Oernard Desclot ou Dez Clot
Sa « Cronîca del rey En I*ei*e. » — On
ne sait rien sur cet estimable chroniqueur, si ce n'est qu'il était dans l'armée du roi Pierre III. Il écrivit vers la fin du xiii^ siècle. Nous l'avons déjà cité à propos de la Croisade de 1285. Nous donnons ci-dessous le récit qu'il a fait des événements qui se passèrent tout de suite après la surprise de la ville et du Château de Perpignan par le roi d'Aragon.
Dez Clot est plus exact que Muntaner ; il est surtout plus impartial et même « son impartialité touche quelquefois à l'indifférence. « On voudrait chez lui un peu de cette chaleur et de cette imagination dont Muntaner déborde. Quoi qu'il en soit, c'est « un témoin sincère et un narrateur attachant, » selon l'expression de M. Lecoy de La Marche.
Pierre vient d'examiner les lieux par où son frère a pris la fuite et sort de la chambre.
(1) En Paradis. — Il s'agit ici du cardinal-légat Chollet (voir plus haut, p. 107).
« E quant lo rey d'Arago fo exit de la cambra seuse a huna finestra qui guardava vers la vila de Perpinya, e oy gran brogit e grans crits d'homens e de fembres e de infants qui cridaven a grans crits e deyen axi :
« — Senyor rey En Jaume de Mallorques, e quius ha mort ? James no trobarem tan bon senyor 1 »
E quant lo rey [d'Arago] hac aço entes, trames un missatge a la vila per saber que cridaven aquelles gents. E lo missatge devalla corrent a la vila. E torna tantost davant lo rey e dixli :
« — Senyor, pensats hi tost de exir, vos e vostra companya, axi com puxats, sino, vos e nos som tots perduts, que veus tots los homens de la vila guarnits ab llurs armes : e han gitades cadenes e barreres, e volen pujar aci, e queus prenen e aturen, vos e vostra companya, car fama ha venguda entre ells que « vos havets mort e estanit llur senyor, ço es assaber lo rey En Jaume de Mallorques, ques vostre frare. »
Quant lo rey d'Arago hac aço oyt e entes, feu carregar les adzembles de la sua roba e de aquella que atroba en lo Castell... El rey d'altra part trames raissatgers als cavaliers qui albergaven en la vila : « ques armassen tost e yvas e que pujassen ab llurs armes e ab llur roba vers lo Castell. » E tuyt feren ho axi com lo rey ho hac manat.
E a pênes se foren los cavaliers guarnits, que tots los homens de la vila muntaren vers lo Castell ab llurs armes, be très milia o pus. El rey d'Arago, quels veu venir^ exi fora la porta del Castell en hun cavall, cavalcant ab una macja al puny, e volia parlar ab les gents qui venien ; mas no podia esser oyt, tan grans crits movien,
client al rey a huna veu : « que vos nos havets mort nostre senyor, lo rey de Mallorques. »
Avec une audace inouïe, Pierre traite alors les Perpignanais de malvada gent, et leur raconte un mensonge, disant que Jacques, qui avait promis cependant de faire sa volonté, s'est sauvé par la fenêtre de sa chambre au moyen d'une corde.
E les gens quiu oyren començaren de plorar e de cridar a grans crits e a dir :
« Vos lo nos haveu mort. E retets Ions (1), que ço que deyts no son sino abelllments des paraules. »
El rey que veu que axi era, e que la gent se comovia contra li, e no li valia res son parlar, feu senyals als cavaliers que ixquessen ab llurs armes. E mantinent ixqueren be docents cavaliers arraats del Castell e gran res de servents(2), e mal grat de tota aquella gent ferenlos partir de aqui a grans empentes. Els homens de la vila, qui veren que axi era, tornarensen a la vila e anarensen per los hostals e per los alberchs, e trobaren molts homens de la companya del rey d'Arago e majorment homens a peu, quis guarnien per pujar al Castell e ajudar al rey d'Arago llur senyor, e prengueren los tots, si que ben aturaren de mil en sus. El rey d'Arago, quiu sabe, feu tost, segons damunt es dit, carregar les adzembles de la roba e del trésor e de la moneda que troba al Castell, e feu cavalcar la reyna de Mallorques, sa cunyada, ab sos très fiUs e ab sa filla atresi, e los altres presoners, ço
(1) Rendez-nous-le {Ions, pour lo nos).
(2) Le mot res signifie ici quantité, nombre.
es assaber N'Amalrich de Narbona el nebot del arquebisbe de Narbona e dos consellers del rey de Mallorques, e ixque del Castell ab tota laltra companya e avials tots tro fora la vila (1). E puix ell torna ab sa companya de cavalers a la vila per delliurar aquells servents que havien aturats los homens de la vila.