PRÉAMBULE BT RUBRIQUES DES PURS DE VALENCE
En lo any denoslre Senyor M. CC. XXXVIII. non diesde Octubrc * près lo Senyor en Iaume per la gracia de Dcu Rcy Darago la ciutat de Valencia.
Començament de sauiea si es la temor de Deus, et naluralmenl lo deuem lemer e amar : la temor perqne ell es poderos : coin aquellquins feu de nient : ens desfara, corn a ell vendra de plaer : car res non podem fer sens ell, segons la paraula quens retrau sent Ioan en la Euangeli. Amar lo deuem de lot nostre cor, e tota noslra pensa : car ell es donador de gracies, e de bens spirituals et temporals. Et majoraient lo deuem temer, e amar los Reys : temer perque es lot poderos : et amar per lo be quens dona : car per ell regnen et han bones costumes et maior poder et maior riquea. Et la raho perque Rey deu regnar maiorment: si es per justicia : caraquestali esdonada, que si justicia no fos, les genls no haurien inester Rcy. Primerament es neces. saria que mcnys de» justicia no poden viure los homens en aquest mon: car no tan solament se deuen jutgar los homens per los Reys, o per aquclls qui tenen en lur loch : non los es donat poder del Senyor de lus créatures : e nul hom no pot viure en veritat ni endrelura si donchs no len justicia en si matex: car si hom no julgaua a si tam be com al altre : no poria hauer vida de manera de home : ne segons la noblesa ne dignitat que Deus volch donar a home quant lo feu a semblança de si. Donchs car justicia es illuminament de les coses que son spirituals et temporals. Car nul hom pot venir a saluacio, si primerament no repren a si dels faliments que fara, ne pot bengouernar ço que Deus li ha donat si ab fe y ab justicia, et ab carrera damor no guarda sa gent aquel a qui es donada : que a aquclls que faran
« Nous copions textuellement l'édition unique de 1547. 1 C'est la date do l'entrée des chrétiens à Valence, et non celle de la capitulation. (Voy. t. I. p. 388.)
be reta gardo de be : e als que faran mal reta guardo de mal, hauenl misericordia migancera quant veura que loch sia. Car lum lerrenal en loshomens poden veer et guardar si et altruy de errar ve per justicia. Donchs aquesla no pot esser ben lenguda si no es per los maiors : car si cascun podia fer ço que ha en Tolentat a allruy: aquest seigle no séria, mas ténèbres etdolor: car aço es declarament de cor, e de pensa del hom : car nos donara duble que alcun li faça mal si donchs no fahia perque. Et silosReysson de bones costumes en toîescoses, o enparlida: note tendria prou tota aquella gracia que Deus los haura dada : si donchs no vsauen de justicia et de drelura : car aquest es lur offici de ventât. Et fahen be aquesta gracia de justicia, perque nostre Senyor los hi ha meses molles altres bones costumes poden passar etencobrir: car aquesta es gracia coberta dels Reys.
Eaxi corn nos en Iacmc per la gracia de Deu Rey Darago. de Maîlorques, de Valencia, compte de Barcelona, et de Vrgell, et Senyor de Monpeslcr, volenls que noslrc Senyor nosjulge hauen a nos misericordia : en aquesla manera deuemnos jutgar nostres sotsmeses: oras la misericordia no ha obs de ser tanta que eximpie de mal pogues donarals altres ques volguessen venjar et emparar per sa auctoritat propria de ço que es oiûci nostre dels venjaments. Etjalsia que nossiam necligenlsalcunes vegades en justicia pus que a nos no hauria mester : ne a aquelis qui nostre Senyor nos ha comanats daman merce a aquell qui aquesta gracia et aquest poder nos ha tan gran donat que ell quens ho perdon. Car algun hom en aquest mon no pot viure sens peccal : et si nos hauem errai contra lo offici que nos tenim per ell hauem volontal que daqui a auant no errem plus. Et per aquesta raho hauem fet aquest libre de dret : el quai melem noslra pensa et de nostres sauis aquelis que nos poguem hauer Bisbes, e richs homens, Cauallers ethomens deciutal: Etpregam e manam a tots aquelis qui seran, o volran esser dins aquesls furs, que guarden e obsoruen, e mantenguen aquests furs: et per aquests se jutgen per tots temps.
