GANT I

De tôt délit privât e d'alegria, Pie de tristor enuig e pençament, Ab dolor gran me retrobi un dia ,

Dins una vall d'arbres tant doiorosa ; Qa'esraaginant la dolor que sentia , La pensa trobé la mort desigosa.

Trist, no sce dir l'entrar de ma ventura, Tant era pie de tristor mon entendre. " Lo dret repos nega ser ma factura !

Eran lo temps quant potestat divina Crea'ls délits que demostra natura E en amar Cupido mes inclina.

Fiâmes d'amor Citarea llançava

D'un estrany foch qui dins amorse creha,

Cremant tant fort que remey no trovaba.

Pirrus ^ , Nero e los allres cruels ,

Vent mon turment , dolor gran los prenia :

De pietat se obrien los cels.