N° XVIII

CONCESSION DU DROIT DE VINDICTE OD DE MAIN ARMEE, FAITE PAR CHARLES- QUINT AUX VILLES DE PERPIGNAN ET DE THUIR (PTRÉNÉES-ORIENTALESJ.

par M. Riaïao db Saibt-Màlo, corn» pondant du comité, à Perpignan.) l5 DECEMBRE l5 19.

iNos don Carolus, favorint la divina clementia, rey de Romans y emperador sempre Augusto, dona Joana, sa mare, y lo roateix don Caries, son fill, per la gracia de Deu rey de Cas tel la, de Arago, e de les Dos Sicilias, de Hierusalein , de Navarra , de Granada, de Toledo, etc., comptes de Rossello y de Cerdanya :

Los antepassats reys de Arago, de digne recort, volent preservar sos vassalls y subdits de oppressions, vexations , assengaladament la fidelissima vila de Perpinya, a laquai per molts barons y potents y aitres persones eren fêtes moites oppressions ; per ço , dits serenissines reys consentiun a la dita vila de Perpenya lo privilegi e privilegis vulgament dits de ma armada, ab moites prérogatives y facultats pera poder se défendre de oppressions, e castjgar aquells. E per que teoim

relatio que la vila de Thuir, per sedar molts mais que contra

(Deux mots qui ne se lient pas avec le sens) en lo comptât de

Rossello , es moites vegades oppressa de molts qui attent en ultrajar los poblats en dita vila, y convenen molts delats, y se fan mais, dels quais se porien défendre, si lo dit privilegi de ma armada los es conseutit. Per ço, volent provehir a la indemnitat dels poblats en dita vila de Thuir, y sedar molts mais que contra los poblats en dita vila se perpetran, y que de aquells se puguen défendre, y castigar los malfactors, ab thenor de aquest nostre privilegi durador : a bene placir de nostra real benignitat, de nostra certa sciencia, delibéradament y consulta, y de nostra real autoritat, atorgam a la dita vila de Thuir lo privilegi e privilegis de ma armada per dits antepassats reys

de Arago, de digne recort, à la fidelissima vila nostra de Perpinya atorgats, ab totes les juriadictious, y en lo modo e manera que es estât atorgat a la vila de Perpenya, us, costum y pratica que finsassi ne han usât los de Perpenya , en axi que los poblats en dila vila de Thnir pugan usar del dit privilegi e privilegis de ma armada atorgats a la dita vila de Perpenya, us y pratica de aquell , com si fos atorgat a la vila de Thuir. Volem empero , enlenem y déclarent que la coneyxensa e judicatura del dit privilegi, si haura loch o no, y la executio del dit privilegi com se haura de usar de aquell, sie del veguer, batllc y consols de la vila de Perpenya, aixi com ells ne acustumen usar ; o si voldran, del procurador real ab conseil del jutge del patrimoni real . o de altre jutge no suspecte; puguen encara si volran recorrer al baille, o consols de la vila de Thuir, los quais ne sien jntges tos temps que a ells se recorrera, los quais puguen y hayen a declarar dit privilegi de ma armada haver lloch , segon declaran dits consols en favor de la dita vila, y en la forma acostumada , per ells en fer los enantament y procehiments , si y segons los dits consuls de Perpenya han acostumat fer y fan en semblants casos, y fassan per lo semblant la execucio del dit privilegi. Per tant alsvenidor lochtinent gênerai en lo présent nostre principat de Calhalunya portant veus de gênerai gobernador en dits constats de Rossello y Cerdanya, procurador real dels dits comptais, y a son llochtineot veguer de Russello y de Vallespir, batlle y consols de Perpenya, bat Ile y consols de Thuir, y a tots y sengles altres officiais y persones subdits nostres a qui pertanguen o pertanger puguen , de la mateix a autoritat real, diem y manam que lo présent nostre privilegi, y totes coses damont dites y expressades, tinguen, guarden, y observen, tenir, guardar y observar inviolablement facen , e no hi contrafacian , o contravinguen per qualsevol causa , o raho, per quant nostra gratia tenen cara, e ultra la ira e indignacio nostres, la pena de mil florins de or de Arago desijen evitar. En testimoni de la quai cosa manam fer lo présent ab lo nostre sagell coma de que usaven abans que fossem elets al règne de Romans y sacre imperi, com los altres encura no sien fabricats, en pendent munit.

Dat en lo lloch de Molin de Rey, a x dîes del mes de dezembre, en lo any de la Nativitat de Nostre Senyor Jesu-Christ de M. D. y xix . e

de nostre règne, esasaber, de la eleccio del sacre imperi, any primer; de la reyna de Castella , de Léo, de Granada, any xvi; de Navarra, quinto; de Arago, de las Dos Sicilias, de Hierusalem y de la altres, any quart; rey de lots any, quart. — Jo el rey.