CRONICA DEL REY ΕΝ PERE, PER Β

de colp, prenam ne venjança, que sien castigats de semblants coses ἃ fer que han fetes. E tota vegada haguem merce e misericordia d’ells, puix Deu l'ha haguda de nos. E si tuyt vos acordats de aquest (οἱ, enteniment n’he de aquesta voluntat. Ε si no, digats m'ho ades, sens allongament, co que vijares vos en siaf. »

Quant lo rey d’Arago hac dites aquestes paraules e hac fet hun Ilonch sermo de aquesta raho, hagueren breument llur acort tots los richs homens de Arago e de Catalunya, e donaren la paraula a Ramon de Moncada, senescal de Catalunya e a hun altre cavaller de Arago, qui respongueren per tots. E aquests dos acordaren se a la resposta ; e puix En Ramon de Moncada parla per si e per son companyo € per tota la universitat dels barons, e dix axi: “Senyor, la vostra demanda es tal e les nostres pregaries, que, sens acort, poguerem e deguerem respondre ἃ aquells. Mas empero que vos siats mes pagats de nos altres 6 concgats que tots som de hun acort e de huna voluntat, havem hagut nostre acort sobre la resposta que fer vos devrem. Don yo-us responch sus aci, per nom de mi e per tota la universitat de Catalunya e de Arago : que les paraules que vos haves dites son justes, 6 tals que, per hun cor que haguessem enans de servir ἃ vos, ara n’havem deu, sens tot si. E no cal retraer les bones paraules que vos havets dites ades a nos, e no cal aquelles singularment respondre; mas breument per tal, per mi e per tots los altres, vos dich : que ab cors e ab haver e ab nostres iofants e ab tot ço que hagam en aquest mon, som apparellats de seguir la vostra voluntat per Lots temps, e majorment en est cas present, bon vehem vostra honor e nostre profit. E pensats de manar 0 que us vullats, que, sens altre embelliment de paraules, farem e direm ço queus plaura. E quant no volrets aveuturar aquest fet, que nos no-u aveniurem mas, jatsia que noἃ cal aventurar, car ja-u haveu lot guanyat.

E yo, senyor, per lal cum es costuma de Catalunya, per ço com son senescal, deig haver la davantera de ἴοι fet d'armes quis fa en Catalunya. E prech vos, senyor, que vos que lam donets e que lam atorguets en aquest fet que

(1) Ce discours, prononre par un τοί vainqueur, en prés seuce d'un “unen 1 ur des plus bles pages qui | ΜῈ truuvent dans d'Esclui et aucun autre bistorien moderne.

enteneu ara de ἢ Quant En Ran estes paraules al 1 playa ço que En ἢ Etuyt responguer € tota res que εἰ v.

ΟΥ̓ dix los : que 1 feeltat que ells he per pagat d'ells, € bavien dit. E dix de Deu e de la su:

Santa Maria, εἰ! f aquell dia, la qua gun affer pus que giras a'n Ramon ι « En Ramon, ἃ enfortit ha en Esp deyts que sia vost vostra deu esser, Empero yon plan amprar, per (Ὁ € pero, per ἴδ] com sus aci ; elivrar-v rat cavaller de Ar dich que compan, per defalliment d:

que no haga en v Aragonesos no s' car ÿo vull que e gonesos sien com E quant lo rey Moncada dix li: « teniment ho deya que εἰ! urdenas, ἃ E en apres qu e moltes de altre:

tots los cavaliers rey homilment e ordena sa cavalle:

com vigares li fo que hanch lo rey hagueren begut n que, e nos volien Francesos no pogt de colp.

Entretant fo ve ber lo diumenge a en l'any de Nustre desatendaren alla hon s'eren atendat lo coll de Panisar:

