Ms. fagio. — 2. degia est ajouté

3. A est ajouté. —4. En marge on lit ces mots en partie coupés par le couteau du relieur : Aquest m[iracle] semblan v[os] aves el l[ibre] de Sta Ma[ria].

men soo devenir, si que aquels que ero amb la fenna s'en fiigiro corren e la fenna remas aqui tota doloiroja damans e requerens ajutori coma aquela que no podia corre. 63. E sentia las dolors d'efantar perque ela cridava ajutori. 64. Mas cascus dels autres no curava d'ela, quar plus .cascuns curava de se salvar que no fagia remaner amb la fenna. 65. È quan ela vi que l'ajutori humanal lhi defalhia, ela envoquet l'ajutori divinal e apelet ploran en ajutori dieu Jezucrist e la sua benegeita maire e S. Miquel arcangel. 66. El pobol que aquesta fenna vegia en (/. $ c) tal perilh levava las mas junhtas vas lo cel e preguava per ela, aissi que quan aquestas pregueiras se fagio, e la maire de Dieu va venir, aissi que ha la fenna era en vejaire que la vergena lhi ténia sobre son cap la raa, si que la fenna fo deliurada senes perilh del enbrivamen de la raar, que anc de una gota d'aigua sa vestidura no fo tocada. 67. E aqui estan ela va efantar senes paor coma si fos en fort e en segur luoc paujada. 68. E estet tan en aquel luoc enaissi troque la mar s'en fo retraita. 69. E aisso viro aquels que sobrevengro a la dona.

(VII) . En quai maneira lo vel de la ymagina de nostra dona e la cortina que era costa la dicha ymagina noforo crematjaciaisso que totauira cauza que era de costa crèmes.

70. En la dicha gleja de S. Miquel que es el pueh apela Tumba, so relegios moines que servo ha nostre senhor. 71. En aquesta glieja s'esdevenc una vetz que lo folgre cagec del cel que tôt quan que hac ella glieja va cremar, exceptât que quan lo fuoc fo prop de la ymagina que lo fuoc tocava lo vel que era blancs e grans, loqual aquesta ymagina fâcha de fust portavâ en son cap, nol cremet, anc nil furns no lo anegregi ni en pauc ni en pro, ans la ymagina aquela e lo vel e la cortina que pendia denan la ymagina remagero senes deca, perque se manifesto los miracles de nostra dona en fuoc celestial aissi coma en aquest miracle presen e ell' aigua de la mar aissi coma el denan dih miracle.

(VIII) . En quai maneira nostra dona Ihiuret la abbadessa preinhs senes diffamatio *.

72. Fo una abadessa morgua laquai avia fort cura de sa relegio e de sas subjeitas e en aisso guardar era mot rigurosa. 73. Mas quar lo profeh dels bos es pena e dolor als envejos, comensero las morguas contra aquesta abadessa redre mal per be, queren encontra aquesta ocaizo de paraulas. 74. E quar l'engin del enemic es mot enguanables, per lo engin d'aquest aquesta morgua abadessa se va acompanhar amb aquel

1. lo fuoc est ajouté.— 2. En marge : [exemple?] avctzdcmot [semblan] miracle el [libre de las] auctoritaz [dels sainhsj.

