginys, a scut 6 Ilança.
Els homens d’Euna trameseren missatge al ΤΟΥ͂ d’Arago al coll de Panisars, quels trametes” homens a cavall, aquells que pogues, per guardar la ciutat d'Euna ab ells ensemps; per ço car ells no havien null hom a cavall en aquella saho. E lo rey d’Arago, com ho hac oyt, trames hi hun cavaller de Catalnuya, per nom En Ramon d’Urig ab trenta cavallers ab IÎlurs cavalls armats. E huna nit avallaren Îla jus e en traren en la vila, que hanch nols veren los Francesos. E quant vench sempre per lo mati, fon lo rey de Franca denant Euna atendat , ab ses osts que tenien de aqui tro a Perpinya, que per poch hi ha dos legues ; e feu dir als homens d’Euna : ques retessen a ell per fer d’ells sa volentat, sino ques aparellassen de la batalla. E els homens d’Euna respongueren li : que nos.
retrien pas a ell, mas que eren aparellats de la batalla e de tota res que volguessen. E els Francesos qui veren que homens a cavall hi havien, cuydaren se que mes n’i hagues ; 6 nols donaren batalla ne altre, sino quels feyen algunes esdemeses tro al mur ; e no y guanyaven res ; que tota vegada n’i romanien qui trenta, qui quaranta o pus. E puix, quant vench lo tercer dia, lo rey de Francça e lo cardenal foren despagats; e ordenaren que lendema los donassen batalla ἃ totes parts, e, si sabien morir, que prenessen la vila per forca. E aquells de dins hagueren sabuderia de aco. En Ramon d'Urig comfortals fort e mes los bon cor a tots. Mas los companyons qui eren ab En Ramon d'Urig robaren los alberchs dels homens de la vila ; 6 prenien co ques volien, e no s’en volien capdellar per aquell En Ramon d’Urig. E els bomens de la vila qui-u veheren que axi era, cuydaren se que En Ramonet d'Urig hi consentis, e anaren tot lo dia per lo mur, murmurant entre ells, 6 feyen consells ca 6 IÎla ab ells mateixos. E En Ramonet d’Urig qui viu aço, cuydas quels homenshaguessen parlat plet ab los Francesos menys d’ell, e quels Ilivrassen
la vila; 6 ell tench se per perdut, e pensas que fos trayt. E quant vench al vespre, sus ἃ la hanch no y romas quaix pedra sobre alta;
miga nit, ixques de la vila ab sos cavallers qui
CAPITOL CXLI
ab ell eren venguts; mas no cregats que s'en portassen armes ne s’en menassen los cavalls ; ans s’en hagueren a exir, e no sabut, per huna corda. E se assogaren per lo mur, per aquella part hon era pus baix. E axi anaren s’en, que hanch nols sentiren dins ne de fores, tro que ja foren en Iloch saul. E Ilavors les scoltes dels Francesos los sentiren anar, e conegueren que de la vila eren e que s’en exien, e cridaren grans crits darrere cells. E cells qui eren en la vila, qui sentiren aço, anaren vers aquella part hon solia estar En Ramon d’Urig, e no y trobaren nengu ; e tengueren se per perduts, car bes cuydaven que s’en fossen passats als Francesos e que consentissen la tracio contra ells. E puix, quant vench per lo mati, conegueren los Francesos que null hom a cavall no y havia, acostaren se al mur de totes parts molt fortment e dura. E preseren hi gran mal: e hun rich hom de França, molt honrat, ἢ! 10 ferit ab hun cayrell de ballesta de dos peus 6 sempre caech mort fret; si que tants s’i ajustaren per Îlevar aqueli, que aquells de [{8 dins se cuydaven que fos lo rey de França o son till Mas lo poder de fora era tant, e donaren 108 tantes batalles, que, ans que de aqui partissen, preseren la vila per forca, 6 entraren dins. E aqui lexaren se anar a homens 6 a fembres e ἃ infants, axi que no y guardaren res; ans en= traren en les sgleyes de la vila e robaren les, e trencaren les creus e les ymatges dels sants que y eren, e gitaren ho tot a perdicio ; e gitaren les reliquies dels sants que y eren. E prenien los infants petits, e batien ne les parets, e puix jahien e forcaven les fembres vidues e poncelles e les altres, que no y guardaven reverencia de sgleya ne de altar; ans jahien ab elles aqui e leix. E puix com hi havien jagut tant com volien, occien les 6 nafraven les malament; que no y valia merce clamar ne cridar nulla res; que hanch tan gran legea, ne tan gran crueltat no fo feta per gens de nenguna ley de crestians, ne juheus, ne pagans:; que major crueltat fo que aquella del rey Erodes, com feu occiure los ignocens en la ciuta’ 26 Betlem.
E quant la vila d’Euna fon presa, e els Froncesos hagueren morts tots los homens 6 {es fembres qui eren en la vila, enderocaren tstes les cases e els alberchs de aquella vila, vue
descobriren les sgleyes 6 meteren hi foch, 6 cremaren tota la vila, que legea era qui la veya; e puix lexaren la estar. E partiren se de aqui tots ensemps abgran goig 6 alegre. Mas sol aquest peccat los deguera destrayr tots, coms sis feu ; aquest ab d’altres e puix ne feren, e compraren ho be. E puix vingueren les novelles al rey d'Arago que la ciutat d'Euna era presa. E ell fo molt despagat, no per la perdua del Iloch, mas per les gents qui s’erien perdudes ; mas ell sabia be que be-u havien comprat, tants 6 de bons n’i havia morts dels Francesos.
CAPITOL CXLII
Quant lo rey En Pere d’Arago ana a Coplliure per haver lo castell de Copiliure.
Mentre quel rey d'Arago estava en estes paraules, vengueren li missatgers de hun castell ben fort, qui es riba mar 6 65 del rey de Mallorques , sus al entrant de Rosello vers aquella part de Catalunya; e lo castell aquell ha nom Coplliure. E dixeren li aquells missatgers, de part de tots los homens de Coplliure : que si ell anava ab companya a cavall e a peu, en manera que pogues be stablir aquell castell, que ells lo y donarien. E quant lo rey d’Arago hac oyda la missatgeria, dix als missatgers : que s’en tornassen, que ell no volia emparar aquell castell; que reguart havia que no fos escarnit per los homens mateix de la vila. E los missatgers tornaren s’en a Copliliure als homens de la vila, ab la resposta quel rey los bavia feta. E los homens de la vila tantost, los demes, dels grans tro als menors, volien de tot en tot la senyoria del rey d'Arago; mas alguns n'i havia qui contrastaven. E quant saberen aco, feren ho assaber ἃ ἤθη cavaller qui tenia lo castell de Coplliure per lo rey de Mallorques. E ell cavaller aquell havia nom Arnau de Sagra. E feren li assaber axi : quels homens de Ja vila quaix tots volien tenir lo castell e la vila per lo rey d’Arago e que li volien Ilivrar. E l’altra partida dels homens de la vila qui cren de volontat ab lo rey d’Arago nos cuydaven que nengu sabes 800 que ells tractaven. E arrearen altra vegada Ilurs missatgers, co es assaber los millors quatre homens de aquell loch; 6 trameseren los al rey d’Arago; 6 dixe-
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
ren li : que molt se maravellaven de la su saviesa, com ell, segons los affers en que era, rebugava de pendre tan bon castell com Cop- Iliure, e majorment com hom lo li volgues livrar, que res no li costaria. E el rey d’Arago respos : que puix axi-u deyen, assajaria si deyen veritat, axi com ho havien dit, e que scria tal dia ab aquella companya que millor li fos. E 108 missatgers, quant hagucren oyda la resposta del rey, ab gran goig tornaren s'en a Coplliure. E lo rey d’altra part arreas lendema mati tro a cinquanta homens ἃ ca vall e ab mil a peu, en tal guisa que, al sol exit, fo denant lo castell de Coplliure en huna vinya. E lo rey cuydas que aquell qui tenia lo castell consentis en aco quels homens de la vila havien fet e parlat. E mana a les companyes qui eren ab ell quel sperassen aqui. Ε eil,ab hun companyo, Cavalcant ab son cavall 6 ab son perpunt vestit, acostas al mur de aquella part del castell e demana si era Arnau de Sagra. E ell respos li: que hoc esser, 6 qui era ell quil demanava? E lo rey dix li : « Yo son lo rey d’Arago; e son vengut aci pendre lo castell, si Ilivrar lom volets, axi com me havets trames a dir dues vegades. » E el cavaller qui era en lo castell maravellas molt com aço ΟΥ̓ dir; e dix li: que no conexia que ell fos lo rey d’Arago e que s’acostas mes avant. E lo rey dix li : « Nom conexets vos a mi! E yo be conech a vos, e vos si-us fets a mi atressi. Que veus mon perpunt e mos senyals e ma sella e tot mon arnes. » E el cavaller respos li altra vegada : que nol conexia, mas que s’acostas mes avant. El rey acostava se poch a poch, e parlava alt per quel cavaller lo conegues en la paraula. Mas lo cavaller li deya : que ell nol conexia, tant li era luny. El rey qui viu que escarn se treya d'ell, dix li : que si volia fer axi com promes li havia, sino que-u digues. E quant ell hac aco dit, hu de aquells qui staven al mur del castell dix a bhun ballester qui li estava apres, que li tiras e que nol scoltas pus. E lo ballester va deserrar la ballesta. E lo rey qui viu aço punyi son cavall dels sperons e torna s’en a sa companya, ὃ tench se molt per escarnit de aquest fet. E puis devalla s’en ab sa companya tro sus ἃ la vila qui es riba mar, en torn lo port qui yes; trencaren les barreres e barbacanes que y havien fetes, e per força esvairen la vila tro sus al mur vell, 6 meseren foch atot, e cremaren
Oeil
galeres 6 barques 6 altres vexells qui eren al port E quant aco hagueren fet, torna s’en lo rey ab sa companya al coll de Panisars. E los
CAPITOL CXLIIL
lers ; e feu manament que nengu nos mogues tro que ell hagues ferit e desrengat.
El comte, ab los d'amunt dits set cavailers,
homens de Coplliure, aquells quis tenien de la : lunyas molt de sa companya, e ana s'en coste-
sua part, tengueren se per fort maravellats, com axi havien fet venir aqui lo rey d’Arago de bades. E volgueren hi trametre altra vegada missatgers; mas entretant, aquell qui tenia lo castell hac fet aco saber al rey En Jaume de Mallorques qui era en la ost del rey de França, e trames li a dir : que pensas de correr e venir ell personalment, sino lo castell de Coplliure havia perdut. E el rey de Mallorques, que ΟΥ̓ aco, cavalca mantinent e vench se vers Copiliure; e lendema mati, com los missaigers 6 els homens de la vila devien tornar al rey d’Arago, veren quel rey de Mallorques llur senyor era a les portes e venia. Tengueren se per sobre presos; e axi la missatgeria romas ; e lexaren entrar lo rey de Mallorques dins en la vila, ab convinences que feu ais homens de la vila, que ell no ilivraria aquell castell als Francesos.
CAPITOL CXLIII
De hua gran ardit que feu N'Uguet comte d'Ampuries contra los Françesos.
Quant lo rey d’Arago, segons que d’amunt es dit, s’en fon tornat al coll de Panisars, trametia tots dies cavallers e servents ἃ la ost del rey de Franea; 6 guanyaven hi molt ; e feyen de grans ardits. Entrels altres ardits s’eù feu hu N’Uguet, comte de Ampuries, aytal. ΕἸ] bac espiat hun dia, que mil 6 cincentes besties eren vengudes de la ost del rey de França prop de Coplliure, per aportar vi a la ost, de hunIleny de Mallorcha qui l’havia aqui aportat per mar e descarregat. Ë quant lo comte d’amunt dit bac aco espiat , aparellas tro ab cent servents e ab cinquanta homens a cavall, e partis de nit de la ost del rey d'Arago, que nengu no sabia quin ardit se volia fer. E quant vench lendema mati, hac tant anat ab sa companva d’amuont dita, que fu fora de tot Ampurla, e de tota la vall de Banyoles e fo passat de Ha lo castell de Coplliure, en guisa que nengu nol vee. E aqui ell parti sa companya en tres parts, si be s’era pocha ; e feu metre les servents en aguayt, levat ell que romas, ab si set caval-
rejant vers lo cami hon se pensava que aquella requa dels Francesos devia venir ; e ell cuydavas que encara no fossen anats en la. E quant hac molt cavalcat, ells veren venir aquelles adzembles qui s'en anaven ja carregades de Ilur vi. E el comte qui-u viu, aturas e mes se de tras de hun puig, prop del cami, ab los dits set cavallers, per tal que aesmas quina companya eren los Francesos qui anaven ables adzembles. E quant ell se fo dexat del cami, les adzembles dels Francesos foren ateses. E havia ab elles dos milia homens a peu e cent xixanta homens a cavall, qui venien en la reguarda de les adzembles. E quant los cavallers del comte les hagueren vistes, dixeren al conte : que no era bo que ferissen en ells, que be n’i bavia a hu trenta ὁ quaranta dels altres. Mas lo comte respos : que pus venguts eren, e tant avancats s’eren, que ferissen en ells, en los primers; per co com no y havia null hom a cavall, que tots eren en la reguarda ; eans que aquells de tras hi fossen attesos, hi havrien ells fet gran dan e mal. E tots respongueren que farien sa volentat, jat sia que massa fos gran ardiment de fer. Ab tant, quant de les adzembles dels Francesos hac passades tro a cent e dels servents be mil, lo comte ana desarengar ab los set cavallers ; 6 ixqueren del aguayt cridant tuyt : « Arago! Arago! » E anaren ferir ardidament sobrels Francesos e servents. Eels cavallers dels Francesos primers e derrers qui veren aco, cuydaren se quel rey d’Arago fos aqui en agua yt ab gran companya, e foren fort espaordits com axils havia hom saltegats soptosament e a no sabut, en Iloch hon ells cuydaven anar sauls e ab salvament ; e tantost meseren mans a fogir los primers , tot dret per lo cami amunt. E els darers, co 658 saber los xixanta cavallers, quant veren aco, cuydaren se quels primers foren desbaratats ; e preseren la volta atravers. E com pogueren anar per cames de cavalls, passaren tro als primers. E puix al cami, com mils pogueren, ab los altres en semps meseren se en fuyta ; e fogiren be miga legua , que hanch no gardaren quils encalsava. ΕἸ comte de Ampuries hac entretant mort gran res dels servents, que no pogueren fogir,
tent eren guarnits, e d’altres de les adzembles
‘jui δὲ ΦΏ romases de tras al dos. E puix, quant,
vu 4 3 axi fogien los cavallers francesos, dor als de tras al dos e encalsals gran res. Ε com olt los hac encalsats, hun cavaller dels Francesos qui era cap Îlur, molt prous 6 espert de ses armes , giras de tras e veu que nols encalsaven sino set cavallers, e per set cavallers eren fuyts be miga legua e havien pres tant gran mal; e tench se per pech, e aturas tro ab cinquanta cavallers, e replega, mala a 805 obs'! E puix gira la cara ab los cinquanta cavallers ; 6 vengueren com ἃ desesperats vers lo comte de Ampuries. E el comte de Ampuries, quils veu venir, si tots s’eren e molts altres , no creets que fogis; ans, ab los sect cavallers, ixque a carrera als cavallers francesos quils venien d’amunt. E drescçaren Ilurs llances vers ells ab Îlurs scuts denant los pits ; 6 feriren poderosament en aquells; si que, en la primera ferida, qui ab llances, qui ab los pits dels cavalls, ne abateren a terra deu cavallers francesos, qui morts qui nafrats malament. E els cavallers altres francesos se calcaren fortment a totes parts environ vers aquells ; si que tant eren en mig la pressa que nos podien valer ab ilances. Etrasqueren les spases ; e ben deu cavaliers francesos acostaren se regeament al comte, si quel s’en menaren, mal son grat, be mig tret de ballesta, jatsia que ell se defensas fortment ab la espa , .e fes sobre aquells de grans colps e de mortals ; mas no Ii valia res, tant era en lo estret.
E entretant los Cavallers e els servents quel comte havia lexats en lo aguayt, hagueren entes aquest desbarat, e tengueren se per molt mal exits, car no y eren estats, ne no sabien de Ilur sen yor lo comte si era mort ὁ viu ; 6 pujaren en Îlurs cavalls aquells qui-u saberen primers ; si que foren tro a trenta cavallers cells qui s'acostaren a la mescla hon era lo comte de Ampuries Îlur senyor. Mas, ans que ells hi fossen per ben tres trets de ballesta, hun germa del comte de Ampuries, qui era fort infant e qui encara no havia pus de setze anys, e havia bon cavall, fo adenantat primer de tots. E quant veu quel comte de Ampuries son frare era en aquella pressa 6 quels s’en menaven per forca, mes se la Ilançca denant, 6 vench corrent ea son bon cavall ferir sobre ‘os Francesos qui teuien lo comte son frare pres. El comte, quel
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT
veu venir axi espert, hac gran goig ; 6 nomenal per son nom, e dix que feris ardidament.
E ell feu ho be, que hanch nol gosaven sperar los cavallers francesos, ans li feren tots Iloch: si que de oltre passa. Lo comte lo crida que tornas altra vegada. E ell feu ho de tal viriut, que cells qui havien aturat lo comte, per forca l’hagueren a lexar. El comte ques senti dellivre e solt, punyi lo cavall dels esperons e ixques de la pressa.
E entretant los cavallers del comte foren atesos ; 6 feriren ab lo comte ensemps ardidament altra vegada sobre ells,e hagueren hi gran mescle. Mas ἃ la longua los cavallers francesos veren que no podien mes soferir la batalla; e cells qui pogueren meseren mans a fogir. Eb cumte ab los seus encalsaren los gran res ; e puix,quant los hagueren moltencalsais,tornaren s'en Îla hon era estada la batalla e la major mescla d’ells. E los servents del comte quieren romasos en aguayt 6 l’altra companya foren atesos entretant, e foren ajustats tots ensemps ; e Ilevaren lo camp; e atrobaren hi, entrels primers e els darrers, que havien morts dels Francesos vint 6 set homens ἃ cavall e be huytanta servents. E puix anaren pendre les adzembles qui eren romases dels Francesos: € trobaren. entre huns 6 altres, sicentes trenta dues besties. Mas del vi no s’en portaren gens; per co com los Francesos qui les menaven, com veren que no podien als fer, effondraren ab los bordons tots los odres! en que aportaven lo vi, 6 tenia prop de miga llegua.
El comte, quant hac Ilevat lo camp e la pressa aturada, reconech sa companya ; e no troba que y hagues perdut sino hun servent e hun cavaller, qui fo naffratabhun bordo comper mort per les spatles. E puix lo comte ab wta la presa tornaren al coll de Panisars denant lo rey, 6 comtaren li l’ardite la presa que amenava. Ε el rey e tuyt alegraren se molt fort; ὃ feren gracies a Deu, com axils donava poder sobre Ilurs enemichs. Ara e moltes d’altres vegades feren de molts bells ardits 6 assaigs entre los Francesos tots dies, que seria lepga cosa de recort£.
(4) Les outres.
(2) La relation de d'Esciot et celle de Muntaner se compltent l’une par l'autre. J'engage tous les lecteurs qui voudront bien se rendre compte de tous les détails de cette intéressant expédition, à comparer toujours entre eux les deux récits.
[1285] CAPITOL CXLINY.
Del: missatgers quel rey de França e el cardenal trameteren al rey En Pere d'Arago.
Esdevench se que, hun dia, lo rey d’Arago stava dins en sa tenda al coll de Panisars; 6 vengueren li missatgers del rey de França e del cardenal. E digueren li que ells li deyen e li manaven, de part de Deu e de aquell rey de França : que nols embargas lo pas, 6 quels lexas entrar per lo coll de Panisars en la terra de Catalunya,quiera donada a aquell rey de França e a son fill Carlot. « Certes, co dix lo rey als missatgers, fort ha poch en la terra de Catalunya aquell qui l’ha donada a altre, e menys aquell qui la ba presa ; car monlinatge l’ha conques ab espa. Per que sabreu tuyt que : qui la volra, costar-li-ha. »
Ab tant los missatgers s’en tornaren al rey de Franca, e comtaren li la resposta quel rey de Arago los havia feta. E apres lo rey d’Arago havia be establit lo coll de Panisars, e havia fet tot son forc en aquell establir, per tal com nos sospita que de nenguna altra part los Francesos poguessen entrar en Catalunya. E hanch sol nos dona cura de stablir los altres passos, sino ab servents que y feu estar, fort pochs ; per que litorna a gran dan, segons que veurets.
Ara lexem a parlar del rey de Arago e de sa ost, e parlarem del rey de França.
CAPITOL CXLV
Com les gents de la ost del rey de Frapça s'en tornen molts en llurs terres.
Diu lo comte que, quant los Francesos hagueren presa la vila d'Euna, bagueren mogut gran goig e gran alegria per raho de la dita presa ; e puix, quant veren que nos podia passar los munts ne entrar en Catalunya, e veyen d’altra part los ardits quels cavallers e els servents del rey d’Arago los feyen, tengueren se fort per scarnits; e quaix desesperaven se, que guardaven ἃ cap-munt vers la muntanya, tant la veyen alta; per que s'en tornaren molts d’ells en llurs terres. E al tornar, prenien tres pedres; e gitaven les vers lo coll de Panisars de huna en huna; e deyen que la huna gitaven per l’armat de Ilur pare, e l’altra per l'arma de llur mare, e l’altra per Ilur perdo a guanyar. E puix prenien de la terra del peu de la mon-
(4) Ame.
CAPITOL CXLVI
tanya, e aportaven s’en hun bosot ple, 6 tenien Ilur carrera ; 6 deyen quel perdo havien guanyat, puix que la terra havien vista e s'en portaven. E axi per aquesta raho tornaren s’en gran res, huns ques morien per malalties e per fam , e alguns quen occien a vegades, tant se encontraven ab la companya del rey de Arago.
Si que la ost del rey de França se minua regeament. E el cardenal qui viu e sabe aco, vench s’en hun dia denant lo rey de França en sa tenda, e dix axi:
« Sire, vos sots vengut aci ab gran gente ab moît bell apparellament, per conquerir la terra de Pere d’Arago.E, segons que vostre poderes, vos no havets tan be menat lo fet tro aci com deguerets, ne axi com yom pensava; que tres semmanes havem aci estat o pus, e no havets passat lo coll de Panisars ne la muntanya. Que se axi-u fets, mes val quens en tornem en França que si guastavem lo tresor vostre ne de la sgleya , menjant e bevent, 6 no fem res de nostre enteniment. Per que γοus dich e-us man, de part de Deu e del apostoli a qui vos havets jurat de pendre la terra de Pere d’Arago : que vos, dins tres dias, passets lo coll de Panisars; que gran mal fets a vos 6 a vostres gents, estant aci en hun loguar. »
Quant lo cardenal hac aço dit, respos lo
Ϊ rey de França en axi : « Sire cardenal, leu es
de dir a vos que passem lo coll de Panisars, ἃ vos que-us estiguats en vostra tenda a gran ayre. Mas nos sabem mes de guerra que vos no fets ; 6 sabem quina gent ha Pere d’Arago, n quin treball es de passar lo coll de Panisars ; per que nos pot fer axi leu co que vos deyts. Pero vos, que lo Iloch del apostoli e de Deu tenits, e havets ab vos sis milia cavallers, e volets tenir la davantera e que-us metats primer, e yo 6 tota ma gent vos seguirem aytant leu, si tots hi sabiem morir; 6 d’altrament nos pot fer. »
CAPITOL CXLVI
Com los Francesos entran en Calalunya per kun mal pas qu'es sobre la vila de Peralada.