Comencen les costumes et el3 slabliments de la Ciutal, et de] Règne de Valencia: del Senyor en Iacme per la gracia de Deu Rey Darago et de Maîlorques el de Valencia, compte de Barcelona
PIÈCES JUSTIFICATIVES 569
et de Vrgell, et Senyor de Monlpesler : axi com dauall son ordenadcs daquell qui la Giulat, e lot lo Règne ab gran vicloria guanya. Les quais costumes, e Furs per aquel foren fets en lo any M. CC. L. Dolze anys après la dila Ciutat y Règne per aquell fonch guanyal.
Com manaments sien de dret honeslamenl viure: e a altre no agroujar, e son dret a cascu donar : els princeps de les terres per la misericordia de Deu hajen rehebuls loi gouernamenls dels règnes: perço que donassen egualment son dret tambe al pobre com al rich : e que purgassen de mais liomens ab gran diligencia les prouincies a ells cornanades no departen de hon fossen aquells mais homens. Emperaço Nos en lacme per la gracia de Deu Rey de Arago de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona, e Durgell, e Senyor de Monlpesler: cobejanls dur a acabament les deuant dites coses : hauent Deus dauant noslres vulls, costumes en aquesta Real Ciulat de Valencia, e en lot lo Règne, e en totes les viles, e castells, alquerics, torres, e en lots altres lochs en aquest règne edificats , o a edilicar sotsmeses nouellament per la volunlat de Deu al nostre gouernament fem, c ordenam ab volunlat, e ab conseil den Pere per la gracia de Deu Arquebisbe de Tarragona, e dels bisbes de Arago, e de Catalunya : ço es a saber drn Berenguer bisbe de Barcelona, e den Vidal bisbe Dosca, e den Bernai bisbe deÇaragoça, e den Pons bisbe de Torlosa, e den Garcia bisbe de Taraçona, e den Bernât bisbe de Vich: e ab conseil dels nobles barons den Ramon Folch vescompte de Cardona, e den Pere de Moncada, e den Guillem de Moncada, e den Ramon Berenguer, e den Ramon de Peralla, e den Pere Ferrandez Dalbarrazi, e den Pere Cornell, e den Garcia Romeu, e den Examen Dorrea, e den Arlal de Luna, e den Examen Periz : e dels prohomens de la Ciulat : ço es a saber den Ramon Pere de Leyda, e den Ramon Ramon, e den Pere Sanç, e den Guillem deBellocb,e den Bernât Gisbert, c den Thomas Garridell, e den Guillem Moragues, e den Pere de Balaguer, e den Marimon de Plegamans, e den Ramon Dnrfort, c den Guillem de Lacera, e den Bernai çaplana, c den Pere Marlell, e den Guillem Bou, e den Sleue de la Geferia, e den Vch Marti , e den Ramon Munyos, e den Ferran Periz, e den Andreu de Linya, e de molt altres. Mas erapero si costumes do
eren posades en scril : porie esser entre aquells qui pledejen gran confusio: e porien exirgran materia de con tendre. Per ço corn memoria de hom molt es lenegable : e la flebea de hom es raolt aparellada a vblidança. Et per aço aquestes costumes fera mètre en scril a perdurabie memoria : car hauer memoria de tôles coses, e que en ninguna cosa hom no desuîas majonnent pertany a Deu que a bomens — Vedam donchs que ningunes allres costumes en la Ciulal, o en algun altre loch del règne de Valencia en alguna cosa no hajen loch : mas per aquestes costumes la Gort els Iutges dejen los pleyls jutgar e determenar. Car asats conuenientment poran départir per aquestes costumes la cosa egual de aquella que no sera egual : e la cosa leeriua de aquella que no sera leeriua. — Et aquestes coses en axi sobrediles volem que Ha bon aquestes costumes no poran abasiar: aquells que jutgaran puixen leeriuament recorrer a naluraJ seny e a egualtat .
Libre primer
Rubrica I. — Del terme del règne de la ciulatde Valencia1.
— II. — De les pastures y del vedat.
— III. — De la Cort e del Balle.
— IV. — Del quart e pencs de la Cort.
— V. — De Seguretat et de donar fermança.
— VI. — De clam que no sia mudat.
— VII. — Quais persones e coses puixen esser preses
sens manament de la Cort.