els almugavers del rey de Arago, qui-u veren,

mal grat del rey d’Arago cuytaren se 6 foren

enans al pas quels Francesos. Mas! nols feren negun mal, per tal com ho havien promes ἃ Ὦ Felip, segons que d’amunt es dit. Mas los almugavers ne els altres servents nos volien capdellar per lo rey, ans anaven ferir tro sus en los Francesos; e occiren los vint o trenta homens, qui de cavallers qui d’altres, a cop; 6 mantiment [ἰὰ hon veyen la mota 6 la pressa dels Francesos qui aportaven les gabies hon anaven los malalts; 6 puix lexaren se anar a les adzembles qui venien de tras, 6 occiren ne tants que tot lo cami ne jaya ple a totes parts. E ab destrals que aportaven, trenraven los cofrens e prenien aur e argent e moneda 6 escuis 6 nobles que aportaven alli, que tant ne havien que no s’en podien aportar, ans romania tot en la carrera plena de roba; axi que faula paria de dir, qui vist no-u hagues, lo dan quels Francesos prengueren aquella vegada, en bens e en persones e en haver, tant que nos poria dir bonament per escrit. Ε embargaren tant los servents del rey d'Arago los Francesos, que, en tot aquell dia del diumenge, no pogueren anar sino de la Junquera tro al coll de Panisars hon no ba sino miga legua. E ja tant luny no foren anats, sino quel rey d’Arago ho vedava, aytant com podia, que nols fessen mal.

E quant vench al vespre de aquell dia del diumenge, los Francesos se aturaren ; eromangueren al coll de Psnisars la major partida, car alguns, qui volgueren anar avant, trobaren de 1la el coll de Panisars En Roger de Lluria, almirall de les galeres del rey d’Arago, ab be deu milia servents que hac amenats de les galeres, quils donaren salt e occiren los tots aquells homens qui passats eren, e tolch los la roba e les adzembles que amenaven.

El rey d’Arago, absa cavalleria e ab sa companya, atendas aquella nit prop dels Francesos en bun puget. E lendema, quant los Francesos

(4) 11 est évident que le copiste du manuscrit catalan n° 1581 aura omis une ligne dont le sens doit être que : Le roi n'avait < pas pris les devants comme l'avaient fait Les Almogavares, mais continuait à suivre Les Français sans leur faire aucun mal, conformément à la promesse faile par lui à son neveu Philippe,

C\PITOL CLX VII. .

faite d'api ès un autre manuscrit, donne ici une phrase dans le

méme <ens : Pero el rey, detenida su cavalleria. marchava por una ladera de la sierra al ygual de los Franceses, sin pelear omo promelio a Felipe segun deximos.

volgueren avant anar, ell feu desplegar la sua senyera 6 crida a grans crits :« Arago! A’ago!» E Ilavors los cavaliers e els servents se lexaren anar als Francesos poderosament, e feriren e tallaren a Îlur guisa e llur volentat, e seguiren los Ilats a Ilats del cami per hon los Francesos passaren, tro que foren part lo coll prop de huna legua. E En Roger de Liuria ab los servents de les galeres ixqueren a carrera d’altra part: 6 occis ne tants que tot lo cami jaya de homens morts e de adzembles e de cavalls e de roba 6 de armes.

E per ço com seria longua cosa de retrer en quina manera ne quants hi moriren, lexar-ho-e star, que non parlare pus; mas be sapiats que hanch tan gran perdua no faeren los Francesos, de gent ne de aur, en negun feyt que començasen, COm en aquest feren; que no poria esser dit ne asmat lo tresor ne la riquesa ne les gents que y perderen en aquell pas al tornar, ultra aço que ja havien perdut dins la terra de Catalunya.

Ab tant los Francesos s’en anaren, cells qui estorces ! pogueren ; que hanch nos tengueren per segurs tro que foren a Perpinya. E aqui, aytantost com hi foren entrats, en l’altre jorn mori lo rey de França de la malaltia que havia guanyada en Catalunya, jatsia que alguns digueren que mori ἃ Castello de Ainpuries; e altres deyen que mori a Vila-Nova prop Peralada?; e altres deyen que mori al passant del coll de Panisars, en la gabia hon lo portavem malalt; mas la primera raho es pus veraä,

E aqui, quant lo rey de França fo mort al Perpinya, En Felip, fill seu major, e el carde- ὯΔ] eels barons de França faeren gran doi per la mort del rey de Franca Îlur senyor. E acomjadarem tota la cavalleria e totes les osts; 6 puix tornaren s'en en França al mils que pogueren ab Îlur senyor mort. Mas be cregais per veritat, que mes gent mori depuix que hagueren passat lo coll de Panisars tro que foren en Narbona, que no havien d'abans, mentre que.

passaven, que paria juy e pestilencia que Nostre Senyor Deus los donas ; que els huns per nafires que havien preses, els altres per malalties, los

᾿ 8ltres per fam, tants ne moriren en aquell Iloch Bis du roi de France. La traductiou fort abrégée de Cervera, : °

(1) S'échapper.