Mentre quel rey de Franca e el cardenal estaven en aquest parlament, vench los denant hun abat de huna abadia de monges negres qui es en Catalunya e ha nom Sent-Pere-de-Roses;
Δ) Facile.
e vench ab hun cavaller qui ha nom En Guillem
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT
cells del consell e de la ost, e quels ho fes hon
de Pau ; e dix los de part del rey de Mallorques : ! assaber; 6 quant vingues al vespre, ques par-
« Senyor, nostre senyor lo rey de Mallorques nostramet acia vos, 6 fa-us assaber que ell s’es treballat e studiat a profit vostre e de vostra gent, com pugau entrar en Catalunya mal grat de Pere d’Arago ; e ha trobada carrera ques po ra fer, si a Deu plau. »
Quant aquests missatgers hagueren dites lurs paraules, dix los lo cardenal :
« Bells fills, be siats vos venguts ; que be es nostra fe, quel rey de Mallorques daria e faria tota res que fos a honor e protit de la sgleya de Roma e de la corona de França; e nos retrem lin guardo en breu, si Deus ho vol. E deyts vostra missatgeria, de part de Deu. »
E Ilevas l’abat de Sent-Pere-de-Roses d'amunt dit!; e dix : com lo rey de Mallorques d’amunt dit li havia trames missatge que parlas ab los homens de la terra del comte de Ampuries, e specialment ab alguns homens de Castello de Ampuries; com ell li havia ja parlat, e promes a ells gran be 6 gran profit Îlur que seria, si donaven e mostraven via e carrera com lo rey de França pogues entrar en Catalunya ; 6 quesi-u feyen aquells, havia promes que serien franchs, ells e aquells de Coplliure, e tot llur Ilinatge per tots temps, 6 si consentir no bi volien, quels en seguiria gran dan.
Dix encara : comhavien trobat ab ells e ordenat : que ells farien en guisa, si hom los assegurava ells e Ilurs coses, quel rey de França poria entrar en breu en Catalunya, sobre hun pas qui es sobre la vila de Peralada, per tal com les gents de Catalunya ne el rey d’Arago nos sospitava que allens poguessen entrar, per raho de la malea o de la estretura e de la legea de la carrera qui era en aquell pas.
E dix encara : com lo rey de Mallorqueshavia fet obrar be per deu dies a piques en aquell Jloch per adobar les carreres, e com hun piquer de Castello, qui era bandeiat del comte de Ampuries, havia mostrat e trobat e espiat aquell cami, per mil sous de tornesos que hom li havia promesos.
Quant l’abat de Sent-Pere-de-Roses hac dita la missatgeria, e ses paraules finades, lo cardenal e el rey de França hagueren gran goig 6 tengueren tot Îlur fer per guanyat. E hagut liur consell , ordenaren ques arrassen lendema tots
{1 Voyez Muntlaner, p. 555 CL 356.
tissen de aqui, e farien segons que trobarin aparellat.
Ab tant fo lo consell tengut. El rey de Franc feu cridar que tots fossen arreats lendema mai ab llurs armes. E carregaren les adzembles de llur roba e Ilur vianda ; e sus a ora de vespres, comencaren de s’atendar ; e meseren foch a les baraques ; 6 partiren se tuyt d’aqui, e vengueren s’en aquell vespre ἃ Ilats de la murtanya, entro que foren aquell ifoch hon lo rez de Mallorques los havia trames a dir que porien passar; 6 aqui ells se attendaren aquella nit. E quant fon ja alta nit be, lo rey de Franca exi de sa ost, troa huyt milia cavallers ab Ilurs ermes e tro a deu milia servents; e aportaren cascu vianda trosada per quatre jorns; e manäls que passasen per aquell Iloch, 6 que dexasen de Iloch en Iloch ses spies e ses talayes; e si veyen que nos pogues fer lo passar, que s’en tornassen tot quet ; e si passar podien per la montanya, que passasen, e que no s’en tornassen per nenguna manera ne per nengupa res, si tots hi sabien morir; que ell hi seria en brea ab tota sa companya e ab totes les osts, [ἰὰ hon ells fossen.
Quant lo rey de Franca hac fet aquest manement , anaren s’en tantost los huyt milia cavallers, ab los servents quel rey de Franca los llivra ; e passaren per aquell Iloch ; que hanch contrast no y trobaren, tro que foren al pus stret Iloch del coll, hon havia trenta servents de Castello d’Ampuries qui estaven en guarda. Mas nos sospitaren res d’aco, n’en saberen mot, tro quels Francesos foren de part d'amunt. E ells quils veren hanch no hagueren cura deres, ne de pendre sols Ilur roba ne Ilurs armes, mas que mils pensaren de fogir per la muntanya avall vers Castello e vers Peralada. E els Francesos ques veren d’alt, e que al pugar no havien trobat empaig , tengueren se per estorts ; e podien ho ben fer. Ab tant poch a poch devallaren s’en tro Îla jus baix, prop del pla, en hun puget qui es assats prop de la vila de Peralada. E aqui attendaren setots justats en hun Iloch be stret, ab gran regart que havien. Empero tra-
| meseren missatge al rey de França : com eren
passats, 6 que eren en aytal Iloch atendats; e lo ΤΟΥ͂ de França hac gran goig. Mas no-us cuv-
| dets que gosas ell ne el cardenal passar encara.
que hanch no gosaven aventurar de passars-tro a cap de tres dies. Mas trames missatge a la armada, a les galeres que eren en Narbona 6 en Copliliure, que venguessen al pus tost que poguessen, e prenguessen terra entre Castello e lo monestir de Sent-Pere-de Roses. E los almiralls de les galeres del rey de França, quant hagueren hagut lomissatge, feren mantinent recollir los mariners e tota lur gent per los vexells ; e quia rems e qui ἃ veles, vengueren s’en dins dos dies Ila hon havia manat lo rey de França; e portaren molta vianda a Îlur obs e a cells qui venien per terra.
Ara lexa a parlar lo Ilibre del rey de França 6 de sa armada, 6 parlara del γον d’Arago e de sa ost. |
CAPITOL CXLVII
Coin Lo rey En Pere d’Arago ab totes ses osts se Ileva del coll de Panissars e trames alguns dels seus al pout de Girona.
Quant los huyt milia cavallers del rey de França foren passais per lo Iloch d’amunt dit es foren attendats prop la vila de Peralada, les novelles vengueren aytantost al rey d’Arago, per hun cavaller del comte de Ampuries qui les aporta. E lo rey, quant les hac enteses, romas tot vermell en la cara, e estech hun poch torbat entre si; no gens per co que ell n’hagues regart, mas quant sabia que les gents de la terra se perdrien totes. E mantinent aparella alguns de sos richs homens e de sos consellers ; e mes se en jochs e en estatgeries ab ells, 6 feu semblant que 20 (0 preava gayre, e puix dix los axi :
«Barons, vos devets saber que be ha quinze dies passats que yo havia pensat que no seria bo que nos estiguessem δαὶ, car nostres enemichs han gran poder e tendrien nos hi de.aquests deu anys. E nos sabem be que no-u porien durar, per raho de la fretura e de la pobrea que esen Catalunya. E axi, cuydar-los-iem destroir, menys de colp e de costada. Per que yo havia ordenat entre mi e leix, que si les messes eren fetes e les gents havien recollits Ilurs blats : quens partissem de aci e que lexassem entrar los Francesos; que nos porien gran dan fer, ear establiriem les forces els castells, e ells
havrien estar al pla; e moriren ne be la terca
part per malalties ; e la terça que nos n’auciriem en mescles e en torneigs; 6 la terca que
CAPITOL CXLVIL.
en
romanguerien, pensavem que be los poguerem nos donar batalla. E axi com yo-u havia pensat es esdevengut ; mas es fet abans que yo no-u volguera, quels Francesos son ja entrats de ça e son attendats sobre Peralada. »
E quant los cavallers hagueren entes les novelles oïides, foren toits trists 6 despagats, 6 cuydaren se que tota la terra fos perduda. E paria que-u degues, si Deu no ajudas al rey d’Arago 6 a sa gent. Mas lo rey, que viu que tots eren descomfortats, comencals de comfortar e de preycar a tots, e feu bella cara e rient, axi com si hagues vencuts tots sos enemichs. E puix hac elegides ses osts, tro a cent cavallers e a huyt cents servents, tots cuberts de ferre ab Ilursarmes ; 6 dix los ques n’anassen per la serra de la muntanya, per asmar quants eren aquells qui eren passats ne si eren tots, per tal que, si fer se pogues, quel rey d’Arago se metes ab ses osts al mig Iloch entre los huns 6 els altres, axi COM aquests que passats eren no poguessen haver gens de vianda. E quant lo rey de Arago hac fet aquest manament, anaren s’en los cavallers els servents, als qualshac manat que passasen per la serra de la muntanya; e venguerentro en vista dels Francesos qui eren passais ; e veren que debades se treballaren, tants eren los Francesos e havien tan be establit lo pas. E axi tornaren s’en al rey d’Arago al coll de Panisars. E el rey havia Ilavors gran sospita quel comte de Ampuries hagues consentit aquest fet, per co com aquest comte era Îlavors a Castello.
El rey aquella nit irames missatge a totes les osts de Leyda e de Barcelona e de Girona e de Cervera e de Monblanch e de Tarega e de Vila-Franca e de Manresa, e de tots los altres logars de Catalunya : que venguessen quatre promens de cascuna ost parlar ab ell lendema gran mati. E tantost les noves anaren per tota la ost : quel rey havia feta pau ab los Francesos. E lendema inati, que era dia de diu-menge, de cascuna ost foren venguts quatre promens denant lo rey, axi com ell havia trames a dir.
El rey dix los de ses paraules, e parlals per exemples e per proverbis de moltes rahons ; e puix dix los les paraules semblants que bavets ovdes d’amunt, que havia dites als cavallers ; ço es assaber : quels Francesos eren passats. E tuyt estigueren torbats; e pensaven se de tot en tot, quel rey hagues fet ab ells pau, mas que digues 800 per cuberta, per tal que negu no sabes res
CRONICA DEL REY EN PÈRE, PER Β. D'ESCLOT
de son coratget. E ell dix los despuix axi: | bavien fet. E puix ells e totes les altres ostsana-
« Barons, aco que Deus vol, no y pot hom contrastar. E puix axi es que nostres enemichs son passats de ca en Catalunya, no fariem res sino dapnatge a nos tot sols. Per que, anats cascuns ἃ vostres osts 6 fets desatendar, en guisa que no-us aravatets. Ε 800 sia fet sus ades. E vets vos en tuyt al pont de Girona; mas n0 façats la via de Figueres, ne passets per Ampurla ; que reguart he quel comte de Ampuries no consenta en aquest fet contra nos. Ε si passavets per sa terra, poria-us fer gran mal. Per que anats vos en esta nit d’amunt dita, per lo cami de la muntanya, al monestir de Banyoles, ὁ dema serets al pont de Girona axi com yo-us he ja dit ; e yo lexar-vos-he aci cavallers, ab lo comte de Pallars que-us guardaran de rebat. E yo m’en ire sus ades al pus tost que puxa a la vila de F'igueres, per saber ardit del comte de Ampuries en quina voluntat es. »
E quant aco hac dit lo rey, partis de aqui ab los demes cavallers, e vench s'en vers la Junqueres, qui es entre Figueres e el coll de Panissars. E les novelles vengueren a totes les osts : quel rey s’en anava e qu’en manava partir a tots. E la ost de Barcelona, qui era pus prop atendada del rey, sabe primerament l’ardit. E cascu de aquella ost, qui a peu, qui a cavail, pres co que portar s’en podia manues; 6 cuytosament partiren s’en mantinent, e lexaren les tendes parades, e dins molta bella roba e molt bell arnes que no s’en podien aportar, per tal com no y havien adzembles, car tota la havien aportada per mar.
Mas nocreats que la ost de Lleyda ho faes axi, si tot sera pus luny e pus en perillos Iloch ; que ans menjaren e begueren tuyt; 6 a Îlur espau carregaren les adzembles de Ilur roba, que hanch no y lexaren estacha ne tenda nenguna, axi com feyen les altres osts ; ans, aquells qui no y havien adzembles prenien les tendes e los pavellons, e partiren les per peces; e aportaven les s'en entre molts ; 6 puix, senyera Ilevada, partiren se de aqui e passaren allens hon era estada la ost de Barcelona, e veren les tendes parades e plenes de roba e de vianda e de armes; e no y havia negu. Maravellaren s’en molt, e dels promens de Barcelona com axi ho
(1) Antention. Ce mot a le même sens dans le français des treizième et quatorzième siècles.
ren s'en vers Banyoles, si no los almugavers c els servents 6 alguns qui romangueren pe baregar la roba que ha via lexada la ost de Barcelona e de les altres osts.
E quant foren a Banyoles, tu yt estiguerenaqu aquella nit ; 6 al bon mati, partiren s'en 6 vegueren s’en alguns atendar al pont de Girons E elrey d’Arago, segons que d'amunt es dit, quant fon a la vila de Junquera, feu manment als homens que y eren : que s’en aporus sen tota Ilur roba al castell de Rocha-Berti, per tal que la haguessen en pus saul Iloch; 6 [απ] feren ho.
CAPITOL CXLVIJII.
Com lo rey En Pere d'Arago s’en vench a Figueres.
Puix lo rey d’Arago partis de aqui e νερὰ s'en a Figueres; 6 troba quels homens de Figueres havien desemperada la vila e que ΠΟΤ havia nengu, sino lo bisbe de Oscha ab sa companya, quel esparava. Lo rey que-u via fn molt despagat, com axi havien desemparads h Vila, menys de son manament, e mans que y metessen foch a totes parts. Mas Lo hisbe de Oscha e el comte de Pallars, e els altres richs homens de la terra qui eren ab ell, lo pregare que no-u faes per res; 6 axi romas que πο feu.
E tantost lo rey trames missatge al comte de Ampuries qui era a Castello, e quel prega qu vingues a Figueres a parlar ab ell. El comte, quant ho hac oyt quel rey era a Figueres, vench mantinent denant ell. E Lo rey ajusta son consell, e denant molts dix al comte aquestes paraules :
« En comte, hu sots dels miilors e dels mjors homens de ma terra, per noblesa e per riquesa de terra e de gents; 6 atressi vos 6 vostre linatge sots estat aytant fins e a ytant leals per tot temps vers mi e mos entessessors con neguns altres fossen james a Îlur sen vor; e cres, si a Deu plau, que si-us sereu d’aci avant. Ar es esdevengul aquest fet, co 65 : quels Francesos son passais deça, segons que ja havets entés; e volria saber de tot en tot de vostre coraigee de vostra voluntat, en quin enteniment sots de aquest feyt, ne si yo ni mes gents nos porem fiar en vos ne en los vostres ? que yo he be fe en vos, que siats ara e tots temps aytal con
devets esser. E si als hi fets, co que Deus no vulla, no paria vostre. E ja no-us faca null reguart nulla res. Que si vos perdets per aventura al començament gran res de vostra terra, e la-us tolen los Francesos, no la perdrets per tots temps ; Car, si a Deu plau, nos la cobrarem en breu, e yo pore-us ne donar tanta, e aytan bona, e ab aytanta renda e d’altres logars, tro que la vostra hagats cobrada. »
E quant lo rey d’Arago En Pere hac dites aquestes paraules al comte de Ampuries, levas lo comte, e vengueren li tots los ulls en aygua ; e quaix plorant de pietat que havia del rey d’Arago, e de les paraules que dites li havia, respos li axi :
« Senyor, les paraules que vos haveu dites a hi, yo les he be enteses ; 6 creu que vos les aveu dites al bon enteniment; e yo prench ks-ho en tan bo o en millor. E no cal retrer la Baturalea que yo e mon linatje havem ab la vostra ajuda tots tenps; que vos ho havets molt ben tocat. Per que en breus paraules yo-us responch sus axi : que son molt dolent e despagat com tan gran desastre vos ha esdevegut, com axi son passats los Francesos ; e vos, senyor, no-us cuydets que yo haga en aço consentit ; que mes amara haver perduda la testa, e valguera-u mes sens falla ; ans son 6 vull esser toits temps de bon cor e de ferm en tota res contra tots homens, si tot quant he hi sabia perdre en hun dia ; que mes me val haver fe, que si tot lo mon guanyava. E se, quant vos deyts quem donarets e m'esmenarets en altre logar aytant com yo perda de ça, que tal senyor sots, que tota vegada ne sabrets guardar mi de dapnatge e vos de vergonya.
— "Certes, dix lo rey, En comte, molt son pagat de vos e de la resposta que feta me havets. E donar-vos-ho-he a conexer, si a Deu plaura, com n’haga loch e ayna. Mas deman vos, si sabets dels vostres homens de Castello e de l’altra terra d’Ampurla, en quina volentat son ne en quin Cor vers vos?
— Si Deus me ajut, dix lo comte, dich vos, senyor, que en mal molts n’i ha; e he reguart d’ells que no fasen cosa que tots temps nos e ells ne vallam menys. Per que, senyor, si ho vovolets, yo m'en ire primer, de mantinent, sus a Castello, e parlare ab los homens, e preycarlos-he, e conexere en Ilur resposta en quina volentat son de aquest fet; e puix vos ven-
CAPITOL CXLVIII
drets, e endrecarets ko fet a vostra guisa, car yo fare manament a tots mos homens, cavallers e servents, que obeixquen en totes coses axl ἃ VOS COM ἃ mi.
—Âra, ço dix lo rey, de part de Deu, que yo so be pagat vostre ; e fets co que vegares vos sera. »
Ab tant lo comte se parti denant lo rey,e vench s’en ἃ Castello d’Ampuries. Mas lo rey, ques ques dixes, no havia bona sospita en lo comte, e majorment com axi s’en era volgut anar tot primer.
E quant lo comte s’en fo vengut a Castello d’Ampuries, ordena ses guaytes per los murs, ὃ feu fer bastides e barbacanes de fust en gir de los valls, e enforti la vila si res li valgues. E el rey d’altra part, qui era romas a Figueres, mana quel seguissen de pres tota la companya ; e ab tots cells qui poch, cavalca ; e entra s'en a Peralada qui es d'En Dalmau Roqua-Berti. Mas en tot Iloch hon era, entrava ab dos cors; car nos fiava ben en lo comte de Ampuries, tant lo havia sospitos d’aquell fet, entro quel hac be assagat. Per que, en negun Iloch hon fos de mati, n0 yaturava de vespre. Eaxi, quant vench al vespre, ell se ixque de Peralada tot sol ab hun companyo, e lexa estar aqui tota la cavalleria ; e ell vench s'en a Castello, e aqui ell parla ab lo comte e ab los homens de la vila. Mas be hi μανία alguns que havien als en volentat que no parlaven de bocha. E puix, quant vench per lo mati, sus en l’alba, lo rey se parti de Castello e torna s’en a Peralada. E aqui parti los cavallers 6 ἰδ companya per los murs de la vila, e feu ses barreres de fusta, e endrecçar e enfortir la vila al mils que ell poch. E fo hi be mester; car en aquell dia mateix, encara no era be ora de tercia, bac denant Peralada be huyt milia cavallers francesos armats e be cinquanta milia homens a peu qui s'acostaren al primer vall fortment e combateren regeament. Mas los de dins havien bones ballesters, 9 faheren los tornar atras ; e axi aquell dia lexaren se de combatret.
(1) Muntaner a raconté d'une manière tout-à-fait dramail. que toute cette affaire de Castellon. (Voy. Ῥ. 340 et suiv., et ch. cu de dEsclot.)
CAPITOL CXLIX
<om lo rey En Pere de Arago tench consell ab sos barons e cavallers eu la vila de Peralada.
Lo rey d’Arago que veu que axi era, conech que no seria bo que ell se aventuras de estar en aquell Iloch pla, e si per desastre se prenia, que ell fos perdut e puix tota la terra per ell; eapella tots 503 cavallers e sos barons que y eren, Co es assaber: lo comte d'Urgell e lo comte de Pallars, e En Ramon Folch vescomte de Cardona, 6 En Dalmau viscomte de Roca-Berti, senyor de aquella vila de Peralada, e En Ramon de Moncada, senyor de Fraga, e En Guillem de Moncada, senescal de Catalunya, e En Pere de Moncada, senyor de Aytona,e En Berenger d’Entenca, senyor de Mora e de Falset, e En Berenguer de Pug-alt, En Ramon de Cervera, senyor de Guneda e de Castell de Seu, ο En Ramon Berenger e En Guillem de Anglesola, e gran res de altres richs-homens e cavallers de Catalunya qui eren aqui ab lo rey ; eel rey parlals e dix axi :
« Barons, tots temps he haguda ma fe en vos altres, axi com a naturals vassalls meus; 6 se, quant yo-us demanas de consell, quel me darieu tal, que seria a vosea mie a tota la terra util e profitos. E ara es mester quel me donets. Vos altres vets com som aci en aquest logar, yo e vos altres, hon es tota Catalunya, per co com yo son lo rey e senyor, e vos altres capdals e senyors apres de mi de la terra. E vets encara com nostres enemichs nos son ja a les portes ens combaten regeament, ens han ja coibatuts el Iloch. Aquest no m'es vigares que sia tal que a la longua se puxa tenir al rey de França e a tan gran poder com ell ha ab si amenat. Per que, si vos altres ho tenits per bo, reconegam la forca. Si y ha prou vianda, 6 sis pot stablir a mig-any de la vianda que y es, aventurem nos, 6 lexem hic aquelles companyes qui mester hic sien, e nos facam e partixcam nos d’aci, que nons devem metre a hun punt de perdre ; que no scria ardiment, ans seria follia. E si per aventura vehem e conexem que no hic pugam tenir stablida, per defalliment de vianda, desemparem tuyt lo logar, e façam co que millor nos sia de fer. E no-us cuydets que-u digua per flaquea de cor; que, si-us volets, no hic ha negu qui mils se
aventur n’en git tot a hun punt com yo-uhr Mas no seria bo ; que en tota guerra ἃ ma saviesa € senYÿ. »
Quant lo rey hac dites aquestes paraules, α tigueren totslosrichs homens pensius; € bague ren llur acord qui parlaria per 1015. E douara la paraula al comte de Pallars. E el comte & Pallars parla Ilavors, e dix per ell e per totsls altres al rey :
« Senyor, moltsom tuyts pagats de vos, es tenim a gran honrament car volets enantar a aquest [εἰ ab nostre consell, jatsia gran nb que axi ho façats. Ara, senyor, no es mes que moltes paraules façam de aquest fet, qe no havem temps. Per que yo-us responch su axi, per me e per tots los altres que aci *e: que tenim per bo ço que nos bavets dit; pregam nos tuyt, que vos, sus ades, vos bi ixquats al pus tost que porets, e-us ne ana Castello, ο Îla hon vos placia ; e nos roma drem δαὶ e reconexerem co que vos havets di.