— VIII. — Que Iuheu ne Sarrahi ne heretge no haja
seruu Chrislia.
— IX. — Daquells que tugiran a lessglesies.
— X. — DeStablimentse delsmanamentsdelprincep.
— XI. — De ignorancia de dret e de feyt.
— XII. — De prechs feyts al Princep.
— XIII. — Que pendent e duranL lo pleyt aigu nos
pusqua appellar.
' Il faut lire : Del terme del règne o delà ciutoi de Valencia.
PIÈCES JUSTIFICATIVES
Rubrica XIV. — Si contra dret alguna cosa sera impetrada. — XV. — Dels vults e de les ymatges.
Libre segon
Rubrica I. — De mostrar publiques scriplureso comunes.
— II — De aquells qui seran appellats en dret.
— III. — De conuinenccs el de conspiracions , ço es
de mais empreniments.
— IV. — De transactions e de composicions.
— V. — De crrada de compte.
— VI. — Dels aduocals.
— VII. — De quais coses infamia sia donada, o posada
a aigu.
— VIII. — De procuradors.
— IX. — Que aigu no pusqua les sues actions, o
demandes donar necomanarapus poderos de si.
— X. — Dels negocis o dels allers que per aigu sien
menais , o feyts.
— XI. — Daquelles coses oue seran feyts per força,
o per paor.
— XII. — De mal engan.
— XIII. — De reslitucio de menors.
— XIV. — Si ludor o curador sera els feyts dels me-
nors.
— XV. — De arbitres rebuts e de dar segurelals.
— XVI. — De nauxers, de lauerners o dostalers.
— XVII. — De sagrament de calumnia.
Libre terrer
Rubrica I. — De Iubins , e orde de aquells.
— H. — Que negu per força no sia tengut de acusar
ne demanar altre.
— III. — De contestations lilis , ço es de començar
lo pleyt.
Rubrica IV. — De dilacions ço es de allongament, e de
feries ço es de dies en que hom no deu pledejar.
— V. — De jurisdiclio ço es de poder de lois jutges
e de for conuinent çoesde corl conuinenl E de conlencio de jurisdictio.
VI. — En quai loch deja esser fêta demanda de crims, o de possessions , o de lexes feyles en darrera volunlat.
— VII. — On deu esser deinanat aquell qui promes
donar, o pagar alcuna cosa en cerl loch.
— VIII. — En quai loch deja esser feta demanda de
coscs.
— IX. — En quai loch herelat deje esser demanada.
— X. — En quai loch deu esser demanat conte de
alcuna administracio XI. — De donations que seran feies contra offici
de pietat.
— XII. — De demanda de heretat.
— XIII. — En quai manera deu e pol hom recobrar li
sua cosa que allre le.
— XIV. — De Vsufruyt ço es daquell qui a drel el
fruyl a rebre da quclla cosa, e no ha drel en la proprielal.
— XV. — De clauegueres, e de stremeres, et dal-
bellons.
— XVI — De seruitut daygua e dallres coses.
— XVII. — De dan donat.
— XVIII. — De diuisio e parlicio dels hereus.
— XIX. — - De les coses comunes a partir.
— XX. — De aquells que seran companyons de hun
maleyx pleyl.
— XXI. — De demoslrar aquella cosa moble en juhi
que sera demanada.
— XXII. — De jochs jugadors c blasfemadors.
Libre quart Rubrica I. — Si cerla cosa sera demanada
PIÈCES JUSTIFICATIVES
Rubrica II. — Per quai raho deu hora demanar ço que no
sera degut , c sera pagat , e ço que per leja raho , e desonesta sera promes.
— III. — De condicio furtiua ço es de cosa qui sera
emblada.
— IV. — De demandes e de obligations.
— V. — Que la muller per lo mark, ni) marit per
la muller, ni la mare per lo fill no sien demanats.
— VI. — Nel fill per lo pare nel pare per lo fill éman-
cipât , nel libert per lo palro sia demanal.
— VII. — Daquells qui se stablexen pagadors dalcnn
hauer, o dalcuna cosa per altre.
— VIII. — De proues.
— IX. — De leslimonis.
— X. — Mes val ço que en veritates feyt que ço que
fenctament es scrit.
— XI. — Per quai raho deu hom demanar penyora
que haja mesa a altre.