que lbi aportava la vianda si que la va enprenhar. 75. Mas per so no remas que aquesta abadessa no regigues si coma avia acostumat (/. $ d\. 76. Mas quan vene lo tems de l'efantamen, ela fo repreja del prenho e aisso fo vas totz manifestât. 77. E d'aisso las morguas se alegrero e degio que ela era per sos pecatz e delietz finchamen rigoroja. 78. E aprop aquestas morguas vau escrire al evesque d'aquel luoc que aital cauza era, si que l'evesque aquel venia vas ela. E ela no ho sabia. 79. E lo tems era vengutz d'efantar e ela no sabia que cocelh prejes, si no que selava aisso tan quan podia. 80. Mas costa ela avia una capela de nostra dona, on ela avia acostumat preguar e far lauzors a nostra dona, si que va intrar en aquela capela e preguet nostra dona aissi coma avia acostumat. 81. E quan ac fah aquelas orazos, ela va preguar la vergena Maria amb grans lagrimas que en sa colpa lbi dones cosselh, si que aquel fah ela passes senes desfamatio. 82. E aisso fagen ela se va a condormir, e quan dormia nostra dona va venir ha ela aconpanhada amb .ii. angels, e va lhi dire que ela avia augit sa orazo e que avia empêtrât de son car filh perdo d'aquel fah que avia fah, e ditz lhi que no agues doptansa. 83. E aprop nostra dona va comandar als angels que delhiuresso l'abadessa d'aquel fais que portava amb se, e que portesso l'efan a un hermita que era aqui prop; al quai la vergena mandet que agues cura de l'efan per .vii. ans. 84. E aissi quan nostra dona ho avia comandat, aissi fo fah. 85. E pues la abadessa se va revelhar, e sentisse pleneiramen descarguada del fais que portava denan, e adonc ela redet gracias ha Dieu e ha la vergena Maria. 86. E aprop las morguas feiro capitol quan l'evesque fo vengutz, e aquesta abadessa anet hi e anet se seire el luoc bon avia acostumat costa l'evesque. 87. E adonc l'evesque va la xepenre amb gran[s] enjurias, e dite lhi que issigues fora lo capitol. 88. E aprop ela va trametre .ii. clers que diligenmen enqueriguesso del crim que lhi era enpaujat, els clerc feiro ho, mas anc signe de preinho nolh trobero. 89. E d'aisso feiro relacio al evesque, mas l'evesque cujet que aquels clers fosso estatz corromputz per pecunia. 90. E el meteihs va enquérir del fah, si que nolh trobet senhal de so de que era accu j ad a. 91 . E adonc l'evesque se gitet (/. 44) a sos pes e va lhi demandar perdo de las enjurias que dih lhi avia e va comandar que breumen issiguessen del mostier totas aquelas e aquels que avio l'abadessa accujada. 92. Mas la abadessa cogites en se meteihs que vertât avio dih aisselas personas que accujada l'avio, jaciaisso que de mala volontat ho avio fah, perque vole plus cofessar lo pecat al evesque que si las morguas aguesso sufertat alquna pena, si que se va gitar als pes del evesque e demandet lhi perdo de so que avia fah e va Ih'o tôt comtar per ordre. 93. E d'aisso l'evesque se va mot fort mèrevilhar e fetz gracias a nostra dona, e pues trames al hermita dos clers, si era vertat de l'efan. 94. E vau trobar que aissi era quan la abadessa

ho avia dib al evesque, si que quan l'ermita lo ac tengut per .vii. ans, el evesque lo va penre e mes lo a letra e fetz lo én sciensa essenhar e en bonas costumas1. 95. E pues Pevesque va mûrir, el efas va lhi succegir el evescat e va predicar mot fort en sa vida dels miracles e de la gloria de la vergena Maria.

(IX). En quai maneira un efan clers espozet la ymagina de nosira dona amb un and e pueis aquest efas M mentic ho nolh yole atendre sos covenens e nostra dona va lo apelar a son servigi.

96. Denan una glieja foro alqus efans que jogavo al joc de la pilota, e ac n'i un que ac un anel en sa ma, loqual lh'avia donat una piucela per afectio carnal, aissi que el ac temensa que per lo joguar de la pilota Panel se rompes. 97. E va se girar vas la gleja e aguardet .i. luoc on pogues mètre Panel troque lo jocs fos complitz e que pueis lo prees. 98. E pueis el intret en la glieja e va veire la ymagina de nostra dona que fo mot bela, e va la saludar e ajostet ha sa salut aisso, e ditz que la ymagina de nostra dona era plus bela en totas cauzas de totas autras fennas, enquera plus bela que no era la piucela que lhi avia donat Panel per amor, e per so el ditz enaissi : 99. Hieu renoncie ha la2 amor e prende Pamor de la vergena e prometi lhi que tostems la amarei e la servirei, mas que en sia dignes. 100. E aprop aquest efas va mètre son anel el det de la ymagina tôt dreh, e la ymagina va pliguar lo det quan Panel fo dins (J 4 V) ha donar, a signifiar que los covenens aquetz plagio ha la ymagina. 101 . E quan Pefas lo vi, e el ac paor en se meteihs e va apelar aquels que lhi ero decosta, e va lor comtar tôt per ordre aissi quan lhi era près. 102. E quan aquels ho agron augit, ilh lhi vau dire e cosselhir que renoncies al segle e pagues lo vot que avia fah e que fos amies e servidor de la vergena aissi quan lh'o avia promes. 103. Ma el que fo poinhs de las affçctios de riquejas, aprop un pauc de tems va penre molher e mentic a la ymagina del vot que lhi avia fah. 104. Mas la prumeira nueh que aquest jac amb sa molher, nostra dona va venir e va se mètre entre el[s] doos e mostret al clers Panel e va lo repenre mot fort, quar lhi avia mentit. 105. E quan aquest clers fo excitât de son somje, e el anet queren la ymagina Costa se e no la trobet. 106. E adonc el cujet que la vergena no fos pas ha el venguda e cujet que fos estada qualque cauza de folhia que agues somjat. 107. E pueis lo clers se anet a condormir autra vetz, e fo lhi e vejaire que la vergena era venguda a el e que lhi fagia mala cara pel mesprejament que lhi avia

1 . En marge : Aissi no ditz pas que sia estât dispensât am aquest efan que pogues tener evescat } laquala causa era requizida expressamen, no pas solamen legitimatio.