Que ben sapiats que, aytant com hic harets estat nos desplau molt, car vos no-us devets tant aventurar com nos altres. Que, si la major partida de nos altres, o encara tots cells qui aci som, eren morts, gens [δ terra per 800 n0 seria perduda. Mas, ço que Deus no vulla! si de vos esdevenia als, nos e tota la terra seriem perduts; per que. ja-us siats vos bon hom sols, la vostra persona, en tot loch hou sis present anant, mes es e fa mes de enfortiment que dosmilia cavallers, eencara mes, que fossea ab nos en ajuda. Per que, senyor, vos pregan altra vegada e altra vegada : que-us hi ἰχquats, que nos Îlevarem de aco nostre deute qu dit havets.
— E com aco! dix lo rey ; no y puix yo δε»
turar a tota res axi Com vos altres ?
— Senyor, dixeren tuyts, no! que no-u devets fer ; que en vos esta tota nostra salut. δ al menys si no-us en volets lexar, per amor de nos altres, pregam vos bomilment que-us ixquats ara. »
(ὁ dix lo rey : « Pus que de consell vos be demanat, e vos altres me deyts aco, consellat 6 pregant, debades Vos ne havria demanat si no feya co quem consellats. E puix axi es, fare vostra volentat. »
Ε tuyt besaren li lama 6 agrayren lo y mot.
E manlinent ixques lo mey de Peralada ab si terg de cavallers, e vench ,s'en a Castello d'Am-
puries. Mas, ans que s'en ixques, dix als richs romens qui romanien en Peralada : que pus no volien nels plauya que alli aturas, que volguessen que N’Amfos, son fill major, romangues aqui ab ells. Etuytdixeren : que no calia. Maslorey no s’en volch lexar per ells ; e mapa a N’Amfos que romangues aqui ab ells; e mana al comte de Pallars que ell fos sobre tots, e guardas co que millor seria de fer e pus profitosa cosa.
CAPITOL CL
Com les gents e els cavallers del rey d'Arago desempararen la vila de Peralada.
Quant lo rey de Arago En Pere, segons que d’amunt es dit, s’en fo vengut a Castello de Ampuries, el comte de Pallars ὁ N’Amfos, fill del rey, e els altres richs homens que y eren romasos a Peralada dixeren ἃ ἢ Dalmau de Rocaberti qui era senyor de aquella vila : que fes cercar per les alberchs si hi trobaria hom tanta vianda que poguessen establir la vila a quatre meses. E mantinent ana s'en En Dalmau, senyor de Peralada d’amunt dit , per cascun alberch de la vila singularment, e enquera en suma quina vianda havia en la vila? E aquell vespre ells reteren resposta a N’Amfos e al comte de Pallars e altres gentils homens; e dix los axi :
« Senyors, si Peralada podiem salvar que no vengues en mans de nostres enemichs, negu no y guanyara tant COM yO, Car yo son senyor de la vila aquesta, 6 val me mes que tot lo romanent de co que yohe. Mas nos veheme havem entes quina merci han los Francesos a null hom que prenen per forçca. El Iloch aquest es assats forts, e farias bon aventurar que hom hi lexas establiment, si vianda hihagues ; mas yohe feta encercar la vianda quanta n’i ha, e no he trobat que bastas a cincens homens sino a cinch dies. Per que, val mes que vo perda Peralada, que si mon sen yor N’Amfos qui es aci, e yo, 6 vosaltres ensempsnos perdiem. E co que fer ne devem, val mes que-u faca sta nit, ans quels Francesos nons tinguen de totes parts assetiats, que lavors ao hi poriem exir que tots no perdessem los ©0808. E si vos altres ho volets, nos ho farem
:axi. Quant vendra al mati, quels Francesos se apsparellaran quens donen batalla,nosaltresatressi ἡ semblant, en guisa que ells ho coneguen, Rue nos nos aparellem de defendre ; 6 quant
CAPITOL CL
AL
sera al vespre, Y6 parlare ab los homens de la vila e farels hi tots exir, homens e fembres e infants; e quant vingua lo bon mati, quels Francesos se cuydaran que nos vullam sperar la batalla, nos altres pensar-nos-n-em de anar ab nostres armes ἃ Castello d’Ampuries. E axi, pus que la vila no podem salvar, almenys, si ἃ Deu plau, salvarem nostra vida.»
E quant En Dalmau hac dites aquestes paraules, tuyt foren despagats, Car tan bone vila com Peralada ells havien a desemparar, menys de colp. E lo comte de Pallars llevas, e parla per tots les altres. E dix a’n Dalmau : que, en les paraules que dites havia mostraria gran fe e gran amor al senyor rey e a tots los richs homens de Catalunya; e puix axi era, e als no podien fer, que tuyt eren pagats de son seny, e que fahes en aquella manera que dit havia.
Ab tant lo comte posa ses guaytes, e parti sos cavallers e les altres companyes per los murs e per les barbaquanes, com li fo vigares que fos fahedor. E faheren semblant als Francesos que s’apparellassen de la batalla, sils Francesos lals volien dar. E quant vench aquell ora mateix, a ora de vespres, huna companya de la ost dels Francesos, qui eren entro a cinch cents cavallers e entro a cinch milia homens de peu, vengueren tro al mur de la vila de Peralada per combatre e per assajar quina companya hi havia dedins, car bes pensaven los Francesos quel rey d’Arago fos aqui ; 6 havien. ordenat que lendema, de mati, assetiassen la vila tot en torn, e que y estiguessen tant tro que haguessen pres lo rev, ques cuydaven que y fos, 6 tots los altres. E quant lo comte de Pallars e cells qui eren dintre la vila de Peralada viren aquella companva que axise era acostada al mur, guarniren se tuvt, Cavallers 6 servents. Eren entro a cent cinquanta cavallers armats e be tres milia servents. E van obrir les portes de la vila, e donaren tuyt saul deffora ardidament, e feriren en aquella companya de Francesos. E los Frañcesos quils ve-
rén exir axiespertament, meseren se en fuyta.
E aquests encalsaren los hun terc de ballesta fora les barreres totes, e occiren los set cavallers e trenta quatre servents que romangueren al camp, qui morts, qui nafrats malament.
E puix lo comte e tots los altres tornarer s’en ἃ la vila. E entre tant la nit fon venguda: e meseren les escoltes 6 les guaytes fora a.
vall ; e hanch nengu que y fos per dellivrar ne per sajornar no dormi aquella nit, ne li ixque lo guarniment de la esquena ; e faeren semblant que deguessen aqui aturar llonch temps. E entretant En Dalmau de Rocha-Berti parla ab los homens de la vila, e manals ques aparellassen tots, homens 6 fembres 6 infants, tot gint e suau, en guisa que no fossen sentits, e que s’en anassen com hon los ho faria assaber, ab tot co que s’en poguessen aportar, car la vila volien desemparar tuyt.
E quant En Dalman bac dites aquestes paraules, los homens de la vila mogueren gran plor e feren gran dol entre si; e no era maravella, car veyen tanta bella riquesa e tanta bella mercaderia que havien a lexar, 6 Ilurs alberchs e Ilurs possessions a derelinquir. Pero tant havien goig com la vida podien salvar, que quaix nols membrava d’als. E apparellaren se ab Ilurs mullers e ab Ilurs fills, 6 ab llur companya, e aparellaren aquella roba que aportar s'en pogueren. E quant la nit passa e Palba s’aclari, los cavallers qui eren en Peralada meseren grans crits, 6 feren semblant que s’enfortissen e se apparellassen de la bataila e del deffendre. E foren se tots guarnits ab Ilurs cavalls, cells quils havien , e l’altra gent fon tota aparellada; e obriren les portes, e meseren fogh a moltes parts de la vila ; ὁ ixqueren tuyt de fora, e pensaren se de anar qui mils. E erals ben mester; que a penes fo lo dia esclarit, quels Francesos foren en gir de Peralada a 1otes parts; e veren que la vila era desemparada 6 que cremava. Maravellaren s'en molt e a gran goig, e no sera maravella.
Mas la companya del rey de Arago hac prou que plorar e que planyer; car, aytal Iloch com Peralada havien hagut a lexar, menys de colp, per defalliment de vianda. E els homens de Peralada e les fembres e els infants que no eren de edat de portar armes vingueren s’en a la ciutat de Girona. E quils vees, no n’i ha nengu, per dur cor que hagues, que no ploras de pietat, quant les dones de paratge e les altres e les donzelles, venien a peu totes ploroses 6 Ilasses, e havien a anar mal [Ὁ grat ; 6 cells qui la nit passada ixqueren de Peralada eren richs e ri ques de mil marchs d'argent. e lavors no havien cinch sols valents, salvant co que portaven a la esquena. E quant aquestes gens totes foren partides de Peralada e vengueren vers Girona,
| CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [123
los cavallers, co es assaber N°'Amfos fill del reç d’Arago, e el comte de Pallars ὁ els altres nchs homens 6 cavallers e gens d’armes vengueres
s’en a Castello d’Ampuries al rey d’Arago que]
era; e comtaren li com havien desempañada h vila de Peralada, per defalliment de vianda qe n0 yhavia. Eelrey fon molt despagat en son cr, mas non feu sol aparer, car no y podia als fer. E entretant fon arreat lo diner, e menjabore e tots los altres,.
E les novelles vengueren al rey de Frana, quel rey de Arago era a Castello de Ampuris ab tots los richs homens de Catalunya; ὁ εἰ ΓΕ de França hac ne gran goig, car ell e el reyde Mal orques havien ja parlat ab alguns homens de Castello ; que, si lo rey de Arago se aventsrava de estar aqui sol dos jorns, quel traysæs ell e tots cells qui eren ab ell, els livrassen al rey de Franca. Mas Deu, qui no vol sino dretura, no volch que Ilurs parlaments ne lus tracions venguessen a acabament.
CAPITOL CLI
Com lo rey En Pere de Arago tench conseils ab los komess de Castello.
Quant lo ΤΟΥ͂ d’Arago 6 tots los richs-homens, segons que d'amunt es dit, hagueren menjat, tench consell ab sos cavallers ; e dix al comte de Ampuries : que faes ajustar los homens de Castello en bun Ilogar, que εἰ} volia parlar ab ells. El comte trames sos missaiges: que venguessen tuyt. E vengueren los demes de la vila, e ajustaren se a la sgleya major, 8 el rey parla los e dix los axi:
«“ Barons, toits temps sots stats fels e lealsa vostre senyor lo comte de Ampuries e als 5608, e hanch null temps no-us partits de la so carrera. ΑΓΔ som en aquest fet, segons qui veels, qui es tan gran, 6 no poria eslar major. Lo comte vostre senyor reconeix la fe e la na turalea que deu haver ἃ mi e mon linatge tois temps; e ara ham promes que nos pariiria de la mia Carrera, Co que. lin prengues, si tot quant ha sabia perdre. E pus vos altres sots estats tots temps feels e obedients al comte vostre senyor, per que ara, com es mester a miea elle ἃ tota Catalunya generalmeat, que no li dejats fallir ne haver cor vayr ab εἰ, Mas si per ventura no-us es vigares que vulats per mi ne per vostre senyor lo comte
sofferir tant de mal, co es assaber, tala de vostres bens que-us faran per aventura los Francesos, ne volets metre ne aventurar los cossos ne co que havets, per amor de vostre senyor, quem digats sus ades vostra volentat. »
E quant lo rey hac dites totes aquestes coses e paraules, cells qui eren del poble pus sotil, que no consentien ne sabien sol la tracio que havien parlada los majors, respongueren tuyt a huna veu : que ja null temps nos partirien de la carrera de llur senyor lo comte, per nulla res, si tots sabien morir.
«“ Âra, co dix lo comte de Ampuries, be se que vos altres del poble menor sots de bona voluntat vers mi e al rey d’Arago ; veiam que dien aytals e aytals qui son dels majors. »
E el comte apella ne ben deu o dotze de aquells que li fo vigares; e dix los que responien a aco quel rey d’Arago los havia proposat.
E quant aquells volgueren respondre, les guaytes qui estaven per los murs cridaren :
« À les armes, cavallers e servents ! que veus los Francesos a les portes, 6 les galeres del rey de França qui han presa terra aci denant nos, prop de hun stany!»
E axi com lo rey 6 els altres hagueren ovyt, lexaren star lo consell e anaren s’en guarnir ἃ cavall e a peu. Εἰ ixqueren a huna companya de Francesos qui eren riba de hun stany prop la vila de Castello, e occiren ne alguns, e meseren los altres en fuyta, e puix tornaren s'en en la vila de Castello. E puix vench la nit, e sopa lo rey e les altres companyes per Ilurs alberchs e per llurs establides hon estaven.
CAPITOL CLII
Con lu rey En Pere d'Arago ab sa cavaleria se exi de Castello e vengueren s’en ἃ Girona.
Quant hagueren sopat, ordenaren Ilurs gua ytes 6 Ilurs escoltes; e volien anar a dormir lo rey e els cavallers qui no eren aquella nit a . la guayta. E quant foren anats dormir, hun missatger de la vila vench denant lo comte d’Ampuries e dix li :
« Senyor, mon senyor sots natural, e no consentiria nenguna Cosa Contra vos, e majorment que ma fe ne pogues menys valer. E fas vos assaber per cert : que, si vos aturats aci tro a dema ora de tercia, quel rey e quants caval-
PP
CAPITOL CLIL
lers hic son, seran traits e Ilivrats als Francesos ab ἰδ vila ensemps. E en 800, senyor, nom menys-preets. »
Quant lo comte hac enteses les novelles, no ho tench a poch, e cuytosament vench s’en al rey d’Arago; e trobal ques volia ja colgar; 6 dix li les novelles que aquell hom li havia dites ; e el rey estech torbat en'si, e estech, que banch nos volia despullar; mas trames per lo comte de Pallars e per tots los altres richs homens, e feu los se venir denant; e dix los quel comte de Ampuries li havia dit aco ; 6 tuyt hagueren gran temor, car creyen que, quesque lo comte dixes, que ell volgues consentir en la tracio. E puix trameteren celadament per la vila, e trobaren quels homens estaven de vint en vint, de trenta en trenta, en parlament per les places e per los carrers de la vila.
E quant lo rey e el comte e els altres cavallers hagueren 800 entes, tengueren ho a mal senyal ; e tot secretament trameseren missatgers a les companyes dels cavallers e dels servents qui no eren de la vila : que, quant oyrien repicar los senys bon mati, fossen arreats, tuyt ab Îlurs armes, e tost dellivre vinguessen ἃ aquella porta vers Torrella de Mon-Griu. E ells ordenaren d’altra part, ab lo rey quels ho consella : que, bon mati, sus en l’alba, ans que fos be de dia clar, faesen metre vers aquella part hon eren los Francesos; el comte faria exir los homens de la vila ab se; e el rey, ab sos cavallers e ab totes ses companyes, que s’ixquessen de la vila tost yvac ab Ilurs armes; e que desemparassen la vila, e que tenguessen Ilur Carrera.
E quant aquest ordenament fo fet, estigueren tota la nit, el rey e els cavallers e l’aitra companya, tots guarnits; e replegaren tota Ilur roba soptosament ; e lendema mati, lo rey feu exir hun hom de sa casa deffora la vila, vers aquella part hon eren los Francesos, e dix li ques metes son elm.
Feu ho axi com lo rey ho hac manat. E quant fo deffora, pres se a cridar a grans crits : « Via fora! cavallers e servents, que veus aci los Francesos ! » E el rey feu mantinent repicar lo senys, 6 mana que tuyt ixquessen al 90.
El comte de Ampuries cavalca en son cavall e ana per tota la vila, e feya exir de fora al so tots los homens de la vila estadans. E el rey e ses companyes guarniren d'altre part. E els
bomens de la vila, cells que y consentiren, Co es aquells que en la tracio eren consents, quant veren guarnir lo rey e los cavallers, hagueren gran goig,e meseren se primers ; Car cuydaven se quel rey ab ses companyes los seguissen apres, e puix quant serien de fora, quels lexassen al camp, 6 ells que s'en tornassen en la vila e quels trayssen als Francesos.
Β axi com tots los homens de lu vila, o la major partida, foren exits al so, lo rey ab tots los cavallers e ab l’altra companya sua foren guarnits entretant; e ixqueren de fora Îlurs ostals, e anaren s’en tuyt ensemps a les portes vers aquella part hon s’en volien anar; mas trobaren les tancades. E lo rey feu trencar les cadenes mantinent e les barreres, e ixqueren de fora la vila ab gran res de cavallers. Els homens de la vila regiraren se; e com veren aço, tingueren se per escarnits; 6 tornaren s’en en la vila, e aturaren gran res de la compan ya del rey e adzembles carregades de roba. Mas lo comte de Ampuries era romas tot de tras, 6 lexas anar a elis ab huna gran maca que tenia al puny. E los homens de la vila vergonyaren lo, per co com era Îlur senyor natural, e feren li tuyt loch, 6 lexaren mal Îlur grat co que havien aturat. E axi lo comte, com viu que tota la companya del rey e les adzembles foren Îla defora la vila, punyi son cavall dels sperons e dona salt defora ; e els homens de la vila faeren semblant ques tinguessen tots per morts e per desemparats, e ploraren e deven que s’en vrien ab lo comte Ilur senvor e que farien ab ell mort e vida, hon que anas. Mas ells no eren despagats per co com lo comte s’en anava, enans eren dolents com lo reye els cavallers los eren axi escapats, que nols havien poguts traïr nellivrar al rey de Franca a qui-u havien promes.
E el comte quils ΟΥ̓ que axi li ploraven darrere, giras de tras a ells e dix los axi;
«Tornats vos en, en mal punt e en mala ventura que Deu vos do, a fur de vilans, bars! 6 traydors que sots! »
E ells qui-u hagueren entes obeyren lo y be, que mantinent s’en tornaren a la vila. E apres, com lo rey, e el comte, e cells qui eren ab ells hagueren huna milla cavalcat, giraren se e veren que ja havien posada la senyera del
(1) Infâmes.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
ΤΟΥ͂ de Franca e del cardenal en los mont Castello, e y hagueren recollits los Frante sos, 6 cridaven per los murs : « França! Fraa' Monjoy ! Monjoya'*- E el rey ἀ᾽ Arago, qui vehe e-u ΟΥ̓́, dix al comte de Ampuries : «Pe ma testa ! Encomte, nons haviem mes a trigar: que veus ja los Francesos en Castello.»
E axi lo rey e sa companya parlant e ani cant vengueren s’en ἃ hun scu castell qui es prop de Girona, qui ha nom Pontons. E aq apella hun cavaller seu, qui ha nom Berengor de Mont-Pao, e dix li : que anas tost e ivx a Torella de Mon-Griu ὁ que s’en menas los tres fills del rey En Jaume de Mallorques, que rey d’Arago hi havia fets metre en preso quan vench de Perpinya, e que s’en aportas los es frens e el repost del rey de Mallorques ques que y era. Ε el cavaller feu lo manament dd rev de mantinent. E ana s’en a Torrella de Mon-Griu, 6 amena s’en los tres fills del rer de Mallorques d’amunt dits. Mas no-us cuydets quels cofrens ne la altra roba nel tresor qu rey hi avia acomanat s’en portas gens; car los homens de la vila, quant hagueren oyt qua rey d’Arago havia desemparat Castelb e to!
Ampurla, tengueren se per morts, e empararen se del castell e de tot co que trobaren, per tal que-u livrassen als Francesos e que atrobassez merce ab ells. Axi que, de guisa se empararen del castell los homens de Torella que a penes fo a temps En Berenguer de Mont-Pao d'amunt dit que tragues los fills del rey de Mallorques. Mas aquells s'en mena per forca Puix vench s’en al rev. E el rey trames aquells infants!, aquells tres, a la ciutat de Barcelona; puis el cavalca e vench s’en a la ciutat de Girona. E aqui ell atroba totes les osts de Catalunya que ell havia aqui fetes venir, com se partiren ἀεὶ coll de Panisars. E troba encara que los almugavers robaven ja lo call juhich 3 de Girons, e los homens de la vila qui desemparaven ja llurs alberchs e que s’en anaven per palor dels Francesos. E lo rey, com aco viu, fon molt despagat; 6 ab huna maca, ell punvi s0 cavall; e cavalcant lexas anar als almugaver que barregaven lo call, e nafra ne molts, e feu ne penjar dos o tres ; e axi romas aquell fet.
(1) Muntaner se tait toujours sur tout ce qui est rehüif aut débats entre les deux frères. La narration de d'Esclot cost plète les faits avec impartialité,
(Ὁ La rue des Juifs.
1285] CAPITOL CLIIL
En qual naucra lo rey En Pere d'Arago feu establir la ciutat de Girona, α com la acomaua δ᾽) Ramon Folch.
Quant vench lendema mati, lo rey apella de uascuna ost quatre prumens que vinguessen parlar ab ell. E quant foren venguis d'avant ell, dix los axi :
«“ Barons, no es temps que longues paraules vos deia fer, jat-sia quel fet ho demana. Ja veets com son entrats los Francesos en Cataluaya, sens mal nengu que no han pres al passar, per la raho de la traycio que han feyta a mi e ἃ vos altres alguns homens de Castello de Ampuries. Mag be he fe en Deu, que no vol que falsia ne tracio vingua a bona fi, que a la llonga nos havrem victoria de nostres enemichs. E no-us cuydets que, per co com yo he dessemparats e fets desemparar molts Ilochs d'Ampurla, que y haia res feyt per flaquea de cor ; que no-u he. Mas axi ho he atrobat de consell ab mi en leix e ab mos richs-homens.
Que mes val que nos haiam desemparats los lochs e els castells ; que per força los nos porien tolre los Francesos. Que si y haguëssem mes stabliments, perderem la vianda els homens que y meterem; e ara no y podem perdre sino los logars. Si tots los Francesos son en la terra nôns ha que fer ; e si nos los ne podiem may gitar ab honrament, nons seria tan gran Lroflit; per tal com si ells estan longament aqui, despendran tota quanta vianda han ajustada. Axi havran s’en atornar, que nohavran res acabat. E no havem reguart que ja hi puven tornar altra vegada de aquests tres anys, Car no porien haver compliment de vianda ; ellavors, qui morts qui vius. Ε majorment, com yo-us he dit altra vegada, que no creats que tornen tots vius en França cells que hic son exits o passats; car los huns per malalties, los altres per mescles, los altres per guerra plana, ab valença de Deu, cuydarem en guisa aminuar lurs osts, que, ans de dos mesos, si tant hi aturen, sins ho acordam ne podem replegar nostres osts o gens, los porem donar batalla, 6 exir en camp a dia sabut. Per que, esenteniment meu, que yo no tingua aci sino homens d'armes sabuts ἃ cavall e a peu, e vos altres tuyt que-us en tornets, de part de Deu. Mas per tal com yo no he be apparellat de tenir aci aquelts homens que y ha-
Cron. rar B. D’EscLot.
