GANT IV
Le poète arrive à l'entrée des jardins d'amour, où il rencontre un groupe de nobles dames qui poussaient des cris de douleur. Au milieu d'elles il distingue la dame sans Merci.
lo, vent las axi congoixar, Molt prop vengui Irist d'espatar
De llur turment ; E la causa d'el accident Plagué fort a- mon pensament
Que io sabes.
Conaxença sens dir li res Vent qu'estava io tat repres
Dix sens cridar ; (( Citarea las fa passar Aquest turment perque'n amar
Foren cruels :
Car la lley vol qu'ab les infels Servada sia com als fels
Llur igualtat.
A Deu desplau la crueltat Mes que no lot altre peccat Que's pugue fer.