(2) De ce nombre est Muntaner. (Voy. page 556, note :.)

(3) Bernard d'Esclot à raison; ce fut ἃ Perpiguan que l'hilippe-le-Hardi rendit le dernier soupir. |

que havem dit, que de Narbona tro ἃ Buelot tt lo cami era ple de homens morts. Axi que, be hagueren comprat los Francesos los sobres e el tort que havien fet al noble rey de Arago En Pere, car no degudament eren entrats en sa ‘era.

Ara lexarem d’uy mes a parlar dels Francesos, puix que s’en son tornats en sa terra ahontats € avilanits, e parlarem del noble rey d’Arago e de sos afers.

CAPITOL CLXVIII

20 qual mancera lo noble rey En Pere de Arago cobra Gerona € Lota la sua terra; 6 en qual manera mori; 6 del gran dol que fon ἴοι per Loles les sues terres e per Lotes les sues

gents.

Diu lo comte que, quant los Francesos hagueren passat lo collde Panisars e s’en forentornats, e lo rey d’Arago hac replegada sa cavalleria e sa companya , e els almugavers e els servents bagueren levada la roba e les armes quels Francesos havien lexats, lo rey d'Arago mana sn Roger de Lluria que s’en tornas ab sa gent m les galeres ; e ell feu ho mantinent. E lo rey vench s’en mantinent per Ampurla ; e sopte que D ἃ Castello d'Ampuries, obriren li les portes, 6 tuyt clamaren li merce quels perdonas e quels faes perdonar al comte de Ampuries lur senyor, de ço que havien fet no degudament contra ell. Eel rey perdonals, e prega lo comte que-u fahes atressi; e el feu ho. E tantost la terra, aytanta com los Francesos n’havien presa, retes al rey d’Arago; e clamaren li tuyt merce, e ell hac lals a tuyt. E els promens de Torella de Mon- Griu,segonsqued'amuntesdit,havienembargat los cofrens e el tresor del rey que bavia en lo castell. E quant lo rey los hac perdonat, reteren li lo tresor e les joyes,e tot ço que y hagues, que hanch res no lin falli, salvant qu’en aço de moneda que havien despesa.

E puix lo rey, quant hac tota la terra en pau, trames missatge a la ciutat de Gerona, ἃ aquells quel rey de França hi havia lexats en establiment que, si volien retre la ciutat, e ells ques Ilivrassen a ell a bona merce ; si no, si ell los podia pendre per força, que non scaparia nengu que tost no prenguessen mort. E els missatgers del rey d’Aragoanaren dir la missatgcria al senescal de Tholosa, qui era capitani de aquells qui eren romasos en la ciutat de Gerona.

11) Le Boalou.

CRONICA DEL REY EX PERE, PER B. D'ESCLOT. [Ὁ

Ἑ quant ell hac oyda la missatgeria, e ak quel rey de França era mort , 6 tots los Fr cesos desbaratats 6 fuyts de la terra, e quend consell no li havia lexat per que ell poguesteir establida aquella ciutat, feu apparellar al rer d'Arago : que fos sa merce que li atorgas via dies de espay, dins los quais ell pogues remetre sos missatgers en França: e si dinsaquelh viat jorns li havia venguda tal ajuda deFrana, de vianda e de armes e d'altres coses, que els pogues defensar e tenir la ciutat de Geron, que-u faes; e sino, aquells vint dies passats, promes que retria la dita ciutat de Gerona al rey d’Arago, o a aquell que ell se volgues, ses tot contrast ; e que li Ilivraria tots los cavallse les armes dels cavallers e dels servents quieren alli en establiment, e tota llur roba que haguessen dins la ciutat; que no domanaven als, ms que hom los lexas anar sauls e segurs en llurs cases.

Quant lo rey hac entes lo pleyt quels Fran cesos li feyen parlar, sabe li fort bo; e amals mes conquerir per grat que per forcça. Per qe atorga aquell pleyt en aquella manera que dessus havem comitat. E en apres, quant les δον!" nences foren fetes e atorgades sobre aquest fet, entre lo rey d’Arago per huna part, e lo senescal de Tholosa d’altra, qui era capitani dels Francesos, lo dit rey d'Arago s'en vench per jornades a la ciutat de Barcelona. E aqui ell atroba En Roger de Lluria, almirall de la sua armada, e dix lie mana li que faes anar tot lo navili al port de Salou, qui es prop la ciutat de Taragona, e que endreças e apparellas les galeres e los altres vexells, en tal guisa que, tota ora quel rey los demanas, que fossen apparellats de complir là volentat de Ilur senyor lo rey d’Arago. Eelrer d’altra part elegi e tria de sa terra tro ἃ docents cavallers, e manals que stiguessen apparellats tota ora que εἰ! los ho manas, per entrar en armada.