CAPITOL CLITL
᾿ ΨΓίδ mester, es obs que vos altresme facats s0- :cors de homens sabuts ; 6 si no atrobats los ho-
mens qui romanre hic vuilen, donats me huna cantitat sabuda cascuns, que sia competent 0 soficient de donar a vos e a mi de pendre, e yo trobar-los-he. E de aquest servey no m’en di-
‘ 8815 de no, que menys de vos altres no poria
Re CP MR CREER (MER en
deffendre la terra. E sapiats que, si yo hagues ab que pogues fer aco sens vostra ajuda, sols no-u de-manara ἃ vos altres; mas no-u he, sapiats per cert. »
Quant lo rey hac parlat, hagucren los promens de la ost Îlurs acort ab si, e veheren que en negun tall nos podien scusar bonament de aquest fet, tan gran obs hi era, e tant benignament los ho ha via demanat lo rey. E responeren li axi al rey : Que be veyen lo seu treball, e reconexien l'estament de la terra de Catalunya, e que tot hom devia fer son effore de ajudar al senyor rey en aytal cas; mas la pobrea e la fretura era tan gran en Catalunya que no-u podien fer en manera que devrien ; per que, pregaven al senyor rey que hagues en aço son esguart, e ells farien li aytant acorriment com porien, mas no aytant com volrien.
E axi cum los promens de les osts hagueren aço parlat ab lo rey, lo rey fo ben llur pagat. E ans que partissen de aqui avengueren se ab ell cascuns de certa cantitat de diners que li donaren, segons lo poder de cascun Ilogar. E lendema mati partiren les osts de les ciutats e dels llochs e de les villes de Catalunya, e vingueren s’en cascuns a Îlurs ostals. E el rey romas en Gerona ab sos cavallers e ab 808 ricbshomens e ab alguns servents que y romangueren, co es assaber almugavers e adalits e altres serveñs de frontera. E aqui hac son consell 6 son acort, e ja que faria de la ciutat de Gerona, si la derenclirien ! o si la establirien. Quant a acort e consell que farien de la ciutat? digueren : que bo seria que s'establis, sitrobava lo rey qui hf volgues romanir.
E ab tant, quant tuyt hagueren dit llur enteniment e parlat, e foren scusats al rey de aturar en establiment de Gerona, levas En Ramon Folch, vescomte de Cardona, e dix al rey :
« Yo son castella de Gerona ; e per dret 6 per usansa de Catalunya nom puch scusar, ne
(1) S'ils l'abandonneraient, de derelinquere. ἠδ
[1285] era vengut a Barcelona, tengueren se per desesperats; e lexaren tots los alberchs, 6 desempararen les viles e els castells, e els masos, e els logars, que nengu no y romas; e atenien vers les muntanyes e vers les forests dels munts. Mas totes aquestes forces se tenien encara per lo rey d’Arago; primerament : Castell-Nou 6 Mont-Squiu, e huna altra força de huna dona qui ha nom Na Stella de Castell-Nou ; les quals forces son en Rosello. Tenien se encara en Ampurla ; primerament : lo castellde Roca-Berti, e Requesens, e Carmenco. 6 lo-castell de Lerz, e la forca de Sent-Salvador. E totes aquestes forces son del comte d’Ampuries e d'En Dalmau de Roca-Berti, e reclamaven se per lo rey d’Arago. E en Gerones se tenia, primerament : la ciutat de Gerona, 6 lo castell de Besaldu, e Camp-Redo, E en Valles se tenia lo castell de Monsoriu, qui est hu dels bells e dels nobles del mon, e es del comte de Ampuries ; item, lo castell de Moncada, qui es del vescomte de Bearn ; item, lo castell de Moncornes, qui es de Berenguer d'Entenca.
E exceptades aquestes forces d’amunt scrites e nomenades, tots los altres lochs, de huna jornada en !la de Barcelona, eren desemparats e havien lexats rovechs; que nengu no y era romas, tant eren espaordits, car oïren dir quels Francesos tenien tot Ampurla e quel rey d’Arago s'en era vengut a Barcelona.
Ara lexem a parlar del rey d’Araso, e parlarem delrey de França e de sa ost e de les sues galeres e dels altres vexells que havien armat sobre mar.
CAPITOL CLIV
Com les galeres del rey de França vengueren a Blanes qui es a quatre legucs prop de Barcelona , e com los Francesos.
prengueren lo castel de Lerz.
Di lo comte que, quant los Francesos hagaeren ἃ Îlur volentat la vila de Castello de Ampuries, que mantinent, segons que d'amunt 65 dit, sens tota deffencio, anaren per tot Ampurla que hom nols ho veda en res, llevadesles forces d’amunt dites. Ede aquellessihaguerenalgunes, axicom la força de Sent-Salvador qui es sobre lo monestir de Sent-Pere-de -Roses, per tal com aquella forca no-era be establida de vianda; e axiaquellsqui dins eren reteren se a bona merce alrey de França 6 al cardinal, E quant los Fran-
cesos bagueren aquesta forca presa, hagueren
CAPITOL CLIV
gran alegria ; e no fo maravella. Emantinent lo rey de de França feu manament que les galeres e la sua armada anassen, per tota la ribera tro sus a la ciutat de Barcelona, 6 que s’emparassen dels ports e de tes vilrs riba mar; e si atrobaven en negun loch defencio, que oceisen tets quants homens ht trobarien, eque prenguessen los llochs per forea.
Quant los almirals del rey deFrança hagueren oît lo manament, anaren s’en per tote la ribera, aytant com es lo castell de Cop-lliure,-entro a Blanes ! que es prep de Barcelona huyt legues, e hanch no trebaren nengu qui res los defeses;: car los huns llochs trobaven desemparats, que no y estava nengw, los altres se retien ἃ ἘΠῚ mantinent quels veyen ; e axi nols calia sine pendre. Epuix quaat hegueren la riba de tota la mar a Îlur guisa, huna partida de aquella armada romas al port de.Roses, e l’alira anava tot dia ἃ Narbona e en Prohença aportar vianda, e descarregaven a Roses.
E el rey de França e el cardenal trameseren missatgers per tots.los logars de la terra, ques retessen a ells, levats-los castells dessus nomenats. Mas.mantinent ques foren retuts, fogiren. tots per les-munsauyes, levat cells d’Ampucla, E puix lorey de França hic de consell que combates lo castell de Lerz, per ço car ell havis emtes que 00. era: bg. establit de vianda. E tra-
mes.hi,bhnyt milia cavallers, e be cinquanta
miia homeos de. peu. E combateren lo castell tan reggament que, eavre dia. e nit hi donaren quatorze batalles, en Les quais moriren tants de Francesos a, Cavall 6 a peu que ἰοῷ valls erea plens e arasats de homens morts, si quels homens de peu se podien acostar als murs ἀρὶ castell.. E quant cells de Ilains veren que nos podien mes tenir, que: totes les.armes havien perdudes, e tuyt que eren Îlasos per rahe da tantes batalles que bavien fetes, a une me reteren se, sauls lurs cossos e llurs armes, al rom. de França.
Azxi los Francesos bagueren aquell castell. K vench s’en alli lo rey de França ab lo cardenal e ab totes ses osts, per tal comaquelllioch era, lo primer que havien pres en Catalunya. la Francesos combatent per força.
(1) Consultez la planche xu de l'atlas du maréchal Gouvion- Saint-Cyr, destiné à servir à l'intelligence du septième corps
| de la grande armée en 1808 et 1809 daus cetle partie de la
Catalogne.
CAPITOL CL
Com lo cardenal mes en passesio de la terra de Catalunya a Carlot, fill Jel 1ey de França.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
Lo cardinal feu alli coronar a Carlot, fill del OS; he reguart que, si per forca-us pren, que ja lin
| Ρυχὰ nenguestar ἃ preu, que vos, 6 tots cells qui
rey de Franca, e mes lo en possesio de tota Îæ terra ; e aqui faeren graud festa per dos jorns. E Carlot parti tota la terra de Catalunya, de paraula, a sos barons e a s0s cavallers, e posa son senescal en la terra. En apres lo rey de França hac son acord ab sos cavallers e ab lo cardenal. E hagut consell, entengueren del rey de Arago, que havia stablida la ciutat de Giro
na, 6 que y era lo vescomte de Cardona 6 molt bon cavaller e servent de Catalunya. E hagueren ne gran goig, Com jals tenien per Ilurs, e nos pensaven que hom los pogues sperar.
CAPITOL CLYI.
Com lo rey de França ab tota sa ost s'en vench attendar apres ‘ Gerona.
Lendema mati, partiren se tots los Francesos del castell de Lerz e vengueren se attendar apres Gerona de part lo pont. E En Ramon Folch, vescomte de Cardona, qui era dins en l'establiment sobre tuyt, feu manament : que nengu nolsixes ni passas lo mur ne les barreres qu'ell havia posades, si ell no-u manava. E axi com vingueren los Francesos e foren atendats, lo rey de França trames lo comte de Foix ! per missatger ἃ ἢ Ramon Folch : sis volia retre a ΕἸ], que ell li faria tant de be que seria lo millor hom e el pus honrat que fos en Spanya apres del rey ; e si fer no-u volia, que lendema que s’aparellas de la batalla.
El comte de Foix que aportava la missatgeria vench a parlar ab En Ramon Folch e dix li axi :
« En Ramon Folch, hu sots dels millors e dels majors homens de Catalunya, per raho del linatge e de naturalea, e sots parent meu e aCOsiat, per que yo so tengut de aconsellar vos en tota res que fos per profit e honor vostra , e als no-us consellaria per res. Âra, maravell me molt de. vos e de vostra saviesa, Com vos sots mes aci en establiment - que be veets que
(1) Roger Bernard ΠΙ. ἢ avait épousé Marguerite, seconde file de Gaston, vicom'e de Béarn, qui Mi donna en dot le Béarn dont il bérita en 1290, à la mort de Gaston.
no-us podets tenir al poder del rey de F ranca, que en negun lioch no hac atrobat contrast ni qui: haga gosat esperar, si aci no. E per tal son yo mult despagat de vos, car lo rey de França es molt yrat e mogut contra vos: €
s0n aci ab vos, no perdats tots la testa. Per que, YO. axi com amich etengut vosire, vos precheus consell que-us retats al rey de Francça, e salvarets la vida ἃ tants bons ca vallers que axi son ab vos. Ed'altra part lo rey de F ranÇa fer-vos-ba lanta de honor e tant de be que hanch linatge de Cardona non pres tant per null temps. E no-us faÇça reguart, que puxats esser repiat en nenguna Cort de fe, ne de baya que hagats feta a’n Pere d'Arago; car vos sabets que major es Deus que null princep terrenal; ὃ sabets quel apostoli pot solre e ligar de fe e de sagrament, per co com te Iloch de Deus en terra. Per que yo-us fare absolre al cardenal, qui es δεῖ legat e te lo Iloch del apostoli, de fe e de sagrainent que haiats fet ἃ ἢ Pere d'Arago. E consell vos que-u façats. E no-us ho consfllaria, si no veya gran vostre profit. »
Quant lo comte hac dites totes aquestes paraules, respos li En Ramon Folch en axi:
“ En comte, tots temps fos mon amiche yo vostre. Em fets semblanca de amich de [οἱ ede paraula per tots temps, sino ara. E vos deyts que vos vos maravellats molt de mi, com yom son mes aci en establiment per ajudar a mon senyor lo rey d’Arago; mas yom maravdl molt com vos m’havets dit e consellat que yo traixcha aquest Iloch ἃ mon senyor quil m’ha acomanat, e que per mi perde tots temps linatge de Cardona bona nomenada , e guany nom de l'art 6 de falsia e de tracio. E quant deyts que vos me farets ahsolre al cardenal de fe e de sagrament, yo creu be quel carderal me poria absolre quant a Deus, mas som be cert que no poria absolre de mala fama e que les gents tots temps no parlassen de mi. Don, yo-us responch breument sus aci, sens altre acort : que, ara ne d'aqui avant, de aquest [εἰ nom parlets; que fort me seria greu, e donarvos-ho-ia a conexer mantinent : que be vos dich que, Ilevat vos, no es hom null al mon que de ayÿtal raho m'hagues res dit ne parlat, qui js
(1) lnfâme;: le dernier terme de l'outrage. (Voy. p. 808.
valgues guiatge ne sagrament que fet li hagues, que mantinent nol fes tot lancegar. E ab aytant tornat vos en de part de Deu a cell qui-us hi ha trames, 6 guardats vos d'uy mes que no m'aportets aytal missatge. »
E respos lo comte de Foix: « En Ramon Folch, massa' sots rebeu e cuytos en vostra resposta ; que bem plaguera que.us fossets acordat ab vostres cavallers, si aço que yo-us dich seria vostre profit o no. E creu que, si-u fassets, no haguerets respost axi. Ara, mal e greu quem sab, dich vos ho-de part del rey de Francça:
que-us apparellets dema mati de la batalla.»
E respos En Ramon Folch : « En comte, yo no son tan rebeu en ma resposta com deguera esser, segons la demanda quem feyets. E si yo n’hagues demanat de consell a mos cavallers, creu qu’ells lom donaren bo e leal sens tot si. E si dixexen als, nols ne creguera. Per que-us dich co que ja-us he dit altra veguada. Per queus prech que d’aqui avant nom parletsde aqueix ἔοι. E pensats vos e el rey de França e tot son poder de donar quantes batalles vos vullats ; que yo son aparellat, huy e dema, e tots temps quel cor vos ho digua, de esperar aquelles, e encara de donar batalla e batalles a vos altres com vigares me sia. »
Quant aco hac dit En Ramon Folch, partis lo comte denant ell e torna s’en al rey de Franca 6 al cardenal; e dix los la resposta que li bavia feyta En Ramon Folch; 6 ells foren ne molt yrats. E com ho hagueren oït, dix lo cardenal : que ans no vendria deu dies que ells lÿ’n havrien car ves sus al cos, a ells e a tots cells qui ab ell eren.
Ab tant lo vespre fon vengut, 6 els Francesos hagueren parades lurs tendes e Ilurs pavellons sus al pla, riba de l’aygua qui passava denant Girona; e puix soparen e vegueren a llur guisa ; 6 sol nos guardaren de res, car nos pensaven que res los pagues noure? En Ramon Folch, segons que d'amunt es dit, havia (οἱ dedins manament : que nengu nols ixques de fora per avinenteha quen ixques ne hagues. Mas los serrayns ballesters no se volgueren estar per ell; ans, com no s’en pogueren exir per les portes, trencaren celadament huna paret5 que
(1) Trop rebelle et hâtif. C'est la même racine que le castitlan demasiado, "
(3) ῥανεῖ est une muraille de pierres maçonnées ; tapia une
CAPITOL CLVI
havien feta fora lo mur, prop la barbacana, e feren hi hun forat sotil; e per aquell forat ixqueren ne tro ἃ xixanta homens de peu, ab Ilurs ballesters e ab Ilurs coltells a la cintura. αὶ quant vench al primer son, anaren s’en tots ajustats a les primeres tendes que trobaren. E esdevengueren a huna tenda de hun cavaller de Normandia, que sopava Ilavors ab companya de cavallers francesos que ell havia convidats aquell vespre. E quant foren a la porta de la tenda, pararen Ilurs ballestes e entraren dins ab Ilurs ballestes parades; e occiren hi cinch cavallers, e prengueren vius trenta huyt homens de la companya d’aquell cavaller de Normandia, e ligaren los be. E ans que fossen sentits, tornaren s’en dins la vila per aquell forat que havien fet apres la barbacana. E En Ramon Folch ne negu non sabien res de aquest fet, 6 maravellaren s’en molt; e fo despagat dels Serrayns com eren gosats exir, menys de sabuda sua, fora la vila. Mas d'altra part, com veu que tan bels n'havia pres, perdouals e hac ne gran goig.
E lendema mati, quant los Francesos se Ilevaren, trobaren aquells cinch cavallers morts dins en les tendes ; e maravellaven se molt qui-u havia fet; e cuydaren se que alguns Catalans qui eren ab ells venguts de la terra del comte de Foix, ho haguessen fet ; e prengueren ne dos, e peniaren los per la gola.
E En Ramon Folch, qui veu que dos bomens havien peniats, conech en lo vestir que Catalans eren; e 5806 li molt greu. E per fellonia pres aquells trenta huyt homens que havien amenats los Serrayns en la ciutat, e feu los tots peniar per los peus en torn del mur de la ciutat. E els Francesos conegueren que aquells de la vila havien fet aquell mal, que havien morts aquells cinch cavallers. E guarniren se huna companya de cavallers, qui eren tro a quatre cents a cavall, e entraren dins aquella vila que es fora lo mur vell; e vengueren a huna placa gran 6 ampla qui es al entrant del call Juich!, 6 acostaren se ἃ les portes. E aquells de dins estigucren arreats, e nos mogueren tro que los Francesos foren a les portes. E Ilavors En Ramon Folch feu obrir les portes 6 baxar les ca-
muraille de terre très épaisse, retenue par deux couches de
plâtre de côté et d'autre. Beaucoup de vieilles maisons sont
ainsi construites. C'est ce qu'on appelle en France du plsé (1) La rue des Juifs, placée en dehors de la ville.
denes de aquella part ; e donaren salt deffora, tro a xixanta cavallers armats, e tro a quatre cents servents ab Ilurs armes; 6 feriren ardidament en los Francesos ab les astes esteses; que nols vaich guarniment que aportassen, que a la primera ferida abateren mort lo nebot del senyor de aquells quatre cents cavaliers; e ells Francesos giraren lurs costes e meseren mans a fogir. E puix reconegueren quel nebot de Ilur capitani era romas, e tornaren altra vegada tro sus a la porta per Îlevar aquell qui Jaya mort al camp. E entrels altres acosta s’i mes l'oncle, co es assaber lo senyor de aquells cavallers. E acostas tant al mur que huna pedra Ji vench d'amunt, de la bestorra qui es sobre la porta ; e dona li tal colp sobre l’elm que aportava al cap, que del cavall lo abate a terra mort fret. E axi romangueren hi lo oncle e lo nebot. E los altres cavallers francesos, qui veren Îlur senyor mort jaure en terra, ajustaren se tots a huna mota e poderosament esperonaren tro sus a les portes. E En Ramon Folch quils veu venir recollis ab tota sa companya dins la vila. E tancaren les portes. Mas los ballesters foren per les ballestes e per los murs d'altre part. E deserraren les ballestes que havien, ben forts; 6 gitaren cayrells e pedres sobre aquel!'a mota de cavallers francesos. axi quen occiren molts en nafraren gran res. E hanch no hagucren poder los Francesos de Ilevar Îlur senyor qui ” jaya mort en terra ; ans dues vegades lo havien quaix levat; e soptaven los tant los ballesters qui eren Îla dins, que lexar l'hayueren. E quant veren que nol podien levar e que y havien molta companya perduda, e que res no y guanyaven, tornaren s’en, envergonyts de Ilur senvor que hagueren perdut e d'altra part companya assats, e vengueren al rey de Franca, ab gran dol que magueren per Îlur senyor.
E el rey de França fo molt trist e despagat, car aquell cavaller era mort qui era hu dels nobles cavallers que ell hagues en sa ost, e son nebot atressi, dels millors ca vallers del fet d’armes que fossen en França. E tuyt plangueren lo tot aquell dia, que pus no combateren.
E En Ramon Folch [Ὁ exir servents al vespre deflura, e feu aportar los cossos de aquells cavallers morts sus al peu del mur. Etuyt dixeren li per que-u feya, que mes vairia que hom los gitas luny del vall fura, per tal que no faessea pudor. E ell dix que non fana res, per tal
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
com los Francesos se aventurarien de lien aquells cavallers morts, e ans que nos ne bavrien Îlevats, moririen dos tants, com sis feren
Quant vench en l’altre jorn, los Francesos, « es assaberhuna companya de cavallers e de sr. vents, volgueren Îlevar aquells cossos qui hien al peu del mur, mas non hagueren poder.
Ans {ota vegada que s’i acostaven ne moris aytant e pus. E quant veren los Francesos qu axi era, lexaren los estar hi, qui s’i jaya quñ jagues'. Mas lo rey de Franca'fec partar pleyt a’n Ramon Folch : que li donaria hom tincents livtes torneses, e puix proferiren H°n mil, e qu lexas levar aquells dos cavaliers, one ὁ nebot, que jayen morts al peu del mur be havia'treso quatre dies. E En Ramon Folch respos : que, ἃ hom li donava cent milia lkvres, que nots pories haver, nels lexarien levar del camp; car ell dis que havia prou moneda a tota'tres, mils que es que eren deffora. Mas rates’ a dir al rey de França que, per (0 car havia oït dir que aguelis dos cavallers morts eren estats bons homens e honrats, e per co, e no gens per guardo que el volgues n’esperas baver del rey de Françs δὲ de nengu, mas, per valor de si mateix δ per cortesia, quels levassen si levar los volien.
De les quals coses fo molt pagat lo rey de França d'En Ramoo Folch, e tench lo mo per prous, e agrai-l-ho-y molt ; puix trames hitroa deu servents, menys d'armes, qui, ab voluntat d'En Ramon Folch, levaren los cavaliers d'amunt dits.
E puix los ardits e les mescles se feyen tt dia entre cells de Ilahins e cells deffora, ἰδὲ quals tants foren que longa cosa seria de retrer. E per tal lexarem a parlar huna peca del setge de Gerona, 6 parlarem de les galeres e de la altra armada del rey d'Arago ὁ del rey de Francs, primerament dels frontalers quel rey d’Arago establi entorn Gerona.
CAPITOL CLVII
bels ardiments que feyen los cavaliers de Catalunya qui à saren en froutera e corriea Lot dia a fer 5.2] a la ost delire de França.
Diu lo comte, que, quant lo rey d’Arago s'e1 fo vengut ἃ la ciutat de Barcelona, e hac desemparat tot Ampurla ὁ toi Girunes, levats los castells e les furces d'amant dites, e puix bæ
(1) Qui sh y εἶδε.
estat hun temps aqui, hac entes quels Francesos tenien assetiada la ciutat de Gerona; e trames missatgers, dos otres vegades, en Arago, per los quals feya assaber a homens de viles e deciutats, ea richs homens e barons de Arago ço quels Francesos havien fet contra ell e sa terra ; per quels pregava, com a bons vasalls, que li vinguessen ajudar totsensemps, que ab, sa bona ajuda, ell se cuydava venjar de sos enemichs e car vendre a ells ço que fet li havien. Mas los Aragonesos, aquella saho, e be havia hun any passat, que no eren be ab lo rey per algunes franquees que li demanaven, segons que d’amunt es dit en aquest libre mateix!; per que hanch negun molliment ni negu no y volch venir, sino tan solament don Pedro, frare del rey d’Arago, ab sos
cavallers. E el rey qui viu que no li acorrien .
be ses gents, ne era be ajudat pér aquells, no
gens per flaquea de cor, mas. per no poder, car los seus ajudar no li volien, gita aquest fet a no : cura, e pensava y.menys que si.guerreias ab
bon sotil cavaller de sa terra; mas que cacava
e menjava e bevia e sajornava a Barcelona e : no havia cura de res. Mas los barons els rich- : homens de Catalunya, qui tots temps foren feels : e obedients. a lur senyor lo rey d’Arago, axi com a bons vasals 6 naturals, quant veren quel ᾿ ΤΕΥ nos havia cura de aquest feyt, per fellonia : hagueren IÎlur acort e vingueren li denant hun :
dia ; e dixeren li axi :
« Senyor, nos veem e conexem que vos sots despagat de algunes gents vostres, e no menys de raho. Si alguns fan vers vos coses que ἃ vos no placien, mas gens per toi aço no deu tornar en dapnatge de nos altres tuyt e de nostra terra e de vostra, qui mal no y mir. Nos veheme sabem lo poder ab quel rey de França es passat en Catalunya; sabem encara mils, que no volriem que, per astre 50 per desastrenostre, havem perdut, menys de colp e menys de ferida, mes de terra dins hun mes que no deguerem haver perduda dins deu anys. E ara tot dia estam a ventura de perdre lo sobre pus quins es romas, e majorment si vos ho gitats a no curaesots nechligent d’aquest fet. Per que, senyor, pregam vose clamam vos merce tu ytensemps ; quelexets estar vostra felonia e vostre despagament, e fets
(4) Voyez page 670.