— XII. — Dauer que sera promes de preslar, e no sera
prestat.
— XIII. — De compensacio.
— XIV. — De Vsures.
— XV. — De deposit ço es de comanda, et do les coses
' de les quais no deu esser feyla comanda.
— XVI. — De manament que alcu fa a altre per sos
pleyls a menar, o per allres coses a fer.
— XVII. — De companyia.
— XV 111. — En quai guisa compra e venda sia feyta.
— XIX. — Quais coses no deuen esser alienades.
— XX. — Per quai raho se deu nés pot venda defler
ni trencar.
— XXI. — De les lires e dels mercats.
— XXII. — De les coses logades o de aquelles que son
preses a loguer.
— XXIII. — De dret de cosa que sera donada a cens.
— XXIV. — De décimes e premicies.
Libre cinque
Rubrica
— De arres e desposalles.
— Si la nmller a qui lo marit lexa lo vsufruyl
pendra allrc marit.
— De promissio de exouars e del dret dels
exouars.
— De donacions que seran feytes entre maril e
muller.
— En quai mancra sia demanat lexouar quant
lo matrimoni sera soit e départit.
— De tudoria que sera donada ab testament ,
o sens testament.
Libre sise
Rubrica
— Dels seruus que fugen e dels furls.
— De collacio de bens.
— Quais poden fer testament, o no, e quais lo
poden tenir, o no.
— De testaments.
— De aquells qui moien sens que no hauran
feyt testament.
— En quai guisa hereus sien feyts.
— Del dret que han los hereus de delliberar si
seran hereus , o no.
— De rebujar beretat.
— De aquells als quais les heretats son toiles
axi com a persones indignes.
— De lexes que seran feytes per lo teslador.
— De coses dubloses.
Libre sete
Rubrica
— De prescripeions.
— De sentencies e actes de citacions, e de des-
pesés necessariés, et vtils, e que seran feytes de volunlat.
PIÈCES JUSTIFiCATIVKS
Ruhrica
— De nena del mise aui mal jutsara.
np avppucio de sentencies
— A ouais no nou cosa iuliada
— Si Dcr falses cartes o ner falsos Icstimonis
sera iutiat.
— Daquells qui confessen en drcl alcuna cosa.
— De apoelacions.
— De aquels qui poden renunciar, e lexar sos
bens.
— Dois bens que son possehits per auctorilat
de julgc.
— Del priuilegi del fisch ço es daqucll qui te
loch del Princep.
Libre Vlll
Rubrica I.
Rubrica I.
De força ode violencia que sia feyta a algun. De penyores.
De fermances.
De pagues com deuen asser feyles.
De euiclions ço es daquelles coses que altri
haura guanyades per dret en juhi.
Com pusca nom e dege allre aftillar, e
emancipar.
Daquells que son remuts de poder de lurs
enemichs.
De donacions.
Libre IX Quais poden accusar.
De adulteris e de aquclls qui sen menaran
fembres vergens per força.
De crim de fais e de falsa rooneda .
De crim destellional ço es daquels qui a molls
vendran, o obligaran una mateixa cosa
per falsia.
De injuries.
De questions e de demandes feytes ab turments.
— De crims.
— De maKeytors y de guerrejar.
— De crim de lésa magestat.
— De crim de tracio.
— De dcnunciacio de nouella obra.
— De departiment de coses.
— De feeltat, et de sagraroent de (eellal.
— De guanyar senyoria de coses.
— De significacio de paraules.
— De règles de dret.
De naufraig e dencant.
Del balle et de la cort.
De notaris scriuam; e de salaris.
De guiatge e de treues.
De feus.
De balalles.
De molins e de forns et de banys.
De pa qui es de menor pes ede les mesures que son pus minucs que no deuen esser. Del offici del pes e de les mesures.
Del ollici de mustaçaf.
De mariners.
Dels saigs e porlers e del carcelatge.
De draperse saslres e de veslirs.
De draps e de fustanis.
De cequiers.
De melgos apolecaris e speciers.
De aquells que rebuguen morabalins, o
mazmodines.
De leuda e hostalatge e allres drels Reals
y de corredors.
De la mesura del pa.
D<» prcu de mardi de liura, donça, dalna,
e de laneca.
De la mesura del vL
De corda de soguejar la K rra . e del preu de les jouades.
