‹ Romania (volume 4)Chapitre 10 sur 283 · Une main postérieure a corrigé fauda · texte numérisé non relu

Une main postérieure a corrigé fauda

hieu ci bailat en guatge e obliguada, hieu te prec que si per alqun cas hieu so empachatz de redre aquest argen al terme que (/. 2 c.) m'es assignat? per lo Jugieu, que si hieu la te baile que tu la redas per me per la maneira que mas te plaira. 20. E quan ac aisso dih, lo Jugieu e lo crestia se departiro del temple el Jugieu anet s'en am lo crestia a sa majo e prestet lhi argen so que vole e assignet lhi jorn de paguar. 21. E aprop lo crestias quan ac près Pargen, apparelhet una nau(s) e fetz la carguar de mercadarias e mes se en la mar e anes s'en si que pervenc en las partidas de Barbaria. 22. E quan ac vendut so que portava e el fo molt enrequigitz, e adonc (e)el doblet autras naus e carguet las d'autras mercadarias, aissi que tan se donet en aquetz negociis que lo jorn que lhi eraassignatz a paguar se va oblidar. 23. Mas pues .1. jorn denan lo terme lhi va membrar que l'endema el avia a paguar, e fo motz trist e tuh sei familiar, e d'aisso el fetz mainhs plains. 24. Mas aprop quan fo tomatz en se meteihs, el cogitet que bailes aquelargena Jezucristloqual avia obliguat. 25. E fetz far .1. escrin e dedms 1 el va roetre l'argen que dévia al Jugieu e metz lo ella mar e comandet lo ha aquel que fetz las mars, aissi que Dieu vole, al quai es tota cauza possibla, que aquel escrin en una nueh passet per divers pass de la mar e anet ferir costa la ciotat de Bisancea que Costantinoble es apelada. 26. E quan venc lp mati, .1. dels familiars del Jugieu va venir costa las ondas de la mar e vi aquel escrin e eu jet lo penre amb la ma. 27. Mas l'escrin se alonget del2; e pueis aquel familiar tornet s'en a Postal e ditz al Jugieu que .1. escrin avia vist costa las ondas de l'aigua; el Jugieu anet la e va penre l'escrin e portet l'en a Postal e va penre aquel argen e va lo rescondre en so lieh. 28. E aprop un pauc de tems lo crestia va venir a la dicha ciotat, e quan lo Jugieu lo saup, el va venir al crestia e demandet lhi l'argen que lhi avia prestat. 29. Mas lo crestia lhi ditz que d'aisso que el lhi avia prestat el lo avia paguat. 30. Mas lo Jugieu lhi repliquet et ditz que el avia pro testimonis cossi el lhi avia prestat tan d 'argen. 3 1 . E l'autre no avia testimoni cossi el lo agues paguat. 32. Mas lo crestia (/. 2 d) lhi ditz que el avia en testimoni aquel que lhi avia obliguat e donat per fermansa. 3;. E ditz lhi que anes amb el a la glieja e augiria so testimoni, aissi que amb .11. s'en hanero ha la glieja amb mains d'autres denan 3 la ymagina de Jezucrist. 34. E adonc lo crestias va dire : 35 . Sentier Dieu Jezucrist, aissi quan tu es filhs d'orne et de Dieu, tu me porta testimoni de vertat, si hieu ei bailat ha aquest Jugieu so que el me avia prestat 36. E adonc la ymagina denan trestotz va dire que al Jugieu era satifah de so qu'el avia prestat al crestia, e ditz que l'argen que era ell

1. de est ajouté par une main postérieure. — 2. del est ajouté. 3 . n est ajouté par une main postérieure. RomaniayVlli

l8 I. ULRICH

escrin, k> Jugieu l'avia agut e avia lo rescondut jotz son Keh. 37. E quan lo Jugieu augi aisso, el ac verguonja e reconoug que vertatz era, e per aquest miracle lo Jugieu degemparet la error des Jugieus e queric lo baptisme, aissi que receup lo baptisme e la fe de Crist. 38. E per aquest miracle aqueia glieja es apelada Testimoni, ella quai glieja es facha festa lo jorn que aisso s'endeyenc.

(IV) . En quai maneira la ymagina de nostra dona receup lo quairel que sos aversaris trametia al sieu dévot, e cossi la ymagina mes paît entre los enemics, e quan foro covertit, los receup a penedansa.