(8) Ce mot est prrin en Français; nous n'avons conservé |
que le composé désastre, dont la signification est opposée à celle d'estre.:
CAPITOL CLVII
vos socoriment de aço que porets, en guisa que puxam vivre, nos 6 nostres cavallers que no volen als; e puix acostar-nos-hem als Francesos, e metrem los frontales en torn del setge a totes parts, e irem los fer alguns ardits e algunes esdemeses tots dies, que no parrega que bagnen ells atrobada en Catalunya gens sens cor; car gran res valria mes a nos que haguessem perduts los cossos 6 ço que havem en aquest fet, per rabo d'armes, que si per nos, que estam ara ἃ sajornam en Îles ciutats com a mercaders, era ahontada 6 menys-preada tota la cavalleria de Spanya. Per que, senyor, vos pregam e-us requerim altra vegada que : vos nos façats a aco tan soficient resposta de fet. e de.paraula, que sia a honor vostra e profit nostre e de tota vostra terra per tois teIDPS. »
E quant aquestes paraules hagueren dites los richs-homens de Catalunya al rey d’Arago, respos lo rey d’Arago axi :
« Barons, no creu que sia null rey de crestians al mon que tantes per.tanteshaga tan bones gents ne tan bons vasalls e tan naturals a son senyor com yo he de vos alires. E mostren ho primerament los fetse les obres, e puix les paraules ab que mostrats lo bon cor e la bona voluntat que vers mi havets tots vos altres. Agraich vos molt ço que dit havets, e son be pagat vostre. Αγ, es esdevengut que, en aquest fet que es entre nos, som nos de la huna part, e puix tot lo mon de l’altra. En la qual, jat-sia que hagam pres hun poch de dan, a la fi, si a Deu plau, nos tornara en honor e en gloria de mi e de tots vos altres e de tot hom que sia en.ma terra ; car si perdem en aquest fet, cell qui menys hi perdra sere yo, Ilevat la desonor.. E quant a mi, tota vegada tench en ma ma de fer aquell plet que yo vulla ab los Francesos; mas guart a vos altres e l’estament de la terra, que po seria bo ne profitos. E yo, barons, no son sino δύῃ cavaller. E entrels altres, sim pot romanir lo cavall e les armes, aytan ben cuyt vivre de cavalleria com nengu qui hic sia ! ; mas no seria bon cuydat ne bon pensament aquest a vos altres. Per que, pus que tan be ho havets dit de paraula, yo-us ho agraeixch molt, e grayr-vos-
ho he molt messi en obra ho metets. E no es en- : teniment meu que altra força vos ne faca ; mas,
(1) Les discours que d'Esclot fait tenir à ses personnages sont toujours pleins de sens. Ici il y a hauteur d'âme et élequence
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
si fer ho volets, que-u facats, e si no que-us ne
lexets. Mas, si-u fets 6 si res me roman, (Ὁ que ᾿
he em romandra partire tots temps ab vosaltres. E pensats vos de aparellar ab vostres cavalls, que yo-us dare e-us quitare en aquella manera; e vosaltres ne pasarets be, e es acostumat en Catalunva tots temps. En breus dies, pus despertats men havets, sere ab vos altres. Mas 6 tretant fare aparellar galeres e alguns quins defenen la ribera de la mar, si venien aquelles dels Francesos. E vos altres yrets vos en; 6 fets ço que vigares vos sia. Mas tench per bo, si vos altres ho conexets, que bo seria que estigats los huns ἃ Estalrich qui es prop de Girona a cinch llegues, 6 los altres a Besalu. E axi porets correr dia e nit, e fer mal en la ost dels Francesos, salvant que no dich gens que aventurets lo fet, tro yo puxa esser ab vos altres. »
E quant lo rey hac dites aquestes paraules, ells li reteren grans gracies. Ab tant lo rey apparella de quitar los cavallers; e aparellaren se tots, e anaren se vers Estalrich. E aqui trameseren N'Ambert de Mediona ab xixanta cavallers armats e ab dos milia servents que estiguessen per frontalers a Besaldu, e los altres richsbomens e cavallers romanguessen a Estalrich.
E faeren venir molta vianda de Barcelona, e estigueren aqui en frontera, e feyen aqui tots dies molt bells ardits; e corrien tots dies tro sus en les tendes de la ost dels Francesos, e occien los homens a cavall e a peu; e corrien tots dies los camins, e prenien ne com cent com dohents adzembles, o mes o menys, segons ques esdevenien, que aportaven les hunes viandes, e les altres armes, e les altres moneda a les osts dels Francesos. E feyen aqui gran guany en moltes maneres que seria llonga cosa de recomtar; e amenaven presos, com cinch, com deu homens, o mes Ο menys, segons que atrobaven : els servens venien! los, axi com si fossen Serrayns ; que, per menys de cinch sols, havia hom hun Frances, qui comprar lo volgues. Ε τὶ staven 1ots dies los cavallers catalans del rey d’Arago en fer ardits e encontres. E prenials ne tambe que, nulla veguada, per pochs que ells fossen e los alires molt, no trobaven quils gosas esperar.
El rey d’Arago d'altra part qui era romas en \a ciutat de Barcelona, feu endreçcar e aparellar en deu dies onze galeres que y bavia ali.
f1) Le» vendrient.
me ...-.-
E foren almiralls En Ramon Marquet e Βα Βα :
renguer Mallol, ciutadans de Barcelona ἢ aquelles galeres estaven surgides en la pan per deffendre la plaga, si altres n’i venien dal tra part. E per co quels homens de Barcelon haguessen menys de reguart, {0 rey feu fer hu vall ample e pregon en gir de la ciutat, ab mu de terra que y feu fer riba la mar e tot trancat de ballesteries. E de vint en vint braces feu fer cadafals de fusta riba lo vall; e entre dos castells feya fer huna brigola ; e axi enforti la ciutat, en manera que paria que no temes nengunss gents.
E d’altra part, lenys armats e barques armsdes de cnssaris de Valencia e de Barcelona 6 de Taragona 6 d'altres logars, ab volentat del rey, anaven tot dia costeregant la ribera entro sus a Narbona, amagadament, que nols ves l’armada del rey de França. E atrobaven barques ὁ lenys cuberts, carregats de viandes e de robese d’altres coses qui venien de Macella e de Monpeller e de Prohença a la ost del Francesos; ὁ amenaven los s’en ab gran guany que y feyen, e donaven la quinta al rey.
E entre los altres cosaris si n°’i hac ho, qi era de Alacant,quihavia nom N’Albesa. Eaques N'Albesa, ab alguns companyons arma bun ἰἐnyate de vint e huyt rems ; 6 aquest leny era be spalmat ; e era millor de rems que leny que bon sabes en tota la ribera. E puix partis hundia de Barcelona, e pres molta de la mar a enfora.e got feia atravers, per tal que nol vees l’armada dd rey de França qui era a Roses e a Sent-Feliu de Guixolse a Coplliure ; e vench s’en a la punia dd Guerau de Narbona: e acostas tant a terra prop de huna rocha que de la huna part batia de rems en terra. E feu donar tanis grans [115 al leny que tota la carena mostrava vers la mar; asi que de luny paria que fos rocha, per tal com leny era de fresch espalmat e blanquejava E mentre que ellestava axi, vench huna caravana de barques de Macella, carregades de vi e de ruba dels Francesos, e eren tro a treize barques e hanch sol nos guardaren del leny armat, car cuydaven se que fos rocha ; e les set de aquelles barques surgiren en mar foral Guerau e orintgaren se dins. E quant vench al vespre, Ν᾿ "Ὁ besa feu drecar lo leuy armat, e bate de rems, e entra s'en dins lo Guerau: e troha y aqurlles set barques d'amuntdutes, 6 d'altra partonze que
| ja y eren, sens defensiv que no trubaren. Cells
del leny d’En Aïbesa ab ell ensemps muntaren en les barques, e prengueren les, e ligaren tots los homens que y trobaren mercaders, e huns e altres, e puix carregeren lo leny de les pus belles robes que y trobaren, e de moneda vella d'argent, e de altres coses nobles; 6 dues de aquelles barques atressi carregaren de la millor roba que y sabien ; e puix N’Albesa feu metre a fons les quinze ; e axi, ab lo seu leny e ab dues barques carregades de roba, ixques del Guerau, e occis tots los homens que atrobar hi poch, Ilevats aquells qui eren de gran rehemcio; e puix, ab aquell guany que havia fet, vench s’en a la ciutat de Barcelona ab gran alegria. E aqui feu encant de la roba per huyt jorns. E entre la altra roba troba-y tres tendes, les pus belles que hanch fossen vistes en nengunes terres; de les nuals la huna era del rey de Francça ; e caberen hi be mil cavallers ἃ gran ayre dedins ; 6 preava la hom be quinze milia sous barcelonesos. E quant hac fet son encant, troba que havia guanyat en aquell viatje prop de cent milia sols de Barcelona. E puix estech en Barcelona ab s0s companyons, asolaçant e deportant se ab la moneda dels Francesos. E puix torna hi moltes vegades ab lo seu leny, ab aquesta maestria que ja havets oïda ; 6 prenia barques e tarides e altres lenys e vexells, e venia s’en ἃ Barcelona. E de aquests ardits e d’altres pus bells feya N’Albesa sobre mar, 6 algus cosaris que y havia, que seria longa cosa de cumtar.
Quant En Ramon Marquet e En Berenger Mallol, almiralls de les galeres del rey d’Arago, veyen que N’Albesa e els alires cosaris guanyaven tant ab lenyatons e ab barques armades, tengueren se per fort mal exits, car ells no podien res guanyar ab aquelles onze galeres, ne bavien fet encara negun ardit. E vengueren s’en denant lo rey hun dia, 6 demanaren li licencia quels lexas anar a la armada del rey de Franca. E lo rey respos e dix los axi : « Barons, vos altres sabets aytant be com yo qu’en la armada del rey de França son be cent galeres o pus, e d’altres lenys be altres cent, qui Ila, qui ça; e vos altres no sots sino onze galeres e no pus. E yo no menys creu que, si eren [68 altres dos tantes que vos alires, guanyassets, ab
ni ba, a huna de les vostres deu o pus, no m’es
vigares que sia faedor que vos alires anets Ila . per nengun tail ; que basta que defenats la plaga :
CAPITOL CLVIIi.
. de Barcelona. E si fer ho podets, no havrets [οἱ
poch. Mas he ja trames, segons vos altres sa
| bets, tres ὁ quatre vegades en Cecilia missat-
ger, que vingua la armada que y es; e creu que hi sera en breu. E llavors porets fer co que vos altres deyts. Mas yo conech lo vostre bon cor, e agraeixch vos ho molt ço que dit m’havets. »
E respos En Ramon Marquet per si e per En Berenger Mallol : « Senyor, si Deus ho vol, la armada de Cecilia vendra en breu ab guany molt per mar e per terra, si a Deu plau; mas entretant, si vostra merce es quens lexets anar per assajar quina armada es aquella tan gran del rey de França? » E respos lo rey : « Barons, puix aço ho deyts, no-us ho vedare. E anats hi en nom de Deu; e fets 00 que vijares vos sia; que del fet de la mar mes ne sabets que no yo.»
AD tant los almiralls d’amont dits feren recollir los mariners e tota Îlur companya, 6 les galeres partiren se de Barcelona e prengueren de la mar molta en fora, per tal que no fossen vistes, tro que fossen en la armada del rey de França. E quant se foren be empelegats! e hagueren anats be tres jorns o pus sobre mar, trameseren huna barcha armada per scusir la armada del rey de França. E els de la barcha, quant se foren acostats ἃ la armada, veren la, que paria que fos bosch, tanta e tan gran era. E tornaren ho a dir ἃ ἢ Ramon Marquet e ἃ Ὦ Berenger Mallol : que no seria ardiment, mas follia, si ferien en aquella armada ; e que aytant los valia ques gitassen en mar; que nengu no poria escapar per res, si ho feyen. E axi los almiralls del rey d’Arago d’amunt dits veren 6 conegueren que no porien res fer, e tornaren s'en ἃ Barceluna. E quant hagueren estats en Barcelona tro a quinze jorns, tvruaren hi altra vegada per aquell cap mateix ; e hagueren sabu-
‘deria que la armada del rey de França era ajus-
tada axi com d’abans. e turnaren s’en envergonyats a Barcelona. E a cap de dics tornaren hi altra vegada, e pres los axi Cum ja havets oyt. Per que alguns homens de Barcelona, e majorment lo poble que axils veyen anar e tornar tot dia, e no feyen res, maldeyen los, 6 metiean los en fama que En Ramon Marquet e En Berenger Mallol havien presos diners del rey de
Deus qui-us ne ajudas! Mas tant de les altres ; França e eren logats* que no ferissen en la sua
arimada.
E quant los almiralls del rey d'Arago d’a-
(1) Avancés en mer. (3) Rccevaient un loyer, récompense,
munt dits hagueren enteses aquestes paraules e que esta fama corria contra ells en la ciutat de Barceloua, bagueren gran reguart. E hagueren Ilur acort entre si :. 488 mes los valia morissen ab bon nom, que si tan mala fama se seguia contra ells. Per que ordenaren que, si ells als no podien fer, e que si sol eren ab dos galeres, si devien ferir en l'armada del rey de França ques quels en preses, e.que null temps no 1ornassen en Barcelona, pus huna vegada ne fossen partits, uro que ferit hi haguessen, o fossen tots morts, Ο guerrejassen ab llurs enemichs. Ab tant, com vench huu di-vesdres a vespre, Los almiralls del rey d’Arago ab llurs mariners, ab Ilurs balesters e ab 1lurs sobre senyals, recolliren se ea des geleres, e partiren se. de Barcelona, 6 vengueren s’en aquella ait denant Sent- Feliu de Guixols; e dexaren de tras l’armada del rey de. França major, e puix trameseren huna barcha arrsada per espiar si la armada major del rey de França se era 1ota ajustada azi
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT
[1285] tres parts, mal llur grat; axi que les set gak-
res de aquelles vint e quatre romangueren « mig de les onze galeres del rey d’Arago. E aq
los Caialans de les galeres del rey d’Arago, sb :
508 coliells al puny, saltaren en aquelles st galeres ; 6 axi com a homens [08 que no guar daven nulla res, ans sol nos guardaren ne doptaren nulla casa, mas que ferien ab ilurs co tells de ça e de Ila, e d'amunt 6. d’avail, a tot parts, de papa a proha; axi que alguns per morts e altres per nafres mortals vuydare aquelles set galeres, que no y romanguere entre tots los cos, docenis homens ; e preseren los; e puix lexaren se anar a les alres; e . primerament a aquelles qui eren de la banda de mig jorn, les quals eren armades de homens de . Narbona. E hagueren ab ells gran batalla. Masa ! la longa los Narbonesos no pogueren soferir ls
. [| batalla, enans se reteren tots. E Los altres de
com d’abans!. E kagueren sabuderia per la dita.
barcha : quel rey de França haxia 1riades de la sua armada vint e.quatre galeres, en:les quels bavia mesa tota la flur de la sua armada, axi com dels millurs mariners e ballesters que ell hagues en la armada ; e aquelles vint e quatre galeres, que s’eren apartades entre Roses 6 Sent-Feliu e que volien anar a Barcelona.
CAPITOL CLVIII
Oum ons gares dei ΡῈ) d'Arago desharataren vint oiquatre guleres dei rey de França.
Quant los almiralls del rey d'Arage hagueren
aço entes, e:saberenaÇo.per cert, hagueren gran
goig e gran alegria ; e no se:trigaren gayre, mas que bateren de rems, e sus, a ora de vespres, ben poch abans, foren la hon aquelles vint e quatre galeres -eren. E sempre que les veren, cridareu los ques aparellassæn de la batalla. E l’almirall de les vint e quatre galeres, qui veu que aquestes onze demanaven batalla, e que non venien pus, hagueren gran goig etengueren les per llurs. Ε meterense en escala ab les vint e
quatre galeres. E les onze galeres del-rey:d’A-
rago totes ensemps feriren en mig Iloch .de
aquelles, Ila hon veren estar l’estandart major
en la galea del almirall; e feriren de tal virtut que d'oltra les passaren totes, e partiren les en
(1) Compa”ez le recit de Muutaner si vif et sk vrai ; p. 348) avec coui-c
: Masella, qui estaven de la banda vers Ilevant, : que veren aço, bateren de rems.e fogiren À . mils que pogueren vers la armada major del rey . de França ; e totes les altres romangueren dss- ! baratades e preses. E eren per comte aqueles que preseren 6 reteugueren set ;. mas, gi beles .altres s’en anaren, be havien perduda La mitat de la gent e del arnes. E En Ramon Marque e En Berenger Mallol, almiralls de âes galeres del ΤΟΥ d’Arago, quant hagusren prasesdes set galeres d'amunt dites, “econegueren aquelles qui eren preses, 6 trobarea hi entrels altres, que] era romas pres l'almirall :majar, de: pquells vint e quatre galeres del rey de Fragça. Era c+valler, per nom En.Guillem de Ledeya. E preseren ell e los. altres qui los fo vigares e:fomen de reemsio, e meseren los en huna galers. E puix triaren de aquelles set galeres les vineh;e les dues que romanien meseren hi dos ; æariners e els galiots que havien presos;.e puix abells ensemps meseren les ἃ fans; e-ells venguren
| s'en, ab lesilurs onze e ab les einah.que-hague- | ren guanyades, vers Barcelona,
E quant hagueren anat tro a deu milles, le armada major.del rey de França, qui era a Pal-
; mos, ixque denant ells: Elus almiralls del rey
d’Arago quiveren aço, no pogueren als fer; e desempararen les ciuch galeres que s’eæ mens-
. ven, 6 trasqueren-ne l'almirall En Guillem de . Lodeva d’amunt dut, ab d'alires, e puix mese-
ren les a fons. E quant aço hagueren teyc, bateren de rems © fren la via de Mallorqua, e εὐ»
sobrevench, 6 la armada del rey de França no sabe quina via se feyen les gateres del rey d’Arago, car no les veyen. E axi hac ἃ romanir l'encalç aquella vegada.
E les galeres del rey d’Arago, tota aquella nit, ἃ rems 6 ἃ veles, anaren tant que lendema, ora de tercia, foren en: Barcelona. E entraren per ἴδ plaga ab gran gnig e ah gran gatzara. E puix 08 almiralls Îlivraren los presos al rey ὁ reco- 2egueren quin mal havien pres.‘E no trobaren que haguessen perdudes sino quatre persones,
alvant que y havia prop de quatre cents perswnes nafrades, de les quais n’i moriren prop de trenta-cinch. E el rey d’Arago guarda los presos; 6 rete gracies a Deu, com tan gran victoria havia donada ἃ les sues galeres contra cells de sos enernichs.
Emantinent lo rey d’Aragotrames huna barcha armada en Cecilia, e feu assaber aquesta batalla e aquest desbarat de les galeres del rey de França a la regina 6 #in Jaume son fill e ἃ tots ἴοι homens de Cecilia, pet tal que haguessen goig tuyt e que s’en alegrassen. Ἐ feyals assaber en- Cara : comellse maravellavx molt eom la armada de Cecilia no era venguda en Catalanyÿa; per quels deya els manava: que, vistes tes presents, la armada vengues 4 totes passades. E tantost com lo ΤΟΥ hac fet agtiest manament, los missatgers anaren en Cetifia e cumtaren aquestes noves a madona ἴδ reyna e δ᾽ ἢ Jaume son fil ; 6 élls hagueren ne gran goig e alegria gran; 6 no fo maravella. Mas la armada de Cecilia no podia venir tant yvaç eñ Catalunya, car havien a fer sltres coses que avant oyrets.
Ara lexarem a parlar del fet de la armada ἃ del (σι dels ardits 6 de les bataltes qué feyen s0bre mar, ὃ parlarem altra peça de ço ques feya en terra.
CAPITOL CLI1X
Com Vo rey d'Arago ab tôta'ss cavalleria passa denant la'ost dels Francesos ; δρὺ fo:le sau jorn de:santa Maria d'Agost, ea Lo any de Nostre Senyor 1285.
Quant lo rey d'Arago hac estat lonch temps en la ciatat de Barcelona, segons que d’amunt es dit, 6 hac ordenat 80s [618 per mar e per terra, hac en volentat de anar ell personalment vers Gerona e de donar als Francesos bat: lle. si les sues gents pogues replegar. Per que mantinent trames ses Îletres als barons 6
CAPITOL CLIX
pelegaren se fort ἃ la mar. E ab tant la nit :
als cavallers e ἃ homens de ciutats e de viles e de tot lo comtat de Barcelona generalmantt, per tes quals los feya assaber l’estament de la ost dels Francesos, com eren minuatsdellur poder, per raho de malalties e de pestilencies que Deu los havia donades en Ilurs osts, e per raho de moits assaigs e de molts ardits quels cavallers seus havien fets sobre ells ; e per ço era entehiment seu donar batalla a ells en dia sabut : don requeria e pregava a tuyt generalment, 6 singularment ἃ cascu , per la fe e per la naturales que a εἰ} havien hagüda tots temps, que ell los assignava dia que ells fossen ajustats Ila hon el fos, per fer lo seu manament ; e aço per res no fallissen.
El rey, quant hac trames per aquesta raho 805 missatgers per Catalanya e per tot lo comdat de Barcelona, trames N’Amfos, fill seu major, en Arago ab Iletres e ab pregaries de aquella raho matelxa a tots los Aragonesos. E ell apres partis de la ciutat de Barcelona, e vench s’en ἃ hun monestir de monges negres qui es en Catalunya, e es Îloch de gran devocio βοὴ Deus ha [οἱ a tot hom moftes miracles 6 vertuts: 6 el lloch aquell es apeliat Senta:Maria de Monserrat!. Ees'lloch molt salvatge e agrest, e entre grans muntanyes 6 feres assetiat. E aqui lo rey estech, 6 vella tota huna nit denant l’altar de madona sahta Maria; e pregala de bon cor e de bona votentat molt homilment : que li acabas merce, lab lo seu fill Jesu-Crist, que 6} li fes ajuda 6 walença , en‘tal manera que 808 enemichs portassen la penitencia dé les sobres qûe fetes ἢ ha vien ; co es assaber, car li eren‘entrats en sa terra n6 degudament ; e coneguen se que major cosa es lo poder de Deu e de la sua santa virtut que d’ells,’ que havien Hur fe ὁ ilur esperanCä en‘superbia een orgdlil, e per raho'dé les gents moltes e dd ‘tresor gran que havien ab si.
