‹ Voyage en SardaigneChapitre 40 sur 84 · CONCLUSION · texte numérisé non relu

CONCLUSION

par des foyers volcaniques qui se trouvent dans les Iles voisines. Dans le second cas, nous pourrions envisager les écailles travaillées comme des reliques des plus anciennes générations de l'tle; elles formeraient un anneau d'union, qui lierait en quelque sorte les produits de.s dernières convulsions volcaniques du sol de la Sardaigne avec l'histoire des peuples primitifs de cette même contrée. C'est le point où nous nous arrêtons, pour renvoyer le lecteur à la seconde partie de ce même Voyage, dans laquelle nous avons traité, fort an lon^ des antiquités de

nie.

Ainsi' nous mettrons tin à. ce ciiapitre, destiné à clore la catégorie des terrains de sédiment, pour passqr à celle, non moins grande, des roches d’origine éruptive; celles-ei 'ont traversé le sol de la Sardaigne aux diiïérentes époques géologiques qui virent les dépôts, dont il a été question, se former et se succéder les uns aux autres.

Fin

dn U drirriplirm dea trrrsina de tddiioenl.

TA

. — '-H Vr-*. *r .n

CHAP. IX. — TBKBAINe «UATBBNAIBE8.

Ali

Hait Documefit (iont U est question ci-dessus, page 400, qui. ij IMS' t»». g„ i>élition du Parlement à D. Michel de

Moncada, présentée en 1586 par le Slamenta militaire .

. num. 15. >

« Item (opplican à V. S, I. per quant en la pla}a de la Mad- « dalena , que va la volta de Capo de Pula hi havia una boca , per « la quai entrava l'aigua del mar al cslany de Ponent, y per la « dila boca yxien las aiguas delà rius de la montanes de pnncnt, « qne donen en lo dit eslany, y per acr cal^ut |o pont , per hont a pasaava la gent, y per la dila caiguda so hà segat la dila boca a de alcuna anys enta, y agai cciya lo entrar del peîx en dit èslaSy, . « del qnal etiaùy aé proveheex la présent ciulat do Cailcr, y com

n ans abiibdavan de poix, vuy ni hà tanta falta, que apencs sep a pren, y sa Magestat en la dit cslany hi te la quarta part del a dret de lot lo pren que se Iran del dit peix ; y assi sa Magestat a e la Magestat flel Émperador, que sia en lo cel ab diverses hain a escrit a toa loclinenta générais festen ebrir lo dit eslafty en lo a dit lloch boni ans estava uLerla la dita plaja, perque vuy lo a poeb peix hi entra en lo dit eslaity hi entra per la Scafa per a no tenir altre lloch, y com lo peix sia animal molt aenlil, que a per poca lemor sen Tuig y lorna a la mar viva, y la dila Scafa a es lloch molt habitat de gent y tralTech, y jnnt à las oans, y nssi a sempre hi hà remor. Que perço placia a V. S. I. qne la dila boca, a que vuy està segada so tomeà obrir, y sino aqnclla jnnt à ella , • ahoni millor apparrà convenir, de lal nianera, que las aigues ena tren y bisquen ilibrement com ans, per que lo peix puga entrar a com abans, eic. etc, »

Celle pièce csl suivie de la concession dn faveur des pélilionnaircs, accordéé par le roi Philippe cl dalêe de Madrid le 20 décembre de la même année 1586.

CBAN» NOnV «BAMTIVTB BB LA 8ABBAICNF..

Page 1