II. GENRES POÉTIQUES

Vers es us dictatz en romans que compren de .v. coblas a .x., amb una oz am doas tornadas (et ayssi meteysh li altre dictât podon haver una o doas tornadas) ; e deu tractar de sen...

Chansos es us dictatz que conte de .v. a .vij. coblas, e deu tractar principalmen d’amors o de lauzors, am Dels mots plazens et am graciosas razos : quar en chanso no deu hom pauzar deguna laia paraula, ni degun vilanal mot...

Sirventes deu tractar de reprehensio o de maldig general, per castiar los fols e los malvatz ; o pot tractar quis vol del fag d’alquna guerra.

Dansa es us dictatz gracios que conte un refranh (so es un respos) solamen, e très coblas semblans en la fi al respos en compas

et en acordansa ; e la tornada deu esser semblans al respos. El comensamens de cascuna cobla deu esser d’un compas, e quis vol d’una acordansa o de diversa ; liqual comensamen devon esser del tôt divers d’acordansa del respos... El respos deu esser del compas de meia cobla o quays, so es inays o mens de dos bordonetz. E li bordo que son en dansa no devo passar .viij. sillabas...

Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, so’s assaber de .v. a .x. ; lasquals coblas deven esser singulars, dezacordablas e variablas en acort, en so et en lengatges ; e devon esser totas d’un compas o de divers. E deu tractar d’amors o de lanzors o per maniera de rancura, « quar mi dons no mi ama ayssi cum sol, » o de tôt aysso essems.

Tensos es contrastz o debatz, en loqual cascus mante e razona alcun dig o alcun fag, et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver .xx. o trenta cobblas o may ; et alcunas vetz per coblas, e aquest conte de .vj. coblas a .x. am doas tornadas, en lasquals devo jutge eligir, lequals difînisca lor plag e lor tenso. El jutges par aquel metevs compas pot donar son jutjamen ; enpero per novas rimadas es huey mas acostamat...

Pastorela es us dictatz que pot haver .vj. o .viij. o .x. coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre, mas que nos passe lo nombre de trenta. E deu tractar d’esquern per donar solas. E deu se hom gardai* en aquest dictât majormen (quar en aquest se peca hom mays que en los autres) que hom no diga vils paraulas ni laias, ni procezisca en son dictât a degu vil fag : quar trufar se pot hom am femna, e far esquern laun a l’autre, ses dire et ses far viltat o dezonestat. ...E d’aquesta pagela son vaquieiras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monjas, et en ayssi de las autras lors semblans.

Plangs es us dictatz qu’om fay per gran desplazer e per grand dol qu’om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu’om planh. E dizem generalmen de la cauza qu’om planh, quar en ayssi quo hom fa plang d’ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d’autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra manera. Et es del compas de vers cant a las coblas, car pot haver de .v. a .x. coblas...

Molinier, Las Leijs d’amors, éd. Gatien-Arnoult, t. I, p. 338-348.

LÉONCE COUTURE