ΠΕ qusnt lo rey'hac veltat tota huna nit, lo bon mati, oyda la missa, oferi ses presentalles
| a madona santa Muria. E puix partis‘ de aqull
Hoch ab tota sa companya, e vench se d’amunt per lo cami de les montanyes, entro que fonch
! vengat a Estalrich. E aqui ell troba los barons e
los richs homens de Catalunya que estaven aqui en frontera. E tuyt hagueren gran goig de la sua venguda: E aqui el se pensa que, si ell po-
(4) Ce lieu de pélcrinage est rncore très fréquenté , 1 1 existe en fingue ratatame' un vohmme fort rurieux conten:: t l'histoire de la vie et desiuiracies di Hotre:Damode Bont-Ser rat
CRONICA DEL REY EN PÈRE, PER Β. D'ESCLOT
dia establir hun puig qui es prop de Gerona, qui ' en la ost. Mas lo rey passa gint 6 suau!,«
ha nom Tudela, que seria gran profit seu, per tal que, si stablir lo podia, nos temia que nengunes gents l’en gitassen. Era Iloch lon pogueren estar los barons tots de sa terra, a dia sabut de la batalla, mils que en.pegun altre lloch. Per que, quant lo rey hac estat a Estalrich alguns dies, hun dia feu manament a tots los cavallers e altra companya, que lendema fossen tots apparellats, ab llurs armes, de seguir a ell Ila hon ell volgues. E toits feren la sua volentat; mas no sabien res de son cor hon volia anar, mas que ell anava primer, els seguien lo, axi com fan les ovelles a Îlur pastor.
E quant vench lendema mati, foren tuyt apparellats, axi com lo rey havia manat. E el rey allonga lo ardit tro al vespre; que quant foren
dos otres ores passades de la nit, e els cavalls hagueren rosa la civada, el rey e els cavallers hagueren dormit hun poeh, guarnis lorey, 6 feu guarnir tots los altres cavallers a cavall e a peu. E quant foren tots guarnits, eren tro a cincents cavallers ab Ilurs armes, 6 tro a cinch milia servents,entre almugaverse hunsealtres. E meseren se al cami tot dret vers Girona. E cavalcaren tan la nit que, al jorn, com lo sol començava de exir e de apparexer sobre la terra, furen sus d’amunt Girona ; e passaren denant la ost dels Francesos, axi prop que no y bavia hun tret de ballesta entre los huns e los altres ; ans, si parlassen alt los huns, pogueren oyr los altres cu que deyen ; que no y havia sino huna aygua en mig, qui ha nom Teer.
E axi com passa lo rey ab sa companya, feu anar primers los servents ab Ilanses e ab ballestes, e cent cavallers quils livra per guarda. Ε ell ab trecents cavellers posas al mig Iloch. E de tras vengneren les adzembles ab ilurs ambles e ab cent cavallers en guarda. Εἰ passaren ben esperts e afrontats, que banch no trobaren qui res los digues; ans los guardaven los Francesos, es maravellaven, axi com si vesen hun ase volar ; e nos pensaven gens los Francesos quel rey d Arago fos aqui. E En Ramon Folch e cells qui eren en stabliment en Girona conegueren be quel rey era aqui ; car bes pensaven que negun hom del mon nv gosaria passar allens, ne aventurar se tan fortment, sil noble rey d’A-
gons que d'amunt es dit. E quant veu que nengu no li exia, ne a ell atressi no li era fabedor que feris en ells, pus ells, que tants eren,no
| li deyen res, ana s’en avant ab tota sa com
rago nv y fos. Per que, aytant com los veren, : cridaren luyts a grans cris: « Arago! Arago! » : E cuydaven 50 que! rey d’Arago volgues ferir :
panya, tro que la ost del rey de Franca les hagueren perdut de veer. E puix ell travessa per hun cami e puga s’en al puig de Tudela de queus havem ja parlait d'amunt. E estigueren all tot aquell jorn.
El rey de Franca d’altra part ajusta sos ea vallers e demanais de consell, que creyen que fossen aquelles companyes ; 6 tuyt dixeren lor seny?. E axi com foren molts, foren de mols enteniments. Mas lo rey de França, quant turt hagueren dit, dix son enteniment :
« Barons, yo he be entes co que cascun de vos altres havets dit. E pot esser que co que algu ha dit que sia veritat e s'esdevingua aui. Mas yo no-u creu ; ans me pens , saul lo consell de vos altres, que aquella companya qui es allens passada , sien cavallers de Pere d’Arago qui van correr al cami de Castello d’Ampuries; car per ventura han espiada alguna requa de adzembles e alguna altra cosa, en quels es vejares que puxen guanyar. Per co facam aui, εἰ vos altres ho tenits per bo. ‘Trametam los de tras cent ὁ docents cavallers, per veer que faran ; e que tinguen ses tala yes ça 6 Ila per los puigs ; e, si mester los es, facen senyal; e, 58, mes n'i ha mester, trametrem los prou compsnya. E si per ventura en Ampurla los podier encloir, gran cosa seria. »
Quant lo rey de França hac aço dit, atorgaren li tuyt son enteniment, e consellaren ques faes axi. Ell mantinent hac e tria quatre richs homens de sa ost, 6 Ilivrals cent xixanta caval lers ab [lurs armes, tots los millors e tots los pus sperts que ell sabia en tota sa ost. E anaren s'en,
e faeren axi com la rey havia manat. E cuyda- .
ren se quel rey d'Arago fos entrat correr en Ampurla Anaren s’en via dreta vers Castello, € hanch non trobaren nengunes ensenyes ne nenguna certenitat en tot aquell dia; e puix travesaren per munts e per plans e per muntanyes tota la nit seguent ; e encara no saberen res del rey de Arago, hon sera ne que s’era fet.
E el τὸν d'Arago, segons que d’amunt esdit, quant se fun atendat a} puig de Tudela, estech
(1) Doucesnent, de suavis.
(2) Leuravis, lcur sentiment.
hi tout aquell jorn; e puix , aquell vespre , feu donar levada de bona ora als cavallers. E quant los cavalls hagueren rosa la civada, e fo miga nit, {eu ensellar lo seu cavall, e vestis hunes espaileres de cendat ; e ab la sua spa cinta sens altres guarniments, e ab deu o dutze cavallers, partis de aqui; e feu sonar la sua botzina, per
tal que tuyt lo seguissen. E ell devalla s’en per : lo puig avall ; 6 tench lo cami de Besalu hon vo- : lia anar aquell dia, per endrecar e ordenar aqui sa frontera. E els richs homens e los altres ca- |
vallers qui oyren sonar la botzina del rey d'Arago, conegueren que ell s’en anava. E maravellaren s’en molt, com nols ho havia fet assaber. E tost e yvac ensellaren Îlurs cavalls. E hanch no foren a temps ἃ guarnir. Mas, tots desguarnits, meseren se al cami. E erraren la carrera per la qual lo rey s’en anava, car lo rev s’en era anat pel pla e ells prengueren per la muntanya. E ab lo rey, segons que d’amunt es dit, no havia pus de deu o dotze cavallers, entrels quais no y havia negun rich hom, sino Don Pedro son are, e hun altre rich hom d’Arago. E d’amunt per la muntanya eren aquests richs homens : primerament, N’Armengoll, comte d'Urgell, En Ramon de Moncada, senyor de Fraga, e En Simon de Moncada, fill del senescal de Catalunya, En Pere de Moncada, senyor de Aytona, e En Berenger d'Entenca, 6 En Ramon de Cervera, senyor de Guneda, En Berenger de Puig- Vert, e En Guerran de Cervello, e En Alamany de Cervello, son frare, e En Bererger de Anglesola, e tota l’altra cavalleria, que eren be, entre aquells e aquests, 6 buns e altres, quatre cents huytanta cavallers. E els servents, qui anaven primers, foren se tant cuytats per la muntanya que, quant foren al pla devallats, foren primers delsdelrey,anant per la carrera hon lo rey venia avant, be miga legua. E els cavallers d’amunt dits qui venien per la muntanya hanch no pogueren saber ne oyr negun ardit del rey en tota squella nit, per que n'eren fort despagats. E quant vench sus al mati, com l’alba aclaria e el sol devia aparer sobre terra, ells foren sus alt en la serra de huna muntanya ;eoyen tocar denant ells la botzina del rey ; e regiraren se, e veren lo rey qui era Îla jus, e hagueren gran goig; e devallaren
s'en a ell. Ε aço fon lo jorn de santa Maria de |
Agost en l’any de Nostre Sen yor 1285.
E els servents, segons que d'amunt es dit,
CAPITOL CLIX
eren se ades enantats per les dreceres de les muntanyes, € anaven s'en primers. Ε sus, com lo sol comencava de exir sobre terra, ells guardaren denant ells e vereu sus, al cap de huna serra hon ells sempre devien pujar, aquells cavallers francesos que d’amunt vos haveun parlat, ab d’altres qui ab ells se foren ajustats, que tot lo dia passat e la nit havien cavalcat d'amunte d’avall per saber del rey d’Arago noves. E com nol haguessen trobat, lavors turnaven s'en vers Gerona, a la ost del rey de França. E axi, per cas de ventura , eren esdevenguts alli. E els servents del rey d'Arago d'amunt dits, qui veren aquests cavallers d’amunt dits, nos cuydaven gens tuyt que fossen Francesos; mas deyen los huns que eren cavallers del rey d’Arago qui eren venguts d’amunt per lo cami de Vich,e venien ajudar al rey d’Arago; los altres deyen : que ans era Ν᾽ Ambert de Mediona que exia ἃ carrera per acompanyar lo rey d’Arago, ab los cavallers que eren en lo stabliment a Besaldu: los altres deyen : que ans eren Francesos.
E mentre contenien axi, dix hun servent que ÿ havia, molt spert, si bo e espert ne havia en Spanya, e havia nom en Guillem Scriva, e en aquell dia, ana va cavalcant sobre huna egua a la gineta : « Yo, dix ell, que son a cavall, ire entro ἃ ells, e scosir-los-he qui son, ne quants poden esser. » Ab tant puny la egua en que cavalcava dels sperons, e vench corrent tro sus en los cavallers francesos, tant los fos prop, tro a mig tret de pedra. E conech als 80bre senyals que Francesos eren. E apres crida a granscrits : « Arago! Arago! via a ells! Traydos! que Francesos son!» E los servents qui aço hagueren entes, lexaren se anar a ells ab pedres e ab Ilances e ab darts. E los cavallers, axi com a homens desesperats e que als fer no podien, ajustaren se en huna mota e estremaren se del cami; e tot gint e suau de Îlur pas cavalcaren tant, anant a poch a poch, e anaven tan estrets que no paria que n’i hagues xixanta,que sol nos desmallaven nes desrengaven; mas soferien los colps quels servents los feyen. El servents, com a folls, pensaven de despendre Ilurs armes. E los Francesos cavalcaren poch a poch anant. E quant veren quels servents hagueren despes totes Îlurs arnes, cridaren : « Mont- Joya! »e desrengaren, 6 dexaren se anar poderosament als servents, axi que tots los desbarataren tantost. E els servents fogiren de ça 6
de Ila per les muntanyes, 6 gitaven les pedres de tras, mas poch los valia.
E el rey d’Arago, segons que d’amunt es dit, era romas de tras,ques’en venia cavalcant poch a poch ab tota sa cavalleria. E ell estant axi, vench li denant cavalcant sobre hun roci hun frare de la orde de Calatrava, e dix li axi : « Senyor, acorrets yvac, que tots los servents que van primers son perduts. — E com! dix lo rey, ques aco?-— Sen yor, dix lo frare, be cinch milia cavallers franceses quils han donat sait aqui denant vos part a aquel puig, al pojant de huna serra.» El rey que ΟΥ̓ ago, per (0 com los demesdelseasallers eren desguarnits, aturas per guarnir ; e appela En Pere de Moncada, senyor de Aytona ; 6 dix li que replegas tots los cavallers que ja eren guarnits e-que se adenantas tot primer per capdellar los servents, e quels fes sperar, tro que:ell fos ab-ells ab tota sa cavalleria. E En Pere de Moncada replega, entre hunse altres, a bugtanta cavallers, e denantas, axi com Jo rey li havia manat. Mas no y fo ἃ temps; que, quant ell fo alla, los servents foren ja desbaratats, si quen jahien en lo camp be huyt o nou morts. E En Pere de Moncada, quant veu aço, trames missatge al rey que cuytas. E lo rey encara no era guarnit; mas trames hi En Ramon de Moncada, senyor de Fraga, tro ab xixanta cavallers. E En Pere de Moncada-d’amunt dit vench esperonant tro sus als Francesos e feri ardidament sobre aquells. Mas los seus cavallers no eren guarnits be, per co com no eren estat a temps al guarnir. Axi, moriren en aquella ferida quatre cavallure, de aquells qui eren abell venguts. E En Ramon de Moncada, qui veu que tots los serventseren desbaratats 6 quels cavaliers se desmallaven, pres ἃ travers 6 volch esperas. ko rey. Mas, tantost com ell se fon gitat, veu de tras si lo rey que venia tro ab cent cavallers ; 6 eH quil veu venir volch altra vegada ferir als Francesos. Mas hun Frances
li vench al costat a janta ab hun bordo, e feril
per les eostelles, axi que-les cuyraces li esvay, e de tras:li passa be quatre dits.
Ab tant, lo rey fo aconseguit, e vench ab 808 cavallers esperenant ab llurs hastes esteses; e vengueren a junta als cavallers francesos; 6 feriren ardidament sobre aquells, axi que, la primera ferida, ne abateren be xixanta ab los Colpsdelesllances. Masells eren tan guarnitsque no havien pres altre mal, sino que eren cayguts.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. 128
E no y havia servents quis mesclassen ab dk sino fort pochs. E axi tornaren s’en tuyts a Îlurs selles, sino tres o quatre qui romanguere al camp e moriren paix. E axi, quant haguere fetes les juntes ab'les Îlances, segons que ὅς munt es dit, feriren se regeament ab les mas ses 6 ab les espases, de grans colps e de mortals ; axi que en tan pocha dora no fon hand tan regea mescla ne pus fort batalla.
Entrels altres celps que s’i féren, sin feu lorey d'Arago dos molt belfs e naturals : que, axicon vengueren ἃ la primera jünta, lo rey ana ferr bon senyaler frances!, qui aportava buna gra senyera vermella ab huna bara blancha de ar.
gent que y hävia de [lvnch'eñn aquella senyer. Ε' εἴ γον dona li tal colp per mig los pits, que no li valgueren cuyraces, ni buch, ne negun gurniment que portas; que be li’n passa de tres miga brassa; si que là sen yera caech en terra. E els cavallers del rey d'Arago, qui veren la snyera dels Francesoscaure, hagueren gran goig e tengueren Îlur ἴδ᾽ guanyat. Mas los Frances alçaren mantinent tres senÿeres, axi coma homens quis tenien pér morts e no guardaven nutla res, mas ques deffensassen maravelosament. E cridaren a grans crits : « Mont Joya! Mont Joya! Bons xivallers avant! » E entres altres vench hun Navates® Qui era ab los cavallers francesos e vestia hun esberc 3 de ferre ab son cap malf e ab huna cervellera en son cap.E vius quel rey d’Arago lés feya gran mal de ss mans ; 6 acostas ἃ ell, e trames li huna escona muntera que aportava en lä ma ; e dona li ul colp en l’arço de lu sella dénant que de l'air lin passa be bun dit. E no pläch a Deu que liées. negun dan ne mal; car be sapiats que, si dos dits fos venguda pus aîta la esquona, e bo rey que no era ben guarnit, de part a part lo haguers tot passat sens tot si. E lo rey pres la esrona ab fa ma, 6 tira la tant fort que dos trocos feu del ferre, si quen lo arço ne romas be tres dits. E de aço fa testimoni cell qui aco recomta δα aquest libre, qui vehe la 8618 del rey e el fee que y era romas#. E puix lo rey puny son cs-
ft) Banneret.
(3) C'est celui que Muutaner désigne à Tort-comme comte δὲ Nevers. J'ai idikqué dass uue sete :à ce chapitre (p. 3541) co moot Muulaner devail s'être trompé. La méprise δὲ u'ouve Ὁ. pliquée ici par la ressemblance des deux mots.
(3) Haubert.
(4) Voici Je seul passage où d'Esclot parie de lul.
vall dels esperons 6 acostas poderosament vers aquell qui la escona fi havia tramesa. E dona li tal colp de la massa de coure sus al cap, que sempre lo abate a terra mig mort per lo coll del cavall. E el rey, que viu lo cavaller aquell qui era ca ygut e no era mort encara, ne ell no porta va Îlança ab quel feris, apella hun servent, per nom Guillem Scriva, de que-us havem ja parlat, ecavalcava sobte hüna egua a la gineta ; e elrey dix li, que devallas e quel occis aquel cavaller. E lo servent devalla mantinent, e mes tot son coltell per la paltrina del cavaller qui jaya en terra; si que mantinent mori. Mas al encorbar ques feu a.fer aquell colp, altre cavaller frances lifo vengut de la part d’amunt, e trames li hun. bordo que aportava, 6 feri lo per les lonzes, si quel servent roras mort al camp, Elrey, qui viu a£0, acostas al ca valler qui havia. mort lo servent, e:valch di donar de la massa al cap; mas nol estevench ; 6 feri al cap del vavall, ὁ dona li tal colp entre les orelles ab dues
que el cavall e lo cavaller caygueren en terra
tantost. Si quel cavaller hanch no pogue pujer en. sella, mas que mori a pochs dies com la batalla fon finida. E aquell cavallerera molt honrat houre de gran poder, e appelaval hon senyor de Claramunt.
E puix la batalla s’enforti regeament; mas los cavaliers del rey d’Arago per veritat havien gran reguart que no y hagues gran aguayt, o per astre? o per desastre ilur, desbarataren se os demes de aquells ; axi que, com vench al .estret mercat, nos atroba ab lo:rey ab camp ne eren romasos ab ell pus de vint e dos cavallers, entrels quals era don Pedro, son germa, e En Berenger d'Entença , e En Simon de Moncada, fill del senescal de Catalunya; e hanch no yhae mes richs-homens de aquests. Mas lo rey, ab aquests richs-homens 6 ab los altres qui eren ab ell romasos, ho menaren tan be que hanch Rotlaë nos mena mils en fet d’armes.Si que nols romas lança ne espasa sancera. E puix, quant la batalla hac durat huna pecz, los Francesos
bavien gran reguart que no y hagues aguayt
de cavallers del rey de Arago: e el rey d’Arago atressi havia reguart que no y hagues aguayt
(4) Muntaner a décrit aussi (p.381) la mort de Guillaume Es-
crivau, ei son récit rapprlle les combats d'Homère et du Tasse. :
(Ὦ Nous avons couservé le composé désastre, el nous avons perdu kr radicai astre, dans te sens bpposé à désastre. (5) Lulaad, notre célèbre paladin.
CAPITOL CLIX
de cavallers francesos. E axi cascuns se estremaren del Iloch hon la batalla era estada a hun depart, los huns de ça, los altres de Îla. E lo rey cavalca en son cavall, e acostas Îla ἤθη jahien los cavallers morts al camp, per recouexer qui eren aquells que havien perduts de sa companya. E troba que havien perduts dels seus homens tretze a Cavall, entre homens de vila e cavallers ; e dels Francesos, que jahien al camp, qui morts qui naffrats, vint e dos, entrels quals jahien morts quatre richs-homens, que preaven mes que la noble que havien; e era major dan com eren morts, que si y hagues morts cinch cents cavallers d’altres.
E quant lo rey hac conegut los seus que jahien al camp, entrels ältres viu jaure hun burges de Barcelona qui era seu e de sa casa, per nom En Romiço Durfort, lo qual lo rey lo amava molt, per (0 com era gran familiar seu en ses privadences. E el rey veu lo que jahya sots l’escut, e encara ΠΟ era be mort, ans vixquera si hom lo pogues be Ilevar. E lo rey tocal ab lo cap de la massa en l’escut, 6 veu ques mena 6 estes se hun petit. E lo rey qui aço viu hac ne gran pietat, e volch devallar a ell, e quel s’en
‘pujas al coll del cavall. E axi com ell volch de-
vallar, crida hun cavaller a grans veus : « No
devallets, senyor, no devallets per res, que la
regna del cavalles trencada per colp de spa, a mon semblant.» E lo rey qui-u oy torna s’en als 8608; 6 devalla hun cavaller, per nom En Tomas de Vernet, e nuali laregna. Mas, per ço com la regna era nova e grosa, nos poch tenir, que sempre fo desnuada. E axi lo rey hac se a devallär, e nua les ell mateix ; e puix gint 6 suau, ab sos cavallers qui ab ell eren romasos, partis de aquens e puja s’en sus alt en la serra a l’altra companya qui la sus esperaven.
E els Francesos estigueren, que no gosaren anar avant ne âtras, Car havien paor de aguayt, tro que veren quel rey ab sa companya los fo luny prop de huna milla. E Ilavors vingueren al camp hon la batalla era estada, e Ilevaren cells quis volgueren; e tornaren s'en ab gran goig, jatsia que, Ilevada la honor que hagueren de llevar lo camp, haguesen pres ἃ viut veguades
(4) Je recommande la lect:ire de ce combat dans Muntaver (ρ. 351) pour qu'on voie tuut le parti qu'uu écrivaiu habile peut tirer du fait le plus simple. 11 faut remarquer toutefuis que
| Muutauer donne l'avautage du champ Au rui Pierre, tandis
que d'Esciot le cuacède aux Français
sens comparacio mes mal que fet no havien,
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D’ESCLOT
sesons que d’amunt es dit. El rey d'Arago
aquell dia anas dinar ἃ hun ΠΟ. ἢ que ha nom Santa Pau: mas hanch no vehes tant alegre hom ne tant joyos, ne tant estaiger com lo rey fo aquell dia.
Ara lexa a parlar lo Ilibre del rey d'Arago, 6 parlara de la ost del rey de França e d'En Ramon Folch e dels altres qui eren en lo stabliment de Gerona.
CAPITOL CLX
De la gran pestilencia de les mosques que Deus trames sobre los Fraucesos.
Diu lo comte que, quant los Francesos hagueren estat hun llonch temps e tengueren assetiada la ciutat de Gerona,el’en-de-mig hagucren gran mal pres los Francesos en aquella ost 6 prenien tot dia, per raho deles mesclese dels assaigs e de les esdemeses quels feyen los frontales quel rey d’Arago havia posats a Besalu, a Estalrich e en los altres Ilochs de frontera, e per lesrequestes quels feyen tot dia cells qui eren en stabliment en la ciutat de Gerona, Nostre Senyor de altra part, que tota vegada mante los homils e poneix los ergullososos, trames en aquella ost d’amunt dita pestilencia e malalties, e fam, e totes males ventures ; Car primerament los trames pestilencia de mosques , que y hac tantes, que en tot lo romanent del mon no foren hanch tantes vistes ensemps. E eren mosques be tan grans com buna ungla ; 6 entraven per les narils als cavalls e d’avall per la boca, sens que no y valien mantes ne tanques de cuyro; ne per negun giny que ells fahesen nols ho podien vedar. E mantinent queelles eren entrades per La hu dels Ilochs d'amunt dits, no y havia tan fort ne tan poderos cavall que tantost no caygues a terra mort fret. Axi que moriren en aquella ost per les mosques tres o quatre milia cavalls de preu e be vint milia de altres besties sens tot si; que hanch la plaga que Deus trames en Egipte alrey Faraho no poch esser major que aquesta.
