‹ Histoire de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu'au Traité des PyrénéesChapitre 84 sur 115 · Extrait du « Geneal de scriptura · texte numérisé non relu

Extrait du « Geneal de scriptura

— C'est la relation du premier jugement rendu

par Salomon, « del primer juy que dona Salamo. »

De mantinent que Salamo comensa a regnar,

vengueren dues fembres publiciues devant ell.

E la una dix : « Senyor, merce ; jo e aquesta

fembra estavem en una casa c dormiem en un

lit, c jo hagui un 1111, e puys ella hach ne altre ;

(1) Quia plures libros hijstoriales et aitos,ad preccs nostrus el pro nubis, transtuUstis de latino in vulgnri, eos(iue coinposuistis et conipilastis ex aliis libris hystorialibus, non sine magnis quippc laboribus et expensis (B. 136, Inventaire).

e durment abdues ab nostros infants en un lit, mori lo seu infant, e ella senti que lo seu infant era mort. Mentre jo dormia, levam (1) lo meu infant de prop mi e posay lo seu qui era mort, e lo meu qui era viu posa prop si. E quant jom desperti, trobem lo infant mort al costat, e estigui ab gran dolor tro al mati que conegui que no era mon fill, e demaneli lo meu que viu en son poder (2), e nol me volch donar. »

Respos laltra e dix : « Ments, que ans es mort lo teu fill, e aquest es meu qui es. » — « Ans dius tu gran falsia, dix laltra, que lo meu fill es viu e es aquex que tu tens, e lo teu mori. »

E staven axi en gran contesa devant Salamo. E Salamo volent partir la lur contesa feuse aportar una spasa e dix : « Aportats me lo infant viu e partir Them en dues parts et donar n'hem a cascuna sa part. »

E dix la mara de l'infant viu : « 0 senyor, per amor de Deu no sia, que molt am mes que' ella lo liage que sil vehya ociure. »

Dix laltra : « Nol hauras tu ni jo entegra, mas sia partit axi com diu lo senyor e hagen cascuna sa part. »

« No, dix laltra, que jo non vull gens, ans sia tôt teu. »

Respos Salamo : « Dats lo infant viu a aquesta qui n'ha pietat, que aquesta es sa mara. »

E quant los jueus ohyren aquest judici temeren molt lo rey e loaren Deu qui tanta saviesa li havia donada.

(1) Pour leva me, « m'enleva, » « me prit. »

(2) Que «je vis » en son pouvoir. Plus haut, viu est l'adjectif signifiant « vivant. »

2. — Extrait» du « Cato. » — Le premier de ces extraits est une sorte de préface du traducteur anonyme, qui nous donne la date où il termina son travail, c'est-à-dire le 21 juin l'i62.

Cum dels homens constituits en hus de rao se pertangua enquérir e serquar la via e carrera, laquai mitjansant puscham haver conexensa de Deu e atquirir la gloria e repos de la sua anima en laltre mond, e en aquesta visqucn e sien fets dignes de honor e reverentia e agradables a les gents, e atquiresquen de gran hutilitats e profits, e tal carrera sia la via de virtuts, aquelles donchs devcm inquerir ab summa diligencia. Les quais virtuts son iiii, ço es a saber Justicia, Temprança, Fortaleza e Prudentia, les quais entre los altres libres son ab gran brevitat posades per aquell gran savi apellat Catho en lo seu petit libre, loqual per los maestres e doctors es stat constituit legir ordinariament per tots studis e scoles a gloriosa introductio dels juvens, per la sua gran preciositat de sentencies.

Com adonchs lo dit libre sia compost en leti, e no sen aprofiten sino los gramatichs (1), per tal que daqui avant sen pusquen aprofitar los qui no son gramatichs, axi homens com dones, e pensât reduirlo al vulgar romans encara que per Ventura altri lo haia abans splanat, so que no he vist. E aço es fet vuy a xxvii de juny mcccolxii.