39. Prop d'Orlhis a un castel lo quai es apelatz Avenon, on lhi ciotada ha honor de nostra dona avio fah una glieja, aissi que alquna vetz s'endevenia que aquels del castel avio paor de lors enemics. 40. Mas els que se fiavo de nostra dona anavo ha la glieja amb lors molhers e amb lors efans e aqui de gran coratge demandavo ajutori ha la ymagina contra lors enemics, 41. E quan un jorn agro fah lor pregueiras amb gran lagrimas, ilh emportera la ymagina amb lor. 42. E a defendemen de lor e a terror de lors enemics ilh la vau paujar e la vau mètre a la porta del castel , aissi que un dels ciotadas estava tras la ymagina e trametia contra los aversaris dartz et sajetas per que naussegia motz. 43. Mas un dels enemics va ha aquest recondudamen e ditz lhi que si no se ostava d'aqui que la ymagina no lo poiria guardar que mort no prejes, e trames lhi lo dart e cujet lo aussirre. 44. Mas la ymagina (/. 3 a) se va girar e retenc lo, e per aquesta maneira la vergena Ihiuret lo sieu dévot de mort 45. E d 'aisso aquest dévot ac ta gran gauh delà vergena que de contenen el trames sa sajeta contra aquel sieu aversari e anet lo ausirre. 46. E aprop aquest miracle fo divulgatz als enemics, els devotz de la vergena crido que ela lor sia ajutori e defendemen. 47. E quan lhi enemic ho viro, ilh agro gran paor e gitero lors armas ho arnes puor, e demandero patz e intrero ella glieja de nostra dona, on feiro mainhfcz 1 offerendas. 48. È aprop vau prometre que nuls tems no (no) irio en aquel luoc, e tro al jorn de hoeu 1 aqueia ymagina a tengut e te aquel dart tôt dreh ella ma.

(V) . En quai maneira la vergena Maria un clers sieu dévot que la saludava tôt jorn lo Ihieuret de mort e de son lah propri lo alachet e lhi reparet la lengua e las lavras e lhi donet sanitat.

49. Un clers fo que avia mot fort son entendement ellas riquezas del mon ; empero nul temp no intrera en glieja ho passera denan que el no saludes nostra dona de la salut del an gel, e degia : Ave Maria gratia plena,

1. ta est ajouté par une main postérieure. — 2. 0 est remplacé par

dominas tecum et cet. 50. E aisso degia a genolhos e pues degia en aissi meteihs en aquesta maneira : Beatus venter qui te portavit Christum e[t] beata ubera qui te lactaverunt salvatorem nostrum. 5 1 . E volo aisso dire aquestas paraulas : Benegitz sia lo ventre que te Christ a portât, e benauradas sio las tetinas que te salvaire nostre au alachat. 52. Mas endevenc se a haventura que aquest clers perdet lo sen, aissi que per gran dolor que avia manjava sas lavras e sa lengua. 53. E aissi ho volia far dels autres membres de son cors si hom lh' 0 sufertes, e per aisso lo fagia 1 mot lah veire. 54. Mas .1. jorn jagen en son lieh el vi a son cap una persona mot bela e de bela faisso, e aisso era l'angels de Dieu que plora[va] en aquesta maneira e degia2 : que es aisso, dona de misericordia e fon de pietat ? e membre te del tieu dévot loqual te saludava tos tems devotamen. 5 5. E pues degia : Maire de Dieu, si tu defalhes als tieus, qui aura recors a tu ? no sia, dona, no sia. 56. Quar la esperansa del mon sira anuilada si no trobo en te remedi e cosselh. 57. E quan degia aisso, e la maire de Dieu va (f. $ b) paresser al angel e al(s) clers e vole satisfar al clers de la demora que avia fah, aissî que se apropiet del liet del clers e fo lhi en vejaire que la vergena lhi mes ella boca sas tetinas si que la lengua li soudet, e las lavras que ero mot laias a veire lhi restituit a sanitat. 58. E pues lo clers quan fo gueritz de totz ponhs, prediquet a totz lo servigi de la maire Dieu, e pues tan quan visquet menet vida religiosa.

(VI). En quai maneira nostra dona delhieuret la fenna prenhs del perilh) de la mar e la fenna amb son efan amenet al port de salut*.

$9. Es un luoc apelat Tumba on ha una glieja de San Miquel arcangel la quai es mot roerevilhojamen bastida, e aquel luoc es evironatz de la gran mar e es mot perelhos pass per lo cressemen el descressemen de la mar, si que es de tal natura aquel luoc que a aquels que volo vegitar la glieja de S. Miquel aquela mar se départ doas vetz lo jorn, mas no pas pauc e pauc, aissi coma las autras mars, ans ho fa amb gran enbrivament e amb terrible soo, e per so aquel luoc es apelatz perilh de mar. 60. E ella festa de S. Miquel aquels que so aqui entorn de cascuna terra se perforso de vegitar aquella gleja. 61. E endevenc se, que una festa de S. Miquel una multitut de gen vole vegitar la gleja aquesta quan la mar se fo sopdamen devegida. 62. Entre los quais fo una fenna paura preinhs que era venguda al tems d'enfantamen, aissi que quan foro dens lo cami en la rena, la mar moue sopda-

Page 1