En apres Deus dona sobre les gents de aquella ost diverses malalties e mortaldats, axi quel terç de aquelles gentes tan grans, especialement dels comtes ὁ dels barons, moriren de diverses malalties que Deus los donava, que no y bastava hom a sepellir, tants n'i morien tots dies. Per que, si vergonya nols fos, s’en foren tornas los Francesos volenters en liurs terres: 6
no-u hagueren volgut commencar per null res d'est mon; mas, pus feyt s’era, hagueren se a estar axi, tro que Deus los dona sentencia definitiva ; que mori lo rey de França, 6 los Δί το foren desbaratats e ahontats, segons que oyrets
Mas lexarem aço estar 6 parlarem de aitres affers.
CAPITOL CLXI
Com lo rey de França feu fer huna gran cava per enderoz lo mur de la cilutat de Cervuua.
Quant 10 rey de França hac molt estat en lo setge de Gerona, e vehe que no acabava res per combattre a escut e ἃ Ilança, ne per tirar de ginys, que y tiraven be set o huyt, ordena ab son consell faes fer huna cava de jus lo mur de la ciutat, per tal que caygues ; car be veya que d’altrament no podia res acabar de son enteniment. E los mestres, de mantinent, quissbien fer aquella cava, per cas de aventura, es devengueren se sempre en aquell [loch boo Heus ! la podien fer; per que, en negun lloch de la ciutat nos podia fer, si alli nos faes ; per co car la ciutat de Gerona es posada tota sobre rocha ferma. E los maestres faheren la cava gran 6 longa, 6 estalonaren lo mur. Mas En Ramon Folch, qui sabe aço, feu semblant que res non sabes. E d’altra part, de grans pedres e de groses que atrobaren en la vila, faheren hun gros mur de pedra secha, dintre aquell qui ja y era. Ε axi, quant los mestres del rey de França bagueren estalonat ab gran afany b primer mur, e aquell paix fo caygut, e ellsveren que altre mur hi havia dins, lexaren se de la cava'a fer; car be veyen que no tenien via, ne Çu que havien fet nols valia res, si bels δ" via costat tot lo mon.
CAPITOL CLXII
Dels guasts quel rey de França feu fer en la ciutat de Gerosa.
En apres lo rey de França fo molt despagat de aço, e feu fer hun giny que hom appela Gates %, qui era tot emborbotat de cuyros de bou € de grossa fusta, en guisa que hom se podia acos tar al mur de la ciutat per hon comenca la cava, pus prop. E quant aquelles gates foren fetes e aparellades al peu del mur, huna nit, sus al cap del vespre, En Ramon Folch feu δρρᾶrellar tro a cinch cents servents, 1ots guarnits ὃ cuberts de ferre, ab los scuts abracats; e porta
(1) Facilement. ᾿ (2) Chat, caus, iuacine de guerre.
de la ciutat be spertament ab liurs faiies ence-
reconeguts, ja foren venguts los servents a les gates 6 hagueren les untades ab aquell oli que aportaven. E tantost meseren hi foch ab los dits falions ἃ ies gates, 6 cremaren les totes, ab lo maestre que les havia fetes e ab alguns altres qui dormien dins. E hanch nengu de la ost no y gosa venir ne acostar per deffendre. E puix ios servents tornaren s’en en la vila sauis e sans, sens mal que no y hagueren pres.
CAPITOL CLXIII
Dels castels e dels cadafals quel rey de França feu fer per pendre la ciutat de Gerona.
El rey de França fo molt irat e fello com veu que aço no li valgue res; 6 feu fer castells e Cadafal de fusta; 6 feu los acostar al mur, ab bomens que metia en aquells castells per combatre lo mur. Mas los ballesters serrayns qui eren en la ciutai dins havien Ilurs bones ballestes de dos peus, e feyen en guisa que nengu no podia treher lo peu ni la ma ni lo cap en aquells castells o cadafals, que sempre no fos ferit de dos o de tres treyts. E axi nengu no y gosava parer, tant los feyen paor les ballestes dels Serrayns. Si que hun dia, hun honrat hom frances e comte, que era fort malali en la ost, per tal que fos pus segur, jaya en son Ilit, en huna sgleya que era prop de la ciutat de Gerona, la qual lo rey de França li havia livrada per tenda, per tal com era honrat hom e que hi pogues fer a sa guisa. E mentre ell jaya axi malalt en son Ilit, hun Serray lo veu jaure en son lit del mur de la ciutat, per la fenella de les portes de huna finestra que havia en aquella sgleya. E el Serray, quel veu axi jaer malalt, jura per sa Îley, qu’ell li daria tal bevratge que sempre seria guarit. Εἰ asma per hon li poria tirar, que nol erras. E no trobava nengu Iloch, sino aquella fenella que no havia pus de hun dit e mig de ample. E quant veu que als no podia fer 6 altre Iloch no atrobava, aparella be sa ballesta; e asma be lo malalt ; e vehe que seya Îlavors en son Ilit e que li estava hun escuder denant, ab hun ventall de ploma de pago per ostar les mosques; 6 aquell comte que tenia huna scudella de argent plena de brou que bevia. E
CRoN. PER B. D'EscLort.
CAPITOL CLXIV
cascu hun canterell ple d’oii en sa ma, en l’altre huna falla de thea ; e ixqueren aquells servents
quant lo Serray lo hac be asmat , va desparer la bona ballesta de dos peus que tenia, e passa
: la treta per aquella fenella de les portes de la ses. E ans quels f‘rancesos de la ost se foren |
finestra ; e dona tal culp al scuder que tenia'lo ventall per la ma, que ultra passa la treta, 8 puix va ferir lo comte que bevia lo brou, e dona li tal colp per los pits que ultra passaren les empenes de l’altra part, si que sempre caech en sobines, mort fret.
E de aquella ora en ca los Francesos temien molt los Serrayns ballesters, mes que neguns altres qui fossen dins la ciutat de Gerona, que hanch nos gosaren emparar dels castells ne dels cadafals quel rey de França havia fets fer prop del mur.
CAPITOL CLXIV
Com lo rey de França feu fer scales de moltes maneres per scalar los murs de la ciulal de Gerona.
El rey de França qui veu aço fon molt dolent e despagat, car negun giny que faes no li valia. E hagut son conseil, feu bastir grans scales e altes, e posts grosses ab escales redones, per tal que pujassen al mur. Mas En Ramon Folch, qui conech aço , feu fer entorn lo mur sus alt, a moltes parts, hun giny que hom appella Llebreres, ço es huna gran biga, ἃ cada cap buna mola de pedra , de mola redona. E puix carrega hom be la biga de pedres , per tal que haga gran fexuguea. E quant aquests ginys foren fets 6 les scales de fora, ordenaren los Francesos que donassen batalla e que muntassen per les schales. E el dia de la batalla, En Ramon Folch feu manament : que nengu, per ayna que vehes, no tiras ab pedres ne ab cayrells ne ab nenguna res, tro que ell fahes tocar la nafil!, ans faessen tuyt semblant que no y hagues nengu ; e axi [οἱ fet. E quant vench quels Francesos hagueren dreçades e acostades les scales al mur, 6 veheren que nengu nols ho deffenia, cuydaren se que aquells de Ila dins s’ent fossen fuyts amagadamen la nit trespassada , e van pujar per les schales ἃ amunt. E quant n'hagueren pujats per les schales de trecents cinquants fins en quatrecenta, e foren be al mig Iloch, En Ramon Folch feu tocar ls nafil; e los de iladins van gitar les Ilebreres d'a munt dites per les scales avall, de tal virtut que, tots quants n'ieren pujats, tots ne anaren
. en terra, qui ab la cuxa , qui ab la cama, qui
(1) Flûte arabe.
ab lo cos, qui ab lo bras specegat : que hanch
nengu non sCapa sancer, que lots mala hi pu- : paraules que y hace dites de Ça 6 de lla, ir
jaren, que hanch pus nols pres desig de escales ἃ pujar ne a fer.
CAPITOL CLX V
Com lo ΤΟΥ de França feu fer parlar pleyt a En Ramon Folch, e coin Eu Roger de Liuria, ab la ariada qui era en Cecilia, vench en Barcelona.
El rey de França, qui viu que tot son poder pe tot son giny no valia res, tench se molt per escarnit e per gaubat, car tant hi havia treballate despes, 6 tantes persones perdudes 50bre aquella ciutat , e res no y havia feyt. Ab tant apella lo comte de Foix e dix li axi : « En comte, pus males gents ha en la terra de Pere d'Arago que nos non pensavem. Vos vets quant havem aci estat e quant nos costa debades; ὁ res no havem fet, ne creu que façcam james per força, si algun pleyt no parlam, en guisa quen romangam ahontats. Don, yo-us man que anets parlar ab En Ramon Folch qui es vostre parent, 6 assajats lo, sins retra la ciutat per prechs, sino per amor ne per servey ne per temor. E fets aquell pleyt que puxats ab ell. »
Quant lo rey de França hac fet aquest manament, ana s’en lo comte de Foix ab En Ramon Roger, e vench a parlar ab En Ramon Folch. E devets saber que en aquella saho havia gran desiret de vianda en la ciutat de Gerona, per ço com ja havien despesa aquella quel rey hi havia mesa. E be veya En Ramon Folch que a retre se havria per fretura de vianda. E quant lo comte de Foix li hac dites aquestes paraules, 6 altres que vigares li fos, ço es que li parla pleyt, En Ramon Folch n’hac gran goig, per ço com lo pleyt movia de la part del rey de França. E enans que respongues, tench se acort de tres dies. E entretant, en aquells tres dies, trames hun troter amagadament al rey d’Arago, per que li feu assaber lo destret e la fretura que havien en la ciutat, e aytambe lo pleyt quel rey de França li havia fet parlar. E el rey d’Arago, qui sabe e vee qu'En Ramon Folch no podia als fer, e que be n’havia levat son deute, trames li a dir : que faes aquel pleyt que pogues, saül que s’esperas vint jorns, e si dins aquells vint dies, lo rey d’Arago li havia pogut metre vianda dins la ciutat de Gerona, que no fos fet lo pleyt.
᾿ Puix, quant En Ramon Folch hac haguda
CRONICA DEL REY EN PERE, PFR B. D'ESCLOT
resposta del rey, rete resposta al comte de Fil de co que parlat li havia. E apies de non
pleyt se parla en esta imanera : que Eu lu mon Folch, dins vint dies, Countados del dumenge avant, livras la ciutat de Geruns al res de França axi: que pus de sis dies uengu n0Y entras deis Francesos, mas quels de lldns
”poguessen haver aquells sis dies tro fussen pas-
sats ; e que En Ramon Folch. ab tots 508 «avallers, e ab tota l'altra companya, e ab tous llurs armes, e ab tot Ilur arnes, 6 ab tot lur roba , que s’en poguessen anar sans e sauls, sens null embarch que hom nuls faes; 6 pui quel rey de Françca pogues entrar en Gerom ab los seus a la sua volentat. E si per ventura, dins los vint jorns d'amunt escrits, lo rey d'Arago, o altre per ell, podia metre vianda mal grat del rey de França dins la ciutat de Gerona, que no y hagues res feyt, ne lo pleyt d'amunt dit no hagues nenguna valor.
E quant aquestes paraules foren atorgades entre En l'amon Folch de huna part 6 el cumie de Foix de l'altra per nom del rey de Francs, foren ne fetes cartes publiques, jurades e atorgades de abdues les parts. E de aquella ora avant los Francesos no combateren Geron, sino que s'estaven de fora al setge, per guardar que no y pogues hom metre vianda. E εἰ ΓΕ de Arago qui sabe que aquest pleyt era parlat, pensa de apparellar com pogues metre vianda en Gerona, dins los vint dies d’amunt dits.
E mantinent feu molre be sis milia quarteres de forment, e feu fer molts sachs sotils en que metessen aquella farina. E eren los sachs tan sotils que hun servent podia be aportar hu en sos bracos, que no lÎn calia lexar ses armes. E era ordenat axi : que , hun dia sabut, devien esser tots ls cavallers e tots en la ost a Besalu ajustats ; e huna nit, a no sabut, que ferissen hunacompanya de cavallers en la ost dels Fra cesos ; 6 mentre los Francesos corrien de aquell: part hon los cavallers havrien ferit, quels servents, qui eren ben quinze milia o pus, se acostassen al mur de Gerona ; ecascunsdelsservents aportassen hu de aquells sachs de farina e gitassen los al peu del mur, e puix que s’en tornassen. E acos podia fer Ileument ab la ajuda de aquells de la dins; e lo faeren.
Quant lo rey de Arago hac estat alguns dies a Estalrich a aquestes coses a ordenar, hun dis,
ço es assaber lo dia de la festa de sent Berthomeu, mentre ell se anava deportant en son cavall, gran mati. per huns plans qui son 5018 vila d'Estalrich, vench tost hun missatge denant ell, qui era porter seu, per nom En Esteve de Oseta. E dix li axi:
« Senyor, albixerest me donats, que bones noves vos aport. —Digues, dix lo rey, co que saps; de part de Deu, que tu les havras.— 88 nyor, ço dix lo porter, sapiats per cert que yo parti esta nit qui passada es de Barcelona, a ora de miga nit; e com yo parti, eren vengudes e arribades trenta galeres de la armada de Cecilia ab En Roger de Lluria qui es almirall, e les ha amenades?. E son les millors arreades que altres que hanch fossen vistes en nengunes ports. E devien ne venir nom se quantes en- Cara, qui eren romases de tras, per Îlevar bescuyte vianda; per tal com aquestes galeres banestat sobre mar bun gran temps, e han despesa la vianda; car sapiats per cert que peça ha que foren vengudes en esta terra, mas mentre venien costejant la ribera de Napols, e de aquella encontrada passaren denant huna ciutat5, e no volgueren retre la vosira laa ne clamar ἃ vos per senyor, e destroyren tot aquell Iloch, e cremaren be tres jornades de terra tot en torn ; e han guastat tot lo principat de Taranta ; e han [εἰ tant de mal ἃ vostres enemichs, e han tan guanyat ab cMs, que no poria esser dit ne asmat. E aquestes noves son certes, e crehets ho be per veritat. »
Quant lo rey d’Arago hac enteses estes noves, fo molt alegre e pagat; e punyi lo cavall dels esperons, e menal hun poch pel pla, e feu be semblants de hom alegre. E ab tant anas dinar. E quant se fon dinat e hac dormit hun poch,notriga poch, mas que mantinent feu ensellar ; e cavalca tot lo dia; e la nit seguent, axi que a ora de matines tocades, fo en Barcelona en son palau ; e reposas aqui tro lendema mati, que era di-sapte. E al mati, el cavalca riba rar, per veure les galeres qui eren vengudes. E les galeres foren totes trenta ta huna prop l'altra, de Ilats arrengades. E eren mils aparellades que galeres que hanch fossen, car
trobarets les totes pintades a senyal del reÿ :
(ἡ) Doonez-mol des étreones, faites-mui un présent.
(8, Zurita dit que Roger de Loria arriva à Barcelonve le «1 septembre.
(δ) Cotrone.
CAPITOL CLX VI
d'Aragoe de Cecilia, eescuts que y havia tants, de popa a proa a dues parts, que no y podien mes caber; e entre dos scuts-hi havia huna ballesta ; puix estaven les bandories els penells per Τ᾽ orla de les galeres, de popa tro sus en la proa a totes parts; e bells draps de preset vermell e de seda qui estaven esteses sobre los castells en la popa de les galeres, que-quaix no poria esser dit, tant clarament e tant noble eren apparelladest. mor ci
E quant lo rey les vehe, hac ne:gran goig; e no fo maravella. E tots los Cecilians qui eren venguts en les galeres de Cecilia atressi havien gran goig de la sua vista. E lo rey tranres aytantost missatge a En Ramon Folch, com li feya assaber de la armada de Cecilia que era venguda, e atresi, pus axi era, que faes aquell pleyt que pogues ab los Francesos ; que, si bes perdien ara Gerona , que ells la cobrarien en breu, ab la ajuda de Deu. E puix lo rey ordena tot aquell dia ab En Roger de Lluria quin ardit porien fer per mar. 5 oi
Don lexarem parlar dels fets.e dels ardits de la terra, e parlarem de la armade ἀεὶ rey d'Arago e de Cecilia, e de la armada del rey:de França, e de les batalles que foren sobre mar.
CAPITOL CLXVI.
Com en Roger de Lluria, ab la armads del rey d'Arago e de Cecila, desbarala la armada del rey de Frauça.
Diu lo comte que, quant les onze galeres dél ΤΟΥ d’Arago hagueren desbaratades e venicudes aquelles vint e quatre galeres del rey de França, segons que d'amunt es dit, e foren tornades en la ciutat de Barcelona ab gran goig e ab gran alegria, mantinent, per tal quels mariners no anassen de ça ne de Ila e nos amagéésen, En Ramon Marquet e En Berenguer Mällol, almiralls de aquelles, feren recollir tots [68 mariners, e armaren les deu galeres de aqüelles onze; car la huna hagueren dexar, pet tal com era regeament cassada. E axi estaven se s0rgides en la plaia les galeres, denant la ciutat de Barcelona. E quant hagueren estat aqui al-
: guns dies, partiren se d'aqui e anaren sen
{U/Voici une description qui est plus dans les habitudes de Muntaner que de B. d'Esclot. Peut-être B. d'Esclol élail-H allé voir ce spretacie, qu'avait laissé une prolonde impression dans son esprit. Dans tout ce chapitre la narration est d'une viva dté et d'une vérité qui anponcent l'écrivalu maitre de βοῶ
sujet.
amunt vers aquella part hon eren les galeres e la armada del rey de França, si per ventura porien guanvar abells, axi com d'altres vegades havien fet. E quant foren denant huu iloch qui ha nom Sent- Pol del Maresme, qui era assats prop de aquell Iloch hon era la armada del rey de França, tiraren les galeres a terra, per ço que les spalmassen. E ells estigucren se aqui, tro que haguessen avinentesa que poguessen fer algun bon ardit.
E quant aquelles galeres del rey de Arago foren en terra, hun falc prior de aquell monestir qui era prop lo port, qui bavia nom Sent- Pol e era de la orde de Cartoxa!, per tal que pogues entrar en gracia del rey de Francça 6 del cardenal, trames los a dir per son missatge :
que deu galeres del rey d’Arago havia aqui a : Sent-Pol e que les havien tirades en terra per : espalmar; don, si venir hi volien, ques cuytas- | sen yvac, que les galeres e els homens porien
leument ? haver.
Quant lo rey de França sabe aço, que lo rey | de Arago no havia que aquelles deu galeres a :
nenguna part, feu desarmar tota la sua armada
sino vint e cinch galeres, les quals arma de ho-
menstriats 6 [6515 de tosts los altres; e apparella les axi que aportaven apparellament de quaranta ; e feu se venir losalmiralls seus, e dix los axi :
“ Barons, gran vergonya devets haver tuyt ensemps, car onze galeres de Pere d’Arago, qui eren armades de vils gents e mal arreades, desbarataren l’altre jorn vint e quatre galeres de les nostres ; 6 fogis vos altres que y crets, 6 vencos vos per aquella vil gent. Per que, haguera gran sospita, si Pere d’Arago fos rich hom, que no haguessets pres son servey. Mas yo creu que no sia flaquea de cor vostre; per que no es imesler que axis faca d’uy mes; car devets saber que ja he hagut missatge de hun prior de Sent-Pol, que aqui, denant lo seu monestir, son vengudes deu galeres de Pere d’Arago, qui son en terra per espalmar, e han hi estat be dos jorns. Don vos dich e-us man, que ab aquestes vint e cinch galeres anets a aquelles; e, si les sabiets seguir per lo mon, null temps no tornets aci tro que les me amenets preses ab los homens que y son. E no occiats los homens, si guardarvos en podets; car mes
4) Chartreux.
{&) Facilement. :
45) A dater d'aujour Y'hul, en vieux français mes-huy.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER δ. D'ESCLOT.
valra, que puix los justiciarem a nostra volurtat els retam gu ‘rdo dels mals quens han ἴοι. sapiats per cert que. si null temps tornats denant mimenys celes galeres preses, ΤΟΙ͂Ν quarts ne puxa aconseguir de vos ältres los fare pen.
; jar en hun pal; car gran vergonya es deu gale-
res estorcer vint e cinch galeres, arreades axi com aquesies que yo-us Îlivre. — Senyor, dixeren los almiralls, tot co que vos deyts, deyts veritat; eatorgam vos ho, que gran desaventura es nostra ; Car axins desbarataren l’altre jorn les galeres de Pere d'Arago. Mas ara, pus aïi es, Ο morrem lois, 0, ans que vinguen sis jorns, bavrem δαὶ amenades preses aquelles galeres que vos dyts que son ἃ Sent-Pol. E d'aco no cal mes parlar, que , o tots hi morrem, o nos los vos aportarem aci. »
Ab tant partiren se los almiralls denant ἰο rey de França e vengueren s'en a la mar, ὁ recolliren se ab tota Îlur companya en les galeres, 6 ab gran alegranÇa partiren se d'aqui.
En aquesta saholestrenta galeres de la armada de Cecilia ‘ren vengudes ἃ Barcelona ; mas n0 havien sabuderia de aço aquelles del rey de França. E aço fo hun dia de diumenge , a vespre, que En Roger de Lluria, almirall de les trenta galeres del rey d’Arago se parti de Barcelona ab aquelles galeres a ora de prim son; e feren ho a saber a aquelles deu galeres qui eren a Sent-Pol. E axi hagucren gran goig ὃ ajustaren se totes ; e foren pernombre quaranta cos de galeres ; 6, entre lenys armats 6 barques armades e sageties, foren be altres quaranta; axi eren be huytanta veles. E aquella nit golfejaren, e prengueren tanta de mar que, al jorn, foren tant passais avant que aquelles vint 6 cinch, quel rey de França havia armades, foren romases entre ells a la ciutat de Barcelona. E quant vench al jorn mateix, gran mat, quatre galeres vengueren de Cecilia a Barcelona, ultra les trenta qui ja eren vengudes. E era almirall de aquelles quatre galeres hun cavaller de Catalunya del linatge de Montholiu. E quant lo almirall de aquestes quaire galeres vehe e sabe que tota la armada era partida de Barcelona lo vespre passat , hanch no lexa exir nengu dels mariners en terra, masell solament, qui parla ab lo rey algunes paraules. E puix recollis mantinent e torna s’en en la sua galera. Ε hac bon vent; 6 feu fer vela ἃ aquelles quatre galeres e partis aytantost de Barcelo:1.
CAPITOL CEXVI.
E seguiren les algunes barques e lenys que ha-
vien armats servents a Barcelona. E axi foren entre totes dotze veles. E quant s’en foren partits no hagueren nenguna sabuderia certa de la armada major, quina via havien feyta ; per que anaren s’en a veles ὁ ἃ rems Costerejant la ribera, entro que foren hora de vespres sonades. E quant se foren reconeguts, ells ixquer. ἢ ἃ huna punta de hun cap de huna muntanya, e veren aquelles vint e cinch galeres del τὸν de França que venien en ca, que cuydaven trobar a Sent- Pol les deu galcres del rey d’Arago. E aquells de les galeres del rey de França, qui veren
aquestes dotze veles denant si, cuydaren se
que fossen les deu galeres. Per que el!s anaven ab gran goig ; 6 ab grans critse ab gran gatzara ixqueren los al cami. E aquestes del rey d’Arago quils veren venir no-u tengueren en festa, e donaren a rems 6 a veles toits justats, e meseren mans a fogir. E ells fogien; e les vintecinch galcres del rey de França los encalsaven. E dura tant l’encale quel sol fo colgat 6 la nit fo venguda. E Ilavors los alniralls del rey de França hagueren Îlur acord , 6 devinaren entre sien leix co que despuix les esdevench. E per la nit quelsho tolch, lexaren se del encalc.