Après ces quelques lignes de l'auteur de la traduction, viennent les sentences morales de Caton. En voici quelques-unes :

Yo crech que la primera virtut es refrenar la

(I) Etre gramatich signifiait donc « faire du latin. » Déjà au XIII* siècle, Ramon LuU, pour dire qu'il ne sait pas le latin, s'exprime ainsi : per so cor ignur gramatica.

Jl

lengua. Aquell es mes propinque a Deu qui sab callar ab raho.

No vuUes esser contrari répugnant a tu matex, car nos convendra ab altri qui nos conve ab si matex.

No vuUes contendre ab paraules contra los parlers, car la paraula es donada a tots, e parlar ab saviesa a pochs.

Apartat de baralla ; no sies de aquella comensador, car callar no nou, e nou a vegades lo parlar (1).

Quant algun te loara, sies jutge de so quet loara, e no vulles de allô creure mes a altri que a tu mateix (2).

Los fets virtuosos que altri fara, be los pots publicar, e si tu obrares coses virtuoses, callar los as (3).

No haies paor a la mort perque sia fi de la tua vida^ car aquell qui massa la tem perd tôt plaer de la vida.

Lexat (4) de serchar los sacrets de Deu e quina cosa sia cel. Ton pensement sia en les coses mortals, axi com tu es mortal.

3. — Extrait du « Boeci. » — La Philosophie apparaît à Doèce sous les traits d'une femme.

Mentre ques pcnssava en les dites coses ab dolor, e bagues callat e estigues tôt consiros en

(1) « Car se taire ne nuit pas, et bien des fois le parler nuit. »

(2) « Lorsque quelqu'un te louera, sois juge des éloges qu'il te donne, et, sur ce point, ne crois pas plus un autre que toi-même. »

(3) « Taire tu les as, » c'est-à-dire « tu as à les taire. »

(4) Pour Lexa te, « laisse-toi de chercher, ne perds pas ton temps à chercher... »

son lit, aperechli una dona a la part dreta del seu cap, la quai havia la cara molt bella e digne de gran rcverencia, e havia los huylls flamnjants e molt avists ; la color de la sua cara era tota viva e frescha, en senyal de bona compleccio c de benignitat. Aquela dona havia molt gran força, e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa, car alscunes vegades era axi minua com les altres persones, e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel, e sil volia un poch alçar trespassava lo cel.

Les sues vestadures eren fêtes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment, e eren de tal materia que nos porien corrompre, lesquals vestadures la dita dona havia texides e fêtes per simatexa. La color de les dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum, e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letrcs, ço es P e T, la P era baix en les faldes, e la T era entorn del cabeç, e de la P entro à la T havia pintura a manerade gra sons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs, per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força, perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans, car fugi e no la prengueren. La dita dona ténia en la sua man dreta libres, en la ma esquerra un ceptra.

Aquesta dona era la Philosophia, la quai es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat, nodrint c informant aquell nedeament ab clla...

iOitt >iM USX ^l >»ir trui ^

fetW rai» l>ir «c/ itC4\iftMel»Littrl> ^ ^ f»^ rttntg < ttfffUuât <tiifi ud ^ U^UM cofi fou m(U ^làûltrSt^ \tù ÙefèPUtt U ^ita iktflj4i!^iiji«n

\fpttt fitifwittufh ^tkfrm^ aiiium ph^ar MOfltM* crtf<r cronf^iui* Um^fer¥MjlS<imu «fue^il» fMttaitiiu

mndtu l^-^t'ttfi iih btf ycgut^ tfiUtûPttMU \tw t*<b$ià 4> futtut^ hoc ttnmtr 4)U<pn tf^jur^ c&n

unuk M^utU^ ffturyjtr com U^u ^fUU a jtmA àcU htmaiu mpi ■

\ii

FRAGMENT D'UN MANUSCRIT CATALAN DE Valère Maxime

Page 1