E devets saber que volentat era del rey d'Arago, de passar ell personalment en la ylla de

Mallorques ab tota sa companya, dela qual-

era senyor llavors son frare En Jaume, e quel prengues per forca o per grat aquella yllat.

Mas no plach a Deu que ell personalment bi.

anas; que, mantinent que aquestes coses hac ordenades, lo pres el agreuga malaltia, e en-

4) Vorez Muntaner, pages 360 et suiv.

is regeament sobre ell. E ell, qui viu que axi partis de la ciutat de Barcelona e vench a goça. Ehundia, quant el, se fo partit de Barna, e Lenia son dret Cami, e hac cavalcat tro o quatre Ilegues, sentis tan fort agreugat de nalaltia, que hanch no hac poder de anar

avant, ans hac ἃ romanir Ilas 6 hujate affeblit en hunlloch qui es a quatre legues de celona, per nom l'Ospital de Cervello ; e de thagueren lo a menar homens, en bastiment usta, tro a huna vileta sua qui es a mig lloch Ὁ Barcelona e Taragona ; 6 la vileta aquella ppellada Vila-França de Panades.

quant lo hagueren amenat aqui a gran tree a gran pena, meseren lo en son palau ; 6 salllit. E la malaltia se enforti tota vegada e nit sobre ell durament. Mas no-us cuydets si faes res per culpa sua, car hanch no ves hom pus obedient a son metge que ell era; , tot co que li consellava son metge que 165 fer segons medecina , tot ho feya e no a altra coSa.

quant lo rey vehe e conech que la malaltia en pujament, e que ell anar no podia perment ἃ Mallorques, mana ἃ son fill ma- VAmfos que anas Îla, ab aquella companya ell proposava de menar si ell personalt hi anas. E dix li sa volentat e son cor; 6 nyal, e adoctrinal com se degues captenir quell viatge.

tot aco feya lo rey d’Arago, no gens per a volentat que hagues ἃ ἢ Jaume son frare; de tot perdonava a ell e a tot hom que mal ues, segons que dei-us 6 oyrets; mas aço . per tal que trobas carrera 6 via com se 1605 adobar e avenir ab la sgleya de Roma 6 os altres princeps seglars, e que son prin- 4 ne fos tota ora millor, quant tingues ell .altruy darere si; jatsia que, aquest fet que nanava fer, de anar e de pendre la ylla de lorques, pogues a dret e sens peccat fer, tal com En Jaume son frare li havia tren- 25. les covinences que eren entre ab duys, es quals, si be-us membra, vos havem ja at, 6 sera menat contra ell no degudament, ns que pogues oyr en aÇo, segons que d’ait vos havem recomiat.

uant lo rey d'Arago hac fet aquest manat a son fill N'Amfos, N'Amfos se apparella nar. El rey d’altra part membra li de Deu;

CAPITOL CLXVIIT.

Ich se avenir ab ell, segons son poder e en ;

800 que li era tengut. Emantinent feu se venit denant l’arquebisbe de Tarragona e el bisbe de Valencia e el bisbe de Osca, qui eren aqui, e graa res d’altres prelats e barons 6 cavallers 5605; e dix los : com ell era passat en Cecilia, no gens per desonor ne en perjudici de la sgleya de Roma; ans cuydava 800 fer a son dret; e elapostol com havia enantat contra ell e sa terra molt cruament e sens colpa en que no era, ell ne sa terra ; empero, per co comscrit 68, « que la sentencia de son pastor justa deu esser servada », per co ell havia servat tota via la sentencia del vet{ que contra cell havia gitada l’apostoli; don demanava molt homilment axi com podia, que de aquella sentencia fos absolt per lo arquebisbe de Tarragona, qui ab ell era aqui ; 6 ell era apparellat en son poder, de jurar manament de sgleya, e de fer tot ço que fos dret ne raho en aquell fet, e de scusar si per sonalment quant pogues, e per missatgers 80.

lament que y trametria al apostoli sobre aquest fet que mal no meria.