E les quatre galeres de Cecilia anaren tant avant tro ques atrobaren ab la armada del rey d'Arago e de Cecilia; e aqui hagueren gran goig. E mantinent parlaren ah En Roger de Lluria qui era almirall sobre tots ; 6 dixeren li com vint ὁ cinch galeres del rey de França los bavien encalsats, e eren alli prop. E En Roger qui-u hac oyt, hac gran goig, e no vehe la ora que y fos. E feu tots los homens armar per donar batalla. E partiren les galeres de aqui totes, axi que, a hora de primn son passat, {oren ben prop de aquelles vint e cinch galeres del rey de Franca. E En Roger trames huna barcha armada per missatge, 6 feu assaber aquelles vint e cinch galeres del rey de França que s’apparellassen de la batalla. Mas aquelles del rey de França que-u oyren tengueren se per perduts e per morts, e apparellaren se molt flacament.
Ab tant les galeres del rey d’Arago van tocar les trompes e los tabals, e cridaren a grans “rits : « Arago! Arago!» Ε cls de les galeres del rey de Franca qui-u oyren, cridaren atressi: « Arago! Arago!» per tal que nols poguessen conexer, ne quals eren hunes galeres, ne quals eren les altres. Els Cecilians que-u oy-
ren cridaren : « Cecilia! Cecilia! » E els Prohençals qui geren en les galeres del rey de Franca cridaren atressi : « Cecilia! Cecilia! » axi que, quant foren tots mesclats, no podien bonament conexer quals eren del rey d’Arago ne quals eren del rey de França. E En Roger qui veu aço feu encendre en les galeres qui eren del rey de Arago hun faro en la popa de cascuna galera. E els Prohençals qui eren en les galeres del rey de França feren atressi. E En Roger de Lluria qui viu que no y podien pendre altre consell : « Via ! ço dix ell, puix axi es, guart se cascu com mils puxa que no faça mal als seus ; e via a ells, en nom de Deus! »
Ab tant ana ell ferir ab la sua galera; e feri de tal virtut con la proha en lo [1815 de huna galera de Prohençals, quel primer colp se vuyda d'armes tota la banda de aquella, tal Ilats li feu pendre; axi que no y romas de aquella part, sobre-sallent!, ne ballester, negaliot, levat cinch o sis, que tots ne anaren en la mar. E totes les altres galeres atressi, quant En Roger hac ferit, feriren poderosament e mesclaren se totes. E nols calia sino ferir e tallar ; Car, tant eren espaordits los Prohençals que eren en les galeres del rey de França, que nols deya lo cor de deffendre; mas los huns se gitaven en mar, los ahres cayen de ça 6 de Îla tots nafrats e morts,
E quant aquesta mescla hac durat huna peca, dotze galeres de aquelles vint e cinch, totes desarmades de homens, al mils que pogueren bateren de rems e amblaren se de la batalla, axique, per raho de la nit. nols pochhom veure: e tengueren Îlur via; e fogiren se, que hanch no gosaren aturar del port de Aygues-Mortes en ça. E les tretze galcres que romangueren de les vint e cinch foren preses e aturades, ab los homens que y eren e ab Ilurs almjralls 6 honrats homens que y havia.
E mantinent En Roger de Lluria, qui veu e conech que dutze galeres s'eren amblades de la batalla, volch les seguir de pres; mas puix hac de consell que no-u fes, per tal com era nit, ne aytant poch les pogueren trobar; e axi romas, que nols segui. Mas aytantost reconech los homens que tenia presos en les galeres, e tria ne a huna part cinquanta dels millors que y eren, almiralls e cavallers e homens de gran rehem-
οἷο, e posals a part; e puix tria los homens
(1) Sursaillants, matelots chargés de monter aux cordages (V p. 260, note 1, et page 350.)
nafrats a altra part, qui eren be cinch cents xixanta ; e no y troba pus homens en toutes aquelles tretze galeres, car tots eren morts los altres, que be atrobaven que havien morts e perduts en aquella batalla de cinch milia o pus dels Prohençals e dels Francesos. E puix aytantost En Roger de Lluria feu mudar tot l’arnes e la roba de les galeres sues en aquelles tretze que havia preses, e arma les, per tal com eren pus noves e pus sanceres que les sues ; 6 puix trames aquelles desarmades a la ciutat de Barcelona. E vengueren aqui ab gran goig e ab gran alegria. Mas quant foren apres de Barcelona , al sorgider de les naus, al cap de la plaja, llevas gran vent e gran fortuna en mar, axi que per hun poch nos perderen aquelles tretze galeres e tots cells qui les amenaven. E banch no gosaren sorgir en la platja, sino tres o quatre que si aturaren; mas les hunes sorgiren al cap de Llobregat, e les altres al port de Salou ; mas foren totes salves, a la merce de Leu, que hanch mal no prengueren. El rey d’Arago qui era Ilavors en la ciutat de Barcelona, e tots los de la ciutat, quant saberen les novelles, hagueren molt gran goig ; e no fo maravella. E al bon mati feu pendre aquells trecents homens naffrats que havia presos en les galeres, 6 traguels en terra, 6 feu los infilar en huna corda, e puix ligals a huna popa de huna galera, e feu los rastrar dins en mar ἃ vista de tot hom que veure-u volgues. E moriren tots aquif. E puix pres tots aquells docents xixanta homens que romanien que no eren paffrats ; e feu los traure a tots los ulls, e enfilals en huna corda ; e hac hun hom de aquells en leix, 8 qui no trasch sino la hun ull, per tal que menas los altres. E tots enfilats la hu denant l'altre , trames los per presentalles al rey de França; 6 los cinquanta que romanien, tench los per prisoners, per tal com eren bons homens 6 honrats. E aquells docents xixanta que eren tots cechs vengucren al rey de França + presentaren se a ell. E quant lo rey de França e el cardenal los veren e hagueren entes que
(4) Muataner se garde bien de raconter cette noyade de trois cents blessés, ordonnée par le roi d'Aragon et exécutée sous ss yeux. ἢ ne parle pas non plus des deux cent solxante
yeux.en leur donuant pour guide l'uu d'entre eux auquel il se Contenta de faire arracher un œil. Bernard d’Esclot raconte tout cela, sans s'en étonner.
CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. :128
tota Îlur armada era desbaratada, per hun poch no perderen lo seny. E el rey de França dons tant de mal saber que sempre fon malt, e banch pus nos Ileva tro que fo mort, segons que avant oyrets.
E En Roger de Liuria, quant totes aquestes coses foren fetes, vench s’en ab les galeres e ab l'altra armada costerejant la ribera, 6 correch tro sus al Guerau de Narbona, per veber “ἱ trobaria les dotze galeres qui s’eren amblades de la batalla ; e puix hac sabuderia que al port de Aygues-Murtes eren. E quant no les 1roba aqui, no 51 volch pus destorbar. E torna s'en al port de Cadaques qui es del comte de Anpuries ; mas tenias tot en aquella saho per lo rey de França. E mantinent, quant lo veren cells de Cadaques 6 saberen que tota la armada del rey de França era desbaratada, reteren li lo castell de Cadaques hon ha gran força; € pres en lo port huna nau que atroba de Proben çals, 6 d’altres lenys molt, carregats de viandes 6 de armes ; 6 retengueren se de la vianda aytanta com mester los fo ; e el sobre pus, ab aquella nau e ab los alires vexells, trames hoa la ciutat de Barcelona. E paix quant En Roger tench la vila e el castell de Cadaques, rouas se aqui dips lo port.
El comte de Foix e En Ramon Roger vengueren assegurals a parlar ab ell, per manament del rey de França e per demanar treves bun temps ; e demanaren les a En Roger de Liuria. Ε En Roger de Lluria respos los : que null temps no havria treves ab Francesos ne ab Prohençals, aytant com viu fos, encara quelrey d’Arago les hi hagues. E cl comte de Foix qui-u ΟΥ̓ fo yrat e fello e dix axi
“Ἐπ Roger, fort sots mal e esquiu, que no atorgariels vos treves ἃ tan gran senyor comes lo rey de França. E guardats vos que no-us en penidats. Si tot vos havets hagut gran astre! hun temps sobre mar, nol havrets tots temps; que, ans que vingua hun any, fara fer lo rey de França trecents cus de galeres ; e puix veurem lo vostre enfortiment hon sera. Que be sabem que En Pere de Arago no les poria armar ab tot son poder. — Senyor, co dix En Roger, saul la vostra honor, yo no son pas
; Mal ne esquiu: ich v .
autres prisonniers non blessés auxquels N fit arracher les deux : tsquiu; mas dich 0$ encara (0 que
ja us he dit : que μο vull haver treves ab 10 rey de Frauçu. Ε quant deyis que gran astre he (1) Bonheur, oppuxe à désastre. |
hagut sobre mar hun temps, yo-u agraesch ἃ
CAPITOL CLX VII
Deu quil m’ha donat. E he sperança quel me dara encara, a defendre lo dret de mon senyor
lo rey d’Arago e de Cecilia. E car vendre lo tort que pren, no degudament. E nom fets reguart , quant deyts quel rey de França l’altre any armara treccnts cos de galeres. Yo creu be’que ell les pora armar aquexes, e mes encara. E yo, a honor de mon senyor lo rey d’Arago e de Cecilia, si el rey de França n’arma trecents, yo n'armare cent, sens pus. E quant aquelles cent haga armades, pens ne de armar lo rey de França trecents ὁ deu milia sis vol, que nom tem ques gos am mi atrobar en nenguna part ; ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d’Arago ; ne encara no solament galera ne lepy ; mas no creu que negun peix se gos alçar sobre mar, sino porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coba!, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia. »
E el comte de Foix, quant hac oyda la resposta d’En Roger de Lluria, pres se a sonriure. E puix quant hagueren parlat huna peca de Ilurs aflers, partis d’ell lo comte de Foix, e ana s’en al rey de França qui jaya malalt a Castello d’Ampuries. E En Roger romas a Cadaques.
Ara lexarem a parlar de la armada 6 de les batalles de la mar,e parlaren del rey de França e de la ciutat de Gerona e dels altres affers ques feyen per terra.
CAPITOL CEXVIL.
Com lo rey de França mori, e los Francesos ixqueren de la terra de Cataluuya, e s’en tornaren ab grau dan que y prengueren , que tots bi murireu o gran res.
Quant lo rey de Franca hac oyt 6 entes, segons que d’amunt es dit, que la sua armada era desbaratada e destroida, per dolor 6 fellonia gitas al Ilit, e haë tanta de tristor ab si en leix que hanch no fo pus ardit. E enfortis sa malaltia sobre ell; 6 feu se treer de la ost e del setge de Gerona celadament, e feu se aportar a Castello de Ampuries; e aqui jaech 6 malaveja bun gran temps. E entretant En Felip, fill seu
(1) S'il ne porte la queue érussounée des armes d'Aragon Je regrelte de ne pas trouver cetle rodomontade enregistrée dans le recit de Muntaner, où elle irait si bien d’accord avec l'habitude de son allure gasconne.
major e els consellers seus que eren romasos en la ost, tramescren a dir e a pregar ἃ ἢ Ramon Folch, pus los terminis eren tots passats que bavien enipresos, segons que d’amunt es dit, que retes a ell la ciutat de Gerona, segons : les covinences fetes e atorgades. E En Ramon Folch, qui viu que als no podia fer, per lo destret e per la fretura que havien dins la ciutat, ultra per ço com ho havien promes, ab volentat del rey d’Arago dix e respos : que volenters ho faria axi com promes ho havia. E mantinent trames missatge al rey d'Arago, que li trameses adzembles ab quen pogues traure la roba 6 l’arnes. E el rey d’Arago apparella be mil adzembles, 6 trames les a’n Ramon Folch a Gerona. E En Ramon Folch, dins tres dies que hac, descombra, endrecas e apparellas ab tota sa companya e ab sos cavallers. Al terc dia, feu ne exir tots los malalts primerament , e tots cells qui no podien aportar armes; e puix ixqueren totes les adzembles ; e apres ixque En Ramon Folch ab los altres cavallers. E vingueren tuyt en fila, tro que nengu no romas dins la ciutat. E eren la millor arreada companya del mon. E els Francesos quils miraven els guardaven, maravellaven se com tan pocha companya havia hagut tant d'enfortiment que te tan Ilonch temps; e hanch nols faheren nels dixeren negun mal ensenyament al exir, ne nulla vilania ; ans los honraren aytant com pogueren. E puix, quant tuyt foren de fora, que nengu no hac dins la vila, En Ramon Folch ab sa companya foren luny de dues milles de la ciutat de Gerona, ab gran alegria, e ab grans crits, e ab gran gatzara, los Francesos entraren llavors en la ciutat de Gervna. Mas nols dura Ilongament ne posseyren gayre aquella ciutat.
E En Ramon Folch d’altra part ab sa companya vench s’en al rey d’Arago, quil atroba en hun Iloch del Espital* qui ha nom San-Saloni, qui es a set Ilegues de Barcelona. E quant lo rey d’Arago los vehe, hac gran goig com cobrat lo havia. E stegueren se aqui lo rey 6 En Ramon Folch e tota la cavalleria alguns dies. E hagueren sabidoria 6 certenitat quel rey de França era malalt a Castello d’Ampuries, que tota la ost dels Francesos s’era partida de Gerona, e que s’en eren tornats en Ampurla,
(1) Appartenant à l'hôpital de Saint-Jean-de-Jérusalem.
sino docents cavallers francesos 6 cinch milia |
servents de Tholosa qui eren romasos en la ciutat de Gerona en establiment, dels quals era capitani e governador lo senescal de Tholusa, per nom N'Esiatxa !. E quant lo rey d'Arago hac sabudes per cert estes novelles, hac son consell ab sos cavallers e ab sos richs homens, e ordena que s’en anas ah tota sa gent atendar al coll de Panisars, per tal quels Francesos no poguessen exir de la terra sens gran mal.
En aquesta saho eren ja venguts quaix tots los richs homens d’Arago 6 ells cavallers de Catalunya, e totes les osts replegades, per raho del mananent e dels prechs qu’ell los havia feyts per lletres sues e per sos missatgers, segons que d’amunt es dit. E puix lo rey d’Arago, fet aquest ordenament , partis de San-Saloni e vench s’en a hun Iloch qui es al cap de la orta, qui ha nom Vil-Alba. E aqui estech atendat hun jorn. E passa denant la ciutat de Gerona. E l’altra jorn vench s’en, ab sa cavalleria 6 ab sa gent, cavalcant per dreceres 6 per camins qu’ell sabia ; e passa per Gerones e per Ampurla, d'amunt per la montanya, e vench s’en per lo monestir de Banyules. E mantinent aquells de Banyules reteren se a ell. E aqui pres Francesos be cent e vint qui eren aqui venguts per comprar vi. E puix, per tots los Ilochs hon anava, sempre se retien a ell. En apres vench s’en en hun Iloch qui es en la muntanya, prop lo coll de Panisars miga legua , 6 aqui estech atendat per quatre o cinch jorns.
El rey de Franca, segons que d'amunt es dit, jaya malalt a Castello, e era tan regeu agreviat que no podia donar consell ne ajuda a sa gent. Per que los Francesos se tengueren . per morts, com saberen quel rey d’Arago se era atendat en la muntanya per hon ells devien passar, majorment COM no poguessen aturar longament en la terra, per tal com no havien vianda, nels no podia gens venir per mar ne per terra. E trameteren missatge, ab consentiment del rey de França e d’En Felip son fill, en tota la terra de Tholosa 6 Carcases e Narbones : que venguessen totes les gents a cavall 6 ἃ peu al pus tost que poguessen e que la hu no esperas al altre; car sabessen de cert quel rey d’Arago los tenia assetiats. E manti-
(1) Eustache de Bcaumarchais,
nent vengueren grans osts 6 grans gents de aquelles terres d'amunt dites ; mas nous ar.
dets que gosassen entrar en Catalunya, as estaven a Mont-Canigo, e per los monts qui se entre Rosello 6 Catalunya. E los France d'altra part asmaren si podien exir per alre parts, que no haguessen a passar per lo coll de Panisars. E ordenaren que, si podien baver ἰὰ vila e lo castell de Besalu, que, ans sabot, en huna nit exirien de la terra. E trameserenti dos milia cavallers e quatre milia servents ab llurs armes. E vengueren s'en a Besalu, e parlaren ab N’Ambert de Mediona, qui tenia aquell castell per lo rey d'Arago. E parlaren li molts pleyts εἱ porien haver aquell castell: mas N'Ambert nols ho volch atorgar ne consentir.
E quant ells veren que res no y feyen, e y bagueren estats alguns dies, assajaren de combtre hun dia a seut e a Ilança ; e prengueren hi gran mal, e res no acabaren. E l’altre jor, N'Ambert de Mediona va obrir la huna porta de la vila,'e feu semblant que nengu no y hagues. E els Francesos combateren. E quant veren que nengu no y havia quils ho defensas, entraren dins la vila per la porta que trobaren uberta. E quant n’hagueren entrats tro a xixanla, tanCaren la porta als Francesos cavallers; que hun hom estava sobre la porta 6 ana la ἃ sultar, e caech la porta; 6 los xixanta caval lers romangueren dedins presos. E els servenis qui eren dins la vila lexaren se anar ἃ aquells xixanta cavallers, e occiren ne los demes, e prengueren los altres. Ε d'altra part, N'Ambert de Mediona dona salt de fora ab huytanta cavallers armats e ab des milia servents. Els Francesos quils veren venir, cuydaren se que y fos lo rey d’Arago ab tota sa gent, e meseren se en fuyta a peu 6 a cavall; e lexaren hi gran res de ses teudes e de llur roba, e gran gent que y mori per nafres: e atressi molts dels que ca ygueren en hun torrent qui era prop lo vall de la vila al fogir e moriren aqui; e els altres tornaren s’en ἃ Castello d'Ampuries ahontats, ab gran dan que y hagueren. E aqui hagueren acort los Francesos que farien. E quant veren que als no podien fer, e que a fer los covenia de exir, partiren se de Castello ab lo rey de França que s’en portaven en huna ga-
| bia de fust, e gran res atressi de richs homens
(1) La plupart
35] CAPITOL CLX VII
‘omtes et de barons malalts que s’en por- \ axi mateix ; que be hi havia huytanta s, totes plenes de homens honrats.
quant se foren partits de Castello, vengue- ‘en en hun Iloch qui es en la orta de Peraqui ha nom Vila-Nova ; mas no s’en por- . gens de tota Ilur roba. E hom no poensar ne estimar quant valien les coffres, matalaffs e els draps de seda e el vexellad'argent e d’aur, e les altres coses que en ἃ Castello d’Ampuries e per los altres s de la terra, mal Ilur grat; car no s’en Ἢ aportar, per defalliment de besties e de nbles ; car tantes ne havien perdudes en lo de Girona que, cell qui era vengut, al nt de Catalunya, ab vint adzembles carles, non menava al exir pus de dos o de que totes les altres li eren mortes. E axi Ὦ à lexar la roba.
quant vench que los Francesos foren a Nova, ordenaren 6 bastiren gabies e alesturments en que portassen lo rey de (8 e d’altres malalts que y havia. E estiἢ en 800 a fer be quatre o cinch dies, atena Vila-Nova. E, segons que es fama pua e continua , En Felip, fill major del rey rança, qui era nebot de aquest rey En de Arago e de Cecilia, fill de sa sor, tra- Ilavors hun missatge a son oncle lo rey 180, per que li feya assaber : que son pare y de Franca era fortment malalt, e que sca- 10 podia de aquella malaltia que no moris; com ell bagues en volentat de exir de la . de Catalunya ab tota sa gent, pregava 6 eria ἃ aquest rey d'Arago, oncle seu, que vedas lo pas al exir, e que asseguras a ell ts cells que ab ell s’en tornarien, car seria t seu 6 de tot lo mon. E el rey d'Aragores- , En Felip, per aquell seu missaiger : que ell Ἰᾶνὰ el honraria el duptaria en tota res, ‘om ἃ hom honrat e nebot seu; 6 per ell aria tots los altres; e axi que ell los asseva de sos Cavallers; mas dix, que dels
nts assegurar nols podia, qui venguts :
alli, car nol ne obedirien en aytal cas.
> apparellas, e feu guarnir sos cavallers ; e » entre tots, tro ἃ quatre milia cavallers ratge, jat-sia que, al entrar que faeren en ra de Catalunya, foren mes de de-sept e cincents homens a cavall, segons que
d’amunt es dit. E quant venth que tots foren apparellats, los Francesos crdenaren que lendemx passassen lo coll de Panisars, si podien.
E partiren se de la Vila-Nova ; e vengueren se atendar prop de hun Iloch d’En Dalmau de Rocaberti, qui ha nom la Jonquera. El rey d’Arago d'altra part, ab tota sa cavalleria e ab tota sa companya, anava per la montanya ἃ Ilats dels Francesos e tenials be a prop. E quant ells anaven, ell anava ; e quant ellsse aturaven, ell se aturava. Per que, aquell dia quels Francesos se atendaren prop la Junquera, lo rey de Arago se atenda prop de hun puig, en aquell lloch hon ells se eren atendats. E aqui ell appella tots los barons 6 tots los cavallers, 6 1ots los altres que oyr ho volgueren, e en presencia de tots generalment parlals axi :
« Barons, gran honor nos ha feyta Deus Nosre Senyor, no gens per merits nostres, mas per la sua pietat; car segons que tuyt sabets, lo ΤΟΥ͂ de França entra en esta terra ab gran goig e gran alegria , e ara eshi exit ab gran dolor e ab gran perdua que y ha feyta de gents e de haver. E yo reconech be, per raho de ‘mi, que molt hom de ma terra ha pres gran mal sens culpa 6 ha perdut ço que havia; e especialment yo so tengut fort de aquest fet ; car hanch null temps no volgui consell de vos altres quil me donavets bo 6 Ileal, e tal que, per aventura, lo dan que nostres enemichs han fet a miea vos altres foren menys que no son estats, si demanat vos hagues de consel. E dich vos : que si hanch fet se poch menar desordenadament per negun hom, aquest fo per mi.
Mas Deu, Notre Senyor Deu Jesu-Crist, a qui no plau ergull, mas humiltat, nos ha en nostres affers endreçat, a mi e a vos altres, que, segons que tuyt sabets, no es cosa de creure, a null hom que vist no-u hagues, les aventures e els desastres que nos son esdevenguts en esta guerra. E de tot nos ha be pres, la merce de Deu!
. E puix yo conech 6 reconech ma culpa 6 la
gracia que Deus m’ha donada, ab la bona ajuda e ab la bona voluntat que vos altres me havets
| haguda e feta tots temps. E prech e requir aquestes paraules plogueren molt a En Fe-
vos altres tuyt : que si hanch fiu nengunes coses qui-us vinguessen ἃ desplaer, quem sia tot perdonat e no m’ho guardets en aquest pas, E puix Deus nos ha mostrada tanta de honor, que nostres enemichs, qui son totes les gents del mon, nos vehem vencuts denant, menys