E quant lo rey hac dites aquestes paraules, no y hac nengu que no ploras de pietat, per dur cor que hagues, quant veyen tanta humilitat en äquell qui era estat dels enfortits e dels ardits cavallers del mon e mils de son cor. E manitlnent l’arquebisbe hac son consell ab los bisbes e ab los prelats qui allieren ; 6, hagut son acort, pres del rey d’Arago sagrament de estar a manament e voluntat de la sgleya. E aço fet, absolguel de aquella sentencia d’amunt.dita. E lo rey, com aço fo fet, mana que tuyt s’en ixquessen de fora, car sentis regeament agreugat, que tant era feble que a penes podia parlar.

E quant vench lendema bon mati, feu se ve nir denant lo bisbe de Valencia a qui ell molt amava, 6 l’abat de Poblet, e l’abat de Sentescreus, que son del orde de Cistell, En Uguet de Mata-Plana, pabordre de Masella 3, qui era son clergue e gran son amich ὃ de sa casa. E vengueren li denant toits quatre sens pus que no n’i hac. E ell giras vers lo bisbe de Valencia, e, en presencia de tots los altres qui eren aqui, dix li axi :

« En bisbe, hun sots que yo he molt amat tots temps, e en qui yo he hagut tots temps ma fe, 6 en qui yohe de mosaflers comfiat, e quant yo-us demanava quem consellassets, m'havetsconsel-

(1) Interdit.

(8) Lepus évéque de Sarägusse.

lat be e llealment en mosafferstota vegada. Ara, per co com yoheen vos aquella fe eenleix, e mes que en nengun altre, prech vos e-us requir quem consellets, ara que -us he major ops. E nom consellets axi com a rey, mas axi com a hom mort, o a hom qui spera breument a morir; que yo be se 6 trop en ini en Ileix, que d'esta malaltia no puix guarir. »

E quant lo rey hac dites aquestes paraules, foren toits trists e despagats, 6 els ulls los vingucren en aygua per pietat. E puix respos lo bisbe de Valencia al rey, e dix li axi :

« Senyor, gran merces com a vos plau dir com en mi havets major fe que als altres, e quant a mi demanats especialment de consell.

Per que no es mester quel vos do en aquella manera que vos havets dit, (0 es assaber com a hom mort o que espera en breu a morir; car axo, senyor, quens havets dit es dol e tristor e desconfort de nos e de tota nostra terra, e que seriem tots perduts. Mas ja, si a Deu plau, ne sera axi; que vos serets en breu guarit e de vostre mal dellivrat. E aquesta malaltia no es sino senyal de amor que Deu Vostre Senyor vos mostra, per tal quel reconegats, e, si li tenits tort, que li esmenets. Don yo-us consell que semblets a vostres antecessors reys de Arago, qui tots temps foren bons crestians e amichs de Nostre Senyor Deu, e especialment vostre pare e vos si-us sou estat fins aci. Mas per co com no es null hom al mon, e majorment axi com vos qui sots princep de terra e rey, qui no haia a fallir a les vegades, axi prech vos e consell vos : que prenats huna penitencia, e avenits vos ab Deu e ab homens, segons vostre poder, de torts, si alguns los entenits, e que perdonets a tot hom qui mal vos haia fet ne a qui vos haiats portada mala volentat nengun temps, axi com feu Nostre Senyor Jesu-Crist. E aço, senyor, es fet que no devets alongar; que com enans serets ab ell avengut, enans vos havra merce, e serets de vostre mal dellivrat. »

E quant lo bisbe de Valencia hac dites estes paraules, respos li lo rey axi com se poch, car a penes podia parlar, tant era feble ; edix li: que molt li playa, e que fort lo havia aconsellat, e que son consell ne faria. E trames mantinent Îletres e missatgers a Barcelona e per los altres Ilochs de la terra : que lexassen anar tots los presoners que ell tenia en preso per

CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. μήν

raho de aquesta guerra que ell havia has ab lo rey de França. ço es assaber, que δια presos no fossen tals que per Îlur preso pen hom haver pau, axi com lo princep de la M reaf ε' molts d’altres barons assenyalais; ct jatsia que a aquests 6 a tots los altres perd nas de bona voluntat dins son cor, empero x fora merce, ans fora dapnatge e percat si ant los en lexas. a destruiment de sa terra; ej mes no fora en pau. Mas mana soire tois bi altres presos qui non fossen capdals ni bros ni homens assenyalats, qui eren, qui ça quil, be mil e cincents.

E quant aquest manament bac (οἱ lo re .

d’Arago, dix que comfessar se volia de τὰ peccats, 6 tenias tant per enculpable ἃ De, que, si onesta cosa fos de fer, dix que deout | tots se comfessaria. Mas, per co com no sera covinent cosa de fer, volia al menys que ίαsen dos a sa comfessio, co es assaber lo guardia dels frares menors de Vila-Franca,efrar | Galceran de Thous, monge del monestir de Sestes-Creus del orde de Cistell.

E axi com lo rey ho hac dit se segui.E &traren denant ell lo dit guardia dels frars menors 6 En Galceran de Thous, monge de Sentes-Creus ; 6 lexaren los toits los alires. ἢ aqui lo rey se comfessa molt homilment e devota, segons que a ell fo vigares, de 1otes coses que havia fetes abans de la guerra e de les altres que feu apres, tro al dia de sa mort. E axi li feren testimoni en poblich sermo lo guardia dels frares menors 6 frare Galceran d'a munt dits. E quant lo rey se fo cumfessat de tots sos peccats be 6 complidament e devota, giras a lo guardia d’amunt dit, e dix li ai:

« En guardia, totes les gents de ma terrat d'altres moltes m'han mes'en fama que yo 800 stat tots temps mal crestia, 6 especialment ara com delenia ma terra al apostoli e al rey de França, que, segons mon semblant, me feyen tort gran. E yo be conech 6 atorch, que 508 estat molt peccador 6 he faillit contra Deus: e hanch null temps nol reconegui sino ara ; ὁ soû tants los peccats de tot hom, que hom se deu pensar e reconexer en si, que no es digne de

(1) Charles-k-Bolteux, fils de Charles 196 de Naples, seisnes superieur de Muree. Sou frère, qui avait épouse Isabelle de Ville-Hardouin, princesse de Morée et d’Achak, était moisi 8 4271, et Isabelle ne se remaria qu'eu 1291, à Napies, à Florent! de Haluaut.

rebre tant honrada e nedea e preciosa casa com es lo cos de Jesu - Crist. Per que yo son aquell qui-u pens e reconech be. Mas he fe e

sperança en Deu que ell me havra merce. E si per ventura yo son tengut pus e pus indigne :

que null alitre hom de rebre lo cors de Jesu- Crist, per raho de aço que les gents dien de mi, prech vos que, abans quel cos de Jesu- Crist aportets, que-us ne anets ἃ vostre mopestir e que façats especial oracio a Nostre Senyor Deus, que yo, qui indigne son vers ell mes que null hom, que no degue rebre lo seu cors precios, que ell, que sab mia volentat e de tot hom, vos en degue mostrar algun seny al vesible o no vesible, en guisa que puxats esser cert. »

Quant lo rey hac dites estes paraules, respos lo guardia d’amunt dit tot plorant, axi : « Senyor, per los senyals que hom mostra de fora coneix hon lo cor e la volentat de dins moltes vegades. E nos, senyor, qui aci som denant vos, per les obres que havets fetes de alguns dies en ça e per les paraules que havets dites a nos, conexem be que Deus vos havra merce sens tot si; car be vehem quin cor havets envers ell; 6 crehem sens falla que puxats rebre lo seu cors precios. Empero yo fare vostra manament, axi com m'havets dit 6 pregat. »

E mantinent quant aço hac dit lo guardia, partis denant lo rey e vench s’en a son monestir, e feu tancar les portes de la sgleya, que nengu no y romas sino ell e sos frares; e feu dir missa del Sent-Esperit; 6 puix cascu de aytants frares com hi havia, que fossen preveres!, dixeren ses misses privades, en que pregaren Deu de co que el rey Πᾶς pregat lo guardia. E quant hagueren ἴοι tot Ilur ofici be e complidament e devota, no trobaren dins llur cor ne veren negun senyal vesible ne invisible per que lo rey d’Arago fos indigne de rebre lo cors de Nostre Senyor Deu Jesu-Crist.

E mantinent vench lo guardia ; e pres ordenadament lo cors de Jesu-Crist, e aportal denant lo rey, Ila hon jaya malalt. E el, jatsia que fos feble, efforçcas, quant veu lo cors de Nastre Senyor denant si, e Ilevas de son Ilit ab huna cota vestit, e agenollas sobre hun malataf que hoœ li hac apparellat, E estech aqui huna peça

(1) Prétres

CAPITOL CLXVIII

que res no dix ne parla, sino que plorava dins son cor, e pregava Nosire Senyor Deus. E quant hac estat aci huna peca 6 feyta sa oracio, rebe aquell cos molt homilment ab gran devocio dins son cor. E aço fet, romas lo rey en sa cambra malalt, e los altres anaren s’en a Ilurs ostals.

E la malaltia s’enfortia e s’agreviava sobrel rey d’Arago durament. Axi que aço lo aporta que tant lo afebli que quaix nos veya nesoya, sino ἃ gran pena. Ε a cap de dos o de tres dies que aquestes coses foren fetes, vench li missaige quels Francesos s’en eren anats e havien desemparada la ciutat de Gerona, e les altres coses axi com en les covinences que dessus vos havem parlat era contengut. El missatge qui aporta les novelles dix les al rey ; e lo rey, quant ho sabe, sabe li molt bo, no per mala voluntat que hagues als Francesos, que del tot los havia perdonat, mas per tal com ell se moria 6 que sa terra no romangues en treball ne en guerra. E lendema apres de aquest missatge que fo vengut, vench hun altre missatge al rey, qui li feya assaber : que el princep de la Morea, qui era pres en Cecilia e havia hom amenat en, Barcelona, quel saludava molt, e que havia gran desig de la sua vista, si veher lo pogues. E quant lo missatge hac dites les novelles denant lo rey, lo rey entes ho a males penes ; que tant era feble que ja havia perdut lo veher, e lo oyr gran res. E no y poch respondre res de paraula, mas que gita

Jos braços encruats sobre los pits, e obri los

ulls vers lo cel, 6 feu senyal que molt ho agraya ἃ Deu. E lo rey d'Arago hanch no dix molles paraules, car no podia. E estech axi tro lendema a ora de Completa, que passa de aquest segle. E aço fo en dia de di-sapte, que era la vespra de Sent-Marti!, en lo any de Nostre Senyor 1285.

E quant fo mort aquell noble rey En Pere d’Arago e de Cecilia, ajustaren se en la cambra hon ell jaya toits los prelats e els richs-homens de la terra ; e mogveren aqui lo major plor e el major dol que hanch hom ves; que gran cosa fo ; e seria major de retraer e de recomtar lo dol e el plor que menaren alli bisbes e abats, e prelats, e comtes, e richs-homens, e cavallers de la terra, e homens de orde e de religio.

(4) Le 8 novembre 1285

7 36 CRONICA DEL REY EN PERE, PER B. D'ESCLOT. [1

En apres apartaren se del cos l'abat e els monges de Sentes-Creus, hon havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rey En Pere de Arago e de Cecilia; e banyaren lo ; e adobaren lo; 6 vestiren lo axi com ἃ monge. E hac hom huna caxa ; e fora la hom dedins e de fora de bell preset vermell; e mes hom Ila dintre lo honrat cors de aquest rey d’Arago e de Cecilia. Ab gran honor trasch lo hom de Vila- Franca. E aportaren lo los richs-homens e cavallers al coll, tro sus que foren al monestir de Sentes-Creus; e aqui mogueren sobrel cos lur dol e Ilurs crits e Îlur plant; que hanch semblant dol no fo vist ne oyt. E aqui, quant lo hagueren aportat al monestir d’amunt dit e fet Îlur psant sobrel seu cors, las barons 6 els

richs-homens sebolliren lo, axi honradara com 86 tanvà per a tant noble cors, de l'altar major del dit monestir; e estiguer aqui tots, per dos dies, en fort dol e plan puix trists 6 despagats partiren se de aqui anaren s'en a Ilurs ostals.

Ab tant saberen per tota la terra les mak novelles, quel noble rey En Pere de Arago ed Cecilia era mort. E menaren gran dol e gra plor cavallers e burgezos 6 ciutadans ὁ altre homens de vila, de la mort de aquell noble se nyor d’amunt dit; e plangucren lo mes qu hanch rey que fos estat en Espanya. Tant ἢ fo plangut que sols no poria esser dit ne com tat lo dol ne desconfort que romas en I terra.

LEO GRAUIAS.

CONSPIRATION

DE

JEAN PROCHYTA